Passen vuit minuts, dos quarts de dotze.
Deixem enrere l'espai de salut,
que cada dimecres ens acompanya aquí al matí de Terraona Ràdio,
com sempre molt interessant,
amb consells, amb recomanacions,
d'una manera molt pedagògica,
intentem explicar diferents patologies.
Avui hem parlat de la hipertensió arterial
i, en fi, com dèiem, camiem absolutament de registre,
deixem l'espai de salut i tornem a sortir a l'exterior.
Abans hem estat a la part baixa
i ara anem a la part alta de la ciutat
i per un altre tema ben diferent,
que no té res a veure, una qüestió artística,
una qüestió cultural que volem tractar
amb un artista ben conegut de la nostra ciutat,
com és el Josep Maria Rosselló.
De fet, tenim la unitat mòbil a les portes del seu estudi,
a la part alta, perquè el Josep Maria Rosselló
està treballant en un mural, en una obra
que anirà destinada al futur teatre Terraona.
Així que tornem al carrer
amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, molt bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Ja has vist el mural o no?
Ja he vist el mural, el tenim aquí.
De fet, és molt gran,
i aquí hi ha un tros del mural.
Aquí hi ha dues parts
i està format per tres parts,
que ara ens ho explicava l'artista de Totplegat,
en Josep Maria Rosselló.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
Aquí hi ha dues de les tres parts
que formarà aquest mural
que s'instal·larà al Bastió del Teatre Tarragona.
Exactament.
La part central, diguem,
no està aquí, està acabada,
i ara estic treballant als dos laterals.
I bé, el taller té unes bones dimensions,
però no tantes.
Són set metres i pico de llargada,
però dos d'alçada,
i esclar, jo no hi puc veure encara
les tres peces juntes.
No les veuré fins que no s'instal·lin allí.
D'on ve tot plegat?
És a dir, d'on apareix la idea,
d'on sorgeix aquesta idea
de fer un mural pel Teatre Tarragona,
pel Bastió del Teatre Tarragona,
lligat a la figura de l'Orca?
Bé, això, a veure,
jo hi he estat, porto un any i pico,
treballant en un llibre
que he fet el text sobre
l'estada de l'Orca a Tarragona,
les dues visites que va fer a Tarragona.
Llavors, Jordi Rovira
em va aportar l'entrevista
que havia sortit l'any 35
al Diari de Tarragona,
l'entrevista i diverses coses més,
i precedents referents a la Xirgo,
quan buscava per aquí
un espai per fer teatre,
diguem, amb espai natural,
i llavors, bé, d'aquest text
va sorgir la idea per part de l'editor
que jo fes il·lustracions.
Vaig fer les il·lustracions
i el temps, més o menys,
em proposen des de l'Ajuntament
que per què no preparo un projecte
pel vestíbul i exteriors
del Teatre de Tarragona.
Bé, no es va solapar,
però una cosa va vindre
darrere de l'altra.
En aquest projecte hi havia
aquest grau, és a dir,
la idea d'un gran mural
al fons del vestíbul
i una altra cosa de carrer
que no l'explico,
perquè fins que no estigui instal·lada
no es pot explicar.
Prefereixo fer-ho un cop estigui allí.
I llavors, bé,
era lògic que la temàtica
que és un teatre,
un teatre que s'ha enderrocat,
que s'ha fet de nou,
l'Orca és el teatre nou,
no?
El teatre que ell no va veure estrenat,
precisament,
tot el seu teatre més extrem,
diguem,
perquè ell no va veure estrenada
ni la Casa de Bernardal,
és a dir,
en va fer dues lectures
i allà es va quedar la cosa,
la Xirgo l'estrena a Mèxic.
Llavors, bé,
aquesta idea del teatre nou
era la que es va imposar
i aquí va ser on vaig començar a treballar,
no?
Vinculat a l'Orca,
està bé,
em sembla que està bé
perquè ell, diguem,
és el que obre portes
i fa córrer l'aire fresc
per tot el teatre
des dels anys 30.
Posteriori,
durant l'època de Franco,
se'l va representar molt poc,
no?
L'Ujostet, diguem,
i algunes companyies novells
llavors feien coses,
però no eren coses,
diguem,
de gran volada,
naturalment.
i de fet l'Orca,
el gran estreno,
va ser el Público,
que el va dirigir Lluís Pasqual
l'any 84,
em sembla que va ser,
no?
I llavors, bé,
ens en vam adonar
del tresor que teníem,
que ens havien ocultat,
diguem.
