Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/
Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A últims mil anys!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dominà!
course!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bè!
Fins demà!
de la gent, tothom es pot fer passar per qui vol
i per tant té coses bones
i coses dolentes. Jo de moment
m'hi resisteixo a entrar-hi, no?
Tinc el meu correu electrònic
que utilitzo per coses de feina més que res
però d'aquí no passo.
Qui havia de pensar l'any 1985
la nit de Nadal quan neixen els pets
què tindríem? Internet, xarxes socials...
Ara quan veia el teu company
aquí amb un aparell que cap amb una mà
connectant-se amb tota la gent
doncs això és una cosa impressionant
qui ho havia de dir com tu dius, no?
Avui estem recordant un 17 de febrer del 1986
com a data simbòlica. Tu què recordes
del 24 de desembre
del 1985?
Doncs recordo que
vam fer un concert dels pets al
Sindicat Agrícola, als Baixos, que aleshores
l'ocupava una associació que es deia
Ateneu Llentisclell
a Constantí i que els pets
vam fer un concert
en dues parts. La primera part encara érem
condons adulterats, que era el grup
Ambrió que després va donar pas als pets i la segona part
ja vam sortir sols
amb Falin, els meus companys
en Lluís i un servidor i vam fer el repertori ja, el primer repertori com a pets, diguéssim. O sigui que era el primer concert oficial, podríem dir.
Sentíem ara el Menys Avellanes. No, això era el
Vino a la Festa, això que sonat. Sí, Vino a la Festa, perdona.
Aviam sentit el Menys Avellanes a primera hora del matí.
Seria una de les primeres cançons
d'èxit
dels pets?
Sí, tant el Menys Avellanes i el Menys Avellanes com el Vino a la Festa formen part de la primera maqueta i el Vino a la Festa va sortir en el segon disc i el Menys Avellanes crec que en el tercer.
eren cançons que teníem i les anàvem recuperant cada disc que fèiem, però sí. Diguéssim que ja eren èxits abans de sortir en disc, perquè molta gent, sobretot la gent de Tarragona les coneixia perquè les tenia en una primera maqueta que vam fer i que vam distribuir, recordo, aleshores, de mà en mà, on deixàvem unes quantes al tocant, unes quantes a la cova, que eren els dos bars on anàvem el jovent d'aleshores, no?
Com es formen els pets? Perquè sou amics? Perquè us coneixíeu? En fi, d'altres coses, per a afinitats musicals?
Érem tres nois de Constantí, del mateix barri, diguéssim, de la mateixa zona, i ja jugàvem de petits i teníem un cau i aleshores l'únic músic, podíem dir amateur, era un servidor, no?, que tocava en orquestres i estudiava al conservatori
i aleshores Lluís, quan va vindre de l'Emili, va fer de bibliotecari a Haka i allí un soldat veterano li va ensenyar a fer quatre cors amb la guitarra
i quan va vindre aquí li va entrar a la dèria de fer un conjunt, no? Aficionats ja ho érem, érem col·leccionistes de discos, ens agradava molt el rock i col·leccionàvem discos i premsa musical, etcètera, etcètera.
Però hi ha una mica granadets, ja et dic, després de l'Emili, el Lluís quan va vindre, sapiguem tocar una mica la guitarra, li va vindre a la dèria de fer un conjunt
i m'ho va dir, primer ho va dir l'Ismael Sabater, que era molt amic seu, després em van convidar a baixar un dia els baixos del xalet de Lluís
i que portés la bateria, ja que jo era l'únic músic professional o amateur de la colla, i després vam cridar el Falin, i així van néixer els condons adulterats
i posteriorment els pets, i va ser com una broma, com una manera de passar-s'ho bé els dissabtes a la tarda, no?
D'anar amb la colla, i uns feien de públic i els altres feien de músic, diguéssim.
No hi havia cap pretensió professional, ni cap pretensió, bueno, d'arribar a ser un dia músics professionals, al contrari,
era simplement un joc, no? Com aquell que anava a jugar a futbol o anava a donar tombs en bicicleta,
nosaltres agafàvem uns instruments i intentàvem imitar els nostres ídols.
En alguns moments del programa ha sortit la vinculació de la música, de la música en català d'aquell moment,
de finals dels 80, amb emissores de ràdio com aquesta, no?
El paper que juga la ràdio per potenciar la música, el paper, la relació dels grups d'aquella època
amb les emissores locals, amb la ràdio de proximitat.
Des de la vostra perspectiva, com a músic, també va ser molt important aquell paper?
És importantíssima. Coincideix en el moment el ressorgiment d'una nova música cantada en llengua catalana
i el ressorgiment de les ràdios municipals, no?
I sort en vam tenir, de les ràdios municipals, perquè el rock català comença a promocionar-se per tot arreu
i les grans emissores i les ràdio fórmules li donen cova
quan ja feia anys que anàvem pel món.
Però qui primer ens va ajudar van ser les emissores com aquesta, no?
Les emissores municipals.
Gairebé cada emissora tenia el seu espai de música cantada en català, no?
I fins i tot molt abans que les emissores institucionals, no?
Que després s'hi van apuntar a posteriori.
Però jo me'n recordo que anaves a les Borges o anaves a qualsevol poble,
no del camp de Tarragona sinó d'arreu de Catalunya,
i totes tenien quatre o cinc joves que traient temps d'on podien i esforços d'on podien,
i evidentment per la cara, vull dir, sense cobrar ni un duro,
feien programes dedicats a la nova música que sorgia en llengua catalana en aquell temps.
Nosaltres sempre n'hem presumit d'això, fins i tot quan fem promoció
hi havia molts artistes coetanis nostres que quan ja eren molt populars
només anaven a Catalunya Ràdio, a la SERC, bé, a les emissores grans.
I amb els pets sempre hem continuat siguent fidels a les emissores municipals, no?
Si es tenia d'anar a Deltebre i després de Deltebre al Parelló
i després de pujar de passar per l'Hospitalet,
cada emissora petita, cada emissora ho fèiem, no?
Perquè sempre ens ha agradat reconèixer que aquests van ser
les primeres emissores que ens van recolzar.
I la premsa escrita igual, les revistes municipals o comarcals
que es fan arreu del territori també van ser les primeres
que es van fer seu al moviment del rock català, no?
I això jo crec que, com ho diuen allò, agraïts...
Sí, agraïts...
No sé com es diu aquell dictam, però...
Algú ho sapé.
Però que s'ha de ser agraït, no?
I nosaltres ho intentem ser.
De fet, potser la difusió en aquell moment era millor
que la que podeu tenir ara.
A nivell de mitjans de comunicació convencionals,
parlo en general, o no.
O, clar, en 25 anys ha canviat tant el panorama comunicatiu
i, a més, ara ja esteu al dalt de tot
que no necessiteu tanta...
No, sempre és important.
Per exemple, això que anomenaves del Facebook i el Twitter
és una cosa que ara...
El Facebook, per exemple, és una eina importantíssima
de promoció i de comunicació amb els teus seguidors.
I, a més, és immediata, no?
I també ho utilitzem.
Però, clar, els mitjans tradicionals de sempre,
tant la premsa escrita com la ràdio,
són fantàstics i són eines supervàlides, encara.
Nosaltres, quan traiem un disc,
fem la ruta de ràdios per tot Catalunya,
per tots els països catalans.
En 25 anys, ja sé que en un dia com avui
segurament és un tòpic,
però d'aquests 25 anys als pets,
pel Joan Reig, quin seria el moment clau
d'aquesta trajectòria musical de la banda?
N'hi ha molts, perquè, clar, en 25 anys pots triar una colla de moments
i una colla de... no ho sé.
Tirant enrere, quan va sortir el primer disc,
és un moment important, perquè és quan tu comences a creure, no?
Graves un disc i vam demanar un crèdit,
Caixa Tarragona, ja que som en aquesta sala.
És veritat, avalat pels nostres.
I us el van donar, no?
Sí. Bé, els nostres pares van fer de avaladors, eh?
Van haver de demanar diners,
perquè ningú creia en nosaltres, evidentment.
Aleshores, això de rock cantat en català sonava xinès, no?
I, afortunadament, el segon ja no va caldre demanar res,
perquè la discogràfica ja va apostar per naltos.
Aquest seria un moment important, no?
Després n'hi hauria d'altres que potser no són tan divertits,
com la mort de Marc Grau, no?
Del nostre productor i guitarrista,
que va ser un punt important i trist, diguéssim, no?
Que ens va costar de superar.
Un altre podria ser la primera vegada que anem a Estats Units
a gravar i a mesclar.
No ho sé, n'hi ha 25 anys, com pots pensar,
doncs n'hi ha per triar i remenar.
I era previsible, a finals del 85, que arribaríeu aquí?
No.
Us ho pensàveu?
No, en absolut.
Ni teníeu la intenció?
No, no, perquè quan fas un conjunt
ho fas per passar-t'ho bé.
No et creus que les coses aniran tan bé.
Jo tocava amb una orquestra d'aquestes de ball,
que va pels pobles a les Revelles i a les festes majors,
i jo pensava que em jubilaria ja amb una orquestra
i tenia clar que seria un músic de festes majors.
I ja m'agradava, era un ofici que m'agradava.
A part compaginava les fenyes amb el tros
i amb mon pare fent de pagès i tot plegat.
Els pets, la fama ens va anar atrapant.
I ens vam haver de posar les piles.
Perquè a mesura que veus que tens concerts,
que surts per la tele i que vas agafant popularitat,
dius, hòstia, si sóc un pecatot,
potser que estudiï una mica, no?
Potser que n'aprengui.
I és una mica que la fam ha anat al davant.
I nosaltres hem anat a intentar posar-nos
a l'alçada del que la gent esperava de nosaltres.
Crec que ho hem aconseguit, no?
I cada vegada superant-te cada disc i cada concert
intentar fer les coses millor.
però si ens ho haguessin dit fa 25 anys,
jo t'hauria dit que...
Mira, el que deia la gent del poble.
De Constantí la gent deia
res, això dos dies, això dos anys.
