...
Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
En aquest dimarts primaveral falten dos minuts per arribar a un quart d'onze del matí.
Una quarta hora del programa que avui també compartirem
amb els responsables de diferents confreries i germandats
de la Setmana Santa Tarra Unina.
Igual que la setmana passada, també el dimarts,
ens reuníem a cinc entitats.
Avui ho farem també amb altres cinc
que organitzen activitats per aquesta setmana.
I, a més, aprofitarem per analitzar el moment que viu
el conjunt de la Setmana Santa Tarra Unina.
Avui ens acompanya José Manuel Núñez,
president de la Cofradia del Cristo del Buen Amor.
Senyor Núñez, molt bon dia.
Buenos días.
També ens acompanya el senyor Jesús Engraupera,
vicepresident de la Germandat de Nostra Pare, Jesús Sant de la Passió.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
També Josep Maria Fortuny,
sotsprefecta de la Congregació de la Sang.
Senyor Fortuny, bon dia.
Bon dia.
I Maria Dolores Noia,
priora de la Congregació de Dones de la Mare de la Soledat.
Senyora Noia, també bon dia.
Bons dies.
I ens queda, que esperem saludar de seguida,
la senyora Elvira Ferrando,
la presidenta de la Germandat del Sant Exeomo.
Són cinc entitats que organitzen activitats,
en fi, durant tota la setmana.
Avui mateix comencem ja.
Per tant, ho farem de manera cronològica
per situar també els oients del matí de Tarragona Ràdio
en totes les activitats previstes per aquesta setmana.
Senyor Fortuny, aquesta tarda,
la Congregació de la Sang presenta el seu llibre opuscle, no?
Sí, la veritat és que avui a les 8,
el doctor Josep Maria Sabater i Bosch,
prou conegut per la gent de la Setmana Santa,
farà la presentació del nostre opuscle.
La veritat és que estem il·lusionats,
perquè, bueno, una vegada passa,
t'atreus un pes de damunt, no?, també,
i tu mires tot amb una mica més de calma,
però, bueno, avui aquest any també és un any especial per nosaltres
perquè tenim la Iglesia que m'ha acabat de fer les reformes,
tenim el Terra Nou, Campana Nova, Bancs Nous,
la veritat és que l'han pintat sencera,
o sigui que fa goig que esperem amb ansia avui
poder-li ensenyar també als congregants com ha quedat casa nostra.
L'acte es farà a l'Església de Natgeret a les 8 del vespre,
per tant, serà, d'alguna manera,
la inauguració, l'estrena, no?,
d'aquesta repassada que li hem fet a l'Església.
Sí, bueno, serà el primer acte,
les senyores el dissabte van presentar la seva nova peana,
va ser un acte més a la plaça,
però avui sí que serà el primer acte que es fa dins de l'Església
després de les reformes.
La veritat és que estem molt contents de com ha quedat.
La tria del doctor Sabater Bosch, per algun motiu en especial,
perquè és un expert, un entès en la...
És el cronista de la Setmana Santa?
Exacte, i a part és congregant de la SANG,
ja li vam dir...
Ho tenim concretat ja des de fa quasi dos anys,
la veritat és que ens fa molta il·lusió
que el doctor Sabater presenti la nostra revista.
Més enllà d'això, com a congregació, com a entitat,
alguna altra novetat per als pròxims dies que organitzeu?
No, la veritat és que no, bueno,
us participarem amb tots els actes propis,
també a la processa de dir-me crescent,
i, bueno, per allò de més, res, novetats,
tot esperant que arribin aquests dies,
que aquest any amb això que les dates són més tardies,
no tinguem que patir per la pluja,
amb cap dels actes,
i per allò de més, no res, contents i amb ganes ja de començar.
La principal novetat, doncs, que té aquest any la sang
és precisament la seva església renovada
i a punt de servei, per dir-ho d'alguna manera.
El divendres Sant és la casa de tots,
perquè tots sortim des d'allà i la veritat és que estem engrescats.
Això, avui, com dèiem, a partir de les vuit del vespre,
a l'església de Natjaret,
amb la presència del doctor Josep Maria Sabatevos,
presentant el llibre opuscle
de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang.
Demà dimecres, les congregacions, les entitats fan festa,
però dijous és el torn de la germandat de nostre pare Jesús de la Passió
perquè presenteu el nou goig del Jesús de la Passió
i l'opuscle, quan el fareu? El dissabte, no?
El dissabte, sí.
Explica'ns, Jesús, què prepareu per aquesta setmana?
Bé, per aquesta setmana, la veritat és que nosaltres tenim molta feina,
no aquesta setmana sol, sinó tota la Setmana Santa.
Però aquesta setmana en concret, el que fem és el dijous a l'Ateneu,
presentem els nou goigos que ens han preparat els goigistes tarragonins
i el seu president, el senyor Carles Batxes,
a l'Ateneu de Tarragona.
A les set i mitja ens presentarà aquests nou goigos.
I més a més, aprofitarem per inaugurar una exposició
de totes les 25 portades dels opuscles
perquè enguany commemorem el 25è aniversari
des que vam treure el primer opuscle per Setmana Santa.
25 opuscles, 25 revistes.
25 revistes, ja.
Que això dona per fer una perspectiva de dir,
en fi, quina feinada que hem fet, no?,
durant aquest quart de segle.
Bé, la veritat és que sí.
Vam començar pràcticament amb el que realment ha de ser un opuscle,
però any rere any, com la majoria de totes les germandats,
sempre vols més i més i més,
fins que hem acabat pràcticament totes les germandats
ja editant autèntics llibres.
