Un quart d'una del migdia, dia de Carnaval,
temps de Carnaval, malgrat el temps,
que realment aquest matí no ens acompanya gaire,
en aquest dijous gràcia.
Volem dedicar durant els propers minuts el programa
a comentar activitats,
a comentar també com es viu el Carnaval
en diferents barris de la ciutat de Tarragona,
perquè aquí les associacions de veïns,
els col·lectius diversos relacionats
amb diferents zones geogràfiques de la ciutat
tenen molta cosa a dir en aquest Carnaval de Tarragona.
I per això, durant els propers minuts
parlarem amb els representants veïnals
de diferents associacions o comparses o colles
que participen en el Carnaval de Tarragona.
Aquí als estudis ens acompanya el senyor Manel Castanyo,
president de l'Associació de Veïns de Sant Salvador.
Senyor Castanyo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I de seguida saludarem altres convidats per a Sant Salvador.
Jo crec que hi ha una tradició,
que dura fa anys, senyor Castanyo,
de viure molt intensament aquesta festa.
Molt, molt.
Penseu que a Sant Salvador hi ha quatre comparses,
per això un barri relativament petit,
és un nombre important,
i són quatre comparses que de les quals tres
sempre tradicionalment han participat
en la Rua de Carnaval de Tarragona,
han concursat,
i és raro l'any que no hagin tingut premi.
Enguany la concubina,
la Míriam Coelho,
és d'Aerodans,
que és un grup de Vall de Sant Salvador,
i bé, va ser l'any passat la segona,
i enguany la tenim de concubina.
I el president dels veïns té alguna explicació
d'aquesta dèria pel Carnaval?
Bé, l'explicació és que tenim entitats molt marxoses en el barri,
que tenen una tradició molt llarga de participació,
i de participació amb la vida social del barri.
Fan festivals, fan trobades.
Inclús ara, doncs, ja tenen un cert renom,
en l'àmbit ja no només de Sant Salvador,
sinó arreu,
i les criden per fer actuacions a altres indrets de Tarragona
i de fora de Tarragona.
Els carnavals de Perefort o de Pallaresos hi van,
les comparses nostres,
perquè, bé, fan patxocas,
són molt bones,
i Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
l'espectacularitat que tenen, no?
Amb un nivell molt alt,
amb una qualitat molt alta,
amb molt d'esperit competitiu, creu vostè?
Evidentment,
i això jo crec que fa que aquesta competència
faci que se superin any darrere any
en quant a qualitat, no?
Hi ha una competència molt sana,
perquè al final tots plegats ens coneixem,
inclús hi ha famílies que tenen membres
en una colla i en l'altra,
i això és una tradició que es ve produint al nostre barri,
que aquesta competència realment és una competència sana
i que fa que hi hagi un afany de superació
i de millora de la qualitat de les comparses any darrere any.
Abans que arribi el carnaval,
com es viu a Sant Salvador?
A nivell de preparatius,
de preparar les disfresses, dels assajos,
tot això es pot viure en el mateix barri?
És una boixeria,
en el sentit en què les comparses comencen a actuar
tan bon punt acaba el carnaval
i ja comencen a preparar el carnaval de l'any següent
a nivell del disseny de les disfresses,
d'escollir el tema de la disfressa,
de la elaboració de les disfresses,
i per això hi ha tota una tradició de trobades,
de treball,
i el que és curiós, per exemple,
aquests dies que han de començar a preparar
el que és la coreografia,
a les places que tenim al barri,
el que fan és assajar normalment els mateixos dies
i a les mateixes hores les diferents comparses,
no es poden trobar en el mateix lloc,
i en els diferents indrets hi ha dues places o tres en el barri,
i allà a les 8, les 9 de la nit,
amb la rasca que fa, amb el fred que fa,
veus a tota la comparsa
fer l'assaig de la coreografia principal
o de les coreografies que al llarg de la rua
faran a Tarragona o a Sant Salvador.
I participa gent de totes les edats?
De totes les edats.
Nosaltres a les comparses tenim gent molt jove,
gent escolars,
fins a abueles de 50 i una mica més.
Vull dir que és una comparsa molt, molt popular
i en el sentit en què el nivell de participació
de les diferents edats és claríssim.
Hi ha una comparsa que es diu la Valdufa,
que aquesta no surt a concurs,
però que és tradicionalment en els últims anys i tal,
que és de gent relativament gran,
de mitjana edat, entre els 45 i els 60 anys,
en la qual el que fan és que,
potser és l'única comparsa en el barri,
que el que fa és agafar una temàtica més satírica.
