.
Les 11 del matí i 10 minuts.
En aquesta cinquena hora del matí de Terragona Ràdio
estem per parlar d'activitats artístiques,
d'activitats culturals que tenen com a escenari la part alta.
Ens acompanya la presidenta del col·lectiu Tallès en 03,
l'artista Rosa Ciurana.
Rosa, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també el pintor Javier Aluja.
Javier, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Perquè hi ha una moguda artística que comença avui mateix,
és la segona edició del que s'anomena
Opening Contemporary Art
i que neix d'aquest col·lectiu de Tallès en 03
i que d'alguna manera també és una activitat
que s'enmarca en el pla integral del barri de la part alta.
És una iniciativa de la Rosa Ciurana
que com a artista en aquest cas, a més,
ha plegat un col·lectiu de 13 artistes, totes dones,
que fareu moltes coses a partir d'avui mateix, no?
Explica'ns, què fareu exactament?
Hola, bon dia. Bon dia a tots.
Bé, és una activitat,
l'associació en si no l'organitza,
l'organitzo jo personalment,
el que passa és que sí que tenim el ventall,
tant el Javier com jo,
tenim el ventall de l'associació,
però és una cosa a àmbit de taller,
de taller íntim, no?
I llavors l'activitat és opening,
opening amb el sentit d'obrir,
obrir l'espai,
aquestes dades pre-Nadal
i d'alguna manera hem agafat el lema
doncs regala tard,
perquè l'art, doncs, està,
tots els que ens dediquem no s'atura
i en aquests moments, doncs,
de certa incertesa i tal,
els artistes i la creació,
doncs clar, també som un reflex d'aquesta societat
i d'alguna manera, doncs,
el que hem volgut fer és ajuntar,
en aquest cas, dones creadores 2011,
la paraula ve de perquè les dones,
les dones jo crec,
almenys jo com a dona,
tenim un potencial brutal,
ja sigui en l'àmbit de l'art,
perquè aquí hi ha ceramistes, fotògrafes, pintores,
hi ha de tots diferents estils
i després també el fet de poder ser mare,
vull dir que és la creació artística
i d'alguna manera física
i les dones jo crec que tenim
un potencial impressionant
i de fet s'ha demostrat
perquè això era una cosa
arrel que jo tinc un estudi molt gran
compartit amb la Berta Baixeres,
que és senamista
i degut a les circumstàncies
que ens trobem econòmiques,
doncs hi ha hagut, doncs, cert,
se n'han anat companys de l'estudi
i llavors, de quatre
que podem estar holgadament,
som dos.
Llavors, clar, o reinventar-se
o morir
i d'alguna manera,
l'any passat també ja ens va passar
i també va ser la conseqüència
del primer opening
i llavors el que hem decidit,
doncs, mira,
aprofitem els espais que tenim,
el magnífic estudi que tenim
i reinventem-se.
I llavors, doncs, allò que dius,
doncs, mira,
em venia de gust que fossin dones
perquè les dones sempre,
sempre estem al peu del canó
i potser som com una mica més invisibles.
total, que una cosa va portar a l'altra,
allò comences a contactar amb amigues
i conegudes,
una tal, tal, tal, tal,
i ha anat creixent i ha anat creixent
fins a arribar al número 13.
I aleshores,
a partir d'avui,
això vol dir que en el taller
del carrer Marceria,
no?,
del número 4 del carrer Marceria,
tindreu obres exposades
d'aquestes 13 artistes.
Sí.
I aquí trobarem
diferents disciplines d'elles.
Sí, per exemple,
hi ha,
doncs,
hi ha Ceràmica,
que és la Berta Baixeres
i després la Dolors
i la Montse Iguadé.
Després hi ha de fotografia
hi ha dos,
hi ha la Cristina Serra,
que ella ens farà una presentació
del seu treball,
que ja el té editat,
que es diu
Privat, Públic i Ocupat.
Hi haurà una projecció
en gran format
d'un treball que té,
ella és arquitecta,
però també es dedica
a la fotografia artísticament
i llavors farà mostra
de tres palaus
del casc antic,
que són Casa Canals,
una vivenda privada
de cap de setmana
i Cal Pobre.
Després hi ha
la Verònica Rissalde,
que també és fotògrafa,
és interessant
perquè ella fa un treball
que el que fa
és treballar la mirada
de les persones.
Ella considera
que les mirades són únicas
com a peça única
i el que està fent
és un treball
compositiu
on recull
moltes mirades.
I tothom que vingui,
a part de poder
veure la seva obra
i el seu treball,
també pot participar
a ampliar
aquest treball
que fa,
que es diu
Nàufrags.