Després quan n'aportàvem dos ja deien
res, això cinc anys i això s'acabarà ja, això.
I ara ja en portem 25.
I hi ha algú de Constantí que deu dir...
No sé què deu dir ara.
Us jubilareu amb mulls.
150 anys o d'aquí 150 anys ja no...
En qualsevol cas ha estat una trajectòria,
en fi, molt, molt, molt intensa.
Quin és el futur dels Pets?
Si és que li veus futur.
Home, i tant.
Mira, el futur és diumenge, que toquem a Cervera.
És el més immediat.
És pensar, pas a pas.
Ahir vam tocar a València,
a la Universitat Politècnica de València,
de la ciutat de València.
Diumenge anem a Cervera.
Crec que venim a Vilaseca al març.
També venim al Metropol a presentar aquesta gira
que es diu Els Pets fan més teatre.
Que presentem un repertori més pensat
en sales com aquesta,
que la gent està asseguda en una platea.
És d'aquí.
Vintreu al Metropol, ara ben aviat.
Venim al Metropol.
No et sé dir la data, crec que és al març.
I també venim a l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca,
a prop d'aquí.
I també estem preparant una gira
que començarà a partir del maig,
que es dirà 25 anys, 25 cançons,
perquè ja que fem els 25 anys,
bé, els vam fer per Nadal,
doncs farem una gira en la qual recuperarem cançons
de totes les èposes.
Farem 25 cançons, una cançó per any,
en les quals hi hagi representat
els pets d'avui en dia,
del disc que acabem de treure,
del fràgil,
però també els pets de totes les èpoques.
Intentarem fer un repertori equilibrat,
que hi hagi representació,
cançons de totes les èpoques.
I amb això fareu una gira?
Farem una gira d'estiu, sí.
Molt bé, no?
Quina manera més xula de celebrar el 25 aniversari.
Com tu, que també ho celebres pencant.
Treballant, no?
Que és el que toca.
Com es veu la vida i com es veu la música
amb 47 anys?
No m'amago, eh?
No sóc com la Lola Flores.
I el Lluís i el Felip també amb aquesta edat.
47, també en tenen 47.
Com es veu la música?
Home, com més anys vius,
més perspectiva tens per jutjar tot el que fas, no?
Tens més experiència, tens més bagatge,
tens la maleta plena d'experiències,
de records i, bueno,
de tècnica com a músic, de visió,
de moltes coses.
I, per tant, es veu amb certa tranquil·litat, no?
Amb una fenya feta, important,
i cada pas que fas el fas amb més seguretat,
primer i sobretot perquè saps
que hi ha gent que t'escoltarà.
Que això un grup novell no sempre ho té, no?
Als 25 anys,
un grup que hem sabut canviar el nostre públic,
perquè evidentment els que venien fa 25 anys
ja no venen ara,
venen algun dia amb la canalla,
li ha hagut un canvi generacional al nostre públic
i això et dona una garantia
que sempre hi haurà gent que t'escolta, no?
Però, d'altra banda,
és un peix que es mossega la cua,
perquè això també t'exigeix més responsabilitat,
perquè no diguin,
hòstia, aquests ja tornen a fer el mateix de sempre, no?
S'han apalancat, no?
Allò de dir...
Per tant,
també t'obliguen a reinventar-te
i fer la teva música,
que és la que saps fer,
però sempre amb matisos diferents i nous
perquè la gent la trobi fresca, no?
I interessant i una cosa actual, no?
I teniu ganes?
Us veieu quan esteu entre vosaltres
amb ganes de continuar?
Sí.
Ara comentaves ahir a la nit un concert a València,
haureu acabat tard de matinada,
venit cap aquí,
avui estàs aquí preparant el concert,
discos,
el món de les gires,
els concerts.
Clar, és la nostra feina.
però us veieu tu
amb plenitud de forma
i amb ganes de continuar.
Mentre passin coses al nostre al redor
que et motiven a escriure cançons
i a explicar coses,
els músics el que necessitem són idees, no?
Per tal d'escriure,
igual que un escriptor o qualsevol cosa,
qualsevol persona creativa
que viu del que passa al redor,
mentre passin coses,
i de coses no passen,
llegeixes el diari cada dia,
o escoltes la ràdio,
cada dia n'hi ha milions de coses
que et poden motivar,
que poden ser aquella guspira que falta
per començar a escriure una cançó, no?
Mentre tinguis ganes de comunicar,
no t'avorreixis a la vida,
tinguis curiositat
per saber què fan coetanis teus,
aquests grups joves, per exemple,
que surten ara,
que hi ha com un nou moviment de rock català,
de pop independent català,
molt interessant,
això també és una guspira per naltros,
també ens espitja superar-nos
i posar-nos a l'alçada
de les noves generacions.
Mentre tinguis curiositat
en el teu treball
i te l'estimis,
jo em sembla que hi ha ofici per anys, no?
Com veus el panorama musical ara mateix?
Ara que deies que hi ha aquesta exclusió de grups.
Jo crec que estem en un moment excel·lent.
No sé si els mitjans de comunicació
se'n fan ressò,
se'n fan prou ressò.
A la nostra època,
com que hi va haver el boom del rock català,
recordo que tots els mitjans de comunicació
s'hi van abocar molt.
Ara poder,
les coses s'han normalitzat més,
però hi ha una nova generació
que encapçalarien els Manel,
els Amics de les Arts,
els Quart Primera,
els Mishima,
una sèrie de grups,
el Petit de Caleril,
no ho sé,
hi ha una sèrie de grups interessantíssims
que no veuen directament
de la generació meva del rock català,
sinó que són gent jove
amb noves inquietuds,
amb nova visió de la música
i que està donant excel·lents obres
al panorama musical català.
Jo estic molt content com a aficionat,
diguéssim,
ho gaudeixo molt.
Feia temps que desitjava
que hi hagués una generació
que es pitjés amb tanta força.
I el teu poble i el teu país,
com els veus 25 anys després
de néixer com a pets?
Tarragona, Masburrona i Constantí,
encara em fa patir.
Sí?
Sí, però malgrim que no fos així, eh?
No ho sé.
A vegades penses,
hòstia, en 25 anys les coses
no han canviat tant, no?
Però és que no han canviat
ni en 60, no?
A vegades llegeixes articles
que es feien en temps a la República
i tot això del dèficit fiscal,
del Tribunal Constitucional,
d'aquest...
bueno, d'aquest neonacionalisme espanyol
que està sorgint.
A vegades poses televisions
emissores de televisions o de ràdio
i t'agafen unes ganes de dir
en quin país vivim.
Les coses no han canviat prou.
I d'altra banda,
hi ha coses que sí que han canviat
en positiu, no?
Vull dir que hi ha una mica de tot.
Continuareu durant guerra, no?
Des d'aquest punt de vista,
els pets, amb les vostres lletres
i amb les vostres cançons.
Jo em sembla que sí.
Esperem que sí.
Joan Reig, és un plaer convertir amb tu
una estona del programa.
Igualment.
Moltes felicitats.
Una gran notícia,
això de que feu una gira
de 25 anys aquest estiu.
Ja sabeu on actueu?
Teniu alguna...
No, l'agenda s'està tancant ara,
tot just.
Ara acabem la gira de teatres
i ara s'està omplint
la gira d'estiu.
Contractació oberta,
si algú ens vol llogar,
ja ho sap.
Doncs, deixem aquí
la proposta
per veure aquest estiu,
els pets celebrant
aquests 25 anys.
Acomiadem el Joan Reig,
li posem música dels pets
a aquest especial
dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Joan Reig,
moltes gràcies també,
moltes felicitats.
Felicitats a vosaltres
i a tot l'equip.
Gràcies.