La tradició del Carnaval nostre
és més de fer coses satíriques, crítiques,
mentre que la resta de comparsa són més espectaculars,
més a l'estit de les de Canàries,
les de Brasil, etcètera.
I aquesta és una que es manté,
que només es velluga pel barri
i fa aquestes actuacions més crítiques.
Les altres, recordem que són el grup 10-45,
que a més té una llarguíssima trajectòria,
un currículum molt ampli
d'haver guanyat a més concursos de Carnaval,
el grup People, no?,
Aerodans i el col·lectiu de dones.
Sí, el grup People no surt, enguany.
Surt és Aerodans, 10-45,
el col·lectiu de dones i la Valdufa.
Són les quatre entitats.
Nosaltres tenim el nostre propi programa
de Carnaval al barri,
que dura aquests dos dies, comença demà,
i el que fem, si m'ho permets,
te l'explico ràpidament,
és que fem un festival infantil demà a la tarda
en el qual tenim un petit espectacle
i hi ha professionals que fan compte en compte,
fan activitats d'entreteniment,
fan una mica de màgia
i els escolars, quan acaben l'escola,
venen amb les seves disfresses al centre cívic
i allà fem una petita, diguem-ne,
trobada infantil.
Després, entre les 9 i les 10,
al tom del Carnaval, a la Ribó,
també ens arriba a Sant Salvador
i allà els hi preparem la festa.
Nosaltres ens preparem els bocates,
una mica de beguda, la música, el ball,
i en guany especialment tindran una gran rebuda
perquè la nostra concubina, la Míriam Coello,
és del nostre barri.
I això ho fem el divendres.
I l'endemà fem la rua nostra al barri.
Sortim a les 11,
fem un recorregut relativament curt
al llarg dels carrers més importants de Sant Salvador
i acabem a la plaça Major fent cada una de les comparses
fa una petita demostració coreogràfica
i així tanquem la festa.
Aleshores fan una demostració coreogràfica
del que faran després a la tarda
a la gran rua de l'artesania.
Sí, sí, sí.
Tenim això, amb aquest ordre, l'ordre de sortida,
Valdú, Fadis, 45, Col·lectiu i Aerodans
i fem aquesta petita demostració coreogràfica.
I en un barri com el de Sant Salvador
que ha rebut en els últims anys tanta gent de fora,
aquest pot ser un element d'integració o no ho és?
Costa molt.
No, però això depèn de l'origen de les persones
que m'estàs parlant.
Clar, les cultures nord-africanes
no tenen aquesta tradició en participar.
Ara bé, les que són europees,
el de l'est, de Hongria i Romània,
o bé les sud-americanes, sí.
Per tant, ja veiem nens i nenes
que s'integren habitualment i estan a l'escola
que ja hi participen directament amb les comparses.
Ara, la tradició, diguem-li, musulmana,
doncs no, la veritat és que de moment no hi participen.
Això no vol dir que les noves generacions més endavant,
a veure, com hi ha ciutadans de ple dret
i com a fills nascuts i nacionals i espanyols
doncs puguin participar i evidentment
no hem de forçar les situacions.
I això segurament, a més, va molt bé l'escola, no?
Els nens i nenes,
siguin de l'origen que siguin els seus pares,
un cop ja s'integren al barri amb el seu centre educatiu,
com que ja es fa el carnaval, ja es prepara la festa, no?
Aquí pot ser el gran element de...
Jo crec que aquí és el canvi de les tradicions
i de la participació i de la integració
passa perquè, a veure, no busquem una integració ràpida
perquè és molt complicat, no?
I més de la gent adulta que ve amb una motxilla
de tradicions, de costums, de llengua, de religió, etcètera,
que a veure, és complexa demanar-li
que faci un canvi radical o no tan radical, no?
Jo crec que és una qüestió de temps.
Les noves generacions, si les cuidem,
si els donem feina quan acabin,
que aquesta és l'altra,
llavors se sentiran, a veure, els orígens,
tots tenim els nostres orígens,
molts cops que no són els d'aquí, no?
Però al final acabem sent ciutadans i absolutament integrats.
Jo crec que el temps, l'escola i això de la integració
acabarà diluint-se.
Jo crec que és un fet que la història ens ho ha demostrat
amb les altres immigracions anteriors que vam tenir, no?
El fill de s'últim que comentava,
allò, la feina, no?
O la falta de feina, malauradament, en molts casos,
en un context de crisi com l'actual,
tan ford i que ja ho seguem des de fa tres anys,
el Carnaval, es manté amb la mateixa força
o fins i tot en més perquè la gent necessita,
en un moment tan difícil i tan complicat,
doncs necessita moments d'esbarso com aquest?
És curiós perquè és una de les converses recurrents
que surten en l'àmbit del barri, no?
