Seguim el matí de Tarragona Ràdio.
Sens dubte que una de les imatges de la jornada festiva d'ahir,
del dia de tots sants,
és la del debut de l'entrenador Jorge D'Alessandro
com a tècnic del gimnàstic de Tarragona.
Ahir a mig matí feia el primer entrenament del nàstic
enmig d'una gran expectació mediàtica i també d'aficionats.
Hi van anar unes quantes desenes a l'anex del nou estadi
per veure les primeres passes de Jorge D'Alessandro,
el que ha de ser el revulsió del nàstic el tregui del forat
de l'últim lloc de la classificació de segona divisió A.
Sens dubte és el nom de moda Tarragona,
és un dels protagonistes del dia.
Ahir, després de la sessió preparatòria,
el nostre company d'esports, Quimpons,
podia conversar amb Jorge D'Alessandro.
És la primera entrevista després de la seva presentació
com a tècnic del nàstic.
Així que us convidem a escoltar aquesta entrevista
enregistrada per Quim Pons.
Quim, bon dia.
Doncs bé, bon dia.
Ens trobem al costat de Jorge D'Alessandro,
segurament la cara més mediàtica i més buscada actualment
al gimnàstic de Tarragona.
Ahir es presentava com a nou entrenador al nàstic
i Tarragona Ràdio i Jalte avui parlant amb el tècnic granà.
Jorge, bon dia.
Muy bon dia, benvinguts.
Antes que nada, eso, benvenido.
I me gustaría que ens contades un poco tus primeres sensacions
des de que llegaste a Tarragona,
des de que se te dijo que eras entrenador del nàstic
i tu primer contacto con la plantilla grana.
Bueno, en cuanto a todo este procés
ha sido casi fulminant, ¿no?
Visto y no visto.
Y también en cuanto a la decisión.
Surgió así de una forma casi, casi,
entre el domingo por la noche, prácticamente,
primeras horas del lunes.
A partir del lunes ya prácticamente he cerrado el caso,
ya tuve que viajar, he llegado y, bueno,
como dice aquello, hoy martes tomando las riendas de equipo, ¿no?
Así que todo fue muy rápido.
A ver si realmente me puedo aposentar
para ya ir tomando un poco de tierra, como bien dice.
Sorprendió casi a todos que nos enteráramos
que Jorge tenía esta oferta viendo la tele,
viendo el programa de Punto Pelota
y viendo que tenías una oferta en directo.
Todo el mundo empezó a especular que sea el nàstic, el nàstic.
Nos sorprendió un poco a todos.
Sí, sí, ha surgido de una forma así muy rápida
y evidentemente, claro, era la presión
porque el nàstic estaba tomando unas decisiones
y evidentemente tendría un catálogo de ofertas
y evidentemente, obviamente, estaban un poco forzando
la decisión, más que nada, ¿no?
Y bueno, ahí se tomó la decisión,
se dio una prórroga hasta el lunes por la mañana.
Yo sé que es difícil
y que supongo que esto es solo para el astronauta
que ahora mismo pone pie en la Tierra
porque casi todo el mundo conoce a Jorge de Alessandro,
pero si tú te dijeran quién es Jorge de Alessandro,
¿qué dirías?
Un apasionado de este juego,
un hombre que vive las 24 horas.
Me gusta este juego.
Evidentemente, sobre todo las tripas del fútbol,
yo creo que es...
En fin, no tengo otras palabras para definirme, simplemente, ¿no?
Y aparte, con un apetito insaciable
porque siempre estoy, pese a mi edad,
siempre estoy tratando de estar en vanguardia, ¿no?
Nada me detiene, diríamos.
Ayer en el programa hablábamos con David Cuellar,
que creo que lo conoces bien,
hablábamos con Juan Vizcaíno,
que creo que también le conoces bien,
y hablamos con Javi Hernández,
un periodista de la Gaceta de Salamanca,
que creo también algo le conoces.
Todo el mundo nos contaba maravillas,
nos decía, Jorge os va a salvar,
Jorge os va a sacar de allí,
y Jorge, sobre todo, lo que cambia es la dinámica.
