Ara ja som a la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Estem preparant el pastís i les copes de cava
per poder brindar tota la gent que ens està acompanyant.
Un pastís fantàstic de la pastisseria Trill
que després podrem tastar i que ens servirà
per fer aquest brindis final del programa.
Abans, però, tenim una mica més de música
perquè abans hem convertit una estona del programa
amb el Joan Reig dels Pets, perquè ells fan 25 anys
i tenim un col·lectiu de música de la ciutat
que també enguany fa el seu 25è aniversari.
És l'Estudio de Música de Tarragona
i ens acompanya la seva presidenta, la seva fundadora, la Teresa Valls.
Teresa, molt bon dia.
Molt bon dia, i per molts anys.
Igualment. Com va aquest aniversari?
Bé, bé.
Què esteu fent a l'Estudio de Música?
Pel 25è aniversari hem fet tota una sèrie d'activitats
i ara ens falta l'activitat central
que estrenem un musical al mes de maig,
el 14 i 15 de maig.
I l'hem encarregat, el text i la música,
el text ens el dirigirà també a l'Albert Mestres
i la música està escrita pel Josep Ferrer
i l'encàrrec era que hi pogués sortir tothom,
tothom que formem l'Estudio de Música,
que som el voluntat d'uns 400.
400 persones sortiran?
Sí, i personetes de mides diferents.
Sí, sí, clar, la gràcia era aquesta,
perquè, clar, no existeix un musical a la nostra mida.
Aleshores hem anat al Sastre i ens l'ha fet un traje mida.
I això quan s'estrenarà?
El 14 i 15 de maig.
14 i 15 de maig, ja està previst,
ja està posat en el calendari.
Sí, ja està previst.
Escolta, quan neix i per què neix l'Estudio de Música?
Amb quin objectiu fa 25 anys
poseu en marxa l'Estudio de Música de Tarragona?
Bé, jo aquest dematí, quan he vingut a primera hora,
tothom, i les estones que he estat per aquí,
i jo tothom recordava coses de fa 25 anys i tal.
I jo pensava en el panorama musical de Tarragona de fa 25 anys
i no té res a veure amb el que tenim ara.
A la Tarragona de fa 25 anys podies cantar amb una coral,
podies estudiar música al conservatori,
hi havia una banda militar i poca cosa més.
Aleshores, ens heu de juntar un grup de gent
i el que volíem era ensenyar música
a tothom que volgués aprendre,
fos gran, petit, mitjà,
gent que potser ja era gran
i no n'havia pogut fer mai i no volia fer.
I això, amb aquests 25 anys, s'ha aconseguit
gràcies, evidentment, a la col·laboració
de tot el professorat que ha anat passant
durant tot aquest temps,
gràcies als alumnes i gràcies als pares dels alumnes
que ens els han portat.
I també hi ha una altra cosa que jo estava recordant,
clar, parlem de 25 anys enrere,
però segurament ara estem en aquest punt
que Tarragona té, doncs, no sé quantes corals
i grups de música de totes menes i maneres,
i etcètera, i orquestres i tal,
i és que, clar, no la Tarragona de fa 25 anys,
la de fa 30, a l'any 79-80,
si no recordo malament,
amb el primer ajuntament democràtic,
una altra persona, vull dir la Núria del Clos i jo,
vaja, vam presentar un projecte a l'Ajuntament
que era l'ensenyament de la música a les escoles
per a les escoles públiques.
En aquell moment, a les escoles públiques
no hi havia ensenyament de música.
I vam ser la primera ciutat de Catalunya
que vam tenir música a totes les escoles.
Clar, a partir de llavors, què va passar?
Tots aquells nens que llavors tenien,
no sé, 5, 6, 8 anys, s'han fet grans,
van aprendre música,
i evidentment la majoria tenen fills,
i han vist l'important que era
que la gent fes música.
I jo penso que és,
a partir d'aquell ajuntament,
i gràcies a l'alcalde Requesens,
que aquests dies també ha sigut notícia
per altres coses,
que ens va recolzar el projecte,
segurament estem on som.
Que encara ens falten moltes coses,
vull dir, no ho dic, ho tinguem tot fet.
Però que a part de la feina
era aquesta feina formigueta,
clar, hem recordat moltes coses
de fer 25 anys darrere,
molt espectaculars,
em vèiem mal.
Però això és una feina de formigueta
que es va fent,
que sembla que no fa res,
però que amb el temps,
doncs jo hi crec amb les formiguetes.
Una història que va començar a 25 anys
i que ens dona, per exemple,
el resultat que tenim aquí.
Presenta'ns una mica aquests nois i noies
que ara ens interpretaran una peça musical
per anar posant el punt i final del programa.
Doncs són alumnes de l'aula de flauta,
amb el seu professor,
que és l'Albert Curto.
Hi ha el Pol,
hi ha la Maria Rosa,
l'Àngela, el Jorge i el Guifré,
acompanyats per un professor de piano acompanyant,
que és el David Jiménez.
