Les 10 del matí, 10 minuts.
Ara fa una estona s'ha inaugurat el seminari de Tarragona
al Congrés Internacional Tecla Deixeble de Pau.
Una trobada de la que us vam donar dades ahir àmpliament
en aquest programa amb una entrevista
amb el director de l'Institut de Ciències Religioses Sant Fructus,
mossèn Josep Maria Gabaldà.
Ahir, com dèiem, ja vam parlar àmpliament
d'aquesta trobada internacional que s'allargarà fins dissabte.
Avui ens hem desplaçat amb la unitat mòbil fins al seminari
perquè ens interessa, sobretot, analitzar el projecte de remodelació
que s'ha fet en aquest edifici,
que havia arribat a acollir els estudis de comunicació
de la Universitat de Rovira i Bergili
i que després d'un procés intens d'obres,
avui s'estrena amb una imatge renovada,
amb una imatge remodelada a motiu d'aquest congrés.
Així que anem al bord d'aquesta qüestió,
com dèiem, des de la unitat mòbil en directe,
amb Joan Maria Bartran i Josep Pardila,
Pep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Primer que res, suposo que ja ha començat el congrés, no?
Ja ha començat.
De fet, estava previst que a les 9 del matí
es fessin la sessió d'inauguració
amb l'arquivisbe de Tarragona,
mossèn Jaume Pujol,
i també la presentació del congrés
a càrrec de Josep Maria Gavaldà i Ribot,
és el que dèiem ara,
que ahir vam tenir amb nosaltres els estudis de Tarragona Ràdio,
el director de l'Institut Superior de Ciències Religioses
de Sant Fructós.
I, de fet, sobre les 10 del matí
estava previst que hi hagués la lliçó inaugural
a càrrec del professor Àngelo Di Berendino,
de Roma, des de l'Itàlia,
la geografia històrica de l'Àsia menor
en temps de pau i de tecla.
Aquest és una mica el timing a hores d'ara,
però avui ens hem volgut acostar
no només per parlar d'aquest congrés,
sinó per parlar del lloc on es fa,
el seminari.
Per a aquells que l'hagueu vist com era abans,
si avui entreu, realment us quedareu
amb la boca oberta,
perquè ha fet un canvi espectacular
de tal com estava abans,
tal com estàvem acostumats a veure-ho.
Estem, de fet, just a l'entrada d'aquest seminari,
veiem el claustre de Sant Pau,
totalment diferent de com estava abans,
ha fet un canvi gràcies a aquest projecte
que va engegar l'Arcabisbat de Tarragona
i que va dur de terme a l'estudi
Ona Arquitectura.
Avui ens acompanya el seu responsable,
el Jordi Fernández.
Jordi, bon dia.
Hola, què tal?
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Avui és una mica una primera prova de foc, o què?
Exactament.
És el primer dia en què s'obre al públic,
l'edifici.
L'edifici, bueno,
és un projecte que estem en obres,
ara hem fet,
hem atacat el primer claustre,
que és el de Sant Pau.
Ara començarem el claustre de Sagrat Cor.
És una obra que encara s'ha engestit,
quedarà engestida d'aquí un any,
més o menys,
o sigui,
la intenció és inaugurar-la com el setembre,
l'any vinent,
amb el curs de l'institut.
però avui s'ha volgut fer aquest congrés,
el congrés de l'estat de tecla,
com un event important dins de l'edifici
i, bueno,
ja hem corregut una miqueta
perquè pogués estar engestit més o menys
per poder utilitzar-lo.
Home, això t'anava a dir,
perquè recordo que va ser al març aproximadament
quan es va presentar el projecte,
que acabaven bàsicament de començar les obres
i déu-n'hi-do que s'han fet en aquests mesos.
Sí, sí, sí,
hem hagut de córrer
i, bueno,
almenys adequar els espais necessaris
perquè es pugui fer el congrés,
que sobretot l'aula principal
i una sèrie de despatxos,
estudis,
per, bueno,
tenir les sales d'atenció a la gent,
entrevistes, etcètera.
Suposo que a més avui també heu vingut
per, vaja,
una miqueta com funcionava tot,
a veure què us deia la gent.
