Mira, Andreu, ara ja no hi seré.
Tot el que faig és per tu.
Vinga, no hauria anat a la fila, Juan.
Massa negocis junts.
Els ocells, els sindicats, les feines brutes.
Aquest so correspon a un petit fragment de la pel·lícula Pa Negra.
Aquesta pel·lícula és sens dubte la gran triomfadora dels premis Goya
que es lliuraven ahir a la nit a Madrillesca.
Aquesta pel·lícula catalana ha aconseguit una pluja de guardons,
nou guardons dels premis Goya.
A més, els més importants, la millor pel·lícula,
recordem que és del director Agustí Villaronga.
El mateix Agustí Villaronga s'ha portat el premi al millor director de l'any.
També l'actriu Nora Naves s'emporta el premi Goya a la millor actriu.
També la Laia Marull s'emporta el premi a la millor actriu de repartiment.
També tenim com a actriu revelació la jove, la joveníssima Marina Comas.
Actor revelació també un nen, el francès Colomer.
En fi, aquests són alguns dels grans guardons de Pa Negra
que s'han portat en aquesta gala dels premis Goya.
Una gala o uns premis amb un accent català realment important,
perquè, per exemple, el documental Bicicleta Cullera Poma,
que té com a protagonista l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall,
ha aconseguit també el premi al millor documental de l'any.
I, en fi, en tenim altres coses que ara comentarem durant els propers minuts
amb la nostra col·laboradora, la programadora de la sala 8 i mig,
Docini Las Gavarres, l'Ester Rafarré.
Ester, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Podem dir que no hi ha hagut sorpreses amb la pluja de premis per a Pa Negra?
Jo penso que no, en absolut.
I, en aquest cas, ara ja entro en el terreny del gust personal.
Per mi, no competia amb pel·lícules del mateix nivell
que ho va fer amb els Gaudí.
Perquè penso que aquí, realment, com a producció, com a guió,
com absolutament interpretació en tot el que tu has anomenat,
és la pel·lícula que, d'alguna manera, passa per damunt de les altres.
Però a mi el que m'agradaria més fer èmfasi amb tots aquests premis
és que, per fi, d'alguna manera, un gran director com és l'Agustí Villaronga,
doncs és reconegut per una pel·lícula, evidentment, molt més comercial que la resta de la seva producció,
com Ara el mar, com Ara o tot el bulking en la mente de l'assassino,
que són dues pel·lícules, diríem, per un públic més minoritari.
Ell feia un cinema, això, un cinema per gent, diríem, molt, molt de la cinefília.
I, d'alguna manera, de la mà de la Isona Pesola, ha tingut aquesta oportunitat, no?,
de fer una gran producció, una gran producció de qualitat, però, eh?,
que és el que, d'alguna manera, jo em penso que en aquest moment,
a Catalunya hi ha hagut un moment en què el documental ha tingut una importància molt gran
i s'ha fet sentir a la resta de l'Estat,
i ara estem començant a tenir produccions que realment, doncs, estan al nivell,
jo penso, de, fins i tot, jo diria, de qualsevol producció de Hollywood en tots els sentits, no?
És a dir, que serveix d'alguna manera o pot servir per redescobrir
la trajectòria professional de l'Agustí Villaronga per al gran públic, no?
Exactament. En aquest sentit, a mi em sembla molt important.
Però cal recordar que les pel·lícules, o sigui, en la majoria de llistats,
es diu, millor director, l'Agustí Villaronga, pa negra, correcte,
però la millor pel·lícula, hem de recordar que el premi sempre, sempre se li dona al productor.
I aquí tenim això, la figura de la Isona Pesola,
que per mi és una dona, també, d'aquelles capdals, no?, en aquest moment,
en el que seria la indústria del cinema català.
Perquè recordem, també, que ha tingut, ella, com a directora,
un documental que era Catalunya-Espanya, que va donar molt a parlar,
i després va produir una pel·lícula de Joaquim Jordà,
com de nens, que, Déu-n'hi-do, també, diríem,
que no és precisament cinema comercial.
Per tant, són gent que tenen molt clar
que hi ha d'haver un cinema de qualitat,
que poden fer pel·lícules, diríem,
per uns públics més reduïts, però que en aquest moment
saben molt i molt com fer, doncs,
pel·lícules que arribin a tothom.
Per exemple, una altra de les que estava
nominades era l'OP. L'OP també és una pel·lícula
de producció catalana 100%.
Per tant, jo, en general, diria que en aquests goies
va ser realment, doncs, això, va ser com un desembarcament català
d'un cinema de moltíssima qualitat.
