Passen gairebé sis minuts, dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant i seguim parlant de festa,
d'activitats, de cultura en definitiva,
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Parlant d'un espectacle que arriba aquest diumenge
a dos quarts de set de la tarda al Teatre Metropol,
amb la companyia de Pepa Plana, la Pallassa Vallenca,
que ens presenta un espectacle anomenat, titulat Penélope.
Amb la Pepa Plana tenim ara mateix línia directa a través del telèfon.
Pepa Plana, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
És un orgull, és un luxe.
Tenia a Tarragona aquest cap de setmana la Pepa Plana, per exemple,
i el Tortell Poltrona.
Ahir parlàvem amb ell del circric que es munta també aquí a Tarragona,
coincidint amb Carnaval,
i precisament en el mateix cap de setmana, diumenge a la tarda,
la Pepa Plana estarà amb la seva companyia aquí a Tarragona, al Metropol.
Hola, hola, hola, no ho sabia.
Doncs, escolta, és un...
Superbé, home, home.
Això és que alguna cosa està funcionant a nivell així de pallassos i pallasses,
i quina sort, quina sort.
Per això deia que és un luxe poder parlar ahir amb Tortell Poltrona i avui amb la Pepa Plana.
Escolta, Pepa, explica'ns en què consisteix aquest espectacle que tituleu Penélope.
Doncs és això, un espectacle de pallasses, en aquest cas de pallassa,
un espectacle que delira i vol jugar sobre el mite de la Penélope, no?
Aquest model de dona que espera, no?
Aquesta senyora que està durant 20 anys esperant que arribi l'Ulisses.
I, bueno, d'alguna manera aquest és el punt de partida,
i sense perdre de vista que és una pallassa qui ho fa, era...
Com és aquesta espera de la Penélope, no?
I si val la pena esperar o...
I en tot cas és un espectacle per riure
i una mica pensar en això que vol dir l'espera.
I tu sola al damunt de l'escenari?
Sí, no tinc amics.
No tens amics?
No, no, és...
De fet, qualsevol espectacle de pallasses,
la complicitat del públic es converteix en un pertener més.
Però sí, és un solo, és un solo.
És molt habitual, no?, en el circ, en aquest tipus d'espectacles,
moltes vegades això, la complicitat del pallasso o de la pallassa amb el públic,
però el pallasso o la pallassa sola al damunt de l'escenari.
Sí, de fet, hi ha molts models, diguéssim,
dintre ja de l'estructura clàssica del pallasso, no?
Hi ha... L'habitual és un trio, és August, contra August i Blanc,
però també hi pot haver parella, que o és o Blanc-August o dos Augustus,
o llavors els que treballem sols que se'ns diuen excèntrics,
que vol dir que ens ho fem tot naltros i que tant aviat som el blanc,
l'August, el contra August.
Una mica per aclarir-nos el blanc, que és el llest,
el que va pintat de cara blanca i diu com s'han de fer,
Pepito, pon la filla aquí, aquest és el blanc, el que sap,
i llavors per explicar un desordre hi ha l'August, que és el tonto, el que no sap,
i el contra August, que és el germà petit, d'alguna manera, que encara és més tonto.
I així ens classifiquem, però després hi ha totes les modificacions que vulguem.
Sembla difícil, a priori, que una història així clàssica es pugui convertir en l'escenari
en una història divertida com la que ens proposes tu, no?
Sí, de fet jo penso que amb els grans drames, amb el drama profund,
és allà on viu el Pallasso, per tant, és donar-li el punt de vista que li cal,
però no hi ha res més còmic que el drama.
De fet, no fem una altra cosa que estirar-lo i això provoca riure.
I sí que amb els clàssics els Pallasso ens hi trobem molt a gust.
De fet, Shakespeare sempre posava Pallasso en les seves obres en forma de criats,
aquest contrapunt còmic li serveix el drama per respirar, no?
Quin paper té la música en l'espectacle, si és que n'hi ha?
