Parlem de teatre durant els propers minuts.
Passen 9 minuts de les 12 del migdia.
Aquesta setmana tan especial, tan diferent,
perquè és la setmana de la nit de Sant Joan.
Tenim, a més a més, una novetat i molt important
en l'àmbit cultural, en l'àmbit teatral,
a la ciutat de Tarragona.
Es posa en marxa el FIT,
Festival Internacional de Teatre de Tarragona.
Un certamen impulsat per la Sala Trono
amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona
i de la companyia Repsol.
Dues de les persones que millor representen la Sala Trono
són l'Oriol Grau.
Oriol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I el Joan Negria, que el saludem a través del telèfon.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Des de la Sala Trono.
Sí, estem aquí en la faranxa de combate.
I com està la sala? A punt?
La sala està a top.
Sembla una base central de logística
i no parla de directivitat.
Estem molt contents perquè realment és una setmana
d'activitat frenètica però teatral,
que és el que ens agrada.
Abans que res, expliqueu-me una mica l'origen,
Oriol, com sorgeix això de fer un festival,
que a més l'anomeneu internacional,
perquè de fet vindran companyies de fora,
com sorgeix de la Sala Trono
fer un festival internacional de teatre?
De fet, va ser una reflexió a partir de la premissa
que aquí estem agermanats amb Avinyó,
Tarragona, germanada amb Avinyó,
i Avinyó té un festival de teatre potent.
vam dir, hòstia, el Joan va agafar la Carme Crespo,
la regidora de Cultura en aquell moment,
i encara ara, una altra vegada,
i se'n van anar els dos al festival.
Això, Joan, ho podries explicar a tu,
que ho vas viure en primera persona, no?
Però van copsar una mica
quina era la dinàmica del festival.
I vam dir, hòstia,
comencem a iniciar una cosa aquí,
i tant de bo,
Avinyó ens apadrinés, per exemple,
i aquest és, diguéssim, la llavor.
Així va començar.
I, Joan,
què tal l'experiència, doncs,
de la visita a Avinyó?
És un referent per nosaltres?
Pot ser un referent en el futur?
Sí, evidentment.
Avinyó porta 54 edicions del festival,
i, evidentment,
té un bagatge d'experiències indiscutibles,
i hi ha moltes similituds amb Tarragona,
a nivell arquitectònic i de patrimoni,
i també a nivell d'arreglant turístic
i amb potència cultural, també.
És a dir,
llavors pensem que el que es fa allà
pot ser, sí, sí,
un referent pel nostre festival.
Ens agradaria que el patrimoni que tenim a Tarragona
es pogués barrejar amb les noves dramatúrgies,
que és la filosofia o la identitat d'aquest festival,
i poder-li, així,
donar-li també vida a espais
que no en tenen molt a la resta de l'any,
no tenen per què ser només patrimonials,
sinó llocs on, habitualment, no s'hi faci teatre, no?
I així poder fer, doncs, això,
que el públic de teatre vagi a veure part de la història de la ciutat,
i visitants d'aquest tipus d'espais,
doncs, puguin veure un espectacle teatral
amb uns nous llenguatges dramatúrgics.
El festival, doncs, Oriol,
la filosofia és noves dramatúrgies.
Sí, això és el que ens fa singulars, diguéssim.
Teatre modern,
si em permets aquesta expressió molt puxa de carrer,
o no és ben bé així?
Mira, ens trobàvem amb que,
després de vuit anys de trajectòria de la Sala Trono,
tenim un públic ja educat realment
i que cada cop ens demana més
i ens exigeix més, no?
Està bé, però, d'alguna manera,
hem creat un monstre, en el ben entès, no?
Diguéssim, un públic que habitualment no estava...
I ara, a la Sala Trono,
que es fan coses diferents,
noves dramatúrgies i tal,
doncs, ara em volen més.
I vam dir, bueno,
doncs, la culminació pot ser el festival, no?
D'aquests vuit anys de trajectòria.
I, mira, és un teatre,
almenys de dues de les tres peces que venen, no?
A part de la inauguració,
el públic no estarà assegut.
I això ja és diferent, saps?
Això, per exemple,
el Teatre de los Sentidos,
que després parlarem, suposo,
del detall de les obres,
però un és un recorregut
i l'altre també és un altre recorregut.
Són dos recorreguts diferents, no?
Però, sí, de moment,
això ja és nou i és diferent.
No és convencional.
No, gens.
És un teatre no convencional.
A veure, coses concretes.
Joan, per què heu triat aquesta setmana,
a més, així, també una mica tan especial?
