Aquest proper cap de setmana és un cap de setmana llarg
perquè el dia 15 d'agost, el dia de la Mare de Déu,
el dia de la Verge, doncs acaben dilluns.
Jo diria que, a més, tot ajuda a que llueixi més
la representació que tindrà lloc als dies 14 i 15,
diumenge i dilluns, per tant, a la Selva del Camp.
Estem parlant d'una nova escenificació,
la 30 dozena del Misteri de la Selva,
una escenificació popular que abarca
o en què hi participen moltíssima gent de la Selva del Camp,
que té molta tradició, parlem de 30 dozena edició ja,
i que, a més, com a peça documental o històrica,
també té la seva importància.
De tot plegat del que passarà a la Selva del Camp,
en parlem amb la presidenta del Patronat del Misteri,
amb l'Esther Aguadé.
Esther, bon dia.
Hola, bon dia.
Em sembla que no és la primera vegada que us entrevistem,
amb 32 anys.
No, no, no, hi ha altres vegades.
El que passa és que anem canviant.
Potser no érem mi, que érem alguna altra persona,
però segur que més d'una vegada ens heu entrevistat.
Diries igualment que la gent de la demarcació,
almenys la d'aquí a Tarragona,
ho coneixen prou el Misteri de la Selva?
Us venen prou públic?
Sí, sí, d'aquí i fins i tot, a veure,
recordo l'any passat de Girona.
Vull dir que arreu de Catalunya ja està,
sembla, extès, no?
Què té d'especial el Misteri de la Selva?
Bé, jo penso que per les persones que el fem i que el fan i que canten,
té com una màgia, no?
Que entres en una escena molt medieval, no?
I que amb molta austeritat, perquè a nivell d'escenificació és molt senzill,
però que et fa entrar entre els cants i els personatges que hi ha allí,
et fa entrar en un misteri, no?
La pròpia ben dit, la paraula.
Estem parlant que, a més, són 32 edicions les que porteu representant-lo des de l'any 1980.
Com va començar tot, Esther?
Tu hi eres? Perquè sé que hi ha un grupet de gent encara, no?
No, jo no soc de...
No, jo vaig començar a veure més cantant, més cap aquí, ja no...
Clar, jo som grans joves, teníem pocs anys.
Val, com que no ens veiem, com que no ens veiem.
No, no, no.
En tot cas, com va començar?
Com es vol decidir a la Selva?
Diem de recuperar aquest misteri i l'hem de fer.
Sí, sé que, bueno, un grup de gent de la Selva es va posar al davant
i, tot i així, molts d'ells encara hi són,
dels que van començar a cantar
i, a veure, jo penso que hi ha persones grans
que, fins i tot ara fan de jueus i tot,
que encara fan el mateix paper i tot, eh?
Em sembla que, a més, tot el que és això, la representació,
el van trobar físicament a la parròquia, no?
A l'acció perroquial d'aquí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Era, bueno, és un text anònim, bueno, jo...
I el van trobar...
Bueno, bueno, se'l va relacionar amb una cosa
que es feia a la plaça de la Font de Tarragona, no?
I no se'n sap exactament on va néixer.
Llavors, el van trobar a la Selva
i gent de la Selva el van recuperar
i el van anar fent en tradició seva, vull dir...
Jo penso, a més a més,
l'hem anat representant a Tarragona, a Els, a Montserrat, a Roma, a Jerusalem...
Vull dir que han anat en llocs concrets,
no sortim, com diem així, a fer bolos pròpiament dits,
però hem sortit en llocs puntuals.
Home, i en llocs tan importants, ara ho has dit,
com Roma o Jerusalem,
importants en el sentit que són emblemàtics, no?
Ah, exacte, exacte.
Bueno, com va ser a la Jerusalem fa tres anys,
va ser una... com es posa una gran expedició,
vull dir que no...
Va ser una cosa molt sentida dins pròpiament del misteri,
que fins i tot es va fer una mica de viatge turístic
i tot aprofitant la benentesa que es anava a cantar allí.
Clar, perquè, escolta,
però us vau moure tots els que participeu en el misteri?
Estem parlant de 300 persones, ho tinc ben entès, això?
Sí, sí, sí, sí, sí.
No van ser 300 persones,
però pròpiament actors, bàsicament.
Perquè a nivell de decoració d'escenes
es va anar fent amb el que es podia, no?
No es va prendre tant d'envolum de coses.
Val fer el format reduït, no?