Llavors, bé,
és el teatre nou,
el teatre que no amaga res,
el teatre sota la sorra,
traiem tota la pols,
fora tots els trastos,
no?
A què queda?
Què és el que no s'explica?
I aquí està la qüestió.
llavors,
vinculat a aquesta visita a Tarragona,
on l'entrevista ens mostra un Lorca esplèndid
i molt radiant,
això és el que ens transmet Lluís de Salvador,
no?
I bé,
llavors,
bé,
hi ha una relació amb el mèdul,
que és un espai que tothom sempre pensa
que hi podrien fer moltes coses,
i de fet no es pot fer res,
no s'ha de fer res,
no s'ha de tocar,
però imaginàriament sí que el pots traslladar
i pots pensar en coses,
i això és una mica el que he fet,
i això és un lateral,
que és el que estàs veient,
aquest d'aquí.
Hi ha l'agulla del Medo,
en aquest lateral.
Exactament,
i una mena de gran pedregall
on es veuen ombres,
això és l'àrea de les ombres,
són les ombres les que manen
i les que produeixen una sèrie d'efectes,
no?
Que potser d'aquí a una hora no hi seran,
perquè el sol ja haurà canviat,
no?
i l'altra és la dansa dels xiprers.
Tota l'entrevista està plegada de xiprers,
perquè l'orca està subllogat pels xiprers que hi ha a Tarragona,
no?
I no tan sols l'orca,
fa quatre dies van vindre una agenda a Nàpols,
no?
I estaven meravellats amb aquests enormes xiprers que hi ha a la muralla
i per alguns punts de la ciutat.
És a dir,
que encara ens en queden.
i llavors també fa una comparança
que ell l'orca té 40 xiprers a la horta de Sant Vicente
i encara n'hi vol posar més.
I el periodista diu,
sí,
com un gran bosc de columnes afuades.
I aquest gran bosc de columnes afuades
a mi em va recordar immediatament dos dibuixos de l'orca
que es diuen boscos.
Un és el bosc sexual
i l'altre es diu bosc,
simplement.
I són de l'any 34,
em sembla,
o així.
i a mi m'agraden moltíssim,
són una síntesi mironiana,
es pot dir,
perquè ell era un gran admirador de Joan Miró
i llavors quan va sintetitzar el seu dibuix
ho va fer a la manera de Joan Miró,
no copiant-lo,
però sí que trasllueix aquesta cosa.
Des de l'època de Nova York
ell gira en el seu dibuix.
I bé,
a partir d'aquests dibuixos,
dels dos boscos,
he pintat aquest altre lateral
on he incorporat el petit animal fabulós
que ell dibuixava molt sovint,
bé,
diguem,
revisat i redibuixat per mi,
no?
I s'ha quedat,
curiosament,
com un animal rupestre.
Sí,
ho sembla,
no?
Així,
amb aquests cubors?
Sí,
sí,
sí,
doncs d'això es tractava,
d'això.
Es t'ha quedat donar-li una altra dimensió,
partint del seu treball
i dels seus textos,
donar una altra dimensió
a tot això
i llavors penso
que amb aquest aspecte
s'ha lograt,
però ho ha anat donant
per si mateix també,
no he forçat res,
és a dir,
no és a dir,
no,
sembla un animal rupestre,
vaig a pintar un animal rupestre,
no,
va ser un animal rupestre
en el moment
en què jo el vaig pintar
sobre la tela,
bueno,
el vaig dibuixar
sobre la tela
amb llapis-pastell
i llavors vaig dir,
ostres,
no me n'havia donat
però això és un animal rupestre
i llavors dic,
no ho toquis,
ara mucho cuidado aquí,
eh?,
pintem-lo exactament igual
com ell mateix
ha triat ser,
és a dir,
tornar enrere,
tornar el seu ser primitiu.
El Dorca va visitar a Tarragona
en dues ocasions,
l'any 35,
si no m'equivoco,
i de fet és això
el que té relació al llibre.
Per què la incògnita visita?
