logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs seguim endavant amb la ràdio de les festes.
Ja ho sabeu que durant tota aquesta setmana, ja vam començar dilluns,
hem parlat de molts dels actes de les festes de Santa Tecla
que ja, de fet, tenen lloc aquest cap de setmana,
és el primer cap de setmana de festes.
Avui es dona el tret de sortir del vespre amb la crida
i avui també hi ha ja les primeres activitats de les festes.
Una d'elles ja és un clàssic ja de Santa Tecla,
cada any en parlem a més a Tarragona Ràdio,
és el projecte Santa Tecla als ulls.
Aquest projecte del fotògraf tarragoní Pep Escoda
en què cada any convida el fotògraf de reconegut prestigi
d'arreu d'Europa, d'arreu del món fins i tot,
que venen a captar amb les seves càmeres com veuen Santa Tecla,
quina és la seva visió de les festes de Santa Tecla.
L'any passat eren dos fotògrafs italians els que venien,
la Laura Camarata i el Benedetto Tarantino,
que avui ens acompanyen, i és que aquest vespre, Pep Escoda, bon dia.
Bon dia.
Inaugureu exposició.
Sí, s'inaugura aquesta nit al Palau de Congressos a les 9 de la nit.
Avui hi ha la inauguració del projecte de l'any passat,
com dèiem, de la Laura Camarata.
Laura, buenos dias.
Hola.
I del Benedetto Tarantino, buenos dias.
Hola.
Què tal?
Comentos de volver a estar en Tarragona?
Muy contentos.
Sí?
Muy, muy, muy.
Sí, sí, eh?
Inaugureu aquest vespre.
Com ha anat amb el muntatge d'aquesta exposició d'enguany, Pep?
Ha anat perfecte.
Voldria agrair a tot l'equip del Palau de Congressos,
perquè s'han abocat a fons.
I, vaja, ells encara no han vist el muntatge,
però el muntatge ha quedat perfecte.
És un mosaic amb fotos grans, fotos petites,
i al mateix temps s'aniran projectant dos audiovisuals,
un que ha fet el Benedetto i un que ha fet la Laura.
És a dir, que veuran més fotos encara de les que hi ha impreses.
Sí, aquelles fotos, m'imagino,
que van quedar no seleccionades per a l'exposició,
les hem posat en l'audiovisual.
No, és que totes són bones.
Totes són bones.
Però, clar, a mi em passa com a fotòria,
ser objectiu amb tu mateix, no?
Quines agafes, quines no agafes.
Jo, com a comissari, els he ajudat també,
però, bueno, n'hi ha moltes, lògicament.
No és que siguin pitjors ni millors,
sinó és la tria que fas, no?
Què podrem veure de Laura i de Benedetto
en una exposició, de les fiestes del l'any passat?
Bueno, mi parte de la exposició
se llama Luz Humana,
perquè jo m'he enfocat
sobre les cares de la gent,
sobretot dels nens,
que jo crec que són el futur de la fiesta.
Llavors és molt important
veure els oigts com ells
miren la fiesta.
i per això m'he concentrat
en aquest aspecte.
O sigui que veurem moltes cares.
Sí, cares i mans,
les persones, la gent.
¿Y por què la voz?
¿La?
¿Por què dices la voz de les fiestes?
La luz.
La luz, sí.
Y por què, claro,
els jocs, per exemple,
jo crec que són la luz de una persona
i també perquè, claro,
la fotografia és la luz,
primer.
Llavors, per això.
Imprimir amb la luz.
Sí, no?
Imprimir amb la luz.
Tiene sentit, tiene sentit.
I de Benedetto que veremos?
El nom de la meva exposició
és la ciutat durant la fiesta
perquè jo he fotograffat
la calle i preparatiu
durant la festa,
quindi non solo
ciò que accade,
ma prima,
antes
i després
la festa.
Per exemple,
l'homem que
limpia
la calle,
la gent
que espera
el fuego
o
els castells
durant
tot
el dia,
durant
tota la fiesta.
O sigui, veremos fotos
de eso,
de antes,
de o després.
Sí, sí.
Què és el que més te gustó
captar?
El antes o després?
Què és el que més te sorprendió?
Lo mismo,
perquè
antes
está tranquilo,
la gente
camina
por la calle
col can
col perro
i després
la gent
està cansada,
borracha,
és
molt diferent.
Per això
jo
fotografico
antes
después.
Per tant,
Pep,
veurem una mostra
realment molt interessant,
no?
