Ja ens pensàvem que no seria l'última vegada que parlàvem amb ells.
Ho vam fer fa uns mesos amb motiu d'una exposició
que inauguraven a la Corte Inglés aquí a Tarragona.
Estem parlant del grup escènic Atenea, Teatre del Bo,
i a més del que dura, perquè fa 50 anys que estan en actiu
aquesta formació de teatre amb membres renovats,
però almenys amb un membre que hi és des del començament.
Senyor José Emma, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Tornem a estar aquí, eh?
Una altra vegada, sí.
És que els 50 anys duren tot l'any?
Està a punt d'acabar-se ja això o no?
Sí, ara tenim l'exposició aquí al Metropol.
I ja són els últims actes que hi ha.
Que es projecta un DVD de mitja hora,
que estan els 50 anys aquí des de Ràdio Tarragona,
que vam començar aquí al carrer La Unió,
i fins al final.
Va començar el novembre del 61.
vol dir que ara hem fet 50 anys just.
Ara tornarem a repassar tot el que ja ens heu explicat
durant aquest any, perquè heu anat anant venint
i explicant-nos la història del grup escení que tenia
a través dels diferents actes commemoratius.
Saludem també un dels membres.
Home, me sembla que no hi és des de l'inici,
però déu-n'hi-do els anys que porta Miquel Fernández.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Et volíem també tenir el telèfon,
perquè amb tu no hem parlat tant,
com que ets un home enfeinat.
Sí, tinc sempre enfeinament amunt i avall,
i bé, que ha estat la seva feina,
i aleshores a vegades no són les mateixes disponibles.
Però bé, t'agraïm que hagis agafat el telèfon.
Mira, cinc minutets, si ens pots atendre.
Escolteu, la pregunta és obligada.
Quina diferència hi ha entre aquesta exposició,
que trobem des de la setmana passada,
al Teatre Metropol, al Bastíbul del Metropol,
i l'exposició que vam veure fa uns mesos,
diria jo, al Corte Inglés.
Bueno, diguéssim, aquesta és l'exposició,
diguéssim, que és més aviat l'oficial,
conjuntament amb el Teatre Metropol
del Grupà Sànic Atenea,
en el qual hem pogut penjar totalment
els 208 cartells de totes les robes,
en el qual hi ha un rejitgell molt ample.
Ja la projecció que es va continuant,
a vegades, doncs, a les hores de taquilla
es pot anar veient.
A vegades, aquí hi ha un espectacle,
que es van reposant,
i ha estat una exposició molt maca,
molt àmplia,
i en el qual ens sentim molt ben acollits,
perquè l'espai és més molt diàfag,
la gent passeja i ve a Tarragona,
ve a comprar l'entrada,
i viu al teatre des d'allí,
i llavors els dirà molt l'exposició aquesta,
per això.
Pel que m'estàs dient,
el Corte Inglés no va poder-ho penjar tot?
No, home, el Corte Inglés
va ser un espai una miqueta més reduït,
una miqueta molt acollidor,
però, clar, l'espai
per poder penjar tot el que teníem,
doncs es quedava una miqueta curt.
I deia jo que,
a part que aquí us donen molt d'espai,
i, en fi, que és un lloc molt cèntric,
era gairebé un compromís, no?,
el fer l'exposició al Teatre Metropol,
José, perquè és casa vostra.
Almenys avui en dia,
al començament potser...
Era el puesto més sedient
de fer l'exposició, no?
I, a més, allí també hem pogut posar
els àlbums de les fotos
de la història de l'Atenea,
hi ha uns àlbums allí en les taules
que la gent va mirant per anys,
i, esclar,
el puesto més sedient és el teatre.
Per fer una exposició
de 50 anys de teatre,
el millor és el teatre, esclar.
Quant de temps fa que estàveu
que heu fet obres al Teatre Metropol,
que us recordeu?
Des que es va reobrir una altra vegada.
o sigui, penso que fa 10 anys,
no ho sé,
no, fa...
Des del 84, no?
No.
Ara no me'n recordo.
10 anys,
no sé quan se va reobrir
la Metropol una altra vegada.
Sí, aneu quasi 20 anys enrere.
Sí, no?
Va tornant-ho, sí.
Sí, sí, bueno, sí.
Molt bé.
Escolteu com queda físicament
per als que encara no hi hem anat,
entrem al Teatre Metropol
i això és el vestíbul, no?
El vestíbul, sí.
D'acord.
És el vestíbul, sí.
Passes la zona de taquilla
entre el vestíbul que allà implica hi ha,
llavors a qüestió d'unes retxes,
uns aparells i uns plafons,
estan penjats tots els cartells,
inclús als principis hi ha un ordre,
més o menys, cronològic de totes les obres.