Quan parles del bar o amb la gent que ens movem pel barri, no?
Dius, ostres, com és possible que amb la que està caient
es mantinguin, no?
I es mantinguin, clar, són barris populars,
bé, als nivells econòmics hi ha una miqueta de tot, no?
I per tant, doncs, creiem que és el que tu dius, no?
Que bé, la festa és la festa, la gent té ganes de desconnectar-se
i s'hi pot, i pot fer inclús un esforç més del que podria fer des el fa, no?
Però tradicionalment la gent se'ls gasta i se'ls gasta, bé,
a veure, estem parlant de pressupostos no excessius, no?
Però bé, se'ls gasta i se'ls continuarà gastant, espero, confio.
Han arribat a calcular quanta gent del barri, doncs, pot sortir a la rua
o participen en els grups, sumant?
Bé, podem fer un càlcul ràpid.
Si al voltant d'un centenar de persones,
estem parlant de 3, 4, uns 300, entre 300 i 400 membres,
depèn dels anys, no?, aproximadament, persones que...
Clar, una altra cosa és la gent que indirectament amb aquesta relació,
està el pare, està el tiet,
el que a la nit va corrents acabar de muntar la carrossa,
perquè, clar, això hi ha una feinada increïble,
que mobilitzes, no només la gent que surt,
sinó, a més a més, tota la gent que al darrere
ha de fer el gran muntatge, no?
Hi ha molta gent al darrere que no se la veu.
Molta, molta.
Sobretot els soferts pares i mares
de molta de la canalla que han de...
Bueno, jo hi conec gent directament, amics meus,
que dius, escolta, Manel, que haig d'anar
cap a tal lloc, al magatzem aquell,
perquè hem de fer una soldadura,
hem d'acabar de connectar això i aquella cosa,
i estem parlant que fins ahir la nit o avui
encara hi estan treballant, o fins demà al dematí, no?
És la cosa que, a última hora, tot funciona,
però es passa com a les fires, no?
Que veus que 10 minuts abans de la inauguració
encara hi ha treballadors per la fira,
però la fira s'acaba inaugurant i tot funciona, no?
Doncs passa una mica amb això, no?
Per anar acabant, Manel,
creus que precisament el carnaval,
i es veu així des del barri de Sant Salvador,
és una de les festes que millor integra
a tots els ciutadans de Tarragona?
Jo crec que sí, és una de les grans festes.
A part de la festa major, la Santa Tecla,
sobretot la gran festa,
però aquesta hi participen persones
de qualsevol nivell social,
de qualsevol indret,
i que plega molta gent,
i molta gent,
de totes les condicions i de tot arreu,
penso que sí que és una gran festa
de cohesió social, en definitiva.
Guanyarà alguna conversa a Sant Salvador,
del carnaval?
Estic segur.
Sí?
Estic segur.
Aquí prima l'esperit de barri.
Estic segur perquè som magnífiques
i un o altre,
algun premi ens en durem com cada any.
Exacte, si no és el primer,
algun dels premis grans
segur que se'ls emportarà la gent de Sant Salvador.
Manel Castanyo,
president de l'Associació de Veïns de Sant Salvador,
moltes gràcies.
Gaudir, sobretot,
de les activitats que també feu al barri,
especialment recordem això
que feu aquesta rua dissabte al matí,
que a més és una activitat
que s'està consolidant
en diferents barris de la ciutat,
ho feu a Sant Salvador,
amb totes les comparses del barri,
així que disfrutar d'aquest dissabte de carnaval
i en definitiva de tots aquests dies de festa.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Gràcies.
El Carnaval se celebra a Sant Salvador especialment,
però en fi, per exemple,
també i molt a Sant Pere i Sant Pau.
ara mateix podem parlar amb Manu Barea,
i és el president de l'Associació de Veïns
de la Unió de Sant Pere i Sant Pau.
Manu Barea, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè vosaltres també, en fi,
participeu activament al Carnaval,
en tots els actes del Carnaval de Tarragona,
però teniu també la vostra desfilada especial al barri, no?
Sí.
Nosaltres cada any,
ja sigui abans de Tarragona o després de Tarragona,
sortim, com no, pel barri,
per fer, diguéssim,
la pròpia gent que no pot baixar a la rueda de Tarragona
que també pugui gaudir del barri del que és el Carnaval.
I quan i com ho feu?
Doncs mira, en guany,
sortim dissabte,
sortim a les 11 del matí,
diguéssim, des d'una punta de Sant Pere i Sant Pau,
que és el carrer Viland d'Hongria,
i creuem tot el barri
i arribem fins al centre cívic.