Pone una dinámica muy distinta en los entrenos
y esto el equipo lo agradece.
Bueno, siempre trato de ser absolutamente...
Trato de ser fundamentalmente justo,
que es difícil,
porque a la hora de impartir decisiones...
Pero fundamentalmente lo que trato
es que el jugador sepa cuáles son sus posibilidades,
es decir, cuáles son sus límites.
Nunca le voy a pedir algo que no se puedan hacer.
Pero claro, ellos me tienen que convencer
que su límite yo exijo mucho
y que su límite le pueden dar.
No me gustan los escaqueos
y que los jugadores se escondan,
eso no me gusta.
Y sobre todo que el jugador se acomode,
eso es un poco la...
Porque ellos me van a tener a mí a tope,
yo me voy a brindar a tope,
así que espero la misma respuesta.
Cuando se produce esa comunicación,
yo creo que al final es un ingrediente bueno.
Por lo que hemos visto en el entreno,
pocos se van a poder acomodar.
Vaya actividad hoy.
Bueno, es mi estilo de trabajo,
es decir, es mi metodología de entrenamiento.
Es muy típico esa mezcla argentina-europea.
Estamos un poco en la línea,
respetando la distancia,
porque Bielsa es un gran maestro,
pero estamos en esa línea,
de un trabajo entre el espacio reducido
y el espacio intermedio
desde que trabajamos permanentemente
ese tipo de estilo de entrenamiento.
Hablabas en la presentación a Rueda de Prensa
que le vas a dar el peso al equipo
a los pesos pesados.
¿No te tomblaba la voz por decir
Morán va a tener que llevar el peso de este equipo,
Longas va a tener que llevar el peso de este equipo,
Túni va a llevar el peso de este equipo?
Sí, no, no, no.
Yo quiero responsabilizarlos también a ellos
porque son la clave,
son los mejores jugadores que tengo.
Entonces, evidentemente,
y se lo sabe todo el mundo,
es decir,
aquí no vamos a andar con paños calientes.
Entonces, yo lo que quiero es que ellos
me asuman ese rol,
que sepan que realmente tenemos que transmitir
esa responsabilidad
y sobre todo que vamos a jugar
en torno a los mejores futbolistas.
Yo le voy a exigir a todos lo máximo,
pero fundamentado en una coherencia,
no le voy a pedir aquel refrán
que no le voy a pedir pelas al olmo,
fundamentalmente.
Te he visto hablar mucho con Powell,
¿te entiende?
Sí, sí, me entiende
porque hay un código universal.
Yo lo estoy...
Y si no,
a pesado no me va a ganar nadie,
que me va a entender,
seguro, ¿eh?
Porque lo voy a repetir
tanto, tantas veces
que al final me va a entender.
La situación está complicada, Jorge,
no vamos a ganar a nadie.
Cuatro puntos en once jornadas.
¿Cómo se saca esto adelante?
Ganando.
Metiendo un gol más que al contrario
tampoco me vale.
Bueno, bueno.
Hay que trabajar,
hay que trabajar.
Yo creo que la igualdad es máxima
y si se trabaja con...
con riesgo,
con ilusión,
con ganas,
yo creo que vamos a reaccionar.
lo vamos a intentar.
¿Cómo definirías esta segunda división
en la que nos vamos a encontrar
a partir de ahora?
Bueno, es una división
muy igualada,
muy difícil,
hay una enorme presión
y creo que también
enormes sorpresas.
No hay ningún equipo
que realmente,
exceptuando ahora
lo del Hércules de Alicante
que ha marcado una diferencia,
el resto está muy,
muy igualado
y que no se adapta
en esta categoría
y esto lo hace muy difícil.
Y yo creo que
si hacemos las cosas bien
vamos a salir de esta situación.
Jorge,
a nivel personal,
a nivel de Jorge de Alessandro,
la afición de Cataluña
seguramente aún le recuerda
por esa etapa en el Figueras,
¿qué queda de ese Jorge de Alessandro?
Queda todo,
porque es ahí donde me forjé,
fue mi primer equipo
y fue el que me marcó.
y entonces ahí es donde
todo ese bagaje de ilusiones,
de teorías,
las llevé a cabo
y las vi reflejadas
en el campo de juego
y después poco a poco
han ido evolucionando
con el tiempo.
