En aquests últims cent minuts del programa
parlem de teatre, com dèiem,
perquè al Metropol arriba aquest divendres
l'obra Fora de Joc, de Sergi Balbel,
sota la direcció de Cristina Clemente
i amb un ventall d'actors que déu-n'hi-do,
entre els quals ara mateix podem saludar
a través del telèfon el Francesc Luquetti.
Francesc Luquetti, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest Fora de Joc ens escriu Sergi Balbel,
què ens proposa damunt de l'escenari?
Què podrem veure?
És una obra molt divertida,
és un joc sobre una cosa, diguem-ne,
que és prou sèria, que és el de la crisi,
diguem-ne, però que està explicada
a través d'una família burlesa de classe mitja
i tot el que els afecta
i els trasbalsos que porta.
És una família que té el pare, la mare i una filla
i un avi.
I, a més a més, tenen un cuidador per l'avi,
que és un immigrant.
que és un farofo del futbol,
que vol que el seu fill sigui futbolista, etcètera, etcètera.
i, vull dir, amb aquest pretexte, doncs, parla de la crisi, diguem-ne,
però, d'alguna manera, amb tocs d'humor, molt, molt...
vull dir que la gent s'ho passa molt bé.
És a dir, que és un divertiment, però amb un rerefons de crítica.
Ah, exacte. Sí, sí, sí, sí.
Aquestes coses que li agrada fer al Sergi Belbel, diguem-ne,
que sempre toca temes d'actualitat, diguem-ne,
però d'una manera molt seva, molt original,
saps que no...
i sempre amb aquest toc d'humor.
Quin és el paper del Francesc Luquetti?
Doncs el paper del Francesc Luquetti és el que em pertoca per l'edat.
Faig ravi.
Molt bé. I el cuidador?
El cuidador és el Jordi Endújar.
I què tal, el cuidador?
Molt bé, molt bé. Ens entenem força bé.
Bueno, jo el tracto bastant malament,
però és que el tracto malament a tothom.
Vull dir, és un vell que es carràbia, saps?
Aquests punyeteros que...
Però que, en el fons, té un... té bon cor.
En l'obra, vull dir, es va demostrant que el més sensat
i el que toca més de veus a terra
i el que està més disposat a ajudar,
com si diguéssim, en la seva neta,
que és la que té els problemes,
perquè no pot anar a estudiar als Estats Units,
perquè ella vol ser científica i tal,
doncs és l'avi, no?
Pel que expliques del personatge de l'avi i de la resta,
estan molt marcats, doncs, els personatges.
Sergi Belbel, en aquest cas, ha escrit una obra
on els personatges potser també són molt tòpics,
però que responen molt a unes característiques específiques?
Sí, sí, sí, sí.
Jo penso que un dels encerts de l'obra
és que la gent, vull dir, d'una manera o d'una altra,
es veu reflectida.
en aquesta família, no?
Vull dir, per unes coses o per les altres.
I això és el que fa que es creï aquesta empatia
de l'espectador cap als personatges
i per això l'obra funciona i funciona també.
Tenim la parella que, aleshores,
deu ser el Toni Sevilla i l'Anna Azcona.
Ah, exacte.
El Toni Sevilla i l'Anna Azcona.
I en quins papers juguen la parella aquí,
l'home i la dona?
Bé, són els que pateixen més la situació
perquè l'avi els hi molesta,
perquè ells no s'entenen entre ells
i tenen solucions diferents
per als problemes que se'ls hi presenten.
És una parella d'aquestes
que no poden viure sense discutir-se, diguem-ne, no?
Vull dir, que no potser estimen,
però que d'alguna manera
necessiten estar sempre en guerra,
vull dir, perquè la cosa rulli, no?
I després ens queda el personatge de la filla.
Que és la Carol Casasanyas.
La filla, influenciada d'alguna manera
per la família d'on ve,
pels pares i pel context de crisi?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Absolutament, absolutament.
Però ella també, d'alguna manera,
és de les que toquen més de peus a terra.
Ella estaria més disposada a fer sacrificis
i si no pot ser, no pot ser, no?
Vull dir, però els pares, vull dir,
no volen que la seva filla
s'hagi de sacrificar per res.
Vull dir, el típic, vull dir,
els pares sempre volem que els nostres fills
tinguin les coses millor que nosaltres,
ho hem tingut, etcètera, etcètera,
cosa que en aquests moments és molt difícil
perquè més aviat és al revés,
no vull dir que sembla que els deixem
un panorama als nostres fills bastant galdós.
Què li sembla al Francesc Loqueti
al text del Sergi Balbel?
Tenint en compte que ell és un dels personatges
més coneguts en aquests moments,
el panorama teatral,
però que se'l coneix com a director,
però també com a autor.
Què li sembla al text,
a l'actor, en aquest cas, al Francesc Loqueti?
