Faltant dos minuts per arribar al punt horari de dos quarts d'una del migdia.
Nosaltres seguim endavant amb molts altres temes i ara canviem d'escenari.
Ara estàvem a través de la ràdio, a través de les zones, us explicàvem la riquesa i els atractius de l'espai de la desembocadura del riu Gaià.
Parlàvem d'aquest hort de la Sínia, tan fantàstic d'aquest parc amb agricultura ecològica que tenim aquí a Tarragona, a la zona de Tamarit.
I ara volem canviar d'escenari i volem marxar fins a la part alta, fins al nucli antic de la ciutat.
I ho volem fer a propòsit d'una tesi doctoral que ha fet un llicenciat en antropologia, a partir d'ara ja doctor en antropologia,
que ens va cridar l'atenció pel seu títol, perquè es titula Sociofonia, identitat i conflicte, la vida sonora de la part alta.
El seu autor és Miguel Alonso i, com dèiem, avui ens acompanya, l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio,
perquè la tesi la va defensar el dilluns passat i, en fi, 48 hores després, ha vingut aquí a la ràdio a explicar-nos de què va.
Miguel Alonso, bon dia.
Bon dia, què tal?
De què va? De manera molt sintètica i després ja entrarem una miqueta en els detalls.
Doncs és una mica un aprovament a l'estat de la part alta, com viu la gent a la part alta,
a partir de com senten els sons del seu entorn.
I com ha canviat des de fa 20 anys, ara, què són s'escolten més, què són s'enten menys i, bé, tot això.
Tot això ve perquè el Miguel Alonso va estudiar antropologia,
lliçatxat en antropologia ja m'imagino des de fa uns quants anys.
Aleshores, com tries aquest tema, aquesta qüestió, en fi, per treballar-la i per investigar-la?
Bé, jo és que soc músic, també, i sempre m'ha agradat...
Bé, vaig partir de música popular i tot això, i em vaig anar apropant a música ambiental,
i vaig anar llegint coses del músac, de l'hilo musical, no?,
i com afectava el comportament, això, i vaig una mica projectar tot el que havia llegit d'això
a l'entorn sonor, no?, i això és el que em va interessar,
i vaig descobrir una eina del que es diu diagnosi social bastant important.
I per què vas triar la part alta com a nucli a estudiar?
Doncs una mica va ser casualitat, no?, perquè jo em vaig mudar...
Jo vivia a Barcelona abans i em vaig mudar aquí a Tarragona
i amb la sort que vaig acabar vivint a la plaça de la Font.
I vaig viure la meva primera Santa Tecla a la plaça de la Font,
i això va ser, bé, tot i que és una festa encantadora,
però va ser espantós, no?, és una mica que t'obliguen a participar, no?
I a partir de llavors, doncs, vaig anar preguntant a la gent,
oi, què us sembla tot això, tot el soroll que hi ha, i tal,
i hi havia gent que em deia, doncs està molt bé,
això és expressió de la vida del barri, no?,
i altra gent que estava caprejadíssima, no?, que dius.
I em va cridar l'atenció aquesta diferència, no?,
i, bueno, a partir una mica d'aquí.
Analitzem, doncs, una mica també el títol de la tesi.
És curiosa la idea, no?, i l'origen de la tesi,
com ens ha explicat pel fet de viure a la plaça de la Font.
Sociofonia, identitat i conflicte.
Primer, què és sociofonia?
Sociofonia és la part sonora que podem sentir
del que passa en relació a la interacció social.
I aleshores, quan parles d'identitat i conflicte,
què vols dir?
Que hi ha un conflicte aquí d'interessos?
No és un conflicte de base sonora, podríem dir, no?
A veure, identitat i conflicte van una mica de la mà, no?,
perquè si no hi ha conflicte, no hi ha identitat.
I, bueno, una mica és analitzar tot això
a partir dels problemes de soroll, que es diu al carrer, no?
Com, per exemple, la gent que surt del cau
o que surt dels llocs de movida nocturna,
de la part alta, com molesta això als veïns,
els ritmes socials, no?,
com quan una gent surt de marxa,
altra gent se'n va a descansar.
És una mica pensar, preguntar a la gent sobre tot això
i reflexionar sobre tot això
que diu de la condició tarragonina contemporània.
Un cop triat, doncs, el tema i triat l'escenari,
com fas la investigació, com fas la recerca?
Doncs vaig, una mica, és fer-se el barri, no?,
fer una mica de vida de barri, anar coneixent la gent,
anar a preguntar a les associacions de veïns,
a les diverses comunitats que hi ha al barri
i anar explicant tota aquesta història que estic explicant
i anar fent entrevistes.
