Les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí estem en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui volem repetir l'experiència de la setmana passada.
Ja vam reunir la setmana passada
quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona
que han estat en els últims anys al Consistori
i que no continuaran.
La setmana passada ens van acompanyar
Rosa Rossell, Manel López Pasca, José Cosano i Raül Font.
I avui hem convidat altres quatre regidors,
tres regidores i un regidor,
que ens ajudaran també a comentar la seva experiència
del seu pas per l'Ajuntament de Tarragona.
Avui ens acompanya Sandra Coloma,
que ha estat dels últims quatre anys
responsable de diferents àrees del govern de la ciutat.
Sandra, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També Lola Herrera, que ha estat aquests últims quatre anys
comandant tot el món de promoció, economia, empresa, ocupació.
Lola, també bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya també Carme Duc.
Ella ha estat vuit anys, quatre al govern i quatre a l'oposició,
regidora de Convergència i Unió.
Va portar la cartera d'ensenyament els primers quatre anys
i després ha estat a l'oposició.
Carme, també bon dia.
Hola, molt bon dia.
I saludem a través del telèfon el nostre quart convidat
perquè l'havíem citat també aquí
i crec que ha tingut un problema d'aquells amb el cotxe,
però el podem saludar, que és Antonio Rodríguez.
Antonio, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Has tingut un problema amb el cotxe, no?
Sí, m'he quedat una mica tirat.
Estic esperant a la grua
i m'hauria agradat molt estar ahí present, no?
Doncs en qualsevol cas et podem escoltar a través del telèfon
i ara de seguida coneixerem una mica la teva experiència
perquè del que es tracta també és compartir amb aquestes regidores
i regidors una mica la seva experiència, el seu pas per l'Ajuntament,
si aquests dies ho estan vivint d'una manera especial
perquè saben que no continuaran a partir de l'11 de juny,
que és el dia de constitució del nou Ajuntament.
Per exemple, la Sandra?
Home, doncs sí.
Com ho vius aquests dies?
Sí, són inquietants.
És una sensació doblement diferent, no?
Perquè, per una banda, estic contenta perquè era el que jo volia,
era tancar aquesta etapa i finalitzar tots aquests projectes
amb els que m'havia compromès
i complir amb aquests quatre anys,
que era el compromís que jo tenia amb l'alcalde
i, d'altra banda, acomiadar-me de tota la gent
amb la que he estat treballant,
les comissions de persones amb les que hem estat
durant quatre anys,
com amb la cavalcada, el carnaval, l'assessor del seguici...
Perquè, vulguis o no, la meva regidoria
sí que tenia molt de contacte amb tota la gent del carrer,
era molt de contacte directe amb la gent
i la veritat és que me'n vaig molt satisfeta
perquè, de totes, fins i tot la cooperació,
totes elles m'han anat amb un aplaudiment
i això, vulguis o no, enriqueix,
però també entristeix perquè saps que deixes molta gent allí
i que, tot i que t'aniràs trobant per carrer
i parlaràs de coses,
ja no és el tracte directe del dia a dia.
Però, tot i amb això, vulguis o no,
encara em queda una mica
perquè els casaments aquells que queden al final,
que és una part molt maca del fet de ser regidor,
encara me'n queden alguns i...
Ha de fer casaments.
Sí, encara estic casant
i la veritat és que és molt emocionant,
sobretot els amics
que ja han apurat les últimes setmanes
per demanar-me les dates
i també és una part molt maca, però bueno.
I la Lola Reia,
quin estat d'anir té aquests dies?
Home, bé,
o sigui, bé perquè també era una decisió presa
en el sentit que...
Voluntària, no?
Sí, exactament,
perquè jo volia,
evidentment,
volia estar els quatre anys
que m'havia compromès.
He estat,
estic contenta d'haver estat,
penso que és una experiència
que tots els ciutadans
haurien de tenir,
perquè és on aprens
el difícil que és governar,
el difícil que és prendre decisions
que afecten a tanta gent.
O sigui, vull dir que jo crec
que és una experiència vàlida,
el que passa que, evidentment,
hi ha altres coses
que també s'ha de fer a la vida
i jo he optat per aquestes altres coses també.
