Som a la vigília de Sant Magí, no cal recordar-ho gaire,
perquè, en fi, tots els que viuen a Tarragona
ja saben que ens estem preparant
pel dia gran de la festa major petita de Tarragona
i, a més a més, ens estem preparant per aquest vespre i per aquesta nit
on es multipliquen les propostes musicals,
de les quals n'hi ha una que s'ha consolidat en els darrers anys
com un dels actes més multitudinaris de la festa d'estiu de la ciutat,
que és la Revella Remullada que tindrà lloc,
tindrà com a escenari, com és habitual, la plaça del rei.
De seguida parlarem amb Jordi Cartanyà, de la companyia Pa Sucat,
que és l'empresa que fa tot el muntatge d'aquesta Revella tan especial.
Però avui també ens acompanya l'Emili Llamas.
Ell és cantant de l'orquestra Al Joli,
que seran els que posaran música a la festa de la Revella.
Emili, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
I també ens acompanya el Guillem Ramos, que fa de mànager de l'orquestra.
Guillem, també bon dia.
Molt bon dia.
Emili, sou molt joves en tots els sentits de la paraula,
en el sentit que els components sou joves,
però a més a més com a orquestra, fa un any que aneu pel món?
Tot just un any.
El 13 d'agost va fer un any
i realment això que deies que sou molt joves
sempre ho hem tingut com una cosa que creiem que és positiva,
perquè sempre és més agradable
i hi ha molta més energia dalt d'un escenari
i quan hi ha gent jove, que no pas quan la gent ja es va fent gran.
Això és evident i és una cosa que aprofitem moltíssim
i que la gent crec que sempre nota molt aquesta energia
que es viu a dalt de l'escenari i que es transmet a baix.
Qui sou, l'orquestra Al Joli?
L'orquestra Al Joli és una orquestra del Camp de Tarragona
amb gent de diferents pobles del Camp de Tarragona
i bàsicament som això, intentem ser això,
intentem ser l'orquestra de referència d'aquí a casa nostra,
perquè creiem que hi havia un buit,
que no hi havia cap orquestra de gent jove i per a gent jove que fos d'aquí
i quan vam tenir la idea de muntar-ho era això,
era poder omplir aquest buit i que hi hagués una orquestra jove
per a gent jove d'aquí a casa.
Quan sou?
Doncs som nou, diguéssim, nou músics a dalt de l'escenari
i després, evidentment, hi ha els tècnics,
hi ha el mànager que el tenim aquí, el Guillem,
i gent que ens acompanya que també és important, no?
Però a dalt de l'escenari, tocant i donant la cara, som nou músics.
I per separat, abans ja havíeu tingut una certa trajectòria en altres bandes,
en altres grups, o ja us coneixíeu els nou des de fa temps
i aleshores vau decidir crear l'orquestra?
La veritat és que hi ha una mica de tot, hi ha gent que sí que ja ens coneixíem
i evidentment això va facilitar el fet de muntar aquesta orquestra,
però després també hi ha gent que potser no tenia massa trajectòria musical a la seva esquena,
però que s'ha posat en l'orquestra i la cosa ha funcionat molt bé.
Porteu només un any com a orquestra,
què suposa? Venir a tocar a Tarragona, a la plaça del Rei,
i en el marc d'aquesta revella, que no és normal, entre comentes,
sinó que és singular, que té aspectes especials.
Home, doncs per nosaltres suposa, evidentment,
que al cap d'un any de tenir aquesta orquestra,
puguem estar aquí a Tarragona i a més a més a la remullada,
que és com dius tu, un dels actes més importants,
suposa una alegria molt gran per a nosaltres
i a més a més suposa unes ganes d'avui a la nit fer molta festa.
Estem molt, molt contents i tenim moltes ganes d'avui a la nit
fer molta festa amb la gent que vingui.
Vosaltres, o tu a nivell personal, ja coneixes com funciona la revella remullada?
Doncs sí, jo m'he mullat, m'he mullat.
El que passa que ara ja fa uns anys que no em mullo
perquè m'encostipo, si no, i malament rai.
Però sí, sí, sabem com funciona i per això més,
com que ho hem viscut des de baix,
diguéssim que ens fa una il·lusió especial
viure-ho des de dalt de l'escenari, no?
I veure com es veu des de dalt.
Quanta gent s'haurà remullat en els darrers anys
amb la revella remullada?
Anem a preguntar-li a Jordi Cartanya,
de la companyia Passocat.
