Les 11 del matí i 37 minuts, aquesta setmana,
cada dia estem parlant per un motiu o per un altre
de Tarraco Viva, del Festival Romà de la ciutat de Tarraona.
Avui hem convidat el catedràtic d'arqueologia de Grècia i Roma
a la Universitat de Romiri Virgili
i investigador de l'ICAC,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Joaquín Ruiz d'Arbuló.
És un dels principals experts especialistes
en la matèria de Tarraco Viva, de l'època de Tarraco.
Ell, a més, participa en diferents activitats
i xerrades aquests dies.
Ha assessorat, ens ho explicaven dilluns,
ha assessorat moltes qüestions,
molts detalls de l'exposició que podem veure a la plaça Verdaguer,
així que amb ell volíem compartir uns minuts d'aquest matí de dimecres.
Joaquín Ruiz d'Arbuló, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui comença una activitat, i és una novetat,
abans ho comentàvem a l'agenda.
Aquesta nit a les 10 hi ha una activitat nova
titulada Genda Tarraco, que farà el pretori romà
i que es reproduirà altres dies.
En què consisteix aquesta novetat?
gent de Tarraco.
Què ens explicarà?
Bé, passarem revista una miqueta a la ciutat antiga,
però ho farem a partir de persones,
amb noms i cognoms.
És a dir, veurem com era un alcalde de l'època romana,
veurem com era un pescador,
com era un negociant,
com era un home de negocis,
però tot això ho podem fer a partir de l'epigrafia.
L'epigrafia són aquestes làpides romanes que veiem a vegades
quan passegem per la part alta encrastades en les parets.
Doncs bé, potser els oients no ho sabem,
però a Tarraco tenim, a Tarragona,
tenim el millor conjunt epigràfic de tot l'Occident romà,
amb més de 1.300 epigres, 1.300 làpides.
Estem parlant de pedestals d'estàtuas,
d'epitàfis funeraris,
de plaques botives...
És a dir, que aquesta epigrafia ens mostra
tots els aspectes de la societat antiga,
però ens permet, com et deia,
arribar a veure pares, fills, relacions.
Amb els epitàfis funeraris podem conèixer relacions familiars,
les edats de l'amor
i tot aquest conjunt d'informació, diguem, sociològica,
doncs és molt interessant
i ens mostra aquesta imatge directa dels nostres avantpassats.
Aquesta és una iniciativa seva?
Allò, promoguda pel propi Joaquín Ruiz d'Arbul
o els organitzadors de Tarraco Viva?
Diguem que darrere de Tarraco Viva
hi ha una ment incansable,
que és el Masí Ceritxol,
que jo penso que 365 dies a l'any
està pensant noves aproximacions,
noves possibilitats
i arriba un moment, saps, que no...
Jo ja no sabria dir-te ben bé
qui ha tingut la idea,
si ha sigut una proposició d'una o d'una altra.
Lo cert és que els ciutadans poden veure
que les activitats de Tarraco Viva
cada any jo diria que quasi se multipliquen,
ja no sumen sinó que se multipliquen
i tots els que col·laborem ho fem encantats
perquè som conscients que estem participant
en el que va néixer com una iniciativa
més per...
Diversos anys hem parlat d'aquesta qüestió
per donar un cop de mà
a la proposta de Tarragona
com a Patrimoni de la Humanitat
i en aquests moments s'hi ha consolidat
i pensem que a mi que em toca viatjar molt
per la meva professió,
d'anar a congressos a l'Inglaterra,
a França, a Alemanya,
és a dir, als països amb molta tradició
i molt assentats en tot el que són
estudis de patrimoni,
Tarraco Viva,
les activitats de Tarraco Viva
estan ja reconegudes
com un dels festivals romans
de primer nivell d'Europa.
i això les puc assegurar que és Dimo.
Gent de Tarraco, com deies,
és una activitat que es farà aquesta nit,
també es farà demà dijous,
és a les 10 al Pretori Roma,
és una activitat gratuïta,
és una de les que fa Joaquín Ruidorbulo,
però aquesta catedràtica d'arqueologia,
en fi, participa en moltíssimes altres activitats.
Per exemple, ha participat en el curs de Roma,
un curs que en aquest cas era de pagament
amb una inscripció de 10 euros,
és un curs que s'està fent, em sembla,
tota la setmana amb diferents classes,
diferents ponents a Casa Canals
i que també ens comentava l'altre dia el Magí Seritjol
que estaven sorpresos de l'acceptació per part del públic, no?
Sí, quan vàrem estar parlant d'aquesta possibilitat
de fer als barris un curs de quatre sessions a la tarda
sobre història de Roma,
jo et confesso que vaig dubtar.