Però els quatre anys aquests,
la veritat és que ha sigut
absolutament positiu,
en el sentit que s'han pogut
enllegar coses, fer coses.
Hi ha projectes començats
molt macos
que tindran continuïtat.
Penso que hem aportat
canvis que eren necessaris,
almenys en els aspectes
que jo he estat treballant,
que són temes d'ocupació,
formació,
promoció,
empreses.
Jo crec que estem per el bon camí.
Tarragona té un potencial immens
i crec que està en el moment idoni
per desenvolupar-nos,
precisament perquè amb aquesta crisi
és moment d'idees
i de posar en pràctica innovacions i feina.
Jo crec que estem en el bon camí.
I la Carme Duc,
què tal l'experiència?
Perquè ja ha estat vuit anys,
quatre al govern i quatre a l'oposició.
També ho deixa, crec,
de manera voluntària, no?
Sí, sí.
També va demanar al partit
que no volia repartir.
És a dir,
és el cas de les tres regidores
que ens acompanyen aquí.
és el mateix.
Què tal, la Carme?
Ara se'n va amb enyorança
o no?
O ja li està bé?
Realment és el que volia.
No, no,
no me'n vaig gens amb enyorança.
A veure,
jo tinc una feina que m'apassiona
i m'agrada molt.
Vaig acceptar
quan m'ho va proposar
l'alcalde Nadal
de formar part del seu grup,
no?
En aquell moment
ell es presentava,
no sabíem el que passaria,
però vaig acceptar una mica,
la proposta va ser una mica
per sorpresa,
perquè, esclar,
jo, política,
la veritat és que no me n'he considerat mai.
una persona que lluites
per el que creus
i treballes,
no?
Aleshores,
considero que he sigut
una privilegiada
pel fet
d'haver pogut
participar
en la gestió
de la ciutat,
en l'àrea
que a mi em correspon
i formar part
d'un conjunt
i, de fet,
també el fet
d'haver pogut veure
governant,
vaig entrar governant
i he acabat
a l'oposició.
L'oposició és molt trist,
la veritat és que sí,
perquè...
La setmana passada,
perdona, Carme,
vam tenir regidors
que havien estat
en les dues bandes,
a més del partit
dels socialistes,
de Convergència,
Junió
i d'Esquerra Republicana,
i tots van coincidir
en que si has d'estar
al govern i a l'oposició,
millor és primer l'oposició,
perquè a més aprens,
i després el govern.
En el cas de la Carme,
no sé si al revés
ha estat pitjor,
l'experiència.
No, no, no.
Jo la tinc
com una experiència
molt positiva
i una mica estic d'acord
amb la Lola
en el sentit
que tant de bo
tothom
tingués aquesta possibilitat,
perquè veus les coses
d'una altra manera.
I no solament
el que pots fer
i el que no pots fer,
que sí que és cert
que quan jo vaig tornar-me
a presentar,
per dir-ho així,
i vaig anar a l'oposició,
doncs, esclar,
t'esquedes una mica trist
en aquell moment,
perquè hi ha una sèrie
de coses
que havies engegat,
que com diu ella,
continuaran,
meves havien de continuar
i no van continuar,
ara les tornen a engegar,
però bueno,
deixem-ho estar això.
Però, de fet,
el passar a l'oposició
sí que va ser una mica trist,
però ara,
en aquest moment,
jo la veritat
és que me'n vaig molt contenta.
Molt contenta
i penso que ha sigut
una privilegiada.
Jo dic així,
i ho diré sempre,
el fet que he pogut compartir,
tenir una feina
que et permet
fer un parèntesis
a la teva feina,
dedicar-te durant un temps
a una cosa
que és
el servei
de la teva ciutat,
això és un privilegi,
i després jo torno
a la meva feina,
que m'agrada,
m'apassiona,
i ja ho sabeu.
És un cas diferent
del de l'Antonio Rodríguez,
que només el molestarem
tres o quatre minutets,
perquè, clar,
si està pendent de la grua,
l'Antonio Rodríguez,
recordem que anava a la llista,
va,
la llista del Partit
dels Socialistes
és el número 13,
i, clar,
s'ha quedat just a les portes,
i ja ha estat regidor
durant aquests últims anys
d'espais públics,
del que, en fi,
la gent coneix
com la brigada.
