Les 10 del matí i 8 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del programa.
Com us dèiem fa un moment abans de la publicitat,
avui el nostre primer convidat a aquesta hora
és l'arquebisbe de Tarragona,
el doctor Jaume Pujoli Valcells,
que per ser aquesta setmana
serà nomenat fill adoptiu de la ciutat
en un acte que tindrà lloc el pròxim divendres
al Saló de Plensen de l'Ajuntament de Tarragona.
De fet, aquesta distinció va ser acordada
ara fa poques setmanes pel plenari municipal.
Senyor arquebisbe, molt bon dia.
Molt bon dia.
I moltes felicitats.
Moltes gràcies, us ho agraeixo moltíssim.
Estic molt content, per mi és un honor molt gran
i de veritat sentir-me...
Ja m'hi sento fill de Tarragona, de sempre,
des que vaig arribar, però que et facin aquesta distinció
tot un Ajuntament com el de Tarragona,
de veritat m'honore i m'alegre moltíssim.
Això esperava?
No, de cap manera.
Això no s'espera, són coses que no...
Pensava, en tot cas, més endavant, no?
Són aquells homenatges que et fan
quan hi ha marxes o quan et mors, no?
Quan mors, no, però vamos, abans...
No, de veritat no m'ho esperava de cap manera.
I per això m'ha fet molta il·lusió
i he de estar una mica emocionat, sincerament.
Aquesta distinció, doctor Jaume Pujol,
reconeix d'alguna manera la seva voluntat d'integració
a la ciutat, en el conjunt de l'Arxidiòcesi,
que la ciutat el valori,
perquè, a més, segurament el seu nomenament en aquell moment
va provocar, en fi, algunes tensions en alguns sectors
i, en canvi, vostè ha fet seva de seguida
la ciutat i el conjunt de l'Arxidiòcesi?
No ho sé, no ho sé.
La veritat que, per mi, estic passant uns dies
de... no acabo d'empassar-m'ho, diguem, no?
Perquè és una alegria... és una alegria molt gran,
de veritat, ho dic sincerament,
perquè penso que jo m'he estimat molt aquesta ciutat
des del primer dia, des que em van nomenar
aquell 15... aquell 2 de juny,
perquè encara que el nomenament va ser el 15 de juny del 2004,
jo ja ho sabia el dia 2 de juny,
i, per tant, per mi el 2 de juny és el dia important, no?
I, de veritat, sentir-me...
vaig estimar molt Tarragona,
em vaig empadronar aquí l'endemà d'arribar, no?
Vull ser ciutatà d'aquesta metròpoli
que estimant també, jo he de dir així, no?
Els que em sentin, doncs, tot a l'Arxidiòcesi, no?
Són 199 parroquies,
a Tarragona n'hi ha unes quantes,
però jo m'estimo totes les parroquies.
I penso que quan un ha estimat una cosa molt, molt, molt,
també hi ha hagut una correspondència, sincerament.
Jo crec que això és el que significa per mi aquesta,
la correspondència de la ciutat vers la meva persona.
El setembre farà 7 anys, per tant,
de la seva entrada a la ciutat,
en aquell acte, en fi, com sempre,
solemne a la catedral de Tarragona.
Solemníssim.
Solemníssim.
Què destacaria, si hagués de fer una mica de balanç,
d'aquests 7 anys, senyor arquebisba,
què és el que més destacaria d'aquest període?
A veure, penso jo que la...
Ara tinc un bloc, jo.
Tinc un bloc que vaig explicant el que faig cada dia.
Jo crec que el més important és el que faig cada dia,
és a dir, l'atenció a les persones,
anar a les celebracions que tinc a les diferents llocs.
Allí vaig anar a Belianes, per exemple,
fer una pleg,
reunim tota l'arxiprestat de Urgell Garrigues.
És a dir, el que faig cada dia.
Però després hi ha uns trets importants.
Per mi el tret molt important va ser, lògicament,
l'any jubilar.
Penso que l'any jubilar, per mi,
va ser un moment molt important.
Va ser molt important a mi
la inauguració de la capella
del Santíssim Sacrament de la Catedral,
que vam fer amb una costació,
diguem, entre cometes, popular,
també amb ajuts de les...
Però, per mi, arreglar aquella capella.
O arreglar la capella del seminari,
també que l'hem arreglada.
