L'Aveixcort, bon dia.
Bon dia.
El nen que volia tenir les mans transparents, la darrera novel·la de l'Aveix,
una novel·la que parla dels nens que no van tenir infantesa?
Bé, d'alguna forma, per te, és la història d'un nen que viu a les clavegueres,
en una ciutat inventada, al centre d'Europa, amb unes situacions molt dures.
i és una història bastant cruel en alguns aspectes,
però sempre està enfocada des d'un punt de vista molt tendre.
Llavors, d'alguna forma, el que m'interessa és com la persona que busca una cosa
pot arribar a aconseguir-la, i ell l'aconsegueix a partir de la màgia.
D'aquí el títol, aquest del nen que tenia les mans transparents,
està relacionat amb el fet que el personatge és un nen que és un pispa,
té les mans molt ràpides, tan ràpides que no es veuen,
i aquesta mateixa habilitat que ell té,
doncs a ell li interessa portar-la més enllà de la supervivència,
que seria el tema de pispar carteres i aquestes coses,
per convertir-se en un màgic.
Per aconseguir-ho, doncs, la història es va enriquint
i van intervenint diferents personatges.
D'on ve la inspiració per fer aquesta novel·la?
D'alguna forma, no ve d'una sola inspiració,
ve d'una necessitat.
Per diverses circumstàncies,
de les últimes coses que havia publicat eren temes infantils,
històries per nens,
i això m'ha fet tornar una miqueta a recubrar el feedback aquest
amb els nens, d'alguna forma.
Llavors, me'n vaig tornar a adonar,
no l'havia perdut de vista mai, aquesta cosa,
però me'n vaig tornar a adonar l'importància que tenen els nens.
Els nens són el nostre futur,
i aleshores vaig pensar que m'interessava fer la història d'un nen
que d'alguna forma partia la seva història
des del més pròxim a l'infern,
que serien les clavegueres,
que és el més pròxim a l'infern,
per arribar a tocar el cel d'alguna forma, no?
Mai millor dit que el tema de la màgia,
doncs això m'ho podia permetre, no?
Per què creus que pot agradar aquesta novel·la o eix?
Bé, la gent que se l'està llegint diu en que enganxa,
jo m'ho creuré, evidentment.
Jo penso que pot interessar per moltes coses,
no és una història lineal de bons i de dolents en absolut,
però és una història que parteix d'un moment molt concret,
que és quan el nen, d'alguna forma,
pispa una cartera amb una periodista
i descobreix que en una d'aquelles fotos
que fins i tot la periodista tenia oblidada,
ell reconeix la cara de felicitat.
I és a partir d'aquesta cara de felicitat
que el nen, per alguna estranya raó,
en lloc de quedar-se a la cartera
i compartir-la amb la seva colla,
el que farà serà buscar en aquesta periodista
per tornar-li la cartera,
una cosa que és impensable, gairebé, no?
A partir d'aquí es provocarà tota una setmana de coses
que és el que a mi m'interessa, no?
Que és una aventura, com qualsevol aventura d'aquest tipus,
és també un viatge iniciàtic del personatge principal.
És una aventura que té molt d'intriga
perquè és una persona que viu en unes circumstàncies molt concretes,
que a més a més em permet parlar d'uns temes
que a mi m'interessen moltíssim relacionats amb el nen,
com és el tema de les adopcions il·legals
i el tema de tràfic de persones i tràfic de nens, bàsicament.
I, a més a més, em permet una cosa que és,
a partir de la màgia, diguéssim, en majúscules,
parlar de la màgia que a mi realment m'interessa.
A mi la màgia que a mi m'interessa és la màgia de les petites coses.
No tant la màgia blanca, la màgia negra o la màgia carbassa,
sinó el fet aquest dels moments màgics.
Són aquests moments màgics els que es fan que creiem que val la pena viure, no?
I aquests moments màgics els podem trobar mirant un quadro de Gauguin,
els podem, en una novel·la com aquesta que, evidentment, la gent s'allegirà, espero,
o el pot trobar en un cel, o en una conversa, o escoltant una cançó.
Aquests moments, aquests instants màgics, són els que realment la gent,
jo crec que són els que no obliden i els que en sec en un moment determinat diuen
«Ostres, que fantàstic que pot arribar a ser, no? Tot».
Per tant, molts ingredients, molts gèneres que s'hi barregen,
això pot fer que la novel·la arribi a un públic també molt més ampli?
El fet que una novel·la o una obra artística arribi a un públic més o menys ampli,
jo penso que hi ha un momentet que està fora de l'abast de l'autor
i, clar, qualsevol escriptor li fas aquesta pregunta
i tothom somia que la seva obra arribi a un públic molt ampli, no?
Perquè és el que li donarà d'alguna forma després menjar, no?