No sé si ja has pogut parlar
amb alguns de la gent
que et diuen
de com ha quedat el claustre,
el seminari.
Bueno, en general, sí, sí,
he vingut a veure una mica
la percepció de la gent,
com la gent percep l'edifici,
com funcionen les coses
i la veritat és que,
bueno, en general,
els comentaris,
bueno, tothom,
molt bé,
molt impressionant
del que tu deies,
no?,
del canvi,
del canvi del lloc.
També, bueno,
com la peça més impressionant
que pot ser la cobrició
dels claustres
i la cúpula que hem fet
per poder utilitzar l'espai
en dies com avui,
per exemple,
que està plovent, no?
Repassem una mica, Jordi,
si et sembla,
els canvis principals
que heu fet,
tal com estava abans
i el que veiem ara,
per a aquells que,
evidentment,
no estiguin aquí
i no ho estiguin veient,
com els expliquem
els principals canvis
que s'han fet
i que avui ja són visibles?
Bueno,
al principi,
a veure,
primer volia explicar
el que serà aquest edifici,
o sigui,
en principi,
el parquet de la reforma,
la reforma de l'edifici
de l'antic seminari,
per acollir,
sobretot,
l'Institut de Ciències Religioses,
també la biblioteca,
que s'obrirà al públic,
i sobretot,
la intenció del senyor arcabisbe,
que la tenim aquí al costat,
és, bueno,
recuperar el lloc
com un lloc de cultura,
un lloc que succeixin coses
com aquesta,
com el congrés,
no?,
un lloc on vingui gent
de fora,
de tota Europa,
i a fer estudis,
a estudiar,
a aprendre,
i com un focus cultural
a la part alta de Tarragona.
I amb això,
els programes que a part ara tenim
és l'Institut,
com a peça fonamental,
també la biblioteca,
que s'obrirà al públic,
o sigui,
és una biblioteca
amb un fons bibliogràfic
espectacular,
jo crec realment
que és dels més grans de Tarragona,
i ara,
i això s'obrirà al públic,
i s'obrirà a tota la gent,
tota la ciutadania de Tarragona.
També hi haurà,
com a peça principal de programa,
totes les delegacions
vinculades a la gent jove
i formació
de l'arc abisbat,
llavors,
una mica la intenció és aquesta,
s'obrir l'edifici
als ciutadans de Tarragona,
i que sigui com un referent cultural
per la ciutat
i un referent dins d'Europa.
Ara acabarem amb el Jordi,
si ho sembla,
baixarem aquí una miqueta baix,
que tenim més bona governació,
d'obertura.
Ara,
que no marxi el...
Ens ha caigut la torreta.
Que no marxi el Jordi,
que ara acabarem de parlar amb ell.
Ens acompanya
l'arcabisbe de Tarragona,
Jaume Pujol,
senyor arcabisbe.
Bon dia.
Bon dia,
i una salutació
a tots els que ens escolten.
Parlàvem ara amb l'arquitecte
del projecte,
que avui era una mica
una prova de foc
d'aquesta remodelació
que s'ha fet del seminari.
Qui ho hagués vist abans
i que ho vegi ara,
ja ha fet un canvi espectacular.
Això,
gràcies als arquitectes
i a tot el personal
que està treballant
de valent des de fa més d'un any
i de veritat
està quedant preciós.
Tothom ho diu,
que els agrada moltíssim
com quede
i avui és una mica
la prova de foc,
no?
De...
de...
de...
de fer uns grans serveis
com aquest gran congrés
que estem fent, eh?
Home,
és un lloc ideal
per fer un congrés com aquest?
Jo penso que sí,
perquè...
A més,
s'ha de veure el vespre, això.
Quan l'únic que ha quedat,
eh?
Quan hi ha les llums,
però, bueno,
durant tot el dia,
en aquest moment
que hem fet ja,
acabem de fer en aquest moment
la inauguració del congrés.
Fa res,
cinc minuts
que hem acabat
el primer moment.
Ara hi haurà
la primera conferència
i esperem que...
que tot el congrés
sigui de veritat
un èxit
per Tarragona.
S'ha treballat,
senyor Caviesa,
durant molt temps
amb aquest congrés
i serà realment
un...