Així que, Antonio,
quin estat d'anim tens
ara mateix,
al marge del tema
del cotxe
i de la grua, eh?
Doncs, realment,
realment ha sigut,
a veure,
no m'ho esperava,
no m'ho esperava
perquè, a veure,
ha sigut una experiència
molt gratificant
el poder crear
la brigada
d'intervenció ràpida,
el poder portar
tot el que és
el manteniment
de la ciutat,
els contactes
amb les entitats,
les associacions de dins,
de botiguers,
moltíssima gent
que tenia relació
al carrer amb ells,
doncs,
ha sigut una mica trist,
perquè, clar,
pensem que,
a veure,
és una experiència
molt enriquidora
i, bueno,
sí que ha sigut
una mica allò,
s'ha tallat, no?,
així per 250 vots,
no?,
i, bueno,
doncs,
una mica trist,
però, bueno,
però, a veure,
jo tinc molta il·lusió
i, bueno,
i si el...
el que vaig dir
l'altre dia,
les declaracions
que me van fer
també Tarragona Ràdio,
no?,
que si,
l'alcalde compta amb mi,
doncs,
tinc moltes coses
també pel coneixement
que he adquirit
aquí a la ciutat
i com portar
tota l'àrea
de manteniments,
doncs,
aquesta experiència
o poder treballar,
ja t'he dit,
es treballa molt a gust
quan treballes
per la gent
i aquests dies
quan et veu
la gent al carrer
que et saluda
i, bueno,
i et dona de petons
i, bueno,
realment,
sí que...
et dona una mica de...
És que l'Antonio
és una persona
molt estimada,
diu la Lola Herrera.
Realment,
si te poses una mica trist,
no?,
quan...
però, bueno,
ja t'he dit
que ha sigut
una experiència
totalment enriquidora.
I ha estat un privilegi,
Antonio,
com deia abans
la Carme,
la Sandra i la Lola,
és un privilegi
ser regidor o regidora
de la teva ciutat?
Sí,
jo crec que sí,
estic seguríssim que sí,
perquè ja t'he dit
que la feina que fas,
que després la gent
t'ho agraeix,
el poder treballar
per la teva ciutat
i, no sé,
o sigui,
poder veure,
doncs,
que ara estan millor
les voreres i tal
i pensar
que tu has sigut
responsable
en part de...
no?,
de que ara
la ciutat
està millor cuidada,
doncs,
això,
de veritat,
és molt maco,
eh?,
molt maco,
és una experiència
molt macaca.
Clar,
a mi imagino
que el feliciten molt
a l'Antonio Rodríguez,
però també l'hauran criticat
moltes vegades,
o no l'han agafat
moltes vegades
durant aquests quatre anys
la gent pel carrer
i l'ha criticat
i li ha demanat coses?
Doncs,
doncs,
a veure,
no m'han criticat gaire,
eh?,
no m'han criticat gaire
i, a més a més,
la gent,
quan em demanava coses,
com que jo sempre
he fet tot
el que he pogut,
o sigui,
la gent no ho entenia,
o sigui,
jo sempre deia,
doncs,
a veure,
ara això
no ho podem fer,
doncs,
tranquil,
que de seguida
que trobem
això,
un raconet,
doncs,
ho farem.
Doncs,
jo,
la veritat
que he tingut sort,
en aquest sentit,
he tingut sort,
eh?,
he tingut sort
perquè,
sí,
la gent m'ha respectat molt
i, bueno,
i jo,
la bona fe
sempre intentant
fer-ho tot
el que podia,
no?,
i jo crec que la gent
ho ha entès
i, realment,
estic molt satisfet,
molt satisfet
perquè,
perquè no,
a veure,
no he tingut
moltes crítiques.
Antonio Rodríguez,
ho deixem aquí
perquè em sap greu
que, en fi,
continuïs el telèfon
mentre estàs esperant
el tema
de la grua del cotxe,
però sí que t'agraeixo
que hagis pogut
participar per telèfon
en aquesta trobada
amb altres regidores,
en aquest cas
que també
no continuaran
en el proper mandat
a l'Ajuntament.
Moltes gràcies
i molta sort.