Home, la música és un regal, és el Lluís Cartes,
que comença a ser el meu músic de capçalera
que en aquests moments està donant la volta al món.
He estat un any que va demanar permís de fuga, no?
I la música és original i és una música, això,
feta a mida per aquest espectacle.
Veiem en la fitxa de l'espectacle també que hi ha el McLari
fent assessorament de màgia.
Fins a quin punt, doncs, la màgia és protagonista de l'espectacle?
Home, és un altre dels grans, no?, el Lluís Supergenerós.
De fet, em va ensenyar moltes coses, vull dir que vam estar treballant
un munt de jocs de màgia perquè anessin a favor de l'espectacle.
No és un espectacle de màgia, no...
No, però en algun moment hi ha petits tocs de màgia que a mi m'agraden molt, no?
I en aquest cas, doncs, l'Ari me va aconsellar i va ser supergenerós,
però ningú es pensi que va haver-hi un espectacle de màgia.
Només que passen petites coses màgiques.
De moment, la Pepa Plana és payassa, però no maga.
No, tot i que m'apassiona, eh?
Vull dir que també s'ha d'anar al tanto perquè la màgia crea addicció.
I ja també, amb els meus darrers espectacles,
sempre hi ha alguna coseta de màgia.
Algun toc.
Aquesta payassa que veurem a Penélope, quin caràcter té? Com és?
De fet, és una modista, és una...
En aquest cas, és una...
De fet, la payassa sempre és la mateixa, que sóc jo, multiplicada.
El que passa, però, que la faig viatjar en diferents aventures.
I en aquest cas, doncs, això, és una modista.
En el moment que marxa el seu home, no?, que és el Ramon.
Qui marxa és el Ramon.
I llavors inventa que, si és la Penélope, és molt més divertit, no?
I comença a relirar.
I és una payassa, doncs, que això, el treballar sola, també.
Té una criada, té...
Vaig desdoblant-me amb d'altres personatges,
però, clar, sense perdre el segell ja del meu caràcter,
és super, super presumida.
I també la Penélope tenia molts pretendents.
Doncs jo també els tinc.
Que és el públic que em mira i que m'admira.
I és així, una payassa, això, coqueta,
però que en sec se li va a l'olla i es fa una mica panqui,
però no és gamberra de fer mal.
L'espectacle el teniu rodant per tot el país?
Sí, ara en aquests moments la Penélope, doncs,
està de gira per Catalunya, sobretot.
i vam estar a Manresa, avui a Mataró.
Vull dir que cada dia anem tombant així,
amb la sort que, com que estàs a casa,
els quilòmetres són reduïts i sempre pots anar a dormir a casa,
que això també està bé.
Però, bueno, també la Penélope ha estat a Suïssa,
a Àustria, a Sant Baslovènia.
Com que és un espectacle que gairebé no hi ha paraules,
també pot disfrutar d'anar arreu, no?
I s'entén? O s'entén d'una altra manera, allà, l'espectacle?
Quan ets fora del país, el públic ho entén d'una altra manera?
No, no, vull dir, em sembla que també,
a vegades avui estàs a Mataró i riuen d'unes coses
i demà a Tarragona d'unes altres.
El Pallassó jo crec que no té fronteres
i té aquesta simplicitat amb l'origen, no?
Que és com que ens diuen poetes en acció,
perquè realment agafem l'essència de les coses
i amb aquesta essència pots fer l'espectacle en qualsevol país
perquè estàs buscant el més ínfim, no?
El més petit per explicar el més gran.
Quan estic a fora, doncs sí que parlo molt menys encara
perquè com que no sé parlar alemany,
doncs m'obliga a dir les tres paraules que he après
que no em calen més per l'espectacle.
Quan estic aquí se m'escapa i potser dic més coses
de les que a priori caldria,
però tampoc no em tallo per parlar si tinc necessitat.
I la Pepa Plana, com a ballenca, què és?
Va viure les desenals?
Sí, home, vam estrenar espectacle nou.
