El matí de Tarragona Ràdio.
Antoni Batista és doctor en Ciències de la Comunicació,
periodista, musicòleg, escriptor,
professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili,
però sobretot periodista i, a més a més,
ha seguit durant moltíssims anys, gairebé 30 anys,
tot el conflicte basc i l'actualitat del País Basc
com a corresponsal en allà.
Aquest llibre parla del final d'ETA,
Adiós a les armes, una crònica del final d'ETA
que publica l'editorial Debate.
Antoni Batista, bon dia.
Hola, bon dia.
Era la notícia que sempre ha volgut donar,
la deu a les armes?
Sí, aquesta.
Ja després m'agradaria donar-ho del final de la crisi,
però sí, era la notícia que, esclar,
després de 30 anys convivint amb el conflicte,
amb el drama,
un periodisme d'acció complicat,
amb tensions,
doncs sí, esclar,
ja va la notícia que un corresponsal
tants anys després de 8 llibres
i de, no sé, milers d'articles,
efectivament, al final d'ETA
ja va la notícia que volia donar
i amb això deixo el conflicte basc,
crec que és un moment magnífic.
I se l'esperava així, aquest moment?
O havia pensat com seria aquest moment?
Home, havia pensat que s'havia d'una...
No és xul, havia pensat que s'havia d'una manera
simil·lava com ha estat,
és a dir, que...
Perquè aquesta reflexió fa 20 anys que està...
Al fi de les armes fa 20 anys que s'està debatent
en el si de l'esquerra del xale
i, per tant, en algun moment
aquest llarg procés
havia de tenir una resolució
com la que ha tingut.
És a dir, el que passatava és
la conseqüència dels últims 20 anys.
Per tant, jo m'esperava aproximadament
que fos això,
una aclaració unilateral
i sense pactar-la amb ningú,
o sigui, descobrint ells mateixos
que la violència porta a la presó
i, en canvi, que l'abandonament de la violència
doncs aquí estan els resultats.
Porta alcaldies, els regidors
i a diputats a Madrid
i probablement
a la presidència del govern basc
a les pròximes eleccions.
Si Bernal Dotecchi surt de la presó.
Parla també en el llibre
d'un tren de viatge al País Basc,
potser l'últim.
Serà l'últim tren de viatge al País Basc?
O sigui, aquí s'acaba una etapa de la seva vida
amb la publicació d'aquest llibre?
Bé, jo és que sóc usuari de tren
perquè no sé conduir
i no m'agraden els avions.
Per tant, estic condemnat a això.
Anar en tren.
Sí, sóc una víctima de Renfe.
Aleshores, clar, faig...
Sí, faig la metàfora del tren,
però últimament he descobert també
el món de la mal i dels vaixells
i també a vegades faig servir la metàfora
del vaixell que va a més de 20 nusos
i no pot fer la silla boga ràpidament.
Això és el que ha fet l'esquerra,
l'ençà veia, ha trigat 20 anys,
però finalment han fet la silla boga
i han fet la frenada del tren a 300 per hora.
Quan es planteja començar a escriure aquest llibre?
M'ho plantejo a l'octubre de 2009
quan una persona significada de l'esquerra del Xàlen
passa a un document que es diu
Clarificant la fase política i l'estratègia
on ja es veu clarament que això no té marxa enrere,
que sotmeten a consideració de totes les seves bases
amb un debat que ha durat els dos últims anys
que les armes perjudiquen l'ideà independentista
que fan mal, que fan nosa,
que són èticament injustes.
En fi, llavors quan aquest document em cau a les mans
abans que ho comencin a debatre per bones fonts,
jo amb aquestes bones fonts diverses
verifico que això aquesta vegada és veritat,
que havien trencat un autofoc i una treva important,
que, per tant, d'alguna manera jo havia de fiabilitzar
que no era un intent més, sinó que era el definitiu.
Vaig fer això i quan vaig tenir-ho prou clar,
prou verificat, vaig començar a escriure aquest llibre.
És a dir, aquest llibre l'he fet en dos anys,
no en dos mesos.
Clar, perquè segur que aquesta pregunta
l'he fet 30.000 vegades, no?
Clar, un llibre en dos mesos és complicat.
