Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta cinquena hora del programa deixem ara uns minuts
els estudis de l'Avinguda Roma i ens n'anem fins a l'IES Campclar.
Ens hi hem desplaçat amb la unitat mòbil,
concretament Joan Maria Bertran i Josep Ardila,
perquè volem parlar amb una professora i amb alguns dels seus alumnes
al voltant de la figura d'Antonio Machado,
perquè la figura d'aquest poeta i la seva tomba a Coll Lliure
és visitada cada any per un grup d'alumnes d'aquest IES Campclar.
Les raons de tot això segur que ens ho podran explicar
durant els propers minuts els convidats a Josep Ardila
a través de la unitat mòbil.
Josep Ardila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs al costat de la professora?
Ja estic acompanyat de la professora, de fet de dues professores
i de quatre dels alumnes que enguany van visitar la tomba
de Machado a Coll Lliure.
Ens acompanya la professora Maria José Vicente, bon dia.
Hola, bon dia.
I també la Maria Rosa Gomà, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanyen també quatre dels alumnes que els pregunto els noms.
Bon dia, tu ets la...?
Andrea.
Andrea.
Selene.
Hola, bon dia.
Mònica.
La Mònica.
Joel.
I el Joel.
Són dels quatre dels alumnes que, a més a més,
ben han preparat, Ricard, perquè ells quan van anar a Coll Lliure
van recitar un dels poemes de Machado
acompanyats d'una guitarra i, de fet, avui també l'han portat
perquè ho puguem escoltar en directe a Tarragona Ràdio
com són aquest poema recitat d'en Machado.
fa 16 anys que la professora Maria José Vicente visita cada any la tomba de Machado.
Per què?
Bueno, se trata de un proyecto pedagògico que, en realidad, si quieres,
empiezo por el principio.
Yo particularmente llevo 16 años yendo, que son los años que hace que estoy en este instituto,
en el IESCAMCLA de Tarragona, pero cuando yo vine, las profesoras del seminario de francés
realizaban un viaje cultural al sur de Francia.
Entre los lugares visitados se encontraba Coll Lliure.
Entonces, el primer año de estancia en este instituto, me invitaron a formar parte del viaje.
Entonces, la invitación me pareció súper interesante y como en Coll Lliure está enterrado
el poeta Antonio Machado y formaba parte del programa de COO, de literatura,
entonces decidí organizar ya un recital homenaje importante con los alumnos que tenía en aquella época.
Y desde entonces, pues, esta actividad se va llevando a cabo y se ha ampliado.
Que si quieres más tarde te desarrollaré el porqué.
Claro, que això no es una visita que es fa a Coll Lliure, a la tomba d'Antoni Machado,
pero forma parte de una activitat que es fa al llarg de tot el año.
Sí, bueno, forma parte de un proyecto que se llama Proyecto FAN, Fundación Antonio Machado,
IES-CAMCLA de Tarragona, IES-Aristide Mayor de Perpiñá.
Entonces, este proyecto está dividido en varios subproyectos.
Uno es la comisión del Premio Literario Juvenil Antonio Machado.
Otro subproyecto sería intercambio cultural del IES-CAMCLA con el IES-Aristide Mayor de Perpiñá.
Y el tercero sería el estudio de la vida y la obra de Antonio Machado.
Estos son cada subproyecto con varios objetivos generales.
¿Y qué tal, alumnas?
Ah, pues muy bien. Muy bien. La verdad es que da gusto trabajar con ellos.
Porque es una actividad que la vamos desarrollando y preparando a lo largo de todo el curso.
Y tengo que decir en su honor y a su favor que participan libremente y cooperan sin tener que ir detrás de ellos.
Bueno, y otra cosa, desde hace cuatro años también esta actividad la O con el seminario de francés junto con la professora María Rosa Goma.
Que ens acompanya ella, que deies la professora de francés, que també té una relació, no?
La tomba està a França, no?
Sí. I nosaltres, en principi, havíem fet algun intercanvi així, de manera esporàdica.
I en el moment que la María José em va proposar de formar part d'aquest projecte, m'ha semblat molt interessant.
perquè dins del mateix institut, a més, en diferents seminaris, podíem fer una cosa comuna.
I que era útil tant al seminari, era pràctic al seminari de francés com al de castellà.
I que a més per ells, doncs, és una activitat magnífica.
Perquè fan diverses coses en un mateix projecte.
Era molt, molt interessant. I per això continuem.
I què us hi trobeu quan aneu allà a la tomba de Matxado?
Perquè, de fet, és un lloc gairebé de palagrinatge per a aquella gent que admira la figura del poeta.
Sí, per nosaltres la veritat és que és un santuari de la poesia.