Home, a mi és una obra que m'agrada molt,
vull dir, per això l'estic fent,
vull dir, és una obra que la trobo...
que la trobo que...
Sobretot és que el Sergi té una cosa,
que és que és molt hàbil.
El que en diem nosaltres,
la carpinteria, ho diem en castellà,
no sé per què,
la porteria teatral,
la domina perfectament,
i ell sap com han d'acabar les escenes,
com han d'acabar els actes,
m'entens?,
com ha d'acabar l'obra,
què hi ha de posar en cap moment
perquè no decaigui,
perquè no baixi,
perquè la gent s'ho passi bé
i estigui entretinguda i es diverteixi.
I amb això demostra una gran habilitat,
a part d'aquell llenguatge que utilitza és prou ric
i no és un llenguatge absolutament banal,
sinó que té molta originalitat.
També deu tenir un pes, m'imagino,
aquí l'experiència de com a mínim tres dels actors,
el mateix Francesc Luquetti
o el Toni Sabia i l'Anna Fcona,
que això jo m'imagino que també li dona un plus.
Sí, però no et pensis,
els jovent que puja ara van molt ben preparats
i són molt bons actors, eh?
No els hi hem d'ensenyar res, eh?
I la direcció de la Cristina Clemente,
perquè, clar, quan estàs dirigint un espectacle
escrit per una altra persona,
que a més a més és un director de teatre
també molt famós,
m'imagino que per la Cristina Clemente
haurà estat també un petit repte.
Però la Cristina Clemente i el Sergi Belbel
són carn i ungles,
són col·legues,
s'entenen molt bé.
El teatre que ella fa i que escriu,
d'alguna manera,
és una deixeble del Belbel autèntica.
O sigui, en aquest sentit,
no hi ha divorci entre ells.
O sigui, que es crea una química
que fa que la cosa de la direcció,
amb la Cristina,
precisament amb una obra del Belbel,
sigui la conjunció perfecta.
I el Francesc Luquetti com es troba a l'escenari?
Jo em trobo fotut perquè sóc un iaio,
molt iaio.
Però aquest és el personatge,
però la vida real...
No, molt bé, molt bé.
El Francesc ha fet tantes i tantes coses
i tantes obres i que ha pujat tantes vegades
als escenaris.
Com es troba amb aquest fora de joc?
Es troba dins del joc?
Sí, sí, sí, ja et dic que sí
i hi estem fent.
Saps què passa?
Que és molt gratificant veure la reacció del públic
i com que la reacció del públic és bona,
els actors, l'actor s'ho passa bé
i jo m'ho passo bé.
Esteu de gira?
Estem de gira
i tenim una gira molt maca,
francament, sí, sí.
Es nota la crisi?
Doncs nosaltres hem tingut sort
perquè fixa't, vull dir,
em sembla que farem en total 40 bolos
i anem a 3 dies a Palma de Mallorca,
hem estat 3 dies a Menorca,
també hem estat 4 dies a València, capital,
o sigui que és una gira molt maca,
molt iait.
Vull dir, sí que es nota la crisi
perquè hi havia molts més bolos encara
i alguns han caigut
perquè de cop i volta t'envien un fax al productor
i diu, mira, aquest bolo ha caigut
per falta de pressupost
que l'Ajuntament aquest ja no té diners
o el que sigui, no?
Sí que n'han caigut, sí,
però tot i amb això, escolta,
ho trobo fabulós, eh?
Vull dir, no, no, no.
És una bona notícia, sens dubte,
per un muntatge que a més parla de la crisi,
encara que se n'enrigui,
que faci crítica i d'alguna manera també se n'enrigui.
Mira, només aquest mes de febrer,
per dir-te una cosa, a part de Tarragona,
doncs...
Barberà del Vallès, Figueres, Andorra,
Universitat de la Can, Castelló, Castelló,
Castelló, Celso, Vic i els 3 dies de Palma de Mallorca,
això només el mes de febrer.
Estava molt bé, perquè a més veig que aneu
tant a les Illes com al País Valencià.
Sí, sí, sí, Illes, País Valencià i Catalunya.
Molt bé.
Francesc, alguna cosa pendent en projecte
d'aquest actor tan veterà, dels nostres teatres?
Més enllà del fora de joc, alguna cosa...?
Sí, hi ha alguna cosa, però saps allò, vull dir,
que saps que estàs en repartiments
de coses que s'han de fer,
però aquestes coses fins que no estan al sac i ben lligades,
no crec parlar res.
Molt bé, això els actors i les actrius ho teniu molt clar.
Sí.
Francesc, moltes gràcies, doncs,
per atendre aquesta trucada,
el contacte de Tarragona Ràdio,
i, en fi, esperem amb moltes ganes que veure'ns aquest divendres
amb tot l'equip que fa el fora de joc aquí al Teatre Metropol.
Gràcies i que vagi molt bé tota la gira.
Vinga, una abraçada.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.