De molts aspectes de la festa,
com deia la l'obra,
d'aquelles cares de la festa,
que és també una part molt important,
i això,
abans i després,
que sempre és interessant.
És l'espai
i la gent,
no?
És com ho hem besat tots dos,
que és la primera vegada
que invitem a dues persones
en un experiment
i crec que ha funcionat,
és el que deia
el Gervis totes les fotos
lògicament
i tots els seus arxius
i és el que deia el Benedetto,
que les cares
són molt diferents,
els espais
abans o després,
no?
que és allò
que a vegades
no veiem els terraunins
o inclús no veiem
els fotògrafs d'aquí
perquè ens coneixem
tant la festa
que sempre anem
a buscar
més o menys
el mateix,
i llavors
per això fem la festa als ulls,
gent que no coneixen
la festa terrauna
i, bueno,
ja has vist
les exposicions de cada any,
cada any són diferents,
són autors diferents
i la seva visió
és diferent,
no?
La Laura
va basat més
en el retrat,
l'ha captivat molt
la mirada de la gent,
bueno,
jo crec que és un...
ho han muntat
en forma de mosaic,
també ho he d'explicar,
no és allò
que veiem
que siguin dos exposicions,
a més a més
el muntatge que hem fet
que m'ha agradat molt
és que hem fet
com un mosaic
amb fotos grans
més petites
i hem anat intercalant
els espais del Benedetto
amb el retratge de Laura.
M'haveis entendit-ho,
català, no?
Sí, un poc, sí.
Sois magnífico.
Veus que bé?
Esto que diceu Pep
de lo que comentava
que la fiesta
se puede hablar
de las caras
del retrat
o de los espacios
y que si eres
de fuera de Tarragona
puedes captar
una cosa diferente
de si eres de aquí.
¿Esto lo habéis
percibido así vosotros?
¿Lo habéis notado así?
Sí, porque personalmente
yo nunca había visto
algo de Santa Tecla
entonces fue una sorpresa
y una descubierta
y una descubrimiento, ¿no?
Un descubrimiento fantástico
personalmente, sí.
O sea que es mejor ser
hasta mejor de fuera, ¿no?
Sí.
Para poder captar todo.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, porque, por ejemplo,
la gente de Tarragona
que espera la fiesta
está en el mismo sitio
de la fiesta.
el fotógrafo
que hace un reportaje
intorno a la fiesta
cammina, cambia sitio
y entonces
tiene una visión
total de lo que ocurre,
no solo dentro.
Es más fácil, porque
yo estaba trabajando,
no era allí por la fiesta,
quindi potevo andare
en otro sitio, sitios.
Es más fácil, ¿no?
Terrible.
Lo entendemos, pero lo entendemos.
No, ok.
El italiano se entiende perfectamente.
Sí, sí, sí.
Lo hablas lento y bien.
Sí, sí, se entiende, se entiende.
Y cuando vas, por ejemplo,
a las fotos de la aura,
de las caras,
¿con qué cara te quedas?
Me imagino que hay muchísimas,
pero algún momento de la fiesta
que digas
esta cara es especial,
es de aquellas que
es un momento especial
de las fiestas.
Los de los juegos,
porque los niños,
hay niños
que son muy contentos,
que bailan
y que andan
y otros
que son espantados.
Sí, asustados.
Asustados.
Sí, los niños,
los pequeños
y es bonito ver
esta diferencia
y también los de la Castells.
Sí.
Todos los niños
que miran arriba
y esperan
el momento,
el final,
cuando todos
suben
suben al castell.
Por tanto,
ha sido difícil,
me imagino,
seleccionar las fotografías.
Sí,
un poco,
sí,
porque son muchas fotos
y entonces hemos hecho
una selección
muy estrecha.
Estricta.
Muy estricta.
Pensa que ellos
van a estar aquí
seis días trabajando.
En seis días
trabajando,
imagínate,
yo mostro
morse,
morse,
rendirse.
Yo creo que también,
si me permites,
Benedetto,
yo en tus imágenes,
igual que,
sí que lo de Laura
es muy diferente
a lo tuyo.
Esto que decías,
no sé,
te lo voy a decir ahora
como comisario,
como fotógrafo de experiencia,
lo que decías
en las fotos
de después,
que yo me acuerdo
que yo no sabía
cómo serían las fotos,
os veía cansados
con el tripo,
te los encontrabas
a las doce
de una noche,
vamos a tomar
una mamadeta,
no,
a dormir,
voy a dormir.