Para mí fue mi piedra de toque
y mi bautismo
y a Figueras
enormemente agradecidos
y fundamentalmente a Cataluña.
Te vas a estrenar
con un derbi catalán
precisamente contra el Sabadell
este domingo,
equipo revelación,
lo que comentamos ahora
también en la sala de prensa,
un equipo que nos va a poner
difícil
y que le gusta mucho el fútbol.
No sé si la propuesta futbolística
de Alessandro
se va a parecer un poco
a la propuesta futbolística
que está haciendo el Sabadell.
Sí, bueno,
es diferente,
ellos tienen un concepto
de excesivamente
posesión de balón,
posesiones excesivamente largas,
pero muy bien distribuidas
sus esfuerzos,
yo respeto,
pero evidentemente
me gusta jugar bien,
pero también me gusta
llegar bastante a portería.
Entonces vamos a buscar
un plano intermedio,
pero bueno,
me gusta el Sabadell,
me gusta mucho.
Para ir terminando,
no sé qué mensaje
le envía Jorge de Alessandro
a la afición del Nastic.
De fe,
de confianza,
de que crean en nosotros
y vamos a ver
si podemos revertir
esta situación.
Milagros no hay
y solamente vamos a ver
si trabajando
hay esa reacción
que esperamos.
Había casi un centenar
de personas
viendo el entreno
sorprendente
que en Tarragona
porque hace años
que no se veía
una cosa igual.
No sé si es el factor
de Alessandro que es,
pero ha habido
un cambio total
la afición de momento.
Bueno,
de momento sí,
pero vamos a creer
que es la fecha,
que es el primero de noviembre.
Vamos a atribuirlo
un poco al calendario
que va a parecer
un poco más
menos importante el tema.
Y acabo
con dos preguntas
muy rápidas.
La primera,
cuando salíamos
fuera de micro
decía,
¿te gusta el campo?
Estamos en el campo,
estamos en el césped
del nuevo estadio,
¿te gusta el campo?
Sí,
me gusta el campo,
es un juguete,
es un campo muy acogedor,
un campo que abriga
al jugador
y creo que esto
hay que aprovecharlo,
este campo,
porque es un campo
que imprime tensión,
un equipo que juegue,
que imprime a ritmo,
este campo es difícil
y vamos a ver
si realmente lo hacemos,
lo hacemos un bastión importante.
Y un cotilleo,
hemos encontrado
un sustituto a Santa Teresa
para en Tarragona,
si nos salvamos
a hacer la peregrinación,
¿ya o no?
Bueno,
pero realmente por avión
hay que hacerla,
hay que contratar
a el Europa
que nos haga el viaje,
porque realmente
a pie ya es demasiado,
a pie es demasiado.
Aquí tenemos Santa Tecla,
no sé si te sirve.
Bueno,
si va por Santos,
nos vale,
nos vale.
Jorge,
muchísimas gracias
y muchísima suerte
en este proyecto
con el Náfstic
que será la suerte
de todos,
de Tarragona Rádio,
de toda la gente
que nos está escuchando,
de toda la ciudad
si acabamos salvando la categoría.
Jorge, gracias
y buena suerte.
Muy amable, gracias.
La veu de Jorge D'Alessandro,
el nou entrenador
del gimnàstic de Tarragona,
que a aquesta hora del matí
està ja fent
la segona sessió preparatòria,
el segon entrenament
de la seva vinculació
amb el gimnàstic de Tarragona,
un entrenament del qual
us parlarem més tard
cap a l'una del migdia
dins de l'espai
al futbolí.
Sens dubte
que aquest és el nom de moda
a la ciutat de Tarragona
en les últimes 48 hores,
amb la gran expectació mediàtica
que ha provocat
la presència a Tarragona
de Jorge D'Alessandro.
Però tenim un altre nom
propi de la jornada,
un altre nom de moda,
podríem dir,
a l'actualitat tarragonina,
perquè ahir,
sens dubte,
van ser protagonistes
de la informació
descarregant la tripleta màgica
a Vilafranca,
la diada de tots.
