Bona part de la programació de Tarragona Ràdio d'aquesta setmana
està centrada, evidentment, en el Tarracovi,
el Festival Internacional de Reconstrucció Històrica de Tarragona,
Festival Romà de Tarragona.
Entre molts dels actes, un d'ells tindrà lloc aquest vespre
a dos quarts de vuit a les restes arqueològiques de part central
i organitza Némesis.
I avui en parlem amb una de les seves responsables, la Isabel Penya.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
La saludem a l'altra banda del fil telefònic.
El món de la mort a l'antiga Tarraco, Funus.
Explica'ns de què anirà aquest acte que podrem veure aquest vespre
a les restes arqueològiques de part central.
Sí, doncs, recreem el que és un funeral.
Un funeral d'un personatge preminent, d'època romana,
d'època republicana, quasi ja al voltant de Canvidera,
i fent, doncs, des dels moments previs a l'amor,
quan l'home està a punt de morir,
el moment en què mor,
i després tots els rituals que es desenvolupen, doncs,
a continuació de l'amor.
I com és aquest ritual, Isabel?
Doncs, fan coses molt semblades a lo que podíem fer nosaltres,
o a lo que feien els nostres avis,
perquè ara ja, a les funeràries que hi ha,
ja no es fa res a casa.
En aquella època, lo que es feia era,
bàsicament, doncs, netellar-ho molt bé,
els familiars donaven l'última deut,
tancaven els ulls,
els posaven molts perfuns,
perquè, clar, havien d'estar 3, 4, 5, 6 dies a casa
exposats per rebre els condols d'amics i familiars,
i llavors havien d'estar molt ben preparadets.
Normalment, aquest personatge,
com és un home d'una família bona,
el vesteixen amb les robes,
una toga per a la testa,
que és la vestimenta típica d'un ciutadà romà,
i, bueno, doncs, això, els rituals que es feien a casa, normalment.
Tenia molta importància, en aquella època, aquests ritus?
Doncs sí, sobretot per les famílies, una miqueta benestant.
La gent més pobra dels rituals eren més senzillets,
suposant que serien semblants,
però no tindrien tant de repercussió social.
En el cas que nosaltres representem,
que és un personatge en una posició acomodada,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs sí, es rebien,
estaven diversos dies espòsats a casa,
a l'altre, normalment,
els familiars i els amics venien,
presentaven les seves condolencies a la família,
i després, per exemple, els nou dies,
que també ho fem nosaltres,
el que es feia era una mena de...
l'escena convivialis,
que era una mena de dinar,
que es feia a sobre mateix de la tomba,
que anaven familiars i amics a dinar,
i a menjar,
i a fer-li vacions de vi
a sobre mateix de la tomba d'aquell personatge,
com una mena de recordatori.
Això també ho recreeu,
Sí, això també.
Seria ja quasi el final de la nostra recreació.
A més a més, per part dels romans,
era també molt important deixar testimoni
dels meris d'aquella persona que havia fet al llarg de...
Això també era una part important, oi?
Era bàsic, era bàsic.
És una cosa que aquí no fem,
però ja vam fer la primera vegada
que vam representar el Funus,
ja fa anys.
Això ho feien, que el que feien era llegir,
abans del seu alterrament o de l'incineració,
que a vegades feia incineració, a vegades inumació,
el que feien era llegir una mena de panegíric,
elogiant tot el que havia fet aquesta persona,
tots els seus meris,
sobretot en el cas dels homes.
Lògicament, on les dones de família bona
també ho feien a vegades.
Però sobretot era importantíssim,
en el cas dels homes,
això deixar de testimoni
i sobretot el fet d'enterrar-los
a prop de les vies principals d'accés a les ciutats,
doncs fer tombes monumentals,
com seria el cas de la Torres dels Sipions,
aquí a Tarragona,
seré un exemple d'aquest tipus d'enterrament
a prop d'una via,
perquè cada persona que passi per allà
i vegi aquella tomba
se'n recordi d'aquella família,
era molt important.
Aquests monuments funeraris també eren molt importants.
Depenent, m'imagino,
del poder de cada una de les persones, oi?
Clar, clar, estem parlant ja de gent
amb molts, molts diners
i molt tarda d'avançar social,
la gent que podia enterrar-se
en jocs com seria la Torres de Sipions.
La gent més normaleta
anava a les necròpolis
i una vegada allí, doncs, també,
dins de la necròpoli mateix
també hi havia diferència
entre una tomba i una altra.
Des del més senzill,
que era enterrar en les sànfores típiques
o les tegulai,
a fer ja mausoleus familiars
amb inscripcions
i una cosa més, més treballada.
No és la primera vegada, oi?
Isabel, que feu un acte com aquest.
No, no, avui.
Nosaltres participem des de la primera edició.
