Faltant sis minuts per arribar al punt de tres quarts de dotze.
Aquí estem, en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
ara compartint els propers minuts del programa
amb el director de Càritas en diocesana a Tarragona,
Francesc Sant Roig.
Perquè ara fa uns dies Càritas presentava la seva memòria,
la memòria d'activitats del 2010,
i ens ha semblat que és una bona excusa,
si em permeten l'expressió,
per analitzar la feina que fa Càritas amb aquests col·lectius
amb aquestes persones més desafavorides de la nostra ciutat
i del conjunt de les nostres comarques.
Francesc Roig, bon dia.
Molt bon dia.
Les dades, les xifres fredes de la memòria, què ens indiquen?
A quina conclusió arriben els responsables de Càritas?
Doncs mira, les conclusions globals,
i per tant sempre són una mica matisadores en aquest aspecte,
però que pel que fa a l'any 2010,
com a memòria de resultat d'activitats,
Càritas ha destinat més d'un milió d'euros a l'acció social.
L'acció social vol dir que han augmentat les persones
que recorren a Càritas per primera vegada,
que és una altra dada important.
És a dir, els pobres autòctons, que en diríem.
Aquelles persones que fins fa poc, potser un any o dos anys,
tenien una situació estable, tenien una situació fins i tot còmode,
amb un sou, que ara estan a l'atur,
que a més a més segurament eren persones
que fins i tot conserven encara a casa els catàlegs dels grans magatzems,
però que, i que fins i tot coneixem,
perquè els hem trobat a la peixateria, al supermercat,
o a la perruqueria, o a la cua del cinema.
Però que són persones que el primer any ho van aguantar bé,
el segon any no tant,
i el tercer ja s'han decidit a venir a Càritas.
Hi havia un hàndicap que era psicològic,
el que diran, em coneixen, no em coneixen,
no ho faig, no ho faig, no ho sé què acabaria fent,
i al final han acabat entrant.
Clar, aquesta realitat és la que s'ha afegit
a l'allà normal i contínua
de presència de Càritas entre la gent de nouvinguts.
I aquesta gent nova que arriba per primera vegada a Càritas,
què li demana a Càritas?
El més bàsic, el més urgent, què és?
A veure, sovint el que ens demanen és el suport
per poder pagar la hipoteca,
per poder pagar un lloguer o tenir un habitatge.
Per tant, més que roba, més que menjar,
que també podria donar-se el cas,
són aquestes necessitats d'una situació
de precarietat econòmica
per poder arribar a final de mes
amb una estabilitat per no perdre el que tenen.
I a banda d'aquests, clar,
n'hi ha els altres col·lectius
que segurament ja tenia Càritas.
Sí, aquests són els normals.
Pensa que Càritas ha atès, al llarg del 2009,
al voltant 79.595 persones de manera exacta,
amb una mica més alt i baix, no?
Però 79.500 persones, gairebé 600,
és molta gent.
Càritas diu-se sana, eh?
Estic parlant de totes les accions
que fan les Càritas perruquials,
que fan les Càritas interperruquials
de Reus, de Tarragona, de Valls,
de Salou o del Vendrell.
Per tant, la realitat és sumativa
en aquest aspecte,
però no deixa de ser, diguem-ne, preocupant.
I quins són els programes socials
dels que fa Càritas,
d'alguna manera,
que necessitin, doncs, més,
o que demandin més
als usuaris de l'entitat?
Els que demanen més és l'acollida i l'atenció.
Aquesta és la que nosaltres hem fet més.
El tema del menjador social, també.
Tenim menjadors socials a Reus i a Montblanc,
però aquí, a Tarragona,
la Càritas interperruquial,
quan dic Càritas interperruquial,
vol dir aquella Càritas que,
organitzativament,
comprèn totes les parròquies
de la ciutat de Tarragona,
que és l'estructura que tenim
per fer més àgil i més operativa
la gestió, no?
