Fins demà!
Fins demà!
Creus a tracent, cors trincats, viva vida, viva vida, mort a mort.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tres o quatre anys, i quan ja les tenia
ben cantades i ben fetes,
doncs hem anat als estudis de
gravació i hem pogut fer un disc
del qual la gent que ha participat
estem tot molt contents d'haver-lo fet.
Quin balanç fas de la teva
trajectòria, de la teva carrera musical
Hores d'Ara? Ui, això jo
els balanços no els faig.
Que te'ls facin, no? No, no, no tinc
allò que posava en el D i a l'AD,
ja veurem, així ho faran els altres quan un
acabi, no? De tota manera, tu estàs content,
eh? A cada disc o que treus
estàs content? A cada pas que fas?
Home, jo, no, no és que estigui
content, és a dir, jo intento fer les coses,
no em plantejo si estic content o no, i com tothom
doncs tinc moments de,
de, vaja, de, com te diria jo,
de desesperança, i tinc moments
en què, en qual dius, sembla que això pot
anar, i intentes construir una petita
obra que siga útil i que
sigui al mateix temps que tingui una certa bellesa,
que puga donar una miqueta de
plaer al personal i al mateix temps
col·locar aquesta possibilitat
de reflexió sobre, sobre
nosaltres mateixos, sobre la nostra vida,
sobre el món, clar, tot això que dic així
sembla molt, diguem-ne,
massa, no?
Però jo crec que les cançons, a poc a poc,
a poc a poc van aportant, si més no,
algun petit bocí de
tot això que ho voldria
aportar. De fet, això serien
les constants de tota la teva discografia,
no? Sí,
per mi els discos són una cosa
diferent, el disc és una cosa que
que repeteixes, no?
És a dir, que tu el posis sempre
la, diguem-ne, la interpretació
és sempre la mateixa,
però al mateix temps t'he donat la possibilitat
d'arribar a una quantitat de gent que potser no t'hagués
vist mai, a través de discos
publicats arreu del món, però en canvi
a mi el que més m'agrada és el
directe, no? És a dir,
tenir aquella cosa, aquella
mena de contacte, aquella
cosa difícilment explicable
que les persones
que ens dediquem a això
ens és gairebé
com l'aire que respirem, no? I al mateix temps
te dona moltes satisfaccions
i te posa molts problemes
i tot plegat, és a dir,
és gairebé un camí
de vida, m'entens? Jo ho he dit alguna
vegada que jo
de la meva vida he fet cant
i del meu cant he fet vida.
Clar, jo estic cantant en públic des de l'any
61-62, vaig al 62
vaig cantar per primera vegada
a Barcelona en desembre
i vaig acabar la carrera en el 63
el disc primer va sortir
en març del 63 que portava el vent
fixa't si fa anys, doncs
la meva vida és aquesta.
Tu, Raimon, que també cantes, doncs
o les teves lletres van sobre
doncs això, la reflexió
sobre un mateix, però també sobre el món
en què vivim, el món
que tu cantes, el món que estàs veient a través
de les teves cançons ha canviat moltíssim, no?
Des dels anys 60 fins ara, o tot torna?
Home, no sé com dir-te-ho
la situació actual és molt confusa
des de tots els punts de vista, és d'una gran complexitat
nosaltres teníem
l'avantatge, entre cometes
quan érem més joves
en què el fet de la dictadura
doncs hi havia blanc i negre
hi havia gent en la qual tu no n'hi dies
ni a prendre-te un cafè, però sabies que eren
antidictadura i eres capaç
de reunir-te i parlar, etcètera, etcètera
hi havia com una mena de complicitat
i una part, una complicitat
entre els bons, diguem-ne
entre els que estaven de la part
de la part contra la dictadura, no?
Tot això esclata
com és lògic i és millor
i la situació actual és incomparablement millor
però al mateix temps formes part
d'una cosa que sembla que no
que no hi ha manera de
de saber com
com pots, diguem-ne, ser més útil en això, no?