Vaja a un congrés
per parlar
de la figura
de Santa Tecla,
no només aquí a Tarragona,
la nostra patrona,
sinó arreu d'Europa.
Sí.
Mira,
el congrés té com quatre parts,
no?
Que em sembla
que és important
dir, no?
La primera part
és estudiar
les actes
després s'estudiarà
Santa Tecla
amb tot el cristianisme primitiu,
com es va tractar
aquesta santa
i per tant
tota la devoció
que va bé,
tot el culte de Santa Tecla
sempre parlant
d'Orient i d'Occident
i per tant
hi ha especialistes
d'Amèrica,
d'Europa
i també d'Àsia,
lògicament,
de Turquia
i per tant
hi haurà aportacions
del culte de Santa Tecla.
Després s'estudiarà
l'arqueologia,
l'epigrafia
i la iconografia
de Santa Tecla
de manera que
aportarem un caudal
de coneixements
de tot el món
concentrats
en aquesta santa
patrona
de la nostra ciutat
i de la catedral.
Senyor Arquebisba,
què significarà això
per l'arquebisbat de Tarragona,
per Tarragona
i per la figura
de Santa Tecla,
aquest congrés?
Bé,
significarà
que s'acabarà
que s'acabarà
amb un totxo,
com diem nosaltres,
de conclusions
de les actes
del Congrés
que després
hauran de ser citades
per tothom
i per tant
Tarragona
entra en el món
de la cultura
d'una manera
molt més profunda
encara.
Jo penso
que l'important
és que el nom
de Tarragona
vagi figurant,
el nom
de l'arxiviòstici
també,
lògicament,
vagi figurant
en el món científic
i per tant
les aportacions
que es fan
en un congrés
en una ciutat
ja queden marcats
sempre
per les actes
que és
el del congrés.
L'important
és també
les relacions
que estem fent
en aquests moments.
Per exemple,
ara fa un moment
em deien
que es podria fer
un congrés
també
de l'Institut Superior
de Tarragona
amb la ciutat
de Turquia,
amb la ciutat
de Síria,
etcètera,
això és l'important
d'un congrés.
Els coneixements
que fas
perquè pensi
que en aquest moment
aquí hi ha
els millors especialistes
del món
de Santa Tecla
i són tots,
ho puc dir
certament
sobre aquests
quatre camps
que jo he assenyalat.
Senyor Cavisma,
moltíssimes gràcies
i ho deixem
continuar amb aquest congrés.
Vaig a la conferència
inaugural
i tots esteu convidats
lògicament
a poder passar per aquí
per veure
com ens va quedant
aquest edifici
tan bonic.
Gràcies i bon dia.
Doncs ens havíem quedat
encara amb el Jordi.
Què tal, Jordi?
Ens havíem quedat
amb el tema
de...
Tenim l'ambaixador
de Síria.
Sí, sí.
El tenim...
Hola, buenos días.
Buenos días.
Què tal?
Hoy participáis
en este congreso
en Tarragona
sobre la figura
de Santa Tecla
també importante
no n'anaves
en Tarragona.
Està molt contenta
de la participació
en este congreso.
Wana Ashkur
el Monseñor
Mothran Tarragona
a la tanzim
hadal Muttamar.
Y les desgracias
també al Monseñor Puts
lo que organizó
todo este congreso
i a la invitació
dirigida
a Su Excelencia
el Embajador
de Síria.
Nachno daiman
fi Suria
na tahaddas
an el rawabit
tarighi
el waziq
el laitit
arbut
bina Suria
o Espanya.
Siempre hablamos
de las buenas
relaciones
que llevan
el pueblo sirio
el pueblo español.
Walioum
hadal
mu'tamar
o moudua
hadal
mu'tamar
haul
el qaddi
se taqla
el lait
na tasharac
el ihtimam
bima
tumacil
hum
un qime
hua rabit
muchsarak
ajar
bina
de santa tecla
es una
más estrecha
más la relación
entre los dos países
porque también
tenemos a santa tecla
en Siria.