Jo me n'alegro també molt de l'actor revelació
al Francesc Colomer, el nen de Panegra,
que em va semblar que en els Gaudí
no se'l va tractar prou justament,
perquè tot i que la Marina Comas, la nena,
la seva companya de repartiment,
ho feia molt bé i estava genial,
doncs, a mi em sembla que aquest nen realment
es menja la pantalla, que és un actoràs
amb potència, bueno, no amb potència,
sinó que ja el veurem, no?, quan vagi creixent,
però que és un nen que està davant de la pantalla
i no té cap problema.
I després, així com a comentaris,
jo penso que s'ha de fer èmfasi també,
hi ha el tema del Carlele Halde,
que és un actoràs de primera,
que d'alguna manera havíem oblidat feia un temps, no?
Sí, perquè, a més, és un actor basc,
però que viu a Catalunya, no?
Exactament, que viu a Catalunya
i ho va recordar ahir a la gala,
i és que ahir va ser molt català anar a la gala, eh?
Perquè, per això, perquè encara,
perquè, a més a més, doncs,
l'Andreu Buenafuente és el segon any
que presenta també la gala,
vull dir que hi havia realment...
I una cosa que m'oblidava,
la productora del Pa Negre va dir ben clar, no?
I vosaltres heu entès
que és això d'una pel·lícula en català
i, perquè recordem-ho,
Pa Negre és una pel·lícula en català
subtitulada en castellà, eh?
La qual cosa té també una importància gran, penso jo,
perquè jo, que la vaig veure a Sant Sebastià,
quan es va començar a projectar així,
tal com ho hem dit en català i en subtítols,
va haver com allò...
Ui, què passa, no?
Vull dir, en un festival
que la gent pot veure pel·lícules
subtitulades en anglès
perquè són de Polònia o d'Islàndia,
feia com una mica de mal rotllo
això que fos en català subtitulada.
Doncs bé, al final,
els Goya han reconegut una pel·lícula
parlada en català i subtitulada,
que a mi això em sembla important.
Però tornant al carrer a la Halde,
penso que aquí hi ha la recuperació,
la recuperació d'un actor importantíssim
del panorama espanyol,
que és aquest senyor que fa un Colom
també en la lluvia extraordinària.
Bé, fa d'un actor borratxo
que interpreta a Cristóbal Colom
en la pel·lícula, no?
I penso que era important que se'l reconegués.
Després, una altra pel·lícula,
aquí em penso que ha quedat poc, poc reconeguda,
perquè Pa Negre arrasa,
és vàriet enterrado.
Al Rodrigo Cortés jo li veia fer una cara així,
com una mica de volgut dir,
ostres, a veure si no ens tocarà res, no?
Però bé, al final es van emportar el muntatge,
que és del mateix Rodrigo Cortés,
que diríem que aquí ha controlat
tot el seu procés, ha dirigit i ha muntat,
després el guió original, també,
i el so.
Jo penso que podria tenir algun premi més,
però clar, una pel·lícula
que transcorre en una caixa en un taüt,
de no per poc, però precisament per això, no?
Era difícil, potser, que tingués
un reconeixement més ampli en els premis,
però, en fi, no deixa de ser una pel·lícula ben original.
Escolta, Ser, i del...
Jo segueixo pensant que és una pel·lícula molt recomanable,
jo sé que Pa Negre ja l'ha vist tothom,
però si algú pot recuperar aquesta vàriet,
jo penso que el Rodrigo Cortés
també serà un d'aquests senyors
que anirà més aviat a Hollywood,
de fet, ara ja està rodant,
amb el Robert De Niro, aquí a Barcelona,
va rodar la setmana passada unes escenes,
i se'n sentirà parlada, el Rodrigo Cortés,
i el que han oblidat, el pobre Àlex de l'Iglésia,
que, a més a més, doncs dimitia.
I del millor actor Javier Bardem un altre cop,
per Beautiful, què et sembla?
Doncs jo penso que...
A veure, ara potser aniré a la contra
del que pugui pensar tothom,
però jo no n'estic massa convençuda.
Penso que tocava,
perquè possiblement això sigui com una mena
de reconeixement o d'ajut cara als Òscar.
Home, ja ha estat reconegut en altres ocasions,
aquest treball seu,
però jo penso que aquí ell, el Javier Bardem,
segueix fent de Javier Bardem,
que és aquests papers molt sobreactuats,
molt dramàtics i molt forts, no?
A mi a vegades els actors m'agraden més
en papers més continguts,
que d'alguna manera requereixen un treball més.
Però, de fet, entre els companys que tenia,
amb els que d'alguna manera estava lluitant, no?,
per aquest premi al millor actor,
evidentment és el més conegut,
evidentment és el més internacional,
però, doncs, a veure, jo, ja et dic,
potser massa d'acord no hi estic, eh?