És a dir, útil als altres
perquè no és una
una sensació que tens tu individualment
sinó que al mateix temps la veus compartida
amb altra gent
per altra part
el que no podem és eliminar
el plaer del principi de vida
si no hi ha plaer en la vida
escolta, doncs
no val la pena viure, m'entens?
Jo allò del ball de làgrimes
que jo això ho estudiava
en la religió en castellà
perquè m'ho ensenyaven tot en castellà
doncs no m'ha semblat mai
una cosa gent agradable
com per ser-hi
aleshores al mateix temps
hi ha aquesta sensació
veus les injustícies
veus, per exemple
el problema de la gana, de la fam
de la gent que està passant fam en el món
que són milions
i en canvi ens sobra menjar
i no hem estat capaços els humans
de trobar aquest equilibri
d'aquesta cosa que sigui proporcional
de distribuir aquest menjar que ens sobra
d'una quantitat de problemes
que el quedes molt, molt
i tornant-te a casa
doncs la imperfecció d'aquesta democràcia
que ja va néixer d'una manera estranya
i que evidentment estem molt lluny
de, vaja, de democràcia
no n'hi ha mai prou
bé, tot això
tot et fa pensar molt
i tot això
i no t'ha de fer oblidar
que hi ha bellesa
que hi ha música
que hi ha paraula
que hi ha poesia
que hi ha pintura
que hi ha teatre
que hi ha mil coses
que ens fan la vida més agradable
a part de l'amor
que està ahí sempre present
o sigui, tot això
es dona al mateix temps
en la mateixa vida
i en la mateixa persona
aleshores
tot això complica molt
i el quedes
doncs passes per moments
d'unes certes eufòries
i per moments
d'això
d'unes certes tristeses
de veure't inútil
davant del món
i dels altres
tot això
és molt complex
i no sé si és l'hora
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
no sé si és l'hora adequada
de parlar així
no, no
Déu-n'hi-do
perquè a més
ho expliques això
amb una serenó
que de fet
és el que
transponguen
també les teves cançons
les teves lletres
hi ha molta reflexió
per la meva part
des del començament
i després un molt gust
per la música
i per la bellesa
Com serà l'espectacle
que portaràs a Tarragona?
La idea és
evidentment
cantar totes aquestes cançons
que ara fa uns anys
que jo no cantava a Tarragona
i que no les he cantades mai
o sigui que
totes les cançons
del rellotge d'emocions
però algunes altres
que també he cantat poc
o no les he cantat
i que
fer un recital
diguem-ne
el més complet possible
jo crec que hi ha
diguem-ne
en termes així generals
o sigui
si es tingués
que parlar
del que jo he escrit
i jo no fos jo
i estigués
en una classe
amb els alumnes
i diria
que hi ha
tota una part
que és de reivindicació
en certa manera
que va lligada
als altres
és a dir
un nosaltres
que ja comença
amb el vent
que és un nosaltres
o el diem no
que també és un nosaltres
hi ha també
tota una part
del jo
de reflexions individuals
hi ha la musicació
dels clàssics
de la literatura catalana
del segle XV i XVI
des d'Eusias Marc
fins a Jordi Sant Jordi
passant pel Turmeda
i per altra gent
i
i el rei de Corella
etcètera
i hi ha també
tot un treball
sobre Salvador Espriu
des de les cançons
a l'hora del temps
fins als poemes
més cívics
en certa manera
més civils
i tot això
i tot això
jo vull donar
com una idea
la més aproximada
possible
evidentment
això són
150 i tant
les cançons
jo en faré
28 o 30
però estan
escollides
amb una
preponderància
de les últimes
però les altres
completen
diguem
per dir-te'ho
d'alguna manera
una espècie
d'autorretrat
saps el que vull dir
d'autorretrat
de tot el que han anat fent
al llarg de tots
aquests últims 50 anys
ara t'onava a dir
que és que pel que estàs dient
sembla que serà un concert
bastant rodó
en el sentit que
agafarà picrà d'aquí i d'allà
i que ho compilaràs
en el temps que duri
mira per dir-te títols
aniran des del
Bagdad 91
o el que acabeu de posar
vosaltres
que és el Terra Negra
que és un homenatge
a l'Antoni Tàpies
o les cançons
que ho mentre s'acosta
la niu
les cançons aquestes
passant per el vent
que l'he mirat
d'aquesta terra
per ver les events
per Indesignente
per Comunpuny
per parlar-me de tu
per moltes altres
per moltes cançons
o sigui
la idea és
donar a conèixer
en aquell moment
tot això
que jo soc ara
doncs realment
són emocionant
això del rellotge
de les emocions
escolta
a nivell escenogràfic
o musical
vens acompanyat
de...
