Sota de les vies hi ha un passeig, de l'alegria on el temps mor.
Libros de la vida, hi ha en aquest passatge, hi viu mitjanja.
Segur que molts ja coneixeu aquesta cançó, és la de Joan Masdeu i del seu primer treball en solitari.
Avui en parlem al matí de Tarragona Ràdio i és que aquest dijous ja concerta la bequeria
i per tant era de rigor parlar avui amb Joan Masdeu perquè ens expliqués això,
com va aquesta gira de presentació del seu primer disc en solitari.
Joan Masdeu, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Com va la promoció? M'imagino que molta feina aquestes setmanes.
Doncs sí, la veritat és que sí, la veritat és que bastant amunt i avall
i bé, presentant per arreu les cançons d'aquest primer disc, com tu ho deies, de Casa Morada.
I aquest dijous li toca el torn a Tarragona, concretament a la sala de bequeria,
on estarem juntament amb l'Àngel Santiago presentant aquestes cançons aquest dijous a partir de les 10 del vespre.
Abans tu ho explicaves ja fa unes setmanes, uns mesos, quan parlàvem,
que depèn del lloc adaptaves una miqueta el concert d'una manera o altra.
Què és el que podrem veure a la bequeria?
Bé, com tu dius, tenim diferents formats de directe,
hi ha des del quintet elèctric, el triu,
i el que veurem a la bequeria que és una mica una relectura d'aquestes cançons
en format de duet semiacústic, no?
L'Àngel Santiago està als taclats, a la cordeó,
i jo a la guitarra acústica hi veu,
i és una mica anar adaptant en diferents formats els directes
en funció dels locals i de no quedar-nos sense tocar que n'hi hagi cap excusa
per no portar en directe aquestes cançons.
Què tal la rebuda, creus, Joan, del públic d'aquest primer disc a Casa Morada?
Què tal?
Bé, jo estic molt content.
És un primer disc, és una primera pedra d'aquesta nova etapa, no?, en aquest sentit.
Però estic content perquè crec que està tenint una bona acollida el disc i les cançons,
i bé, estem en un moment en què t'has de treballar no el doble, sinó el triple, les coses, no?
Però, a veure, és una primera llavor, un primer pas, com dic, una primera pedra,
i estic força content de la rebuda que està tenint el disc.
I aquests mesos que ja has tombat en solitari pels escenaris,
no sé si trobes a faltar alguna cosa d'abans, que era diferent, vagi anant amb el grup.
Bé, com tu dius, és diferent.
Estem en un altre context, és una altra proposta,
però estic content perquè estem treballant molt
i estem treballant de valent, no?
Vull dir, hem fet molts concerts des que va sortir el disc al mes de febrer,
i es tracta d'això, no?, de no parar i de seguir pedalant.
Ara, aquest dijous a Tarragona,
teniu previstos ja més concerts de cara anant endavant, m'imagino, no?, ja?
Sí, després, el cap de setmana del 9, 10 i 11 de...
Bé, el dia 30 de maig,
sóc a la Sala Lodellà de Barcelona,
participant en un concert benèfic, entre altres artistes,
i després, com et deia, doncs el 9, 10 i 11 de maig,
seré a l'Escala, a Calella, de Palafrugell, i a Verges,
i el dia 17 fem la presentació del disc a Reus,
el dia 25 soc a Sant Cugat,
vull dir que anirem...
Hem anat fent des de l'11 de febrer, que va ser el 3 de sortida,
i estem tocant a forces indrets.
Seràs a Reus, on a més a més enguany,
unes festes de Sant Pere especials per tu?
Molt especials.
Seràs el pregoner.
Sí, sí, tinc l'honor i el privilegi
que m'hagin atorgat aquest paper de pregoner...
de pregoner, doncs, de les festes majors d'enguany de Sant Pere,
i com a Reusenc, doncs, evidentment,
em fa molta il·ligió que m'hagin donat aquest privilegi, no?