Ens parlem
dels xiquets de Tarragona
i parlem del seu cap de colla,
Roger Peiró.
Roger Peiró,
bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Això d'aquesta de moda
està bé,
però no sé si tant,
com el senyor entrenador.
Ara t'anava a preguntar
si creies que està bastant,
tan de moda
com Jorge D'Alessandro.
No, no,
jo això de sortir per la tele
ho porta millor ell.
Home,
per Déu-n'hi-do
el que surts a la televisió
últimament.
Bueno,
entenc que és el reflex
de la feina de colla,
no és més que la representació
del moment que està vivint l'entitat,
que és realment molt bo
i estem molt contents.
Jorge D'Alessandro
l'han fitxat per salvar el Nàstic,
per fer-lo revifar.
Tu, en canvi,
ets el cap de colla
d'una agrupació
com els xiquets de Tarragona
que estan en la cresta de l'onada.
M'imagino que ara
l'objectiu serà
mantenir
aquesta grandiosa temporada
que heu fet, no?
Sí, sí.
Aquest serà l'objectiu.
Jo crec que ara
el que hem de fer
és disfrutar el moment.
Ja després a l'Ivan
tindrem mesos suficients
com per agafar forces
i preparar-nos
per la segona etapa
d'aquest mecanisme
de pujar cap a dalt
que és aguantar-s'hi.
Però jo crec que ara
és molt aviat encara
i tot just ahir
vam fer els castells
i jo crec que ara
és el moment de gaudir,
de mirar les fotos,
de parlar amb els companys,
de somriure.
Jo crec que hem de disfrutar-ho
perquè aquestes coses
en castells
de vegades són tan efímeres
que ens hem de centrar
en gaudir el que tenim.
dius que és el moment
de somriure.
Quin és el moment
de la jornada d'ahir?
Aquell segon,
aquell minut
que et provoca
el somriure més gran,
potser fins i tot intern,
no tan extern,
sinó el moment
més agradable
de la diada d'ahir?
Home, per mi
particularment,
ja com a Roger,
com a casteller
d'uns quants anys,
jo quan vaig veure
que l'Alba,
que és l'enceneta del 4-9,
quan l'Alberta
va fer l'aleta del 4,
és un moment
d'una alegria molt intensa.
És un moment
en què fem
el primer castell de 9,
estem carregant
el primer castell de 9
que mai la colla
ha fet fora de Tarragona.
Per tot el que això significa,
per la dificultat
de moure la gent,
per la dificultat
d'assajar
més enllà de Santa Tecla,
per tota la il·lusió generada,
per totes les camises noves,
per tots els veterans
que sempre han lluitat
per tirar el projecte endavant.
El moment
en què l'Alba
fa l'aleta del 4-9,
jo assumeixo interiorment
que ja hi som,
que tenim l'objectiu,
que tenim el que volíem
i que estàvem
on havíem somiat.
On està la clau
de l'èxit
de la diada d'ahir
i del conjunt
de la temporada?
Perquè d'alguna manera
la diada d'ahir
és allò,
el punt culminant
de tot un any de feina.
Sí,
jo faig la lectura
també que la diada d'ahir
tira molt d'inèrcia.
Nosaltres a Santa Tecla
arribem al pic màxim
de forma
en el moment adequat.
Ahir,
després d'aquest mes i mig,
no estem
en el punt màxim
de forma,
sinó que hem baixat
una mica,
la intensitat
de l'estat
és diferent,
quan tu passes
a l'objectiu màxim
t'emdeixes
de relaxar-te
una mica.
Jo crec que és...
Ahir és la demostració
del bon treball,
perquè sense
el mateix estat
de forma
arribem al mateix lloc.
Això significa
que la colla
s'ho ha cregut
i el fet
que mentalment
tu et mostris
més predisposat
als reptes
crec que és la clau
de tot.
Jo crec que
el que ha aconseguit
la colla aquest any
és mentalitzar-se
d'una manera diferent,
és assumir
els reptes
d'una manera diferent,
és assumir
la pressió
d'una manera diferent.
