Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
amb altres temes i amb altres propostes.
Ja sabeu que aquest és un matí sempre amb qüestions molt variades
però sempre vinculades a la ciutat de Tarragona.
I ara en volem parlar d'un fet històric
del qual ja en vam parlar fa unes setmanes
però que té incidència al llarg d'aquest 2011,
que és la celebració, la commemoració dels 125 anys
de la fundació del Club Gimnàstic de Tarragona.
En el seu moment ja vam parlar de l'acte inaugural,
del que es va fer a la Rambla i al Teatre Metropol,
però demà tenim una segona cita realment molt interessant, molt important.
És una exposició que obrirà portes al tinglà d'un número 4
del moll de costa del port de Tarragona.
125 anys fent història.
Aquest és el títol de l'exposició que ha coordinat el periodista Enric Pujol
que ens acompanya aquest matí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Enric Pujol, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com tenim l'exposició a poc més de 24 hores de la inauguració?
Home, la tenim quasi acabada.
Falten tancar les vitrines que ho farem entre avui demà al dematí
i l'exposició està ja totalment enllestida.
És un acte, com bé deies tu,
és el segon acte que fem així important.
Aquest és un acte que s'estendrà fins a finals del mes de juny
i després ja a l'agost el que hi haurà seran actes de caire esportiu
i ja ens ho hem de passar al setembre,
que és quan hi haurà altres actes de caire social.
Com podem definir l'exposició?
D'una manera molt sintètica?
Com a periodista, jo si hi haguessis de fer un titular...
Home, jo crec que el títol és...
El vam buscar...
El títol aquest serà genèric pel llibre,
per l'exposició, pel vídeo i tot.
Gignàstic 125 anys fent història.
Es pot fer un repàs molt ràpid de la vida del gimnàstic
veient l'exposició amb els vuit àmbits que s'ha dissenyat.
El disseny de fer d'Antonio Latre val el port
i la gent del port s'ha portat de meravella
perquè, bueno, si no era impossible assumir el gasto
que suposa fer l'exposició d'aquesta magnitud.
Explica'm, doncs, una mica aquests vuit apartats
segons els quals, dius, està dividida l'exposició.
Per seccions.
És a dir, hem agafat...
Hi ha dos àmbits que són els més grans.
El de club, que està a l'entrada,
franquejat pels nans Mingui i Rosona,
que són del nàstic.
Bé, que representen el nàstic.
El nàstic els va donar el cigici popular.
El segon àmbit important és el futbol,
que té dues vitrines i, clar,
s'ha d'ensenyar molt material.
Després vindria un àmbit que és col·lectiu.
Són les seccions com la nàutica, l'excusionisme,
el hockey terri, el hockey patins,
que han tingut menys importància, el handball.
Després en tenim una que comparteix tenis, taula i tenis.
Tenim la gimnàstica rítmica,
tenim la pilota, el bàsquet i l'atletisme.
És a dir, aquests són els àmbits que hi ha.
Aleshores, què podem trobar a l'exposició?
A nivell de documents podem trobar el document fundacional,
que és de 1886,
i podem trobar una dotzena de documents originals,
no són fotocòpies, sinó són els originals,
és de dir, del segle XIX.
Després tenim alguns programes,
uns cartells de la primera dècada del segle XX,
de 1900 a 1910,
en quant a documentació,
llibres d'actes, llibres de socis.
Tenim el llibre en què l'Arana apuntava
les alineacions del gimnàstic.
És un llibre que està molt ben fet
i que el tenim obert per l'alineació
en què va jugar Di Stefano
amb el gimnàstic,
un partit d'amistos,
el Ruita Sosa i el Grifa.
Després tenim botes dels anys 20,
botes dels anys 30,
pilotes dels anys 20,
pilotes dels anys 30.
Tenim la pilota assignada
que es va inaugurar el nou estall l'any 72,
amb el nàstic Barça.
Tenim samarretes dels anys 50,
dels anys 70, dels anys 80.
Tenim després els trofeus,
el gimnàstic va guanyar els anys 20 i 25,
tenim la Copa Catalunya,
tenim el nostre Catalunya,
el trofeu de Moscardó,
tot el que es pot trobar
i després les col·leccions de cromos dels anys 40,
capses de mistos
i puerorames d'aquella època,
insígnies,
una col·lecció d'insígnies
de Carles Sant Romà
que són vuit insígnies
que van des dels anys 20 fins als anys 80
i que algunes són de platí
i són molt valuoses,
coses d'aquest tipus.
Déu-n'hi-do.
De tot això,
d'on l'heu tret?
Del propi club, només?
O també hi ha hagut una col·laboració aquí de particulars?