Una miqueta barrejat, eh, Miquel?
Una miqueta barrejat,
perquè al final vam veure que hi cabien tots
i vam començar a posar...
Però bueno, sí.
No està tot molt bé.
Sí, però bueno, sí.
Tothom pot ser una obra en què ha participat,
perquè hi ha tanta gent que vol...
Tanta gent que es busca i rebusca per allà al mig,
i al final es troba i els hi fa molta il·lusió.
Oh, clar, diu, aquesta obra que jo vaig fer...
Sí, sí.
O aquesta que jo vaig veure,
que això també passa, no?
Te'n recordes?
Ja, per exemple, hi ha personatges,
o sigui, hi ha gent que potser van estar amb una obra
en promoviment puntual i mai més sense pigut,
i llavors diu, jo vaig fer una obra i venen,
i clar, veuen el cartell i s'emocionen,
se'n fan la foto amb el cartell,
i bueno, i s'ho de molt.
No en falta cap de cartell?
No se n'ha perdut cap pel camí?
No sé, potser algú d'abans,
però vaig ser jo, vaig fer una recol·lissió
i estaven tots, sí.
Sí?
El senyor José Ma s'ha fet una currada,
una currada, recollir-les totes,
plastificar-ho,
o sigui, recollir-les una per una,
numerar-les, ordenar-les,
perquè són 207...
En recordar-se'n de totes les fetges,
col·locar-ho tot,
fer un arxiu,
i evidentment, el Pepe no és de lletres,
o sigui, m'ordina d'on no treballa,
que és a mà.
Sí, sí, sí.
Bé, jo t'he de dir que gràcies a la col·laboració de molts,
sobretot de Pepita Dalit,
que tenia recollit els programes,
perquè jo no en tenia cap,
i vaig començar des de Pepita Dalit
i després la col·laboració de molts
que vam participar,
i llavors vaig poder mirar més o més.
Pot ser que si algú digui,
oh, jo vaig fer una obra, què tal,
però...
Bé, això també sortirà, no?
Per això serveixen també els 50 anys
aquesta exposició,
per si hi ha algú que recorda
o que té material a casa, no?
Que profeti i o porti.
I sap on portar-les.
Ara ja sap, sí, sí.
Escolta, vosaltres, que clar,
heu mirat i remirat aquests cartells,
aquestes 207, dèieu?
207 cartells, sí?
Personalment, eh,
quina és la que recordeu amb més carinyo?
Quin cartell per vosaltres és especial?
Per l'obra que representa o pel cartell en si?
Dic per la gent que ens escolti
i que vagi a veure l'exposició.
El que vagi a veure, jo penso,
no sé si Miquel, suposo que també,
que és el que tenim dalt,
que està una miqueta enmarcat en vidre,
que és la primera obra que vam fer
a l'Auditori de Ràdio Tarragona,
que inclús posa de Teatro Club Atenea
de Educación y Descanso, imagina.
i és la primera obra que vam fer
que conservem el cartell original.
Quina obra?
Juego de niños, de Víctor Ricci de Arte.
Aquesta és la primera obra de totes que vau fer?
Sí, que va, en aquesta obra sortia, doncs,
Josep Maria Fort,
Maria José Guinovar,
bueno, Josep Maria Fort, Pepita Dalit
i jo dels que hem continuat fins ara, no?
O sigui, Pepita Dalit, Josep Maria Fort i jo,
sortim en aquesta, la primera obra,
a l'Auditori de Ràdio Tarragona,
al Carre de la Unió,
que ara és un supermercat.
A veure.
I aquest, jo penso que,
per la història, que és el primer cartell,
penso que és el més interessant,
dic jo, eh?
No sé, n'hi ha molts interessants.
És el que teniu enmarcat en vidre, eh?
Com respecte a obres importants, no,
però com respecte a la història de l'Atenea,
és el primer.
És això.
Miquel, coincideixes o en tens un altre,
també, per destacar?
Jo, evidentment, partint del primer cartell,
allò és qualsevol d'ells,
una part i una història
de qualsevol que ha participat en aquestes obres,
a qualsevol actor,
a qualsevol persona,
a qualsevol entitat que ha pogut participar-hi,
jo crec que el seu cartell,
el seu cartell estimat, el tindrà ell.
Correcte, sí.
Que heu fet un recompte de la gent,
de les persones,
que al llarg d'aquests 50 anys
han pres part d'alguna obra,
han participat en l'Atenea.
No tan sols recomptades,
sinó que inclús el DVD
surten numerades per actuacions que hem tingut.
Mare de Déu.
Un per un.