Yo quería decir esto
porque en el fondo
creo que fotografiar
es un espejo,
espejo miral
y creo que nos fotografiamos,
pienso yo,
mi teoría es que
nos fotografiamos
a nosotros mismos,
sea un espacio,
sea la gente
y también se denota
tu cansancio,
¿no?
Es el cansancio
de la festa,
de la gente,
de la última hora
en estos paisajes
que has hecho
magníficos para mí
de desiertos
y se ve
el cansancio fotógrafo,
¿no?
En la hora,
por ejemplo,
ves la alegría
que las tías
también tienen
mucha vida,
tienen mucha vida
pero se denota
algo de ti también,
¿no?
A última hora,
no sé,
me imagino
haciendo fotos,
el caldo,
¿no?
La gente bailando,
tú trabajando
y en ella,
pues,
podría enfocarlo más
con lo que dice ella,
la luz.
Yo creo que este
título que le has puesto
lo encuentro genial
porque en realidad
la persona
es la luz,
¿no?
Es lo que nos entra
por la vista
y como has dicho tú
muy bien
antes de fotografía,
escribir con la luz,
viene del griego,
si no me equivoco,
se denota
esta alegría,
¿no?
Esta ilusión
de los niños,
también hay gente
que ha escogido
a alguien mayor,
pero se nota
esta alegría,
¿no?
Que es que es,
que podría decir
que es la esencia
de la fiesta
y es el futuro
de la fiesta,
¿no?
y combinado
las dos cosas,
como he dicho antes,
tal como las han combinado,
pues lo encuentro,
sinceramente,
los felicito aquí
en la radio
porque lo encuentro
un trabajo excelente.
Gracias.
¿Estáis de acuerdo
con el análisis
del Pep?
Sí.
Sí, sí, sí.
¿También estabas
cansado al final
de la jornada?
Sí, sí, sí.
Muy cansado,
pero
me he piaciuto
mucho,
entonces,
aunque si era cansado,
continuaba a hacer
fotos porque
me piaciaba
y quería
hacer más fotos
posible
para documentar
todo.
¿Cuántas fotos
hicisteis?
No se pueden contar.
Muchísimas,
¿no?
Sí, sí.
Muchas, muchas.
¿Y qué es lo que más
os gustó de Santa Tecla?
Era la primera vez
que estabais en Tarragona,
habéis visitado Tarragona
en un momento
en que la ciudad
sabe a la calle,
vive a las fiestas.
¿Cómo la vivisteis?
Creo que
una ciudad
que se ha transformado
por la fiesta.
En efecto,
hoy
hemos visto
la ciudad
muy tranquila,
muy calma.
Es un poco
extraño.
Extraño.
Extraño.
Porque
estábamos acostumbrados
a ver
todas las calles
llenas de gente
y
pero es muy
muy bueno.
¿Y a Benedetto
qué es lo que más
me gustó
de la fiesta
o lo que más recuerda
o aquello que
si este año
estoy por aquí
pues también
voy a ir?
El recuerdo
es
por ejemplo
los castillos.
me gustó
me gustó
mucho
porque
por ejemplo
he fotografado
prima y después
y la cosa
particolare
era el preparativo
y la gente
era muy
euforica
y
veloce
si poneva
le fasce
dopo
i castelli
tutti
si
riposavano
e yo
he fatto la foto
dei due
momenti
y
y
entonces
como era
lo que
yo
quería
hacer
en mi trabajo
me ha
me ha
piaciuto
mucho
por
este
motivo
ver
porque
por ejemplo
los fuentes
y los
diablos
los diablos
tú no puedes ver
prima y después
ves solo
lo que
que
que
que
que
que
mientras
por
castillos
tú puedes ver
prima
durante
y después
y después
perfecto
para mi trabajo
es perfecto
per tant
veurem fotos
de tot
de castells
de molts
dels actes
de tot
hi ha moltes fotos
per l'espai
i tot
em diu que reduir
una miqueta
però clar
jo crec que
amb la selecció
que han fet
és representativa
i crec que
ho han explicat
molt bé
el que és
l'expulsió
i espero que vingui
molta gent
aquesta nit
et veig especialment
satisfet en guany
Pep
home estic satisfet
perquè
som dos grans fotògrafs
ell està fent
treballs bons
en fotografia
la Laura
amb 20 anys
està publicant
a Boga
ara vas a salir
dintre de poca Boga
són gent que
coneixes
cal dir que també
he d'agrair
el primer
que va participar
a la
a la festa
als ulls
que és un gran amic meu
que no ha pogut estar
aquest any aquí
que és el Santo
d'Or de Micheli
jo penso
que