Qui presentarà l'opuscle aquest any?
L'opuscle el presentem el dissabte, al Palau de Congressos,
perquè espero que sigui l'últim any que...
A veure, no per el lloc on es fa, no?,
però sí que hem vingut una miqueta fets,
fer-ho en aquest lloc per les obres que es fan a la parròquia de Sant Joan,
que esperem que enguany, el 25 de juny,
ho puguem inaugurar ja a la parròquia
i a partir d'aquí puguem tornar a casa nostra a fer les presentacions de l'opuscle.
Però enguany donat, precisament, que celebravem no solament els 25 anys
de portar el pas a espatlles, ai, perdó, els 25 opuscles,
sinó que també celebrem el que aquest any fa 25 anys
que es porten els passos de la nostra germandat a espatlles,
amb la qual cosa vam pensar buscar una persona de casa
que ho hagi viscut des de dins
i qui millor que el germà Josep Maria Pons,
fill de l'expresident Joaquim Pons,
que va estar durant 25 anys a la presidència
i que va tindre l'infortuni
que un mes d'agost de fa 35 anys
el misteri famós de Cuscolla es va cremar amb un magatzem seu.
Doncs l'acte serà, com dèiem, dissabte a dos quarts de set de la tarda
al Palau de Congressos, a la sala Eutiquis del Palau Firal i de Congressos.
Com dèiem, la germandat de nostra pare Jesús de la Passió
també presenta aquesta exposició dels 25 opuscles el dijous,
a quarts de vuit del vespre a l'Ateneu de Tarragona
i el mateix dijous, Maria Dolores Noia,
les dones de la soledat també presenten el seu opuscle.
Sí.
Expliqui'ns.
Bé, el nostre ja és el desè,
perquè primer el fèiem amb la real i venerable congregació,
però després també les nostres congregants
ens demanaven més extensió
i llavors ja s'hagués convertit en un llibre excessivament,
perquè tots els opuscles, gràcies a Déu,
han anat creixent amb qualitat, amb gruix i amb participació.
Això ens ha passat a totes les congregacions.
Aleshores, aquest any el presentem una mica més tard
en atenció al pare Jesús de la passió
per no solapar els dos actes.
Normalment el presentem a les vuit de la tarda,
també a l'església de Nazaret,
que és la nostra seu,
però aquest any serà a dos quarts de nou.
Sí que procurarem ser molt puntuals,
perquè si no aquestes coses després s'allarguen indefinidament.
I qui farà la presentació?
Sí, la presentació es la fa Antonio Vives Cendra,
que va ser decada també del Col·legi d'Avocats,
la part femenina de la família,
tota pertany a la soledat,
la seva mare també era una gran devota nostra,
encara que ells també tenen molta vinculació
amb el pare Jesús de la passió,
i bueno, esperem que sigui com cada any,
doncs un goig per tots els que puguin
i una exaltació de la Setmana Santa i de la Mare de Déu.
Això serà dijous a dos quarts de nou?
Dijous a dos quarts de nou,
superpuntuals per poc que ho puguem.
A l'església de Nazaret,
que veurà, per tant, dos sopuscles en 48 hores de diferència.
Bueno, fa uns anys que ja procurem
que siguin dintre de la mateixa setmana
o dels mateixos dies,
perquè d'aquesta forma podem compartir
la Iglesia més properament,
les flors que posem,
els actes els podem tindre més propers els uns dels altres,
i, en fi, a més, aquest any, doncs,
és un any especial,
perquè l'haver hagut les obres,
podem tindre també la Mare de Déu ja muntada,
que, esclar, per nosaltres és un goig
que es pugui gaudir d'aquesta companyia,
i aquest any, sobretot, que hem canviat la peanya.
Ara li anava a preguntar.
Ha sigut una qüestió de seguretat.
Potser haguéssim esperat encara un altre any,
perquè anàvem recollint els quartos a poc a poc,
però ja era una qüestió de seguretat,
perquè la primera peanya que vam canviar
ja la vam canviar també,
que la portàvem a espatlles,
i els hi vam cedir amb molt de carinyo,
encara que també va durar poc,
perquè estava molt malmesa,
el Padre...
El Cristo de Buen Amor.
Gràcies, senyor.
I ara s'havia de fer,
perquè corria amb el risc a la Mare de Déu,
i el taulell s'enfosés damunt dels portants.
La presentació de la nova penya la vam fer dissabte.
Dissabte, al migdia, sí.
Va anar molt bé, estan contentes.
Sí, va ser un acte molt...
perquè també hi havia el dels timbals primers,
dels Nazarenos, aquest any,
però va ser un acte molt íntim i molt planer.
I això a nosaltres també ens agrada,
perquè veiem més la participació de tothom,
que no fos tan protocolari.
Va ser molt bonic,
vam tindre la sort d'aquest meravellós dia,
perquè si no l'haguéssim tingut que fer dintre de l'esglés,
ja normal, naturalment.
Però no, estem molt contents i molt agraïts a tothom.
Una Setmana Santa, una mica especial, doncs,
per totes les dones de la soledat.
Sí, aquest any, sí.
La nova peanya...
La nova peanya...
L'església...
L'església...
Renovada.
Renovada.
I, bueno, i en canvi que el dissabte sant
no podrem entrar a la catedral.
Que cada any ens permeten a la nostra professora
del dissabte sant entrar a la catedral,
però aquest any, degut a les embestides i el d'això,
el pas no pot entrar.