Llavors, sortim nosaltres com a comparsa
i a banda surten amb nosaltres
entitats convidades del propi barri
que es fan el seu grupet de minicomparsa,
podríem dir-li.
I això és nou d'aquest any
o ja fa un temps que feu aquesta desfilada?
Nosaltres portem sortint al Carnaval,
en guany fem 20 anys
i sí, cada any,
abans o després,
hem sortit al barri.
20 anys de comparsa.
Com es pot mantenir viva una comparsa
durant 20 anys, Manu?
Amb molt d'esforç i moltes ganes, sobretot.
I gràcies també a la gent
que va esputjant i que ens acompanya sempre.
Quanta gent sou?
Doncs mira, en guany,
som al voltant d'unes 100 persones
desfilant a banda
tot el que no es veu
darrere del propi dia de Carnaval.
I de temps d'assaig,
d'assajos, de preparatius,
quan comenceu a preparar-ho tot?
Doncs mira, nosaltres comencem
el que és el 100%,
podríem dir, a partir de setembre.
No obstant, jo crec que el Carnaval
per ningú gairebé para, no?
O sigui, sempre acabes un Carnaval
i ja estàs pensant
en l'any següent.
Aquest any, amb quin esperit
participareu a la Rua de Tarragona?
Bé, nosaltres,
l'esperit nostre, com és el de cada any,
sobretot, disfrutar nosaltres
i, molt important,
fer disfrutar el públic que ens està veient,
que no hem d'oblidar que nosaltres
sortim per fer-ho gaudir
perquè el Carnaval no deixa de ser un espectacle.
No sortiu amb l'objectiu de guanyar?
No.
No teniu un esperit competitiu en aquest sentit,
sinó que sortiu per passar-ho bé, no?
Sortim per passar-ho bé.
No s'ha de dir que sempre,
si et donen un premi,
el teu esforç que has ficat
es veu reconegut.
No obstant, jo crec que el principal
és gaudir i passar-s'ho bé.
Que ve alguna cosa, millor.
Que no, doncs bé,
ens quedem en què ens ho hem passat d'allò més bé.
Molta gent de totes les edats
a la comparsa?
Sou gent més aviat d'una franja d'edat jove?
Com us ho feu, Manu?
Doncs a veure,
durant aquests 20 anys
la cosa ha anat evolucionant una mica.
Va començar amb gent jove,
a poc a poc va canviant, no?
I ara, a dia d'avui,
doncs pràcticament tenint de totes les edats,
especialment molta gent jove,
molta gent jove del barri.
De fet,
el que és la comitiva nostra,
la Junta del Carnaval en si,
som gairebé tots bastant joves.
Com es viu?
Abans li preguntava al president
de l'Associació de Benys de Sant Salvador
i ara t'ho pregunto a tu.
Com creus que es viu en general
a Sant Pere i Sant Pau,
al Carnaval?
Tenint en compte que, clar,
ara ja és un barri,
en fi,
amb moltíssima gent,
molt gran,
sou uns 20.000 habitants,
només a Sant Pere i Sant Pau.
Com es viu,
creus tu,
al Carnaval?
A veure,
el Carnaval a Sant Pere i Sant Pau
no està consolidat com un acte,
no?
O sigui,
no és una cosa com podria ser a Tarragona,
no?,
que la gent surt al carrer.
Abans sortíem en diumenge,
llavors fèiem una desfilada,
i sí que la gent s'apropava i demés,
però no es feia una rua com a tal.
A poc a poc ho vam canviar el dissabte al matí
i a poc a poc sembla que la gent va sortint més al carrer,
ens acompanya a donar el nostre recorregut,
perquè és un recorregut molt llarg,
llavors ens va acompanyant,
ens fa una miqueta de comitiva,
i a l'arribar al centre cívic,
allà es veu el volum de gent
que nosaltres realment movem,
omplim el centre cívic
amb la gent que ens acompanya
i a banda de nosaltres.
En fi,
porteu 20 anys de vida,
no sé si hi ha gent
que hagi estat els 20 anys
amb la comparsa
o tot això s'ha anat renovant.
Doncs a veure,
realment,
algun en queda.
Algun que va començar de molt jovenet, no?
Clar, clar,
ja tenim un parell
que potser van començar
sortint amb seus pares
amb 3-4 anys,
els seus pares ja no surten,
però ells continuen sortint,
i a banda d'això
tenim molta gent
dels que van començar,
que ens estan ajudant,
diguéssim,
a la part de darrere.
No surten al 100%
a la comparsa,
però sí que ens ajuden
a tirar endavant
des d'un segon plano.
Escolta, Manu,
i per acabar,
què et sembla en general
el Carnaval de Tarragona?