Exacte, tot i així va ser el misteri pròpiament dit,
amb el gran cor, amb els apòstols, amb els jovels,
els dimonis, vull dir, i eren tots.
O sigui, quan esteu al 100% sou això, 300 persones.
Sí, sí, sí.
Entre actors, directors, escenografia, maquilladors,
vestuari, entre tots, sí, sí, sí.
I fins i tot, bueno, a veure,
he dit que la majoria de gent és amateur,
vull dir que no canten...
Que aquí és on té bona part també el mèrit del misteri de la selva,
que és amateur i us hi participa moltíssima gent del poble.
Sí, sí, sí, sí, del poble, sí, sí.
Bàsicament tu també és del poble.
Potser hi ha algú que ve, amic d'algú, diguem-ho així,
d'algun conegut que ve,
però la majoria de gent és del poble.
I des de nois de 11 a 12 anys,
que és l'edat que poden començar a cantar,
fins a senyors grans, jubilats i rejubilats, diguem-ho així.
I d'aquestes 300 persones encara hi ha un nucli,
un grupet de gent que hi són des del 80.
Des del 80, sí, sí, sí.
I que, com deies tu, doncs alguns continuen fent el mateix paper, no?
Sempre?
Sí, sí, sí, sí.
A veure, a vegades sempre hi ha el paper,
hi ha algú que té paper doblat, no?
Els solistes tenen el paper doblat un dia fa un, un dia final,
per això si algú ve el dia 14, potser que el dia 15 vegi aquest diferent personatge, no?
Però ara recordo mateix un senyor gran que és un jubeu
i ell és el primer moment que fa aquell paper.
El misteri que canvia, representació, representació,
les d'enguany són això el dia 14 i el dia 15, diumenge i dilluns,
però en aquests anys que porteu, des de l'any 80, en aquestes 32 edicions,
com ha anat canviant la representació del misteri?
Jo penso que ha anat millorant de qualitat, no?
I a més a més, per exemple, el dia 15, cosa que abans no es feia,
ara fa uns anys que es fa un seguici popular.
És a dir, hi participen també els diables de la selva
i es puja tot el carrer major fins a arribar a l'església
i hi pugen tots els actors amb els diables al davant sent com un seguici,
que també és molt bonic.
Per tant, a part de realitzar-se,
perquè recordem que el misteri de la selva el realitzeu en interior,
a l'església de Sant Andreu Apòst.
Sí, exacte.
Doncs a part té la seva part exterior, per dir-ho així.
Exacte. I només és el dia 15, eh?
que, de fet, ja des del començament del 14 i el 15,
es sortia pel carrer de l'abadia, diguem-ho així, de l'església,
des de fora i entren cap dins, els dos dies.
Però des de fa uns anys es fa aquest petit seguici.
Això potser és una cosa nova que es feia, que no es fa.
Doncs mira, això és un al·licient per anar-ho a veure-ho.
Com ho hem de fer per anar-ho a veure, Esther?
Doncs mira, es pot trucar al telèfon del misteri
i demanar les entrades, que està sempre a les 24 hores.
Si no l'agafen al moment, al cap d'un moment et truquen,
reservant les entrades pel misteri.
Vols que et veni al telèfon?
I tant, diguem-ho.
És el 636-541-532.
Tornem-hi, 636?
636-541-532.
I val la pena reservar les entrades, eh?
Val la pena reservar-les perquè van numerades.
I llavors, tot i ser al dins de l'església,
ennumerem els bancs.
I llavors, si les tens reservades,
doncs millor més endavant, diguem-ho així.
És, a part de ser la representació d'un sentiment religiós,
suposo que va molt més enllà, no?
És una peça artística que siguis més o menys creient,
que és el que li deu passar a molta gent que participa,
que potser no són especialment creients, però que...
No, no, jo penso que no té res a veure una cosa amb l'altra.
El creient veurà aquella part més...
Més mística.
Més mística, exacte.
I l'altra pot veure una peça cantada amb aquell català, no?
I a nivell cultural és molt enriquidor.
Quant de temps esteu preparant tot el misteri de la selva?
Quant de temps us porta?
Perquè em sembla que coordino tant...
És un aspecte cap prou gran, com per ser difícil de coordinar, no?
Sí, de fet els solistes estan gairebé tot l'any preparant una mica la veu.
Si no, tot l'any, de començament d'any fins ara,
es fan petites classes per...