Jo he fet aproximadament unes 30 entrevistes
a tot tipus de gent, no?,
i, bueno, els resultats són...
passen una mica per una sèrie de fenòmens
que és el que passen, que la gent troba més emblemàtics del barri.
I quins són aquests fenòmens?
Doncs mira, deixa que ho miri perquè ja no me'n recordo.
Primer que res, aleshores,
mentre vas buscant, consultes la documentació que portes,
30 entrevistes a tots veïns del barri?
O també amb persones que viuen però potser no dormen?
És a dir, o que passen hores allà?
És a dir, tenien unes característiques concretes i especials,
aquestes persones entrevistades?
Jo vaig trobar que hi havia diferents poblacions al barri,
com si parléssim d'estrats geològics.
I, bueno, i trobava important la gent,
tant la gent que havia viscut al barri
des de més de 3 o 4 generacions,
historiadors que hi ha molt potents al barri,
o gent que només treballava al barri,
o fins i tot turistes, no?,
perquè una primera impressió així també és important.
I a partir de tot això, mira,
m'han sortit que els fenòmens sociofònics,
que dic jo, els sorolls, es podria dir,
o els sons de l'entorn de l'apartalta més importants,
eren, per un cantó, les campanes, no?,
que, bueno, que això es dona un fenomen molt curiós,
perquè quan tu vas a viure al barri,
és allò com molt...
està molt present, no?,
però passen dos mesos i ja ni t'adones.
Clar, és curiós, eh?
Sí, sí.
El so de les campanes,
que sonen cada quart
i després, a les hores en punt,
doncs, en fi, indicant les hores.
I marcant els rituals,
i, bueno, i l'apartalta està plena
de congregacions catòliques
i d'altres religions, no?
I marquen una mica,
o abans marcaven una mica,
els ritmes de la comunitat, no?
I això és el que passa,
que ja no hi ha comunitat,
hi ha part de la gent de l'apartalta
que encara entén
quan les campanes toquen a morts,
quan toquen per un incendi o pel que sigui,
i hi ha gent que no entén, no?
Què més?
I, bueno, després,
el que, bueno,
el meu director de tesi,
que és el Juanjo Pujadas,
diu les pràctiques hiperdecibèliques,
que no és una altra cosa que els crits, no?
Que és bastant comú que la gent,
tant a l'apartalta com al serratio, no?
Però tenen interpretacions diferents.
Tinc un col·lega que fa un estudi al serratio
que em deia que parlava amb pescadors i tot això,
i li deia,
i per què crideu tant?
Diu, això és per als motors,
perquè estan sonant els motors i no en sentim, no?
Però a l'apartalta és diferent, no?
És ja això de les dones que parlen de balcó a balcó,
o quan, en lloc d'utilitzar l'interfond,
que fan aquello de Maria, tira'm la llave,
que normalment s'associa una mica a les escenes llitanes,
però que no és veritat això,
perquè ho fa tothom,
bueno, tothom,
i és una mica contagiós, fins i tot, no?
Que ho acabes fent tu també.
És a dir, que els crits són una altra de les característiques,
que és el parlar molt alt,
és una altra de les característiques sonores del barri.
Sí, l'utilitzar les qualitats acústiques de l'urbanisme de l'apartalta.
Després, evidentment, les terrasses, no?
El so de les terrasses,
que tot això va associat al procés de transformació que s'està fent al barri, no?
Perquè feia...
Bueno, jo porto ara 5 anys a Tarragona.
No sé com era abans,
més que pel que em conta la gent,
però jo suposo que fa 20 anys a l'apartalta no hi havia tantes terrasses.
Bueno, de fet, m'han dit que era perillós fins i tot passada la baixada de la Misericòrdia,
que era allò com un món una mica perillós i estigmatitzat, no?
Doncs ara, en canvi, les terrasses,
quin tipus de...
També provoquen un so característic i que també entra en conflicte amb altres...
No només és el rumor que hi ha...
No sé si es diu rumor, encara no.
Remor, la remor, sí.
El soroll de fons, no vols dir?
Sí, efectivament, que hi ha a la plaça de la Font, a la plaça del Fòrum,
a aquestes places on hi ha més terrasses, no?
Si no, és també tot el que et deia abans, els ritmes,
quan posen les cadires, quan les treuen, que les van arrastrant...
Això és...
Si ets veïs, és una mica fotut.
Perdó per la paraula.
Hi ha més coses?
Sí, bueno, i després el soroll del tràfic,
és a dir, tant el tràfic de vehicles com el trànsit de la gent per la nit,
això de l'oci nocturn,
i, bueno, que tot això té a veure amb el procés de peatonalització
que van implementar fa dos o tres mesos, no?