I què faran?
Què interpretaran?
Quina peça tocaran?
Ho poden dir en pateixos, no?
A veure, Albert.
Interpretarem un quartet per a flautes
que es diu Jamaican Rapsal
i que està arrenjat per Jerry Nowak.
L'heu triat aquesta peça per alguna cosa en concret?
Per què us agrada?
Bé, sí, perquè el que més agradava
és el que, del que hem estat treballant,
potser el que millor portàvem.
i, bé, esperem que us agrada.
Molt bé, doncs vinga,
anem a escoltar-la en directe
des d'aquest auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
la una del migdia i onze minuts,
en directe la música de l'estudi de música
en els seus vint-i-cinq anys.
I, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
i, bé, esperem que us agrada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sona bé.
Sou bons mestres a l'escola.
Són divertits.
Fent música és una manera de passar el temps molt divertida.
Quants alumnes sou ara?
Doncs això, al voltant de 400.
400, és a dir, amb diferents especialitats.
Sí, clar, tenim nens des d'un any, sí, caminen,
i fins a gent de 70 i molt, 80,
amb diferents nivells, amb diferents formacions.
La majoria, bé, clar, a partir del grau elemental,
tothom fa un instrument, llavors ens creen grups petits,
o participen a les dues big bands que tenim,
a l'orquestra, hi ha el conjunt de guitarras,
un conjunt de corda,
a les diferents grups de Can Coral,
per tant, bé, amb tot això farem aquest musical que t'he dit abans.
Quin futur li veus a la música en general,
al panorama musical des de la vostra perspectiva.
Home, i espero que ho veu,
perquè fins aquí hem arribat durant 25 anys,
espero que això duri 25 més,
i ho podem celebrar també.
Doncs segur que ho podrem celebrar.
Teresa Valls, de l'estudi de música, moltes gràcies.
Un aplaudiment també per la gent de l'estudi de música.
I com que l'estudi de música fa anys,
els pets fan anys,
i Tarragona Ràdio fa anys,
en la recta final del programa
li volem posar una cançó
que habitualment cantem en dies com aquest,
per molts anys.
Anys i anys, per molts anys,
a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys,
a les dues per molts anys.
Anys i anys, per molts anys,
a les tres per molts anys.
Per molts anys, aquesta cançó que ens servirà ara
per posar foc a les espelmes.
Ja veieu aquí el pastís,
ho expliquem a la gent que ens sigui escoltant per la ràdio.
Primer que res, és un pastís del Toni Tauler,
de la pastisseria Trill.
Li volem agrair especialment
que ens hagi fet aquest partís tan especial
que ara bufarem els que fem possible cada dia la ràdio
i després us hi convidem,
especialment a tots els amics i amigues
que ens acompanyeu des de l'auditori
de la Fundació Caixa Tarragona.
En aquesta recta final del programa,
molts agraïments i un aplaudiment
i un record per tota la gent que fa possible la ràdio.
Ara mateix, per exemple,
des de l'estudi i des del control central,
una salutació molt especial
al Joan Maria Bertran,
que s'ha encarregat de conduir aquest programa
i tantes i tantes hores de ràdio
a través de Tarragona Ràdio.
També un agraïment per les companyes
dels companys dels serveis informatius i d'esports,
d'esports, el Joan Andreu Pérez,
el Quim Pons i el Jordi Blanc d'informatius.
Aquí podreu veure ara la Teresa Ortega,
que torna,
però a més a més també l'Anna Plaza,
la Laura Casas i el Pep Sunyer.
Tenim també la feina,
agrair la feina del Miquel González,
del Jordi Obac,
que és el nostre estudiant en pràctiques en aquests moments.
Una salutació des d'aquí també molt efectiva
a la Núria Cartanyà,
que ara fa una setmana va ser mare
per primera vegada,
i des d'aquí també li volem aplaudir
i dir-li que li vagi molt bé.
Perquè la Núria Cartanyà,
que fa des de fa temps el programa de les tardes,
esperem que es pugui reincorporar de seguida
quan se li acabi el seu permís maternal.
Ha estat la mare de la Martina.
La Núria Cartanyà,
i segur que em deixo moltes més persones.
El Lluís Comas,
que ha estat el responsable tècnic de l'emissora.
I una persona
a la que especialment vull anomenar,
que és la Sílvia García,
i que m'agradaria que pugies a gué.
Sílvia, vine, vine.
La Sílvia García,
que ella les ha vist de tots els colors.
Posa't aquí,
perquè ella és una d'aquelles joves,
jovenetes,
que va començar a Radio Fòrum,
a la plaça del Fòrum,
i que ha estat 25 anys al nostre costat.
Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs contenta?
Estàs emocionada?
Sí.
Va el micròfon?
No va el micròfon?
Hola, hola.
Sí, sí que va el micròfon.
Perfecte.
Com estàs?
Com un flan?
Sí.
amb els 25 anys no s'aconsegueix ser sempre, no?