Jo crec que
en el coco
de tots nosaltres
hi ha hagut
un petit canvi
de xip,
un petit canvi
que no s'hauria
d'escriure molt bé,
però que està basat
sobretot
en la feina
i la confiança
del pati,
el pati d'assaig
en els mesos
de treball
i que mentalment
ens ha predisposat
a assumir
els reptes
d'una altra manera
i jo crec que
per aquí
podríem començar
a explicar
el que ha passat
els xiquets.
I com has fet
possible tu
com a cap de coll
aquest canvi
de xip?
Bueno,
jo sóc una part més
de l'engranatge,
no considero que jo...
Però el més important
segurament,
no?
Bueno,
no em considero
ben important
que l'alba
fer l'aleta
al 4 de 9,
sincerament,
no és
falsa molèstia.
Jo crec que
la feina
de l'equip tècnic,
que no sóc només jo,
sinó tot un conjunt
de gent
que dedica
moltes hores
a la colla,
la feina
de l'equip tècnic
ha sigut
plasmar
potser una dinàmica
de treball exigent,
ser molt curosos
amb la planificació,
amb buscar
les persones
en els moments
adequats,
anar ajustant
els petits detalls
o els petits problemes
que han anat sorgint.
Jo crec que la feina
de la tècnica
és bona
i hem d'estar
molt contents
com a equip tècnic,
estem satisfets
del treball,
però
l'important
és que la colla
ha assumit
com a seu
el discurs,
com a cap de colla
o com a tècnica,
si tu tens una idea
que creus
que és brillant
i ningú te la compra,
no fas res.
Aquí
la part important
de l'èxit
és que el gruix
de la colla
s'ha cregut
el missatge
i
ja hem anat
tots a una
i ja hem anat
endavant.
Ha estat l'any
del canvi?
Espero que sí,
espero que sí.
Sincerament,
els castells de nou
són molt llaminers
i ven molt,
però són el resultat
de tots els nivells
inferiors
molt consolidats.
Nosaltres
és l'any
que més castells
de vuit
hem fet,
és l'any
que més cinc
de vuit
hem fet,
és l'única
on no hem caigut,
tot això
és producte
de
el que diem,
de la feina,
de la planificació,
jo crec que
és el canvi
si nosaltres
volem que sigui el canvi,
igual que vam fer
que estigui de nou ahir
perquè volíem fer-los,
jo crec que la colla
està en una dinàmica
que si proposa reptes
serents
i conscients
i raonables,
jo crec que hi pot anar
bastant de cara.
Parlen de reptes,
però,
i encara que no t'agradi
potser ara pensar
ja en la propera temporada,
el repte principal
m'imagino que seria
poder mantenir
aquesta proposta
de tripleta màgica
com a grans objectius
a tornar a solir,
no?,
durant el 2012
o encara
algun pas més enllà.
Bé,
això
és molt aviat
per plantejar-ho.
A mi el que m'agrada
de la colla
a la que pertanyo
és que
quan té una dinàmica,
tant si és bona
com dolenta,
lluita molt
per canviar-la
o per mantenir-la.
Per tant,
em preocupa
saber
gestionar el moment,
però em preocupa
relativament,
perquè sé que som
una colla
que ha patit molt,
sé que som una colla
que,
malauradament,
estem més acostumats
a la derrota
que a la victòria
i jo crec que
un pic passin
les setmanes
i passin els mesos
i madurem
una mica
tot plegat.
No sé
quin serà
l'objectiu
2012
ni l'objectiu
futur,
de fet,
no sé ni si jo
seré el que
dirigirà
aquest orquestre,
però
jo crec que la colla
està madura
i sabrà
el que voldrà fer
i espero
que ho fem.
Roger Peiró
es planteja
no seguir
com a cap
de colla
dels xiquets?
Bé,
és una cosa
que hem de madurar.
Roger Peiró
no fa res
sense un equip
de 15 persones
darrere
que necessita
i, bueno,
al final de cada temporada
s'ha de valorar
l'energia de cadascú,
la força de cadascú.
