Doncs ja som aquí, vaja, no hem marxat, eh?
Ja som aquí perquè comencem una nova hora, ja ho hem sentit,
del matí de Tarragona Ràdio,
una hora que està marcada bàsicament per dues unitats mòbils,
per tant, connexions des del carrer,
i també per una entrevista d'actualitat
que ens portarà cap al misteri de la selva, a la selva del camp.
De moment, tornem a establir connexió amb el nostre company Pep Sonyer,
amb Creu Roja del Mar,
i hem connectat per conèixer la informació de Ràdio Servei,
l'estat de les platges del litoral tarragoní,
però ara ens hi desplacem via unitat mòbil,
amb en Pep Sonyer, que ha anat a comprovar si hi ha llinatge familiar
a Creu Roja del Mar a Tarragona.
Pep, bon dia!
Hola, Núria, bon dia, bon dia, què tal?
He de dir Magui Martínez, Peter Martínez, Diego Martínez, bon dia?
Digue-ho si vols, digue-ho, llavors.
Sí? A veure, va, un per un.
Magui Martínez, bon dia.
Hola, bon dia.
Peter Martínez, hola.
Hola, bon dia.
I Diego Martínez, bon dia.
Hola, bon dia.
Sou més?
O ja està?
No, només són tres.
I germans, tots tres, eh?
Sí, sí.
Va, és que jo la setmana passada dic tants, Martínez,
a més, pensa que un d'ells, el Peter, és el socorrista marí
que porta més temps aquí a Tarragona.
Porta molts anys interromputament fent de socorrista.
Va començar el Peter, però després va enredar el Diego
i finalment l'Amagi.
Parlem, si em sembla, l'Amagi, que ens ha explicat una mica
com la van enredar, per què la van enredar
i com ha anat aquesta experiència, perquè ella, tot i que
la van enredar no fa guerra, ja porta vuit anys també fent de socorrista
aquí també a Creu Roja del Mar.
Després també parlem amb en Joan Carles Castellbi,
el coordinador que està per aquí, que també ha vingut amb nosaltres
i també parlem amb ell, perquè podem també preguntar-li,
i, doncs, naturalment, és notícia a Creu Roja
per aquestes diferents rescats que hi ha hagut,
per aquestes tres morts a la zona de Comaruga
i també, naturalment, en podem parlar.
Per canviar, hem de registrar.
Magui Martínez, què tal? Bon dia.
Hola, buenos días.
Explica'n, tu vas ser l'última incorporada, no?,
dels germans Martínez?
Sí, sí, fó la última.
¿Quién d'ells, el Peter o el Diego?
¿Quién te lia un poco?
El Peter, el Peter.
¿Y por qué? Cuéntanos.
Nada, él empezó a trabajar
y siempre me ha hablado muy bien
del compañerismo que hay aquí en Cruz Roja
y del trabajo en sí, y bueno, me gustó
y nada, hice los cursos
y también empecé a trabajar aquí en la Cruz Roja.
I en aquests, tu portes 8 anys, no?,
aquests 8 anys, què tal? Com ha anat?
Muy bien, muy bien.
La verdad es que Cruz Roja, para mí,
es como una segunda familia.
Sí, los valores son importantes también aquí, eh?
Sí, sí, súper importante.
Aparte del trabajo, que todos estamos muy unidos,
que es como un equipo grande,
pues eso, ¿no?, el compañerismo
que hay después, que se crea.
Tú vens aquí, en principi, als estius, no?,
i a l'hivern estudies, que has acabat,
em comentabas, a dret, ¿no?
Sí, sí, este año he acabado derecho
y bueno, ahora haré un máster
y nada, continuando, estudiando siempre.
A nivell personal,
¿qué te ha portat, Cruz Roja del Mar?
Pues, no te lo sabría decir, no sé,
muchos, tengo muchos recuerdos,
muchas anécdotas, tengo, no sé,
no te sabría decir exactamente.
Se lo preguntaré a ellos, eh?
Diego, ¿tú qué crees que le ha portat a la Maggie
y fe de su currista que lo ha llevado a Mar?
Bueno, ella, como empezó muy joven,
ella no se da cuenta que su carácter,
de alguna forma, se ha forjado aquí también, en Cruz Roja.
Ha conocido mucha gente,
ha hablado con mucha gente,
tiene diversos compañeros,
gente de todo tipo,
entonces, el carácter de ella se ha forjado aquí hoy día,
ya, después de ocho años que está aquí en Cruz Roja.
