Elena Arcelen, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Quina és la informació que us arriba des d'Aiti
per a les persones que coneixes i, a més a més, pels parents que hi tens allà?
La informació que ens arriba és molt similar
a la que s'estan dient els mitjans de comunicació.
Realment, després d'haver passat un any de tota aquesta catàstrofe,
aquest desastre humà, la situació és crítica,
la situació segueix realment igual,
o està pitjor, per dir-ho d'una manera,
perquè les condicions sanitàries i higièniques són pèssimes.
La gent segueix vivint als campaments de refugiats,
realment hi ha problemes en el tema de poder tindre una tenda de campanya,
poder accedir a l'aigua, aliments,
i, a més a més, això sumem al tema de la còlera,
la situació realment està molt pitjor.
Ja era dolenta, però la situació és molt pitjor.
i realment hi havia un interès
o es volia que realment es comencés de zero,
però l'ajuda internacional realment s'ha dit que...
Es feia una aposta molt forta en relació a l'ajuda internacional.
Va haver molta solidaritat per part de tots els països,
tot el món, es va mobilitzar molt,
vam estar tot un mes sentint tot el que estava passant,
però l'ajuda no arriba.
Sincerament, l'ajuda no està arribant,
m'està arribant molt lentament,
i realment el tema està...
La veritat és que està molt trist.
Ara mateix tinc un familiar que està allà,
que és justament la persona que no sabíem si estava viva o morta,
que és justament aquell dia un tiet meu,
l'Andrea Arcelín,
que va estudiar aquí a Medicina a Sevilla,
parlar espanyol,
i he de parlar amb ell d'aquí un parell de setmanes
per veure com està la situació,
perquè ell ho va viure,
i de fet ha estat patint una mica estrès posttraumàtic,
després de tot el que va viure,
perquè justament el dia que tenia que tornar
va viure aquesta situació.
I m'ha d'explicar de viva a veu realment
què és el que està vivint,
però jo per les informacions que tinc
la situació està pitjor,
el que he dit, condicions sanitàries,
i després, a més a més,
es suma el tema de crimens i violacions.
Hi ha violacions a dones,
segresten nens,
i a part que això sumem
la inestabilitat política que hi ha,
tot això ho empitjora moltíssim.
Hi ha molts problemes amb el tema de...
Ja sabem que Haití era un país
en què hi ha una densitat de població demogràfica molt alta,
i la idea era reconstruir-lo,
la idea era, en aquest terratrèmol,
fer un pla Marshall,
que és el que s'estava parlant,
però realment hi ha un sistemàtic incompliment
de les promeses de la comunitat internacional,
i realment falta voluntat política.
Es va dir, de fer un pla Marshall,
però després de tot el que ha passat,
hi ha un silenci,
inclús hi ha rumors,
una mica pel que he sentit,
que tenim el Bill Clinton,
que en teoria ha d'ajudar,
però que és el que decideix quins projectes,
a nivell d'Estats Units, per exemple,
quins projectes econòmics són els que...
projectes de desenvolupament
i de poder reconstruir,
els que realment poden o no poden,
aleshores amb la qual cosa...
poden o no poden ser interessants per ells,
no per la població d'Aiti,
i amb la qual cosa estem en una situació,
és una situació molt trista.
Jo el que sí que puc dir és que estic molt contenta de viure on vic,
sóc... tinc nacionalitat espanyola,
jo vaig néixer a Zàmbia,
i estic molt contenta perquè Espanya ha col·laborat molt,
i de fet hi ha un projecte del qual jo soc coneixadora,
és un projecte del meu pare que va ser...
bueno, ja el coneixeu, no?, la història del Né Rebanyoles,
doncs ell va fer un agermenament del seu poble,
que és Miraguant, amb Cambrils,
i a part d'això, doncs, bueno,
va aconseguir que hi hagués aquest agermenament,
i fruit d'aquesta catàstrofe, doncs,
hi ha una ONG, que es diu Graf de Barcelona,
que va proposar a l'Ajuntament de Cambrils,
fer un projecte, que es diu,
abans que passés tot això, eh?,
però arran d'això s'ha potenciat, no?,
va promoure, bueno, va proposar fer un projecte,
un projecte es diu Reta Alfonso Arcelín,
i hi ha dos, un que és per promoure
i reforçar les estructures institucionals
i municipals del poble, del propi d'Aití, no?,
però de Miraguant, concretament, no?,
la idea era fer una prova pilota allà
i també intervinir en temes d'educació.
I això ja estava creat abans,
aquest projecte ja estava elaborat
abans que passés aquesta catàstrofe, no?,
es va presentar aquest projecte,
l'Ajuntament de Cambrils lidera
amb la cooperació, evidentment,
del Fons Català de Cooperació a la Generalitat.
Es va presentar aquest projecte
i, bueno, mirar passar tot això
i, a part que el Fons Català de Cooperació,
doncs, donin cop de mà,
doncs, que, bueno,
el Fons Català de Cooperació
i són els ajuntaments, no?,
de tota Catalunya que aporten uns diners
per fer projectes,
doncs també s'ha aportat aquest projecte a Madrid, no?,
i es farà una intervenció en aquests dos àmbits
que és el que ara per ara també es necessita.
Hi ha d'haver una estabilitat política,
hi ha d'haver, s'ha de reforçar
totes les estructures institucionals.