Aleshores estem muntant un acte més breu
al pla de la seu.
Però el farem allí també una petita...
Només farem la corona dolorosa i el ves a manos
i tornarem a baixar.
També coincideix amb Sant Jordi.
Hem de donar pas a que tothom pugui
disfrutar una mica de tot.
Serà un Sant Jordi també realment molt especial.
Recordem, doncs, que la presentació de l'opuscle
serà aquest dijous.
La congregació de Senyores de la Mare de la Soledat
el farà dijous a dos quarts de nou del vespre
a l'església de Natjaret
i amb l'advocat Antoni Vives.
I divendres serà el torn, senyor Núñez,
de la cofradia del Cristo del Buen Amor.
El Cristo del Buen Amor, sí.
El viernes a las ocho y media
presenta nuestro púsculo el doctor Fortuns,
que es el vicario general de Arrasobispado.
Como yo siempre voy con mucho tiempo adelantado,
pues se lo dije hace dos años.
O sea que ahora ya llega la hora de la verdad.
Bueno, nosotros este año como es importante
el que cumplimos la mayoría de edad.
Este año cumplimos dieciocho años.
Ya podemos votar.
Ya podemos decir que ha sido un esfuerzo tremendo.
Y cuando miro atrás, parece cofradías,
que están aquí presentes, que tienen cuatrocientos años,
o trescientos, alguna un poco menos,
pero nosotros dieciocho años es nada.
Pero sin embargo para nosotros es una barbaridad.
No es res y es mol alhora, ¿no?
Porque mira y es el esfuerzo de mucha gente
el tratar de hacerlo lo mejor posible
y el llegar a esta cota de los dieciocho años
para nosotros es algo muy importante.
I ho celebrarem d'alguna manera?
Només en la intimitat del grup dels portants?
Yo en las pocas palabras que diga al día de la presentación
aludiré a los dieciocho años y no mucho más,
porque en realidad lo importante es la presentación,
el viacruz y la procesión del San Interramén.
hay otra cosa más importante, ¿no?
O sea, ahora el opúsculo es también un esfuerzo de mucha gente.
El que se ha notado la crisis.
Nosotros que normalmente tenemos muchos anuncios,
que es verdad porque uno de los ingresos que tenemos,
importante, es de los anuncios en el opúsculo,
pues hemos notado que la crisis existe, ¿no?
Y todo esto supone los escritos,
buscar los anuncios,
el prepararlo todo se pone un esfuerzo tremendo, ¿no?
Y esto es...
Al final es la culminación de ese esfuerzo.
Doncs la culminació arribarà divendres a dos quarts de nou del vespre
i a l'església de...
De Sant Nicolà de Bari.
Al carrer Pau del Protectorat,
amb el vicari general de l'Arquivisbat,
mossèn Joaquim Furtuny.
I completem aquesta ronda saludant a la presidenta de la Germandat
del Sant Exeomo, la senyora Elvira Ferrando.
Senyora Ferrando, bon dia.
Què tal, com esteu?
La senyora Ferrando ja va venir fa dies a la ràdio
perquè van ser els primers a presentar l'opúsculo,
però tenen una notícia important el proper cap de setmana.
I per això l'hem tornat a convidar.
Doncs gràcies per convidar-me.
En principi jo vinc una mica amb la fenya feta
perquè, com tu molt bé dius,
jo vaig presentar,
o la nostra germana va presentar el dia 21 l'opúsculo.
El senyor Jordi Janer, vicepresident quart del Congrés dels Diputats,
va ser el presentador.
Crec que va ser un acte molt carinyós
i agraeixo a tothom,
els que esteu presents aquí i els que ens vau acompanyar.
Però bé, com tu molt bé dius, tenim altres cosetes.
Vull dir, no parem de projectes, no?
Aquest any és el primer any
en què realment he agafat
la responsabilitat de president.
i tant aviat com ho he fet,
la nova junta teníem molt clar un projecte
que, en principi, ens pensaven que podria ser per l'any que ve,
però bé, dit i fet.
Es va parlar després de Reix
i, si Déu vol,
el diumenge a la tarda serà ja una realitat.
Doncs és la restauració de la peana.
Vull dir, crec que és una fenya que calia fer-la.
hem fet la restauració de la peana.
La peana es va retocar a l'any 90,
quan el pas va anar a Espatlles,
però és l'original,
la que es va fer l'any 58-59,
amb les figures del padre Vera.
I aprofito per dir que, en aquell moment,
el senyor Salvador Miró Palau
va ser la persona que va ser el que ens va ajudar.
També m'agradaria dir,
molt especialment i amb molt de carinyo,
que en el mateix moment que vaig pensar
que podríem restaurar la peana,
vaig pensar que la família Miró Berrocal
tenia que estar lligada al nostre pas.
i tenim el goig i la il·lusió
de comptar amb una padrina excepcional,
que és la senyora Isabel Berrocal-Gamela.
Miro el senyor Fortuny,
perquè és veritat, és excepcional,
perquè és una persona que ens ha agafat un carinyo increïble
i sé que ho està fent amb un carinyo increïble.
I serà la padrina del nostre pas,
juntament amb el senyor alcalde,
el senyor Josep Félix Ballesteros.
Us convido a tots.
Espero que faci tan bon dia
com va fer el dia de la Verge de la Soledat,
que aprofito per felicitar-vos
perquè va ser un acte esplèndid
i la peana preciosa.