Jo tinc ganes,
jo tinc il·lusió,
però, bueno,
això se decideix
en un àmbit
més de tranquil·litat,
sense assajos,
amb el fred
de la tardor
o de l'hivern,
ja ho hem trobat.
Encara us queda
alguna diada
aquest mes de novembre,
no?,
el tafulla?
Exacte, sí,
el diumenge
anem al tafulla.
I aquí sí que ja
tanqueu la,
baixeu la persiana,
no?
Sí,
tanquem una mica
la paradeta
dels castells grans,
de l'exigència,
tenim encara
algun repte pendent
per aquest cap de setmana,
però sí,
seria el tafulla
i prou.
I la temporada que ve,
el calendari,
tu creus que hauria
de començar ja
com és habitual?
Ho dic perquè,
clar,
aquest any,
com que vau començar
tan aviat
amb el tema
de les decenals,
malgrat potser
aquest canvi
que els xiquets
han viscut
durant el 2011,
la planificació
calendari?
Bé,
nosaltres hem utilitzat
molt els mesos
de peron,
fent una
entradinàmica
de treball,
més voluntari,
entre cometes,
menys exigent.
Quan no tens actuacions
pots treballar coses
que quan tens
el rigor
de l'exigència
de sortir a plaça
no tens temps
a treballar.
I jo crec que és una idea
que farà fortuna
a casa nostra
perquè els mesos
de gener,
febrer,
potser ara,
finals de novembre,
són mesos
on no tens la pressió
de portar a plaça coses
i això
et genera
poder ser una mica
més creatiu
entre cometes
i poder provar
provar coses
que després
a la llar
que ens han funcionat.
Jo crec que
seguirem una mica
per aquí,
hem de descansar
perquè portem
molts mesos
treballant,
però com que la colla
té un punt d'il·lusió
molt xulo,
jo crec que
seguirem
en la línia
de ser una mica
pesats
i seguir
picant per.
Segur que ahir
Roger Peyró
va rebre moltes
felicitacions
per telèfon,
SMS,
potser pel Facebook,
pel Twitter,
en fi no ho sé,
però de totes
amb quina es queda?
Bé,
les més personals,
la gent que ha estat
al teu voltant
i t'ha vist patir
i t'ha vist preocupat
quan et recorden
moments d'aquests
dolents,
són quan realment
t'adones
de la dimensió
del que estàs vivint.
Jo sincerament
crec que no tinc
prou perspectiva,
jo necessitaré uns dies
crec que el que vam
fer ahir
per nosaltres,
per la història interna,
jo entenc que potser
la gent que viu
estar fora
pot pensar
que som uns
exagerats,
però per nosaltres
ahir va ser
probablement
el millor dia
de la història
nostra
com a castellers.
Ahir
representa
una gesta
d'una magnitud
molt important.
Ahir vam fer
el nostre màxim
a 60 quilòmetres
a casa
quan nosaltres
tenim molts
hàndicaps
i molts conflictes
i històricament
hem tingut molts tabús
i molts problemes
per fer
ja no només
castells de 9
sinó el 5 de 8.
El 5 de 8
que vam fer
a primera ronda
en aquell moment
era el castell
més gran
que la història
dels xiquets
havien fet lluny de casa
i després
el vam superar
amb el 4
i el vam tornar
a superar
amb el 3.
Per tant
el que vam fer ahir
per nosaltres
és tremendo
i ho haurem de fer
ahir adequadament
i poquet a poquet.
Doncs vinga
a Pairo i a Gaudir-ho
que us ho mereixeu.
Roger Pairo
cap de colla
dels xiquets de Tarragona
gràcies
per atendre
també
la trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
en un dia
en què segurament
una mica de moda
sí que
estàs en plena actualitat
a la ciutat de Tarragona
gràcies
i felicitats
a tota la colla
Molt bé
moltes gràcies
Adéu-siau
bon dia
Roger Pairo
cap de colla
dels xiquets de Tarragona
i abans
Jorge D'Alessandro
el nou entrenador
de futbol
del gimnàstic
de Tarragona
dos protagonistes
de l'actualitat d'ahir
jornada festiva
de Tots Ens
que avui han passat
pels micròfons
de la Ràdio de la Ciutat