La rua,
les comparses que surten,
la qualitat de les coreografies
o de les disfresses
i, en definitiva,
la resta d'actes?
Home,
jo crec que el que és
la rua de l'artesania
a poc a poc ha tingut
una evolució, no?
O sigui,
jo me'n recordo
quan era petit
i sortia,
nosaltres,
de ballar res,
allò,
vamos,
ni s'ho passaven pel cap.
A poc a poc,
doncs,
bueno,
ha anat agafant un...
S'ha convertit en això,
un espectacle,
un espectacle de ball
en el qual treuen
uns dissenys d'atratges
que crec que cada cop
tenen més qualitat
d'imaginació,
podríem dir, no?
Perquè a vegades
tampoc
t'hi pots imaginar
què es pot fer
veient el que surt, no?
Llavors,
bueno,
jo crec que és molt positiu
la rua
i crec que per Tarragona
doncs va molt bé
perquè moua moltíssima gent
i engloba la gent
del centre
amb les dels barris
i inclús
algú d'una miqueta més lluny.
Teniu algun assaig
encara pendent
o ja està?
Demà.
Demà?
Demà divendres assaigeu també.
Demà a la nit
tenim entrevista
que el Carnestoltes
ens vingui a veure
el nostre local
sobre les 10,
10 i quart de la nit,
doncs hem quedat
tota la comparsa
a les 9
per assajar
i així ja quan arriba
el Carnestoltes
ja estem allà tots.
Molt bé.
I que vegi
el que veu que ho feu, no?
No, no, no.
Ho hem de veure, eh?
Molt bé, Manu.
Quan sentim soroll
de xaranga
ja parem.
Aleshores pareu
perquè ningú descobreixi
res del que feu,
perquè tot sigui realment sorpresa.
A veure,
sorpresa relativament.
Nosaltres assaigiem al carrer
ja que som tantíssima gent
que no tenim cap espai
per poder assajar,
no?
Llavors,
és el que diuen,
és un secret de voces, no?
Molt bé, doncs.
Manu,
que vagi molt bé
aquest últim assaig
de divendres.
Després dissabte
teniu aquesta desfilada.
A quina hora
ho feu, deies?
Doncs mira,
la desfilada
sortim a les 11 del matí
i està previst,
i quan arribem
al Centre Cívic
està previst
fer, bueno,
donar coca amb xocolata
per passar una miqueta
al fred
que sembla que farà
i després,
a continuació,
fem un concurs
de disfreses
per la gent del barri
en general.
Molt bé,
tot això al Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau.
Manu Barea
de l'Associació de Vents
de la Unió de Sant Pere i Sant Pau,
moltes gràcies,
que vagi molt bé
i escolta,
continua disfrutant del carnaval.
Molt bé.
Gràcies,
adeu,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
de la Unió de Sant Pere.
de la Unió de Sant Pau.
també hi ha molta comparsa
i molt col·lectiu
que participa
en aquest carnaval
de Tarragona.
Saludem ara mateix
el Samuel Arbó.
Samuel,
molt bon dia.
Hola,
bon dia.
De l'Associació de Vents
Progressista de Torreforta,
si no m'equivoco.
En fi,
un dels impulsors
de tota la moguda
que hi ha a Torreforta
i que és molta,
no?,
com deia jo ara mateix.
Sí,
sí,
sí,
també tenim
unes comparses
que tenim pel barri
i hem aconseguit reunir
en una rua de Ponent
i altres associacions
de los barris
de la Floresta,
l'Albada,
Riuclar,
també participen
en una rua
que fan el dissabte
al dematí.
Això és important destacar-ho
perquè el que fareu
aquest dissabte
és aquesta rua.
És la primera vegada
que la feu com a tal?
No,
no,
no,
ja portem
al voltant
de 4 o 5 anys
i participen també
les colles
de Torreforta
del Sinus Sport
i la granja
dels Color Fantasy
i, bueno,
i cada vegada
estem al voltant
d'unes 12 comparses
que també sortiran
a la rua de Lluïment.
Déu-n'hi-do,
12 comparses
als barris de Ponent
que desfilaran
per Torreforta
el dissabte
al migdia.
D'on sortiu
i a quina hora?
Som-ho.
Sortim del carrer Prades
i això és al voltant
de les 11 i mitja.
No,
concretament a les 11 i mitja
comença la rua
que fa un tomb
pel barri de Torreforta.
I acabeu en el mateix lloc?
Sí,
és un circuit tancat
amb una rodona
i se comença
i se finalitza
el mateix lloc.
I surt tota la gent
de les comparses
que després sortirà
a la rua de la tarda?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Participa tothom
i primer és pel dematí
i a la tarda a Tarragona.