Taban
el qaddi se taqla
la ha makane
kabire
la deyna
o la deyha
maqan
fi medinet
ma'lula
fi Suria
wa nachno
na tata
la ila
aqed
mu'tamar
aqar
haul
el qaddi
se taqla
fi Suria
wa
anastadif
azzikana
el espan
la santa tecla
lógicamente
tiene un convento
en la ciudad
de malula
y santa tecla
para los sirios
es una cosa
muy importante
es una santa
muy importante
y la convento
que tiene
es un centro
de peligros
de peregrinación
a todas las relaciones
que
Siria
es famosa
de ello
de la convivencia
que tiene
todas las relaciones
visitan
el convento
de santa tecla
de oraciones
de peregrinar
de visitar
con los enfermos
que tienen
también
porque hay muchos
milagros
que ha hecho
santa tecla
a todas las personas
en Siria
no solamente
de una región
de todas
esas relaciones
y su excelencia
también
invita
a la
a la organización
que organizó
este gran
congreso
para colaborar
con ellos
para hacer un congreso
de Siria
también
sobre santa tecla
pues nos quedamos con esta invitación
muchísimas gracias
y que vaya bien
al congreso
muchas gracias
pues ya lo he sentido
l'ambaixador de Siria
que también
avui
nos ha volgut
acompanyar
estábamos
todavía
con el Jordi
el arquitecto
nos habíamos quedado
Jordi
hablando
de este proyecto
de este edificio
hablábamos
de
¿quién era el gran
proyecto?
¿quién era el objetivo
del gran proyecto?
¿nos habíamos quedado
una miqueta
en explicar
quins eran
ahora los canvis
más visibles
que ya podía
haber
la gente
ahora
como he comentado
abans
hem fet el primer claustre
que es el de Sant Pau
on tenim el centre
la capella de Sant Pau
i bueno
ja està enllestida
tota la part
de delegacions
de cara a l'arquevisors
perquè ja
comenci a treballar
la gent
en aquest edifici
i sobretot
la part de dalt
és on tenim
totes les aules
del que serà
l'institut
llavors
això
en teoria
després del congrés
acabarem de rematar
i això
com serà funcionant
també tenim
en planta baixa
una llibreria
una llibreria
de venta al públic
que s'obrirà
i per tant
l'espai
també quedarà
obert
per als ciutadans
de Tarragona
a partir d'aquí
més o menys
al novembre
de desembre
començarem
la segona fase
que és
l'altre claustre
de Sagrat Cor
i tota la peça
de la bibliodeca
llavors
com he comentat abans
la idea és
que ara
al setembre
de l'any vinent
poder fer
la inauguració
complerta
de l'edifici
perquè ara
serà tot
una mica
precari
perquè encara
seguirem
amb obres
i
per aconseguir
aquest objectiu
que és el que ha comentat
l'arcabist
abans
que avui
aquest congrés
és una mica
el reflexe
de les coses
que es volen
que s'exceixin aquí
o sigui
un lloc
de cultura
on vingui gent
de tot el món
com ha comentat
d'Europa
d'Amèrica
estudiosos
de tot el món
perquè
sí
es converteixi
en això
un lloc
de cultura
un focus cultural
abans
deia
l'arcabist
que de nit
encara és molt més
impressionant
de fet
ens ensenyaves
abans
imatges
que agafa
uns colors
molt especials
exacte
sí
és un espai
on la peça principal
evidentment
és el claustre
i el deambulatori
o sigui
el joc
al voltant
del claustre
i realment
la il·luminació
és un
o sigui
hem pensat
molt l'edifici
en termes
d'il·luminació
i també
el funcionament
al llarg
de tot el dia
per això
és molt important
la il·luminació
del que és
el claustre
com a peça principal
tenim evidentment
la capella
i és on hem enfatitzat
i és com la joia
dins d'aquesta caixa
nova
que hem fet
llavors està molt
enfatitzada
la capella
i també
hi ha tot un
espai expositiu
al voltant
del claustre
que encara no està enllestit
però que ens mostrarà
també
la història
de l'edifici
la història
de la capella
la història
de la muralla romana
que és un edifici
al costat
de la muralla romana
i l'hem descobert
perquè fins ara
estava com oculta
i la intenció
és explicar
a tots els ciutadans
que s'apropi a un edifici
aquesta història
perquè realment
el lloc
abans
fins i tot
de ser aquest edifici
com a seminari
que es va inaugurar
el 1886
doncs és el punt
més alt
de la
de la para alta
de Tarragona
llavors
com a la seva situació
respecte al temple
d'August
respecte a la catedral
etcètera
és un joc
molt singular
i evidentment
també per la tradició
de la predicació
de Sant Pau
on està
en el lloc
on està
la capella de Sant Pau
doncs una mica
la intenció és explicar
tota aquesta història
que envolta
l'origen
del lloc
i de l'edifici
explicar-la aquí
en els clústers
en els d'ambulatari
perquè tots els visitants
que s'apropin aquí
percebin
aquesta història
i n'aprenguin
d'aquesta història
Jordi
ho expliques
amb passió
això
és un projecte
que n'esteu realment
satisfets?