Jordi Cartanya, bon dia.
Bon dia.
Si féssim un càlcul,
quants milers de persones es deuen haver mullat
en els darrers anys en aquesta revella?
Bueno, seria difícil de calcular.
Impossible, no?, pràcticament.
A més a més, aquest any falbrem la quinzena edició, eh?
Quinzen anys remullant.
És a dir, que hi ha gent que vindrà a remullar
els que ja han nascut amb la revella, eh?
Això que va néixer,
ara que recordes del 15 aniversari,
això va néixer una mica, en fi, com un acte nou, no?,
de les festes, allò anem a provar,
i Déu-n'hi-do com s'ha consolidat, no?
I tant, jo crec que...
És a dir, va ser un treball que es va fer
amb la gent de l'Ajuntament de Tarragona
i la companyia Passocat,
que portàvem espectacles d'aigua,
i es va fer la proposta de mirar de fer
un espectacle diferent, nou,
amb el vell d'aigua,
i, bueno, al llarg dels primers cinc anys
el vam anar polint
i ara té una estructura ja que crec que
seria difícil de treure de les festes, no?,
perquè és un acte ja tradicional
i de participació massiva.
Parlant d'estructura, serà la mateixa
o pràcticament la mateixa dels últims anys?
Sí, sí, és la mateixa estructura dels últims anys.
En els dos darrers anys hem estat parlant
de fer alguns canvis, algunes coses,
però la situació econòmica global
no permet fer canvis ara per ara.
El que passa és que sí que hem estudiat
possibilitats de coses que podem fer
i que les tenim en cartera, doncs,
quan, si un dia o l'altre,
se surt d'aquesta crisi econòmica
que té tan lligat al món cultural,
doncs es podrà fer innovacions
i coses de cara a la rebella remullada.
Recordem, Jordi,
quins són els elements protagonistes de la rebella?
Què poseu vosaltres allà a la plaça del Rei?
Bueno, de fet, estan posats ja,
ja els vam posar.
Tenim el carro de Sant Magí,
que vol simbolitzar tot el portadors d'aigua
que deuen estar, doncs, arribant a Tarragona.
Després tenim la cíndria ruixadora,
que també, doncs,
amb la tradició de menjar cíndria.
Tenim el canti,
que els portants ens donaven amb el canti aigua a la gent,
doncs, és el canti ruixador.
I, finalment, vam col·locar una petxina
per fer referència, doncs,
als barris marítims del Serrallo,
de Tarragona,
també per incloure-ho en la festa.
Són tot elements molt vinculats a Tarragona
i molt vinculats especialment a la tradició de l'aigua de Sant Magí.
I tots els elements, dius que ja estan col·locats?
Sí, sí.
Ahir, des de les 10 del dematí,
vam estar treballant fins pràcticament a les dues de la nit,
col·locant els elements,
fent totes les proves d'aigua,
proves d'il·luminació,
perquè el bonic de l'espectacle
és tot el que hi ha dintre la plaça d'aigua, llum,
perquè gràcies a la llum
podem veure l'aigua durant la nit
i podem tenir l'aigua de colors amb la llum.
Això és espectacular de veure.
Això suposo que es gestiona a través d'un programa informàtic?
Això és, es fa un programa,
bueno, no un programa informàtic,
sinó una taula de llums
per portar robots, llum robotitzada.
A la plaça hi ha col·locats 20 robots de llum
i aquests robots mitjançant
i sistemes de filtres de llum
podem il·luminar-los de diferents formes.
Tot això s'ha de programar,
els has de donar les coordenades, els focus,
perquè quan hi hagi el moment de l'espectacle
puguis anar col·locant la llum al seu lloc.
Hi ha molta gent que ve i es col·loca a les zones
per veure l'espectacle que té la plaça
amb la gent ballant, passant-s'ho bé,
els efectes de llum, d'aigua i tot plegat.
És espectacular de veure.
Sí, de fet, a les rebelles es pot anar
bàsicament a remullar-se,
però també es pot anar a veure l'espectacle en si,
de llum, color i de la gent ben mullada.
Sí, home, jo, com bé ho heu dit en un moment,
jo crec que per un tarragoni és indispensable
haver passat per sota de l'aigua de la rebella remullada.
És com un bateig de festa,
perquè la sensació que es té ballant,
passant-ho bé, amb la música de l'orquestra que toca,
gaudint amb els amics,
amb la gent que hi ha allà,
mullant-te, refrescant-te,
perquè la gràcia de la rebella és refrescar-te a la nit
i disfrutes d'aquell moment.