I que d'alguna manera,
doncs,
qui vulgui,
pot formar part
d'aquest treball
de Nàufrags.
Nàufrags perquè diu
que quan naixem
estem sols,
no?
Llavors,
a partir d'aquí,
tant tal.
Després també
hi ha gravat,
que hi ha la Mercè Ferrer
Argote,
que és de Reus,
i després hi ha
la Rosa Figueres,
que és una dona
que porta
molta trajectòria
artística
amb esmal,
amb gravat,
pintura.
I després també
que hi ha,
doncs,
pintura,
que hi ha la Dolors Aldama,
que ha fet una instal·lació
i d'alguna manera
és la que portarà
la taula rodona
del dissabte,
perquè ve
ben l'escritora,
que és la Maria Lluís
de la Torra,
a presentar el llibre
Dones Invisibles.
Això serà dissabte,
demà.
I llavors,
doncs,
bé,
el que et dic,
les dones...
Les dones són protagonistes
d'això,
és clar,
més enllà de,
no és una simple exposició,
d'obres,
sinó que hi ha activitats
complementàries
que anireu fent,
no?,
a partir d'avui
fins al proper dijous.
Sí.
Per exemple,
la presentació d'aquest llibre
de demà dissabte,
i n'hi ha alguna altra cosa
complementària que feu?
Avui...
Bé,
t'explico,
a veure,
potser m'estic així
enrullant una mica.
Avui fem la inauguració
on serà,
doncs,
serà la posta a punt,
no?,
perquè m'estem treballant
des de fa un parell de setmanes
i avui,
doncs,
suposo que s'acabaran els nervis
perquè tot ja estarà engegat.
Inauguració
i on la Beatriz Ortega,
que és una companya
que li agrada a la reposteria
i que treballa,
doncs,
artísticament a la reposteria,
ens farà una degustació
del seu coquei.
I després també,
amb una mica de cava
del Geni Ventura,
que ens ha ofert
per aquesta inauguració.
I això és de les set
a les nou.
Demà dissabte,
a les sis de la tarda,
ja teniu obert el taller
perquè ho fem en plan
expositiu
petit format,
petit format,
perquè tot és en petit format,
però hi ha moltes coses,
les petites coses
i els grans.
Llavors,
a les set de la tarda
ve l'escritora
Maria Lluís de la Torre
a presentar
el llibre de dones emisibles.
Seguidament
hi farem una taula rodona
on participen quatre dones
en diferents àmbits
de la societat,
que és la mateixa escritora,
l'Estela Pinyol,
que és la coordinadora
dels plans internals
de Tarragona,
hi ha la Routroiano,
que és des de mitjans,
mitjans de comunicació,
i la Dolors Andemà
com a artista.
I llavors hi haurà
una petita performance.
I després hi haurà
un petit concert,
audició de saxo
d'una mica bé a tocar.
Això serà
de les sis
a les nou de la nit,
amb una miqueta de vi
del Montseny,
de Mas de la Caçadora
i de la Terra Alta.
Això, demà dissabte.
Demà.
I l'exposició, això sí,
recordem que estarà oberta
tota la setmana vinent
fins al proper dijous, no?
No, és divendres, dissabte,
diumenge,
de l'hora de l'Hermut,
de les onze a les dues,
i de sis a nou.
Les botigues estan obertes
de la para alta,
estan fent la campanya
del Rasca.
Aprofitant que tot està obert,
hem pensat que també
podíem acoplar-nos una mica
a l'horari comercial,
perquè d'alguna manera,
si el logo és regalatart,
doncs també que la gent
pugui vindre'ns a visitar.
I després, la setmana que ve,
només serà dijous 22
i divendres 23,
de les sis a les nou.
Dijous,
jo duran un dia a la setmana
donen classes,
i llavors serà com un opening
juvenil.
Hi haurà mostra de treballs
dels joves.
Molt bé.
En qualsevol cas,
qualsevol persona
que vulgui més informació,
passant pel taller...
Merceria 4.
Primer pis.
Pel carrer Merceria número 4,
primer pis,
allà trobaran les obres
d'aquestes 13 dones artistes.
i de forma paral·lela,
complementària o afegida,
no ho sé,
Xavier Luja,
què farà el Pinto Terramini?
Bé,
jo vaig inaugurar ahir,
més que tot per no coincidir
amb la Rosa,
i jo el que faig és,
diguem-ne,
obrir-me més,
o sigui,
ella té solament dones,
jo tinc una barreja.