Es una persona muy capaz,
muy profesional
y, sobre todo, preparada para poder ejercer ahora
la profesión que ha elegido, que es derecho.
Es decir, que esto, eso corte, ¿no?
O sea, mi personal está aquí cortejo, ¿no?
Ah, sí, sí, mucho, mucho.
El estar en primera línea, en los rescates,
en todo lo que ocurre en el mar,
es muy importante.
Forja, forja.
Tú, Diego, que estudies psicología,
¿qué dirías también que aporta,
donc, al fet d'estar a això?
Doncs, a Creu Roja del Mar,
a nivell psicològic,
et tornes més fort?
No sé, eh?
Cruz Roja te da la opción
de poder tocar los temas,
o sea, no es solo...
Como la universidad,
tienes de realizar las cosas teóricamente, ¿no?
Cruz Roja te da la oportunidad
de tocar los temas,
de ver, en realidad,
infelizmente, ver a veces
la tragedia humana,
el conocer los diversos trabajos sociales
que tiene Cruz Roja,
de ayuda, ayuda drogodependente,
centros penales,
y todo lo que abarca Cruz Roja
es muy importante,
creo que para cualquier tipo de profesión,
porque tratas,
empiezas a trabajar en el factor humano,
a tratar a personas
y a estar siempre preparado.
Lo que imagino,
imagino que no enteneu gaire,
es cuando alguna persona no fa cas,
per exemple,
d'una bandera vermella,
heu de insistir,
tornar a insistir otra vez,
i malgrat tot encara no fan cas,
això suposo que costa d'entendre,
vosaltres que veieu
el risc veritable
que tenen la mala mar,
per exemple.
Bueno, nosotros
realizamos un trabajo de prevención,
bueno,
y de actuación
cuando tenemos que rescatar a alguien.
Estamos limitados,
porque no podemos aconsejar,
pero no podemos ordenar
en una playa
que el bañista
cumple las normas.
Nosotros podemos aconsejar,
pero hasta ahí
nosotros estamos limitados
en este tema,
menos en la acción,
en la acción sí que podemos
actuar con todos los medios
que tengamos a disposición.
Núria,
sí?
El Peter,
a què diries que has de dir
que fora de Cruz Roja,
a veure si on de vines, va.
Ostras,
no ho sé.
És poc comú,
ja t'ho dic ara,
eh?
I té a veure,
per fer aquests estudis
tens que anar cap a Reus,
cap a l'autovia,
per entendre's,
de Tarragona a Reus,
dono moltes pistes, ja.
Aviació.
Com ho has dit?
Aviació.
Espera, pregúnta-me a ell.
Peter, que ets pilot d'avions?
Sí, soy piloto d'avions.
Ah, que bo.
Sou molt aventurés.
Escolta,
jo tinc una curiositat,
és personal.
Teniu un accent
tots tres ben curiós.
Vosaltres es dieu Martínez,
però jo crec que la vostra mare
no deu ser d'aquí.
Pot ser?
Es correcto.
Somos toda la familia de Brasil.
Somos brasileños.
Ah, és que teniu un deix
a l'accent molt xulo.
Molt bé.
Home, si sou de Brasil,
la família sou de Brasil,
sí, una miqueta
ho porteu a la sang també, no?
Sí, la verdad.
El tema del mar i tot això.
Pues sí,
los brasileños
vivimos en el mar.
Prácticamente.
Los que somos de costa
y nosotros somos de costa.
Somos de San Pablo
y la playa era,
si no durante la semana,
los fines de semana.
Nunca faltaba playa.
Desde pequeños.
La platja de Copacabana,
amb aquestes d'aquí,
una mica diferents, no?
Bastante diferentes.
però bueno.
Peter, explica'ns tu,
perquè tu has estudiat
allà el CESDA, no?
I estàs ara,
ja començant, diguéssim,
la part pràctica, no?
És a dir,
fer hores de vol.
Abans em comentaves
que ben aviat
podràs pujar un avió
d'aquests grans, no?
Sí, dentro de...
Bueno,
nos han enviado
porque mi padrino
fue el señor
Xavier Sardà
y él tiene una
empresa en Barcelona
y como padrino
de promoción
nos hizo un regalo
de promoción
que era, pues,
volar en un
simulador,
un 737.
Entonces,
haré una hora
simulada
en este tipo
de simulador.