O bé el moment en el qual
vam veure la pleg de l'esperit de Quiterrona,
que van vindre més de 5.000 joves.
o el moment en què jo vaig poder anar a viure
a Palau Episcopal.
Penso que per mi són moments importants,
perquè jo no pensava...
Jo no penso, sincerament,
en penso, vamos,
en la meva persona.
Penso també que el que vingui després,
d'aquí uns anys,
esperem que sigui molts anys,
aquella persona es pugui trobar
també les coses arreglades.
Ara estem fent aquest gran projecte,
el seminari,
que en podem parlar, si voleu,
i per mi són moments importants.
L'arreglar la catedral,
el projecte de l'or,
que em sembla que és molt important,
i altres projectes que tenim en cartera,
que són molt bonics, penso jo.
A mi m'agradaria molt obrir,
allà a dalt,
a la Pla de la Seu,
obrir aquell mur que tenim allí,
al davant de les carmelites,
perquè es pogués veure
tota la muralla,
que ara s'ha arreglat un tros,
ja s'ha arreglat finalment,
aquests dies s'ha acabat.
És a dir,
que la ciutat,
nosaltres puguem aportar
a aquesta ciutat,
no sols un patrimoni,
perquè es vegi,
sinó també tot un espirit,
un espirit de diàleg,
un espirit de...
Per això el seminari
serà un lloc obert a la ciutat,
un lloc cultural.
Li volia preguntar precisament pel seminari,
perquè el van presentar
al projecte fa unes setmanes,
i em sembla que és d'un impacte important,
pel conjunt de la ciutat
i del país,
fins i tot m'atreviria a dir.
Què hi ha d'anirà al seminari realment?
El seminari tindrà com...
Allò és un edifici enorme,
que van fer els nostres avantpassats
amb una ocedia.
Un pot pensar,
després del pas dels francesos
per Tarragona,
que van deixar això tot destruït,
els que van arribar després
es van trobar a una ciutat,
realment en runes,
i la van aixecar.
La van aixecar.
Per part de l'arquebisme,
en aquell moment que hi havia,
ell va fer el Palau Episcopal,
una part del Palau Episcopal,
i va fer també el seminari,
aquest immens edifici, preciós,
al davant van fer les cases dels Canonges,
tot això és unes construccions
del cicle XIX,
hem de pensar,
en moments difícils també,
la societat estava,
no estava,
era una societat
que no és que n'adressa en l'abundància,
però...
I allí es va fer l'edifici seminar.
Aquest edifici seminari
estava molt, molt ruïnós
amb el pas dels anys,
han passat ja molt temps,
allí s'han fet moltes activitats,
hi ha hagut el gran seminari,
diocesà,
i també la...
i va haver d'alguna manera
també una universitat pontifícia.
Ara,
l'edifici s'havia de remodelar,
i vam pensar fer un projecte
que fos ben reaixit.
En concret,
hi haurà una...
ja hi ha una residència sacerdotal,
que allò està ja acabada,
i la veritat que està molt bé,
i després obrirem la biblioteca,
que hi ha una biblioteca molt important,
amb un fons molt important,
que era la biblioteca del seminari.
Arreglarem tota la part
del que en diem,
el claustre on hi ha Sant Pau,
amb una...
és a dir,
tot allò quedarà molt arreglat,
també perquè la gent ho pugui conèixer,
que la gent pugui entrar a dintre,
que estigui obert.
Llavors jo vull fer d'allí
un centre que en dic cultural i pastoral.
És a dir, cultural,
perquè s'hi puguin fer moltes coses,
que l'institut, per exemple,
que té una dimensió molt important
respecte als estudis
sobre cristianisme primitiu,
que sigui un referent,
jo diria mundial,
però europeu almenys,
o a Espanya,
o aquí a Espanya,
i que també allò sigui un lloc
que puguem fer exposicions,
que puguem fer concerts,
que taparem els claustres,
perquè d'aquesta manera
es guanya un gran espai,
perquè ara aquells claustres
no es poden fer servir quasi res,
més per passejar una mica,
i allò també està a disposició,
per exemple,
que venen uns periodistes
que volen fer un curset,
allà tindran unes aules ben posades,
un lloc molt bonic
que els podràs portar,
dir, bueno,
fem un curset,
o bé uns empresaris
que els interessa fer,
o bé uns professors de religió,
i allà també hi haurà
una sèrie de serveis
que la diòcesi té,
com és catequesis,
catequesis,
ensenyament,
missions,
bíblia,
joventut,
és a dir,
que jo crec que serà un lloc
fantàstic.