Música dels pets
i seguim endavant
en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona m'esborrona
Constantia m'esborrona
Constantia m'esborrona
Tarragona m'esborrona
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
A mili
Annava cap a casa
Després d'haver pencat
Hi havia un cotxe a les fosques
Hi havia un cotxe aparcat
Si no fos perquè cada dia
Me'l trobo sempre allà
Diria que és una parella
Fotensa o becallà
Però no ho és, no ho és
Però ningú no em vol fer cas
Quan els dic a la gent que hi ha lliure
S'enyoquis que s'estan jutant
Ara donen la corona
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
El dia de la feina
I volia fer un segaló
Vaig trobar la meva penya
Em vaig veure el meu racó
Gairebé eren les dues
Jo el Miguel volia aixapar
La nit era molt tranquil·la
Quan de sobte algú va trucar
Qui ja em sé
No el sé
Qui ja em sé
No el sé
Qui pot venir a molestar
Vaig gritar aviat
Que els uniformats
Tenien ganes de serau
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia m'escorrones
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
A patir
Pont del diable
Carrers de la part alta
Franco Libro
T'hi ha congit
A l'obrir la porta
Cortines que es mouen
Quan arribes a les 6
Camp de mar
Patroquímica
Turistes imaginem
El molí de l'horta
Abassar les forques
Els fagesos
Marcontés
Les voreres brutes
Repitxen les putes
Xeringues per tot arreu
Escarres i dretes
Velles presidentes
Van a missa de reu
Imperial Tarraco
Baixant-hi al Serrallo
O la gent en teu parell
A la fresca xerrant
Seguint-se al davant
De la plaça del castell
El tocant
La cova
Colla vella
Colla jove
Les titanes venen anys
La ballana baixa
O després en faixa
Tot a fora van tornar
Un cafè no vol cor
Lencament el pudor
Travessa la ciutat
Mentre la rutina
Lentament patina
Aquest poble abandonat
Tarragona
Bastant-hi al fa patir
Tarragona
Bastant-hi al fa patir
Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Aquí seguim en directe
Des de l'auditori
De la Fundació Caixa Tarragona
Tornem a agrair
A la gent de la Fundació
Que ens hagi acollit
Que ens hagi cedit aquest espai
Per fer aquest programa especial
Dels 25 anys de Tarragona Ràdio
Aquí estem
Des de primera hora del matí
Des de quarts de nou
Hem fet ja una primera part del programa
Amb més de 40 tertulians
Que els hem tingut tots aquí
Seguts en les cadires
De l'auditori
Hem tingut temps
Per recordar les notícies
I els fets més importants
D'aquests 25 anys
A la nostra ciutat
Hem fet una mirada al passat
Els primers temps
Els primers anys
De l'antiga Ràdio Fòrum
Aquella emissora municipal
Que després va desembocar
Va esdevenir
Tarragona Ràdio
I hem pogut també
Celebrar i recordar
Un altre aniversari
Molt especial
Per a la gent de Tarragona
Els 25 anys dels PETS
Tot això fa uns minuts
Amb el Joan Reig
Estem aquí
En directe
En aquest auditori
Tenim la panera
Des de primera hora a punt
Recordem a tots els oients
Que en fi
Que tinguin una estoneta
I es vulguin apropar
A l'auditori
Que podran entrar
En el sorteig
D'aquesta gran panera
Que ens ha preparat
L'empresa Germo
Una panera
Amb un pernil fantàstic
Amb cava
Amb vi
Amb formatges
Amb fuet
I un ganissa
En fi
Una sèrie d'embotits
Un regal fantàstic
Que algun dels oients
De Tarragona Ràdio
S'emportarà
A la recta final del programa
També ens ha arribat el pastís
El tenim aquí darrere
Perquè amb el pastís
I amb cava
Acabarem el programa
Brindant
Cap a quarts de dues
Del migdia
Per celebrar
Aquests 25 anys
De la ràdio
En fi
Aquí estem
Tot l'equip
Que fa possible
El programa
També tenim uns quants oients
Als quals
Els vull agrair
La seva presència
I els demano
Per ells també
Uns aplaudiments
Gràcies per venir
I amb aquesta franja musical
Que hem compartit fa uns minuts
Amb el Joan Reig
Ara tenim música en directe
I tenim el Josep Ardila
Amb el seu micròfon autònom
Josep, bon dia
Bon dia
Perquè té el micròfon
Té el Facebook
Ara no tinc tantes mans
Ara no tens tantes mans
Però continua
Continua la gent
Parlen al Facebook
Parlen al Twitter
I avui tenim amb nosaltres
La Soul Machine
Ells no fan 25 anys
Però ja fa més de 10
Que volten pels escenaris
I per tant avui
Ens ha fet molta il·lusió
Que vinguessin fins a Tarragona
O ens a actuar
I abans de parlar amb ells
Abans que ens expliquin
Una mica la seva trajectòria
Com que fem 25 anys
Ens han dit
Home, doncs també us podem fer
Nosaltres un regal
I aquells oients més fideus
De Tarragona Ràdio
Segur que reconeixereu
Això que ara
Que ara ens tocaran
La Soul Machine
Tarragona Ràdio
25 anys
Tarragona Ràdio
25 anys
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
La pell de gallina
Moltíssima
La pell de gallina
D'haver sentit
La sintonia
De Tarragona Ràdio
Ja heu vist
Quins regalars
Que ens han fet
Els amics
De la Soul Machine
Són el Francesc
El Carlos
El Toni
El Manu
El Joan
El Sisko
El Raül
I el Javi
I els portant veus
Seran el Francesc
Bon dia Francesc
Bon dia
I el Toni
Toni bon dia
Bon dia
Ho dèiem abans
No fa 25 anys
Però en fa més de 10
Ja que tu em veu
Per tot arreu
Doncs sí
Doncs bé
Fa poc
Vam celebrar els 10 anys
I ara anem cap a l'11
Però bueno
Que toquem
I estem vinculats
Al món de la música
Doncs potser ja en fa
Quasi uns 20
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
No 25 però gairebé 20
Sí, sí
Sí, sí
Vam començar
Amb altres grups
I ara vam decidir
Fer música a Soul
I fins ara estem aquí
Qui són la Soul Machine
Per a aquells que no els coneguin
Doncs la Soul Machine
És una banda de soul
Funky
Riem en blues
Podríem dir que és del Priorat
Som un grup d'amics
Tots som d'allà
I el que volem és divertir-nos
Passar-nos-ho bé
Fem la música que ens agrada
Ens encanta
I quan anem de concert
I anem a tocar
Doncs intentem que tothom s'ho passi
Igual de bé que en antros
I estem contents
Sol de falset
La majoria o no?
Sí
Podríem ubicar el grup a falset
Podríem ubicar a falset
Del falset i del Priorat
Què més voleu?
Sí, i tant
I escolta'm
Dèiem 10 anys
10 anys dalt dels escenaris
El Soul Machine
Que toqueu diversos
Vaja
El Soul
Tot el que comentava el company
Quan neix però la vostra formació?
Quan decidiu ajuntar-vos?
Gent que tocava o música
I dieu
Vinga va
Muntem un grup
Bé
Neix amb el fet
Que el que comentava el Toni
Feia temps que era un projecte
Que ens rondava pel cap
I sempre hem estat vinculats
Al món de la música
I sentint això
I aprofitant
Que hi ha una banda falset
I tal
Vam dir
Com podem fer que aquests amics
Vinguin també a tocar amb nosaltres
I vam dir
Escolta'm
Doncs la música Soul
Té vents
Té instruments de vent
I per tant
Escolta'm
Podríem adaptar això
I fer música Soul
Que és una música
A més
Que ens agrada
I que a més
Pensem que
A la gent li transmet
Molt bones vibracions
Una mica
La gent s'ho passa bé
Sentint aquest estil de música
I dèiem
Ara ens hem quedat una mica en vanga
Això de fer-ho així
Dalt
Dalt
Del escenari
I escolta'm
Quina valoració feu d'aquests deu anys
Dalt dels escenaris
Molt bé
Molt bé
La veritat és que
L'experiència que hem tingut
Sempre ha estat
Una bona acollida
Per part de la gent
I una mica
Et suposo que també
Perquè és
Les ganes que tenim
D'encomanar una miqueta
Aquesta bona
Aquesta bona sintonia
Que volem tindre amb la gent
I
Una de les coses
Que sempre guardem més bons records
És que
Han passat molts músics
amb nosaltres i sempre els queda
aquell cuquet, no de dir, escolta, si em necessiteu
torneu, aviseu-me i tal
la sensació que tenim sempre ha estat
molt positiva, tant amb els
membres del grup com amb la gent
amb els pobles que hem repetit o amb les ciutats
que hem anat a tocar, doncs hem repetit moltes vegades
perquè l'experiència
i la sensació que tenen és molt
Heu anat per arreu a tocar
Sí, sí, sí, hem anat
tota Catalunya, després també hem fet
petites incursions al País Basc
on hi ha hagut molt bona acollida
han participat al Festival de Jazz de Vitoria
bé, sempre
en aquest sentit
és un grup que d'alguna manera es velluga molt
per Catalunya, el que passa que tenim
la sort de tindre aquestes petites incursions
que fem cap a altres zones del territori
I Autònia, en què es queda
d'aquests deu anys?
Jo crec que
com a músic
formar part d'una banda que són els teus
amics, això no té preu
o sigui, em quedo amb això
o sigui, que he fet música, m'ho he passat bé
he anat d'excursió
o sigui, no he anat a tocar
a fer concerts
he anat d'excursió amb els meus amics
m'he anat d'acampada amb els meus amics
és això
o sigui, em quedo amb aquests moments
que són més personals
quasi que musicals
Per tant, és una bona combinació
això d'amics i música
o a vegades hi ha
no m'imagino que com a tot arreu
Sí, però la Sula està molt barrejat
això
o sigui, som molt amics
i a vegades
allò que diuen
que la confiança fa fàstic
aquí passa
això passa aquí
però bé, ho portem força bé
Sí, sí, sí
I ara, on són la Soul Machine?
És a dir, en quin moment us trobeu?
Quins projectes teniu ara
entre mans?
Bé, diversos projectes
perquè
estava sentint el que comentava
el Joan Reig
i clar, un grup és viu
mentre sempre
va observant
tot el que passa al seu voltant
i els projectes més inmediats
són una miqueta
fer aquest esforç
de poder adaptar
poesies i músiques catalanes
al que seria la música Soul
i donar-los un tret diferencial
en aquest sentit
i després també porta una miqueta
el tema de la Soul Machine al carrer
o sigui, no tan sols que es quedi
en un escenari
sinó que surti al carrer
i ara fa poc
hem començat
hem inaugurat un grup
que es diu la Soul Street Band
i, perdó, a Street Soul Machine
imagina't si és nou
és molt nou
molt nou això
i el que intentem és
precisament el que estem fent
dalt de l'escenari
portar-ho al carrer
com una brambà
com se diu?
no, una tuba
bueno, una
una
marching band
tipus marching band
molt bé
llavors, bueno
hem incorporat un tuba
i els mateixos temes
que fem amb la Soul Machine
els fem però
de cara al carrer
i una manera més
de continuar contagiant
una miqueta
no tan sols al escenari
sinó al carrer
aquest estil de música
que tant ens agrada
i que tant ens manté units
i explicau-me això
de la poesia
que m'explicava
ell me l'explicarà millor
sí
sí, bueno
el que fem
és agafar poetes catalans
i amb bases
de música Soul
intentar adaptar
les seves poesies
a la música
i hem fet alguna experiència
amb l'espectacle
de l'Ebre al Mississipi
i la veritat és que
la resposta de la gent
ha estat molt positiva
què ens tocareu avui?
avui tocarem
precisament
dos temes
en català
hem adaptat
la cançó
de Sex Machine
de James Brown
donant-li
una lletra
d'un poeta
local
a l'Agustí Massí
i que es titula
El riu és vida
i després
hem agafat
un tema
de l'Estil i Wonder
i hem agafat
un poema
del Manel García Grau
aquests seran
els dos temes
que us toquen avui
o sigui
és una mica
perquè veu
una miqueta
quin és aquest experiment
i com queda
Déu-n'hi-do
per tant
quedeu-vos-hi tots
i no apagueu la ràdio
que ara serà molt interessant
escoltar
la Soul Machine
aquí en directe
des de la Fundació
de Caixa Tarragona
i escolteu-me
vosaltres
què és el millor
de fer música?