No sabia fins a quin punt podia haver-hi un interès,
perquè, clar, parlar d'història de Roma
queda així com una miqueta una cosa molt general,
però bé, la sorpresa ha sigut
que vàrem començar a l'associació de vins de la part alta,
vàrem continuar a Sant Peri i Sant Pau,
jo vaig arribar el primer dia a Sant Peri i Sant Pau,
un dia que caia una pluja a gots i barrals,
vaig allà anar al casal i vas pensar,
bueno, no hi haurà ningú, no, no, la sala plena,
amb gent amb molt interès,
una també una, diguem, gent molt variada,
és a dir, que hi havia una parella de senyores,
un matrimoni, uns amics, gent jove, gent gran,
no és allò pensant, mira, que és que t'arriba un públic determinat,
sinó que, bé, tenim realment en aquests moments a la nostra ciutat
un interès molt variat des de molts punts de vista per l'antiguitat
i, bé, tontos seríem si els professionals no recolzéssim en el possible aquest interès
i dolguéssim a conèixer les nostres investigacions.
Tots sortim guanyant.
Això és un exemple, senyor Uri d'Arbolot,
que potser s'estan recollint ara els forits d'una feina feta al llarg de temps,
que segurament ha estat una feina poc vistosa,
que potser no ha sortit gaire a la llum pública,
potser són els 13 anys de Tarracoviva
i de moltes altres coses que s'han anat fent.
Sí, sí, es pot dir amb tota rotunditat,
amb qualsevol activitat de la vida,
realment el difícil és posar en marxa una cosa nova.
Una vegada una cosa es posa en marxa nova,
primer ja el factor sorpresa desapareix,
ja pots corregir els errors,
ja és més fàcil agafar l'interès
perquè la gent ja sap una miqueta el que espera.
Però bé, per mantindre aquest tipus d'activitat,
si veiem els programes de Tarracoviva en aquest sentit,
parlant del festival,
és que no és que mantingui, no?
És una obsessió, no sé si enfermiza,
si em permet l'expressió,
perquè això ha d'anar creixent, multiplicar-se,
inclús lo fa, jo no sé qual és el seu secret,
ja m'agradaria saber-lo,
que és que el pressupost no puja,
però les activitats sí,
i això realment té molt de mèrit,
més val que es dedica al patrimoni,
si es dediques a, jo què sé,
a l'economia seria ja, no sé,
hauria fundat un imperi,
un imperi de no sé què.
És veritat que cada any les activitats creixen,
segurament també cada any,
Joaquín Roderbolo li demanen que participi en més coses,
estic veient que, per exemple,
demà també a les 7 de la tarda,
farà una altra xerrada titulada
Deutiques a Diocles al Museu Arqueològic.
Aquesta de què va, doctor Roderbolo?
El Museu Arqueològic col·labora també
al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
col·labora amb les jornades de Tarracoviva,
amb unes iniciatives que ja fa temps que s'estan fent,
que consisteix en agafar un llibre sobre el món antic,
l'autor del llibre presenta el seu llibre
i després se fan conferències relacionades amb aquesta temàtica.
A vegades també amb això se fan grups de lectura
i, bé, és una activitat que ja porta anys fent,
porten ja anys amb aquesta activitat
i en aquest cas concret és un llibre sobre la tàrraco antiga,
una història d'alguna forma policíaca
ambientada a la tàrraco del segle II,
en la qual participa l'Uriga Utiques
i, bé, a mi el que faré serà veure com funciona aquest món del circ,
però el mateix que el gent de Tàrraco,
no parlant del circ romà, que ja l'hem fet altres vegades,
les voltes, sinó com funcionava l'ambient d'un circ,
com funcionaven les carreres de carros,
què era una Uriga, què era una Guitator,
quin ambient despertava tot això.
I hem de pensar que és un ambient
del qual nosaltres avui en dia ho fem exactament igual.
És a dir, que si un romà tornés a la vida dos mil anys després
i veia els nostres esportistes d'elit,
diria, ah, ben bé, sí, sí, com els nostres cotxers.
És a dir, no hi ha cap diferència entre els sous astronòmics
que cobrava, per exemple, l'Uriga Diocles,
que és el recordman de les ganàncies
dels cotxers de l'antiguitat,
a el que cobra avui un Fernando Alonso
o un pilot d'aquests d'elit de Fórmula 1.
Ja dèiem al principi de l'entrevista
que Joaquín Ruit d'Arbol havia assessorat,
havia estat el principal assessor de l'exposició
que podem veure a la carpa instal·lada a la plaça de Verdaguer.
Roman Urumbita, està content del resultat?
Sí, francament, francament.
A veure, la Fundació La Caixa té ja una molt llarga experiència
en fer aquest tipus d'exposicions itinerants.