Tot i que ja sé que ell té un club de fans molt extents,
però, ja dic, jo penso que fa el paper que fa sempre,
d'alguna manera.
Potser l'han volgut ajudar de cara als Òscars.
Jo penso que va partir una mica, eh?
Escolta, i de millor actriu, per exemple, Nora Naves,
millor actriu de repartiment, la Laia Morull,
i els nens, i el nen i la nena, que ja comentaves,
el Francesc Colomer i la Marina Comas.
D'aquests premis també per Panegra,
en fi, del Francesc Colomer ja n'has fet un comentari,
de les dones que triomfan també en aquesta pel·lícula catalana,
què et sembla?
A mi em sembla genial, en aquest cas,
i estic força d'acord, la Nora Naves,
penso que fa una interpretació brutal,
que és una actriu que no coneixia gairebé ningú
perquè era del teatre, i que tot això, evidentment,
li donarà tot una empenta important per fer una bona carrera,
que segurament que això, no?,
que també ens agradarà molt veure-la.
Evidentment que els Goya, doncs, diríem que són una plataforma
de llançament important, i que llavors, a partir d'aquí,
les pel·lícules, és d'esperar que ploguin, eh?
Però, doncs, a veure, jo el que et volia comentar,
el marge d'això que ja n'estic molt contenta d'aquests premis
i em semblen molt adequats,
és que la Gala em va semblar que va donar sorpreses
també prou interessants,
i que va ser una Gala força distreta, no?,
perquè normalment una cosa que dura dues hores llargues
i que el que passa és que només es donen premis
i es fan nominacions,
a vegades pot ser avorrida, no?
Però jo penso que va ser molt variada,
que va donar molt de sí,
que totes les intervencions d'actors fent de cantants
i fent de coses que normalment no estàvem acostumats a veure,
jo penso que s'ha de donar, doncs,
també el vistiplau o la... no, el vistiplau no,
la felicitació a tota la gent que va estar darrere d'aquest muntatge, no?,
perquè hi va haver molta cosa interessant.
I després el premi a tota la trajectòria,
el Mario Camus,
que em penso que també va ser una cosa molt emotiva,
hi havia gent que se li saltaven les llàgrimes,
ell va ser un discurs molt llarg,
molt extens,
molt erudit,
molt de reconeixement a tota la gent
que ja feia una pel·lícula,
però penso que val la pena fer,
donar premis d'aquest estil també
a gent cap d'alt, no?,
en la cinematografia espanyola
i es van recordar molts dels seus títols
i entre ells, doncs,
ara no em sortirà,
mira, és igual,
ho deixo,
encara m'he oblidat.
En tot cas...
L'esperit de la colmena,
bueno,
obres clàssiques del cinema espanyol
que van estar apareixent en pantalla darrere d'ell
i que penso que sí,
que és un dels premis millors d'aquesta nit,
perquè va donar un to de molt de nivell
i de molta seriositat a la cerimònia
en un moment en què potser, doncs,
això,
s'havia jugat molt a distreure el públic
i d'alguna manera va estar,
la cerimònia va ser prou equilibrada, no?,
perquè hi hagués una miqueta de tot,
una mica de divertiment,
una mica d'espai seriós per la reflexió,
el discurs també del president sortint de l'acadèmia,
que encara no sabia l'home
si per la balada trista de Tom Petra
li donarien premis o no,
però el cert és que l'Àlex de la Iglesia
va fer tot una defensa del cinema per internet
que, Déu-n'hi-do,
ho va deixar molt clar
i la González Cinde mirava cap a una altra banda mentrestant.
Vam veure també l'expresident Pasqual Maragall
recollir un premi,
això és poc habitual,
clar que un polític recolli un premi,
però ell és protagonista del documental.
Et sembla també un bon premi
per una altra producció catalana?
Exacte.
Sí, a veure, Carles Bosch ja és un home molt reconegut
i jo no sé,
perquè cada vegada que s'ha de recollir premi
realment deu estar molt en actiu
perquè sempre diuen que està produint
o gravant o en algun lloc del món
fent algun altre documental.
De fet, en els Gaudí va passar el mateix,
ell no hi va poder anar
i va anar l'expresident Maragall
i la seva senyora, la Diana Garrigosa,
i em sembla molt bé que hi vagin,
de totes maneres,
perquè penso que això també els ajudarà molt
amb ells com a persones
i com a la institució que tenen ara al darrere
i tot el que volen treballar
per la malaltia de l'Alzheimer.
I penso que també,
que evidentment,
diríem que aquest,
jo penso que gairebé era cantat aquest,
perquè són aquelles coses que diríem
que toca fer en un moment donat
i que a més a més la qualitat
doncs ho justifica totalment.
Un documental que per cert podrem veure
aquesta setmana al Caixa Fòrum
i d'això ja en parlarem en els propers dies.