La incògnita visita
és un referent
a una visita extraordinària
que ell fa fugint de Barcelona,
no?,
perquè ell feien un homenatge
i ja n'estava una mica a tip,
l'èxit que va tindre
l'Orca a Barcelona
és inexplicable,
algo,
algo impressionant,
no?,
i llavors tot era una successió
d'entrevistes,
homenatges,
i vinga,
i vinga,
ell va estar aquí,
a part de moltes,
moltes vingudes a Catalunya,
hi ha l'època
de Salvador Dalí,
a Cadaqués,
i tot això,
bé,
però el que és l'any 35,
no?,
ell té dos estrenos,
tres estrenos,
dos estrenos,
han de ser dos,
dos,
un va ser Germa
i després la Rosita,
i llavors
està com a quatre mesos
a Catalunya,
quatre mesos o cinc,
no?,
i llavors,
doncs,
és clar,
anava pel carrer,
entrevistes,
que si estava al restaurant,
entrevistes,
és una successió
de coses,
és clar,
això no el deixava treballar,
ell treballava d'amagat a l'hotel,
pagava amb el que hi havia
a la porta,
a baix,
al conserge,
li anava una propina
i li deia,
si pregunten per mi,
dieu que no hi soc,
no?,
però un dia un amic seu
es va escapar,
no?,
mentre un preguntava,
l'altre es va colar
i el van trobar
que estava treballant
allà a voltat de papers
per tot arreu,
era l'única manera,
de fet,
i llavors,
i bé,
l'homenatge aquest,
es veu que ja
el desbordava una mica
i s'escapa
perquè volia conèixer
la festa major de Tarraona
i era Santa Tecla,
llavors,
bé,
és la incògnita visita
perquè ell ve aquí,
demà no ho diu a ningú,
de fet ho sabia en Ribas Sharif
i llavors ho diu a Barcelona,
Ribas Sharif es veu que diu
que va vindre amb en Dalí,
Dalí no diu
que vagi vindre amb en Lorca,
que van vindre sí,
però no per Santa Tecla,
Lorca no diu
que vagi vindre amb en Dalí,
per tant,
ja tenim ball de bastons,
no?,
i bé,
aquest es passa,
ell diu a l'entrevista
que es va passar
tot el dia a Tarragona,
probablement també
s'hi va quedar a la nit
perquè en aquell temps
tornar a Barcelona
de nit
representaven
quatre hores ben bé,
no?,
i llavors,
doncs bé,
però això ja és improbable,
no?,
o que hi vagi
fer una estada més llarga
cada un dia
perquè coneix
moltíssimes
coses
i dius,
bueno,
o tant,
o estem als anys 30,
encara que agafés un cotxe
o un taxi,
no?,
Déu n'hi do,
i bé,
es veuen gent de la festa,
està en el Café de l'Unió,
en fi,
molt bé,
un relat d'aquells
agraït,
fascinant,
no?,
i dius,
i tot això
d'incògnit,
és a dir,
de tot això,
l'únic reflexe
que hi ha a la premsa
és el que hi haurà
que després,
quan ell ve a Tarragona
a estrenar
la dama boba de Lope de Vega,
no?,
que n'havia fet ell una versió
que va ser molt criticada
a l'època,
no?,
i ell llavors explica
aquesta incògnita visita.
Ho explica quan després torna,
doncs.
Exactament,
és a dir,
va ser incògnita total
perquè ell no va anar a buscar premsa
ni va anar a buscar
res de tot això,
ell va vindre aquí
a barrejar-se amb la gent,
a viure la festa
com si fos un mes,
no?,
i ja està.
Llavors és molt bonic
perquè té una gran frescura
tot plegat,
no?,
i a més a més
ens deixa un obsequi
preciós,
no?
I el llibre va acompanyat
també d'il·lustracions,
és a dir,
ha explicat tot això
però també va acompanyat,
vaja,
de la seva faceta d'artista.
Exacte,
hi ha 25 il·lustracions
fetes expressament
pel llibre,
algunes han sortit
de coses
que ja hi havia penjades
aquí al taller,
fustes,
jo soc un adorador
de les fustes trobades
i els objectes trobats,
no tots,
però bé,
alguns es van
construint sols,
que dic jo,
i llavors els vaig penjant
pel taller
i s'hi van fent coses
i tal.
Aquestes coses
ja hi estaven relacionades,
són anteriors
però estaven relacionades,
és a dir,
jo he tingut sempre
una estreta relació
amb el poeta,
no?
no el vaig conèixer naturalment,
com diu el Villena,
no el vam conèixer,
però hi ha una estreta relació,
quan tu vas conèixer
l'obra
i el personatge,
es converteix
en una mena
d'amic
que sempre està
per aquí tombant,
una sensació
que dius
no estic sol,
no,
perquè ell tomba per aquí.
I llavors,
bé,
això fa que hi hagi coses
que tu fas
i que et recorda allò,
allò d'aquell poema,
allò d'allí,
i llavors,
bé,
esclar,
no sempre estaràs titulant
aquest recordatori,
diguem,
no?