Gràcies.
També felicito el senyor Raül Font
que vam fer una restauració de la seva peana.
Penso que tot el que es fa és digne
i enriqueix la Setmana Santa.
I jo us convidaria especialment.
Nosaltres farem un acte senzill,
però estem molt il·lusionats.
I farem una cosa que m'agradaria dir-ho
amb entena,
perquè és una cosa que crec que els portants...
Bé, els vaig proposar els portants
i els va agradar molt
i ets...
crec que estan il·lusionats
per fer-ho fora de l'entorn
del que és divendresant.
Nosaltres farem la pujada
de la baixada de peixoteria
amb honor en què nosaltres tenim
el local a la baixada de peixoteria
número 23.
I volem que la peana nova
passi per davant del nostre local.
Com un acte simbòlic.
Potser no tingui molta importància,
però per nosaltres sí ho té, no?
Llavors farem la pujada,
que habitualment només es fa
divendresant,
a la qual cosa convido tothom
a les 5 i mitja de la tarda
a estar allí
a veure com puja el pas
i després l'acte es farà
a la mateixa plaça del rei.
A la plaça del rei, molt bé.
Doncs això serà el proper diumenge
a dos quarts de sis de la tarda.
D'alguna manera,
amb tots aquests actes
que hem comentat
completarem una setmana
pleníssima d'activitats.
També n'hi ha d'altres
perquè es presentarà
un audiovisual
el mateix diumenge a la tarda
al Palau Firal i de Congressos.
Hi haurà un concert
de la banda de música
de l'associació La Salle
també el mateix diumenge
al vespre
al Palau de Congressos.
I el fill d'això
que comentava ara
Elvira Ferrando
sobre les noves peanyes
del San Exe Homo
o de la Soledat
i d'altres activitats.
M'agradaria això
que m'analitzessin
una mica
com estan veient
aquesta Setmana Santa.
Hi ha moltes activitats,
tenim les noves peanyes,
no tenim passos
però, per exemple,
tenim concerts
i s'està impulsant
aquest festival de música sacra.
Com ho veuen tot?
Jo crec que és una Setmana Santa...
Ho comentàvem el diumenge
a la plaça
davant l'Església Sant Llorenç
i després ho comentàvem
una mica
les persones setmanes enteres
que sempre al final
estem a tot arreu.
Ho comentàvem
que és una Setmana Santa
molt viscuda.
Per què?
Perquè quasi cada dia
hi ha actes
i sobretot
jo destacaria
la gran labor
que va fer
l'Associació d'Agrupacions
de Setmana Santa
de Tarragona
en voler instaurar
els concerts,
el primer festival
de concerts de música
de Setmana Santa
que jo crec
que almenys
els que jo he pogut estar
que són d'una gran qualitat
especialment
el que es va fer
el dissabte
fa un parell de setmanes
a l'Església Sant Agustí
que va actuar
a la coral
de la URB
i la veritat
és que va ser esplèndid.
Jo crec que en aquesta línia
també tenim un altre...
Hi ha molt que vi
per recórrer.
Clar,
és a dir,
aquest any és un any
de pianes,
també de concerts,
vull dir,
tenim moltes coses al cap
per poder fer,
es pot ampliar
i tot això,
a més ampliar i exportar
que és important.
Mària Dolores,
com ho veu?
Jo,
doncs,
correboro el que diu l'Alvira
i a més a més també
dic el que diu el senyor...
Núñez.
Núñez.
Jo vull,
perdoneu-me,
eh?
No passa res.
Estic en blanc.
I això que el té davant, eh?
Sí,
estic en blanc.
No,
nosaltres també
el que veiem potser
és que en aquells moments
de crisi
potser sí que hi ha
una manca més de quartos
però hi ha una manca
més participació,
una mica més espiritual,
més de demanar ajut,
que també és bonic
que vegis que no solament
és un folclore
sinó que la gent
s'espiritualitzi
una mica més.
De totes formes,
hem d'agrair
que la gent
quan veu que fas coses
físiques,
que les veuen,
que les palpen,
llavors participen més.
Veuen que
amb el que tu
ells t'han aportat
o el que tu
fas un esforç
per tota la congregació
perquè de fet
tot el que fem nosaltres
no és per nosaltres,
és pels nostres congregants
i per les nostres devocions.
Jo veig això.
Com ho veu?
Sí,
doncs bé,
jo una mica
me referendo
amb el que han dit
les dues companyes,
inclús abans
quan parlava
la Maria Dolores,
abans
acostumàvem a organitzar
cada dia un acte.
Aquest any
ja hi ha tants actes
que s'assolapen
actes
al mateix dia
i la veritat
també això
que ha comentat
la Maria Dolores
de que la gent
s'està implicant més.
Ara igual que sí
que tots
hem tingut una
baixada d'anuncis
i així,
però la gent
s'involucra més
amb els projectes,
amb la il·lusió.
En altres,
un dels temes
que presentarem
en els propers dies
és una reforma
del vestuari
dels armats.
Volem fer
una fidelització
històrica
que han estat
treballant
els propis
armats
i companys
de la Junta
de la Congregació
i volem repetir
una iniciativa
que va haver
l'any 1958
que és quan
s'han fet
els actuals
no que trobar
un padrí
per cada armat.