pienso
lo voy a decir en castellano
perquè me entendés
pienso que
amigo santo
yo creo que
podríamos definir
no sé si estaréis de acuerdo
conmigo
que ha creado
como una escuela
de fotografía
en Palermo
y con vuestro promiso
no sé si voy a decir
un disparate
que se diferencia
un poco
de la fotografía italiana
yo incluso
sabéis que os voy siguiendo
por el facebook
esto en las redes sociales
nos estamos
es mucho más fácil
y yo me atrevería
a decir
que en Italia
existe una fotografía
que es la fotografía
siciliana
o Palermesa
y creo que esto
se le tiene que agradecer
al santo
agradecerle
no me está oyendo
si le pasáis la grabación
y que fue realmente
el primero
que vino aquí
y que
en el viaje
que yo hice en Sicilia
le propuse esto
y empezó así
y fíjate
ya estamos
este año
viene otro nuevo
que arriba
ahora en Palermo
arriba el domingo
bueno pues esto
expresarme a decir
a todos los que han venido
y al santo
que creo que tiene
tanta importancia
como yo en este sentido
el año pasado
vinisteis a trabajar
hoy inauguráis la exposición
¿os quedaréis unos días
o qué?
sí, sí
¿hasta cuánto?
una semana
muy bien
oye
este año
¿me viviréis diferente?

con la cámara
¿con la cámara también o no?
siempre con la cámara
siempre, claro
siempre, siempre
pero muy relajado
un poco más tranquilos
y escuta en Pep
qui ven guany
porque ellos
son los que van venir
l'any passat
avui en alguna exposición
¿quins fotógrafos
retrataran guany
les festes
a Santa Teca?
bueno
aquest any
vaig estar parlant
amb diferents
bueno
vaig estar mirant
te de vall
i m'he decantat
que arriba el diumenge
per cert
arriba a l'Europa de Barcelona
arriba Gabriel Tizón
des del Ferrer a la Carunya
i m'imagino
que tots els que
ens estan escoltant
han vist treball
de Gabriel Tizón
però no
no saben què és ell
exacte
és un noi
que
qui compri el país
publica molt el dominical
fotos a Àfrica
a Ecuador
a Estats Units
i generalment
en revistes
com Geo
de viatges
reportatges
és un futur
ja bastant conogut
bastant conogut
i crec que és una aposta
molt bona
i a més

com tots
venen encantats
i il·lusionats
i queden tots contents
de Tarragona
per tant
en guany també
tenim un gran fotògraf
a Tarragona
d'ells
poden veure
la pàgina web
segur la vol veure
que és
www.gabrieltizón.com
estic segur
que
tothom ha vist fotos
de Gabriel Tizón
perquè publica
molt en revistes
especialitzades
i els típics
dominicals
abans ho apuntava
el Pep de la Laura
i el Benedetto
una mica
a banda de conèixer
la seva faceta
a Tarragona
com a fotògraf
de la Santa Tecla
conèixer una mica
quina és la seva trajectòria
no sé Laura
comentava ara Pep
treballaràs per a Bogue
cuéntanos un poc
d'on estàs ara
en què moment
professional
t'encuentres
bueno
estoy construyendo
mi portfolio
para presentarlo
en el mundo
sobre todo
en Europa
y en Estados Unidos
y bueno
he publicado
en Bogue
y en otras
revistas
internacionales
de Vietnam
por ejemplo
y también
de Estados Unidos
entonces
estoy
intentando
hacer conocerme
hacerlo conocer
en el mundo
contenta pues
con el trabajo
de momento
todo bien
sí, sí
todo bien
y hay que recordar
que también habéis
participado
en la edición pasada
de Scan Tarragona

también me estuviste
diciendo de Scan
y Benedetto
en qué momento
profesional
se encuentra
la mia fotografía
es diferente
de la de Laura
porque yo
hago más reportaje
fotografía
de arquitectura
o de Paisaje
y publico
también yo
sobre revistas
nacionales
de mi ciudad
es un momento
un po
es un momento
bueno
para la
recerca
personal
y menos
bueno
para el
dinero
porque
hay la crisis
pero
va bien
la recerca
va bien
bueno
ahora
pasaremos unos días
bien
en Tarragona
tranquilos
de fiesta
y eso
va ayudar
escuta en Pepa
pero al final
que te tenemos aquí
vas tornar
fa no re
m'imagino
de San Petersburgo