Que sembla que està bastant bé,
però, bueno, jo he sentit comerciants del barri dir que no estaven massa d'acord,
que, bueno, tot i que s'ha preguntat a tothom
que això no estava afectant positivament el teixit econòmic del barri.
I la gent, a partir de les entrevistes que vas fer, què t'ha dit?
Doncs això és el que va sortir.
Ah, que està sentit les conclusions, clar, a partir dels diferents sons...
Efectivament.
Tu penses que això és una recerca descriptiva.
És a dir, a partir del que em va dir la gent,
jo vaig fer reflexions sobre, bueno,
la relació entre el que dic les pràctiques interpretatives de la gent, no?
I com l'estat real del barri.
Fas una descripció i se'ns arriba a conclusions?
Sí, sí, arribo a conclusions, però, bueno, són una mica reflexives, és això, no?
És a dir, si la gent em diu això, què relació té això amb com s'està transformant el barri,
que és una mica també una reivindicació del so com a eina de diagnosi social, no?
És a dir, de poder anar a qualsevol barri i només sentint el que està passant
podria fer una descripció de com és la gent, el tipus de sociabilitat i totes aquestes històries.
I tu pots fer això, clar, tenint en compte les teves...
Sí, sí, clar, clar, clar.
I aleshores com és la gent, com es viu a la part alta a partir d'una recerca tan específica,
per la resta de mortals, hi ha una recerca tan concreta com la que has fet?
A quina reflexió et porta això?
Bueno, hi ha moltes parts altes.
Hi ha, en primer lloc, dos, una vida de la gent del barri i una vida en el barri, no?
Perquè, com parlàvem abans, des de fa un temps s'està rehabilitant el barri,
posant, com diuen a Barcelona, posa't maca, no?
I, bueno, per un cantó tens la gent que porta tota la vida vivint allà,
més de tres generacions, la comunitat gitana també,
que diuen que són els més tarragonins de tots perquè porten més de tres segles,
jo he trobat documents que porten més de tres segles al barri.
I, bueno, després tens tota la gent que va arribar amb el que diu en anglès,
es diu processos de gentrificació, i a mi m'agrada dir elitització,
més que perquè si tenim una paraula per utilitzar una de fora.
I què voldria dir, elitització, aquí?
Doncs és una mica, bueno, és una mica lleig, però és com fer una mena de parc temàtic al barri, no?
És a dir, tot i comptant amb la gent que està vivint abans,
fer, bueno, tot això que estan fent amb el patrimoni,
d'atrair una mica el turisme i tot això, no?
I de la mà d'aquests processos venen tota una sèrie de gent
que van, que al principi, em sembla que des dels finals dels 80,
arquitectes retirats o gent així amb poder adquisitiu,
va comprant solars, edificis,
i es van fent cases a un lloc que estava molt estigmatitzat, no?
Per tot això del que parlàvem abans.
I després van anar arribant més gent,
comprant més, bueno, la indústria immobiliària,
particulars i empreses,
i després van arribar joves, joves professionals, no?
Que venien una mica atrets per aquesta imatge d'illa o d'espai a part que té la part alta, no?
De fet, si passes pel portal del Roser,
és impressionant el canvi d'ambient sonó que hi ha, no?
El que fan les muralles a nivell d'evitar tot això.
És ben curiós, clar.
Un expert com tu sí que ho pot explicar molt millor que qualsevol altre.
És una mica...
Has arribat a la conclusió que era una mica el que t'esperaves?
Abans de començar?
O t'has portat alguna sorpresa?
No, no m'he portat cap sorpresa.
O sigui, alguna sí, però més a nivell material, no?
El primer aprovament que vaig fer,
que va ser al màster d'antropologia urbana,
vaig fer cinc entrevistes i el resultat final és el mateix, pràcticament.
O sigui, són els mateixos fenòmens,
que hi ha un que m'he oblidat de dir-te, que és el silenci.
Tu anava a preguntar, jo et volia preguntar,
fent una recerca sobre això, també compta amb el silenci?
Clar, clar.
Perquè, clar, tots tenim a la ment, jo mateix,
però segurament la gent que ens està escoltant
i que en un moment o altre o són veïns de la part alta
o ja n'han anat a la part alta,
que hi ha espais molt sorollosos,
però també hi ha espais, carrers i petites places
on segurament el silenci és el principal protagonista.
Això també ho analitzes?
Sí, sí, sí.
Bueno, la primera és que parles de soroll, no?
Soroll és un concepte que depèn no només del so que s'està fent,
sinó del que estàs fent tu.
perquè si tu estàs escrivint i t'estan posant música heavy metal
o el que sigui altíssima, pot molestar, no?
Això és soroll.
I després, parlant del silenci,
hi ha dues formes d'entendre el silenci.