Ester, per anar acabant,
després de la cerimònia
i tenint en compte tot el que hem comentat al principi
d'en fi de pa negre,
de la producció que hi ha al darrere
de la indústria cinematogràfica catalana,
tu creus que a partir d'aquest reconeixement dels Goya
pot obrir-se una nova etapa pel cinema català?
És a dir, de més projecció,
de més qualitat,
de destinar més diners a produccions cinematogràfiques
aquí al nostre país.
Com ho veus?
Jo crec que ja està obert, eh?
Ja està obert.
Jo ja et he dit abans,
que de fet amb el tema documental a Catalunya
no hi ha discussió,
és evident que el documental és minoritari,
però jo penso que aquesta indústria
naixent que anirà endavant,
tot i la crisi,
ha de fer necessàriament que també altres camps,
això com ara el documental,
doncs es vegin més ajudats, no?
Jo m'hi vaig trobar a faltar
un representant aquí
perquè d'alguna manera
totes les nominacions ja les va acaparar a pa negre,
una pel·lícula que es va fer a la sala 8 i mig,
que és l'Isa K, de la Judit Cullell,
i el seu company, el Jordi Cadena,
que ell sí que estava anomenat
com a millor guió adaptat,
i aquí jo em vaig pensar per uns moments
que algú hauria tingut això, no?
La delicadesa de reconèixer un altre gran professional,
com és el Jordi Cadena.
També es va donar el guió adaptat al pa negre
i vaig pensar, bé, tampoc no passa res,
està bé, no?
Però diríem que tampoc potser no calia resar
amb nou, amb nou premis,
i reconèixer algun altre professional
de llarg recorregut,
com ara aquest Jordi Cadena,
que també diríem que enguany
han fet una grandiosa pel·lícula
pel cinema català,
que és aquesta l'Isa K.
I després, bé, la producció de Bariet,
i després, doncs, allò que dèiem,
la producció de L'OPE.
L'OPE és una pel·lícula
d'una producció impecable, no?,
que està feta aquí a Catalunya
i finançada i organitzada,
i, per tant, penso que estem assistint
a un moment molt interessant
en què això, que es conjuga
un cinema molt, molt de cinèfil
amb un cinema de grans produccions
i de...
O, per exemple, Bruc,
mira, ara m'ha vingut al cap, no?,
o entre logos.
És una...
Totes són pel·lícules
de producció catalana
que tenen un nivell molt alt,
que tenen, allò,
una posada en escena perfecta
i penso que uns recursos
molt ben emprats
i una direcció escènica,
en fi,
produccions que poden presentar-se
a qualsevol lloc del món
i que diríem que poden arribar,
a més a més,
a un gran públic.
Per tant, jo ja aposto
per aquesta sortida
endavant del cinema català
amb majúscules.
Doncs ens felicitem,
perquè, a més,
aquest reconeixement
realment és molt merescut.
Esther Ferrer,
gràcies per aquests comentaris,
la programadora
de la sala 8 i mig,
en Dofini Las Gavarras
i comentarista habitual,
també col·laboradora habitual
d'aquest programa.
Gràcies.
I ara...
Gràcies a vosaltres.
A preparar els Oscars.
Ah, i tant que sí,
però aquests ens faran
anar a dormir més tard,
encara, em penso, eh?
Això segur.
Gràcies, Esther.
Adéu-sia, bon dia.
Una pel·lícula de producció catalana
és l'OP.
I el cantant Jorge Drexler,
que la setmana passada
estava a Tarragona,
s'han portat el Premi Goya
a la millor cançó
per aquesta que ara escolteu
i que forma part de la pel·lícula
l'OP.
Entrar en este verso
como el viento
que mueve sin propósito
la arena
como quien baila
que se mueve apenas
por el mero placer
del movimiento
sin pretensiones
sin predicamento
como un eco
que sin querer resuena
dejar que cada sílaba
en la oncena
encuentre su lugar
y su momento
que el soneto
nos tome por sorpresa
como si fuera
un hecho consumado
como nos toman
los rompecabezas
que sin saberlo
nacen ensamblados
así el amor
igual que un verso
empieza sin entender
desde donde ha llegado
por favor
L'Oro
Sgt.
Fins demà!
Que el solento nos tome por sorpresa
Como si fuera un hecho consumado
Como nos toman los rompecabezas
Que sin saberlo nacen ensamblados
Así el amor igual que un verso empieza
Sin entender desde dónde ha llegado
Sin entender desde dónde ha llegado
Sin entender desde dónde ha llegado
Sin entender desde dónde ha llegado
Sin entender desde dónde ha llegado
Sin entender desde dónde ha llegado
Sin entender desde dónde ha llegado
Fins demà!