Sí, jo l'ha fet títol Adiós a les almes d'Ernest Hemingway
i, bé, quan davant d'aquesta pregunta faig la broma
que si hagués escrit aquest llibre en dos mesos,
que, a més a més, té pretensions a periodisme vitalari
pel que a mi m'ha d'escriure,
doncs hauria superat el mestre,
cosa que, evidentment, no de cap manera.
Hemingway és un periodista importantíssim.
De fet, llegint el llibre,
es veu que no és només un relat periodístic,
purídul, sí que no hi ha vivències,
aquests aires de novel·la.
De fet, es despulla molt
i explica moltíssimes coses,
moltes situacions que ha viscut com a periodista.
Ha explicat tot el que podia explicar
o s'ha deixat coses en el tinte
o coses que els deixa per vostè?
He explicat probablement molt més
del que podia explicar
i en alguns casos he usat alguns subterfugis,
per exemple, convertir un personatge femení
en personatge masculí
i difuminar-lo, encriptar-lo.
Per mantenir el seu missatge,
per dir coses que m'havia dit aquest personatge,
per exemple,
però per salvar-lo i l'off de rècord.
He dit molt més del que podia dir,
però el que em queda per dir,
que hi ha diversos personatges,
coses que jo he estat testimoni directe
i art i part,
aquestes les deixo pel protocol
de l'amic Mario Romeo,
del meu amic Notavi,
i això ho deixaré perquè,
quan jo faci molts anys
que viï malvers
i que sigui positivament recordat,
esperbo,
doncs algú pugui obrir aquest protocol
i sàpiga més coses.
De fet,
explica això diverses vivències,
diversos moments,
però n'hi ha un que més explica,
o almenys a mi m'ha semblat que interessant,
de l'11M,
quan vostè a més treballava en la Generalitat,
quan el govern de Madrid
s'entestava dir que allò havia sigut ETA
i que no ho havia sigut.
Com ho va viure allò,
vostè,
i que ho expliquen al llibre?
Home,
molt intensament.
Jo aleshores era director
d'un departament de la Presidència de la Generalitat
i despatxava habitualment
amb el president Malagall
i quan despatxàvem de Temes Vascos,
evidentment,
despatxàvem a Soves.
I, bueno,
esclar,
jo tenia una vella amistat
amb en Pasqual Malagall,
però en aquells moments
tenia molt clar
que el meu amic
era el president de la Generalitat
i que hi havia
una gran responsabilitat institucional.
Per tant,
en els primers moments dels atemptats
que s'havia sigut ETA,
que si el PP deia
que no havia estat ETA
i hi havia el tema
del que el Roviva pel mig
molt inquiet en aquells moments,
és a dir,
la Generalitat
havia de tenir
una bona versió
de què havia passat
perquè el president
havia de sortir.
Llavors jo vaig
activar
fons molt sensibles,
vaig fer el que havia de fer
i els hi vaig confirmar
que efectivament
no havia estat ETA
i l'acord
ho va conversar
amb el president Malagall
i això
que em va
no sé,
semblava
semblava
les negacions de Pera,
em va preguntar
per tres vegades
segur que no
i per què
i em va fer
explicar-ho
i ben bé per què
i al final
després de tot
em va dir
i dóna'm una roga de pes
per què no està ETA
i dic
per què m'ho han dit ells.
Així d'acabar, no?
Sí.
I s'ho va creure,
i tant.
Sí,
perquè
sí,
esclar,
el president Malagall
a mi em tenia confiança
però en aquell moment
era una responsabilitat
d'estat,
diguem,
no, vull dir,
no podíem enganyar
com estava fent el PP
dient que no havia estat ETA
i que no havia estat ETA
i que no tenia la que veure
amb l'allijat.
nosaltres no podíem enganyar,
va ser molt greu
la mentida del PP.
Nosaltres no podíem enganyar
el poble de Catalunya
amb un tema tan sensible
i per tant
aquell vis-à-vis
que vam tenir
el president Malagall
i jo
va ser,
doncs va ser,
no ho sé,
el pes d'haver l'responsabilitat
tot també molt emotiu.
El president Malagall
a vegades
em parlo d'això,
fa poc
va venir Torrada
a l'Embarra,
vam fer una paella
els vells amics
amb l'Embarra
i jo
i, bueno,
vam parlar
de records
d'aquells tres anys
difícils.
Quin paper
ha tingut
en tot aquest procés
i sobretot
aquests últims anys
que potser han estat
definitius ja
pel procés de Pau?
El govern
de Zapatero,
Zapatero
o potser
robar el cava,
quin paper
hi han jugat?