Això vol dir que,
bueno,
que al meu taller
hi ha l'obra pròpia habitual,
la meva,
i, a més a més,
hi ha exposada a obra
dels alumnes
que venen a aprendre,
que hi ha homes i dones.
Bé,
això és una brometa.
No us ho prengueu així,
el cas és que és així,
no?
Llavors,
bueno,
de fet,
el que
és aprofitar l'oportunitat
per obrir la porta al taller,
per aprofitar l'oportunitat
perquè la gent vingui,
de la mateixa manera
que va de botigues
a mirar aparadors,
no cal que vinguin a comprar,
només cal que vinguin a mirar.
Estaria bé que compressin,
però només cal que vinguin a mirar.
Puc oferir
pintura,
dibuix,
una copa de cava,
una cervesa de Tarragona,
és un oferiment
de la famosa Rosita,
i a més a més,
l'oportunitat
de poder contribuir
a pintar un quadre.
Què vols dir?
És molt senzill.
O sigui...
Que la gent pot contribuir
a pintar un quadre?
Sí, sí, sí.
O sigui,
que és una petita lliçó
de pintura,
que la gent
que de fora
no ho sap,
però
es pot fer.
O sigui,
dono l'oportunitat
que puguin
començar a agafar
un pinzell,
començar a agafar colors,
barrejar colors
i aplicar-los.
Tot això
ha dirigit
o per mi
o pels alumnes
que tinc,
que també
estan una mica
preparats per fer-ho.
I entre tots,
tots els dies,
perquè estaré,
a part d'ahir,
avui,
demà
i el diumenge
poden venir
a començar
a posar color
en un quadre
i a gaudir
de l'experiència.
A part de,
també el diumenge
al matí
farem un vermut artístic,
no?
Que també podran,
a part de fer el vermut,
també practicar
el que és
el món de la pintura,
el món de la
màgia dels colors,
el que el diumenge
a la tarda
no obriré
perquè,
bé,
per compromisos,
i la setmana que ve
tampoc obriré
perquè,
en el fons,
m'he de guanyar la vida
i el dia 20
me'n vaig a Lleida.
O sigui,
estaré tots els Nadals
a Lleida.
És una campanya
que fem
ja fa anys,
promoguda
per l'Ajuntament,
finançada
per l'Ajuntament
i que,
bé,
o sigui,
hi estic allà
per recomanació
de l'alcalde
de Lleida
i a més a més
per poder-me guanyar
la vida.
Per tant,
aquesta activitat
la fareu fins al proper
diumenge al migdia.
Sí, sí,
o sigui,
fins al diumenge
jo,
no,
ella...
La del Javier Luja,
sí, sí,
ja ho entenc.
Jo fins al diumenge,
al migdia,
sí.
i per què?
És a dir,
per què s'ha engegat
aquesta iniciativa?
No sé si ho vau parlar
la Rosa i tu,
primer la Rosa
impulsa la segona edició
de l'Open
i després tu
ara t'hi has volgut afegir.
És aquest cuquet
que teniu alguns artistes
de la part alta
de fer això,
coses
i de sortir al carrer?
Oh, i tant.
O sigui,
això va començar
des de les primeres edicions
de Tallers Oberts
en el qual la Rosa
i jo també hi estàvem.
Iniciadores.
Iniciadores.
Iniciadores.
Iniciadors.
Iniciadors.
I sempre hi havia,
sempre se parlava,
hi havia la inquietud
per part d'alguns
de poder ampliar
el ventall
de tot l'any
amb altres activitats,
amb altres coses.
Bé,
en el seu moment
va sortir una cosa
que jo m'hi vaig vincular
al començament
que va ser
Sopa de Galets.
Sembla ser
que la història
en aquest any
no continua.
No sé,
sí que sé per què,
però no entenc per què.
I amb la Rosa
ja havíem parlat
altres vegades
de continuar
amb una cosa,
amb una història,
que és la que va
començar ella.
I jo m'hi he apuntat
perquè és que realment
és una història
que crec,
és una història
que malgrat
les dificultats
que pugui haver
que la gent
s'aquesta casa,
que la cultura
o l'art
interessa poc,
malgrat totes aquestes històries,
és una cosa bonica
i és una cosa
que ho portem dins
i en el fons
ho hem de fer.
Realment ho hem de fer.
Perdona,
Javi,
a part,
això és una iniciativa
que la vaig portar
a terme l'any passat
i que crec
que pot donar
els seus fruits.
Jo concretament
és Open Incontemporani Art.
Jo des del meu taller
sempre hem promogut,
hem treballat
el que és l'art contemporani.