Moltes gràcies a tothom.
Gràcies, Antonio.
Adéu.
Seguim,
mentre estan aquí
els estudis
amb la Sandra Coloma,
la Lola Reira
i la Carme Duc.
Què és el millor
que s'emportaran a casa
aquests dies?
Què recordaran
d'aquests quatre anys?
Hi ha algun moment,
alguna decisió,
algun dia,
alguna imatge,
en el cas de la Sandra
i de la Lola,
quatre anys,
en el cas de la Carme,
vuit anys?
Home,
jo la veritat
és que m'emporto moltíssims.
dels millors,
sobretot en positiu.
Els negatius
també me'ls quedo
per aprendre
de totes aquelles coses
que a vegades
no acabes de fer bé
perquè tampoc
no en saps,
per tant,
estàs aprenent
i ara,
després de quatre anys,
miro enrere
i hi ha coses
que no hagués fet
en aquell moment
perquè ara he après
que no s'havien de fer així,
però n'hi ha d'altres
que n'encertes
i realment
també és molt gratificant.
Jo crec que potser
el fet
de les inauguracions
de tots els equipaments
de joventut
han estat moments
molt impactants
perquè és una transformació
per a la ciutat
i és una llavor ara,
però jo crec que en el futur,
a quatre o cinc anys vista,
crec que donarà els seus fruits
i això és molt enriquidor
i sobretot
els moments així
més emotius,
potser més emocionants,
el moment que també
li vaig donar
els serveis distingits
als elements del seguici
o quan va ser declarada
la festa patrimonial,
el fet d'anar
durant les festes
a Santa Tecla
ser responsable
de tantes persones
i de qualcom tan important
per a la ciutat
com és la festa,
això són moments
molt emotius
i són aquests moments
que m'emporto.
Els negatius,
mirar sempre cap al cel
a veure si plou
o no plou
perquè això també
és un patiment,
ara no tindré tant.
Ser responsable de festa
sempre has de mirar
molt al cel.
I a la Lola Herrera
que li ha tocat Toreja
si em permet l'expressió
amb tot el tema
de la crisi
i que ha portat
àrees com això
empresa,
ocupació,
suposo que també
hi haurà alguns moments bons
que s'emportarà a casa.
Sí, jo penso
que la gran activitat
que hem impulsat,
o sigui,
jo fer un balanç
de la intensa activitat
que s'ha fet
en el servei d'ocupació,
per exemple,
i en el nivell d'empreses,
crec que això
és molt positiu.
Penso que positiu
és que hem creat
el Tarragona Impulsa,
que començarà
la seva andadura
aquí a la Tabacalera
en un parell de mesos.
Penso que això
és un inici
perquè Tarragona
tingui el que té Barcelona
en el Barcelona Activa,
per exemple.
O sigui,
vull dir que aquí,
això,
a nivell de coses pràctiques
i objectives,
això és important.
Però a mi,
el que més m'ha impactat
d'estar a aquest ajuntament
és l'oportunitat
que m'ha donat
de conèixer
altres realitats.
O sigui,
realitats de la gent
que jo estava una miqueta
allunyada.
Que no coneixies.
Que coneixia
de les necessitats
de la gent,
de la quantitat
de gent
que està treballant
per nosaltres
sense cap compensació.
De la gent
que fa feina
sense res a canvi.
Jo,
això,
de veritat,
estava allunyada
i no ho vivia
i això,
per mi,
és el que m'ha enriquit.
O sigui,
la quantitat
de gent
que tenim
en aquesta ciutat
que està
fent coses
per les demés
sense cap tipus
de compensació
només
per fer el bé
i això,
per mi,
és el que més
m'ha impactat
d'estat
en aquest Ajuntament.
I la Carme Duc,
que s'emportarà a casa
d'aquests vuit anys
a l'Ajuntament,
que crec que recordarà més.
Moltes,
moltes coses.
Moltes coses.
Tot positiu.
Jo no recordo res negatiu.
Potser perquè
ara aquests últims anys
ja he estat a l'oposició,
però jo tot positiu.
Els amics.
la gent
que he arribat
a conèixer
d'aquesta ciutat
que no coneixia
de nivell
d'associacions
de veïns,
del carrer.