És una sensació molt diferent
de qualsevol altra festa que hagi pogut fer tothom.
Per això l'èxit que té.
Parlaves de bateig.
Segurament el públic més multitudinari de la rebella remullada
i que vol remullar-se
és el públic especialment jove, fins i tot adolescent.
Sí, sí, això ha anat canviant molt temps.
Hi ha molt de públic adolescent,
però també hi ha públic més gran.
Hi ha gent de 40-45 anys
que també es remullen a la rebella remullada.
Potser no estan les dues hores sota l'aigua,
però una estona sigui estant.
I després també hi ha gent que ve senzillament a mirar.
Quants litres d'aigua llançaran aquesta nit?
Doncs com els darrers anys llancem més o menys uns 35 litres cúbics,
o són 35.000 litres d'aigua.
35.000 litres d'aigua.
Sí.
Dit així sembla molt, però és molt poca aigua.
La tirem molt pulvoritzada,
perquè la gràcia de la rebella,
i perquè la gent s'ho passi bé,
és que l'aigua no pari gens
i puguis mullar tota l'estona.
Llavors la pulvoritzem bastant
perquè la gent globalment pugui estar mullada
des de qualsevol lloc,
perquè així, mentre tens la pell mullada,
no tens fred.
El fred es produeix quan deixes de mullar
i l'aigua que tens damunt del cor s'evapora.
Aleshores, a l'evaporàs,
per la calor ambient,
l'aigua absorbeix calor del por,
la cosa refreda.
És un procés físic,
i això produeix...
La sensació de fred es produeix
quan s'evapora l'aigua,
l'aigua que tens a sobre.
Mentre et vas mullant,
no passes fred.
Els músics no els remulleu, no?
Els músics no els remullem,
que sempre provem abans,
per això ahir a la tarda
doncs vam estar provant
que no entrés aigua a l'escenari,
que estigués sincers.
Home, estaran més frescos que de normal,
perquè sempre hi ha aquella humitat ambient
que t'arriba una mica,
que a vegades també és d'agrair,
depèn de la nit.
Si tenim una nit calorosa,
doncs això...
Home, que tindrem una nit calorosa i xafogosa,
em sembla que ho tenim garantit.
Jordi Cartanya, de la companyia Passocat,
gràcies un any més per les teves explicacions.
Felicitats pel 15 aniversari
i a veure si sortim aviat de la crisi,
podem introduir alguna novetat
a la Revella Remullada de properes edicions?
Sí, això esperem.
Nosaltres hi anem pensant
i hem parlat ja amb els serveis
de cultura de Tarragona
i també ells tenen algunes idees a fer,
vull dir que un dia o altre
farem alguna innovació en la Revella Remullada.
Perfecte, doncs Jordi,
de moment que vagi molt bé la d'aquesta nit.
Molt bé.
Gràcies.
Ens veiem després amb els de l'alt i oli.
Aquí els deixem de moment conversant amb ells.
Gràcies, Jordi, que vagi molt bé.
Vinga, adeu-siau.
Adéu-siau, bon dia.
Amb el Jordi Cartanya de la companyia Passocat
i aquí els estudis amb l'Emili Llamas,
com dèiem, cantant de l'orquestra a l'Ioli,
no sé si cal tenir algun tipus de coordinació
i l'espectacle, que ens explicava,
de llum i d'aigua,
tot això ha d'anar en alguns moments
en concrets,
en coordinació amb la banda.
A veure, la història bàsicament a l'espectacle
el porten ells
i nosaltres aportem més la part musical,
però sí que pensava ara que el fet
que ho portin la companyia Passocat
engloba una mica tota la tradició culinària catalana,
vull dir, els Passocat i l'orquestra a l'Ioli,
això és fantàstic,
perquè és això,
diríem que només amb el nom
ja engloba tot això.
Segur que no us ho han preguntat mai,
però per què orquestra a l'Ioli?
Si t'ho expliquéssim, no t'ho creuries,
perquè tota aquesta cosa de noms
normalment surt tard a la nit
quan ja portes més d'una copa
i mira,
i què et sembla així a l'Ioli?
Hòstia, on vas amb l'Ioli?
Vinga, va,
que no teniu collons de posar-ho.
Vinga, va, doncs on ho posem?