jo soc una persona
que he trobat
des de fa uns anys
un punt d'equilibri
en la musicació
diguem-ne portable
és a dir
una altra cosa
és que facis alguna cosa
que són
quatre molts bons musis
que fa temps
que treballem junts
i que
la formació
són
dues guitarres
un contrabaix
i un clarinet
clarinet baix
és com
una música de cambra
però que completa
perfectament
el tipus de cançó
que jo he anat fent
al Camp de Mart
no sé si hi has estat mai
Raimond
on actuaràs
sí
és molt gran
és molt gran
és molt gran
ho portes bé això
dels escenaris grans
ja sé que has batallat
en moltes places
que em sabiu
jo t'haig de dir la veritat
perquè no m'agrada
dir mentides
a mi el que m'agrada
més
és cantar en teatres
i te ho explico
per què
perquè tens la seguretat
que no plourà
això sí
per començar
no
però més a part
és perquè el teatre
és més recollit
i ara
de vegades
el que guanyes en extensió
perge intensitat
però també
el Camp de Mart
és molt gran
però no és una immensitat
d'aquelles
de 60.000 persones
m'entens
que aleshores
és un altre tipus
de cosa
jo crec que portem
un bon so
els musis toquen bé
i jo intentaré
cantar bé
i aleshores
amb el públic
jo crec que tindrem
un moment
de batlla
d'estar a gust
i a part
encara
el Camp de Mart
no deixa de ser
un jardí
no és un cap de futbol
per entendre'ns
és gran
però
falta un punt recollidet
també
ai Raimon
doncs escolta
m'agrada molt
de poder parlar amb tu
és la primera vegada
que t'entrevisto
hi ha alguna cançó
del repertori
algun moment
de l'espectacle
especial per tu
que quan t'anem a veure
diguem
mira
això és el que va dir
el Raimon
per la ràdio
és molt difícil
dir-te
perquè
en cada
espectacle
les coses
no són iguals
aleshores
potser una cançó
que acabes de fer
i que t'agrada molt
passa inadvertida
i una cançó
que potser fa
no sé quant de temps
que la gent veus
que no acaba d'entrar
però que no l'acaba de veure
va i hi ha un punt d'emoció
jo del rellotge d'emocions
hi ha una cançó
que crec
que va venir sola
que
si com hi ha algunes
que les he treballat
és molt
hi ha una
que va venir sola
i que a mi
crec que
és molt
hi ha gent
que diu
que és pessimista
però no ho és pessimista
és descriptiva
d'una realitat
jo soc una persona
que ja té una certa edat
entre
entre dos i tres mil anys
i aleshores
doncs
hi ha una cançó
que més o menys
parla d'això
i d'altres coses
que és
mentre s'acosta a la nit
aquesta jo crec
que és una cançó
que pot
vaja
per el que l'he cantat
en públic
a la gent
li ha arribat
li ha arribat
de seguida
amb més records
que projectes
amb més passat
que futur
no ha cosat així
no?
això mateix
sense enganyar ningú
molt bé
doncs molt bé
Raimon
un plaer
com sempre
t'esperem
el divendres
dia 19
per tancar les festes
de Sant Magí
al Camp de Mart
i jo aniré
molt a gust
moltíssimes gràcies
Raimon
una abraçada