És que jo
vaig pel carrer
i saludo
moltíssima gent.
Això jo enlloro una mica,
perquè, esclar,
jo treballo
a Cambrils
i aleshores
hi ha dies
que no em moc
per la ciutat,
però quan te mous
per la ciutat,
adeu, Carmen,
adeu, Carmen,
molta gent,
això és una cosa
que és molt maca.
I moment,
moment,
moment,
he de dir
que me n'en recordarà
sempre
i si em senten
que estaran contents,
suposo,
la despedida
que m'han fet
a la regidoria
quan jo vaig marxar.
He de dir
que no hi havia
ningú
que fos de Convergència.
Dels propis treballadors.
No hi havia
ningú
que fos de ciut allà.
Jo vaig treballar
molt a gust,
vam treballar molt,
vaig treballar
molt bé
i la festa,
els regals,
la despedida
i l'enyorança
que m'hi diuen
que tindrien de mi,
jo els diia
però si volen un canvi,
que volien un canvi,
parlem realment,
volien un canvi.
però doncs
jo vaig fer molt,
encara ara,
encara els tinc
molt bons amics
i a tota la ciutat
però jo a la regidoria
que vaig estar portant,
tot l'equip
de persones
que treballava amb mi,
la festa
que vam fer
al final,
una mica
la despedida aquella
al mateix ajuntament,
doncs la veritat
és que és un record
molt bonic.
i tots,
clar,
jo ara dic la regidoria
perquè és cert,
vull dir,
va ser així,
va ser a la regidoria,
tots els altres,
hi ha una gran quantitat
de persones
a l'Ajuntament
que han sigut
superamables
i que la veritat
que els tindré
sempre
com a amics,
però ja dic,
si em demanes una cosa,
doncs és aquesta,
és la despedida
de tots els companys
de feina.
I la maquinària
i el funcionament
de l'Ajuntament,
què?
Els hi va costar molt
perquè a més
les tres concedeixen
que les tres,
en el cas de la Lola
i de la Sandra
han estat només
quatre anys
i governant
i en el cas de la Carme
també els primers
quatre anys governant.
Costa molt
quan entres a l'Ajuntament...
És un elefant,
és un elefant.
Tots els procediments
m'imagino, no?
És molt lenta
i a vegades
molt ferragosa
i jo entenc la gent
quan es queixa
i els hi dono la raó
que han de fer papers
per tot
i potser aquesta
sí que és
una mica
el compte pendent
que queda
amb la ciutat
del fet
que sigui tot
molt més àgil
i tot i que
hem fet esforços
en que això
ho sigui, no?
Segons quines coses
ara estem...
Bé,
molts processos
es fan per internet
i vulguis o no
ja resulta
molt més còmode
per la ciutadania
però hi ha altres coses
que encara ens falten, no?
Perquè clar,
en quatre anys
es poden fer moltes coses
però no totes.
Perquè la sensació
jo d'entrar a l'Ajuntament
per primera vegada
i els primers mesos
anar una mica
perdudes, no?
Sobretot amb aquestes
qüestions de procediments
interns a la casa
el van tenir o no?
Sí, una mica.
Bé, sí, t'has d'aprendre
o sigui, jo penso
de totes maneres
que és una cosa
que qualsevol altra
s'aprèn
jo tinc...
la veritat és que
m'ha tocat treballar
amb uns equips
molt bons
estic molt contenta
he estat molt
a prop d'ells
perquè m'he reunit
amb ells
totes les setmanes
tots els dies
entre vuit i vuit
i mitja del matí
o sigui, vull dir
cada dia
un equip diferent
i ha sigut un tracte
molt directe
durant aquests quatre anys
o sigui, que jo
la veritat és que
estic supercontenta
de la gent que m'ha...
Aquí el paper dels funcionaris
és molt important, no?
Perquè el regidor, regidora...