Heu triat aquestes dates
al voltant del Cap de Setmana de Sant Joan
per algun motiu en concret?
Bueno, una mica perquè
el que volíem és que fos un festival d'estiu,
això sobretot, no?
Com que hi ha l'ETC al Camp de Mart
i molta activitat per Sant Magí a l'agost,
Santa Tecla, etcètera,
era la primera setmana de l'estiu.
A més a més,
veient l'activitat cultural que hi havia a Tarragona,
doncs des de fa un any
era una setmana que va bastant buida
i que va, doncs això,
ideal perquè era un esdeveniment bastant potent,
no?, com perquè es pogués barrejar
amb altres activitats.
I una mica va ser per això,
perquè, doncs,
hi havia més facilitat també
a nivell dels espais,
per exemple, al conservatori
ja han acabat les classes,
els alumnes també podran assistir
a les funcions
perquè demanen d'anar al col·le
o a la universitat.
I una mica per això,
perquè ja comença l'estiu
i la gent té ganes
ja de sortir al carrer
i de participar
en el que es fa a Tarragona.
Una altra característica, Joan,
del festival és
que són diferents espais.
No és un festival
que es faci a la Sala Trono
o en un teatre convencional
com seria el Metropol.
No, exacte.
És a dir,
la identitat del festival
a nivell de contingut
són les noves dramatúrgies,
no els noves llumatges escènics
i a nivell de forma
és això, no?
La...
No us espais.
No només un espai,
no s'entrada en un espai
perquè això no seria
la programació d'un teatre
o d'un espai,
sinó utilitzar diferents
llocs de la ciutat
perquè la gent, doncs,
circuiti
i perquè és una mica
la idea que tenim
des de l'organització
del que és un festival, no?
Que la gent pugui passejar
per una zona
o una àrea concreta
i que pugui notar
l'ambient de festival.
Mira, doncs,
aquí s'hi fa això,
aquí s'hi fa allò,
allà s'hi fa allò altre, no?
Clar, la idea és que estigui
circunstuit a la part alta
perquè és on no s'acumula
més tot el patrimoni
que tenim
i si s'amplia,
doncs, ja ho veurem, no?
Però de moment
la part alta és prou...
Perquè aleshores tenim com a espais
l'antiga audiència,
la Sala Trono
on sí que hi ha un espectacle
però després, per exemple,
hi ha la capçalera del Cis Romà
i no sé si em deixo
algun altre...
Sí, el Conservatori del Montoliu.
I el Conservatori del Càrrec Caballers.
El Palau Montoliu,
que em diuen, no?
Quatre escenaris ben diferents.
I tant.
Expliquem la programació.
A veure, qui me l'explica?
Oriol?
Jo, començo tu.
Vinga, Joan.
Perquè a més tenim una novetat, no?
Sí, tenim una novetat.
Havia d'inaugurar
el Carles Santos demà
a l'antiga audiència
que ens va fer un moltíssim il·lusió
que hagués acceptat
de poder inaugurar
el primer festival
però, malauradament,
està malautor.
És a dir, el tenim malalt.
Va esperar fins a l'última hora
per confirmar-ho
però al final ens va dir
que no podia ser
i el que volem
és que el Carles es millori
i que estigui bé
perquè és, per mi,
el geni viu
que tenim a Catalunya i a Espanya
i, per tant,
l'hem de cuidar molt
i s'ha de posar bé
perquè pugui seguir creant
tot el que ha creat
que és meravellós.
Llavors, en el seu lloc,
demà hi haurà
un espectacle musicoteatral
que es diu
Massa soroll per Shakespeare
i és
una composició musical
del Dani Nelo
i dirigit
i dramatitzat
per la Carme Portacelli
en producció
de la Factoria Escènica Internacional.
Això serà
a l'antiga audiència
a les 9.30
és un espectacle
amb invitació
la gent
que encara en queden
algunes
que vulgui anar-hi demà
pot trucar
a la Sala Trono
o enviar un correu electrònic
a taquilla
arroba
salatrono.com
i podrà recollir
la invitació
per demà.
És un espectacle
musicoteatral
a més
amb una combinació
en fi
el Dani Nelo
Joan
va ser saxofonista
de Los Rebeldes
i ara
combina
amb una dona
del món del teatre
jo diria que
això molt potent
com és la Carme Portacelli
sembla una combinació
curiosa
com a mínim.