I en general,
Samu,
com creus
que es viu a Torreforta
l'ambient de Carnaval?
Perquè, en fi,
hi ha moltes comparses,
com deies,
hi ha molts col·lectius
que munten els seus grups.
Com es viu?
Molt intensament?
Sí, sí, sí, sí,
es viu molt intensament
i a més
participa bastant gent jove
i de totes les edats
i els agrada molt participar.
De fet,
cada vegada
n'hi ha més espectadors
a la rua de Torreforta
perquè acaben de ser
els fills
i els veïns
i tota la gent
que participa al Carnaval.
Gent de totes les edats?
Sí, sí, sí,
gent de totes les edats.
N'hi ha comparses
que potser
s'hi van acompanyades
d'una escola de ball.
porten més gent
de jovent
i d'altres comparses
que porten
tot el ventall.
Nosaltres també
tenim persones
de 50 a 45 anys
que participen
tots els anys.
I m'imagino
que les comparses,
Samu,
el que feu també,
com la resta,
és treballar-hi
des de fa mesos, no?
Sí, sí, sí,
la veritat
és que
si comptés
amb el disseny
del traig i tot,
ja pràcticament
finalitza un Carnaval
i ja s'està programant
el següent.
I de manera efectiva
al setembre
que comencen
els col·les
i tot això,
pràcticament
ja comencen
els engranats
i el Carnaval.
I els assajos
on es fan?
I quan?
O com?
Nosaltres assaiem
aquí
a una plaça
que n'hi ha a Torreforta
del nou centre
i ho fem al carrer
perquè, clar,
realment
se necessita espai
i, bueno,
ja és quasi
una tradició
assallar
aquí,
cada colla
té el seu
espai
i el nostre
està ubicat aquí.
Perquè vosaltres sou
o tu pertanyes
a la comparsa
La Vallaruga, no?
La Vallaruga,
associació de veïns
progressista de Torreforta.
Que jo crec
que és una de les
que té més tradició,
ja no diria
no només de Torreforta
sinó de tota la ciutat.
Sí,
doncs ara
en guany
fem el 20 aniversari
que participem
a Tarragona
i tal
i fem el 20 aniversari.
I, bueno,
sí,
la veritat
és que portem
bastants anys
i s'han anat
renovant una miqueta
els components
però
anem fent història.
Escolta,
i amb els 20 anys
ho celebrareu
d'alguna manera especial
o el que us agradaria
és obtenir
algun premi
del Carnaval de Tarragona?
Home,
l'important
és que la gent
se lo passi bé
i que se mantingui
i que vagi
tot aguantant.
Lo de los premis,
doncs bueno,
cada vegada
n'hi ha més competitivitat,
n'hi ha més comparses
que s'està evolucionant
en el sentit
que abans
no se feia
pràcticament
coreografia
en la majoria
de les comparses
i avui en dia
ja
tothom
fa el ball
i se porten vestits
que porten
molta elaboració.
Tu creus
o estàs d'acord
o et sembla bé
o hi ha opinions molt diverses
sobre el tema
de la competitivitat
entre les comparses?
Tu què prefereixes?
Un Carnaval
doncs això
més competitiu
o un Carnaval
més de mostra,
de passar-s'ho bé?
Home,
en principi
l'important
és passar-s'ho bé
i que la gent,
tant el públic
com els participants
ho passin
el millor possible.
El del premi
no deixa de ser
a vegades
és una compensació
del treball,
que algú te reconegui,
però bueno,
que tampoc és important.
Nosaltres hem guanyat
alguns anys,
hem fet
tres reines consecutives
i bueno,
hem fet alguns premis,
però si no,
no passa res.
O sigui,
a vegades
hi ha molta gent
que s'engresca massa,
però bueno,
en els últims temps,
sobretot,
totes les comparses
ja
s'han pres d'una altra manera.
Molt bé,
doncs Samuel Arbó
de l'Associació
de Veïns Progressista
de Torreforta
i de la comparsa
La Vallaruga,
que vagi molt bé
al Carnaval.
Teniu algun assaig
encara vosaltres
com a comparsa o no?
Sí,
farem un últim assaig
divendres.
Demà.
Demà a la nit.
I avui el màxim event
de Disfressador
a la que hi participarem
en les dues rondes
que sabeu que se fan,
que comença
a la primera a les set
i a la segona
a les nou i mitja.
És a dir,
que teniu feina, eh?
Sí, sí, sí,
pràcticament...
És un no parar.
Ja estem preparant
els maquillatges.
Molt bé,
doncs la Disfressadora
avui, per cert,
amb els dos passes
com comentaves,
demà que feu l'assaig
i recordeu el dissabte
al matí
per si voleu anar
a Torreforta.
