de la ciutat de Tarragona.
I el tercer autor, la tercera figura literària de la que volem parlar és Josep Anton Baixeres, un tarragoní que ens va deixar fa un parell d'anys i avui és notícia perquè aquest vespre es presenta un llibre sobre la seva figura titulada Josep Anton Baixeres, literatura i acció cívica.
De tot això, de tot plegat, en volem parlar durant els propers minuts amb el professor de la Universitat de Romiri Bergili i també escriptor Magí Sunyer. Magí, bon dia.
Com dèiem, les figures de Maria Aurelia Camany i Jaume Vidal i Alcobé s'estan analitzant aquests dies en unes jornades amb motiu del 20è aniversari de la seva mort.
De què heu parlat aquests dies en relació a aquestes dues figures literàries?
Bé, hi ha hagut ja les sessions acadèmiques, avui només queda la ruta a Maria Aurelia Camany, i hem parlat bàsicament del teatre de Jaume Vidal i una miqueta també de la poesia.
S'ha fet una lectura de textos poètics i després es va parlar també, es va fer unes jornades molt centrades en el teatre, perquè les dues intervencions que hi va haver dimecres sobre la Maria Aurelia van ser també sobre teatre.
I com que, a més a més, resulta que el primer dia hi havia un diàleg entre dos homes de teatre importants d'aquest país, com són el Guillem Jordi Graeig i el Josep Anton Codina,
doncs també va ser el que va sortir més sovint.
I, finalment, hi va haver una taula rodona centrada, sobretot, en la presència d'aquests dos escriptors a Tarragona i la seva influència en el món cultural tarragoniu.
Perquè quina...
No, no, que precisament això últim que deies. Quina relació i quina influència van tenir en el seu moment Maria Aurelia Camany i Jaume Vidal i el Cuber amb els ambients culturals de Tarragona?
Molt important, perquè el Jaume Vidal va venir a començament dels anys 70 a ser de professor de literatura catalana,
que en aquell moment era la delegació de l'Universitat de Barcelona a Tarragona, a la Facultat de Lletres,
i a partir d'aquí va tenir una influència important sobre bona part de les persones que avui tenen entre 50, 60 o fins i tot 40 anys
i que escriuen o escriuen sobre literatura i, en bona part, constitueixen el món cultural tarragoní.
I no tant sols de la ciutat de Tarragona, sinó de tota l'àrea d'influència de la universitat.
20 anys després de la seva mort, quin llegat ens han deixat els dos autors, la Maria Aurelia i el Jaume?
Jo crec que un llegat molt important. Si, per una banda, la seva obra potser passa per aquell període famós
que després de la mort d'un escriptor no és estrany que llegi uns anys en què estigui una miqueta oblidada,
una influència important, diríem personal, sobre molta gent. Un llegat també, que és la seva literatura,
que és una literatura de gran qualitat. I després, concretament, el nom de les jornades del llegat,
s'ha posat ja intencionadament perquè hi ha un llegat concret, que és a la Facultat de Lletres de la Biblioteca,
de la Facultat de Lletres de Tarragona, perquè no hem d'oblidar que aquests dos escriptors
van deixar els seus llibres i les seves obres, els seus papers, a Universitat de Lleida i Virgili.
Bé, el que després va ser Universitat de Lleida i Virgili.
I han estat prou reconegudes les seves figures literàries, creus?
A veure. La Maria Aurelia va ser una de les persones més famoses, diríem, de Catalunya en el seu temps.
Això és una cosa. El Jaume no tant, no va ser tan conegut.
La qual cosa no vol dir que no tingués una qualitat comparable, diríem,
amb la Maria Aurelia, la seva obra.
La Maria Aurelia també va ser en bona part per motius no estrictament literaris.
També, a més a més, vull dir, com a feminista, com a guionista,
com a dona que treballava als mitjans de comunicació,
i sobretot a la televisió, també.
Després, quan han mort, han passat una temporada, com tants altres escriptors,
en què se n'ha fet menys cas, diguem, de la seva obra, menys cas del que es mereixen.
Però això és una cosa que, sense que sigui absolutament general,
doncs és bastant habitual.
Com deies al principi de l'entrevista, avui divendres encara hi ha una activitat,
és una ruta literària Maria Aurelia Camany,
que sortirà a les 6 de la tarda del portal del Roser.
Magí, on ens porta aquesta ruta? Per on passa?
Aquesta ruta, de fet, és una ruta que hem fet en un parell d'ocasions
per qüestions diverses.
Si anirem del portal del Roser, entrarem al barri d'ells,
farem una lectura davant de la catedral,
una altra davant de casa seva, que és allí mateix,
perquè ells dos vivien en una casa al carrer de les coques,
i acabarem davant de la Diputació
per llegir una novel·la de la Maria Aurelia Camany sobre Tarragona
que fa referència a la mar i a les muralles.
Eren espais habituals que visitava, no?,
pels quals passava la Maria Aurelia Camany.
Sí, sí, sí.
Serà una ruta construïda sobre textos de la Maria Aurelia
i textos d'escriptors que parlen de l'activitat de la Maria Aurelia
i també del Jaume Vidal a Tarragona en aquells anys.
La Maria Aurelia i el Jaume han estat notícia,
o són notícia aquests dies per aquestes jornades.
Avui també torna a ser notícia Josep Anton Baixeres,
un autor tarrauní que ens va deixar fa un parell d'anys,
perquè avui també Magí Súñet participa en la presentació
del llibre Literatura i Acció Cívica sobre Josep Anton Baixeres.
Quina és la proposta? De què va aquest llibre?
Sí, a veure, nosaltres cada any,
nosaltres ens refereixo ara al Departament de Cibologia Catalana
de la Universitat de Rubí i Grigili en col·laboració amb l'Ajuntament.
Doncs cada any fem unes jornades,
en guany fem els del Jaume Vidal a la Maria Aurelia,
i l'any passat les vam dedicar a Josep Anton Baixeres.
I aquell llibre és el recull de les conferències
i de les intervencions en taula rodona
d'aquestes jornades de l'any passat.
I quin paper representa?
Quan parlem d'acció cívica,
de què es parla, bàsicament,
de l'abassant més compromesa de Josep Anton Baixeres,
més enllà de les seves publicacions literàries estrictes?
Bé, el Josep Anton Baixeres era un escriptor, novel·lista,
traductor, autodrama,
però també va mantenir un compromís cívic molt intens.
Per exemple, que ell va ser la primera persona
que va utilitzar la llengua catalana
d'una manera continuada a la ràdio, a Tarragona,
durant el franquisme.
Per exemple, ell va ser el primer president d'Òmnium Cultural.
Per exemple, ell va ser senador,
el senador més votat en les primeres eleccions democràtiques.
Era un home de compromís dintre de les esquerres.
Vull dir que la seva acció cívica
ell va ser al davant, diríem,
de la majoria d'iniciatives culturals i polítiques
que, diríem, que eren en l'àmbit del catalanisme d'esquerres.
Amb això es refereix l'acció cívica.
Doncs aquest llibre, com dèiem,
també serà presentat aquest vespre a partir de les 8,
una presentació en la qual també participarà Josep Bargalló,
a més del nostre convidat Magí Sunyer.
Magí, moltes gràcies per traçar-nos aquest perfil
de tres figures literàries,
com deia al principi de l'entrevista,
que aquests dies són notícia aquí a Tarraona.
Magí Sunyer, professor de la URB i també escriptor.
Gràcies i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.