Han fet
la primera fase
que ha sigut
a nivell
de congregants
i la veritat
és que
la resposta
almenys de paraula
si s'acaben
consolidant
està sent bona
i en els propers dies
ho presentarem
a diverses institucions
tan públiques
com privades
i esperem
que trobar
un padrí
per cada armat
sense tindre
que acudia
les famoses subvencions
que cada vegada
que tenim
alguna iniciativa
hem d'acabar
demanant els diners
sempre al mateix puesto.
I quan voldrien tenir
el projecte a punt?
L'any que ve?
L'any que ve, sí.
I quan tinguem
la meitat
de padrins
ens tirarem
a la piscina
amb la idea
que d'aquí
al 2012
aconseguim
l'altra meitat.
Això demostra
el que dèiem
que cada aïn
pràcticament
o una entitat
o una altra
sempre hi ha iniciativa
que la gent
no es queda
aturada
sinó que
en fi
sorgeixen idees
de tot arreu.
Senyor Niñez,
com veu en general
la Setmana Santa?
Més enllà de la crisi
que comentava
i que afecta...
Sí, no.
Yo sí que estamos
comentando
antes de entrar
el hecho
de que se están
solapando
muchos actos.
Sí?
Massa?
Creu que usted?
Sí, sí.
Porque
hay momentos
en que es que
casi no te da tiempo
de ir de uno a otro, ¿no?
Pero bueno,
por otro lado
está...
Yo sigo insistiendo
lo mismo,
el esfuerzo
de tanta gente
para que resplandezca
la Semana Santa
y además
hay algo
que a nosotros
nos conviene
y que yo me tiene
bastante preocupado, ¿no?
O sea,
estamos en una sociedad
laica claramente,
o sea,
lo espiritual
tiene que ser
a base
de estos ejemplos
que vamos dando
la Semana Santa,
la presentación
de los opúsculos,
los viacrucis,
conferencias,
música sacra,
pero
hay una cosa
que es que
después
tienen que
ir costalero
por tan,
tienen que ir
con los pasos
y
cada vez
nos va a costar
más trabajo
encontrar,
sí.
Creo que sí.
Yo creo que sí
porque
cuando la sociedad
nos ayuda
posiblemente
pasará
como ha ocurrido
siempre,
o sea,
habrá un altibajo,
ahora a lo mejor
estamos bajando
un poquitín,
nos estabilizaremos
y subiremos
de nuevo,
o sea,
yo tampoco
hay que ser
pesimista
porque sería
surdo,
entonces no tendría
sentido lo que
estamos haciendo,
¿no?
Pero sí que
tendríamos que ver
la fórmula
de todo esto,
con todo esto
que estamos haciendo
de atraer
a esa juventud
que nos puede
venir perfectamente
porque es el futuro
de las tracofadías.
Aquest tema
va sortir
també de passada
a la setmana
passada
quan parlàvem
amb altres
congregacions,
¿no?
Una mica
la sensació
de dir
que s'està
envellint
la gent
i potser
ens falta
una mica
de gent
jove
que s'apunta
sobretot
a través
de les bandes
de música,
no sé si
coinciden amb això,
evidente,
evidente,
claro.
Perquè després
potser
falta
el portant
el costalero,
que a més
hi ha hagut
un procés
de que cada cop
hi ha més passos
que es porten
a espatlles,
no?
Por eso
yo he insistido
mucho
que en algún momento
en alguna reunión
nuestra
ha habido
quien ha querido
limitar
la participación
de los niños
y yo
me opuesto
totalmente
porque es absurdo.
O sea,
tú a un niño
con ocho o nueve años
no lo metes
por primera vez
en una profesión
porque no se mete,
porque tiene otras cosas.
Tú tienes que meter
a un niño
en la profesión
cuando tienes dos años,
tres años,
cuatro años
es cuando el niño
participa
y lo va viviendo
y entonces
como lo va viviendo
continuará.
Y entonces
yo creo que
esa es una labor
que tenemos que hacer
o sea,
cuando había hablado
de las bandas
evidentemente,
si un niño
entra en la banda
con cinco años,
con cuatro años
y tal,
continúa
y después
cuando tiene
dieciocho,
diecinueve años
lo que le apetece
es ir debajo
de su Virgen,
debajo de su Cristo,
debajo de su paso,
¿no?
Elvira,
que volies afegir?
Sí,
jo estic
d'acord
en part
amb el senyor Núñez,
però jo volia també
afegir
una petita cosa
que crec que va
també una mica
lligada
amb el que és
la Setmana Santa,
no només és
sortir amb els passos
sinó que té
una part de religió
i de fer,
jo crec que hi ha
una barreja molt important,
hi ha qui pot prendre
només com un tema musical,
hi ha un altre
que pot prendre
només com un tema
cultural,
són obres d'arts
que és una exposició
itinerant
fabulosa
a la nostra
postura de la Setmana Santa,
de divendres sant
i d'altres
que es fan,
però jo
com en temps
que sempre diem
que si la joventut,
que si la família,
jo apostaria
i som molt optimista,
jo saps,
l'altre dia
ho estàs posant aquí,
no?
Som molt optimista
perquè a més
la Setmana Santa
el que fa
sobretot
és
conglomerar
famílies,
és a dir,
és una activitat
en què tu,
parlo per la meva família
és així,
però com la meva
n'hi ha moltes
aquí,
on surt el pare,
la mare,
la filla,
el fill,
el gendre,
el nebot
i un està a la banda,
l'altre es portant,
l'altre està al panor,
l'altre neteja a xas,
l'altre t'està posant les flors,
vull dir,
jo crec que està també potenciant
la unió de la família
i hem de ser positius amb això,
Núñez,
i no tenim que repetir,
crec jo,
i deixeu-me que sigui una mica
reivindicativa,
les coses quan se repeteixen
moltes vegades
en pla negatiu
al final se produeixen
i us ho dic
perquè jo fa 30 anys
que sóc a la Setmana Santa
i a l'any 75
ho vaig viure,
llavors m'anego
rotundament
a dir que la Setmana Santa
està de baixa.