Totes les comparses
als barris de Borent
sortiran a partir
de dos quarts de dotze
des del carrer Prades,
no?
Correcte.
Molt bé, doncs,
Samuel Arbó,
moltes gràcies també.
Que vagi molt bé.
Felicitats.
A passar-s'ho bé
i a gaudir del Carnaval.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres
i per dedicar aquests programes
al Carnaval.
Molt bé, gràcies.
Adéu, bon dia.
Déu-n'hi-do com es viu el Carnaval
en diferents punts de la ciutat.
Hem volgut fer aquesta mirada ràpida
als barris de Borent,
a Sant Salvador i a Sant Peri i a Sant Pau
perquè ens expliquéssim això,
com estàvem preparant les rues
d'aquest cap de setmana.
I ara volem afegir
aquests elements del Carnaval,
volem afegir una novetat
parlant amb una persona,
l'Alberto Fernández,
que ens explicarà
la creació d'una xirigota
aquí a la ciutat de Tarragona.
La xirigota segur que...
En fi, tothom que ens escolta
té la referència de Càdiz,
on es fan aquest concurs,
en fi, jo diria que mundialment
o internacionalment reconegut.
Què són les xirigotes
i com han vingut a parar a Tarragona?
Doncs ara mateix ens ho explicarà
l'Alberto Fernández.
Alberto, molt bon dia.
Adéu.
Com podríem explicar
què és una xirigota?
Hombre, una xirigota
és tomarse en clave de humor
tot el que són els problemes polítics,
socials i el que tenim
les persones tots els dies,
però en clave de humor
i amb cancions.
I aleshores, tu i un altre grup
de persones heu decidit
muntar una xirigota aquí a Tarragona, no?
Sí, sí, tot ho viene
perquè aquí en el grup d'amigos
i de miembros de la xirigota
tenim un chico que és d'allà d'abajo,
de Càdiz,
concretament de VG.
I mira,
i això s'ha dit
durant el pregó del rei i la reina
de l'any passat,
s'estuvo comentando la idea
i bueno,
i en enero empezamos a hacerlo
i mira,
i al final, pues ha dado frutos.
Però aleshores, vosaltres sou un grup d'amics
perquè no sortiu com a comparsa
ni com a colla a la rua, no?
No, no, no.
Nosotros somos un grupo de amigos
que nos juntábamos,
yo sí que salgo
en otra comparsa en carnaval,
pero esto es como lo hicimos
por a ver qué tal,
a ver qué tal sonaba
y ha sonado bien.
Somos un grupo de amigos, sí.
I aleshores,
què heu estat fent
des del GENE fins ara?
És a dir,
una xirigota,
un cop està muntat el grup,
la gent que hi vol participar,
com heu fet aquesta feina
perquè, en fi,
la sàtira,
aquests versos,
aquestes sàtires
es puguin veure
i sentir aquests dies
al carnaval.
Simplemente,
pues te juntas,
empiezas a tratar
de los temas que hay,
los temas más problemáticos
que pueden haber
y con un cierto ritmo,
que para eso ya entran
los músicos de este grupo,
pues van dando la tonadilla
y nosotros buscamos las letras
con unas rimas buenas
y poco a poco se va haciendo,
poco a poco,
esto poco a poco
es muchos ensayos,
son muchos ensayos
y, nada,
nosotros llevamos un mes
ensayando tres días a la semana
dos horas diarias.
És que ya,
es lo que te anava a dir,
això és molta feina, eh?
Sí,
pero bueno,
si se hace con ilusión,
todo para adelante.
Molt bé,
aleshores,
explica'ns,
quant sou?
Quantes persones participeu?
Somos 12 personas.
Somos 12 personas, sí.
Teniu un nom o no?
O no cal tenir nom?
Sí,
el nombre es la chirigota
que es Partío Político.
Es como si dijéramos
para el Tío Político.
Vale, vale.
Partío Político.
Sí.
Aleshores,
quins temes tractareu?
Pues mira,
tratamos,
a ver,
normalmente la chirigota
se compone
de varios pasodobles.
Pasodobles es una estrofa
bastante larga de canción,
en el cual se puede usar
la sátira
o simplemente cantarla
sin tener que utilizarla
y luego para finalizar
unos cuplés.
Los cuplés
es lo que sería
una tonadilla más cortita
en el cual ahí va
la sátira pura y dura.
Los temas que tocamos,
pues tocamos
de la lejanía
que está al ave
del centro de la ciudad,
también tocamos
la problemática
de siempre
entre Tarragona
y Reus.