sí
realment
satisfets
estarem al final
però sí
és un honor
tenir un projecte
com aquest
treballar
en un edifici
del segle XIX
amb una capella
del segle XII
XIII
i realment
és un projecte
que portem
ja més de 3 anys
treballant
amb l'Arcabisbat
i que hem posat
moltes ganes
moltíssima il·lusió
perquè sabem
que és una peça
molt important
dins de Tarragona
dins de la pare
de Tarragona
llavors
sí
ens hem ficat
moltíssim
i hi ha molta il·lusió
esperem que li agradi a la gent
que l'edifici funcioni
que compleixi
les expectatives
i les necessitats
per les quals
es va pensar
però ara mateix
és un projecte
que ens soluciona molt
pel que pot significar
per la ciutat de Tarragona
doncs Jordi
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
i haver-nos explicat
aquests detalls
d'aquest claustre
que realment avui
us hi podeu acostar
tombar per aquí una miqueta
i ja veureu
el canvi espectacular
que ha fet
quan estigui acabat
encara més
Jordi moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
ell és el Jordi Fernández
responsable d'aquesta obra
i ens acompanya també
el Didac Bertran
Didac bon dia
hola bon dia
ell és el responsable
de la comunicació
de l'arcabisbat
que ahir vam dir
home avui hem de fer
aquesta connexió en directe
parlarem també
amb l'arcabisba de Tarragona
i m'has portat més convidats
Didac
efectivament
i aquí en tinc tres
d'esperant
tenim
per ordre
de la senyora
cònsul general
de Turquia
també tenim
la consellera
de cultura
de la regió
de Mersin
i també tenim
el professor
Hamdi Sahin
que aquesta tarda
donarà una conferència
a l'Ajuntament
i ara
com que tenim aquí
una molt agradable
traductora
els anirem passant
davant de la proposta
un moment
doncs vinga
ja ho sabeu
que estem
com dèiem
en directe
abans d'acabar
aquesta connexió
doncs aprofitarem
per conèixer
aquestes diverses veus
que avui participen
en aquest congrés
de Santa Tecla
tu em fas d'amfitrió
eh Didac
sí
presento la senyora
Bessingui
Nergis
que és la traductora
i tenim també
davant nostre
la senyora
Emel Gatbel
l'honorable senyora
Emel Gatbel
que és la
a més a més
d'una ciutat
d'una regió
molt lligada
amb Tarragonara
per això dels jocs
del Mediterrani
la senyora Emel Gatbel
que és la
consellera de Cultura
de la Regió
Home
molt important
també per a Turquia
la figura
de Santa Tecla
per a Mercín
i ara
una relació
especialment
de Tarragona
i Mercín
arran de l'última
assemble que es fa
dels jocs del Mediterrani
Sí, això
és molt important
i també
estem molt contentos
per estar a Tarragona
Tarragona
també és una ciutat
molt important
té molt història
i també
té molt arqueologia
i aquí tenim una delegació
de Turquia
és una delegació
molt important
venen alguns profesors
de la Universitat
d'Estambul
i també
algunes persones
de Mercín
de Slyfke
i també
de Mula
doncs moltíssimes gràcies
per la organització
tan bona
i gràcies
per tot
que importància
tenia la figura
de Santa Tecla
en Turquia
Santa Tecla
en Turquia
de qui
en el meni
ben
öncelikle
Tarragona
en el
bese
bu nazik
daveti
için
çok
teşekkür
ediyorum
bu gördüğümüz
ilgiden
dolayı
da
çok
memnunuz
heyetimiz
de
birlikte
buraya
geldik
bu
Ayatecla
bizim
için
Ayatecla
ve
Sampol
bizim