Les obres ja han començat?
Sí, sí,
les obres han començat,
i si Déu vol,
el mes de juliol,
agost,
espero,
inaugurarem la meitat.
La meitat?
La meitat.
I quina serà aquesta primera meitat?
La meitat serà la de Sant Pau,
allà hi haurà l'Institut Superior de Ciències Religiós,
hi haurà unes aules,
em sembla que són 8-10 aules,
alguna molt gran,
allà farem el Congrés de Santa Tecla,
si Déu vol,
el mes d'octubre,
i jo espero que la inauguració
serà un moment importantíssim,
que la gent es donarà compte
del que estem fent.
I la segona fase de les obres?
Començaran immediatament després,
és a dir,
quan s'acabi la primera,
ja estaran,
els treballadors estaran començant la segona,
i es calcula que si hi hagi
6-7 mesos, m'han dit.
És a dir,
que això l'hi escriu del 2012,
ho tindrem tot a punt.
D'aquí un any, si Déu vol,
podrem estar parlant,
quasi en aquest moment,
potser la Pasqua,
una mica més endavant,
es podria ja inaugurar tot el seminari,
tal com nosaltres l'hem pensat.
Fa 4 anys que els arquitectes
han estat treballant aquest projecte,
que és molt bonic,
que és modern,
que espero que la gent de Tarragona
i de tota l'Arxivió,
i de tot Catalunya,
quan vingui a Tarragona,
haurà de passar per allà,
per veure la Capella de Sant Pau,
per veure...
També podrem fer una exposició,
hi haurà el tancar els claustres,
el cobrir els claustres,
es queden uns espais molt bonics
per exposicions permanents,
per deixar d'alguna manera
moltes coses a la vista,
ben cuidades, lògicament,
del que va ser el seminari,
de les coses que es van tindre al seminari,
després de la gran col·lecció
que mossèn Salvador Ramon,
que tothom coneixia aquí a Tarragona,
mossèn Salvador,
un gran canonge,
i ell va recollir moltíssimes coses
de la pietat popular,
que va salvar un patrimoni fantàstic,
aquest patrimoni,
aquelles imatges que teníem a casa,
aquells rosaris,
tot tipus d'objectes religiosos,
tot allò,
hi haurà espais
perquè la gent pugui entrar
i veure aquests espais.
Per aquest projecte,
lògicament,
és un projecte costós,
per la qual nosaltres
demanem ajut,
estem demanant ajut a les empreses,
estem demanant ajut a les institucions,
a les persones
que entenguin un projecte,
el que significa,
perquè allò serà un lloc
de coneixement,
un lloc d'intercanvi d'idees,
allò que diu el Sant Pare,
un altre dels gentils també,
que qualsevol persona
no es demanarà carnet
de cristià
o de sinó que tothom
està culturalment,
penso que es podrem fer allí
coses molt boniques.
Jo espero
que algun dia
a la ràdio allí també,
des d'allí puguem transmetre,
per exemple,
un programa de ràdio
explicant les persones
que van allí
i atendre,
sobretot,
jo el que voldria
és atendre les persones,
que les persones
que van allí
trobin interlocutors,
trobin persones
que realment els puguin
explicar
què és això
de ser cristià,
què és la vida cristiana,
que hi hagi
com un lloc
que un diu,
bueno,
allí podem anar
per gaudir
dels llibres,
jo vull anar allí
en canvi
per passar una estona
parlant amb algú,
en fi.
Se'l veu
especialment il·lusionat
amb aquest projecte.
Molt, molt, molt.
A més,
el seminari serà,
com vostè deia,
un focus d'atracció
pels terranins
i les terranines,
per la gent
de tota l'Arxidiòcesi,
també pels visitants,
és a dir,
serà un nou focus
d'atracció turística
que igual que visiten
la catedral
podran visitar també
el seminari.
Aquest edifici
emblemàtic
que a més ja té
també aquella capella
tan bonica
que la vam arreglar
també,
va ser el primer
que es va arreglar,
va ser la capella
que està al centre,
no?
I després podrem,
a mi em sembla
que també allí
es podran organitzar
moltes coses,
no?