L'art contemporani
en el sentit
que és potser més difícil
per la gent corrent
de percebre
perquè són emocions,
és intuitiu,
és un tipus d'art
que no es veu
a simple vista
i aquest
has d'anar
amb una ment
més oberta.
Els nens,
els joves,
són els que quan venen
disfruten més
del que és l'art contemporani
perquè és color,
taques,
pot ser composició,
però no són coses
que es veuen
a simple vista.
Pot ser que sí
o pot ser que no.
Però jo,
des de la meva iniciativa,
sempre és
l'art contemporani
perquè nantos
com a artistes
contemporanis
encara tenim més problemes
perquè
si és una pintura
que tu perceps
i veus
i el que veus
és el que és,
és més fàcil,
a la pública en general
li és més fàcil,
l'art contemporani
és més difícil
perquè
ho has de pensar,
has de veure,
has de sentir,
has d'intuir
i tot això
requereix un esforç
i això tothom
no està disposat
a fer-ho.
I la teva proposta
artística,
en Xavier,
és més...
Francament,
jo sóc un temporani
si no,
no estaria aquí.
Bé,
aquesta és una història,
és una polèmica
que jo no hi vull entrar,
o sigui,
jo pinto hi prou,
o sigui,
hi tinc
molts,
molts referents,
puc tenir molts referents,
però a mi només
m'interessa
la pintura,
m'interessa
la pintura
sigui com sigui,
o sigui,
de fet no vull entrar,
ni he volgut entrar mai
en conceptes d'aquests tipus,
de si soc més modern
o més antiquat,
o si soc més contemporani
o menys contemporani
dintre de
la història
o la tonteria
que s'està utilitzant
molt avui.
Jo simplement
sempre he dit,
l'art,
sigui qual que sigui,
a veure,
o és bo o és dolent,
o emociona
o no emociona,
i res més,
o sigui,
no m'agraden les etiquetes,
no vull posar etiquetes
a ningú,
no pretenc
que em posin etiquetes,
o sigui,
jo faig el que faig
perquè ho sento
i el dia
que canviï
de registre
serà perquè ho sentiré
i que de vegades
ho he fet
i s'ha acabat,
o sigui,
no hi ha res més,
o sigui,
en defons
no hi ha d'haver res més,
que la gent
entengui més o menys,
bé,
això és una qüestió
a parlar-ne
perquè hi ha molta gent
que qualsevol cosa
mínimament dibuixada
no li agrada
i en canvi
qualsevol altra cosa
no li agrada molt,
o sigui,
que a veure,
hi ha un ampli ventall
de possibilitats
i un ampli ventall
de gustos
i un ampli ventall
d'idees,
és senzillament
que cadascú
és cadascú
i ja està,
o sigui,
res més.
Per qüestions pràctiques
i per anar acabant,
doncs,
Xavier,
tu ja has obert
aquesta activitat,
on et poden trobar?
Al carrer
Misser Noguès
número 9.
Tot el cap de setmana?
Tot el cap de setmana?
Avui,
visabte
i diumenge
al mitja?
De 6 a 9
estaré allí,
estarà la porta oberta
i allí ens hi trobarem.
I diumenge
al matí?
I diumenge
d'11 a 2.
Això al carrer?
Al carrer
Misser Noguès
número 9.
I la Rosa Surana,
el seu taller?
Mercènia 4,
els porços
de la catedral.
Obriu aquesta tarda.
Inauguració
aquesta tarda.
I esteu
al cap de setmana?
Tarda
de 6 a 9,
diumenge
vermut
d'11 a 2
i després
de 6 a 9
i dijous
i divendres
de la setmana que ve,
22 i 23,
de 6 a 9 de la nit.
Estarem allí,
tenim un munt
de coses
perquè puguin mirar,
perquè puguin veure,
perquè puguin gaudir,
perquè puguin comprar
com a regal
de Nadal
o no.
Ens agradaria molt
que vingués
com més gent millor
a les diferents activitats
que farem,
ja sigui la presentació
del llibre
de Dones Invisibles,
que ve l'escriptora
en petit format,
i que ens vinguin
a visitar
i que veguin
el nostre espai
i les obres
que tenim allí posades.
Doncs dues propostes
artístiques
molt interessants
que ja estan en marxa
o a punt d'estar en marxa
aquests dies
previst a Nadal
a la part alta
de la ciutat.
Rosa Surana,
Xavier Luges,
moltes gràcies,
felicitats
i bona feina.
Un cop ja l'heu feta,
a veure que
exposar-la,
la gaudeixo.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Bon dia.