için
çok
önemi
var
Ayatecla
y Sampol
tiene
mucha
importancia
para
nosotros
bize
sekiz
ay
önce
gelen
heyet
daha
önce
espanyol
gazetecilerle
birlikte
gelen
heyet
bir
mersin
ve
Taragona
arasında
bir
bağ
kurulmasına
birlikte
talep etmiş
derdi
uygun
görmüşler
pues
hace
más o
menos
hace
ocho
meses
vino
una
delegación
espanola
y
había
algunos
periodistas
también
españoles
estuvieron
en
Turquía
y
lo
pasamos
perfectamente
y también
ahora
tenemos un
puente
muy buena
entre
Taragona
y entre
Mersin
Silifke
Ayetekla
ile
Senpol
zaten
bu
bağı
bu
köprüyü
binlerce yıl
önce
tarih
öncesinden
gelen
bu
köprüyü
bizim
aramızda
kurmuş ki
biz
buradayız
ve
8 ay
önce
heyet
Mersin'de
geldiği gibi
biz de
bu
şekilde
geldiğimize
göre
bu
gerçekleşmiş
bulunıyor
Ayetekla
ve
Senpol
ile ilgili
Mersin'de
Mersin Valiliği
ve
Kültür Turizm
Bakanlığı
olarak
çok
ciddi
restorasyon
çalışmalarımız
Yürüdü
bu yıl
özellikle
bu
hayet
geldik
tan sonra
biz yine
aynı şekilde
Taragona
ve
taragona
uzun
no
o
de
ayetekla
pues
como
sabemos
tiene
mucha
importancia
para
Turquía
y
para
España
para
las
dos
ciudades
y
también
habían
hace
muchos
siglos
habían
construído
un
puento
muy
importante
y
también
el
Ministerio
de
Turismo
y
de
Cultura
ahora
están
haciendo
muchos
proyectos
y muchas
fuerzas
también
si
también
tienen
proyectos
para
para
hacer
los
trabajos
mejores
en
la
ciudad
Mersin
pues
ella
quería decir
que
también
esperamos
a
los
españoles
a Turquía
especialmente
sobre todo
a
Mersin
Muchísimas
gracias
gracias
y
tenemos
alguna
otra
convidad
directa
para
acabar

porque
és la Tàrugana és la Tàrugana és la Tàrugana.
Tàu és la Tàrugana és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu.
Bé, és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu.
Bé, com ho sabem, per a Turquia i a també a Espanya,
perquè el Montestari d'Allatec, de Sà Paula,
també té una història molt important a Turquia i també a Espanya.
I ara estem aquí a aquesta conferència per a escoltar tot,
per a parlar sobre aquest asunto.
I com ho sabem, Turquia és un país molt important de història i també d'arqueològica.
Bé, és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu és la Tàu.
Per això estem molt contentes per a assistir a aquesta conferència.
Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Doncs ja ho heu sentit, són alguns dels convidats que avui ens han acompanyat en aquesta entrevista
que hem pogut fer en directe des de Barcabisbat de Tarragona.
Ja ho sabeu, hem pogut conèixer una miqueta com és aquest nou edifici, com està quedant
i com està acabant des d'aquí, des del seminari de Tarragona, on avui s'està fent aquest congrés sobre la figura de Santa Tecla.
Perfecte, doncs. Moltes gràcies, Josep Ardil, amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
D'aquí una estona ens tornarem a trobar a través de les zones, però parlant d'una altra qüestió ben diferent des de l'Hotel Imperial Tarracó.
Gràcies i fins després, Pep.
Adeu, fins després.
Gràcies. Passen gairebé quatre minuts de dos quarts d'onze del matí.
Anem un moment a publicitat i de seguida entrem amb altres matèries de l'actualitat de la jornada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.