En aquest cas, penso que l'exposició recorrerà tot Espanya
en els propers mesos o anys.
i són gent molt i molt professional
i, com deia, diguem, molt rodada en aquest tipus d'activitats.
Fer aquest tipus d'exposicions és una feina complexa
perquè estem parlant d'una cosa molt concreta
que ocupa molt poc espai,
que, a més a més, ha de ser desmuntable
perquè ha de viatjar molt
i, clar, això és fàcil de dir però complex de fer.
I jo em vaig quedar molt sorprès de veure...
Bé, són tècnics que treballen en el món
dels decorats teatrals o de cinema
i ara hi ha un tipus de material
que pots fer qualsevol cosa.
És a dir, és magnífic veure com pots...
Perquè, clar, recordem als espectadors que no l'hagin vist
a part de convidar-los que vagin
perquè veurem que és una visita breu,
no es fa gens pesada
i, de sobte, és que tu entres allí en una carpa
i comences a passejar per un carrer romà,
sense ser, sense, i entres en una casa.
Clar, això és una sorpresa
perquè no te l'esperes, no l'esperes igual.
Bé, ara m'ensenyaran uns materials,
unes vitrinetes, uns plafons
i no té res a veure amb tot això.
El sudor, els sorolls, els olors...
És una experiència interessant.
Bé, ja poden imaginar els visitants
que l'olor d'una letrina és molt característic,
però hi ha aquestes sorpreses,
aquesta mescla que es fa goig.
La veritat és que, a més, l'exposició
contribuix a realçar encara més
a aquest festival de Tarracó Viva.
A banda de les activitats que hem comentat
i de les xerrades que farà aquests dies
Joaquín Ruiz d'Arboló,
que encara n'hi ha algunes més,
què ens recomanaria?
Joaquín Ruiz d'Arboló,
com a catedràtic d'Arqueologia,
com un expert en la matèria,
la gent que ens està escoltant,
que és gent que potser s'apunta al curs de Roma
o que té algun interès per alguna de les xerrades
o algunes de les activitats que es faran aquests dies,
si hagués de fer una mica de guia
i de proposar coses d'aquest festival,
què ens recomanaria?
A veure, jo penso que l'oferta és tan variada
que depèn del tipus de públic.
És a dir,
molta gent de Tarragona pot dir
que ja és la dotzena vegada que tenim Tarracó Viva.
Doncs bé, probablement tampoc es tracta de veure-ho tot.
Ningú de nosaltres pot anar realment
a totes les activitats que es fan
i això el que consisteix en...
Mira, l'any passat vaig anar a veure els gladiadors.
Doncs aquest any, si em va agradar molt, torno
i si no, vaig a veure unes altres
de les moltes activitats que hi ha.
Com saps, hi ha una combinació
entre què són el que diem els grups de reconstrucció,
que es tracta d'agafar un tema qualsevol
i fer una activitat teatralitzada
que ajuda a entendre...
Allí, per exemple, van tindre un enterrament romà
o l'activitat d'estadiadors
o un campament legionari
o com funcionava el senat romà.
o bé anar a les conferències concretes.
I l'altra varietat és la fira,
la gran fira que es munta a la carpa del Camp de Mar
i amb tot, que és una fira de museus
on pots trobar tot tipus, diguem,
d'elements relacionats amb el que és el món antic,
per exemple, reproduccions artístiques,
vidres, museis, llibres, per suposat,
i estants dels principals museus europeus de la matèria.
Penso que es tracta de...
Bé, hi ha oferta de primera hora del matí fins a la tarda,
està en internet, es pot trobar simplement allò
posant tàrrec o viva a qualsevol buscador
i, bé, si vas amb nens,
doncs tens unes ofertes.
A mi, jo he de confessar
que la meva passió per tàrrec o viva
ve donada per la primera volta que vaig veure
els gladiadors del grup Arts d'Imicandi.
Jo estudiava la gladiatura món antic,
els coneixia a partir de pintures,
a partir de mosaics, a partir dels textes,
però no va ser fins al moment que vaig veure
el primer combatiment real
entre un retiari amb la seva red
i el secútor.
El locutor, Darío Batalla,
no s'anava explicant,
a veure, el retiari està aquí posant aquesta posició,
l'armament que porta té la seva lògica...
I, clar, una vegada ho has vist com tota la vida,
ja ho entens,
però fins que no te ho mostren,
jo mai m'havia imaginat realment com funcionava.
I he de dir que a partir d'aquest moment
vaig entendre la importància dels grups de reconstrucció.
És a dir, no és estim vestint com els armats a Setmana Santa
i, vinga, i fem una desfilada.