Quan entrin els visitants,
veuran que hi ha un llistat,
que em sembla,
si no m'equivoco ara,
que són 24 o 25 persones
que han fet donacions,
o sessions,
millor de dir,
alguna donació,
perquè es quedi pel futur museu o el club,
i d'altres,
simplement sessió.
i que a part d'això,
hi ha l'arxiu municipal,
que és on té dipositat el gimnàstic,
tot el seu fons,
d'allà s'han tret fotografies,
s'han tret material,
cartells,
i el que més és que té el gimnàstic
que es posa en el seu mini museu allà.
Ha estat difícil fer la selecció?
Perquè m'imagino que el material
que veurem
no és l'únic material
que ha estat a disposició
dels organitzadors de la mostra.
Suposo que n'hi havia molt més.
No, el material
del que he disposat
és tot,
tot el que té l'arxiu,
i tot el que té el gimnàstic.
I ha estat difícil la selecció?
Molt,
perquè fa un any que treballem
amb l'exposició,
un any just,
va començar a l'abril,
i de la primera selecció
en aquests moments
estem exposant una cinquena part
del que es va seleccionar.
Ara hi ha hagut cabre alguna cosa més,
però tampoc no volien carregar
massa les vitrines.
M'he deixat de dir
que hi ha 120 fotografies
de cartó pluma,
grans,
que també fan un passeig
per tota la història
del gimnàstic.
La idea que té el Josep Maria Andreu,
que és el president del Nàstic,
evidentment,
és que això sigui
l'embrió del futur museu.
El Museu del Nàstic,
a veure,
s'ha de replantejar
si realment el 14 d'octubre
ens donen els Jocs del Mediterrani,
doncs segurament la tribuna
es tirarà a terra
i s'haurà de fer de nou
per fer el camp en condicions.
Si no ens el dongués,
si no se n'és cap a camp clar,
s'hauria de replantejar.
Però hi ha llocs
al nou estadi en aquests moments
per poder tirar endavant
potser la idea del museu.
Sota la preferent de dalt
hi ha un espai
que hi podria acabar perfectament.
És a dir,
triplicant per tres
els mètodes quadrats
que tenim ara
podríem tenir un museu
molt en condicions.
Això que comentes,
t'anava a preguntar precisament,
clar,
si tenint en compte l'esforç
i la qualitat de l'exposició
que podrem veure a partir de demà
durant tres mesos
al molt de costa,
si en fi,
tot aquest material,
clar,
podria servir perfectament
perquè això
ha ampliat fins i tot
amb més documents
i amb més espai
pogués servir
per tenir un museu del Nàstic
realment en condicions
i per mostrar tot aquest material
ja per sempre
i no només
durant tres mesos, no?
Sí, clar,
i a part
tot el que ens ha fet el Port,
evidentment,
les vitines no,
però tot el que és material físic
ens ho donen a nosaltres.
I jo penso que
es pot utilitzar més
el tema
de les fotografies
per vídeos
i com té el Museu del Barça
perquè una mica va
per aquesta cantó,
el Museu de la Federació Espanyola de Futbol,
i s'ha de buscar
el lloc i l'espai,
però realment
hi ha material
per triplicar
en metres quadrats
el que hi ha.
És a dir,
que cada secció
pugui tenir el seu àmbit,
encara que sigui,
per exemple,
la secció d'Àmbol
ha de tenir un àmbit
molt petit
perquè ha tingut molt poca vida
que potser pot compartir
amb la dada nàutica
que tampoc ha tingut massa vida.
Però vull dir-te que
en definitiva
jo crec que
és la idea
amb la qual hem de començar
a treballar
per tirar endavant
un museu del Nàstic,
no el que hi ha ara
que evidentment
és el Bar Vip
que està envoltat
de trofeus
i de fotografies.
I que realment
fos un espai obert
a tothom,
als espectadors
que vagin habitualment
al camp,
però també fins i tot
amb la gent
que vingui de fora
i que vulgui anar a veure
una exposició
d'aquestes característiques.
Què és el que creus,
Enric,
que pot sorprendre més
el visitant
que vagi demà a l'exposició?
Hi ha algun element
que tu creguis
que pot deixar
esturat
el visitant,
encara que sigui allò
un dels socis
de tota la vida
del Nàstic?
Home,
jo crec que
l'exposició
globalment pot sorprendre,
no?
I després,
a nivell individual,
hem intentat
lligar coses
que n'estaven
una mica deslligades,
per exemple,
a l'Olimpíada de Llevantina
tenim el trofeig
que va guanyar
amb una fotografia,
el bar de Cobertem
com va venir aquí,
amb la medalla
que li van donar
i l'escrit
que va fer,
una mica lligar això.