Ui
com diu un amic meu
fer música
és la millor cosa
que podem fer vestits
no?
Fer nantes
la música
forma part
de la nostra vida
o sigui
és tot
i
és que no sé
què dir-te més
és molt important
per nantes
sense això
has de pensar
que ja tenim rutines
fins i tot
o sigui
cada divendres
cada dissabte
ensegem
el divendres
o el dissabte
que passa alguna cosa
i no es pot ensegejar
hi ha un buit
tan gran
perquè fa deu anys
que cada divendres
a les vuit de la tarda
estem allà
vull dir
forma part ja
o sigui
ho hem agafat
com a rutina
forma part
de les nostres vides
i el Francesc?
Bé, el mateix
estem passant
dols personals
quan no ens trobem tots
perquè el que veiem
és un aspecte
que clar
és com si
ve a ser una mena
de parella
i tot
la banda
perquè
cada divendres
cada dissabte
et trobes
i quan no vas a tocar
sempre estàs junt
per tant
és una cosa
que quan no es fa
es troba a faltar
però la música
ens representa això
una mica
el que diu ella
és aquesta
bueno
és aquesta mena de
no sé què dir tant
ja m'ha agradat
ja m'ha agradat
el que m'heu dit
ja m'ha agradat
la Soul Machine
són amics
fan música
venen de falset
del Priorat
fan bona música
i avui ens acompanyen
en directe
al matí de Tarragona Ràdio
selebren aquest 25è aniversari
moltes gràcies
i us deixem
amb la música
el que sabeu fer molt bé
gràcies
un aplaudiment
es preparen els músics
de la Soul Machine
en directe
en aquest especial
25 anys
de Tarragona Ràdio
la figuera està molt alta
camassés molt amagat
la bisbalta
amb una roca
i margalef
amb un forat
1, 2, 3, 4
el riu
el riu és fida
és fida
la riu
és fida
és llibertat
és fida
la riu
és fida
el riu és fida
és fida
la riu rega
els nostres camps
és fida
i guessa vall
camins transparents
serpentejant
12 riberes
dibuixant
gos i meandres
cicatrils
de la terra
lluan
es fida
és fida
més fida
l'limi
El río, el río, el río, el río, el río es vida.
El río es vida, el río, el río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida.
El río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida, el río es vida.
Los ríos es vida, es de verdad, los ríos es vida, hey, I said one, two, one, two, three, four.
No, a la mesa del silenci, mes mesé, ni a la falsa resistencia de la prudencia.
No, al fang del meu fujat, ni a la venjanza d'un soroll.
No, a la pérdida de la pell, de les paraules, xos, en los veu, en la saba, xota la escorxa.
No, a la termana del marquetín, ni a l'aturat sinuós de la seva vanitat.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, perillte, no, com mou les perres, les guàrdicòmplis ens crida a tots, a tots a la revolta.
Sí, a la revolta.
No, a la baixada de la consciència, ni a sota i d'aigües clares i seduïdes.
No, a la rebonda de la sang i aguiles, a corcó també és metge, la sang dels teus poters.
No, no, a la capa romana.
No, a la ser que devon a llibertat.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, a la perill de no conmou les perres, les guàrdicòmplis ens crida a tots, a tots a la revolta.
Revolta!
Sí, a la revolta!
Revolta!
Ens crido a tots a la revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Gràcies pel regal especialment de cantar-nos aquesta sintonia,
la sintonia de Tarragona Ràdio.
De Soul Machine li hem volgut posar una mica de música, de festa,
aquest matí de dijous, 17 de febrer del 2011.
Avui fa 25 anys de les primeres emissions de Ràdio Fòrum,
aquella emissora municipal que després va donar pas a Tarragona Ràdio.
Des de primera hora del matí tenim moltes felicitacions
que ens estan arribant especialment a través del Facebook i del Twitter.
La gent jove que contacta a través de les xarxes socials,
el Pep Ardila, continua recollint aquests comentaris.
Pep, què ens diuen els oients?
A Twitter és on continua més, on vull més la xarxa.
Avui una usuària, la Xeni Arm, ens diu felicitats per un anyet no us vaig veure néixer.
Mira, Sandra Coloma, que també la tenim per aquí, que també li agrada això de tuitejar,
també ens ha posat una foto del grup que estava tocant ara.
Per tant, ja estan a la xarxa.
Carles Castillo, també una abraçada enorme a tota la gent de Tarragona Ràdio.
Missions TGN, felicitats per aquests 25.
I la Montse Cartanyà, que abans ha estat aquí, diu,
home, he vingut a la Tertúbia, però una vegada no he parlat de l'escola oficial d'idiomes.
Molt bé, la mega Tertúbia.
Per tant, molta gent que ha anat seguint el Twitter i el Facebook al llarg d'aquest matí.
Una mega Tertúbia que hem convertit a primera hora del matí entre les 9 i les 10,
amb més de 40 Tertulians.
ens hem fet la gran foto i entre tots hem pogut comentar aquests 25 anys del que ha passat a la nostra ciutat.
Amb el micròfon autònom tenim dos o tres minutets per conversar amb alguns dels oients,
amb alguns dels amics i de les amigues que ens han fet companyia,
ells i elles també a nosaltres, durant tot aquest temps.
I estic assentat just al costat de la Conchita Moreno. Bon dia.
Hola, buenos días y felicidades en primer lugar, eh.
Què tal? Tu, que molta vinculació amb Tarragona Ràdio, més la Conchita.
Muchísima. Jo a las 7 de la mañana, cada noche cuando me acuesto, me pongo la radio en la cabellera.
Y a las 7 de la mañana, hay muchos días que a las 6 menos salgo
y escucho la tertulia de la noche anterior.
Pero a las 7 de la mañana, hasta que me levanto a las 9, a las 9 y pico, la radio.
¿Qué es lo que me está raro?
Y con la radio puesta, todo, porque me entero.
El Ricard dice, si llueve, la temperatura que estamos, los problemas que hay en Tarragona.
Si, otra desgracia como el otro día, la persona que se encontraron en Vilafranca del Panadés
y dijo que perdón a todos los viajeros, que tenían que tener un poco de paciencia,
porque se había... En fin, te enteras de todo, de todo, de todo.
Y yo hasta las 2, Tarragona Radio, diariamente, los sábados y los domingos he hecho de mente.
Gràcies, Conchita. Escolta, a veure si et toca la panera, que ja has vist, no?, quina panera tenim.
Gràcies.
Sí, i el más producto de mi tierra, Ricardo.
Exacte, que la Conchita em sembla que és Extremadura, no?
Anem a veure si podem saludar amb altres persones que ens acompanyen aquí. Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Luis Corral.
Vostè també, vinculació amb Tarragona Radio, temps a l'escola, li agrada?
Sí, sí, sí. Llevo aquí uns 35 anys i l'escucho cada dia.
Què és el que més li agrada de la ràdio, en general?
És sobre las noticias y el ambiente y la manera de presentarlo. Creo que es la adecuada.
Molt bé.
Estoy un poco afónico, o sea que no he cantado, pero...
Que problema. Gràcies.
Anem a saludar, a veure si podem saludar alguns altres oients.
Camí del punt horari de les 12.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria Teresa.
Maria Teresa, home, vostè em sona que truca diverses vegades a la ràdio, que sí?
No, no.
Ah, deu ser una altra Maria Teresa.
Deu ser una altra.
Escolto, però no truco.
I vostè escolta Tarragona Radio també. Què és el que més li agrada?
Doncs, a veure, les notícies pròpies d'aquí,
les tertúlies i, en fi, tot.
Bé, no puc estar fins a dos quarts de dues,
però, bé, doncs, quan fan els programes de cuny, també,
de, diguéssim, de l'hospital, no?
Quan també, doncs, tot.
Avui sí estarà, Maria Teresa, fins al final?
Doncs, la veritat és que no podem.
No podrà.
Hem d'anar a buscar uns nens petits i llavors ja no podem.
Què feina d'àvia?
D'àvia, d'àvia.
És el que ens toca ara.
Si podem, li guardem un trosset de pastís,
que tenim el pastís a punt pel final del programa.
Moltes gràcies, que us ho mengeu per molts anys,
que pugueu celebrar més anys, no?
I tant.
Home, esperem celebrar els 30, 35 i molts anys més.
Nosaltres potser ja no ho veurem, però, bé,
molt bé.
Per molts anys.
Gràcies, Maria Teresa.
Anem a veure si podem saludar aquella parella
que està a la tercera fila.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Maria Glòria.
Què tal?
Bé, m'agrada molt.
Sempre l'escolto.
I què és el que més li agrada a vostè?
Ai, quasi tot.
M'ho passo molt bé, de veritat.
El meu marit també.
Doncs saludem el...
Sí, també.
Saludem el senyor.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com es diu?
Joan, Joan.
Molt bé.
Li agrada molt la ràdio?
Estem encantats de m'escoltar la ràdio,
especialment la ràdio de vostès.
Abans de les vuit del dematí ja la sentim.
Molt bé.
Sentim els actes socials de Tarragona,
després les notícies,
després tornem a escoltar-ho.
En fi, els felicitem cordialment
i els desitgem molts anys més de progrés i de cirull.
Perfecte.
Doncs Joan, moltes gràcies.
A vostè.
Miri, com que arribem ja pràcticament a les dotze,
li agraeixo aquesta felicitació,
una felicitació que fem extensible a tots els que estan aquí
i a tots els que ens estan escoltant a través de la ràdio,
a través del 96.7 de la freqüència modulada,
que és el sistema tradicional amb l'aparell de ràdio,
però també amb aquells que ens estan escoltant
des de qualsevol lloc del món a través d'internet,
perquè això de la ràdio ara mateix
també es pot escoltar a través d'internet
a través de la nostra pàgina web tarragonaradio.at.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A últims mil anys!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dominà!
course!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bè!