Per tant,
Càritas interperruquial de Tarragona
va posar en marxa,
com ja sabeu,
Cafè i Caliu,
que és un projecte
i és una realitat
que ha anat creixent
d'una manera gairebé espectacular.
El promig que en aquests moments
tenim de persones que s'acosten
a peixateries velles,
a la casa de Sant Auguri,
per tenir aquesta atenció
d'un cafè,
una pasta,
un entrepà,
un moment de conversa,
preguntar què és el que els passa,
què és el que podem fer per ells,
diàriament són una mitjana
entre 75-80 persones,
que és molta gent.
75-80 persones
que alguns podrien ser passabolants,
molt pocs,
però que d'altres ja són
assidus de la ciutat,
cap al motiu que sigui,
i alguns, sorprenentment,
en aquesta línia
de pobres autòctons.
75-80 persones
a l'antiga casa del Trans C1,
el Café Caliu,
aquesta iniciativa.
Que és un servei
que, a més a més,
de donar això que he dit,
també donem servei de rober,
roba i dutxes.
Sobretot ara,
de cara a l'estiu,
aquest és un servei
que nosaltres
ens vam plantejar
seriosament
que l'havíem de fer.
i que,
en aquest moment,
estem esperant
que pugui ser complementat
amb un...
vam presentar
a l'Ajuntament
de Tarragona
una possibilitat
d'un conveni,
perquè,
ja que aquest servei
de dutxes
i aquest servei
de rober,
per tant,
la cobertura de roba
la continuàvem fent
nosaltres
i no
doncs els serveis
socials municipals,
doncs,
evidentment,
hi havia d'haver
una contraprestació
en aquest aspecte,
que per això
vam treure
la casa de Transauns.
I ho dic
i ho reitero
en aquest aspecte,
perquè
hem esperat prudentment
veure la situació
de canvi,
però ara,
en aquest moment,
que la situació
més o menys
és estable
i és,
si fa o no fa,
la mateixa regidora
que hi havia abans,
doncs,
esperem ara
poder reprendre
aquestes negociacions
que s'han de reprendre
amb Càritas
Interparruquial de Tarragona,
que és qui té
la gestió directa
de la ciutat.
Unes negociacions,
unes converses,
un conveni...
Per assignar un conveni
de col·laboració.
Per on hauria de passar?
Un conveni
de col·laboració estable,
però per on hauria de passar
segons Càritas?
No,
ja ho saben ells,
ja el tenen,
l'estan estudiant.
Però hauria de contemplar
el què?
No,
contempla el servei
que nosaltres fem
de dutxes,
el servei de donació
de roba
i, per tant,
aquest càlcul
del que suposa
donar roba
i fer dutxes
i tenir
aquesta despesa
de productes,
eh?
Perquè,
esclar,
que Feicaliu
treballa
estrictament
i només
amb voluntaris.
Només amb voluntaris.
Per tant,
no hi ha cap despesa,
diguem-ne,
de sou allí.
A més a més,
Càritas Interparroquial
el que ha fet
és facilitar
que una,
o potser cada vegada
serà
en increment,
hi hagi una treballadora social
que, a més a més
de poder oferir
tot això
que s'ofereix,
el menjar,
el cafè,
la dutxa
o la roba,
doncs hi ha la cobertura
de les necessitats
des del punt de vista
d'acció social.
Per tant,
també fem
cada vegada
o intentem arribar
al màxim
del que les nostres
disponibilitats
poden,
és a dir,
que la fórmula
d'enguany
és
en fer
en menys,
fer més i millor.
Recordem
que ara farà un any
que va tancar
la casa del Trans C1
amb el model
amb el que s'havia establert,
va estar uns mesos tancades,
Càritas la va reobrir
amb aquest projecte
ja consolidat
de Café i Caliu,
però s'ha deixat
de donar,
evidentment,
el servei
d'allotjament
que havia fet
l'antiga casa del Trans C1
i que s'ha desviat
a través d'altres fórmules
com per exemple
la de la Fundació Bonanit
amb la qual
hi col·labora molt
Càritas.