Després,
podràs fer
moltíssimes hores
de pràctica, no?
Abans no tens
el títol oficial?
Sí,
realmente hoy en día
se requieren
muchas horas
de pràctica
y la verdad
es que en el sector
aéreo
ahora mismo
español,
debido a la crisis
y al sistema
como está actualmente,
pues, requieren
porque hay mucha gente
en el paro,
entonces, pues,
cogen a los que más horas
tienen y más experiencia,
no?
En el caso
de tener que irte
afuera,
lo que es España,
entonces,
hay más oportunidades
porque hay más demanda.
Entonces,
lo que es requisito
externamente a España
es inferior,
o sea,
en horas.
Abans em comentaves
que has hagut d'estudiar
meteorologia,
mecánica,
una mica de tot,
eh?
Sí, sí,
hemos estudiado de todo,
estamos preparados
para afrontar cualquier cosa
y arriba.
Entonces,
Núria,
si vols el par de meteorògics
també t'ho faria el Peter,
eh?
Perquè també ho té controlat,
això ho domina bastant,
eh?
Si com bé saber
quin temps farà
també ho té controlat.
Per cert,
el Peter va ser el primer,
ell va ser el pioner
i encara ho és,
perquè és,
com dèiem,
el socorrista Marí,
més veterà de Queu Roja,
tu com vas entrar a Peter
i per què?
Com va ser?
Bueno,
yo desde pequeño
ya me gustaba esta profesión,
admiraba mucho a los socorristas,
¿no?
Yo los primeros que vi
fue en una piscina
y la verdad es que
me gustó,
me gustó verlo
y digo,
bueno,
yo tengo,
cuando sea mayor,
cuando cumplo los 18,
tengo que hacer esto.
Recién cumplí los 18,
hice el curso
y bueno,
hasta ahora.
He hecho 30 años
y llevo 12 en el sector
y la verdad es que
no me canso.
D'aquests 12 años,
¿recordas algún especial?
¿Algun fet?
¿Algun día concret?
¿Algun, no sé?
Bueno,
recuerdo muchos días,
muchas asistencias,
diversos rescates,
lamentablemente
que tenemos que llegar
hasta ese punto,
¿no?
De tener que hacer el rescate
ya que la gente
no hace caso a veces.
Pero bueno,
gracias a Dios,
todos han salido bien.
El compañerismo,
tengo amigos aquí
que ahora mismo
ya no están,
pero todavía
se conservan,
esta amistad
y bueno,
podría contarte
mil anécdotas
de todo lo que ha pasado aquí
y de todo lo que
sucede hoy en día todavía.
Suposo que la part bonica,
no sé si el Diego compartirá,
pero es,
per exemple,
estar un día
fent de socorrista
y ver a passar
per aquí davant
dofins,
balenes,
¿no?
Això també ho veieu,
no en el día a día,
però d'algun cop sí.
Sí,
muchas veces
encontramos aquí en el mar.
Les veuen passar,
ja dic,
no passen cada día,
però passen de tant en tant,
¿no?
Es verdad.
A veces con los prismáticos
vemos alguna,
como hierba el agua,
¿no?
¿Qué será que está pasando
aquí delante,
¿no?
A veces se puede apreciar
como,
o a veces es un banco de peces
o a veces puede ser,
pues,
delfines o incluso
alguna ballena,
¿verdad?
Alguna ballena.
perquè donen veu a Núria,
també al Joan Carles Castelli,
perquè està per aquí parlant
i som al nostre dia.
Joan Carles,
què tal?
Coordinador del Carles,
Joan Mar,
bon dia.
Hola,
bon dia.
I quin bon personal
que teniu per aquí,
eh?
Home,
és un personal
amb molta experiència,
és un personal
que durant l'hivern,
encara que facin
la seva carrera
universitària,
venen
i continuen
formant-se
i és un personal
que s'ha tecnificat
bastant.
I, bueno,
el dia a dia
i el que estiguin
durant tant de temps
ha fet,
bueno,
ha fet un nivell,
hem tingut un nivell
bastant alt
aquí al municipi
de Tarragona.
Ells diries
que són els germans
Martínez
un exemple
dels valors
que han de predominar
en aquest ofici,
en el món del socorrisme?
Bueno,
ells tenen
el llistó
molt alt
crec que serà
molt difícil
superar
el llistó
d'aquesta família.