Sorprendre,
jo crec,
hi ha molt poc text
a l'exposició,
molt poc text,
bé,
a part del que hi ha
el tríptic
i després el que hi ha
als panels
que explica una cosa,
però jo crec que
el text aquest,
la gent es sorprendrà
de saber que el Nàstic
té, doncs,
ho ha tingut,
veia,
dos campions del món,
que ha tingut
dos campions d'Europa,
que ha tingut
més de 50 campions
d'Espanya,
que ha tingut, doncs,
més d'un centenar
de campions de Catalunya,
crec que això sorprendrà
perquè,
d'alguna manera,
la imatge
que tenim del Nàstic,
moltes gràcies
l'associem al futbol,
l'associem a la segona B,
a la segona A,
i internacionals
de futbol,
n'ha tingut un,
sortir d'aquí,
el Joan Vizcaí, no?,
però en bàsquet,
per exemple,
ha tingut quatre jugadores
internacionals
que han sortit del Nàstic,
jugadores,
vull dir que
en tenis talal
ha tingut una,
vull dir-te que
són coses que
realment pot sorprendre,
això crec que és el que
pot sorprendre més,
sobretot els futboleros
que va generar l'exposició.
L'exposició, per tant,
i els actes en general
d'aquest 2011
han de servir
o poden servir
per posar en valor
precisament
la història
i tot el que s'ha fet
des del club gimnàstic
amb totes les seves
modalitats esportives?
Sí,
si t'hi fixes,
en tot el que estem publicant
ara del gimnàstic,
inclús el llibre
que sortirà el 30 de setembre,
no utilitzem mai
la paraula nàstic,
sinó recuperant
la paraula gimnàstic,
perquè nàstic sembla
que ho associem més
al futbol
i gimnàstic al club.
Hem volgut recuperar
el club gimnàstic
pel fet que
és un acte de club
i hem d'intentar
potenciar
i d'alguna manera
solidificar
el sentiment de club
que,
amb el pujar a primera,
jo això en el llibre
ho dic i a vegades
hi ha gent
que no comparteix
aquesta idea,
es va diluir.
És a dir,
pujar a primera
dels 5.000 socis
que molts ja
no eren massa
del gimnàstic,
passem a tenir
en 10.000,
que aquests,
la majoria,
no són del gimnàstic,
són del nàstic.
I trobar
l'equilibri
és molt difícil,
no?
Perquè abans
el soci del gimnàstic
pagava un pH
al club,
quan en teníem
3.000
o fins a arribar
a 4.000.
Però clar,
ara, tu un senyor
que és abonat del futbol,
que és un assat
que no és del nàstic,
li dius
que ha de pagar
un pH
pel club
i diu
per què,
no?
I és la nova
legislació futbolística
que s'hi ha d'adaptar
i tal,
però volem conservar
i potenciar
la marca gimnàstica.
Si parléssim
segurament
només del futbol,
diríem que aquesta
és la millor època
històricament
del club.
Hem viscut
una sense
A primera,
hem viscut diversos
sense segona divisió A,
estem bàsicament
consolidats
a la segona A,
però si parléssim
del conjunt
del club
gimnàstic
de Tarragona
i amb la perspectiva
aquesta dels 125 anys
i de l'exposició
que s'inaugura demà,
l'Enric Pujol
a quina època
diria que ha estat
la millor?
Jo amb això
discrepo una mica
per una raó,
perquè l'Enric Pujol
van pujar a primera
a l'any 47
no és el mateix
que pujar
ara a primera divisió.
Diu,
ara és més difícil,
ara és més difícil
potser,
però abans
Tarragona
es converteix
en la tercera
ciutat més petita
que té un equip
a primera divisió,
Irún
i el Coi.
Arriba
en un moment
de depressió
de postguerra
amb la cartella
de racionament,
amb la repressió
franquista,
arribes allà
i dons
una il·lusió
no solament aquí
sinó a la comarca,
vull dir,
posar 9.000
i 10.000 persones
a l'Avinguda de Catalunya
és el doble
del que hi va anar
que tenim
4 vegades més
d'habitants.
Per tant,
jo crec que aquesta
és l'època d'orada
i quan el bàsquet
arriba a primera divisió
juntament amb el futbol
arriba el bàsquet
a primera divisió.
És a dir,
al final dels anys 40
seria la millor època
del conjunt del club,
no?
En tenis es fan
tornejos aquí
que serien ara
els opens aquests
d'Espanya
i en bàsquet
no hi havia divisió d'honor.
El Nascit que estava
la primera divisió
jugava contra el Joventut
contra el Barça
contra el Mataró
i va quedar tercer
en una lliga
i el bàsquet
estava centrat
a Madrid
que hi havia
4 equips
i a Catalunya
no,
la resta d'Espanya
encara no havia
sorgit al bàsquet
a finals dels anys 40.