Exposicions,
com he dit,
concerts,
coses que...
Un nou centre cultural.
Un nou centre cultural,
no?
Que jo poso a disposició
de totes les empreses,
de tots els interessats
i de les persones
que sobretot també
a mi m'interessa molt,
no?
Tindre un lloc,
per exemple,
que els professors de religió,
els catequistes
hi puguin anar,
no?
Jo no em vaig allí
perquè allí sé
que trobaré uns llibres,
que trobaré uns vídeos,
que trobaré uns DVDs,
que...
Bé,
de veritat sí,
per mi és...
A veure,
jo penso que...
Quina és l'obligació
d'un bisbe?
És evangelitzar,
donar a conèixer
a Jesucrist,
no?
Això ja ho estem fent,
escrivint,
la pàgina web,
ara he fet el blog,
tot el que sigui
escampar,
escampar la doctrina de Jesús.
Doncs,
jo per mi,
el centre
és el lloc
de la nova evangelització.
Aquest seminari arreglat
és un nou,
és un lloc
on s'obre
perquè tothom
pugui entrar-hi.
Aquestes obres del seminari
ja han començat
i seran una realitat,
s'acabaran d'aquí
a poc més d'un any.
Tenim,
mentrestant,
les obres,
aquestes sí que són
molt més lentes
perquè són molt més complexes
de la catedral,
no?
La catedral
està netejant
a bon ritme
i jo calculo
que aquí d'un any
també la tindrem acabada
la catedral.
És a dir,
que d'aquí a un any
ho tindrem tot a punt.
Bueno,
tot,
tot,
però molt,
vull dir,
ha coincidit,
jo sincerament
no esperava
que coincidissin les coses,
pensava que la catedral
hagués sigut una mica abans,
perquè no sols la catedral
sinó l'orgue,
tenim l'orgue
que ja està esperant
que es pugui col·locar.
Com el tenim?
Ja està fet?
Sí,
clar,
que pràcticament
està acabat.
Només els hem dit
parin una mica
perquè mentre la catedral
no estigui neta
vostès no la poden posar
a l'orgue,
efectivament,
allà hem d'esperar,
però no perquè ara
hi hagi un projecte
d'aquí a 10 anys,
sinó que ja el projecte
està quasi tot ell
ja acabat.
Per tant,
les obres de la catedral
ara ja és bàsicament
qüestió de neteja?
De neteja,
sí.
Ara la estan fent,
es va dividir en tres fases,
s'ha fet la primera fase,
estem ja a la meitat
de la segona,
segurament cap al mes
de juliol,
agost,
també ja s'haurà fet
dues terceres parts
de la catedral,
quedarà només
tot el creuer,
s'està fent ja també
en aquest moment,
per exemple,
la capella dels Astres,
que és de la tercera fase,
diguem,
d'aquesta,
dintre d'aquesta quarta fase
que en diuen de la catedral,
doncs la,
el tercer bloc,
no?
No,
la catedral,
jo asseguro
que quedarà preciosa,
quedarà,
s'hi ha,
bueno,
ja és la més bonica
de Catalunya,
diguem-ho clar,
perquè això ens ho han dit
molts especialistes,
però jo penso
que la catedral,
tota la gent de Tarragona,
haurà de passar per allà,
portes obertes,
de veritat,
perquè tothom pugui veure
la meravella
de com està.
Ja es veu ara,
ara es veu molt bé
la part arreglada
i la part,
la part que no està neta,
és que hi ha una diferència
com de la nit al dia,
ara es veuen els relleus,
ara es veu en algun lloc
els saltars
que s'han arreglat
les pintures antigues
i coses que són tresors
que nosaltres tenim
i de vegades
han quedat amagats
sota una pàtina
que es va fer
cap al 1700,
es veu que
al fer la capella
tan bonica
que tenim
de Santa Tegla,
que és una capella
ja,
diguem,
de barroca,
no?
El barroc preciós
que tenim
a Tarragona
està a la capella
de Santa Tegla.
El fet que aquesta capella
es veu que
la catedral ja estava
molt bruta,
llavors hi van fer una capa
perquè quedés una mica
tota ella
il·luminada,
diguem,
no?
I,
clar,
això va perdre
molt,
no?
Perquè va quedar
tota grisa,
no?