Nota responsabilitat o què?
Sí, crec que sí.
I a més a més per un pregoner aficionat com jo.
No n'havia fet masses de pregons.
No n'havia fet mai cap, no n'he fet mai cap.
Aleshores, bé, doncs, clar, és un repte
i és 50% responsabilitat, 50% il·lusió, per mi, no?
Perquè, bé, és una cosa que, clar, em fa molta il·lusió, la veritat és que sí.
Per a aquells que encara no hagin escoltat el disc, Joan,
què hi podem trobar, Casa Morada?
Bé, jo crec que Casa Morada és un recull d'entrada d'11 cançons,
jo crec que d'un tall pop clàssic, és un disc de pop clàssic
on hem intentat anar a la búsqueda de bones melodies
i, en definitiva, de bones cançons,
que parlen, en aquest cas, doncs,
i més en un primer disc en solitari, crec que em podia permetre la llicència, no?
Que parlen d'un món molt interior, cançons molt intimistes,
cançons, podríem dir que una mica introspectives, no?
I que girin al voltant d'aquest llenguatge musical que et deia
i crec que, bé, en resumint seria una mica això, no?
I per a aquells que és evident i és gairebé...
que no es pot deixar de comparar amb els whiskins,
que hi podem... quines similituds hi podem trobar?
A banda que, evidentment, la veu és la teva, és la mateixa.
Sí, clar, clar, l'instrument com a...
la veu com a instrument, millor dit, doncs és la mateixa.
jo crec que és un fet molt identificatiu, d'una banda.
I el trenar a l'hora de fer les cançons, jo crec que també hi és, no?
És la meva manera de fer.
Tot i així, clar, el que precisament preteníem no era fer un disc de whiskins, no?
Era fer un disc de John Masdeu, en aquest cas,
el meu primer disc, així, doncs, en solitari.
I, per tant, hem intentat, doncs, buscar i trobar
dintre del que ens ha estat possible, doncs, un altre llenguatge
per construir i per vestir aquestes cançons, no?
I per donar-los, doncs, un aire identificatiu, doncs, diferent.
I crec que ho hem aconseguit, no?
Perquè sonés a whiskins del tot, farien falta quatre persones més
que no hi són en aquest moment, no?
Perquè eren les que, entre tots, acabàvem donant aquest so al grup, no?
M'imagino que quan escrius les cançons en solitari
hi pots donar aquest toc més intimista que tu deies.
Una cosa més interior, més personal, evidentment.
Més personal, segur.
Més intimista o més introspectiva, en aquest cas, d'aquest disc en concret,
jo crec que sí.
Crec que és el que em demanava el cos, d'alguna manera.
I això ha sigut, no?
No ho sé, jo crec que a cada disc,
o a cada moment de la vida, no?
O vital, doncs, acabes tintant les cançons d'una manera o d'una altra, no?
En aquest cas, jo crec que, bé, em venia de gust,
tenia la necessitat de donar-li aquest toc,
potser una mica més introspectiu, com et deia,
i d'aquí una mica el títol del disc, o Casa Morada, no?
Que és una mica mirar portes endins, no?
El públic, no sé quina gent t'has trobat en els concerts,
és a dir, gent que potser ja et seguia abans,
gent que t'ha descobert ara com a Joan Masdeu.
Quina gent t'has trobat?
Doncs mira, és curiós, perquè una mica de tot el que dius,
la barreja de tot plegat, és a dir,
gent que ha accedit en aquest disc gràcies a que ja coneixia
Whiskins,
i que, a veure, doncs vulguis que no,
part d'aquesta gent s'ha anat arrossegant.
I és curiós, com d'altra gent que ni tan sols coneixia el grup,
li ha despertat interès del que ha sentit, no?
Aleshores, als concerts comencen a venir gent
una mica barrejada de les dues bandes,
i això jo crec que és xulo, és bonic,
jo trobo maco, perquè és gent que, bé,
acaben conformant el teu públic actual, no?