És una família
amb tres germans
que fa molt de temps,
fa més de deu anys
que estan treballant aquí
i, bueno,
que col·laboren,
s'ajuden
i durant tot,
diran,
tot l'hivern
estan també
constantment
fent preventius,
fent actuacions
tant en platges
com al mar.
Ara últimament
s'estan dedicant
més a el que són
les comunicacions,
estan treballant
amb el tema
del 112
i el FECA,
també col·laboren
amb nosaltres
amb emergències,
amb l'incendi
que va haver,
ara no fa gaire
aquí al costat,
també van estar
col·laborant,
amb serveis
importants
sempre estan,
hi ha algú dels tres
que sempre està
ficat dintre.
Són els germans
Martínez,
Núria,
amb el Joan Carles,
però també volíem
parlar,
doncs,
del que ha estat
notícia
aquests darrers dies,
malauradament la mort
d'una persona
recentment,
però també de dues més
en aquell mateix punt
de Comaruga,
ahir Joan Carles
que esteu vist
estava present
a la reunió
a Comaruga,
com va anar?
De què es va parlar?
És a dir,
que es planteja
el tema
de les sancions,
no?
Per qui va la línia?
És a dir...
A la reunió
es va valorar
es va valorar
tots els aspectes,
si estava ben senyalitzat,
si el servei
de creuregia
era el correcte,
si la bandera
també era la correcta,
etcètera,
i, bueno,
tot això era molt...
Estava tot perfecte,
la senyalització
són senyals
que...
Hi ha tres senyals
en cada costat,
tres o quatre senyals
segons la banda
del port,
són senyals
que fan dos metres
d'amplada
per 1,80 d'alçada
amb un color groc
fosforito,
no hi ha lletres,
hi ha un pictograma
que posa
que està prohibit
el bany,
és a dir,
que està
superben senyalitzat,
el creu roig
havia instal·lat
la bandera vermella,
és a dir,
que no estava prohibit
el bany
a tota la platja,
a tot el litoral
de Comaruga,
i les dues primeres
persones
es van agafar
i amb aquestes condicions
igualment van entrar
a l'aigua
i al ser una zona
que és la bucana
del mateix port,
el mateix port esportiu,
doncs allà
es formen moltes corrents
i remolins,
i allò,
l'aigua,
bueno,
al mar se'ls va engullir,
per dir-ho d'una manera.
i la tercera víctima,
la de l'altre dia,
era un home
que es dedicava
a creuar
tot el port
per la part exterior,
és a dir,
creuava una bucana
del port,
anava nedant
per tot el que és
a l'exterior
i tornava a creuar
l'altra bucana,
és a dir,
que estava fent
diferents negligències,
a més a més a més,
estava banyant
amb bandera vermella.
Havia estat avisat
diferents dies
que no ho fessi,
però era una persona
que ho feia dia sí,
dia no,
aquesta actuació,
i bueno,
la contesta d'ell
era que, bueno,
ell ho feia tota la vida,
ho havia fet
i ho volia continuar fent,
fins que al final,
va tindre la mala sort
o l'esforgança
de tindre el resultat
que va tindre.
Creiem,
no ho sabem del cert,
creiem que aquesta persona
quan estava fent
la travessia aquesta
li va agafar
algun infart
o alguna cosa semblant,
perquè no és normal
que una persona
que està peguint nedar
que ho hagi fet sempre
li passi
alguna desgràcia
com aquesta, no?
La sanció, diries,
que és una via
o la gent
continuarà fent cas humils
de les banderes,
perquè a Tarragona
hem de recordar
que la Guàrdia Urbana
té potestat
per multar, no?
El món que s'hagi visat
de reiterades ocasions,
que incompleixi
el consell
de no banyar-se, no?
Aquí es pot multar
i s'ha sancionat,
de fet, no?
En algun cas?
En algun cas?
Creu Roja,
la funció que té
principalment
és la de prevenció.
Nosaltres el que hem de fer
és previndre
que el banyista
no entri
en aquesta zona
de perill
en demostrar-los
que allò
és un lloc
perillós,
que no poden entrar
i si fa falta
anirem a les escoles,
explicarem
els colors
de les banderes,
explicarem
què
se poden trobar
al mar
i farem
qualsevol
feina
de prevenció.
el tema
de posar
una sanció
o alguna cosa
semblant,
això és una potestat
que té la policia local
aquí a Tarragona
de la Guàrdia Urbana
i és una feina
que fan ells
i que crec
que la fan
la poden fer
i la tenen que fer.