I mira, ja està, ja s'ha quedat
i ja ho portarem tota l'oïda ara,
ja no ens ho podem treure.
I el paper de mànager
que fa el Guillem Ramos
d'una orquestra creada ara fa un any
del Camp de Tarragona
és especialment un paper complicat i difícil?
No, no, no,
són molt fàcils de portar, eh?
Bé, ho portem una mica entre tots,
l'únic que hi ha d'haver algú
que durant els concerts
els hi porti els cubates.
Aquesta és la feina del mànager,
portar cubates.
Durant el concert, sí,
perquè aquesta gent veu més del compte
que ja se'ls hi veu,
però hi ha gent que m'ha arribat
i l'Ardila ens ho diu
hòstia, ho foteu cara a dormir,
som artistes, vull dir,
són...
Boemis, sou boemis,
i tant, i tant, sí, sí.
I d'arreus, vull dir,
que tot això ja ho complica més.
Imagina't.
No, però, no, no,
Més que res és lligar una mica,
coordinar-nos amb el Jordi Cartanyà.
Aquestes últimes setmanes
ens hem trucat un parell de cops
per acabar de coordinar
l'hora d'arribar a nosaltres,
l'hora d'arribar als tècnics,
l'hora que muntarem,
l'hora que provarem.
Més que res es tracta,
a més, de coordinar tot plegat
que no pas de la figura aquella
del mànager que coneixíem d'abans.
I, doncs, també,
quan et truquen d'algun ajuntament,
doncs, acabar de gestionar-ho,
acabar de tancar el preu
i saber l'hora que arribarem.
Més que res és aquesta feina
de coordinar, que no pas la...
Clar, com a orquestra
només porteu un any,
però es nota que hi ha crisi
i que, per tant, costa molt
que un orquestre jove
que acaba de començar
doncs pugui anar tocant
por ahí per la iniciativa privada
o per la iniciativa pública
dels ajuntaments?
Sí, nosaltres,
la majoria de bolos
els hem fet per la iniciativa pública,
en aquest cas per ajuntaments
o molts cops per iniciativa privada
però que acaba pagant l'ajuntament,
diguéssim, o els diables
de no sé quin poble
que acaba pagant l'ajuntament
doncs, la setmana passava
anava ell bé i ho organitzava
l'ajuntament.
Els diables, disculpa,
però ho pagava l'ajuntament.
Sí que es nota.
Jo no sé si ho he pogut llegir
el diari espanyol,
el diari de Tarragona,
el dissabte
sortia en primera plana
un reportatge
sobre la crisi aquesta
que arriba
també en el món de les orquestres.
Abans, moltes festes majors
eren dos orquestres
que quan una baixa de l'escenari
pujava a l'altra
i durant tota la nit
hi havia ball, no?
I ara, últimament,
el que estan fent
és una orquestra
que comença a quart d'una
que ja intenten allargar una mica
perquè encara acabi més tard
i després un DJ
per acabar la nit.
Clar, es nota, es nota.
La cosa, doncs,
ja ens ho deia en Jordi,
que no poden fer innovacions
perquè la cosa
no està del tot bé.
Però sí que és cert
que nosaltres
tampoc no hem fet,
com fan altres orquestres,
més consolidàries,
tota la setmana
aquesta d'agost,
del 15 al 20 d'agost
tocant cada dia.
Hem fet 3 o 4 bolos
durant aquestes dates
i durant l'estiu.
Però, clar, nosaltres també
fem un preu
una mica més arreglat
perquè, clar,
no som una orquestra consolidada
i, per tant,
també ens hem de donar a conèixer
per tot arreu,
però sí que és cert
que jo crec
que es nota
el tema de negociar
el caché i tot això.
Entenc que fa 4 anys
hauria sigut molt més fàcil
anar pel món
amb un caché més alt,
doncs que tots ens haguéssim
pogut guanyar la vida
una mica millor,
però ara ens hem d'adaptar,
que bé,
que ens adaptem
perquè com tampoc
hem viscut en abundància
i hem nascut
amb aquesta economia de guerra,
per tant ens hi adaptem.
Us ha tocat viure
aquesta època de moment.
Emili,
què tocareu?
És a dir,
quin és el repertori
de l'orquestra Alioli?
El repertori de l'orquestra
és un repertori
molt eclèctic,
intentem fer música
per a tots els públics,
que és el que volem
amb l'orquestra,
l'objectiu és arribar a tothom,
per tant,
intentem tocar una mica
tots els estils,
fem...