Exacte
doncs això és el que ens interessa
a nosaltres
com a mínim curiosa
és a dir
trencar els convencionalismes
a nivell escènic
i a nivell de llenguatge teatral
és a dir
que poder ajuntar
d'un això
un músic
saxofonista
de Los Rebeldes
amb una directora
de teatre
totalment
vanguardista
i que trenca esquemes
i que trenca
partitures
i textos
des de fa
ja uns anys
el Dani acompanya
amb la banda sonora
les obres
de la Carme Portacelli
i en aquest cas
han creat un espectacle
pel Dani Nelo
exclusivament
en el que es diuen
textos
i trossos
d'obres
molt conegudes
de Shakespeare
mentre
es fa
un concert
amb piano
saxo
contra baix
una cantant
Miriam Swanson
que és espectacular
doncs
això en definitiva
és un espectacle
molt xulo
i també
una nova
dramaturgia
en definitiva
Aquest és l'espectacle
inaugural
demà dimecres
a dos quarts
de deu de la nit
després dijous
Oriol
tenim un grup
colombià
colombià
el Teatre de los Sentidos
amb alguns residents
de Barcelona
val a dir-ho
però sí
el Teatre de los Sentidos
ja va tenir
un fort impacte
a Barcelona
en el seu moment
quan també feien
aquesta mena
de teatre
de circuit
és a dir
que l'espectador
passa per uns llocs
per uns canals
i va
provant diferents
sensacions
i aquí fan una estrena
mundial
és a dir
el director
va anar a les voltes
del circ
i li va suggerir
el vi
i el procés del vi
i aleshores
això es diu
fermentación
el viaje del vi
el viaje de la uva
exacte
ja anava bé
i aleshores
doncs serà això
sensacions amb el vi
de moment
nosaltres ens han demanat
que els hi portem
ampolles de vi
és a dir
que el públic
segurament podrà
fer un tast
a més a més
sacs de terra
intuïm
com que és estrena
tampoc sabem ben bé
com serà
però intuïm
que la gent
haurà de trepitjar terra
o agafar raïm
o així
és tota una sèrie
de sensacions
durant una hora
per allà
les voltes del circ
perquè l'espai
ja és espectacular
les voltes del circ
aleshores
però es tracta
d'un espectacle
per l'espai
estic pensant
de petit format
no?
no, no
de fet el recorregut
jo crec que és bastant
sí, és que l'expressió
potser no és correcta
per poc públic
sí, per poc públic
perquè el pugui seguir
exacte
són grups de 25 persones
i faran 3 funcions
cada dia
per tant cada dia
passaran 75 persones
per allà
i aleshores
s'entrarà
per la plaça del rei
pel museu
diguéssim
i se sortirà
a la Rambla Vella
saps?
una entrada i una sortida diferent
i això ho faran
dijous, divendres, dissabte i diumenge
exacte
és a dir
4 dies del festival
3 funcions cada dia
amb diferents representacions
sí, sí
què més Joan?
què més tenim?
tenim un grup italià
doncs sí
el divendres
el dia de Sant Joan
a les 10
al Conservatori
presentem també
a nivell de
de tot l'estat espanyol
un director
italià
luchant amb el Chiona
que està trencant
motlles allà a Itàlia
tot el que fa
és director de teatre
i cinema
i porta un espectacle
que es diu
Dignitat Autònoma
di Prostituzione
és a dir
el que fan és
agafa tot un edifici sencer
ja sigui un teatre
com va ser a Roma
o una acadèmia
com va ser a Nàpols
en aquest cas aquí és el Conservatori
agafa el Conservatori
el desmunta tot
el transforma
en un prostíbul de l'art
és a dir
hi haurà
26 actors
hi haurà
en escena
vinguts d'Itàlia
que frescos diguéssim
sí, perquè a més tinc aquí
la llista dels actors
i són tots italians
són tots
ara acaben d'arribar-ne uns altres
i demà arriba la marabunta
llavors
estaran en escena
presentant
això
el prostíbul de l'art
la casa cerrada
de l'actor
de l'arte
en aquest cas
ells el que fan
és una crítica
bastant potent
sobre la situació cultural
a Itàlia
en el rerefons de tot
perquè realment
Itàlia a nivell cultural
està molt malament
i en definitiva
el que fan
és vendre
una mica l'art
l'espectador
entrarà en un joc
amb l'actor
en el que
amb l'entrada
rebrà
4 dolarinis
amb aquests dolarinis
l'espectador
ha de negociar
amb els actors
putos putes
allò que li poden oferir
i per tant
quan hagin negociat
l'actor
els portarà
a la seva habitació
que pot ser
una aula de cant
una aula de música
pot ser un lavabo
pot ser el magatzem