Crec que és l'època d'orada
anys 20
amb el latisme
que arrassem
i tenim 25
plusmarques d'Espanya
i hi ha 5 atletes
que són
un fora de sèrie
aquest any
i evidentment
l'ascens
com tu deies
l'any 2006
que això va suposar
un moviment
un social
ple ciutat
inimaginable, no?
i ara hi havia
maries granes
i llavors
les maries
i a més hi havia grises
i negres
perquè la gent
com vestia
era molt minsa.
I per contra
hi ha algun moment crític
en la història
del Nàstic?
N'hi ha dos
de crítics
crítics
l'any 35
36
quan el Nàstic
està molt enfonsat
perd molts socis
i el Tarragona
que és un equip d'esquerres
i recolzat
per l'UGT
i per la gent d'esquerres
comença a ressorgir
i és quan empata
per tots els partits
que han empatat
amb el Nàstic
i el Tarragona
amb partits oficials
són l'any
Lliga 35-36
esclata la guerra
i el Tarragona
és desaussiat
quan acaba la guerra
pels seus
signes
escarrans
deixin jugar
un parell de mesos
però justifica
i després ja no
i l'altra crisi
és l'any 86
que si no
és pel centenari
del Nàstic
jo penso que el Nàstic
com a futbol
hagués desaparegut
va ser un mal moment
el del centenari
i ara tenim
l'oportunitat
d'alguna manera
de recuperar
el que potser
no vam poder celebrar
del tot
l'any 86
l'any 1986
jo crec que
és una situació
el futbol
no tan
similar
amb aquella
que ara sembla
que en sortim
però en algun moment
s'assimilava
perquè econòmicament
de mare hi ha aquest forat
de 5 milions d'euros
abans eren 93 milions
de pessetes
que en aquella época
el 86 ho eren
no hi havia manera
de solventar-ho
i sobre que l'alcalde
Requesens
va pagar els desplaçaments
que eren consecutius
a la Linn
i a Orosa
a la Galícia
i va poder
el Nàstic
no es puguin jugar allà
i si no va jugar allà
el retiren
i va ser el preferent
jo crec que això
d'un cop molt fort
pel futbol
li hauria costat molt
de sobressortir
perquè el Nàstic
és l'únic equip
d'Espanya
ai perdó
de Catalunya
juntament amb l'Espanyol
i el Barça
que no ha baixat mai
de categoria nacional
perquè diu el Sabadell
el Sabadell va baixar
el que passa
que en la nostra circumstància
és que el Sabadell
ve de preferent
allà on hi havia
primera catalana
va quedar campió
i va pujar
però el Sabadell
va baixar
per tant
el Nàstic
és juntament amb el Barça
i l'Espanyol
l'equip
que no ha baixat mai
és com un altre batall
curiós
és que el Nàstic
és l'únic equip
d'Espanya
que no sent un club
de futbol
ha arribat a primera divisió
juntament amb la Real Societat
és a dir
la Real Societat
era un club ciclista
i un club de gimnàstica
els altres clubs
que han arribat
a primera divisió
han sigut clubs de futbol
que després
han pogut tenir seccions
com el Barça
o Sassuna
Real Madrid
però inicialment
neixen com a clubs de futbol
Històries del gimnàstic
de Terraona
que ens explica
el periodista Enric Pujol
a poc més de 24 hores
d'aquesta exposició
que segur que agradarà
moltíssima a la gent
que s'inaugura demà
a les 7 de la tarda
al tinglar d'un número 4
del Moll de Costa
i que estarà oberta
durant pràcticament 3 mesos
fins a finals de juny
vull dir que hi ha temps
per anar-la a veure
més d'una vegada si cal
i a més hem fet
estem contactats
amb les escoles de Tarragona
perquè
volem fer visites guiades
a més tenim
un petit joc pels crios
tenim un panel
amb 600 fotografies
petites al nàstic
i hi ha un intrus
amb una fotografia d'allà
i hem de trobar qui és
llavors
ompliant una butlleta
i cada setmana
regalarem una samarreta
o un parell d'entrades
pel nàstic
vull una cosa
per incentivar
els nanos
i que coneguin
una mica la història
del nàstic in situ
una mostra
per a tota la família
que podreu veure
durant els 3 propers mesos
al tinglar d'un número 4
s'inaugura demà
el seu màxim responsable
el coordinador
de tota l'exposició
és el periodista
Enric Capujol
amb el que segur
que tindrem l'oportunitat
de tornar a parlar
més endavant
de les altres activitats
previstes
per aquest 2011
per aquests 125 anys
d'història
del Club Gimnàstic de Tarragona
Enric
moltes gràcies
felicitats per la feina
Gràcies
i que vagi molt bé
Molt bé, gràcies
Adéu
Gràcies