Ara que,
en fi,
ha passat gairebé
un any
en aquest període de temps
des del tancament
de la casa del Trans C1
fins ara,
quina és la valoració
que fa Càritas
de la nova manera
de treballar
aquí a Tarragona
amb les persones
que necessiten
un sostre
per dormir?
Nosaltres hem gestionat
el que
la Fundació Bonanit
fa
en temporada
d'hivern,
que va des del novembre
fins ara
a finals d'abril.
Per tant,
hem gestionat
20 llits diaris.
Bé,
amb el ben entès
que
si n'haguessin hagut
de caldre
alguns més,
també se'ls hauria
ofert.
I per tant,
les parròquies
de Tarragona
estaven disposades
a fer aquest esforç
de poder fer
alguna oferta més.
L'Ajuntament,
pel seu costat,
també,
deu haver fet
la part que pertocava
de l'operació
Iglu,
etcètera,
etcètera.
Però,
això sí que
ho hem cobert.
Ara,
hem de plantejar-nos
que de cara
al curs que ve,
hem de veure
si la realitat
segueix augmentant
o és una realitat
estabilitzada,
que podria ser
que ja fos estabilitzada.
El que sí que hem eliminat
és,
en aquesta tensió,
els transeons
que no són
pròpiament...
És a dir,
tenir una casa
de transeons
tenia un hàndicap
important,
que era un full de ruta
que sabien que a Tarragona
hi havia una casa de transeons,
és a dir,
com si fos el mapa
dels albergs.
Bé,
clar,
aleshores,
aquelles localitats,
cal entendre-ho,
que aquelles localitats
que no tenien
aquest servei
se l'estalviaven
al transeons
perquè baixaven totes
en aquells ajuntaments
on hi havia aquell servei.
Clar,
i això era
una afegit
a més a més.
Aleshores,
en aquest moment,
el que fem
amb Cafè i Caliu
és atenció
a les persones
de la ciutat
que viuen a la ciutat
i que tenen
una situació precària
de la ciutat.
No excloem ningú,
perquè si veu
una altra persona
també se la tenen.
però a mi
em bat moltíssim
la inèrcia
de l'efecte reclam.
Per les dades
que tenen,
pel treball
del dia a dia
d'aquests primers mesos,
ja gairebé
un semestre
d'aquest 2011,
creuen que
quan es tanqui
la memòria
d'aquest any
tindran xifres
encara que hauran augmentat
les que comentàvem
al principi
de l'entrevista,
senyor Roig?
Podria ser
d'atenció.
Sí,
d'atenció.
Podria ser que,
tal com he dit,
que si hi havia
matès...
Pràcticament
80.000 persones.
80.000 persones,
doncs podria ser que
en aquest moment,
l'any 2011,
n'hi haguessin
unes quantes més.
perquè la impressió
que tenen
en el dia a dia
amb la feina
dels voluntaris,
dels treballadors socials,
els inputs
que els arriben
a vostès
és que això
no s'ha aturat.
A veure,
jo el que sí
que voldria dir
és que el 2010
hem tingut un increment
de 120 voluntaris més.
A tot Càritas,
eh?
Dius Sassana.
Vol dir que
en aquest moment
estem en la ratlla
dels 1.058
voluntaris actius.
No en nòmina.
En nòmina
vull dir
en llista, eh?
En nòmina
no n'hi ha ningú.
La nòmina
és la de les gràcies
i que Déu t'ho pagui, eh?
Per tant,
1.058
voluntaris
i 120
més
respecte del 2009.
Això
ho he d'agrair
moltíssim,
ho hem d'agrair
moltíssim
perquè és una consciència
en el sentit
que
no voldria ser incisiu
però
d'indignats
n'hi ha més
que els que hi ha
a la plaça de Catalunya.
per entendre'ns
de Barcelona
o les places
de les nostres ciutats
i per tant
el que comporta
és que
un pot estar indignat,
un pot estar molest,
un pot estar
fins i tot
tocat
per una situació
però el que cal és
posar en marxa
allò de
no només de paraules
sinó de fets.