abans d'ahir
abans d'ahir
vull dir que tu acabes
d'aterrissar
també a Tarragona
com aquell que dius
que tal
l'experiència
bueno
fantàstic
a veure
que te seleccioni
el centre
el manés
que és el centre
d'art contemporane
de San Petersburgo
que es posen
sis italians
i sis espanyols
doncs ja és un èxit
que t'escolteixi
la comissària
la Marina
però que no la coneixia
de res
em va descobrir
no sé on
però em va descobrir
i llavors
clar
la gran sorpresa
la sorpresa
més forta
a part que em van posar
un stand
amb unes fotos immenses
va ser
quan vaig veure
que el cartell
que està por San Petersburgo
que era una foto meva
que era el senyor Guada
que ara li he anat
a portar aquest dematí
i llavors
quan vaig arribar
al centre d'art
que és
imagina't
com a Rússia
són tot grans edificis
sales d'exposions enormes
i també hi havia
dos banderoles
penjant allà
de 8 metres cada una
que les fotos
eren més
i una foto
era de tot
el senyor Guada
i l'altra
el Jordi Belló
l'experiència ha sigut
brutal
i m'han dit
per exposar
a altres llocs d'allí
i vaig ensenyar
treball sobre Tarragona
que sempre intento
portar Tarragona
endavant de tot
i bueno
l'experiència
amb el món de l'art
potser a hores d'ara
és el millor
que m'ha passat
home
arribar allà
i veure les teves imatges
com a protagonistes
de l'exposició
que vam acaparar la premsa
que vam acaparar la premsa
entre cometes
la vaig acaparar
els va quedar molt
el retrat
és una cosa
aquí la gent
potser no em coneix
massa pel retrat
està a la web
i tal
a mi realment
el retrat
m'entusiasma
però la Marina
em va encoratjar molt
que siguis amb el retrat
i que siguis amb el retrat
i amb aquest toc surrealista
que sempre li donen el retrat
si t'ho dic una comissària
ho has de fer
i a més és una cosa
que m'encanta
què tal la Masterclass
perquè vas fer una Masterclass
la Masterclass
la vaig basar molt bé
molt bé
va haver una anècdota curiosa
perquè em va dir
la traductora
ets l'únic que fa riure russos
aquesta gent no riu
curiosament
una cosa que em vaig quedar estanyíssim
els fan classes
per aprendre a riure
la Masterclass
me va anar molt bé
me van dir
si la podia fer sobre alimentació
vaig fer tota una tesis
des de la pintura
i llavors vaig anar a parar
amb el treball que vaig fer
de Tarragona Essència
de Tarragona Turisme
i vaig projectar les fotos
vaig parlar de la gastronomia
de Tarragona
els productes de Tarragona
i llavors vam projectar
la de visual
i curiosament també
em van demanar tres visos
vaig repetir tres vegades
m'estava passant de temps
perquè vaig estar una hora
i 20 minuts parlant
pensa que m'estaven traduint
i llavors bé
és que estic contentíssim
per tant bé
content
viuràs unes festes de Santa Tèca
més content de molt normal


i tant
escoltem
l'última vegada
abans de marxar a Sant Petersburg
ja vas per la Tarragona Ràdio
et va fer una entrevista
l'acompanya la Núria
i crec que vau quedar
en algun repte

em va dir que li tenia
que portar
dir-li una paraula
en rusca en vingués
i jo
si em coneixeu
sempre feia els deures
és a dir
que si la Núria
m'escolta
li dic
o txin
que si vaia
i es busca
i ara
i perquè ho entengui
ets una noia molt maca
molt bé
doncs ja li direm
a la Núria
quan arribem a la ràdio
això
que el Pep ha fet els deures
i que vaja
va fer els deures
que li va demanar la Núria
a Sant Petersburg
doncs Pep
moltíssimes gràcies
Laura Benedetto
que vaja molt bé
la inauguració
aquesta tarda
a les 9
al Palau de Congressos
amb aquestes fantàstiques
imatges
sobre les festes
de Santa Tecla
que podrem veure
fins al 9 d'octubre
Pep

al 9 d'octubre
fins al 9 d'octubre
al Palau de Congressos
de Tarragona
Santa Tecla
als ulls
la llum
durant la festa
és l'exposició
d'aquest any
2011
gràcies
i que vaja molt bé
gràcies
gràcies
bon dia