Anem al món editorial, com us dèiem fa un moment,
perquè aquesta setmana és notícia Jordi Ferrer,
director, gerent i cofundador de l'editorial Cossatània,
una editorial creada i impulsada fa anys des de Valls,
des de la capital de l'Alcà.
Jordi Ferrer és notícia aquests dies perquè acaba d'assumir
la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
I al Jordi Ferrer el volem saludar i felicitar des d'aquí,
des dels micròfons de Terraona Ràdio.
Jordi Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Bé, gràcies.
Una nova responsabilitat, tot i que el Jordi Ferrer
hem de recordar que fins ara era el vicepresident primer
d'aquesta associació d'editors.
Com ha anat l'accés a la presidència?
Bé, aquí el que es va produir és que fins ara el president Ernest Foc
ha passat a assumir les responsabilitats de director editorial d'Ediciones B,
i això li creava a ell un problema de dedicació a l'associació.
i llavors allò de creure, com a dir, presentar la dimissió i que fos en aquest cas el vicepresident primer,
proposar a la Junta que el vicepresident primer, que en aquest cas jo, assumís la presidència de l'associació.
Quin paper juga l'associació d'editors en llengua catalana, per explicar-ho al públic en general?
Sí. A Catalunya hi ha dues associacions d'editors, no?, que a més ens portem molt bé entre les dues.
Una és la Gremi d'editors de Catalunya, en la que aplega totes les editorials de Catalunya d'editen en català o en castellà,
i l'altra, l'associació d'editors en llengua catalana, que només aplega les editorials que d'editen en català.
De manera que l'associació és qui vella, per entendre's,
pel que són els problemes o les inquietuds dels editors en català.
En quin sentit, per exemple? Les relacions amb l'administració, amb la Generalitat,
sempre, doncs, que les porta l'associació d'editors en llengua catalana per possibles ajuts o convocatòries,
doncs, diferents, no?, que sigui la compra, llibres, les biblioteques, etcètera, no?
Aquí l'interlocutor sempre és l'associació d'editors en llengua catalana, no?
I totes aquelles qüestions que facin referència al llibre a Catalunya,
quan es té a veure amb la llengua, totes aquestes qüestions,
doncs, és qui ho gestiona, doncs, és l'associació d'editors en llengua catalana, no?
Per exemple, doncs, les anades a les fires de Frankfurt, de Bolònia, etcètera,
doncs, l'estat conjunt entre els editors està gestionat també per l'associació d'editors en llengua catalana.
La Semana, el llibre en català, en general, és una activitat, doncs,
que organitza l'associació d'editors en llengua catalana, per entendre's.
I què representa que a la presidència de l'associació hagi arribat una persona com Jordi Ferrer,
que ve no del nucli central de Barcelona, sinó, entre cometes, de l'expressió que podríem anomenar de comarques,
i que a més representa una editorial petita o mitjana en el conjunt de les que hi ha al nostre país?
Bé, és una miqueta demostra la pluralitat editorial que hi ha a Catalunya, no?
I que aquesta pluralitat que s'ha accentuat en els darrers anys,
que georàficament el pes de les editorials de fora de l'àrea metropolitana de Tarragona
han anat guanyant més presència,
doncs, també s'acaba traduint en que els editors que no estem a l'àrea metropolitana
també assumim responsabilitats, no?
Per dir-ho d'una manera, l'anterior president ara és l'Ernest Folch
i l'anterior era Lluís Pagès de l'editorial Pagès de Lleida, no?
Per tant, diríem que és cert que el Lluís Pagès va ser el primer per dir-ho d'una manera
d'una editorial de fora de l'àrea metropolitana que assumia el càrrec de president.
Jo crec que això forma part de la normalitat
i que forma part una miqueta del dibuix de la realitat de l'edició en català.
Des d'aquesta presidència, de totes maneres,
podrà defensar millor els interessos de les petites i mitjanes editorials
o ja estan prou ben representades a la tasca continuada de l'associació d'editors?
De fet, la Junta en si ja és molt plural, eh?
I a la Junta hi ha des dels grans grups editorials fins a les editorials
que representen el món d'ensenyament o altres que es dediquen bàsicament a infantil, no?
Ja a la Junta és molt plural, les vicepresidències en aquest sentit
també són vicepresidències plural
i una miqueta la voluntat aquesta que els temes que es tractin a l'associació
puguem tenir la visió de tots, no?
I en el fons que puguem consensuar entre tots els membres de la Junta
i la directiva de l'associació una posició comuna
sigui quina sigui la mira de cada associat, no?
Per tant, en aquest sentit hem de pensar que
quan actuem, sigui el president, sigui el vicepresident o sigui la Junta,
hem de pensar que estem defensant els interessos
des del grup editorial més gran, que és l'edició en 62,
a l'editorial més petita, que ha dit en català, que ha dit i tres llibres, no?