I, com bé dic, i aig aig aig aig aig aig, doncs, és una emoció increïble,
sobretot per a mi, al veure com joves de hoia en dia, de 15, 16, 17, 18 anys,
expressen aquest sentit.
A més, clar, tota aquesta activitat que hem hagut preparat a lo largo de tot el curs,
es realitzar els ensaios, la memorització dels poemes, els ensaios amb la música, el estudio,
dels poemes i de les obres.
És una emoció increïble.
I a títol, així, de exemple, te puc dir que aquest any, en aquesta edició,
molts alumnes es posen a llorar, però a llorar a lágrima viva.
I el llanto externo és comú en altres edicions anteriors.
Otro curs, un alumne es desmaió abans de recitar un poema,
de la emoció i dels nervios de estar ante la tomba.
Otra alumna, també, en un altre curs, començo a llorar de forma desesperada,
que no la podíem consolar.
I això és important.
Aconseguir això en la joventut, avui en dia, crec que és rellevant.
Ara parlarem amb ells, amb els joves.
Què significa per a vosaltres, poder participar en aquesta activitat,
anar fins a la tomba de Matxada?
Com heu viscut, això?
Doncs molt bé.
És una activitat que ens transmiteix una cultura,
ja no tant sóc la nostra, sinó la d'allà.
I doncs ens fa conèixer poemes, conèixer persones,
i és molt interessant.
No sé, jo ja he participat dos anys seguits.
Tu ja has anat dos anys seguits, ja?
Sí.
Què estava allà l'ambient, quan aneu fins allà a Coll lliure?
A veure, és una mica, no sé, és anar allà,
estar en una casa amb unes persones que no coneixes,
però, bueno, està bé.
A mi m'agrada molt, la veritat.
És molt interessant.
Sí, a mi també m'agrada molt.
La veritat que també he repetit dos anys,
i bueno, penso que és una experiència inolvidable,
i que serveix, bueno, que tot et serveix.
El compartir casa amb una persona estranya,
que no coneixes,
l'adaptar-te a unes cultures que no són les teves.
No sé, penso que és molt emocionant
i convida a tothom a que ho faci.
Compartiu la mateixa opinió, també, sí?
Sí, sí, també.
I a l'hora d'anar a Coll lliure, a recitar poemes,
sembla que dóna vergonya i tot això,
però a l'hora d'estar allà a la tomba i això,
doncs, dona un sentiment que no fa ni vergonya ni res.
Allà la vergonya marxa, no?
I lo més bonic és que en poc temps
fem molts amics,
i és com si tinguem una relació de molts anys.
Ja feu més relació amb aquests alumnes de Perpinyà, no?
Sí, és que, clar, una de les activitats
és intercanvi cultural,
entonces los alumnos están en casa de compañeros franceses
y nuestras profesoras en casa de compañeras francesas.
Entonces es una vivencia única
porque comparten las mismas aulas,
el mismo instituto,
conocen jóvenes de otra cultura,
intercanvian sus opiniones,
sus deseos,
entonces, claro,
el hecho de estar todo el día conviviendo con ellos
pues hace crecer las amistades.
I m'imagino que heu après moltes cosas de Machado
que potser abans no coneixeu.
Què és el que més us ha sorprès, potser,
de la figura de Machado?
Tot.
És que quan va morir,
és una cosa que ens...
Jo mai em pensava,
és que no coneixíem,
doncs coneixíem els poemes,
l'estructura,
perquè l'hem estudiat en literatura,
però la seva vida en sí,
no la coneixíem
i a mi m'ha sorprès,
m'ha sorprès
i aquest any
hem anat a visitar
l'hotel o l'hostal on va morir
i és molt reconfortant, no ho sé.
Jo ho recomano.
I vosaltres?
A mi el que veritablement em sorprèn
no és la figura de Machado,
sinó tot el reconeixement que fa la gent,
com van a la seva tomba,
les plaques,
que n'hi ha moltíssimes
i el reconeixement que té
on va morir l'hostal.
O sigui que és molt important aquesta figura.
No sé si vosaltres,
perquè a més a més hi ha una bústia allà,
no?
Que no sé si vau deixar vosaltres
algun missatge, sí?
I vam escriure una carta
firmada per tots nosaltres
i vam posar una frase
que m'agradaria que ho digués
la nostra professora.
Vinga, Maria José, digues, digues.
Joel, Joel, que se la sabe mejor.
Vinga, Joel, digues.
Caminante no hay camino,
el día es cancelar,
siempre caminará contigo.
Molt bé, molt bonica, no?
La frase d'aquest poema de Machado
és el que deiem ara, no?
Hi ha centenars de gent
que envia cartes
en tot tipus de supòs
i escribeu missatges, no?