El que hagi fet el mínim paper,
el seu DVD està reflexat al seu nom
i les actuacions que he tingut.
Així, un recompte exhaustiu i meticulós.
Com a anècdota,
vull dir que l'altre dia
em va explicar Marcelino,
que és del Teatre Metropol,
que és l'encarregat d'allà,
que un va anar i va dir
escolta, jo vaig sortir en una obra
i Marcelino li va buscant el DVD
i diu que m'ho pots parar aquí.
i es va veure,
sí, aquest, aquest, aquest.
Com te dius, total?
Mira, aquí estàs.
Quina gràcia.
I va sortir,
com un anècdota,
te ho explico,
le va treure una cadira allí i tot
perquè...
Perquè se seguessis veient.
Sí, sí, sí, sí, sí.
I, per tant,
heu fet el recompte quanta gent?
Teniu la xifra, el número al cap?
De quanta gent?
Ui, no sé, 300, sí.
300, sí, en penso, no?
300, 300, 300, 400, sí.
Sí, sí, sí.
Val.
Com és això del DVD?
Expliqueu-m'ho, com funciona?
Doncs, perdona, sí,
explica-t'ho, Miquel.
Sí, a partir de retalls d'antics d'UVDs en bonedat,
UVDs no,
sí, amb camps i UVHSs i cintes recollides,
les primeres imatges,
quasi, quasi en blanc i negre,
en termini hi ha fotografies,
en recull de...
Les fotografies es combinen amb retallets d'obra,
de trossets més puntuals,
perquè aquí hi ha aquest animat,
i, doncs,
durant els 35 minuts que dura,
40, doncs és això,
va fer un repàs des dels inicis,
pam, pam, pam, foto,
imatges que vam pogut recaptar,
i això ens ha interessat trobar
pedassos de trossets d'un minut,
d'un minut, d'un minut i mig,
d'escenes puntuals i molt divertides,
el que marcaven un caire...
que feia una continuïtat a tota la història.
Sí, perquè penso que,
quan els principis darrere de Tarragona
vam estar allí 24 anys,
penso que van ser 20,
que no existia això del vídeo,
o sigui, eren tots fotos,
el que hi ha són fotos,
i després, sí,
el que diu Miquel molt ben dit,
són trossets.
Jo vull destacar això que has dit dels cartells,
inclús del DVD,
una obra molt important,
perquè Sols ha estat estrenada
per l'Atenea,
que és l'obra de l'envetge
de Pini Soler.
Aquesta obra...
Sempre la destaquem,
aquesta sí,
perquè clar...
És l'única...
O sigui,
era una obra inèdita
que la vam estrenar nosaltres.
Inclús vam vindre de Barcelona
perquè es commemorava
amb una efemèride...
Doncs mira,
un altre cartell per fixar-nos.
Un altre també de destacar,
per curiositat,
és la Mallòrica,
perquè l'autor,
Jeff Fortessa,
que ja va morir,
en mallorquí,
Jeff Fortessa,
te'n recordes?
No, Jeff Fortessa,
si era un actor
aquell que feia
com pajares,
allò d'ahir,
que feien de capellans
o no sé què,
a la tele,
i bueno,
ell la va fer
amb la Marisa Pere
en televisió,
però no volia
que la fes ningú,
aquesta obra,
i a nosaltres
se la va autoritzar a fer.
Mallòrica.
Mallòrica,
mira,
un altre cartell.
Però sobretot jo,
si tinc de destacar
una obra
per la importància que té,
és l'obra de Pini Soler,
en veig a que la vam
estar estrenada sols
per l'Atenea,
fet al teatre
per l'Atenea.
Si fem recompte,
heu evolucionat,
suposo, no?
Vull dir,
ara has,
a veure,
heu evolucionat,
fixant-vos en les primeres
obres que vau fer,
i tal com esteu ara,
què diríeu?
Heu crescut com a actors?
Bueno,
jo diria de la història
que vam fer obres
molt importants,
jo me'n recordo
quan va començar
a dirigir
Josep Maria Soler,
que va agafar
unes obres molt importants
de l'època aquella,
com la Muralla,
la Tercera Palà,
Terra Baixa,
la Feria Lluminosa,
en fi,
vam fer unes obres
molt importants
que, bueno,
ahir estan en els cartells,
no?
Importants vols dir denses,
perquè, escolta...
No, obres que en aquella època
eren obres
gran importants,
no?
O sigui,
que tenien molta importància
de fer-les,
no?
Us ha pesat més,
o sigui,
heu fet més comèdies,
drames,
més comèdies,
no?