Això sí que ho tenim,
intentem també
fer prevaldre
una mica per sobre
la música en català,
perquè si no ho fem nosaltres,
les orquestres d'aquí,
qui ho farà?
Llavors,
dintre de tenir un bon
tant per cent alt
de música en català
fet aquí,
després,
doncs,
tenim escà,
tenim rumba,
tenim rock,
tenim una mica de tot
i crec que és una
de les coses bones,
perquè la gent,
potser hi ha aquell grup
que quan estem tocant la rumba
potser es manté
una mica al marge,
però després
quan toquem l'escà
venen cap al davant
i disfruten.
Per tant,
la idea és aquesta,
tenir un repertori
ben variat d'estils
perquè tothom
tingui el seu moment
ideal,
el seu moment de dir,
ara és el moment
en què anem cap al davant
perquè toquen les cançons
que ens agraden,
no?
I per tant,
és això,
sentiran música
de tot tipus.
És un
increixendo
o no?
Pel que fa al ritme
o pel que fa al ball?
Pel que fa al ritme
és totalment un...
va sempre creixent
l'espectacle
i comencem
sempre una mica
més tranquils,
més per trencar
una mica el gel
amb el públic
i després,
evidentment,
acabem bastant amunt
i això la gent
sempre ho agraeix
perquè a més a més,
a mesura que van passant la nit
la gent ja porta més copes,
ja està més animada,
ja la foscor,
doncs, diguéssim,
que ajuda també
a deixar-se anar una mica
i per tant,
al final de l'espectacle
és bastant...
tenim ja el punt
bastant amunt
i la gent ho agraeix,
no?
De totes formes,
aquí a Tarragona
està plantejat una mica diferent
perquè normalment
fem un espectacle
molt llarg
de quatre hores,
fem una mitja part,
fem...
i per tant,
es planteja diferent,
no?
Aquí a Tarragona
seran dues hores
i poc
i per tant,
hem plantejat un espectacle
que segurament serà
molt més intens
durant tot el concert,
com que toquem menys estona
serà molt més intens
durant aquestes dues hores.
És la primera vegada,
no?
Deies que toqueu
a Tarragona Ciutat.
És la primera vegada
que toquem a Tarragona Ciutat
i al ser l'orquestra
que nosaltres ja ens denominem
nosaltres mateixos
l'orquestra del Camp de Tarragona
de pare joves
ens fa molta il·lusió
perquè, clar,
a veure,
és...
i a més,
amb aquesta data tan assenyalada,
doncs,
és important
que puguem dir
que amb un any
de trajectòria
ja haguem tocat a Tarragona.
Sou una orquestra
no convencional?
Bé...
Tenint en compte
la imatge
que poden tenir
la majoria
dels nostres oients
i la majoria
de ciutadans
sobre el model
d'orquestra
que arrosseguem
ja des de fa
dos o tres dècades,
d'orquestra de festa major?
Sí, a veure,
no,
som una orquestra
que evidentment
som una orquestra
ja t'he dit abans,
quan t'has imaginat
la Llioli Orquestra
que són gent
que podries agafar
de baix del públic
i posar-los a dalt
i, diguéssim,
aquesta mateixa gent
que té ganes
de festa a baix
porta la festa a dalt.
Per tant,
no seria amb l'orquestra
convencional
de, diguéssim,
de tocar uns temes
tot molt ben quadrat
i no,
sinó que
fem prevaldre molt
davant de la qualitat.
Això sempre,
fem prevaldre molt
la festa.
Per tant,
jo crec que el que trobaran
amb l'all i oli
serà sobretot festa.
O sigui,
a part d'uns temes
que agradaran
i ben fets
i creiem que ben triats,
trobaran molta festa
perquè ens ho passem
a pipa,
a dalt d'altres.
Doncs sí,
ja anirem a la festa.
Aquesta nit
és a dos quarts de dotze,
la Rebella Remullada,
Plaça del Rei.
En fi,
la gent d'aquí
de tota la vida
ja no té gaires dubtes
sobre com és
la Rebella Remullada
ni a on
ni quan es fa.
Així que els convidats
a aquesta nit especial
seran la gent
de l'orquestra aliòlica
que ens faran ballar
en aquesta nit màgica
de Sant Magí.
Emili Llames,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
I el Guillem Ramos
que fa de mànager
que surten molts contractes
els propers mesos
malgrat la crisi.
Esperem, esperem.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tots dos.
Que vagi bé.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.