Ja dèiem fa un moment que un dels protagonistes, sens dubte,
de la programació d'hivern del Teatre Metropol,
i especialment d'aquesta setmana, és l'actor Pere Arquillué.
Demà a la nit el podrem veure damunt de l'escenari del Metropol,
amb aquest clàssic de Samuel Beckett, Primer Amor.
Ara mateix el podem saludar per telèfon al Pere Arquillué.
Pere, molt bon dia.
Hola, bon dia a tots, què tal?
Com explicaríem aquesta obra, aquest clàssic de Samuel Beckett,
aquest Primer Amor?
Doncs és difícil d'explicar,
perquè en primer lloc no és ben bé una obra de teatre,
és un relat, i a partir d'aquest relat
nosaltres hem fet aquesta aposta en escena.
És una tragicomèdia que explica el primer encontre
entre un home i una dona, aquest Primer Amor, que cita el títol.
El que passa és que el qui l'explica és un personatge bastant particular,
és un outsider, un home que està fora,
que no està gens inserit en aquesta societat,
i per tant la visió que donarà d'aquest Primer Amor
també és molt particular, tan particular com pot ser-ho ell.
bé, Beckett utilitza aquest tipus d'escriptura,
doncs això, per fer aquest negatiu del que seria l'amor,
ell mostra més aquest amor antiromàntic,
i amb el que diu, doncs es riu molt,
però a vegades amb el que calla, doncs,
doncs intueixes una gran tragèdia, no?
És tan important, doncs, el que dius com el que no dius?
Exactament, seria una mica això,
no seria tan important el que es diu com el que no es diu.
És un text que frepa una mica l'espectador,
és un text que no és fàcil,
que obliga l'espectador a estar actiu,
però penso que la recompensa és molt forta,
en aquest sentit.
Tu interpretes el personatge,
de fet ets l'únic que estàs al damunt de l'escenari,
però a més has, d'alguna manera,
creat el concepte del muntatge.
Com podem explicar això a l'audiència?
Què més fas a part d'actor?
Com més has intervingut en el muntatge?
A mi m'arriba aquest text a les mans
i decideixo tirar-lo endavant,
me n'anamoro de seguida.
Això m'arriba pel Moïsès Maica,
és un director d'aquí a Barcelona,
i el Moïsès em deixa la llibertat
de poder, doncs, jo triar i fer el meu equip.
Aquí hem tingut molta part de culpa
i hem tingut molt a veure, doncs,
tant el Miquel Gorri com l'Àlex Uller.
L'Àlex Uller és un membre del grup La Fura,
i el Miquel és un director, bàsicament, de text,
que fa molt temps que treballa amb mi,
i tant l'un com l'altre són tan culpables com jo
d'aquesta aposta en escena.
Nosaltres buscàvem que aquest text
es pogués apropar bé avui en dia l'espectador,
i la veritat és que hi ha un punt de risc,
però penso que és agraït.
El relat del Samuel Beckett està escrit als anys 40,
si no m'equivoco,
i plena vigència, diries?
No més que vigència,
és d'una modernitat brutal,
perquè penso que està escrit
després de la Segona Guerra Mundial,
i jo penso que és un text
que avui en dia connecta perfectíssimament.
Si sobta d'alguna cosa seria per això,
de lo modern que pot arribar a ser el text avui en dia.
Més que modern,
potser podríem dir-ne que és clàssic,
en el sentit que ataca un tema
des d'un punt de vista absolutament nou
i poc sentit.
En aquest aspecte seria on podríem dir
que és tan i tan modern.
Hi ha més de còmic que de tragèdia,
o de tragèdia que de comicitat?
Sí, hi ha molta comicitat.
Depèn dels llocs on vaig,
la gent riu més o riu menys.
Això sí que no ho sabrem mai.
El que passa és que el text fa riure
i fa riure molt.