Els grans partits,
el PSOE
o el Partit Popular
tenen,
sempre tenen
moltes sensibilitats
i tenen
diguem que
un extremadreta
i un extremadreta
i un gran centre,
no?
Bueno,
un extremadreta
en el cas del PP
potser
és excessiu
i un extremadreta
en el cas del PSOE
també,
però no tant.
Bueno,
el PSOE
amb aquesta amplitud
de registres
tenia un gran
ministre d'Interior
que és en Rubau Cava
que va actuar
amb molta intel·ligència
amb el tema de dretes,
és a dir,
perquè va
evitar molts atemptats,
és a dir,
va fer una política
policia preventiva
més que anar a detenir
qui havia fet un atemptat
va evitar atemptats
abans que es fessin,
això és un bon servei
d'informació
i va detenir
qui havia de detenir,
és a dir,
va netejar els comandos,
la gent operativa,
va netejar els sectors
més radicals
contraris a la distensió
i potser no va detenir
i qui no havia de retenir,
que eren els que
estaven implicats
en aquest procés
de
de
de
de
de
de les armes.
i per
d'altra
costat,
del sector
basquista
del
partit socialista
d'Euskadi
que s'ho
seguia
goent,
va fer un
gran paper
parlant amb
l'esquerra
de l'esquerra
de l'esquerra
i amb
Beta,
un procés
de diàleg
molt
intens
que ha tingut
costos
personals
per ell
molt importants,
però per tant
el partit socialista
efectivament
va fer un paper
i jo crec que la història
els la coneixerà.
En tot cas,
sí que el llibre parla
del moment en què Zapatero
pràcticament,
de fet,
ja ho tenia tot lligat,
però allò no li hauria
donat rèdit polític.
És que el tema
estava tan madur
el tema
de l'abandor
de la violència
quan Zapatero
arriba al poder
i ell mateix decideix
que
vol iniciar
un procés
de converses
de acabar
el tema
dels presos,
fer passos
cap a la distensió,
ell ho inicia això,
abans d'arribar
fins i tot
a Moncloa,
des que és elegit
secretari
general
del Partit Socialista
o l'Espanyol
ell comença
a fer passes.
Llavors,
quan arriba el govern
soluciona el tema
el primer any
de govern.
O sigui,
el primer any
de govern
si la pau
estava a tocar,
però clar,
descobreix
que n'hi quedaven
tres d'anys
de govern
i que el PP
va fer una
oposició
jo crec que molt poc
ja hi ha,
perquè amb el tema
de la violència
i del terrorisme
no s'hauria de fer
la diabèctica
poder-li oposició
i estar al marge
d'això,
però bé,
el van
el van
el van
emocionar
i el van
matxagar molt
i suposo
que devia pensar
que això
és una hipòtesi
perquè de fet
el procés
es va acabar
devia pensar
que
que tres anys
de suportar
una pressió
del PSOE
dient
que havia pactat
amb ETA
que també
va ETA
perquè tot
era ETA
que això
que us
havien
molts problemes
del seu govern
i va
intentar
dilatar el procés
i ETA
es va cansar.