Però quan és evident
sí que ho he fet,
naturalment.
Llavors,
algunes d'aquestes fustes
formen part
de les il·lustracions,
perquè és que si no
ho hagués tingut
que redibuixar.
I dic,
bé,
i arrocada,
dic,
agafa la lluna peix
i la tens aquí,
no?
Aquesta és la il·lustració,
no la que tu puguis dibuixar ara.
Això li ha donat
a tot el món
de les il·lustracions
del llibre
una característica
molt especial.
Jo n'he vist
a les proves
i dic,
sí,
dic,
és allò
que t'ho havies pensat,
que de tant en tant,
oi,
i això,
no?
Bé,
sí,
sí,
d'això es tracta,
no?
I,
bueno,
jo em penso
que el llibre
quedarà
com una peça
d'aquestes
molt singular,
no?
A l'hora d'escriure,
jo hi he posat
tota la meva sabidoria,
que,
bueno,
no sé si és molta
o és poca,
però està bé,
està bé,
el que ha sigut
és un llibre
molt laboriós
perquè s'han tingut
que llegir
molts textos,
hi ha moltes coses
publicades
sobre l'orga
i llavors,
esclar,
inevitablement,
t'has de fer,
t'has de basar
en referències
d'altres
i llavors
contrastar-les
també,
és a dir,
d'un historiador
a un altre,
a un altre
varien les coses
perquè és un món
sempre una mica
relliscós
i depèn
de com més
et vas aproximant
cap als moments
finals,
no?
Encara és més relliscós,
allà ja no és
que les patinades
són totals
i bé,
si ha tingut
que anar,
si ha tingut
que parlar
del seu assassinat
per raons
i motius
de pes,
està molt a prop,
l'any 35
és quan va estar aquí,
l'any 36
és quan
l'assassinen,
llavors,
esclar,
hi ha una part
que jo m'havia guardat
des de fa
17 o 18 anys
que vaig dir
no en parlaré
amb el risc
que en parlés
una altra persona
i potser
no ho fes
tot,
tot l'adequadament
que s'havia de fer
i bé,
aquesta vegada
n'he parlat
i és una altra relació
amb Tarragona
l'any,
una relació
molt especial
l'any 36.
Ara ho deia,
no?
Vostè ha plasmat
tota aquesta passió
per Borca
en el llibre,
en aquests dos,
en aquests dos murals
i potser és una cosa
que potser feia
molt de temps
que ho feia
i ara ja ho ha fet.
Sí, sí,
bueno...
Ho vull fer,
i ara ja ho ha fet.
A l'any 70
jo vaig fer
una exposició
a Barcelona
a l'Homenatge a l'Orca
on hi vaig tenir
la Guàrdia Civil
convidada
sense que jo
l'hagués convidat,
no?
A l'Ateneu.
I després,
sempre,
doncs sempre que s'ha pogut
i amb una,
amb el màxim de dignitat,
diguem,
s'han fet
algunes coses.
Fins i tot
als anys 80
jo vaig fer música
i vaig donar uns recitals
i, bueno,
bé,
ho explico,
el llibre,
a més a més,
no?
I el llibre ve
i les primeres il·lustracions
és un d'aquests dibuixos
de l'any 70
i després el cartell
que vaig fer servir
per la música
que és aquest que hi ha aquí.
I, bé,
diguem que
sempre ha sigut un poeta
que des de l'any 70
ha estat molt a prop
i ha sigut
un bon amic,
diguem,
de gent que el va conèixer,
també,
que això,
diguem,
te l'aproxima molt més,
no?
I he triat
pel pròleg
a Luis Antonio de Villena
perquè ell va ser
molt més amic que jo
d'altres amics
que jo no vaig conèixer
com va ser Vicente Alexandre
o el Martínez Nadal.
I ell llavors,
a més a més,
ell és un gran especialista
amb l'Òscar White,
ha escrit
no sé quants llibres
sobre Òscar White
i assajos,
dic,
escolta,
dic,
va,
dic,
tu has de fer això.
Diu,
oh,
encantado,
sí,
hombre,
sí,
no sé què.
I bé,
i llavors l'apíleg
el fa Jordi Rovira
que és historiador
molt conegut
a les nostres contrades
i llavors també
l'ha encertat bé,
no?
Ens han quedat penjades
algunes coses
que potser el futur
ens les portarà a les mans,
però el futur
és una cosa
que està aquí al davant
i que no sabem
mai quan arribarà
el futur.
El futur és ara mateix
o potser d'aquí 10 anys.