Recordo que quan l'assajem
tenia problemes incurs per aguantar-me'l jo,
el riure,
perquè ja et dic
que és una visió tan grotesca a vegades
de l'amor que fa riure.
però per sota amaga amb mala llet
i té molta mala llet
i té això,
té molta tragèdia a vegades també.
Com portes això d'estar sol
al damunt de l'escenari?
Cap problema?
No, no, no, cap problema.
Tot i que no estic sol del tot
perquè hi ha un tècnic
que el tinc tot a la funció allà,
que és el que té unes politxes
que fa pujar i baixar un cel,
un cel de leds
que va canviant de color
depèn de l'espai on soc
i si vulguis o no,
doncs fa molta companyia.
De totes maneres
és un gustasso,
però un actor
és un ple poder fer
un text com aquest,
complex,
però molt gratificant.
Per a una part del públic
pot semblar que digui
uf,
un altre monòleg.
Què els hi diries?
No ho sé.
Som fàcils de convèncer
o no aquest tipus d'espectadors?
No sé què dir-te
perquè realment,
mira,
jo l'únic que puc dir
és que va funcionar molt bé
aquí a Barcelona,
tant a nivell de crítica
com a nivell de públic,
i bàsicament,
bàsicament,
bàsicament,
el que jo li puc dir a la gent
és que ja sap molt bé
aquest a darrere
i sap molt bé aquest,
és molt,
sap molt bé aquest.
Jo penso que és un gran,
un gran text
a tots nivells
i no només
per poder-lo posar a escena
després,
sinó simplement
per escoltar-lo
i per poder reflexionar.
Hi ha una gran traducció
de l'Anna,
de l'Anna Soler
i jo amb això sol
ja n'aniríem bé,
diguéssim.
A més a més,
sí que puc dir
doncs que la gent,
hi ha de tot,
perquè hi ha,
com som sempre,
hi ha de tot,
però hi ha gent que riu molt
i gent que no riu tant,
però en tot cas,
sí que s'instal·la
un somriure esllavi segur.
Esteu en gira?
Estem en gira,
sí, estem en gira,
farem unes 20 localitats o així
i potser en podríem fer més,
però estreno Copenhague
en una altra obra
que em sembla
que també venim aquí a Tarragona.
L'estreno d'aquí un mes
o més o menys així
i això no em permetrà fer-me més.
Però sé que l'endemà
en molts llocs
i que estem funcionant molt bé
i estem recorrent
tot el territori.
Moltes coses, no?
Moltes feines ara
en la vida professional
del Pere Arquilloé.
Sí, anem una mica enfeinats,
però també es tracta d'això
i a més
tinc la sort
que ho passo molt bé
fent aquesta feina.
Vull dir que
en principi
això no ha de ser un problema.
Pere Arquilloé,
doncs moltes gràcies
per atendre aquesta
comunicació en directe
de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé
també la representació
d'aquest primer amor
de Samuel Beckett
de Malanit.
Esperem-ho.
Tinc moltes ganes.
Tinc moltes ganes de venir.
I a veure si riem
més o menys
perquè ja dius que...
Tampoc és un problema,
vull dir que no em vull fer...
Jo l'únic que dic
és que vull treure
aquesta cosa
que a vegades
la gent es pensa
que quan parles de tragèdia
o parles de Samuel Beckett
a vegades
que és difícil,
complicat
o que és fosc,
no?
Aquestes paraules ho venen.
No és gens fosc,
és molt lluminós,
és un text molt lluminós,
ple de...
ple de moltes coses,
no?
Llavors,
a vegades ho dic més
per...
Ja no és tan important
si la gent riu o no riu.
Sí que hi ha llocs
que la gent ha arribut moltíssim,
però ja no és important
això,
sinó poder escoltar
un text
d'aquesta manera.
Perfecte, doncs,
Pere Arquillo,
gràcies per atendre
aquesta trucada
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Una abraçada a tots aquí.
Adéu-siau.
Bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Basta bela�.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.