Però gent de tota la vida, no?
Cares conegudes i cares per conèixer,
i una mica és aquest barrej, aquest poti-poti.
En els darrers concerts ho estem veient, no?
Vull dir-te que és així.
I això també és una mica objectiu,
arribar a gent que abans no coneixia,
que et descobreixi ara com a Joan Basdéu.
Sí, el bonic és que continuï venint gent nova, no?,
a cada concert, perquè vol dir que, exacte,
que t'estan descobrint el dia a dia, no?
I això està molt bé.
Avui portes la guitarra.
Sí.
Sí.
I què ens cantaràs?
Doncs, bueno, mira, farem una miniatura,
d'aquest primer single,
la cançó que hem escollit
per donar el tret de sortir d'aquest disc,
que és El carrer dels Jocs Orals.
Doncs, quan vulguis, si estàs preparat, Joan.
Molt bé.
Endavant.
Sota de les vies hi ha el passeig de l'alegria on el temps mor,
i brosta la vida i en aquest passatge hi viu mitjanja el mig diable i el meu cor.
que la vida és l'alegria.
que ve de nou i estan per estrenar
els nous del món i la sol
passa de llarg i mai s'apaguen els fanaus
quan es fa tard.
Ja surt el sol
cada cop bufa més lluny aquest mestre.
que em tornava boig
jugant a fer brillar els dies
al carrer
als jocs sudals.
Resseguint la riba
va arribar el mes de Maria
i les flors
que han guarnit els dies
i ajuntant els cossos
per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar
un lloc
que fa olor de mel i llençols blancs
i menjar-ho
i a poc a poc
jugant-jugant va fer-se rebre
els finestres del carrer
dels jocs sudals.
Ja surt el sol
cada cop bufa més lluny aquest mestre.
que em tornava boig
que em tornava boig
jugaré a fer-se rebre
que em tornava boig
que em tornava boig
que em tornava boig
que em tornava boig
que em tornava boig
i jugaré a fer-se rebre
els dies al carrer
de Jocs
Jorals.
Al carrer dels Jocs Jorals, en directe
al matí de Tarragona Ràdio, aquest primer cingueu
de Joan Masdeu, què és el que més t'agrada
Joan, de posar-te dalt de l'escenari amb un micròfon
amb una guitarra, què és el que més
t'agrada d'això?
Doncs segurament
la
proximitat
a la curta distància amb el públic
ara que he començat a fer
actuacions, a vegades jo
sol, aquest cap de setmana passat
en vaig fer tres, divendres a Tordera
dissabte vaig ser
a Cabrianes i diumenge
Mataró i les tres actuacions abans
amb aquest format més petit, més intimista
més guitarra i veu
i aquesta curta distància entre
el públic que tens res, un metre i mig
davant teu, és
una cosa que
cada cop em fascina més
T'agrada aquest format, eh?
Molt, sí, sí, el contacte amb el públic
i el cantar les cançons en directe
sigui amb el format que sigui, és
algú molt bonic, no?
Però de fa relativament
poc temps cap aquí
hem anat investigant
en aquests formats una mica més petits
ja sigui, doncs, sol amb una guitarra acústica
o acompanyat, doncs, en aquest cas
de l'Àngel Santiago
en format de duet o inclús de triu
que són formats que no deixen de ser
molt més propers a la gent, no?
i amb locals que t'ho permeten
i per tant és una cosa que
que trobo molt xulo
Un directe que podreu veure aquest dijous
a la Bequeria, recordem l'horari, Joan
A les 10 de la nit
A les 10 de la nit
Aquest dijous a la Bequeria de Tarragona
A la Bequeria
amb aquest format de duet amb l'Àngel Santiago
Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut
per tocar-nos en directe
i que vagi molt bé
tota la carrera
Molt bé, doncs, gràcies a tu
gràcies a vosaltres
i bé, espero veure'ns aviat
Gràcies, adieu, adieu, adieu