También
satirizamos muchísimo
porque vamos
de políticos,
satirizamos mucho
con que nosotros
nos da igual
el pueblo,
solo nos interesa
la gente
que tiene dinero
y esa es la sátira
que utilizamos
este año.
És a dir,
que tracteu molts temes
locals,
no?,
de Tarragona.
Sí,
todo de Tarragona,
todo de Tarragona,
absolutamente todo de Tarragona.
Escolta, Alberto,
i aleshores,
on us podem veure
com a grup de Chirigota?
Pues mira,
hemos estado tocando
en la Casa de Andalucía
y a ver,
el sábado
a las 10 de la noche
estaremos
en la Peña Folclórica
también de Andalucía,
cerca de la de Renfeno,
cerca de la Yard del Pernil,
y a las 11 y media
a las 11
tocamos en la vaquería.
Pero no obstante,
ayer quisimos tocar
en la Plaza de la Font,
es más,
el domingo
tocamos en el centro cívico
delante del señor alcalde
y el prometido
delante de 200 personas
en plan jocoso
de que íbamos a cantar
el miércoles
en la Plaza de la Font
después del rey
y la concubina.
Pero bueno,
para nuestra sorpresa,
cuando llegamos ahí
ya habían acabado los actos,
pero no obstante,
nosotros cantamos.
Habían 40 personas,
pero bueno,
como si solo hubiera una.
Entonces,
el sábado
también intentaremos estar,
antes de que empiecen
todas las comparsas
a salir,
intentaremos estar
en la Rambla Nova.
Abans de que passi
la rua del dissabte a la tarda.
Sí, porque con el ruido
que llevan cada comparsa
no se su escuchará.
Entonces,
como todos sabéis,
los que siempre acudís al carnaval,
un tinglado montado
de los manolos
que está en la Rambla,
pues al lado.
Estaremos justo al lado.
Estaremos con ellos.
Heu muntat d'alguna manera
aquest grup
perquè trobàveu
que al carnaval de Tarragona
li faltava crítica,
li faltava sàtira
i que era un carnaval
o és un carnaval
molt de ploma,
de vestit,
d'espectacle
i li falta,
doncs, això,
aquesta crítica,
aquesta ironia.
Sí, sí,
es que la chirigota
es el complemento ideal
para estas plumas,
estas lentejuelas,
estos disfraces del carnaval.
Nosotros creemos
que un carnaval
sin trajes
y un carnaval
sin chirigotas
no es puramente carnaval
porque verdaderamente
en las comparsas
lo único que lucimos
son los bailes.
Entonces,
también hay que lucirnos
en cuanto a la sátira
con la política
o con los problemas
que verdaderamente
nos invaden
aquí en esta ciudad.
Entonces,
lo vemos como
el complemento ideal
y quién sabe,
si todo esto fuera bien
y la gente se animara
porque es un grupo abierto,
se puede apuntar quien sea,
a ver si dentro de unos años
se puede hacer
un concurso de chirigotas
como se hace ahí en Cádiz.
¿Por qué no?
Ahir parlaven precisament
amb dos dels que van recuperar
el carnaval
ara fa 30 anys
i ens explicaven això,
que el carnaval
havia perdut
aquell esperit crític
de sátira
de fa 30 anys
i que ara era un carnaval
més aquí,
a Tarragona
i a tot arreu pràcticament,
que era un carnaval
més d'això,
d'espectacle,
de festa,
de lentejuelas,
de grans vestits
i que s'havia oblidat
una mica
la sátira,
que és el que vosaltres
voleu recuperar.
Alberto,
us podrem veure,
tornem a repetir
o no us podrem veure
aquests dies.
Mira,
pues el sábado
cantamos en la Peña Folclórica,
que ara mismo
no sé la calle
com se llama,
no sé,
está cerca
de lo que es
la llar del pernil
i el...
está cerca
de la Plaza Los Carros.
Sí.
Cantamos a las 10,
dentro del marco
de las fiestas
del día de Andalucía,
que cogen toda la semana,
y en la vaquería
a partir de las 11 y media
de la noche.
Molt bé.
Pero no obstante,
el mismo sábado
por la tarde,
antes de que empiece
la rúa de carnaval,
estaremos en Rambla Nova
y igual el domingo
por la mañana
nos animamos
y pasamos
por la Plaza de la Font.
Molt bé,
molt bé,
Alberto.
Doncs escolta,
felicitats
per aquesta iniciativa,
que vagi molt bé,
a veure si la consolideu
en el panorama
del Carnaval de Tarragona
i aquí esteu
com a xerigota
per Tío Político.
Alberto Fernández,
moltes gràcies.
A passar-ho bé.
Gracias a vosotros.
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Fins demà!