¿Es possible que estigui
una mica de baixa?
Sí, no ho sé,
estamos igual,
Núñez,
lo que tenemos,
piensa que el chico
que ahora tiene 15,
no, no,
te lo digo a ti,
lo digo en general,
el nen que ahora
té 15, 16, 17 anys
està per la banda
i res més,
però si la seva família
està involucrada,
si ho ha vist a casa seva,
si ha estat en sobran
o puscles,
si ha fet coses,
quan vegi
el que ens ha passat a nosaltres,
quan vegi
que la seva germandat
no tira endavant,
jo no anava
als actes oficials
als 18 anys,
anava a les files,
anava a en caputxa,
anava a fer feina,
doncs jo soc positiva
i penso,
aquests nanos,
en cas que vegin
baixar la Setmana Santa,
el que faran serà
tirar endavant,
és que soc bàsicament positiva,
de què ser així?
Però mira,
mis nietos están saliendo
desde que tienen año y medio,
este año saldré,
mi hijo,
mi nuera,
mis nietos,
mi mujer,
tenemos todo,
pero eso es una labor
que evidentemente,
si yo estoy defendiendo
una postura,
sería absurdo
que después
no diera ejemplo con ella,
o sea,
yo,
el mejor ejemplo,
cuando hablo de los niños,
también en el matiz,
amb alguns matizos,
cuando yo digo
que defiendo de los niños,
es que los primeros niños
que van son mis nietos,
correcto,
claro,
porque si yo digo
que los niños
tienen que ir desde pequeños
y los míos no van,
estoy de acuerdo contigo,
totalmente,
yo estoy de acuerdo,
evidentemente esto es una cosa,
pero el hecho de la familia
es un hecho concreto,
es un hecho
porque vive
tu espiritualidad
o tu religión
de una forma determinada,
lo tiene,
tiene otro proceso
porque tú cumple
tus preceptos religiosos,
pero bueno,
pero yo no estoy hablando
de ese conglomerado
de la familia estricta
que eso es bien
y ayuda evidentemente,
eso no tiene ni discusión,
yo estoy hablando
de la sociedad
que no ayuda,
no estoy hablando yo
l'entorno es favorable
per dir-ho d'alguna manera,
a veure,
Jesús Graupera,
una reflexió
sobre això
que estem parlant?
Jo dues coses,
jo suposo
que parlem d'aquesta manera
perquè tots els que estem aquí
des que teníem
tres o quatre anys
sabem el que és
una besta de Setmana Santa,
clar,
la gent que no ho sap
diu que estan dient
ara aquests,
però això és cert,
l'arrel
és el que fa
que la planta
pugi recta o torta,
i si les arrels
estan enfortides
amb un sentiment
barreja
el que ha dit abans
la companya
de cultura,
de folclore,
però sobretot
de religiositat,
evidentment,
la Setmana Santa
tirarà endavant.
Ara pot ser
que estem vivint
uns moments dolços,
per què?
Perquè des de l'entrada
de les senyores
a les cofredies,
això ha donat
una empenta
terrible
a el que és
la participació.
Jo vull veure
com aniran
dintre de...
o esperar
aquest
i dos anys més
a veure
com evoluciona
aquesta participació.
El temps
ens ho dirà,
els temps canvien,
tot canvia,
abans,
jo el que trobo
a faltar potser
és un xic
el silenci.
La professora
nostra d'aquí
de Tarragona
sempre s'havia
distingit
per
el silenci
que li deien
inclús
la professora
del silenci
i ara,
doncs,
potser ha perdut
un xic
aquella
sensació
de
recolliment.
Clar,
també els temps
han canviat.
Abans,
jo recordo,
per Setmana Santa,
al cine
i només feien
ben url
els dies mandamientos
i para de comptar.
Ara les discoteques
estan completament obertes.
Bé,
tot evoluciona.
En qualsevol cas,
i el propósit
del que deien
de la participació
de la gent,
de la gent jove
i de la gent gran,
de l'espiritualitat,
de la religiositat,
de la manifestació cultural,
aquest projecte
del que parlem tant
aquests dies
de Museu de Setmana Santa,
primer,
com ho veuen?
Perquè pot tenir
un paper fonamental
pedagògic
precisament
per la gent de fora,
per la gent d'aquí,
pels nens,
pels joves,
per tothom
sobre mostre
el Museu de la Setmana Santa.
Què els sembla?
Jo crec que
si aconseguim
un tal
bé,
que d'això es tracta,
sí que ho pot ser.
Perquè quan vas
amb altres ciutats
te trobes
que pots gaudir
durant tot l'any
d'una cosa
que aquí
estrictament
la considerem
de Setmana Santa.
Sí que hi ha
un nucli
de famílies
o de persones
o de juntes
que hi treballen
tot l'any
perquè allò arribi.
Però el reste
de la societat,
del públic,
dels visitants
d'una ciutat
com la nostra,
no se n'enteren.
Això jo crec
que
a cert punt
pot ser positiu,
però ha d'estar
realment
ben fet.