Han estat disposats
a que els projectes
que portaven entre mans
tirés recte
a vegades, evidentment
els procediments administratius
són compliquets
no és que l'Ajuntament
de Tarragona
sigui complicat
sinó que el procediment administratiu
és molt complicat
i això és a nivell general
el que es té
que treballar
per millorar-lo
però jo realment
tinc la consciència
que hem avançat
moltíssim
que s'ha de fer molt
encara
però que hem avançat moltíssim
jo amb la gent
estic contentíssima
o sigui, a mi
jo soc ara
una defensora
dels funcionaris
i com abans
no havia estat immersa
en aquest tipus d'activitat
doncs no ho era
És a dir
que quan s'està dins
l'Ajuntament
es veu d'una altra manera
absolutament
perquè hi ha molts funcionaris
que li dediquen
hores i hores
i t'estic parlant
de 10 i 12 hores
jo tinc treballadors
que sense anar a dinar
aguantant allí
metge
per acabar el projecte
i això es valora
perquè moltes vegades
ho fan
perquè el projecte
l'il·lusiona
però també perquè
tu els has donat molt
i estàs allà al seu costat
treballant amb ells
i per tant
ells també
això els motiva
a continuar endavant
i a fer que allò
sigui possible
i els esforços
i els sobresforços
que han fet
per exemple
jo també en aquest sentit
no tinc cap queixa
al contrari
he tingut un equip fantàstic
tant de joventut
com de festes
com els centres cívics
fantàstic
i els felicito
i aprofito ara també
per fer-ho
perquè en tot moment
han estat al peu del canó
sempre
qualsevol hora
al telèfon
sempre al meu costat
amb les reunions
i vulguis o no
això
el que deia una mica
la Carme
jo la festa de comiat
com no m'agraden gens
els comiats
encara no l'hem tingut
però si me la fan
la veritat és que
serà molt emotiva
segur que hi haurà festes
fa molta pena
Carme
també recordes allò al principi
quan entres a l'Ajuntament
una mica d'anar perduda?
a veure
això és una mica diferent
jo soc funcionària
ah
jo ja soc funcionària
això la setmana passada
ens ho van explicar
Raül Font i Rosa Rossell
que també tenien
ells havien treballat
a la Generalitat
i ja coneixen una mica
per dintre una administració
jo ja soc funcionària
he estat al capdavant
ara soc la directora
però no ho era
però cap d'estudis
amb càrrecs
de direcció
diguem-ho així
en una empresa pública
la burocràcia
d'alguna manera
ja la coneixia
però he de dir una cosa
jo pensava
que el meu col·lectiu
el col·lectiu
dels docents
diríem així
era un col·lectiu
molt complicat
pensava
però vaig arribar
a l'Ajuntament
i aleshores
me vaig adonar
que jo estava
amb una feina
molt fàcil
comparada
amb tota la burocràcia
i amb tot
el col·lectiu
diguem-ho així
o la dinàmica
d'un Ajuntament
el fet
de ficar-te al dia
amb els procediments
no
perquè estic cansada
de fer-ne
de procediments
i fa molts anys
que n'estic fent
però és clar
aquí
amb un Ajuntament
te trobes
que tu vols tirar
un projecte endavant
però tinc unes persones
que estan a l'oposició
i l'únic que han de fer
és oposar-se
és així
i aleshores
és clar
això és el que
a vegades
enlenteis una mica
la feina
que tu et sembla
que voldries fer
entenc que a nivell
de burocràcia
i així
no
jo ja venia
vinc de l'administració
i ja vinc d'una burocràcia
i vinc d'una sèrie
de papers
d'informes
i d'osiers
i de coses
que s'han de fer
i s'han de presentar
per tant
això no va ser complicat
però
clar
tal com he dit
venia d'un món
que era un sol
i te fiques
en un Ajuntament
on allà
s'ha de coordinar
amb un munt
de departaments
diferents
i de persones
i de grups
polítics diferents
i això
doncs és el que
xoca una mica
jo he marxat
de l'Ajuntament
pensant que jo
torno a dir
estic molt feliç
a la meva feina
i es fan bones relacions
es fan amistats
entre polítics
siguin del govern
siguin de l'oposició
siguin d'un partit
o d'un altre
o aquest enfrontament
que moltes vegades
s'expressen aquí
en les tertúlies
i en els plenaris
i tal
no jo realment
sincerament