I és possible, per entendre's, trobar posicions comunes
i que serveixin pels interessos de totes aquestes tipologies d'editorials.
Aprofitant avui la conversa amb el Jordi Ferrer,
li podem preguntar quin moment viu l'edició en català.
Estem en un bon moment, s'ha dit ara més que mai,
menys, anem cap amunt, anem cap a baix,
la qualitat, la quantitat, com estem?
A veure, estem en un moment, com en general,
en tota l'economia, en un moment complicat.
Complicat perquè estem davant d'una crisi econòmica
que afecta tots els sectors,
que el sector editorial també l'afecta,
i que el sector editorial en català li afecta més
que el sector editorial en castellà,
per una senzilla rolla,
és que les llibreries han fet reduir l'estoc de llibres
que tenen a les seves llibreries,
perquè reduint l'estoc tenen menys diners com a estoc allà,
i el que s'ha fet, especialment,
les grans superfícies, els grans establiments,
és reduir aquells llibres que tenen menys rotació,
i, clar, els que tenen menys rotació a Catalunya
són els llibres en català,
per tant, ha hagut una reducció de presència
de llibres en català en el punt de venda,
especialment de les grans superfícies.
Això per un cantó, per un altre cantó,
ens trobem amb una retallada institucional
que també, i que ja s'ha anunciat,
que retallarà els ajuts que nosaltres rebem,
i se'ns ha anunciat en aquest sentit,
i hi ha ajuts que són importants que quedaran retallats.
I és una retallada que ja estava retallada,
perquè ja l'any passat, per exemple,
l'ajut de traduccions,
que és un ajut per traduir obres d'altres llengües al català,
ja va tenir una retallada important,
i que, per exemple, el que és l'ajut de la producció,
doncs no es va poder cobrir totes les sol·licituds
que hi va haver en aquest ajut.
Per tant, estem retallats en el que ja estava retallat,
tenim una institució del mercat complicada,
i es trobem també en una situació de canvi de paradigma,
que és l'entrada del llibre digital.
Per tant, són tres punts molt importants
en els quals hi haurem de dedicar molts esforços,
i sobretot intentar posar-hi molta imaginació.
I d'aquests tres punts o tres qüestions centrals que comentaves,
la primera, la presència cada cop menys important del llibre en català
als punts de venda, es pot corregir d'alguna manera?
S'hauria de corregir, i en aquest sentit estem treballant també
amb el Gremi de Llibreters per veure de quina manera això es pot corregir,
de quina manera es pot corregir.
En primer lloc, el que necessitem és tenir més informació
del que està passant a les llibreries,
del que està passant als establiments,
de quins llibres es venen més,
de quins llibres es mouen més.
En aquest sentit estem treballant amb el Gremi de Llibreters de Catalunya
per poder tenir, ja durant aquest any,
la informació de la venda diària dia a dia
dels nostres títols
a un mostreig de més de 100 llibreries de Catalunya.
Això es donarà molta informació.
I a partir d'aquí es poden establir uns objectius
de dir, escolta, si el punt de venda de l'any,
a partir que tinguem dades, de l'any tal va ser tal,
què és el que podem fer per millorar-ho de cara al 2011?
Quins incentius es poden donar en aquest sentit
als llibreters per poder-ho millorar?
Cal fer també una niqueta campanyes de promoció en aquest sentit
per poder tenir el punt de venda més presència, no?
No és fàcil, això no és fàcil,
perquè evidentment tot això regeix per una economia de mercat, no?
Però sí que tot això s'ha basat en un concepte molt senzill
i molt entenedor,
i és que el llibre en català està en inferioritat de condicions
respecte al llibre en català a Catalunya.
Tant sols un de cada cinc compradors,
i per tant un de cada cinc lectors de llibres de Catalunya
ho fa en català,
i quan un sector està en inferioritat de condicions
cal aplicar-li polítiques de discriminació positiva.
I això és el que hem de reclamar en el llibre en català.
Per tenir més presència a les llibreries
cal fixar polítiques de discriminació positiva, no?
Bé, això és el que hem de parlar,
no és senzill,
però és, una miqueta, el que cal afrontar clarament en aquest sentit.
I en aquesta situació d'inferioritat,
un altre punt que comentaves,
l'aparició del llibre digital,
com pot influir, quin paper pot jugar,
tenint en compte això,
ja que el llibre en català es troba en una situació inferior
a la del llibre en castellà.
Doncs mira, en aquest sentit,
encara el que és la proporció de llibres
que trobarem a la xarxa en català,
encara la diferència serà més gran, no?
Perquè si a l'any a l'estat espanyol
s'ha dit en 60.000 llibres,
dels quals 10.000 són en català,
aproximadament,
ja et parlo de xifres així...
Globals.
...en un volum aproximat,
perquè aquí hauríem de treure els que són d'ensenyament,
etcètera, etcètera,
però amb unes xifres així,
perquè ens féssim una idea d'1 a 6, no?