Fins demà!
de la gent, tothom es pot fer passar per qui vol
i per tant té coses bones
i coses dolentes. Jo de moment
m'hi resisteixo a entrar-hi, no?
Tinc el meu correu electrònic
que utilitzo per coses de feina més que res
però d'aquí no passo.
Qui havia de pensar l'any 1985
la nit de Nadal quan neixen els pets
què tindríem? Internet, xarxes socials...
Ara quan veia el teu company
aquí amb un aparell que cap amb una mà
connectant-se amb tota la gent
doncs això és una cosa impressionant
qui ho havia de dir com tu dius, no?
Avui estem recordant un 17 de febrer del 1986
com a data simbòlica. Tu què recordes
del 24 de desembre
del 1985?
Doncs recordo que
vam fer un concert dels pets al
Sindicat Agrícola, als Baixos, que aleshores
l'ocupava una associació que es deia
Ateneu Llentisclell
a Constantí i que els pets
vam fer un concert
en dues parts. La primera part encara érem
condons adulterats, que era el grup
Ambrió que després va donar pas als pets i la segona part
ja vam sortir sols
amb Falin, els meus companys
en Lluís i un servidor i vam fer el repertori ja, el primer repertori com a pets, diguéssim. O sigui que era el primer concert oficial, podríem dir.
Sentíem ara el Menys Avellanes. No, això era el
Vino a la Festa, això que sonat. Sí, Vino a la Festa, perdona.
Aviam sentit el Menys Avellanes a primera hora del matí.
Seria una de les primeres cançons
d'èxit
dels pets?
Sí, tant el Menys Avellanes i el Menys Avellanes com el Vino a la Festa formen part de la primera maqueta i el Vino a la Festa va sortir en el segon disc i el Menys Avellanes crec que en el tercer.
eren cançons que teníem i les anàvem recuperant cada disc que fèiem, però sí. Diguéssim que ja eren èxits abans de sortir en disc, perquè molta gent, sobretot la gent de Tarragona les coneixia perquè les tenia en una primera maqueta que vam fer i que vam distribuir, recordo, aleshores, de mà en mà, on deixàvem unes quantes al tocant, unes quantes a la cova, que eren els dos bars on anàvem el jovent d'aleshores, no?
Com es formen els pets? Perquè sou amics? Perquè us coneixíeu? En fi, d'altres coses, per a afinitats musicals?
Érem tres nois de Constantí, del mateix barri, diguéssim, de la mateixa zona, i ja jugàvem de petits i teníem un cau i aleshores l'únic músic, podíem dir amateur, era un servidor, no?, que tocava en orquestres i estudiava al conservatori
i aleshores Lluís, quan va vindre de l'Emili, va fer de bibliotecari a Haka i allí un soldat veterano li va ensenyar a fer quatre cors amb la guitarra
i quan va vindre aquí li va entrar a la dèria de fer un conjunt, no? Aficionats ja ho érem, érem col·leccionistes de discos, ens agradava molt el rock i col·leccionàvem discos i premsa musical, etcètera, etcètera.
Però hi ha una mica granadets, ja et dic, després de l'Emili, el Lluís quan va vindre, sapiguem tocar una mica la guitarra, li va vindre a la dèria de fer un conjunt
i m'ho va dir, primer ho va dir l'Ismael Sabater, que era molt amic seu, després em van convidar a baixar un dia els baixos del xalet de Lluís
i que portés la bateria, ja que jo era l'únic músic professional o amateur de la colla, i després vam cridar el Falin, i així van néixer els condons adulterats
i posteriorment els pets, i va ser com una broma, com una manera de passar-s'ho bé els dissabtes a la tarda, no?
D'anar amb la colla, i uns feien de públic i els altres feien de músic, diguéssim.
No hi havia cap pretensió professional, ni cap pretensió, bueno, d'arribar a ser un dia músics professionals, al contrari,
era simplement un joc, no? Com aquell que anava a jugar a futbol o anava a donar tombs en bicicleta,
nosaltres agafàvem uns instruments i intentàvem imitar els nostres ídols.
En alguns moments del programa ha sortit la vinculació de la música, de la música en català d'aquell moment,
de finals dels 80, amb emissores de ràdio com aquesta, no?
El paper que juga la ràdio per potenciar la música, el paper, la relació dels grups d'aquella època
amb les emissores locals, amb la ràdio de proximitat.
Des de la vostra perspectiva, com a músic, també va ser molt important aquell paper?
És importantíssima. Coincideix en el moment el ressorgiment d'una nova música cantada en llengua catalana
i el ressorgiment de les ràdios municipals, no?
I sort en vam tenir, de les ràdios municipals, perquè el rock català comença a promocionar-se per tot arreu
i les grans emissores i les ràdio fórmules li donen cova
quan ja feia anys que anàvem pel món.
Però qui primer ens va ajudar van ser les emissores com aquesta, no?
Les emissores municipals.
Gairebé cada emissora tenia el seu espai de música cantada en català, no?
I fins i tot molt abans que les emissores institucionals, no?
Que després s'hi van apuntar a posteriori.
Però jo me'n recordo que anaves a les Borges o anaves a qualsevol poble,
no del camp de Tarragona sinó d'arreu de Catalunya,
i totes tenien quatre o cinc joves que traient temps d'on podien i esforços d'on podien,
i evidentment per la cara, vull dir, sense cobrar ni un duro,
feien programes dedicats a la nova música que sorgia en llengua catalana en aquell temps.
Nosaltres sempre n'hem presumit d'això, fins i tot quan fem promoció
hi havia molts artistes coetanis nostres que quan ja eren molt populars
només anaven a Catalunya Ràdio, a la SERC, bé, a les emissores grans.
I amb els pets sempre hem continuat siguent fidels a les emissores municipals, no?
Si es tenia d'anar a Deltebre i després de Deltebre al Parelló
i després de pujar de passar per l'Hospitalet,
cada emissora petita, cada emissora ho fèiem, no?
Perquè sempre ens ha agradat reconèixer que aquests van ser
les primeres emissores que ens van recolzar.
I la premsa escrita igual, les revistes municipals o comarcals
que es fan arreu del territori també van ser les primeres
que es van fer seu al moviment del rock català, no?
I això jo crec que, com ho diuen allò, agraïts...
Sí, agraïts...
No sé com es diu aquell dictam, però...
Algú ho sapé.
Però que s'ha de ser agraït, no?
I nosaltres ho intentem ser.
De fet, potser la difusió en aquell moment era millor
que la que podeu tenir ara.
A nivell de mitjans de comunicació convencionals,
parlo en general, o no.
O, clar, en 25 anys ha canviat tant el panorama comunicatiu
i, a més, ara ja esteu al dalt de tot
que no necessiteu tanta...
No, sempre és important.
Per exemple, això que anomenaves del Facebook i el Twitter
és una cosa que ara...
El Facebook, per exemple, és una eina importantíssima
de promoció i de comunicació amb els teus seguidors.
I, a més, és immediata, no?
I també ho utilitzem.
Però, clar, els mitjans tradicionals de sempre,
tant la premsa escrita com la ràdio,
són fantàstics i són eines supervàlides, encara.
Nosaltres, quan traiem un disc,
fem la ruta de ràdios per tot Catalunya,
per tots els països catalans.
En 25 anys, ja sé que en un dia com avui
segurament és un tòpic,
però d'aquests 25 anys als pets,
pel Joan Reig, quin seria el moment clau
d'aquesta trajectòria musical de la banda?
N'hi ha molts, perquè, clar, en 25 anys pots triar una colla de moments
i una colla de... no ho sé.
Tirant enrere, quan va sortir el primer disc,
és un moment important, perquè és quan tu comences a creure, no?
Graves un disc i vam demanar un crèdit,
Caixa Tarragona, ja que som en aquesta sala.
És veritat, avalat pels nostres.
I us el van donar, no?
Sí. Bé, els nostres pares van fer de avaladors, eh?
Van haver de demanar diners,
perquè ningú creia en nosaltres, evidentment.
Aleshores, això de rock cantat en català sonava xinès, no?
I, afortunadament, el segon ja no va caldre demanar res,
perquè la discogràfica ja va apostar per naltos.
Aquest seria un moment important, no?
Després n'hi hauria d'altres que potser no són tan divertits,
com la mort de Marc Grau, no?
Del nostre productor i guitarrista,
que va ser un punt important i trist, diguéssim, no?
Que ens va costar de superar.
Un altre podria ser la primera vegada que anem a Estats Units
a gravar i a mesclar.
No ho sé, n'hi ha 25 anys, com pots pensar,
doncs n'hi ha per triar i remenar.
I era previsible, a finals del 85, que arribaríeu aquí?
No.
Us ho pensàveu?
No, en absolut.
Ni teníeu la intenció?
No, no, perquè quan fas un conjunt
ho fas per passar-t'ho bé.
No et creus que les coses aniran tan bé.
Jo tocava amb una orquestra d'aquestes de ball,
que va pels pobles a les Revelles i a les festes majors,
i jo pensava que em jubilaria ja amb una orquestra
i tenia clar que seria un músic de festes majors.
I ja m'agradava, era un ofici que m'agradava.
A part compaginava les fenyes amb el tros
i amb mon pare fent de pagès i tot plegat.
Els pets, la fama ens va anar atrapant.
I ens vam haver de posar les piles.
Perquè a mesura que veus que tens concerts,
que surts per la tele i que vas agafant popularitat,
dius, hòstia, si sóc un pecatot,
potser que estudiï una mica, no?
Potser que n'aprengui.
I és una mica que la fam ha anat al davant.
I nosaltres hem anat a intentar posar-nos
a l'alçada del que la gent esperava de nosaltres.
Crec que ho hem aconseguit, no?
I cada vegada superant-te cada disc i cada concert
intentar fer les coses millor.
però si ens ho haguessin dit fa 25 anys,
jo t'hauria dit que...
Mira, el que deia la gent del poble.
De Constantí la gent deia
res, això dos dies, això dos anys.
Després quan n'aportàvem dos ja deien
res, això cinc anys i això s'acabarà ja, això.
I ara ja en portem 25.