I la possibilitat de seguir treballant.
Aquestes són les intencions, però no són les intencions de la història.
Jo penso que la majoria d'artistes, escriptors o de qualsevol gènere,
el que intenten és que quan fan una cosa, sentir-se bé amb el que fan
i fer una cosa que a ell els interessa.
A mi és una cosa que m'interessa, són una sèrie de coses que m'interessen
i penso que són una cosa, hi ha un munt d'històries
i s'expliquen un munt de coses que crec que a molta gent diferent
els pot arribar a interessar.
Des d'aquest punt de vista es podria preveure que sí,
però estem parlant que en aquests moments el món editorial
està en unes condicions molt concretes, molt tèrboles
i jo penso que en aquests moments només hi ha dues maneres
que una novel·la, en aquest cas, transcendeixi, que tingui molts lectors
i és a base d'una gran promoció, que això només ho pot aconseguir
en aquests moments els grans grups editorials,
o a partir molt lentament del boca-orella del ratolí pantalla.
De totes maneres, d'una manera o de l'altra, l'autor ha fet la seva feina
i és en mà del lector, que la història sobrevisqui a Sant Jordi,
perquè ens entenguem.
És la darrera novella de Baixcourt, ja té una llarga trajectòria.
Havies fet moltes altres coses abans a Baix.
Sí, sí, sí.
De fet, amb el meu perfil hi ha un grapat d'anècdotes que serien molt divertides
i que potser ara no és el moment d'explicar, perquè tampoc és d'això del que estem comentant,
però realment sóc una persona que estic treballant en diferents fronts des de sempre
i això fa que d'alguna forma en sec sigui més conegut el meu treball
amb una altra faceta artística, d'investigació, de dansa, periodística o formativa
que estrictament literària.
El que passa és que són camps que a mi m'agrada barrejar
i, de fet, en aquesta novel·la hi ha moments que es barreja tota aquesta història, no?
Tota la meva trajectòria te permet, diguéssim, un punt de vista transversal
i barrejar temes i barrejar històries i barrejar moments
que em sembla que poden donar, que tenen la seva gràcia, no?
Això t'anava a dir, aquest bagatge també et permet tenir molts més recursos,
aprofitar tots aquests recursos per escriure un llibre, també.
Sí, però no crec que sigui necessari tenir una llarga experiència transversal, diguéssim,
per fer una bona història.
A vegades és totalment contraproduent, perquè com més coses tens a dir,
més difícil és que trobis la manera de dir-les, no?
I que quedin clares, no?
El que sí que és cert és que tot això el que proporciona és una forma d'escriure
o unes històries diferents a les que normalment es poden llegir
o que es poden trobar en una llibreria, no?
De fet, la meva trajectòria, tant a nivell de poesia com a nivell de narrativa,
com d'investigació, com de formació,
sempre és aquesta mera d'intersecció de diferents plànols
que han provocat que en sé que avanci de formes, diguem-ne,
una miqueta diferents a la majoria de la gent que treballa només una sola línia.
i és normal, no és ni més bo ni més dolent,
però sí que és un tret característic, penso, del meu perfil, no?
Què n'esperes de la novel·la, de la resposta que pugui tenir la novel·la?
Què en penses?
Tal com dic abans, no sé, no sé la resposta.
Sí que en aquests moments la resposta a nivell personal,
a nivell de xarxa, com estan arribant els missatges,
és molt bona, la gent diu que es queda enganxada,
que no la pot llegir, hi ha molta gent que se l'ha llegit en un sol dia,
la qual cosa crec que és admirable,
perquè per molt ràpid que llegeixis necessites el teu temps per llegir una novel·la,
però també vol dir d'alguna forma que si la història no t'estira,
no ho fas, això, no?
Per tant, espero una bona resposta,
però l'impuls, no sé on pot arribar,
ja et dic, no està a les meves mans,
puc somiar com a protagonista,
però ja ho veurem, temps al temps, no?, aquestes coses.
Com viurà a l'Eixcort el dia de Sant Jordi en guany?
Bé, jo penso que tots els escriptors i els lectors,
al Sant Jordi en un moment el viuen d'una forma molt semblant,
el viuen com una festa, no?,
és la festa del llibre per excel·lència,
hi ha un component, a més a més, romàntic al darrere,
que és el tema de la rosa,
que li acaba de donar color al paper, diguéssim,
i no el viuré diferent com el visc normalment,
o sigui, passejant per les parades, saludant la gent,
signant llibres,
espero amb alguna entrevista més,
segurament que hauré de resoldre,
i parlant i parlant de llibres i d'històries,
que és el que a mi m'agrada, especialment en un dia com aquest.
A l'Eixcort, doncs moltes gràcies, moltes fort i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres, que tingueu un bon dia.