no els coneixia
a l'oposició
no la coneixia
ni a la Carme
ni a la Victòria
ni a l'Alejandro
i la veritat
crec que hem quedat amics
jo crec que sí
o sigui realment
és que
normalment
és que
en qualsevol activitat
sempre tens gent
que no està
treballant amb tu
al 100%
que tenen altres idees
en qualsevol activitat
i no per això
o sigui
sempre tens competència
jo que me dedico
a la qüestió comercial
i tal
evidentment
i això no vol dir
que és que
perquè siguin competència
no siguin amics
jo tinc grans amics
en la meva activitat privada
que no estan
en el meu cercle
de relació
perquè
som oposats
i són amiquíssims
i la política
és exactament igual
això va a persones
no hi ha idees polítiques
jo m'emporto amics
de l'oposició
o sigui
tothom
de l'equip de govern
jo crec que hem treballat
com un equip
o sigui
un equip de
de companys
i que de l'oposició
també pot ser constructiva
no tot és oposar-se
vull dir que no tot
és en negatiu
també pot ser constructiva
i en aquest sentit
jo també abogo
perquè a vegades
també sigui això
el fet de construir
entre tots
un projecte
que potser
no és del tot comú
però que segur
que té punts de trobada
perquè al cap i a la fi
jo penso
que el que tots pensem
i el que volem
és el millor per Tarragona
per tant
si tu treballes
amb aquest objectiu comú
crec que
és fàcil
trobar punts
de diàleg
és que els he preguntat
entre altres coses
perquè no sé si
les han trucat
però s'està creant
o es vol crear
una associació
d'exregidors
de Tarragona
ahir
el Xavier Terres
que és advocat
en funció d'advocat
ens va explicar
ja que s'estan creant
els estatuts
així que si no
les han cridat
les cridarem
per formar part
de l'associació
doncs ja t'ho dic
quin serà l'objectiu
ja ho han dit
ja els explicaran
m'imagino
jo encara n'he opinat
digues Carme
i he estat callada
escoltant-vos a vosaltres
a veure
evident
a vegades
davant d'un micro
o davant de la premsa
nosaltres
cada cop fa el seu paper
però quan surts d'aquí
amb la Lola
o amb la Sandra
jo penso que
si en algun moment
hi ha una ocasió
que convé
trucar-los
per dir
escolta
que m'he enterat
o m'han dit
o tu potser el coneixes
potser em pots ajudar
amb el que sigui
jo estic segura
que agafaré el telèfon
i tant a una com a l'altra
o l'Antonio
parlo d'ells
perquè són els que ens toca avui
però així és amb tots
jo crec que es crea
una amistat
i saps que
aquesta persona
vull dir
ara faig així
que tinc la Sandra aquí al davant
o la Lola
si mai a la vida
per qüestió
digue-li
de feina
o de relació
necessites alguna cosa
si els truco
jo sé que
o podré dir
ah, doncs mira
jo la Lola la conec
ja et faré jo la gestió
perquè segur
segur que
que m'ajudarà
o el que sigui
aquesta amistat
jo crec que sí
que pot ser en algun cas
no
siguem realistes
això sempre passarà
no té res a veure
i quan acabes
de l'Ajuntament
no té res a veure
que hagi sigut d'un partit
o d'un altre
no té res a veure
doncs a veure si fructifica
aquesta associació
d'ex-regidors
i ex-regidores
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè clar
des de l'any 79
des de les primeres eleccions democràtiques
deu un i do
les desenes de persones
que hi han passat per l'Ajuntament
entre les quals
les nostres convidades d'avui
que els agraeixo especialment
que hagin vingut a parlar-nos
una estona
de la seva experiència
i del seu pas
per l'Ajuntament
la Carme Duc
la Sandra Coloma
i la Lola Herrera
han estat 8 anys la Carme
4 la Sandra i la Lola
i l'Antonio Rodríguez
que també l'hem pogut saludar
per telèfon
igual que la setmana passada
vam tenir altres 4 regidors
que també no continuaran
en el proper mandat
així que senyores
moltes gràcies
que els vagi molt bé
la seva vida
en l'àmbit professional
en l'àmbit personal
i segur que ens tornarem a trobar
en qualsevol moment
pels carrers de la ciutat
o davant d'aquests micròfons
aquí a la ràdio
gràcies
moltes gràcies
molta sort
adeu
adeu