Això és sorprenent, també.
Sí, sí.
De nosaltres hay desde hace 16 años,
por lo menos.
Y poemas también creados por ellos,
con los alumnos del antiguo COO.
Sí, sí.
Cada año dejamos algo.
Satisfacción.
A mi imagino, també, Maria Rosa,
perquè, home, és un projecte molt bonic.
Sí, a més, ells se'n donen compte
que estudiar, per exemple, aquí a l'institut,
sí que els pot ser útil
i servir per alguna cosa.
Van allà, poden practicar
i, a més a més, també veuen
que les cultures s'interrelacionen entre elles,
perquè Machado està enterrat a Colliure
i allí es venerà tant o més que aquí.
Per tant, això és molt important.
En aquests 16 anys, Maria José,
amb què et quedes de tot plegat,
de tot aquest projecte,
que, a més a més, té continuïtat,
vull dir, que encara continua, això?
En la satisfacción de los alumnos,
en ver cómo se emocionan
y cómo participan.
Esto, para mí, es la mayor satisfacción
y la mayor alegría
y lo que me da fuerza
es para seguir en la enseñanza.
Ara vau tornar
fa un parell o tres de setmanes, no?
Sí, el día 18.
Ara, a l'hora d'ahir,
ja s'ha acabat el projecte,
per enguany,
i començarà el curs que ve,
o on estem ara?
En quin punt estem?
Pues estamos esperando
que vengan ellos.
Ara han de venir ellos cap aquí.
Sí, vienen del 4 al 7 de abril.
Entonces los esperamos
con los brazos abiertos,
porque además ellos,
como han hecho una amistad increíble,
y algunos repiten,
porque se conocen
desde hace tres años,
entonces estamos en ese punto,
esperando que vengan
y esperando compartir
sus experiencias,
experiencias comunes.
Quan sou a Tarragona,
què fan?
Visiteu, què feu?
Sí, ellos suelen visitar,
bueno, a veces también
nos acompañamos a Tarragona,
hacen una visita cultural a Tarragona,
otra visita cultural a Reus,
después en el instituto
vienen a las clases,
cada francés va
con su correspondiente al aula
y participa,
porque uno de los objetivos
es este,
conocer y practicar
las lenguas catalana,
castellana y francesa
in situ,
tanto por nuestra parte
como por la de ellos.
Y solemos también
repetir el homenaje
en la sala de actos,
a veces algún profesor
también dará alguna conferencia
sobre Machado,
algún concierto,
que este año
lo volveremos a repetir,
se hizo el curso pasado
y tuvo muchísimo éxito,
porque tenemos artistas
de todo tipo,
cantantes,
compositores,
y este año yo creo
que volveremos a repetir
el concierto
y el homenaje
que realizamos
ante la tumba de Machado.
Me imagino que vosotros
también teníeu ganas
de que vinguin.
Si vosotros, por ejemplo,
dieu que fa dos años que venen,
vol dir que ya fa dos años
que teniu una amistad
amb aquests nois
i noies de Perpinyà.
Bueno, l'any passat
va ser el primer any
que vam anar,
però a nosaltres,
jo anàvem tots els quatre,
anàvem a primer batxillerat
i els d'allà anàvem a segon.
I aquest any
estaven a la universitat
i hem conegut
a gent diferent,
però bueno,
estem esperant
que vinguin
igual que l'any passat,
molt bé.
Bueno,
i aquells dies
què vau fer amb ells?
Què és el que vau compartir?
de què us emporteu d'allò?
Bueno,
molta festa,
primerament,
ens porten a tots els llocs
on poden,
la bolera,
el voleibol,
tot,
o sigui,
fem totes les activitats possibles
i a més,
amb gent nova,
o sigui,
és molt divertit,
jo que soc extrovertida,
m'agrada molt.
A vosaltres?
També,
els pares eren molt,
ens acollien molt bé,
vam anar a restaurants,
ens invitaven a tot,
no feia falta res més
i molt bé,
la seva cultura,
la manera de ser,
a l'hora que s'anaven a dormir,
molt aviat,
més aviat que nosaltres.
Sopen aviat allà, eh?
Sí, sí,
per això,
i bueno,
molt bé,
l'experiència és molt bona.
Bona experiència, doncs.
Ah,
i visites culturals,
això,
vinga, va,
Joel,
que se ho veu més assenyat,
que això,
feia visites culturals,
també.
Sí,
primero fuimos a Carcassón,
que allí vimos la Cité,
que es la zona antigua,
después en Perpinyan
recibimos a los franceses,
al siguiente fuimos a Narbonne
a ver museos y todo,
y en Perpinyan vimos el Castillo,
que es famoso,
el Castillet,
y el último día coño,
que vimos en la zona,
que es muy costera
y muy bonito.