I hi ha algú de Constantí que deu dir...
No sé què deu dir ara.
Us jubilareu amb mulls.
150 anys o d'aquí 150 anys ja no...
En qualsevol cas ha estat una trajectòria,
en fi, molt, molt, molt intensa.
Quin és el futur dels Pets?
Si és que li veus futur.
Home, i tant.
Mira, el futur és diumenge, que toquem a Cervera.
És el més immediat.
És pensar, pas a pas.
Ahir vam tocar a València,
a la Universitat Politècnica de València,
de la ciutat de València.
Diumenge anem a Cervera.
Crec que venim a Vilaseca al març.
També venim al Metropol a presentar aquesta gira
que es diu Els Pets fan més teatre.
Que presentem un repertori més pensat
en sales com aquesta,
que la gent està asseguda en una platea.
És d'aquí.
Vintreu al Metropol, ara ben aviat.
Venim al Metropol.
No et sé dir la data, crec que és al març.
I també venim a l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca,
a prop d'aquí.
I també estem preparant una gira
que començarà a partir del maig,
que es dirà 25 anys, 25 cançons,
perquè ja que fem els 25 anys,
bé, els vam fer per Nadal,
doncs farem una gira en la qual recuperarem cançons
de totes les èposes.
Farem 25 cançons, una cançó per any,
en les quals hi hagi representat
els pets d'avui en dia,
del disc que acabem de treure,
del fràgil,
però també els pets de totes les èpoques.
Intentarem fer un repertori equilibrat,
que hi hagi representació,
cançons de totes les èpoques.
I amb això fareu una gira?
Farem una gira d'estiu, sí.
Molt bé, no?
Quina manera més xula de celebrar el 25 aniversari.
Com tu, que també ho celebres pencant.
Treballant, no?
Que és el que toca.
Com es veu la vida i com es veu la música
amb 47 anys?
No m'amago, eh?
No sóc com la Lola Flores.
I el Lluís i el Felip també amb aquesta edat.
47, també en tenen 47.
Com es veu la música?
Home, com més anys vius,
més perspectiva tens per jutjar tot el que fas, no?
Tens més experiència, tens més bagatge,
tens la maleta plena d'experiències,
de records i, bueno,
de tècnica com a músic, de visió,
de moltes coses.
I, per tant, es veu amb certa tranquil·litat, no?
Amb una fenya feta, important,
i cada pas que fas el fas amb més seguretat,
primer i sobretot perquè saps
que hi ha gent que t'escoltarà.
Que això un grup novell no sempre ho té, no?
Als 25 anys,
un grup que hem sabut canviar el nostre públic,
perquè evidentment els que venien fa 25 anys
ja no venen ara,
venen algun dia amb la canalla,
li ha hagut un canvi generacional al nostre públic
i això et dona una garantia
que sempre hi haurà gent que t'escolta, no?
Però, d'altra banda,
és un peix que es mossega la cua,
perquè això també t'exigeix més responsabilitat,
perquè no diguin,
hòstia, aquests ja tornen a fer el mateix de sempre, no?
S'han apalancat, no?
Allò de dir...
Per tant,
també t'obliguen a reinventar-te
i fer la teva música,
que és la que saps fer,
però sempre amb matisos diferents i nous
perquè la gent la trobi fresca, no?
I interessant i una cosa actual, no?
I teniu ganes?
Us veieu quan esteu entre vosaltres
amb ganes de continuar?
Sí.
Ara comentaves ahir a la nit un concert a València,
haureu acabat tard de matinada,
venit cap aquí,
avui estàs aquí preparant el concert,
discos,
el món de les gires,
els concerts.
Clar, és la nostra feina.
però us veieu tu
amb plenitud de forma
i amb ganes de continuar.
Mentre passin coses al nostre al redor
que et motiven a escriure cançons
i a explicar coses,
els músics el que necessitem són idees, no?
Per tal d'escriure,
igual que un escriptor o qualsevol cosa,
qualsevol persona creativa
que viu del que passa al redor,
mentre passin coses,
i de coses no passen,
llegeixes el diari cada dia,
o escoltes la ràdio,
cada dia n'hi ha milions de coses
que et poden motivar,
que poden ser aquella guspira que falta
per començar a escriure una cançó, no?
Mentre tinguis ganes de comunicar,
no t'avorreixis a la vida,
tinguis curiositat
per saber què fan coetanis teus,
aquests grups joves, per exemple,
que surten ara,
que hi ha com un nou moviment de rock català,
de pop independent català,
molt interessant,
això també és una guspira per naltros,
també ens espitja superar-nos
i posar-nos a l'alçada
de les noves generacions.
Mentre tinguis curiositat
en el teu treball
i te l'estimis,
jo em sembla que hi ha ofici per anys, no?
Com veus el panorama musical ara mateix?
Ara que deies que hi ha aquesta exclusió de grups.
Jo crec que estem en un moment excel·lent.
No sé si els mitjans de comunicació
se'n fan ressò,
se'n fan prou ressò.
A la nostra època,
com que hi va haver el boom del rock català,
recordo que tots els mitjans de comunicació
s'hi van abocar molt.
Ara poder,
les coses s'han normalitzat més,
però hi ha una nova generació
que encapçalarien els Manel,
els Amics de les Arts,
els Quart Primera,
els Mishima,
una sèrie de grups,
el Petit de Caleril,
no ho sé,
hi ha una sèrie de grups interessantíssims
que no veuen directament
de la generació meva del rock català,
sinó que són gent jove
amb noves inquietuds,
amb nova visió de la música
i que està donant excel·lents obres
al panorama musical català.
Jo estic molt content com a aficionat,
diguéssim,
ho gaudeixo molt.
Feia temps que desitjava
que hi hagués una generació
que es pitjés amb tanta força.
I el teu poble i el teu país,
com els veus 25 anys després
de néixer com a pets?
Tarragona, Masburrona i Constantí,
encara em fa patir.
Sí?
Sí, però malgrim que no fos així, eh?
No ho sé.
A vegades penses,
hòstia, en 25 anys les coses
no han canviat tant, no?
Però és que no han canviat
ni en 60, no?
A vegades llegeixes articles
que es feien en temps a la República
i tot això del dèficit fiscal,
del Tribunal Constitucional,
d'aquest...
bueno, d'aquest neonacionalisme espanyol
que està sorgint.
A vegades poses televisions
emissores de televisions o de ràdio
i t'agafen unes ganes de dir
en quin país vivim.
Les coses no han canviat prou.
I d'altra banda,
hi ha coses que sí que han canviat
en positiu, no?
Vull dir que hi ha una mica de tot.
Continuareu durant guerra, no?
Des d'aquest punt de vista,
els pets, amb les vostres lletres
i amb les vostres cançons.
Jo em sembla que sí.
Esperem que sí.
Joan Reig, és un plaer convertir amb tu
una estona del programa.
Igualment.
Moltes felicitats.
Una gran notícia,
això de que feu una gira
de 25 anys aquest estiu.
Ja sabeu on actueu?
Teniu alguna...
No, l'agenda s'està tancant ara,
tot just.
Ara acabem la gira de teatres
i ara s'està omplint
la gira d'estiu.
Contractació oberta,
si algú ens vol llogar,
ja ho sap.
Doncs, deixem aquí
la proposta
per veure aquest estiu,
els pets celebrant
aquests 25 anys.
Acomiadem el Joan Reig,
li posem música dels pets
a aquest especial
dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Joan Reig,
moltes gràcies també,
moltes felicitats.
Felicitats a vosaltres
i a tot l'equip.
Gràcies.