Aquest cap de setmana
també diumenge
va tenir un dia complicat
a la tarda diumenge
aquí Tarragona
van bé
de practicar
tres casos preventius
en aquest cas.
En un dels casos
crec que era un senyor gran
amb una criatura
petita
crec que d'un any
una nena
que estava a l'onatge
malgrat la bandera vermella
malgrat els avisos
això us ho trobeu
un cas així
és que estan...
Sí
són casos
que són
bueno
crec que la Guàrdia Urbana
doncs hauria de fer
la seva actuació
la hauria de fer també
que aquí Tarragona
l'està fent
i l'està fent
amb molta col·laboració
amb Creu Roja
però ja et dic
la nostra feina principal
és la de prevenir
i intentar
que tot això
no passi
intentar
que abans
que entrin
doncs
fer veure
amb aquesta gent
que estan entrant
en un lloc perillós
i que no tindrien
que entrar
Creus que són prou
conscients
del perill
que comporta
una situació
com la d'aquest
diumenge a la tarda
per exemple
en general
la ciutadania
els banyistes
jo crec que sí
majoritàriament
la gent
fa bastant de cas
fa bastant de cas
amb el que són
les
els consells
de Creu Roja
però
sempre ens trobem
amb un grupet de gent
un grupet minimalista
en el qual
són gent
reintirant
que
no acaba
de
confiar
en els avisos
de Creu Roja
volen fer ells la seva
i al final
ho paguen
malament
ho paguen car
Joan Carles
gràcies també
per acompanyar-nos
aquí
amb avui
el major
Martínez
i en fi
que tingueu poca feina
us desitgem
intentem que sí
si nosaltres
continuem fent
la prevenció
jo crec que
els resultats
seran positius
per a les nostres
platges
Núria
Pep
jo sé que tens alguna
pregunta més per aquí
no?
pel Gervas Martínez
o no?
no mira
simplement
el que sí que volia
era convidar-los
perquè amb el Peter
recordo que em sembla
que l'any passat
que connectàvem
també a les tardes
i vam estar a punt
que ens visités
al final
no vam quadrar
però jo els convidaria
a tots tres
i el Joan Carles
ja va haver vingut
a tots tres
si volen venir
els estudis
de Tarragona Ràdio
nosaltres hem anat
a casa seva
doncs ells que vinguin
i ens visitin
al matí
gràcies
claro
això queda pendent
passa que haurà de ser
suposo quan acabeu vosaltres
ja a la guàrdia
quan s'acabi
la període d'estiu
sí sí
quan s'acabi
anirem els tres
i farem una visita
a tota Tarragona Ràdio
doncs escolta
fem-ho així
veniu
us tornem a entrevistar
perquè valoreu
una mica com ha anat
però ho feu aquí
a casa nostra
i així us ensenyem
tots els estudis
com funciona
moltes gràcies Núria
a vosaltres
Magui
tenim alguna bandera
que s'hagi incorporat
o no?
està tot tranquil
sí sí
igual
molt bé
doncs Magui Martínez
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
també al Diego Martínez
gràcies
moltes gràcies
i a Peter
gràcies
gràcies Pep
doncs Núria
tornem la connexió
i estàs quedant aquí
i tenim feina
és a dir que
això no para
vull dir que ara estem
en ple august
i la feina
doncs no s'atura
avui som a conèixer
jo si se'm deixen
els hi farem una fotografia
sí la pengem al Facebook
sí
la pengem al Facebook
que la vegi a tothom
sí
doncs vinga
farem una fotografia
així tothom podrà veure
i conèixer en persona
doncs els germans Martínez
d'aquesta oreja del mar
doncs que com hem explicat
porten molt de temps
aquí molts anys
doncs ballant
perquè tot rulli
aquí al nostre litoral
fins ara Núria
fins ara Pep
tanquem així aquesta connexió
amb la unitat mòbil
però ja us avancem
de nou que
abans d'arribar a les 12
si tot va bé
connectarem de nou
amb la unitat mòbil
des de les 100 escales
unes escales
que ja tornen a estar operatives
ja es poden utilitzar de nou
per enllaçar la per baixa
i la per alta
perquè sembla que
les obres de la xarxa
almenys els que afectaven
el tancament d'aquestes escales
ja s'han acabat
dos quarts de 12
seguim endavant
i ara parlem del misteri de la selva
de la selva