Aquesta catedral
que semblava una mica
a més,
després de,
això ho dic,
de 1700 i pico
i ja som al 2011,
no?
Han passat molts anys.
I l'estrena
de l'orga,
senyor arcabisbe?
Com la preveu?
I estan preparant
un gran concert,
un gran acte
per estrenar
el nou orga
de la catedral?
La veritat
que no,
no,
no,
no encara,
suposo que ho farem.
No ho han pensat encara?
No, no,
però sí que ho farem
i tant,
s'ha de fer un gran,
un gran,
s'ha de fer primer
una gran benedicció
que són molt boniques
aquestes benediccions
de l'orga,
jo n'he vist ja dos,
una a Bellmoll,
vam inaugurar l'orga
de Bellmoll,
que és molt bonic,
que ha quedat molt maco
i després el de Montserrat
i pensi,
Ricard,
que la inauguració
es fa,
la benedicció
de l'orga
es fa,
diguem,
parlant amb l'orga,
no?
Jo li dic a l'orga,
orga,
tu,
amb el teu cant
adoraràs a Déu
i donaràs glòria a Déu,
no?
I llavors l'orga
em respon,
em toca una peça,
diguem,
orga,
recorda't que adonaràs
a Jesucrist,
a l'Espírit Sant,
a la Mare de Déu,
després,
orga,
recorda't que la gent
vindrà aquí per sentir-te
culturalment també,
vull dir,
es va dient
totes les qualitats
i cada,
cada,
a cada
advocació,
diguem,
l'orga respon,
és bonic,
perquè se sent,
se sent una mica
tot el que l'orga
és,
l'orga és adoració,
també l'orga és cultura,
lògicament,
l'orga és moment
d'èxtasis musical,
perquè és la,
no hi ha un instrument
més important que l'orga,
no?
Perquè l'orga ho fa tot,
no?
Esperarem,
doncs,
amb ganes,
l'estrena del nou orga
de la catedral.
Mentrestant,
vostè,
senyor Arquabisbat,
també s'ha d'abafar uns moments
les obres de la muralla,
que ja s'han,
ja s'han gestit
aquesta fase,
necessita algun altre tram
de la muralla
que pertany a l'Arquabisbat
més remodelacions?
Bueno,
de moment no,
jo penso que no,
em sembla que la part,
el que passa és que diuen
que les altres parts,
diguem,
de l'orga de l'Arquabisbe,
les que hi ha allí,
la veritat que tampoc sembla
que estan massa, massa,
massa bé,
però bueno,
això,
de veritat,
en aquest moment,
jo crec que s'ha arreglat molt bé,
la part aquesta ha quedat
molt bonica,
la gent la pot veure també,
ha quedat molt bé.
Deixem de banda
les qüestions relacionades
amb les obres,
perquè sempre és important
parlar, per exemple,
de l'atenció a les persones,
hi ha una entitat
vinculada a l'Església
com Càritas
que fa una feina
importantíssima,
recordo que en anteriors
d'entrevistes,
senyor Arquabisbe,
vostè havia manifestat
el desig de reobrir
l'antiga casa del Transeun
i ja està oberta,
i li volia demanar
la seva valoració.
Demà,
precisament aniré,
però bueno,
ja m'han anat passant dates.
Pensi que se'n diu
cafè i caliu,
és a dir,
cafè perquè és l'esmorzar
i caliu perquè es rep
a les persones,
no simplement se'ls dona
de menjar,
sinó se'ls rep,
se'ls atén,
hi ha uns voluntaris
que parlen amb ells,
després que se'ls ofereix
la possibilitat
de dutxar-se,
de canviar-se de roba,
de donar-los la roba nova,
de netejar-los,
de donar-los,
diguem,
aquella dignitat
que de vegades perden
quan van pels carrers
de mala manera.
Pensi que cada dia
s'atén entre 50 i 70,
80 persones,
per tant,
ha sigut un èxit tremendo.
I els voluntaris
que tenim,
que són gent
que se'n preocupa molt,
que em fa molta il·lusió,
s'agafa,
que li puc dir de veritat
que hi ha gent
que hi va
amb una il·lusió tremenda
per poder donar
aquest consol,
diguem,
aquest.
I se'ls fa
un esmorzar,
però no un esmorzar
d'aquests,
d'una mica de cafè,
sinó un bon entrepà,
després hi ha uns tortells,
i tot el que es va aconseguint,
d'això.