Nosaltres hem fet obres
molt destacades,
ja es pot veure
en el DVD,
com la Dama de l'Alba,
de Los Buenos Dias Perdidos,
de Gala,
en fi,
hem fet obres
molt importants,
i aquestes que t'he dit,
de Terra Baixa,
la Muralla,
i totes aquestes,
no?
Però el que passa
és que a la gent
les agradava molt,
les aplaudíem molt,
les repetíem,
però sempre deien,
però escolta,
torneu a la comèdia,
que nosaltres
el que volem és riure,
no?
I, bueno,
la prova evident
és aquesta que hem fet
ahir,
ahir mateix,
que era quarta vegada,
al Metropol,
quatre vegades
i van tindre
molt bon públic
ahir.
Quina vau fer?
Una Casa de Líos,
una obra de Nadal,
que ja molt divertida,
molt situada aquí
en l'època aquesta
i, bueno,
i en el temps que vivim,
que és molt necessari
riure una miqueta.
Gràcies a aquesta obra
que vau fer ahir
i suposo que molta gent
doncs va poder aprofitar
per veure l'exposició,
per reveure-la.
Sí, clar, clar, clar.
Bueno,
i ara també venen els pastorets,
que vull dir que
la gent també començarà
a veure allí,
i allà tenim també
un cartell dels pastorets
que la vam fer nosaltres
també a l'Auditori
de Radio Tarragona,
que ja era complicat
fer els pastorets allí,
però sí, sí.
I el de Juan Tenorio,
allí vam fer també.
Hauria de fer visites guiades, home.
Hauria d'estar al Metropol
i fer algunes hores
i explicar.
Jo algun dia sí que estaré allí,
i Miquel suposo
que també quan surti a treballar
vindrà alguna vegada per allí,
perquè sí,
perquè sempre ven amics
i els expliques,
ah, mira,
escolta aquesta obra
que vaig sortir jo, tal.
Miquel,
això fins al 8 de gener,
que les podran veure
al pastíbul del Teatre Metropol.
Fins el 8 de gener
canvia temporada
i les canvien de l'exposició,
i per nosaltres
ja haurà sigut un gran què.
hem pogut ensenyar això
a tot Tarragona
i, evidentment,
considerar-ho com un,
ja com s'hi diu ara,
com un patrimoni de la ciutat
aquests 50 anys
i aquesta història de l'Atenia.
Més enllà d'aquesta exposició,
què fareu amb els cartells,
primer,
i després ja s'acaben els actes?
Això és l'últim?
Sí, bueno,
els actes, sí.
Els actes, sí,
que queden així com a finalitzats
amb aquesta obra
i aquesta exposició,
perquè, clar,
ja és l'any
i ja sabem què va.
En principi,
ara un concepte,
una idea que va surgir,
per part del grup,
per part del PP
i altres estaments,
que era agafar
tot aquest recull
i tots aquests 50 anys,
tota aquesta cartelleria
i aquestes fotografies,
tot aquell recull
i passau al museu,
donau al museu
una hemeroteca,
possiblement a la hemeroteca
de Tarragona
i que ho faci
com a arxiu,
com a històric
aquí a Tarragona.
Molt bé.
Sí,
perquè pot ser 50 anys
en grup,
penso que no n'hi ha cap,
eh?
i avui dient tot
a l'estat,
eh?
Ens queda un minutet
d'entrevista,
simplement perquè em digueu
quina és la propera obra
en què esteu treballant,
la que ha d'encentar
l'any 51.
Bueno,
ens estarà l'any 52
si tot va bé
i penso que sí,
serà
que no et vesteixis
per sopar
d'Albert Comaletti.
És a Comèdia també?
Sí,
sí,
molt divertida.
Molt divertida també.
I després,
no?,
repetirem...
Bueno,
a principi,
serà aquesta
d'Albert Comaletti
i llavors ja
tirarem endavant
amb un altre cos.
Si volem repetir
una representació
més
de la Revista del Corazón,
l'última representació,
però ara
l'important
és aquesta
de vesteixer per sopar
que és molt divertida.
Han de quadrar
encara feixes
amb l'Ajuntament.
Sí,
ah, bueno,
sí,
esclar.
Bueno,
nosaltres
di'm els projectes nostres.
Ara després...
Però sempre ho feu encaixar,
sempre us ho penyeu.
Miquel,
Miquel...
Sí,
la projeció nostra
és aquesta,
ara després...
A veure què passa.
Sí que sortirà.
I tant,
Miquel Fernández
de José M,
escolta,
felicitats una vegada més
per aquests 50 anys
de trajectòria
del grup escènica
que tenia
i per 50 anys més,
eh?
Moltes gràcies.
Esperem arribar.
I tant,
un abraçada a tots els guapos.
Bé,
gràcies.