I també
hem de pensar
que hi ha seus
i iglesies
i cofredies
que han fet
un esforç
molt gran
per tindre
les seves iglesies
o els seus
locals
en condicions
ja com una avançada
de poder
ensenyar això.
Nosaltres
quasi vam ser
les pioneres
que al veure
que això
era una mica
dificultós
gràcies
als col·legis
d'enginyers
ja fa
més de 10 anys
que posem
la Mare de Déu
perquè es pogués
veure almenys
durant aquella setmana
que això
ha motivat
que altres
congregacions
hagin pogut
obrir
les seves iglesies
que s'hagi fet
la carpa
bé
el museu
però ha d'estar
que estigui
ben inquivit
i ben fet.
Li agrada
l'ubicació
de la Rambla Vella
que és la que es proposa?
No ho sé
podria ser
però el veig
una mica petit
però jo no hi entenc
no ho sé.
Hem de dir
per cert
que aquest vespre
d'alguna manera
els presidents
de les
confraries
coneixeran
amb detall
el projecte
que ja s'ha presentat
a l'agrupació.
Josep Maria Fortun
el projecte
més enllà
d'on vagi ubicat
el museu
de Setmana Santa
què els semblaria?
Jo crec que és necessari
i a més estic convençut
que tindrà
molt d'èxit
la prova
la tenim
amb els
aquest serà el tercer any
m'assembla
de la carpa
dels milers
de persones
que s'ha dit
que han passat
per la carpa
i per les diferents
subseus
que han acompanyat
a la carpa
és evident
que si han passat
mils de persones
moltes d'aquestes
són de la pròpia ciutat
i tothom
té abast
de veure-ho
el divendres sant
o sigui que
inclús veient-los
desfilar
la gent ha tingut
la curiositat
de passar
per la carpa
i per les diferents
iglesies
per veure-les
amb calma
i sense que es moguin
jo crec que
Tarragona
necessita
un museu
de la setmana santa
i crec que
s'ubiqui
on s'acabi
ubicant
tindrà
èxit
segur
i a més estaria bé
tenir aquest museu
lligat amb les altres
esglésies
on històricament
tenen els passos
i que poguessin
obrir-se
durant tot l'any
perquè la gent d'aquí
i la gent de fora
poguessin veure
tots els misteris
jo crec que és imprescindible
que el museu
estigui ubicat
a la part alta
de la ciutat
i que evidentment
s'amorqui
com
almenys
durant els dies
propers de la setmana santa
un museu itinerant
que es puguin visitar
també
les altres iglesies
perquè és evident
que els que tenim
iglesia
part del nostre patrimoni
no el podem portar
al museu
ja queda clar
en aquests dies
sent que l'alcalde
ha anat donant
alguna pista
sobre el projecte
José Manuel Núñez
com ho veuen vostès?
jo
quan antes
Graupera
parlava
del
del Cristo
que se les quemó
en un almacén
claro
aquí hay
imágenes
de Semana Santa
paso de Semana Santa
que tú
durante el año
porque ahora tú
puedes ir a Nazaret
puedes ir
a los Nazarenos
puedes ir a los Palleses
y puedes ver
los pasos que tienen allí
pero habrá otros
a nosotros
pero hay otros
que no pueden ver nada
la setmana passada
ens ho recordaven
el gremi de Maregens
que havien tingut convidats
a fora i no els hi havien pogut
ensenyar
és absurdo
de que
cuando se está diciendo
que tenemos
la mejor
Semana Santa
de Cataluña
que llegue la gente aquí
y no pueda haber
o sea
el museo
necesario
yo esto no
es que ni lo dudo
otra cosa es
en qué va
cómo se va
hacer el museo
decía
Dolores
bueno
esperemos
o sea
nosotros ahora mismo
amb la idea
está d'acord
sí
que es necesario
claro
lo estoy diciendo
y diciendo
por qué
otra cosa es
que realmente
yo no tengo
hasta esta tarde
que el señor alcalde
nos va a informar
de lo que
se tiene previsto
se tiene un proyecto
no puedo tampoco
pronunciarme
por qué no
ahora hace un momento
mira Dolores
y José María Fortun
ahí fuera
me decían
en la Rambla
en frente de San Francés
para situarme
pero realmente
yo no
no tengo
mucha más información
por lo tanto
sí al museo
a ver cómo se plantea
Elvira Ferrando
jo dos paraules
crec que el museu
és necessari
però és imprescindible
sobretot
pels que
bueno
nosaltres
hem de donar gràcia
sempre a la sant
que ha sigut casa nostra
amb el nostre pas
però
cert
el que diu el Núñez
el que deies tu abans
que vingui algú de fora
no ho pogués ensenyar
el teu pas
té que ser molt trist
sobretot
quan estaves parlant
de confradies
i gremis
que tenen
verdaderes obres d'art
ho he dit
tot
necessari
i imprescindible
però perdona Elvira
més enllà d'ensenyar els passos
que el museu
inclogui
i això suposo
ho sabran avui
amb més detall
a partir de la proposta
doncs això
una explicació
del que és la Setmana Santa
és que és això
una miqueta
el que t'anava a afegir
el museu segurament
tampoc ha de ser
un simple magatzem
de passos
quan vas a Valladolid
o vas a Zamora
o vas a aquests puestos
amb molta tradició
de Setmana Santa
jo he anat a l'agost
i el primer que he fet
ha sigut anar al museu
a Setmana Santa
tampoc cal que siguin
els dies sants
vull dir
tu pots anar
el 15 d'agost
perfectament
en una ciutat