Per tant,
no hem de parlar tant
i fer més.
és important
que
tota aquesta predisposició
de millora,
de fer coses noves,
de canviar el sistema,
d'intentar buscar
solucions
molt més acceptables
per a la societat
que tenim
s'ha de demostrar
amb una acció
de solidaritat immediata
del
del que tens
al costat.
Clar que hi ha
entitats
que
tenen uns objectius
de tercer món
molt més lluny
i són lògiques,
necessàries
i fins i tot
convenients
però
com que
la realitat
que ara tenim
i que ens toca
cada dia
a la cantonada,
al barri
o a l'escala
és
desagradable
perquè
a ningú li agrada
haver de conviure
amb la pobresa
com a convidat diari
a la taula
doncs
aquesta situació
fa que
moltes persones
hagin girat la vista
hagin girat els ulls
cap a aquesta realitat
de casa nostra.
Hi ha molta gent
que li dóna l'esquena
però afortunadament
també hi ha gent
que col·labora
i que dóna suport
a aquesta gent.
I moltes vegades
amb sorpresa
majúscula
de molts
perquè deies
no m'ho hauria pensat
que aquesta persona
pogués tenir
aquest fons
que fins ara
no era visible
doncs sí
el té
i tots el tenen
i tots el tenim
però falta que
es posi en marxa.
Amb aquest context
de situació
que estem explicant
senyor Roig
i preveien que segurament
les coses
no milloraran
de manera immediata
quines iniciatives
es planteja
Càritas
pot créixer
pot créixer
en els serveis
podran atendre
més persones
engegaran
nous projectes
el que volem Càritas
és que
la nostra acció
de mitigar
la situació
econòmica
o social
desfavorida
de les persones
o de pau parada
no volem
que ningú
interpreti
com un valor
en alça
en funció
de les modes
perquè sembla
que ara
aquesta acció
solidària
social
d'atenció
als més necessitats
alguns
màrquetings
comercials
ho estan
utilitzant
en benefici
de les seves
promocions
Càritas
no necessita
promoció
la millor promoció
és la inexistència
d'aquestes
necessitats
i l'èxit
insuperable
de Càritas
és que no hagués
d'atendre ningú
per tant
si
continuem atenent
vol dir que tenim
uns dèficits
cada vegada
més creixents
aleshores
el que
Càritas
diu-se sana
demana
vol fer
i es proposa
fer
continuar comptant
amb la força
del voluntariat
amb la força
de la disponibilitat
amb la força
del compromís
i amb la força
de la confiança
tot això
implica
que
hàgim d'
encetar
nous reptes
nous horitzons
que vagin
més enllà
del que teníem
estipulat fins ara
és a dir
la mitjana d'edat
de les persones
voluntàries
és una mitjana
d'edat
alta
que la majoria
són jubilats
el que nosaltres
ens proposem
i aquest és un dels objectius
que serà
prioritari
és
encetar l'acció
en el voluntariat
en els joves
i
ja ho hem començat
enguany
amb alguns cercles
a nivell educatiu
però
ho intensificarem
encara més
en l'acció
social
d'organitzacions
joves
escolars
o no escolars
perquè
precisament
si volem
una societat
que tingui
estabilitat
de futur
hem de comptar
amb els joves
que hi ha avui
perquè si
pensem
que nosaltres
hem de ser
terns
és un pensament
equívocament
nefast
perquè això ja
biològicament
és demostrable
que no és així
per tant
si volem
que la nostra societat
assumeixi els reptes
que poden venir
hem de tenir
preparades
les joves generacions
amb capacitat
de donació
d'entrega
i sobretot
de compromís
que és el que
en alguns aspectes
es detecta
que falla
falla el compromís
perquè tothom ho vol
ho vol tot
amb el mínim esforç possible
i no hi ha res
que no costi
una mica d'esforç
per tant
els cors
disposats
a ser voluntaris
són cors batalladors
són cors lluitadors
han de ser-ho
altrament
no superaran
els primers embats