Música dels pets
i seguim endavant
en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona m'esborrona
Constantia m'esborrona
Constantia m'esborrona
Tarragona m'esborrona
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
Tarragona m'esborrona
Constantia em fa patir
A mili
Annava cap a casa
Després d'haver pencat
Hi havia un cotxe a les fosques
Hi havia un cotxe aparcat
Si no fos perquè cada dia
Me'l trobo sempre allà
Diria que és una parella
Fotensa o becallà
Però no ho és, no ho és
Però ningú no em vol fer cas
Quan els dic a la gent que hi ha lliure
S'enyoquis que s'estan jutant
Ara donen la corona
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
El dia de la feina
I volia fer un segaló
Vaig trobar la meva penya
Em vaig veure el meu racó
Gairebé eren les dues
Jo el Miguel volia aixapar
La nit era molt tranquil·la
Quan de sobte algú va trucar
Qui ja em sé
No el sé
Qui ja em sé
No el sé
Qui pot venir a molestar
Vaig gritar aviat
Que els uniformats
Tenien ganes de serau
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia m'escorrones
Constantia em fa patir
Tarragona m'escorrones
Constantia em fa patir
A patir
Pont del diable
Carrers de la part alta
Franco Libro
T'hi ha congit
A l'obrir la porta
Cortines que es mouen
Quan arribes a les 6
Camp de mar
Patroquímica
Turistes imaginem
El molí de l'horta
Abassar les forques
Els fagesos
Marcontés
Les voreres brutes
Repitxen les putes
Xeringues per tot arreu
Escarres i dretes
Velles presidentes
Van a missa de reu
Imperial Tarraco
Baixant-hi al Serrallo
O la gent en teu parell
A la fresca xerrant
Seguint-se al davant
De la plaça del castell
El tocant
La cova
Colla vella
Colla jove
Les titanes venen anys
La ballana baixa
O després en faixa
Tot a fora van tornar
Un cafè no vol cor
Lencament el pudor
Travessa la ciutat
Mentre la rutina
Lentament patina
Aquest poble abandonat
Tarragona
Bastant-hi al fa patir
Tarragona
Bastant-hi al fa patir
Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Aquí seguim en directe
Des de l'auditori
De la Fundació Caixa Tarragona
Tornem a agrair
A la gent de la Fundació
Que ens hagi acollit
Que ens hagi cedit aquest espai
Per fer aquest programa especial
Dels 25 anys de Tarragona Ràdio
Aquí estem
Des de primera hora del matí
Des de quarts de nou
Hem fet ja una primera part del programa
Amb més de 40 tertulians
Que els hem tingut tots aquí
Seguts en les cadires
De l'auditori
Hem tingut temps
Per recordar les notícies
I els fets més importants
D'aquests 25 anys
A la nostra ciutat
Hem fet una mirada al passat
Els primers temps
Els primers anys
De l'antiga Ràdio Fòrum
Aquella emissora municipal
Que després va desembocar
Va esdevenir
Tarragona Ràdio
I hem pogut també
Celebrar i recordar
Un altre aniversari
Molt especial
Per a la gent de Tarragona
Els 25 anys dels PETS
Tot això fa uns minuts
Amb el Joan Reig
Estem aquí
En directe
En aquest auditori
Tenim la panera
Des de primera hora a punt
Recordem a tots els oients
Que en fi
Que tinguin una estoneta
I es vulguin apropar
A l'auditori
Que podran entrar
En el sorteig
D'aquesta gran panera
Que ens ha preparat
L'empresa Germo
Una panera
Amb un pernil fantàstic
Amb cava
Amb vi
Amb formatges
Amb fuet
I un ganissa
En fi
Una sèrie d'embotits
Un regal fantàstic
Que algun dels oients
De Tarragona Ràdio
S'emportarà
A la recta final del programa
També ens ha arribat el pastís
El tenim aquí darrere
Perquè amb el pastís
I amb cava
Acabarem el programa
Brindant
Cap a quarts de dues
Del migdia
Per celebrar
Aquests 25 anys
De la ràdio
En fi
Aquí estem
Tot l'equip
Que fa possible
El programa
També tenim uns quants oients
Als quals
Els vull agrair
La seva presència
I els demano
Per ells també
Uns aplaudiments
Gràcies per venir
I amb aquesta franja musical
Que hem compartit fa uns minuts
Amb el Joan Reig
Ara tenim música en directe
I tenim el Josep Ardila
Amb el seu micròfon autònom
Josep, bon dia
Bon dia
Perquè té el micròfon
Té el Facebook
Ara no tinc tantes mans
Ara no tens tantes mans
Però continua
Continua la gent
Parlen al Facebook
Parlen al Twitter
I avui tenim amb nosaltres
La Soul Machine
Ells no fan 25 anys
Però ja fa més de 10
Que volten pels escenaris
I per tant avui
Ens ha fet molta il·lusió
Que vinguessin fins a Tarragona
O ens a actuar
I abans de parlar amb ells
Abans que ens expliquin
Una mica la seva trajectòria
Com que fem 25 anys
Ens han dit
Home, doncs també us podem fer
Nosaltres un regal
I aquells oients més fideus
De Tarragona Ràdio
Segur que reconeixereu
Això que ara
Que ara ens tocaran
La Soul Machine
Tarragona Ràdio
25 anys
Tarragona Ràdio
25 anys
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
La pell de gallina
Moltíssima
La pell de gallina
D'haver sentit
La sintonia
De Tarragona Ràdio
Ja heu vist
Quins regalars
Que ens han fet
Els amics
De la Soul Machine
Són el Francesc
El Carlos
El Toni
El Manu
El Joan
El Sisko
El Raül
I el Javi
I els portant veus
Seran el Francesc
Bon dia Francesc
Bon dia
I el Toni
Toni bon dia
Bon dia
Ho dèiem abans
No fa 25 anys
Però en fa més de 10
Ja que tu em veu
Per tot arreu
Doncs sí
Doncs bé
Fa poc
Vam celebrar els 10 anys
I ara anem cap a l'11
Però bueno
Que toquem
I estem vinculats
Al món de la música
Doncs potser ja en fa
Quasi uns 20
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
No 25 però gairebé 20
Sí, sí
Sí, sí
Vam començar
Amb altres grups
I ara vam decidir
Fer música a Soul
I fins ara estem aquí
Qui són la Soul Machine
Per a aquells que no els coneguin
Doncs la Soul Machine
És una banda de soul
Funky
Riem en blues
Podríem dir que és del Priorat
Som un grup d'amics
Tots som d'allà
I el que volem és divertir-nos
Passar-nos-ho bé
Fem la música que ens agrada
Ens encanta
I quan anem de concert
I anem a tocar
Doncs intentem que tothom s'ho passi
Igual de bé que en antros
I estem contents
Sol de falset
La majoria o no?
Sí
Podríem ubicar el grup a falset
Podríem ubicar a falset
Del falset i del Priorat
Què més voleu?
Sí, i tant
I escolta'm
Dèiem 10 anys
10 anys dalt dels escenaris
El Soul Machine
Que toqueu diversos
Vaja
El Soul
Tot el que comentava el company
Quan neix però la vostra formació?
Quan decidiu ajuntar-vos?
Gent que tocava o música
I dieu
Vinga va
Muntem un grup
Bé
Neix amb el fet
Que el que comentava el Toni
Feia temps que era un projecte
Que ens rondava pel cap
I sempre hem estat vinculats
Al món de la música
I sentint això
I aprofitant
Que hi ha una banda falset
I tal
Vam dir
Com podem fer que aquests amics
Vinguin també a tocar amb nosaltres
I vam dir
Escolta'm
Doncs la música Soul
Té vents
Té instruments de vent
I per tant
Escolta'm
Podríem adaptar això
I fer música Soul
Que és una música
A més
Que ens agrada
I que a més
Pensem que
A la gent li transmet
Molt bones vibracions
Una mica
La gent s'ho passa bé
Sentint aquest estil de música
I dèiem
Ara ens hem quedat una mica en vanga
Això de fer-ho així
Dalt
Dalt
Del escenari
I escolta'm
Quina valoració feu d'aquests deu anys
Dalt dels escenaris
Molt bé
Molt bé
La veritat és que
L'experiència que hem tingut
Sempre ha estat
Una bona acollida
Per part de la gent
I una mica
Et suposo que també
Perquè és
Les ganes que tenim
D'encomanar una miqueta
Aquesta bona
Aquesta bona sintonia
Que volem tindre amb la gent
I
Una de les coses
Que sempre guardem més bons records
És que
Han passat molts músics
amb nosaltres i sempre els queda
aquell cuquet, no de dir, escolta, si em necessiteu
torneu, aviseu-me i tal
la sensació que tenim sempre ha estat
molt positiva, tant amb els
membres del grup com amb la gent
amb els pobles que hem repetit o amb les ciutats
que hem anat a tocar, doncs hem repetit moltes vegades
perquè l'experiència
i la sensació que tenen és molt
Heu anat per arreu a tocar
Sí, sí, sí, hem anat
tota Catalunya, després també hem fet
petites incursions al País Basc
on hi ha hagut molt bona acollida
han participat al Festival de Jazz de Vitoria
bé, sempre
en aquest sentit
és un grup que d'alguna manera es velluga molt
per Catalunya, el que passa que tenim
la sort de tindre aquestes petites incursions
que fem cap a altres zones del territori
I Autònia, en què es queda
d'aquests deu anys?
Jo crec que
com a músic
formar part d'una banda que són els teus
amics, això no té preu
o sigui, em quedo amb això
o sigui, que he fet música, m'ho he passat bé
he anat d'excursió
o sigui, no he anat a tocar
a fer concerts
he anat d'excursió amb els meus amics
m'he anat d'acampada amb els meus amics
és això
o sigui, em quedo amb aquests moments
que són més personals
quasi que musicals
Per tant, és una bona combinació
això d'amics i música
o a vegades hi ha
no m'imagino que com a tot arreu
Sí, però la Sula està molt barrejat
això
o sigui, som molt amics
i a vegades
allò que diuen
que la confiança fa fàstic
aquí passa
això passa aquí
però bé, ho portem força bé
Sí, sí, sí
I ara, on són la Soul Machine?
És a dir, en quin moment us trobeu?
Quins projectes teniu ara
entre mans?
Bé, diversos projectes
perquè
estava sentint el que comentava
el Joan Reig
i clar, un grup és viu
mentre sempre
va observant
tot el que passa al seu voltant
i els projectes més inmediats
són una miqueta
fer aquest esforç
de poder adaptar
poesies i músiques catalanes
al que seria la música Soul
i donar-los un tret diferencial
en aquest sentit
i després també porta una miqueta
el tema de la Soul Machine al carrer
o sigui, no tan sols que es quedi
en un escenari
sinó que surti al carrer
i ara fa poc
hem començat
hem inaugurat un grup
que es diu la Soul Street Band
i, perdó, a Street Soul Machine
imagina't si és nou
és molt nou
molt nou això
i el que intentem és
precisament el que estem fent
dalt de l'escenari
portar-ho al carrer
com una brambà
com se diu?
no, una tuba
bueno, una
una
marching band
tipus marching band
molt bé
llavors, bueno
hem incorporat un tuba
i els mateixos temes
que fem amb la Soul Machine
els fem però
de cara al carrer
i una manera més
de continuar contagiant
una miqueta
no tan sols al escenari
sinó al carrer
aquest estil de música
que tant ens agrada
i que tant ens manté units
i explicau-me això
de la poesia
que m'explicava
ell me l'explicarà millor
sí
sí, bueno
el que fem
és agafar poetes catalans
i amb bases
de música Soul
intentar adaptar
les seves poesies
a la música
i hem fet alguna experiència
amb l'espectacle
de l'Ebre al Mississipi
i la veritat és que
la resposta de la gent
ha estat molt positiva
què ens tocareu avui?
avui tocarem
precisament
dos temes
en català
hem adaptat
la cançó
de Sex Machine
de James Brown
donant-li
una lletra
d'un poeta
local
a l'Agustí Massí
i que es titula
El riu és vida
i després
hem agafat
un tema
de l'Estil i Wonder
i hem agafat
un poema
del Manel García Grau
aquests seran
els dos temes
que us toquen avui
o sigui
és una mica
perquè veu
una miqueta
quin és aquest experiment
i com queda
Déu-n'hi-do
per tant
quedeu-vos-hi tots
i no apagueu la ràdio
que ara serà molt interessant
escoltar
la Soul Machine
aquí en directe
des de la Fundació
de Caixa Tarragona
i escolteu-me
vosaltres
què és el millor
de fer música?