aquí tenim turisme
un pot anar al Port Aventura
al matí
i a la tarda
visitar el Museu de Setmana Santa
però només els passos
com tu deies
vestes
figures antigues
nosaltres tenim per exemple
com anècdota
i tenim un local
molt modest
molt modest
a la baixada de peixateria
i nosaltres
a l'aparador
no a l'aparador
en una vitrina
tenim els passos
perdó
les figures
de l'antic pas
del padre Vera
doncs dijous a la tarda
fa molts anys
quan no hi havia la carpa
obríem
però obríem
bàsicament
perquè pensàvem
que el turista
per respecte
al turista
segurament
tindria curiositat
increïble
ens passàvem
tota la tarda allí
tu saps la gent
que entrava
i quantes vegades
dèiem
si hi hagués un museu
i miraven fotografies antigues
i miren les figurates
petites que tenim
i miren
l'explicació
jo pensava
si això és una cosa
tan modesta
i la gent
tan d'interès
imagina't tu
si tinguessin realment
un museu
on sota de cada pas
de cada vesta
de cada bandera
de cada cosa
hi hagués l'explicació
no tan sols
els passos actuals
el pare
Jesús del Passió
té passos
tindran l'Eglésia
i ho podran posar
suposo que es posaran
els seus passos
nosaltres podríem
posar figures antigues
tindran més
valor artístic
però no des d'això
una cosa
que ja té
una certa antigetat
aleshores
es podria fer tant
i tan bé
jo crec que
pitjor que ara
no estem
vull un museu
Jesús Graupera
jo hi afegiria
un altre adjectiu
jo hi afegiria
importantíssim
importantíssim
per les cofredies
que no tenim
lògicament
un local
on eixo
ploglar
no solament
els passos
sinó
el que deia
l'Elvira
també
i el Núñez
és que
hi ha tant
de material
que tenim
que només
ho podem
gaudir
els quatre
de la Junta
i poc menys
i que això
en podria gaudir
tota la ciutat
perquè jo estic segur
que nosaltres
tenim tota una sèrie
de documentacions
de fotografies
de cromos
de coses
que ningú els ha vist
i que tots els que estimem
la Setmana Santa
que gràcies a Déu
som molta gent
doncs
n'hi podrien gaudir
i deixa'm que afegeixi
el que
sobre el que deia
la Dolores Nolla
jo et diria
Dolores
estigues tranquil
perquè jo també
patia molt
quan
se tenia
que fer
la carpa
del mercat central
i crec
que
la van clavar
un 10
i jo em sembla
que avui per avui
ja fa temps
però el que es fa
aquí a Tarragona
ja es fa
amb consciència
no parlem
del pàrquing
Jaume I
parlem de totes
les altres coses
però
jo estic segur
que
ho faci
qui ho faci
quedarà
prou digne
i prou maco
per poder-ho
ensenyar
a tothom
que vingui
Acabem
ens queden dos minutets
molt ràpid
Jo volia afegir
que amb aquest tema
de la Setmana Santa
ve que el senyor alcalde
molt implicat
de fet
molt implicat
no amb el museu
sinó amb tota la Setmana Santa
i això també és d'agrair
crec que si presenta un projecte
el presentarà digne
perquè et sap
el que és la Setmana Santa
i la coneix
absolutament
molt molt bé
com que aquesta tarda
ho coneixeran en detall
i tenim uns quants dies
per parlar
i els tornaré a convocar
a tots
perquè m'expliquin
allò
la valoració
de cadascú
totes maneres
la Dolores
volia afegir alguna cosa
no
jo simplement
agrair
que ens permetis
expressar
davant de tota la ciutat
els nostres sentiments
i que comptin
amb nosaltres
per continuar
aquesta labor
jo ja els avanço
que com que la Setmana Santa
anirem un dia
a la carpa
de la plaça Verdad
que ja feia un programa
els convidaré a tots
i que m'expliquin això
com que ja hauran vist
els detalls
i els planos del museu
què n'opinen?
José Manuel
Jo solamente
dic un
entre parèntesis
de que
nosotros tenemos iglesia
tenemos la imagen
en la iglesia
pero no estamos
en la parte alta
y eso
nos deja un poco
desconectados
pero bueno
¿Y usted sería partidari
de portar
els seus passos
al museu?
Si yo tengo iglesia
lo normal
es que estén
en mi iglesia
entonces
podríamos buscar
algún tipo de fórmula
que también yo quiero
estar en el museo
evidentemente
nosotros tenemos
que tener una representación
en el museo
pues si no tendría sentido
tampoco
Clar, totes les confraries
han d'estar representades
Sí, jo crec que
fins i tot
les que tenen
els seus passos
Deixa només
que faci un prec
i que suposo
que tots estarem d'acord
que no plogui
Josep Maria Fortuny
Maria Dolores
Noia
Elvira Ferrando
Jesús Graupera
José Manuel Núñez
ells representen
a cinc de les confraries
congregacions
i germandats
a la Setmana Santa
que participen
en aquesta Setmana Santa
Terra Unina
i que avui
han estat presents
en aquesta quarta hora
al programa
Senyors, senyores
moltes gràcies
Primer que vagin molt bé
les activitats
aquesta setmana
que ja veig
que tenen molta feina
i que vagi també molt bé
aquesta tarda
a la reunió
amb l'alcalde
on presentaran
els hi presentaran
el projecte
del Museu de la Setmana Santa
Gràcies
que vagi bé
Bon dia
Bon dia
Bona tarda