de les situacions
difícils
i dels problemes
que hi ha
rejuvenir el voluntariat
doncs està clar
que és la prioritat
i a nivell de serveis
creuen que podran créixer
bé
a veure
no volem créixer
si hem de desatendre
els serveis que fem
per tant
hem de ser conscients
que hem de tocar
de peus a terra
si el que fem
encara no ho fem
prou bé
hem de procurar
que el que fem
fer-ho millor
i quan tinguem
els projectes
que tenim
fent-los
al 100% bé
ens en plantejarem
algun altre
el que sí que
és probable
que puguem
tirar endavant
un projecte nou
que és
Empreses amb Cor
Empreses amb Cor
és un projecte
que ha de comptar
i això
s'ha d'estudiar encara
i per tant
hem de buscar
tot un equip
de persones
amb capacitat
de convicció
de totes aquelles
empreses
que
en els seus productes
d'una manera
o altra
són capaços
de facilitar
el seu producte
a un preu
molt més assequible
per a aquelles persones
que ho necessitin
i per tant
les donacions
que facin
seran
perquè hi ha un cor
favorable
a fer aquesta donació
entre d'altres coses
per tant
haurem d'estudiar
aquest ram
de l'acció
diguem-ne
econòmica
en el context
i en el teixit social
que ens envolta
amb la peculiaritat
que cada vegada
el teixit social
comercial
està més afavorit
perquè la crisi
és un arma
de doble tall
per un costat
pot ser que hi hagi
grans
manifestacions
en algunes
revistes
del cor
però no precisament
del mateix color
del que estic parlant
jo
que plantegen
una exuberància
de vida
un luxe
una realitat
que en res
coincideix
amb la que estem
explicant
i que no coincideix
amb la majoria
dels ciutadans
que ens envolten
aquest projecte
el podrien començar
com a mínim
els contactes
tenir-los ja
a partir del setembre
ens posarem en marxa
i això no vol dir
que durant l'estiu
fem
els càlculs necessaris
per posar
les primeres
pedres
d'aquest
fonament
que esperem
que pugui
constituir
un nou edifici
de projecte
i un altre objectiu
que ja has mentat
també allò prioritari
per poder-ho tancar
si és possible
al llarg d'aquest estiu
o després de l'estiu
aquest conveni
global
amb l'Ajuntament
de Tarragona
esperem que
aquesta realitat
ells tenen
la nostra proposta
i ho vam canalitzar
a través de
càritas interparroquial
l'Ajuntament
estem a l'espera
que digui
què és el que vol fer
i a partir d'aquí
intentar col·laborar
perquè
no podem
no podem entrar
en aquelles
desiderates
de
si això ho fas tu
no ho faig jo
i si
ho fas tu
doncs
millor
no
entre tots
ho hem d'acabar
cobrint tot
per tant
els serveis socials
municipals
han de fer la seva feina
i nosaltres
per la part que ens toca
farem
la que ja
venim fent
doncs
així acabem
aquest repàs
aquestes reflexions
que hem fet
al voltant de la feina
de Càritas
amb aquest
miler
llarg
ja de voluntaris
1.058
1.058
amb la suma
d'aquests 120 voluntaris
en els darrers mesos
que sense dubte
una de les millors notícies
una de les millors xifres
que reflexen també
això
la vitalitat
de la nostra societat
en un context de crisi
com aquest
80.000 persones ateses
durant el 2010
segons aquesta memòria
de Càritas
amb diossesana
de Tarraona
el seu director
Francesc Roig
ens ha acompanyat aquest matí
en directe als estudis
de Tarraona
Ràdio
senyor Roig
gràcies
felicitats
l'enhorabona també
als voluntaris
a tota la gent
que treballa en Càritas
la facilitat que doneu
en els mitjans de comunicació
per fer extensible
a la majoria de la societat
aquests missatges
doncs molt bé
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi bé
adeu
bon dia
parlant de Càritas
de les reflexions
de la feina que fan
arribem al