Què vol dir
que han quedat
algunes coses penjades?
Bé,
hi ha dues coses
a l'entrevista
que no han...
Bé,
una cosa
a l'entrevista
que no queda
clara del tot
i llavors s'ha estat investigant,
buscant,
no s'ha trobat.
I una altra cosa
que és
del que jo tenia guardat
que no s'ha trobat
a l'aigua clara.
De moment ho deixem aquí,
potser no?
D'aquí uns anys
a veure.
Un llibre,
una cosa així
es podria eternitzar
de tal manera
perquè és clar
que correspon
a un món
que investigues,
busques,
s'ha de tindre en compte
que es van perdre
molts papers
i va haver
tres registres
a la horta
de Sant Vicente,
a l'últim
ja no hi era la família
i llavors
allà van
que en campi
qui pugui.
Llavors,
per una altra banda,
Franco,
quan als anys 50
va fer desaparèixer
tota la documentació
respecte a la mort,
per tant,
esclar,
aquí
no sabem,
perquè no ho sabem
i des d'aquí
tampoc ho podem saber,
no?
quantes coses
poden remandre
ocultes
en arxius
secrets
encara
perquè n'hi ha
o amb mans
de particulars
que no han deixat
això transcendir
o el que fos
de la mateixa manera
que encara s'estan trobant
home,
petites coses,
ja ho diu també
la Fundació
que el que es pugui trobar
no seran precisament
obres capdals,
no?
Però
ningú no et diu
que sí,
que pugui sortir
alguna cosa
i bé,
una de les coses
que hi ha a l'entrevista
podria estar
dintre
d'aquestes coses
que estan potser
en un calaix
però no han sortit mai.
I ho continuarà buscant?
Sempre,
es continuarà buscant,
sempre,
és a dir,
això ja s'han donat
les veus pertinents
i ja se n'ha parlat
i bueno,
podria ser un dia...
Així tindrà l'excusa
per fer un segon llibre?
Ja ho he dit,
no, no,
jo ho vaig dir,
mira,
jo considero
aquest text tancat.
Dic,
i llavors
el que queda,
dic,
i amb l'orca
sempre queda,
sempre,
dic,
i ara ho tenim més clar
perquè ho tenim,
queda això i això sobre la taula,
més altres coses
perquè no et diu mai ningú
que no puguin sortir
fins i tot altres coses,
que relacionin...
Dic,
bueno,
doncs molt bé,
això és un segon llibre,
ja està.
No ho sé,
potser d'aquí 20 anys.
Ja ho veurem,
almenys el primer
serà el dia 6 d'abril
que es presentarà
a l'antiga audiència
de Tarragona
i aquest gran mural
que aquí,
com us ho explicàvem,
aquí al taller
del Josep Maria Rosselló,
la baixada de Peixateries,
tenim dos parts,
la tercera,
doncs bueno,
quan s'obri el Teatre Tarragona
ja ho veurem allà al vestíbul,
en tot cas,
el més immediat,
el dia 6 d'abril,
la presentació del llibre
L'Orca,
la incògnita visita
que va fer a Tarragona
l'any 35.
Josep Maria,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
I ho veureu vosaltres
al Teatre Tarragona
i ho veuré jo
perquè jo encara no els he vist juntes.
Potser ho veu vostè
abans que nosaltres,
però vaja,
més o menys, no?
Li he de donar el vistiplau.
Molt bé,
gràcies i bon dia.
Vinga, adéu.
Doncs ja ho sabeu,
el dia 6 d'abril,
el més immediat,
la presentació del llibre
i quan s'obri al teatre
aquest gran mural
dedicat a l'Orca
que es podrà veure
al vestíbul del Teatre Tarragona.
Molt bé,
doncs gràcies,
en Josep Ardila,
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran
des d'aquí,
des de la Peralta.
Torneu ja cap a la ràdio, no?
Ja tornem cap a la ràdio.
Molt bé, doncs gràcies
i que vagi molt bé.
Adéu, vagi bé.
Era la connexió
amb la unitat mòbil,
la segona i última connexió
d'aquest matí.
parlant d'aquest llibre
que ens comentàvem
que es presentarà
el 6 d'abril
i afegim ara
una altra data
en el vostre calendari.
Si us agrada
els gossos,
si us agrada
el grup musical Gossos,
atenció perquè
el 8 d'abril
actuarà a Tarragona,
actuarà a la sala 0.
El grup de Manresa,
el grup del Bages,
prepara una gira
per diferents sales de Catalunya
i arribaran a Tarragona
el 8 d'abril.