No, no, a veure, els grups de reconstrucció,
a nosaltres, els especialistes a l'antiquitat,
ens donen molt mals de caps,
perquè a mi em ve, aixi xerit xol,
i em diu, escolta,
a més que estim fent la reproducció de tal tipus de cuirassa,
i a veure, i com funciona aquest aplic
per posar la cuirassa que roza el braç dret?
I jo dic, doncs mira, no tinc ni idea,
perquè quan això ho veus, aquesta cuirassa,
en una pintura o en un relleu,
doncs bé, pots fer el comentari,
mira, sembla que funciona així,
però clar, fins al moment en què no la tornes a fer,
no termines d'arribar a aquests matisos,
i clar, estem parlant de tot detall.
Qualsevol de les grups de reconstrucció de Tarracoviva,
la gent que els veu,
no és que s'han vestit com els romans,
no, no, van vestit de romans
i amb tota la fidelitat, amb tot el detall.
Aquesta és la importància d'aquesta activitat.
És el gran mèrit, no?, del festival.
Exacte.
Aquesta fidelitat, aquesta rigorositat a l'hora de treballar,
de preparar tot el que s'ofereix.
I hem de pensar, i la feina que hi ha a darrere.
És a dir, això, imagino que ja,
doncs imagino que ja quan la vas entrevistar,
ja us ho explicava,
per fer cada un d'aquests equips,
s'aporten molts mesos,
tot això s'ha de fer a mà,
no es poden, ells no utilitzen, per exemple,
tenen els grans problemes amb les teles,
perquè no volen,
o sigui, volen, per exemple, trobar,
em deia l'altre dia,
llana autèntica,
però, és clar, la llana autèntica ja no existeix.
Ara totes les llanes són ja llanes, diguem,
industrialitzades, porten lanulines,
porten elements afeixits
i ells volen treballar
i encara, doncs, bueno,
comencen a buscar sabadell
si queda encara algun lloc
on poden trobar aquests materials.
És a dir, és una tasca,
bueno, a ells les encanta,
tot el grup del grup fènic de reconstrució
i nosaltres, d'alguna forma,
gaudim d'aquests resultats.
Però he de dir que això
no és una cosa que es pugui fer,
com te diria jo,
com a activitat professional.
No, no, això és una passió.
Acabo.
És per sentir-nos orgullosos
d'aquest Terracó Viva?
Ja tots plegats?
No només qui ho fan,
qui ho promouen,
qui ho organitzen,
qui ho dirigeix,
els experts, els entesos,
com vostè,
sinó fins i tot el públic en general,
el ciutadà, el Terragoní i la Terragonina?
Jo penso que sí, sincerament.
Però a més d'això,
hem descobert, jo he descobert,
que a Terracó tenim ja
una capacitat
de fer al mateix temps
coses semblant.
M'explico.
El divendres passat
teníem a la mateixa hora
tres conferències.
Jo vaig assistir a un col·legi
d'arquitectes
sobre el Panteón de Roma,
al mateix temps
al Moció Nacional Arqueològic
de Passa del Rei
es feia un altre
sobre la Villa dels Munts
i al mateix temps
a l'autoritat portuària,
al port,
es feia un altre
sobre l'arqueologia subacuàtica.
Jo vaig pensar,
escolta'm,
no tenim gent per tant.
Doncs no, no,
el col·legi d'arquitectes
estava ple,
després parlàvem amb els companys
al Museu Nacional Arqueològic
estava ple
i vam tardar,
diguem,
vam tindre que
fer a la gent fora
perquè eren les nou
i la vigilància
tenia ja que tancar
i al port em van dir
que també hi havia
una entrada
pràcticament plena.
És a dir,
que som una ciutat
que ja
podem assumir
aquestes activitats
no pensant
de tant en tant
en una conferència
sinó assumint
tota la importància
que ha agafat
Tarracoviva.
Estem parlant
en aquests moments
d'una activitat
si no pionera
perquè no són
els primers
en fer-lo,
sí,
de les millor
considerades
en aquests moments.
I això,
repeteixo,
és molt fàcil de dir
i hi ha moltíssima
feina darrere
que es té que valorar.
Cal valorar-ho.
L'oferta és variada
i amplíssima.
Joaquín Ruiter Bulo,
catedràtic
d'Arqueologia Clàssica
de la Universitat
de Rovira i Virgil.
moltes gràcies
per venir aquest matí
per explicar-nos
les seves impressions
una mica
les activitats,
el que farà vostè
que també seran
moltes coses
i molt variades
aquests dies.
A banda d'espectador,
vostè serà
un dels principals
ponents
en algunes de les activitats.
Així que moltes gràcies
per acompanyar-nos
i que vagi molt bé.
A vosaltres,
bon dia.
Gràcies,
bon dia.