Jo estic molt content
perquè,
a més,
allà s'intenta
connectar amb ells,
coneixer una mica
la seva vida,
si es pot fer alguna cosa
per ells,
per exemple,
si se'ls pot buscar
amb una feina,
si voldrien...
És a dir,
és un moment
de conèixer
tot aquest personal
que tenim voltant,
i fixi's que són 70 persones,
80 vegades
que van allí
al matí,
i que se'ls atén
durant aquelles hores
que es pot fer.
Penso que això
s'està fent
un gran servei,
de veritat,
una cosa molt bonica.
En els últims dies
del tramandació
en Arquivisaba
també ha estat notícia
el document
que han publicat
el conjunt de bisbes catalans
des de la conferència
episcopal
terraconense
al servei
del nostre poble.
És un document
que vol,
d'alguna manera,
commemorar,
recordar els 25 anys
d'un altre document
històric
que va ser
Arrels Cristianes
de Catalunya.
Què venen a dir
els bisbes catalans?
Què venen a dir
des de la conferència
episcopal terraconense
els feligressos
i el conjunt
de ciutadans
del país?
Bé,
jo diria
que és molt important
quan traiem
aquests documents
la gent,
sobretot,
que teniu més cultura
i no sols
els que teniu més cultura,
penso que és un document
planer
que el pot llegir tothom,
doncs és que el llegiu,
això seria
el primer que jo diria
perquè de vegades
la gent només es queda
amb un,
que és lògic,
que s'hagi de posar
un títol,
un editorial,
però bé,
aquí,
al publicar-lo,
ja han publicat
els dos documents,
el de ara
i el de fa 25 anys,
per tant,
perquè la gent també senti
que amb el mateix document
hi ha el mateix esperit.
Nosaltres volem reafirmar
tot el que vam dir
respecte a la nostra
identitat nacional
i ho volem reafirmar
i ho hem reafirmat,
no?
Hem deixat molt clar també
que la solució
l'han de buscar
els polítics,
per tant,
nosaltres no parlem
de política
ni diem
s'ha de fer això,
s'ha de fer allò,
sinó diem els polítics,
però després,
el que nosaltres volem
amb aquest document
al servei del nostre poble
és dir
estem en un moment
d'evangelització,
nosaltres volem evangelitzar,
ha vingut el Sant Pare,
volem recordar també,
aquí hi ha hagut dos fets importants,
25 anys
d'arrels cristianes
i la visita del Sant Pare a Catalunya,
que realment,
des de Joan Pau II
de l'any 92,
aquí no havia tornat,
una visita al Sant Pare
i una cosa tan important
com la inauguració
d'un temple,
que és l'admiració de tothom,
perquè aquesta admiració
la gent es va quedant
boca a badal,
quan va veure
la Sagrada Família,
per tant,
això és molt important.
I després,
una reflexió,
aquí fem tota una reflexió
sobre els moments,
diguem,
podríem dir,
els canvis
que hi ha hagut
en aquests moments,
que són,
nosaltres parlem aquí,
per exemple,
dels reptes actuals
que tenim,
que són aquesta consolidació
de la democràcia,
que l'hem de treballar tots,
el paper que els polítics,
parlem de la política,
com de la necessitat
de l'honradesa,
de treure la corrupció,
del servei al poble,
de tot això
que estem dient,
no?
Parlem del fenomen
de la globalització,
parlem de la immigració,
és a dir,
parlem de tots aquests problemes
que són com nous
de fa 25 anys,
i ja hi eren,
llavors,
però de fa 25 anys
no teníem el tema
de la immigració
com el tenim ara,
ni havíem reflexionat.
I sobre la família,
l'educació,
l'equilibre ecològic
parlem també,
penso jo que són coses
que donem
el que és la doctrina
de l'Església
sobre aquestes grans qüestions,
no?
I jo penso que,
però el punt central
és,
nosaltres volem,
com bisbes de Catalunya,
evangelitzar,
donar a conèixer
la doctrina de Jesucrist.
I això és el centre,
el cor,
el missatge d'això,
però també reafirmant
l'anterior.
Nosaltres,
aquells arrels cristians,
que va ser un document
molt important,
en aquell moment molt important,
perquè llavors
estava discutint molt
sobre totes aquestes qüestions,
si som o no som una nació,
si som,
nosaltres vam reafirmar
precisament
el que som,
una nació,
lògicament,
l'important de la cultura,
què significa la cultura,
què significa la llengua,
i tot això ho reafirmem?