Diguem,
és tenir l'oportunitat d'estar amb molts dels oients
que ens han acompanyat durant aquesta temporada
i d'altres que avui no han pogut venir,
que segur que ens deuen estar escoltant encara més.
Com ha canviat la ràdio, no?
En 25 anys?
Moltíssim.
D'aquelles cintes de casset...
Uf, i del Revox,
i de tirar cap enrere.
Què és el Revox?
Explica-li a la gent què és el Revox.
El Revox és un catxarro enorme
en el qual la cinta va per fora
i has de barallar-te amb la cinta
perquè si no, no hi ha manera de posar-la.
i fa un recorregut especial fins que arribes a posar-la.
Això es feia fa 20 anys i 25.
Exacte, exacte.
Ara anem amb ordinadors.
Ara anem amb els ordinadors
i que bé que van i que no se facin malbé
i que no marxi mai la llum, sisplau.
I els estudis d'aquell antic mercat del fòrum?
Doncs mira, dos plats,
una platina, doble,
que funcionava quan volia, alguna vegada,
una tauleta de micros mini
i allà amb la por que alguna vegada
la gent del costat, que era del centre cívic,
no t'entrés per la porta
i enmig del programa te trobessis de tot.
Però bé, això seran petites anècdotes
que arribaven a passar.
En fi, la Sílvia García
és la que millor representa aquests 25 anys.
Segur que m'he deixat gent
dels que treballen,
ho han treballat a la ràdio.
Ara ve el Lluís.
Aquest és el Lluís Comas,
el tècnic de l'emissora.
I nosaltres anem a posar el puny final.
Jo li demanaré al Joan Maria Bertran
que des de l'estudi
ens torni a posar la cançó de l'aniversari
per molts anys, perquè puguem anar a bufar
les espelmes d'aquest pastís tan fantàstic.
I li vull demanar també al Quim Fernández Moya
i a la Rosa Gutiérrez, que pugin.
Són dos col·laboradors històrics.
Veig que hi ha també el Lluís Marçal,
hi ha l'avi Ramon, que vingui també,
que bufarem les espelmes
i després us convidem a tots a Cava
per tancar aquest matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquesta cançó, per molts anys,
que podeu escoltar els que any s'esteu sintonitzant
a través del 96.7 de la freqüència modulada
i de tarragonaràdio.cat.
Són dos col·laboradors històrics.
Per molts anys, a la una, per molts anys,
a les dues, per molts anys, a les tres,
per molts anys, a la una, a les dues, a les tres,
supertres, per molts anys, supertres!
Per molts anys, la cançó que avui havíem de cantar
i havíem de posar en aquesta recta final del programa.
A tota la gent que esteu aquí a l'auditori,
si voleu no marxeu, perquè tenim un trosset de pastís
que suposo que ens arribarà per tots
i tenim una copeta de cava,
per si voleu brindar per aquests 25 anys de la ràdio.
Ha estat un programa que pretenia ser una festa,
ha estat un programa que volia simplement recordar un aniversari.
25 anys són molts.
Vam començar el 17 de febrer de l'any 1986
als estudis de l'antic mercat del Fòrum,
després vam anar al carrer La Nau, després a la Rambla Nova
i després a l'Avinguda Roma, on ens trobem actualment,
en aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Ha estat un programa molt especial.
La primera hora de 9 a 10 hem tingut aquí un munt de tertulians,
més de 40 persones, amics i amigues,
que ens fan cada dia les tertúlies que ens ajuden
a comentar l'actualitat de la jornada.
També hem tingut una mirada al record, al passat,
recordant els principals fets de l'actualitat,
del que ha estat a Tarragona,
del que ha passat a Tarragona durant aquests 25 anys.
Hem recordat la primera època de Ràdio Fòrum,
hem tingut la presència de Joan Reig,
perquè els pets també celebren els seus 25 anys en aquest 2011.
Hem tingut la música en directe de The Soul Machine,
també de l'estudi de música amb aquest grup de flautes travesceres.
I hem recordat amb els polítics,
amb els responsables polítics de la ciutat,
hem recordat amb l'alcalde també,
el que han estat aquests 25 anys de ràdio.
En fi, ha estat un programa molt especial,
que esperem que us hagi agradat.
A tots els que ens heu enviat missatges a través del Facebook,
del Twitter, a través d'internet,
moltes gràcies.
A tots vosaltres també, moltes gràcies per haver vingut.
Com dèieu, esteu convidats a Cava i a Pastís,
i nosaltres volem acabar amb una cançó que es diu
I will survive, sobreviuré,
perquè nosaltres després de 25 anys hem sobreviscut
i volem sobreviure com a mínim 25 anys més.
Una cançó que recorda a més molt
els grans èxits futbolístics del Nàstic
i que avui serveix per posar al punt i final
aquest especial Tarragona Ràdio 25 anys.
Gràcies, que vagi molt bé i fins la propera.
Adéu!
Gràcies, que vagi molt bé.
Gràcies, que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies, que vagi molt bé.
Fins demà!