Ramon Aleu, bona tarda.
Bona tarda.
Ha costat una miqueta, no?, arribar fins a aquest punt,
però finalment, dimarts vinent, el 18 de gener,
es podrà presentar una moció al Senat en llengua catalana.
Sí, la defensa es farà amb...
El reglament permet que es faci amb qualsevol de les llengües
que són oficials en alguna comunitat autònoma.
I com que el primer a defensar-ne una moció seré jo,
ho farem de debat.
Serà justament això, eh?
Estem parlant del català, el gallec i l'Euskara, bàsicament.
Sí, tenen com a català el català i les seves variants dialectals.
La primera moció, justament, que defensarà aquest proper dimarts
té a veure amb el món de l'ensenyament.
És així, no?
Sí, sí.
Per tant, jo descensaré la moció en els termes normals,
però l'única novetat, el que és noticiable, diguem-ho,
és que després de diferents intents,
aquesta legislatura hi ha hagut un acord no unànim,
però sí majoritari,
per a modificar el reglament de manera que permeti
l'utilització de les diferents llengües.
I aquesta és la novetat.
El debat sobre la moció no té gaire novetat
perquè és un tema que ja està debatut,
en el que les nostres posicions són conegudes,
però en canvi la novetat està en l'utilització de la llengua.
Es podrà parlar sempre el català o qualsevol d'altres llengües al Senat
o només s'hi ha escrit en algunes determinades ocasions?
En el debat de totes les mocions.
És a dir, en el debat que no tenen transcendència amb altres instàncies.
Per tant, el debat de les lleis es farà en castellà
i el control del govern es farà en castellà.
Però el debat de les mocions,
això representa en aquests moments entre el 60 i el 70% del temps,
es podrà fer emprant les llengües que són oficials
amb alguna comunitat autònoma.
Dur a terme aquest canvi en el reglament ha estat complicat.
Ho he dit perquè de vegades s'associa al debat de les llengües
també amb el debat territorial, no?
Bé, ha estat complicat perquè modificar un reglament
sense un acord generalitzat
sempre és una mica complicat.
El normal és que els reglaments es modifiquin
amb un acord molt ampli de la Càmera.
En aquest cas, i després d'uns quants intents,
el PP, el Partit Popular, no ha entrat en l'acord,
ha continuat votant en contra,
parlant de trencaments d'Espanya
i coses d'aquestes que suposo que electoralment li van bé
i per això ho fa.
I el que ha costat és el convenciment del grup socialista
que només amb la votació majoritària i no unànim
es podia modificar el reglament amb aquests termes.
Al final, aquest convenciment ha arribat
i ha sigut possible arribar a votar al ple
aquesta modificació del reglament.
Diria, Ramon Adéu, que ara la cambra alta
ja és autènticament territorial
o encara cal fer algun pas vols?
No, no, no.
És només territorial amb el tema llengües.
Jo crec que la modificació autèntica
que necessita el Senat
per ser una autèntica càmera territorial
està pendent.
Jo, a la legislatura del 93-96,
vaig estar a la ponència
que he estudiat la possible reforma constitucional
a la que van compareixer
la majoria dels ponents constitucionals
i semblava que hi havia una voluntat d'avançar
cap a una modificació del Senat
com a càmera territorial,
però no es va fer.
No es va fer, no s'ha avançat
i jo veig molt difícil que es faci.
Però aquesta és una necessitat que té aquest país.
És a dir, aquest país necessita una càmera legislativa
que sigui territorial,
on les comunitats autònomes hi tinguin el pes definitiu.
Avui, dels 260 i tants senadors que existixen,
208 són elegits directament
i només la resta són nomenats per les comunitats autònomes.
jo crec que hauríem d'atendir a un Senat
on la presència i la influència de les comunitats autònomes
fos més definitiu del que està siguen ara.
Però aquest és un altre debat,
no és el debat de les llengües.
I el debat de les llengües,
si ha sigut possible,
i s'ha tirat endavant,
doncs ens omple de satisfacció
i a mi personalment m'ho omple encara més de satisfacció
perquè per poder ser el primer senador
que faci servir una llengua diferent del castellà en aquest debat.
Vostè ha estat elegits senador des de l'any 93,
crec que no, de forma, en fi, en tots els comissis.
S'ho imaginava llavors com s'ho imaginava?
Llavors que algun dia podria parlar català?
No, no, no, perquè si m'ho hagués imaginat
hagués comprat un apartament
que en aquells moments hi havia unes ofertes francament temptadores.
Recordo concretament que n'hi havia un
que vam anar a veure per 5 milions de les antigues pessetes
i era bastant acceptable,
però clar, jo hi anava per 4 anys,
per tant no podia plantejar-me fer una inversió d'aquest tipus.
Bé, si ho hagués fet, ja s'ha fet el negoci a la meva vida,
però no ho vaig fer.
I s'ho imaginava, Ramon,
veu que algun dia podria expressar-se en la seva llengua al Senat?
Sí, això sí,
i això sempre, aquesta esperança sempre l'hem tingut,
sempre hem estat tossuts amb això.
I bueno, ara que ha arribat, doncs estem satisfets.
Però també volem que sigui una normalitat,
és a dir, que no, que sigui notícia el primer dia,
però que a partir d'ara ja sigui normal,
que és el que hauria de ser,
que l'emprar, les diferents llengües,
sigui una cosa normal, no?
Una cosa noticiable.
I per tant, el que desitgem és que sigui això,
que només sigui notícia la primera vegada,
però que després ja es faci amb absoluta normalitat.
Per tant, el que viurem i viurà vostè en primera persona
el proper dimarts és només un primer pas, no?
Sí, evidentment.
Per quan el Congrés, doncs?
Jo dubto que el Congrés tingui el recolzament constitucional
que sembla que sí que té el Senat.
No veig la mateixa possibilitat de tirar endavant aquesta reforma
amb la mateixa facilitat de la que s'ha produït el Senat.
Serà, recordem-ho, el dimarts vinent, el 18 de gener,
quan podrem escoltar el port de Badalentesa del Senat,
el tarragonís Ramon Aleu, fill de Margalef,
o podrem escoltar, doncs, parlant en pronunciació en català
en aquesta moció sobre la lluita contra el fracàs
i l'abandonament escolar prematur.
Ha preparat algun discurs especial per l'ocasió?
No. Vull expressament ser de la situació la normalitat.
És a dir, comencem una situació nova que només es celebre una vegada,
però que després ha de ser normal i, per tant,
el discurs també ha de ser normal.
Perfecte.
Parlant de l'emoció, no de la situació nova que es presenta.
Ramon Aleu, estarem molt pendents el proper dimarts.
A quina hora, per cert, serà això?
Això és difícil de saber, però suposo que pel voltant de les 7.
Doncs estarem pendents el dimarts vinent, 18 de gener,
ens apuntarem a l'agenda i, en fi, esperem sentir-lo, això,
parlant en català al Senat, en aquesta moció,
demanant aquesta moció i després d'aquest canvi
en el reglament de la cambra alta.
Ramon Aleu, moltes gràcies per tindre a trucar a Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Gràcies a vostès.