Què s'ha de fer
quan una cultura
està dintre
d'un gran conjunt?
Doncs el gran conjunt
ha d'ajudar aquesta cultura,
no l'ha d'ofegar.
Aquestes són principis bàsics,
no?
Ara,
buscar la solució,
la gent voldria que diguéssim
s'ha de fer això,
mira,
això ho ha de dir
vosaltres,
ho ha de dir el poble,
ho ha de dir les urnes,
nosaltres farem
el que la gent digui,
jo crec que això
tothom ho entén,
nosaltres som els bisbes
de tots,
dels que pensen una cosa
i dels que pensen una altra,
i això és molt important
que no ens posem mai
en política,
en polítiques concretes,
i en política sí
perquè hem de parlar
dels principis bàsics
de la doctrina social
de l'Església
i que sempre hi haurà gent
que potser no t'entendrà
una cosa,
però em sembla mateix
parlar en català,
que és lo nostre,
que sembla normal,
hi ha gent que a lo millor
això no acaba d'entendre
en un moment determinat,
però bueno,
esperem que,
nosaltres volem
la convivència també,
em sembla que
el reine de Déu
és un reine de pau,
però de justícia també,
no oblidem això,
és un reine de justícia,
de donar a cada un
el que li correspon.
Acabo,
senyor arcabisbe,
vostè citava fa un moment
la visita del Sant Pare
a Catalunya
el passat mes de novembre,
el Sant Pare tornarà a Madrid
a l'agost
i d'alguna manera
Tarragona
també està implicada.
Bueno,
estem implicadíssims.
Recordem que és la jornada mundial
de la joventut
i de quina manera
està implicada Tarragona?
Tarragona serà
pas,
lloc de pas
de moltíssima gent,
però d'entre
tots aquests que passaran,
que seran molts més
per les nostres carreteres,
aquí arriben
8.000 persones
que els hem de tendre
durant tres dies,
això serà fantàstic
per als nostres joves,
per les nostres parròquies,
per les nostres ciutats,
veure 8.000 joves
de tot Europa,
de Txèquia,
d'Itàlia,
de França,
de Suïssa,
d'Alemanya,
venen d'Amèrica,
això per mi,
de Polònia,
també de Bèlgica,
i tota aquesta gent
passaran per aquí,
els atendrem
durant tres dies,
hi haurà un gran acte,
jo convido,
no sé si hi cabrem tots,
allí a Tarragona
el dia 14 d'agost,
el dia abans de marxar a la tarda,
tenim una gran eucaristia
allí a Tarragona,
allò serà fantàstic,
i durant aquests tres dies
estaran per aquí,
també per altres ciutats
i pobles,
estaran a Reus també,
a Vendrell,
estaran a Vila Seca,
Montblanc,
i més llocs,
vull dir que ells
els han d'anar distribuint,
perquè jo crec que
serà una experiència
molt bonica,
veure que,
pensi que si ens reunim
a Madrid,
al final dos milions,
diuen,
però bueno,
encara que només siguem
un milió,
ja són molts,
però que són un milió
de joves de tot Europa,
que venen aquí,
i de tot el món,
que venen aquí
a pregar,
a resar,
ja veureu que
jo dic per la ciutat
una experiència molt bonica.
Com que falta temps,
d'això en parlarem
molt més àmpliament
amb el senyor arquebisba,
amb l'arquebisba
de Tarragona,
el doctor Jaume Pujol,
que avui també ens ha acompanyat
al matí de Tarragona Ràdio
per parlar de diverses qüestions,
especialment d'aquest
gran projecte
de reconversió del seminari
en un gran centre cultural
i de fer de la nostra ciutat
i de la nostra arxidiós.
Senyor arquebisba,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Us saludo a tots vosaltres
i aprofito per desitxar-vos
una bona Setmana Santa
i una bona Pasqua,
perquè ja estem,
ja se senten els tambors,
ja es veuen els portants
assajant els passos.
És molt bonic.
Ahir vaig venir una peana
i el dissabte una altra.
De manera que està tot beneït
i tot preparat.
Tenim la Setmana Santa al damunt
i les confraries
en plena activitat.
Senyor arquebisba,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.