Ara,
quin ha de ser
creu
el següent pas
o quin creu
que serà
el següent pas
que farà ETA
perquè tothom
demana
vaja
això
de l'entrega
de les armes
ha de ser
el següent pas
potser
ETA
i Basquerra
cada vegada
que fan un pas
n'hi demanen
un altre
i estan canviant
les regras
del joc
constantment
a les hores
home
com
a veure
esclar que han de fer
més passos
això que diu
vostè
doncs bueno
hi ha l'oblament
de les armes
més reconeixements
de víctimes
que els que han fet
però a veure
l'entrega de les armes
és una foto simbòlica
que no té més
sentit de realitat
perquè poden entregar
les armes avui
i demà
tenir-ne de noves
i de millors
per tant
és una foto
i el que han fet
que és
no matar
durant tres anys
i posar per escrit
davant de la comunitat
internacional
que deixen les armes
és molt més important
el que han fet
que el que els circ
se'ls demana
que facin
per què
no es valora
la importància
del que han fet
i en canvi
se'ls demana
una cosa
que és
diguem-ne
que
que
interscendent
o imperceptible
bueno
suposo que Espanya
necessita també
dilatar el tema
perquè de la mateixa manera
que l'esquerra
veixada
ha necessitat
el seu temps
per entrar
a la democràcia
doncs Espanya
necessita
el seu temps
per combatre
l'independentisme
un independentisme
probable
al País Bàs
per la via
de les idees
i de la democràcia
després d'haver estat
50 anys
combatent-ho
amb la publicitat
i els jutges
sense violència
es provava
l'independentisme
del País Basc
el País Basc
les pròximes eleccions
basques
es debatran
entre una dreta
basca
i una esquerra
basca
és a dir
s'ho faran
entre el PNB
i l'esquerra
de l'esquerra
de l'esquerra
això està clar
l'endecari
sortirà
d'aquests dos partits
és a dir
hi ha un eix
clarament nacional
i una massa crítica
en la qual
l'independentisme
més que possible
és probable
i en un molt llarg
termini
si a més a més
l'esquerra
de l'esquerra
de l'esquerra
representa
l'Arnaudo Tegui
és que poden fer
el sorpasso
poden guanyar
les eleccions
perquè l'Arnaudo
té molta tirada
perquè havien fet
una campanya
tenint-ho a la presó
injustament
en fi
perquè l'home
ven molt bé
i perquè evidentment
sigui qui sigui
el candidat del PNB
sempre i quan no sigui
l'Iberretxe
que no vol ser-ho
doncs
les possibilitats
de l'Arnaudo
de guanyar-lo
són altes
i això ho dic
perquè he constatat
directament
aquesta setmana passada
que va estar
al País Basso
la gran por escènica
que té el PNB
que l'Arnaudo Tegui
es presenti a les eleccions
per això demanen
constantment
ells eleccions anticipades
per veure
si fan les eleccions
mentre l'Arnaudo
encara estigui empresonat
una figura clau
també
de fet en el llibre
ho explica
i que vostè ja
li va fer una entrevista
que va publicar
a la Vanguard
l'any 98
i que ell ja parlava
de fi de la violència
quin paper
creu que jugarà
si finalment
arriba a ser
l'Endecari
o quin paper
ha jugat
en aquests darrers anys
l'Arnaudo
o Tegui
també potser
per canviar una mica
tota l'esquerra
verxava
l'Arnaudo Tegui
és una peça clau
del procés
de Pau
jo crec que hi ha dos
n'hi ha uns quants
però
si haguéssim
de resumir-ho
entre l'esquerra
verxava armada
i la política
l'esquerra
verxava armada
el paper important
és de Josu Ternera
i l'esquerra
verxava
civil i política
és l'Arnaudo Tegui
o sigui
són persones
que en aquests últims 20 anys
han caminat
molt juntes
des dels dos costats
de la lluna
la cava oculta
i la cava visible
o la caputxa
i la política
i efectivament
són persones
que han fet molt
l'Arnaudo Tegui
ha empenyolat
el seu capital
polític
però la Pau
el que és contradictori
és que
aquest home
estigui
a la presó
de fet
arribarà a temps
o no
que creu
a presentar-s'hi
bueno
si realment
el govern
de Patxi López
està molt emocionat
i no arriba
al final
de la giratura
potser no arribarà a temps
no sé si
algun subterfugi
també
com perquè el present
i n'encaba
que estigui
estigui empresonat
mentre la condemna
no sigui ferma
hi ha precedents
de presos d'ETA
que
el propi
Josu Ruti Cotxer
el propi Josu Ter Neva
va ser elegit diputat
quan encara
estava a la presó
en unes
eleccions
autonòmiques
anteriors
van presentar
el pres
Juan Carlos Ioudi
i candidat
a l'endacavi
per li va fer
el discurs
d'investidura
en fi
poden passar
moltes coses
és clar
si anticipa
noves eleccions
hi ha més possibilitats
que Bernal
d'Otegi
pendent
d'una revisió