Podem mirar una vessant temporal o espacial,
és a dir, hi ha espacis silenciosos, però també hi ha moments,
és a dir, per exemple, quan s'acaben els ritmes laborals
o a l'hora de la migdia, que també hi ha bastant tradició,
això també dóna per parlar bastant.
Sí, perquè clar, un mateix espai pot ser molt sorollós
en un moment determinat,
però també pot tenir el silenci com a protagonista.
I per curiositat, també, la tesi, un cop ja acabada,
un cop ja el Miguel és doctor en antropologia,
la portarà a l'associació de veïns
o com a mínim li donarà alguna utilitat
o pensa donar-li alguna utilitat?
Doncs ara passaré l'estiu amb tranquil·litat i bons aliments
i suposo que sí, que després, al setembre,
parlaré amb el Juanjo Pujadas, amb el director,
i farem una adaptació una mica amb intenció de publicar-la.
S'havia parlat de l'editorial Trota,
però encara no sabem res.
És a dir, se li podria donar forma de llibrear.
Sí, sí, sí.
I per acabar, el conflicte.
El soroll o els sons provoquen molts conflictes?
Provoquen bastants conflictes, sí, sí, sí.
I no només els sons o els sorolls de la gent,
sinó, per exemple, és un fenomen molt curiós,
no, dins d'això del tràfic que et deia,
el canvi de la besura.
El canvi de la besura, i no només per la...
pel soroll que fa quan fica la besura a dins i tot això, no,
sinó per aquest xiulet que fa amb la marxa atrás,
o les sirenes de les ambulàncies, no,
això és complicat i és...
Bé, està la imatge aquesta de quan venim una pel·lícula,
jo què sé, de Nova York,
o el que sigui, que sentim les sirenes per enrere,
i ja pensem que és una part de la ciutat marginal, no.
Doncs aquí és el contrari.
O sigui, tens l'hospital de Santa Tecla
i estàs contínuament sentint les sirenes
i això dona peu a molts conflictes.
I el conflicte aquest del que es parla tant moltes vegades
entre això, els que estan en temps d'oci
i els que estan a casa,
els veïns que estan descansant o intenten descansar
i que no poden, en fi, dormir,
no poden descansar com voldrien,
aquest és un conflicte irresoluble?
No és irresoluble, és complicat perquè,
sobretot quan és un espai híbrid, com és la part alta,
que hi ha una zona residencial i una zona de marxa.
El que passa és que l'Ajuntament ja des de fa anys
el que està intentant és treure una mica l'oci nocturn del barri.
El que passa és que hi ha tanta tradició,
la part alta és la línia de sortida de la marxa nocturna de Tarragona
i això és complicat treure-lo de la nit a la matinada.
Però bé, jo crec que això...
Feta la pregunta d'una altra manera,
és possible la convivència entre els dos col·lectius?
Sí, jo crec que sí, però s'ha de parlar, saps?
Perquè quan hi ha molèsties de base de soroll,
la gent es cabrella moltíssim, no?
I el que s'ha de fer és dir,
si tens un veí que posa la música altíssima,
l'has de dir, mira, sense major problema, no?
Perquè ningú neix sapiguent la sensibilitat de la gent.
Has d'anar i dir-li, mira, això em molesta.
i si hi ha voluntat de convivència,
doncs baixarà el volum o el que sigui, no?
El que passa és que si estàs, jo entenc que si estàs dormint
i t'aixeques per un soroll, per un cri d'algú que està per allà,
doncs et cabreixes, tira a s'aigua o el que sigui, no?
Però abans de trucar a la policia o qualsevol història,
jo el que recomanaria és parlar amb la gent.
Baixar i dir, mira, què està passant això, no?
Deixeu-me descansar una miqueta.
El soroll provoca reaccions viscerals, no?
Moltes vegades, sí.
Provoca molta incomoditat i, per tant, una reacció poc moderada
i, al revés, molt radical, molt visceral.
En fi, doncs avui hem parlat de la vida sonora de la part alta
a propòsit d'aquesta tesi que hem considerat molt interessant,
molt original per la temàtica que aborda aquesta tesi doctoral
que va defensar el passat dilluns davant del tribunal Miguel Alonso Cambron.
Des de fa cinc anys se'n residen a Tarragona,
llicenciat, des d'ara ja doctor en Antropologia.
El director, per cert, de la tesi va ser el professor Joan Josep Pujadas.
Miguel Alonso, moltes gràcies per les teves explicacions.
Gràcies a vosaltres.
I gràcies per haver fet aquesta feina que contribuirà, d'alguna manera,
a conèixer d'una altra manera també la part alta de la ciutat.
Gràcies i que vagi bé.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.