Suposant que absolutament tots els llibres
d'un idioma i de l'altre
es digitalitzessin tots,
que això no passarà,
però fem a fer aquesta suposició
tindríem,
si partíssim tots de zero,
avui, doncs al final del 2010,
10.000 llibres en català
i 60.000 en castellà,
però d'aquí a 3 anys
la xifra seria 180.000 per 30.000.
Enteneu?
Llavors, clar,
això té una progressió geomètrica
que fa que la presència de llibres en català
en els grans portals de distribució digital
sigui més complicada, no?
En aquest sentit cal fer una tasca
de poder visualitzar
el que és el llibre digital
en català a la xarxa
que n'hi haurà molt, no?
Que n'hi haurà molt,
però que si imagina't tots aquests llibres
posats en una gran plataforma
com pugui ser Amazon,
com trobareu nosaltres els nostres llibres en català
si només existeix aquest tipus de plataforma?
Entens-ho el que vull dir?
Per tant, cal crear espais
perquè siguin facilment identificables
i trobables els llibres en català en la xarxa.
Que tu diguis, ostres,
jo vull un llibre en català, el que sigui,
sé que està masson,
però em costarà molt trobar-ho,
no hi trobaré presència,
però tinc aquests altres canals
per als quals massa fàcil arribar-hi, no?
Aquesta és una miqueta la idea en aquest sentit.
No hem de garantir la presència
del llibre en català a la xarxa,
el llibre en català digital a la xarxa,
perquè pugui ser fàcilment localitzada per als lectors.
Perquè, si no, estarem amb el mateix.
La gent no els comprarà perquè no els trobarà.
Entens-ho?
Que ja ens falta,
que és una miqueta el que ens passa amb el llibre en paper, no?
La gent no els compra perquè no els troba al punt de venda, no?
Però és el mateix cas, no?
Molts reptes per davant.
No sé si és un repte Sant Jordi,
que el tenim aquí a la cantonada,
o ja no és un repte per Jordi Ferrer,
ara també en qualitat de president
de l'Associació d'editors en llengua catalana.
Sí, aquest és un repte
en el qual hi estem treballant conjuntament amb el gremi d'editors,
per, de quina manera podem minimitzar
el risc que té que Sant Jordi caigui en setmana,
Santa, en dissabte de glòria, no?
S'està treballant conjuntament amb una comissió
que precisament avui està reunida
a la seu del gremi d'editors,
entre el gremi d'editors, el gremi d'editors
i el gremi d'institutors
per veure quines accions se poden fer
per, doncs, intentar, doncs,
que aquest impacte pugui ser el mínim possible, no?
Accions una miqueta en el sentit de promoció,
de pensar, de donar el missatge a la gent
que, si ve Sant Jordi, és el dissabte sant,
que, doncs, no marxi de viatge,
no marxi de les seves cases
sense haver comprat el llibre abans, no?
Aquest és una miqueta el missatge
que hem d'anar a buscar
i en aquest sentit estem treballant.
Una última qüestió a nivell personal
i professional també, Jordi Ferrer,
continua vinculat a Cossetània, no?
No està.
Que és la seva feina.
Vull dir que el continuarem
veient bastant per aquí,
per a les comarques de Tarragona.
Si no continués vinculat a Cossetània,
no podria ser el president de l'associació, no?
I, evidentment, a veure,
això és una assenya complementària, evidentment,
i una tasca de responsabilitat complementària
per la meva principal responsabilitat
és tirar endavant el projecte editorial de Cossetània,
en uns moments que, evidentment,
també són durs per tots i per Cossetània, també.
Cossetània, i ara la fareu també
aquella promoció conjunta de cara a Sant Jordi?
Està previst i està fixat ja al dia i tot.
Molt bé, doncs, Jordi...
Comparàvem tots convocats.
Ja tindrem temps,
que encara falta més d'un mes per Sant Jordi.
Jordi Ferrer,
director gerent de Cossetània Edicions,
de Valls,
i des de fa una setmana
president de l'associació d'editots en llengua catalana.
Gràcies per atendre aquesta comunicació
de Tarragona Ràdio
i bona feina
amb la nova responsabilitat que has assumit.
Moltes gràcies a vosaltres
i també voldria dir a molta gent,
als molts amics,
especialment de les comarques terragonines,
que aquests dies m'han enviat a mail,
m'han trucat,
m'han felicitat pel càrrec,
que no he pogut respondre a tots, no?
I a tots els hi volia agrair,
perquè realment, doncs,
la feina que hem de fer és important
i tenir el recorçament de la societat civil catalana
i de la gent més propera, doncs,
és reconfortant.
Doncs queden, d'alguna manera,
agraïts tots els que t'han felicitat.
Que vagi molt bé, Jordi,
i bona feina.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.