del Tribunal
Suprem
no hagi sortit
també parla molt
de Josu Ter Neva
quin paper ha tingut
ell
en tot el procés
molt important
perquè Josu Ter Neva
ha sigut
un home
que ha tingut
que sense sortir
del seu propi cos
ha tingut
un peu a ETA
i un peu al Parlament
ell ha estat diputat
no existeix
un altre cas
com ell
una persona
amb molta responsabilitat
ETA
i amb molta responsabilitat
política
això a Irlanda
es dona en casos
el cas més espectacular
és el de Martin McInnes
cap de vida
i en aquests moments
vicepresident
d'Irlanda
del Nord
i ha estat candidat
molt votat
a les eleccions
del Sur
també
per tant
el fet
d'una mateixa persona
es reunir
tot el que és
l'esquerra
bel sabe
doncs
és important
i això
Josu Ter Neva
ho reuneix
ho dèiem tots
jo és començar
que aquest llibre
una miqueta
ja
aquella deu a les armes
però també
potser va deu
d'Antoni Batista
al País Basc
què és el que trobarà
més a faltar
o què és el que
més va reconfortar
durant aquests 30 anys
treballar i seguir
de prop al conflicte
Basc
Bé
tota la vida
té les seves èpoques
Jospeu
no t'ho va faltar
res
perquè
jo
després de tants anys
amb el tema
Basc
són 8 llibres
són 2.500 pàgines
de llibres
Déu-n'hi-do
les de Diàvi
n'he comptat
com
també
1.500
2.000
són molts anys
estant allà
anant i venint
vivint allà
i
bé
jo també tinc
una certa edat
llavors al final
d'etre
era un bon moment
per jo també
dedicar-me a altres inquietuds
intelectuals i literàries
no t'ho vaig faltar res
però la pregunta
era si t'ho vaig faltar
no perquè penso
anar a veure
els meus amics
i a menjar
als restaurants
dels amics
que això també està molt bé
diu al final
del llibre
que el tenim aquí
explica com va viure
la notícia
el dia del 20 d'octubre
d'enguany
va ser una mica
accidentada la cosa
sí
sí
bueno
jo
la vaig viure
sí
jo dius
tu te'n recordes
què va passar
quan va matar el Kennedy
o quan es va morir
Franco
jo me'n recordo
de què va passar
perquè a mi
al final d'etre
em va agafar
a l'autopista
de Torra d'en Barra
a Barcelona
anant al programa
de televisió
de Josep Cuní
que curiosament
el taxi
en el qual anava
el meu bon amic
Xavier
de Torra d'en Barra
va punxar dues rodes
o sigui
primer una
i després una altra
això mai no passa
un cotxe no punxa dues rodes
en una mateixa tacada
i en 10 minuts
i en aquest cas
va punxar les dues rodes
al dia del final d'eta
quan
un dia important
a la meva vida
que jo anava
a un programa
d'un bon amic
d'en Cuní
que ja n'havíem parlat
i bueno
faig broma
dic no
no va ser l'asar
va ser l'asnar
i escolti'm
i ara què?
ara què?
ara què farà ara?
què farà?
Antoni Batista
doncs el mes de febrer
començo les classes
a la Rubió i Viljivi
de la meva assignatura
del segon quatrimestre
que és justament
explicar el conflicte abans
però des del punt de vista
del tractament periodístic
perquè els alumnes
entreguin conclusions
de com s'han de tractar
els conflictes
i els conflictes
poden ser
des de la discussió
d'un ascensor
a una escala
fins a un divorci
és a dir
com
com personals
socials i polítics
com
com vostè sap
com enfocar
els conflictes
a partir de
de la teorització
acadèmica
que jo he fet
de tractaments
de conflictes importants
com el conflicte basc
bàsicament
també
isla i avians
i palestins
i el vendesos
i acabarem
amb una cançó
que a més a més
també
ho explica
i de fet així
es titula
el darrer capítol
del llibre
que es diu
Return to Sender
una cançó
d'haver-ho vist
que diu
que amb aquesta
se'n va a casa
la música
també forma part
de la seva vida
la música
és la meva vida
jo vaig néixer
en una acadèmia
de música
d'una amada
professora de música
per tant jo
intrauterinament
sentia com
la meva amada
tocava les sonates
de Beethoven
per tant jo toco piano
cada dia
no el deixo de tocar
i també toco
el cabinet
però el toco menys
perquè no vull
molestar
els veïns
i quan puc
toco l'orga
de Torra d'en Barra
tot i que el senyor
lector de Torra d'en Barra
no és gaire simpàtic
aquí queda dit
sí
Antoni gràcies
i que vagi molt bé
gràcies
a vosaltres
bon dia
Return to Sender


Return to Sender
Address unknown
No such person
No such zone
This time
I'm gonna take it myself
And put it right in her hand
And if it comes back
The very next day
Then I'll understand
Return to Sender
Address unknown
No such number
No such zone
Return to Sender
Return to Sender
Return to Sender
Return to Sender