Ui
com diu un amic meu
fer música
és la millor cosa
que podem fer vestits
no?
Fer nantes
la música
forma part
de la nostra vida
o sigui
és tot
i
és que no sé
què dir-te més
és molt important
per nantes
sense això
has de pensar
que ja tenim rutines
fins i tot
o sigui
cada divendres
cada dissabte
ensegem
el divendres
o el dissabte
que passa alguna cosa
i no es pot ensegejar
hi ha un buit
tan gran
perquè fa deu anys
que cada divendres
a les vuit de la tarda
estem allà
vull dir
forma part ja
o sigui
ho hem agafat
com a rutina
forma part
de les nostres vides
i el Francesc?
Bé, el mateix
estem passant
dols personals
quan no ens trobem tots
perquè el que veiem
és un aspecte
que clar
és com si
ve a ser una mena
de parella
i tot
la banda
perquè
cada divendres
cada dissabte
et trobes
i quan no vas a tocar
sempre estàs junt
per tant
és una cosa
que quan no es fa
es troba a faltar
però la música
ens representa això
una mica
el que diu ella
és aquesta
bueno
és aquesta mena de
no sé què dir tant
ja m'ha agradat
ja m'ha agradat
el que m'heu dit
ja m'ha agradat
la Soul Machine
són amics
fan música
venen de falset
del Priorat
fan bona música
i avui ens acompanyen
en directe
al matí de Tarragona Ràdio
selebren aquest 25è aniversari
moltes gràcies
i us deixem
amb la música
el que sabeu fer molt bé
gràcies
un aplaudiment
es preparen els músics
de la Soul Machine
en directe
en aquest especial
25 anys
de Tarragona Ràdio
la figuera està molt alta
camassés molt amagat
la bisbalta
amb una roca
i margalef
amb un forat
1, 2, 3, 4
el riu
el riu és fida
és fida
la riu
és fida
és llibertat
és fida
la riu
és fida
el riu és fida
és fida
la riu rega
els nostres camps
és fida
i guessa vall
camins transparents
serpentejant
12 riberes
dibuixant
gos i meandres
cicatrils
de la terra
lluan
es fida
és fida
més fida
l'limi
El río, el río, el río, el río, el río es vida.
El río es vida, el río, el río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida.
El río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida.
El río es vida, el río es vida.
El río es vida, el río es vida.
Los ríos es vida, es de verdad, los ríos es vida, hey, I said one, two, one, two, three, four.
No, a la mesa del silenci, mes mesé, ni a la falsa resistencia de la prudencia.
No, al fang del meu fujat, ni a la venjanza d'un soroll.
No, a la pérdida de la pell, de les paraules, xos, en los veu, en la saba, xota la escorxa.
No, a la termana del marquetín, ni a l'aturat sinuós de la seva vanitat.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, perillte, no, com mou les perres, les guàrdicòmplis ens crida a tots, a tots a la revolta.
Sí, a la revolta.
No, a la baixada de la consciència, ni a sota i d'aigües clares i seduïdes.
No, a la rebonda de la sang i aguiles, a corcó també és metge, la sang dels teus poters.
No, no, a la capa romana.
No, a la ser que devon a llibertat.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, a la ser que devon a llibertat, disculpa el meri sota la galena de pau.
No, a la perill de no conmou les perres, les guàrdicòmplis ens crida a tots, a tots a la revolta.
Revolta!
Sí, a la revolta!
Revolta!
Ens crido a tots a la revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Revolta!
Gràcies pel regal especialment de cantar-nos aquesta sintonia,
la sintonia de Tarragona Ràdio.
De Soul Machine li hem volgut posar una mica de música, de festa,
aquest matí de dijous, 17 de febrer del 2011.
Avui fa 25 anys de les primeres emissions de Ràdio Fòrum,
aquella emissora municipal que després va donar pas a Tarragona Ràdio.
Des de primera hora del matí tenim moltes felicitacions
que ens estan arribant especialment a través del Facebook i del Twitter.
La gent jove que contacta a través de les xarxes socials,
el Pep Ardila, continua recollint aquests comentaris.
Pep, què ens diuen els oients?
A Twitter és on continua més, on vull més la xarxa.
Avui una usuària, la Xeni Arm, ens diu felicitats per un anyet no us vaig veure néixer.
Mira, Sandra Coloma, que també la tenim per aquí, que també li agrada això de tuitejar,
també ens ha posat una foto del grup que estava tocant ara.
Per tant, ja estan a la xarxa.
Carles Castillo, també una abraçada enorme a tota la gent de Tarragona Ràdio.
Missions TGN, felicitats per aquests 25.
I la Montse Cartanyà, que abans ha estat aquí, diu,
home, he vingut a la Tertúbia, però una vegada no he parlat de l'escola oficial d'idiomes.
Molt bé, la mega Tertúbia.
Per tant, molta gent que ha anat seguint el Twitter i el Facebook al llarg d'aquest matí.
Una mega Tertúbia que hem convertit a primera hora del matí entre les 9 i les 10,
amb més de 40 Tertulians.
ens hem fet la gran foto i entre tots hem pogut comentar aquests 25 anys del que ha passat a la nostra ciutat.
Amb el micròfon autònom tenim dos o tres minutets per conversar amb alguns dels oients,
amb alguns dels amics i de les amigues que ens han fet companyia,
ells i elles també a nosaltres, durant tot aquest temps.
I estic assentat just al costat de la Conchita Moreno. Bon dia.
Hola, buenos días y felicidades en primer lugar, eh.
Què tal? Tu, que molta vinculació amb Tarragona Ràdio, més la Conchita.
Muchísima. Jo a las 7 de la mañana, cada noche cuando me acuesto, me pongo la radio en la cabellera.
Y a las 7 de la mañana, hay muchos días que a las 6 menos salgo
y escucho la tertulia de la noche anterior.
Pero a las 7 de la mañana, hasta que me levanto a las 9, a las 9 y pico, la radio.
¿Qué es lo que me está raro?
Y con la radio puesta, todo, porque me entero.
El Ricard dice, si llueve, la temperatura que estamos, los problemas que hay en Tarragona.
Si, otra desgracia como el otro día, la persona que se encontraron en Vilafranca del Panadés
y dijo que perdón a todos los viajeros, que tenían que tener un poco de paciencia,
porque se había... En fin, te enteras de todo, de todo, de todo.
Y yo hasta las 2, Tarragona Radio, diariamente, los sábados y los domingos he hecho de mente.
Gràcies, Conchita. Escolta, a veure si et toca la panera, que ja has vist, no?, quina panera tenim.
Gràcies.
Sí, i el más producto de mi tierra, Ricardo.
Exacte, que la Conchita em sembla que és Extremadura, no?
Anem a veure si podem saludar amb altres persones que ens acompanyen aquí. Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Luis Corral.
Vostè també, vinculació amb Tarragona Radio, temps a l'escola, li agrada?
Sí, sí, sí. Llevo aquí uns 35 anys i l'escucho cada dia.
Què és el que més li agrada de la ràdio, en general?
És sobre las noticias y el ambiente y la manera de presentarlo. Creo que es la adecuada.
Molt bé.
Estoy un poco afónico, o sea que no he cantado, pero...
Que problema. Gràcies.
Anem a saludar, a veure si podem saludar alguns altres oients.
Camí del punt horari de les 12.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria Teresa.
Maria Teresa, home, vostè em sona que truca diverses vegades a la ràdio, que sí?
No, no.
Ah, deu ser una altra Maria Teresa.
Deu ser una altra.
Escolto, però no truco.
I vostè escolta Tarragona Radio també. Què és el que més li agrada?
Doncs, a veure, les notícies pròpies d'aquí,
les tertúlies i, en fi, tot.
Bé, no puc estar fins a dos quarts de dues,
però, bé, doncs, quan fan els programes de cuny, també,
de, diguéssim, de l'hospital, no?
Quan també, doncs, tot.
Avui sí estarà, Maria Teresa, fins al final?
Doncs, la veritat és que no podem.
No podrà.
Hem d'anar a buscar uns nens petits i llavors ja no podem.
Què feina d'àvia?
D'àvia, d'àvia.
És el que ens toca ara.
Si podem, li guardem un trosset de pastís,
que tenim el pastís a punt pel final del programa.
Moltes gràcies, que us ho mengeu per molts anys,
que pugueu celebrar més anys, no?
I tant.
Home, esperem celebrar els 30, 35 i molts anys més.
Nosaltres potser ja no ho veurem, però, bé,
molt bé.
Per molts anys.
Gràcies, Maria Teresa.
Anem a veure si podem saludar aquella parella
que està a la tercera fila.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Maria Glòria.
Què tal?
Bé, m'agrada molt.
Sempre l'escolto.
I què és el que més li agrada a vostè?
Ai, quasi tot.
M'ho passo molt bé, de veritat.
El meu marit també.
Doncs saludem el...
Sí, també.
Saludem el senyor.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com es diu?
Joan, Joan.
Molt bé.
Li agrada molt la ràdio?
Estem encantats de m'escoltar la ràdio,
especialment la ràdio de vostès.
Abans de les vuit del dematí ja la sentim.
Molt bé.
Sentim els actes socials de Tarragona,
després les notícies,
després tornem a escoltar-ho.
En fi, els felicitem cordialment
i els desitgem molts anys més de progrés i de cirull.
Perfecte.
Doncs Joan, moltes gràcies.
A vostè.
Miri, com que arribem ja pràcticament a les dotze,
li agraeixo aquesta felicitació,
una felicitació que fem extensible a tots els que estan aquí
i a tots els que ens estan escoltant a través de la ràdio,
a través del 96.7 de la freqüència modulada,
que és el sistema tradicional amb l'aparell de ràdio,
però també amb aquells que ens estan escoltant
des de qualsevol lloc del món a través d'internet,
perquè això de la ràdio ara mateix
també es pot escoltar a través d'internet
a través de la nostra pàgina web tarragonaradio.at.