I si no, els altres, des del mes de juny,
tenen assaig quasi gairebé cada dia,
es reparteixen per escenes i quasi cada dia hi ha assaig.
Molt bé.
Ho teniu per la mà?
Perquè, clar, sí que dius que és difícil, és molta gent,
però són 30 de l'edició.
Exacte, sí, sí.
Jo penso que sí i a millorar cada any,
pel que es pugui, jo penso que sí.
Per cert, ja que parlàvem abans dels avenços tècnics, no?
Que heu anat introduint.
Tinc entès que el tema de les llums, de la il·luminació, per exemple...
També van canviar.
Que es veu que és molt important, no?
Per aconseguir tota l'atmosfera que voleu.
Perquè, bueno, tu veus l'església apagada, amb la llum tènua,
i cada vegada que hi ha una escena,
perquè el misteri es reparteix a l'altar de l'església amb escenes,
doncs la llum hi té molt a veure perquè enfoca aquella escena.
Llavors, esclar, la llum és important també al misteri.
Esther, després de representar-ho aquí, a la Selva, recordem,
jo no em canso de dir-ho, dies 14 i 15,
14 i 15, el 14 a les 10 i el 15 a les 8 de la tarda.
A l'església de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp.
Teniu més bolus, com dèiem abans?
Teniu una mica de gira?
No, no, de moment, per poder sortir, diguem-ho així,
ha de ser una cosa molt puntual per fer, diguem-ho.
No hem sortit, no sortim...
Si te recordes, he dit Mosserrat, Roma...
Són coses molt puntuals que s'han demanat i s'han fet,
però sortir per sortir, només és a la Selva, el 14 i el 15.
Escolta, hem parlat del vostre viatge a Jerusalem,
que devia ser tota una experiència, però i el de Roma, què tal?
Bé, el de Roma també va ser, a veure, molt important.
A més, a més, es van fer com una...
També s'aprofita per sortir, si m'ho diem, una miqueta,
i es van fer dues expedicions, una expedició, diguem-ho així.
Uns van sortir a fer un viatge de 4 o 5 dies,
i els altres van anar, jo vaig ser d'aquest altre,
em van anar a cantar el misteri, vam tornar,
per els temps de feina, i vam...
Va ser una cosa també molt...
Visitar Roma en un dia, però ho vam poder fer.
Jo penso que va ser una cosa molt...
Això enriqueix el grup, el fet de fer aquestes petites sortides.
I també vau viatjar a gairebé 300 persones?
Sí, sí, aquesta sí que va ser...
Com que era més a prop, hi havia moltes possibilitats de viatge,
diguem-ho així, van sortir molta gent,
recordo ara, dinant tots en diferents restaurants,
però clar, evidentment, 300 persones,
en un petit restaurant era impossible,
però molt bonic, molt bonic.
Molt bé.
Doncs, Esther, mira, per als que anem a veure-us a la selva,
aquest cap de setmana,
digue'ns un moment crucial, un moment especial,
del misteri, que a tu t'agradi.
L'últim cant, l'últim cant et fa esborronar.
Mira, jo ara parlant m'esborrono jo mateixa,
l'últim cant et fa esborronar.
És un moment molt puntual,
si veniu és un moment molt final, diguem-ho així,
i t'esborrona.
Jo penso que els que el fan i els que el canten
no hi ha any que no s'esborronin.
Llavors també, això també es viu des de baix.
Hem parlat tota l'estona de la representació,
però, a veure, no oblidem que, més enllà
de que ho hagueu tret al carrer,
de que ho hagueu posat d'actualitat una altra vegada,
estem parlant d'una peça històrica molt important.
El drama assumpcionista, diuen,
íntegra més antic d'Europa,
escrit en llengua romànica.
Això també és un valor que potser,
si estigués a la biblioteca,
allà estaria, no?
Però el fet de posar-ho en escena,
li dóna una altra...
Dóna una altra caire.
És el que em deia que abans,
potser la gent més creient veu la part creient,
per la gent cultural,
amb formació cultural, lingüistes,
i així també els hi ha de molt venir
per aquest sentit.
Doncs això és el Misteri de la Selva,
un any més.
En fi, l'any que ve tornarem a parlar a l'Esther.
Moltes gràcies.
Això va ser que us vagi molt bé,
la representació d'un any.
Esther Aguadé.
I a tots els convidats.
Gràcies.
Moltes gràcies, Esther. Bon dia.
Bon dia. Adéu.