Des de la primera edició, oi que sí?
Allà, 13 anys, sí, sí,
hem vist de tot
i la veritat és que estem contentíssims
de poder seguir endavant
i tot el que queda encara.
És un bon lloc,
les restes arqueològiques del Parc Central?
Tenen una encana especial?
Sí, molt, molt,
perquè a més és el primer any
que es fa alguna cosa allà.
Sí.
Sí, sincera, no s'havia fet mai res.
Per tant, és la primera vegada que ho feu allà.
Sí, sí, sí,
que fem això
i que es fa qualsevol cosa allà,
relacionat amb Tarracoviva.
Allà normalment es fan guies,
més o menys,
si la gent demana es pot fer una guia,
però així un acte integrat
dins del Festival de Tarracoviva
mai s'havia fet,
aquest any és el primer,
i tenim molt bones perspectives
perquè l'espai és fantàstic
i hi ha una basílica romana
que es conserva sense la planta,
pràcticament,
que és de les poquetes,
vull recordar que és l'única
en tota Hispània que es conserva,
és del segle V i és fantàstica,
amb enterraments dins,
està molt bé, molt bé
i és poc licitat i poc conegut.
Per tant, el mar que és incomparable, doncs.
Sí, sí, sí, realment sí.
Se fa això,
se fa un funeral per això,
perquè clar, tenim,
encara que cronològicament
ens marxem una miqueta,
perquè clar,
la basílica és del segle V
i nosaltres representem
un enterrament de República Canvidera,
però més o menys,
el marc és molt bo.
A més, expliquem,
a l'inici de l'activitat,
expliquem quines són les restes que hi ha,
per què ho fem allà
i més o menys,
per fer una contextualització
del lloc i de l'activitat.
Quina durada té,
aproximadament, l'activitat, Isabel?
Tres quarts d'hora, més o menys.
Sí, més o menys, així d'això.
I quanta gent necessiteu
per fer aquest ritual,
aquest ritual de la mort?
En aquest cas,
l'hem fet justet,
perquè clar,
si es podies fer,
es podria fer amb molta gent,
perquè clar,
quan fas el que és la processó,
podries posar molta gent.
A nosaltres,
aquesta vegada,
en compta,
em sembla que són unes 12-14 persones,
més o menys.
Més l'espeaker,
la persona que parla,
que també participa,
que és la que fa,
doncs,
d'això,
porta a la gent,
el porta als diferents punts
on desenvolupar l'activitat,
i després,
dona la benvinguda,
i presenta tot.
Doncs ja ho sabeu,
aquest funus,
el món de la mort a l'antiga Tàrraco,
es representarà avui,
a dos quarts de vuit del vespre,
i el proper dijous,
també a la mateixa hora,
a dos quarts de vuit,
a les restes arqueològiques
del Parc Central,
la primera vegada,
com deia l'Isabel,
que es fa en aquest indret,
i que, per tant,
tindrà al seu encant,
una activitat gratuïta,
evidentment,
a l'afonament de l'espai.
Més o menys,
quanta gent preveu
que hi pugui cabre, Isabel?
Doncs,
unes 30-40 persones,
més o menys.
Perfecte.
I, escolta'm,
com es presenta
el Tàrraco Viva d'enguany?
Fantàstic.
Portem ja...
Va començar dijous passat,
aquest cap de setmana
hem fet activitats
al Fòrum de la Colònia,
també de la via Tàrraconensis,
a Camp de Mar,
aquest cap de setmana,
i fantàstic,
a veure.
I aquest cap de setmana,
què ens espera més?
Doncs,
el cap de setmana que ve,
se suposa que sou
cap de setmana fort,
per dir-ho d'alguna manera.
Nosaltres fem,
per exemple,
els Lúdia Polinares
a l'amfiteatre,
juntament amb Ars de Micàndi,
i l'Udés Kenichi,
que és una activitat
molt esperada per la gent,
perquè, clar,
és la representació
i recreació
de les lluites de gladiadors,
però no únicament la lluita,
sinó tot el que hi ha
al voltant de la lluita.
La gent que s'asseu a les grades,
com estan distribuïdes a les grades,
la pompa que s'envolupava abans
de les lluites propiament dit.
La veritat és que
és el tercer any que ho fem
i té molt bona rebuda, això.
Doncs ja ho sabeu,
Némesis,
com sempre,
present al Tàrraco Viva,
i hem volgut recordar
una de les activitats
que, com dèiem,
no és nova,
però sí que és nou,
vindrà on es farà,
que serà, com dèiem,
a les restes arqueològiques
de Part Central.
Avui, a dos quarts de vuit del vespre,
presentant fonos
al món de la mort
a l'antiga Tàrraco.
Isabel Penya,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adeu-siau,
bon dia.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Gràcies.