Han desaparegut,
a part que ha desaparegut la gent que treballa,
han desaparegut els propis edificis, no?
I, bueno, la veritat és que és molt trist, no?
En parlem, justament, avui que fa un any
d'aquest devastador terratremol
que va sacceixar la capital,
que va sacceixar Aitie
i que va provocar, en fi,
que la capital porta a premsa
pràcticament desaparegués del mapa.
Ens expliquen, i, de fet,
ens arriben informacions dels mitjans
que diuen que s'han enronat
les principals vies de comunicació,
però, en canvi, es treballa, com deies,
per recuperar molt els serveis bàsics, no?
El dia a dia és complicat.
A més a més, costa molt,
també tenim constància
que qui vol refer el seu habitatge
té moltíssimes dificultats
a nivell burocràtic, fins i tot.
Té molts problemes
perquè la majoria de gent
viu a zones arrendataris,
no hi ha títols de propietat,
aleshores, clar,
s'ha de fer tot un cent,
s'ha de fer...
I aquí està el problema, no?
Però, bueno, s'està intentant
i això sí que ho està dificultant molt, no?
A més, el que estem dient,
hi ha una elevada densitat demogràfica,
la gent no tenia títols de propietat,
la majoria eren arrendataris,
i, clar, com ho demostren?
Si, a més a més,
encara que hi hagi papers,
ho van perdre tot, no?
I és molt, molt difícil, la veritat.
És que és molt complicat, no?
Això serà una feina
per 10 anys o més endavant, no?
Ara tenim el tema de la còlera,
també tenim uns nivells
de fracàs escolar molt elevats,
s'ha d'intervindre molt
i, a més a més,
s'ha d'intervindre,
s'ha d'enfortir, no?
Tota la capacitat institucional, no?
Amb el tema de les eleccions
que han hagut ara, no?
Doncs, bueno,
tenim un problema,
ja ha hagut un problema
perquè, bueno,
Michelle Martellí,
doncs, bueno,
és una dona
que, bueno,
que és professora,
professora,
em sembla que és de dret,
és una senyora
en formació,
amb una bona aposta política,
la gent pensava
i, de fet,
han apostat per ella,
però sembla ser que, bueno,
el que està ara,
doncs,
el tenim a un que és amic d'Aristit,
no?,
que, bueno,
ha vist que ha guanyat l'altre
i, bueno,
ho està fent coses una mica irregulars,
no?,
s'han perdut votes
i els resultats no estan clares.
Aleshores,
ara mateix és una situació d'espera,
no?,
el tema de que realment
surtin les eleccions
i hi hagi una persona
que lideri, no?,
tota aquesta també reconstrucció,
no?,
doncs és important
perquè també això,
a nivell internacional,
doncs pot tindre
una repartitut,
per repercussió,
en una ajuda internacional,
suposo que també estan
com a l'espera,
no?,
i també el fet
de poder invertir,
no?,
perquè, a veure,
Aïti ha sigut un país
molt,
amb molt,
ha tingut,
ha tingut molta riquesa,
ha sigut el primer país
que va ser,
que es va alliberar
de l'esclavitud,
no?,
i, bueno,
s'ha d'intentar
que sigui així,
que sigui un país
en el qual,
doncs,
potenciï el turisme,
l'agricultura,
ja té potencial,
no?,
però, ostres,
és que ja,
l'estructura ja
està ranquinejant,
no?,
i realment
és molt trist,
i una altra cosa
que sí que volia dir,
que, bueno,
l'Ajuda Internacional,
bueno,
realment ha arribat,
però arriba
molt poc a poc,
per altra banda,
sí que hi ha solidaritat,
no?,
hi ha hagut solidaritat,
però també hem de tindre
en compte
que, bueno,
hi ha moltes ONGs,
també hi ha ONGs,
és una mica trist,
però hi ha ONGs que,
que, bueno,
que, que solament existeixen
a causa d'aquesta desgràcia,
no?,
és una mica trist,
i per altra banda,
hi ha gent que està com a,
ONGs que estan com a experimentant
el territori,
no?,
de d'una manera,
vull dir que,
vull dir que hi ha molta gent,
a lo millor,
no vata,
a veure,
vols tindre bona intenció,
però estem en un joc,
és un joc molt complicat,
hi ha d'haver gent
que té experiència,
hi ha d'haver,
ha disminuït la qualitat professional
de la gent que està allà,
no?,
i per altra banda,
és que és un país que ha vingut
sempre de l'ONG,
no?,
aleshores,
quan aquesta ajuda d'emergència
es converteix en estructural,
no?,
doncs,
és una mica trist,
no?,
perquè allà és el país
on més ONGs hi havia,
no?,
hauríem de reflexionar sobre això,
no?,
és una responsabilitat de tots,
eh?,
tant dels haitians
com dels països
que han provocat això,
no?
Recordem el Terratremol d'Ara Faunanya,
200.000 morts,
més de 300.000 ferits,
i només per donar una dada més,
la meitat del milió i mig,
estem parlant de milió i mig
d'habitants que es van quedar
sense casa,
encara viuen
en campaments provisionals.
Avui hem volgut parlar
amb la secretària de Formació
i Ocupació de l'UGT,
amb Helen Arcelen,
el que agrair molt
que hagi de ser una trucada.
Helen, gràcies,
bona tarda.
Gràcies, bona tarda.