Déu n'hi do,
déu n'hi do
a l'experiència d'aquests,
diga.
Se han dejado todas las catedrales,
inglesias y demás monumentos.
Això,
totes les vivències
també te les emportes,
no?
Fan visites culturals,
però, escolt,
totes les vivències.
No sé si esteu preparats per...
Sí?
Sí?
Quins recitaran?
Pues recitaran,
bueno,
mejor dicho,
cantaran el poema Retrato,
que es el primer poema
de la obra Campos de Castilla.
Tengo que decir
que la música
es creada por ellos.
Por ellos la música.
Sí,
y bueno,
memorizado el poema,
interpretado por ellos
y creado por ellos.
O sea,
con estos alumnos que tengo,
imagínate tú,
que es lo que me llevo.
Sí,
no?
Què dèieu,
Joel?
El año que viene,
que no estamos,
no hemos pedido si podemos ir,
aunque estamos en la universidad.
Y a veces nos dejan.
Claro,
que en guanço,
segona,
batxillerat vosaltres.
Qué bé,
que fins i tot
en la universitat
se'n recordin de vosaltres.
Sí,
yo por mí,
por mí encantada.
Bueno,
tengo que decir
que en ediciones anteriores
también han repetido,
porque antes de hacer
el intercanvio
íbamos a Carcassón,
a l'albergue de Carcassón,
dormíamos allí,
y entonces venían alumnos
que hacían primero,
segundo y tercero de carrera.
Algunos han repetido
tres y cuatro años.
Déu n'hi do,
eh?
Déu n'hi do.
Doncs endavant,
eus retrato,
em deies que es diu?
Endavant,
quan vulgueu.
Móncias de recuerdos
de un patio
de Sevilla
y un huerto
claro donde
madura
el limonero
y juventud
veinte años
en la tierra
de Castilla
mi historia
algunos casos
que no por nada
no quiero
ni un seductor
no añora
ni un grado
ni un destino
ya conocéis
mi torpe
aliño
indumentario
madre
y la fecha
que me asignó
un tiro
llame cuando eras
puedan tener
de hospitalario
hay en mis venas
gotas
de sangre
jacolina
pero mi beso
rota
de manantial
sereno
y más que un hombre
anuso
que es
asurrina
soy
en el buen sentido
de la palabra
bueno
no es
que me asignó
es
mi
que me asignó
Fins demà!
Solamente entre la cortesuna, soy clásico, romántico.
Dejar quisiera mi beso, como deja el capitán su espada.
Vamos a por la mano, vi que la grandiera, no por el doctor,
de portador, preciada, congreso, con el hombre que siempre va conmigo.
Quien habla solo, espera hablar a Dios un día,
mis oligrosias prácticas con este buen amigo que me enseñó el secreto de la filantropía.
Y al cabo nada os debo, debe irme cuanto he escrito,
a mi trabajo acudo con mi dinero pago,
el traje que me cubre y la nación que ha habido,
el pan que me alimenta y el lecho donde llamo.
Y cuando llegue el día del último viaje y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo, ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar.
Molt bé, un aplaudiment, eh? Un aplaudiment, molt bé, eh?
Escolta'm, que bé, que bé, moltes felicitats i sort perquè d'aquí que continuï molts anys aquest projecte, eh?
Perquè això és un goig, vaja.
Sí, sí, bueno, el recital hemos de decir que está formado por varios poemas, eh?
9 o 10 poemas. Ah, bueno, y desde que lo hacemos junto con los franceses,
los alumnos de Lice Aristide Mayor de Perpiñá,
también ellos recitan dos o tres poemas.
O sea que es un homenaje recital formado por alumnos de los dos lados del Pirineo,
de las dos culturas.
Molt bé, doncs moltes gràcies, nois, felicitats per la feina feta
i que vagi molt bé. Moltes gràcies, que vagi bé, de bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho veieu, bons dies, vagi bé, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres per acordar-vos de nosaltres.
Doncs ja ho sabeu, eh?
El dia és que em clara que des de fa 16 anys i tindré continuïtat d'això,
van cada any a la tomba d'Antonio Machado
i a més s'impliquen els alumnes d'aquesta manera que heu pogut escoltar.
Ja ho veieu, eh?
Moltes gràcies, Josep Ardila, amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Gràcies i que vagi molt bé fins ara.
Adéu, bon dia.
Els companys de la unitat mòbil que ens han apropat un altre tema d'interès
i d'actualitat en aquest matí de dimecres.
Un matí que ens deixa també una notícia musical destacada
i és que Sopa de Cabra torna, torna amb un únic concert
el proper 9 de setembre al Palau Sant Jordi.