A les desenals vam anar d'estrena.
I què tal va anar?
Molt bé, molt, molt bé.
Sempre és un plus actuar a valls i actuar a les desenals encara més, no?
Que jo sóc de valls i sé que comptem les coses de 10 en 10.
I sí, l'èxode, doncs, es va estrenar
i en aquest cas vam inventar un trio
que també és una novetat per mi i va ser de disfrutar-ho.
I és un espectacle que s'anirà treballant, que s'anirà consolidant?
És a dir, que el podrem veure en altres escenaris?
Sí, sí, sí, per favor, som els espectacles per disfrutar-los
i per girar, no?
No té cap sentit que fer una creació que després només la veuen.
En el meu cas, no?
I parlant de pallassos, tu fas un espectacle per poder-lo ensenyar
com més vegades millor.
I ara hi ha Igualada a finals de mes
i després sí que s'atura fins a la tarda per fer la gira més important.
Molt bé. En tot cas, de l'estrena a valls, contenta, satisfeta?
Sí, valls i reus, van disfrutar l'èxode i supercontenta.
Molt bé. Molt diferent el que veurem aquest diumenge al Metropol.
Sí, no, no.
És un més segell Pepe Plana i un solo i una història que...
que, bueno, clar, quan acabes de fer un espectacle el mimes molt,
el mimes moltíssim i l'èxode és l'últim que ha nascut,
però la Peña López només té un anyet, un anyet encara acabat de fer.
Encara de créixer.
Sí, no, no, tot i que ja portem unes 80 funcions,
és un espectacle que m'està donant moltes alegries
i que és molt bonic.
Ahir li preguntava al Tortell Voltrona
i avui també en la mateixa línia li pregunto a la Pepe Plana
aquest món del circ, dels pallassos, dels clowns,
com el veus, com l'analitzes al nostre país?
En quin moment creu que us trobeu?
Home, jo penso que, ostres, per sort en aquest país nostre
estem disfrutant d'una efervescència pallassil,
un esclat, no?
I també a nivell de circ, no?
Que som moltes i moltes companyies
que estem fent espetacles preciosos
i que estem girant pertot arreu,
i pertot arreu vol dir per tot el món.
Hi ha un segell tatalà de circ i en pallassos també.
està claríssim que tenim la sort que som colla
i que si ens deixen fer circuit,
si podem ensenyar els nostres treballs,
només farem que multiplicar-ho
i aprendre més, no?, i créixer.
Per tant, quan vas pel món,
te n'adones de la sort que tenim els pallassos i pallasses catalans
i la gent que fem cerca en aquest país,
perquè sí que estem en un molt bon moment.
Jo soc optimista, no sé què deia el meu company Tortell,
que som superamics,
ell és un gran lluitador
i crec que hem d'agrair tota la gent que ens precedeix, no?,
que ells realment han obert camí.
Jo, quan vaig començar a posar-me el nas ara fa 15 anys,
realment hi havia un desert que costava molt
i tothom em deia,
home, Pepa, això que vols fer,
dona, pallassa, sola, peraduls,
això no hi ha circuit.
Jo deia, bueno, doncs s'haurà d'inventar.
Doncs sí, en aquests 15 anys
el panorama ha canviat molt
i això és una sort.
Això és una sort.
En la mateixa línia
i es mostrava el Tortell Poltrona.
Som optimistes, perquè és veritat.
Molt bé.
Doncs, com deia el príncipe a l'entrevista,
un luxe poder gaudir aquest cap de setmana
del Circ Cric i de la Pepa Plana a Tarragona,
ara que més arriben les festes de Carnaval
i la gent té ganes especialment de passar-s'ho bé
i de somriure.
Pepa Plana amb Penélope,
diumenge a dos quarts de set de la tarda al Metropol.
Moltes gràcies per atendre aquesta trucada de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies a valtros
i com la Penélope jo us espero.
Molt bé.
A la seré.
Gràcies.
Gràcies.
Adeu, Pepa.