la consergeria
del conservatori
qualsevol lloc
està habilitat
per fer-hi
una acció teatral
una escena
d'un teatre contemporani
de teatre clàssic
cançons
de tot
l'espectacle
és realment
pluridisciplinar
per dir-ho així
i és
l'espectador
ha de ser realment
un agent actiu
de l'espectacle
perquè si no
realment
l'espectador
no el disfruta
perquè
ell és qui ha de negociar
amb l'actor
i realment
qui ha de decidir
veure més coses
o aconseguir
veure més coses
amb menys diners
clar
això no es pot anar
en plan passiu
exacte
has d'anar molt actiu
exacte
perquè si no et quedes allà
a l'entrada
i no pot obrir res
diguéssim
això es farà
al conservatori de música
exacte
el 24 i el 25
a les 10 de la nit
i aleshores per curiositat Joan
aquest escenari
el conservatori de música
tenint en compte
una mica
la importància
de l'espai
que ens comentaves
això
ho heu promogut
vosaltres
com a sala trono
o són ells
també que van
veure
fins i tot abans
a l'edifici
i vam pensar
que era un bon espai
nosaltres vam veure
la Roma
a l'espectacle
i clar
com que sabíem
la peculiaritat
de la proposta
vam dir
vam convidar
el director
i el productor
de venir a Tarragona
i ensenyar-li
diferents espais
de la part alta
vam en veure uns quants
i com a mirar
el conservatori
els van enamorar
els va encantar
l'espai
l'arquitectura
les aules
l'atmosfera
l'ambient
que hi havia
al conservatori
i vam dir aquí
i vam gestionar-ho
perquè pogués ser allà
i hem de dir
que la diputació
s'ha enrotllat
a tope
és a dir
ens ha dit
totes les facilitats
perquè puguem
fer l'espectacle allà
i val a dir-ho
perquè realment
avui en dia
costa molt
i amb la diputació
ha sigut bastant fàcil
doncs la veritat
és que a més jo crec
que mai el conservatori
de música
i el palau
que acull el conservatori
veurà
o haurà vist
un espectacle
d'aquestes característiques
això serà divendres
i dissabte a la nit
és un horari
ha de ser un horari
i de dia no
no sembla que no quedaria
gaire bé
perquè dissabte i diumenge
Oriol tenim
una altra proposta
en aquest cas de tarda
a les set de la tarda
els dos dies
dissabte i diumenge
i és una producció
feta a casa
o com a mínim
a més per una dona
com la Magda Puyo
molt vinculada
a Tarragona
sí exacte
a Tarragona
però l'obra
s'ha concebut a Barcelona
es diu
Basis Lazard
és un monòleg
d'un actor
el Pepo
Blasco
i aleshores
i un músic
i un músic multidisciplinar
és a dir
que de sobte toca la cordió
però de sobte fa soroll
amb unes culleretes
o de sobte no sé què
i també és nova dramatúrgia
diguéssim
és una altra manera
d'explicar teatre
i bé
serà dos dies
a la sala trono
que té unes dimensions
ja sabeu
d'habitació
d'anar a dormir
serà
serà l'únic espectacle
a la sala trono
Joan
esteu realment contents
ara que ja teniu aquí
la criatura
que la criatura
suposo que ha trigat uns mesos
a néixer
ara que ja la teniu aquí
esteu contents
de la programació
que heu aconseguit portar
a aquesta primera edició
del festival
doncs
la veritat
és que sí
realment
molt contents
i nosaltres
quan vam començar
tota aquesta
marabunta
doncs
no sabíem
com acabaria
inicialment
havia de ser més gran
realment
perquè
hi havia més companyies
pactades
però
a causa de les retallades
hem hagut de reduir-lo
però tot i així pensem
que realment
és un festival
que neix modest
amb les nostres possibilitats
i que la qualitat
dels espectacles
és brutal
és a dir
jo n'estic
molt molt molt content
i satisfet
ara
també
m'agradaria dir
que vull estar
vull agrair molt també
el recolzament
que ha tingut
per part de tothom
que s'ha involucrat
en aquest festival
des de l'organització
fins a realment
l'administració
i les empreses privades
que han volgut
recolzar
aquesta proposta
que de la sala
trono neix
per Tarragona
és a dir
perquè
hem notat
que realment
aquest tipus
de gent
necessitava
tenir
un incentiu
com aquest
ens ho deien
que a Tarragona
li feia falta
un esdeveniment
d'aquestes
característiques
i per això
realment
volem agrair-ho
perquè realment
és algú
que ha costat molt
i que
quan s'ha d'agrair
vaja
quan passa això
com funciona
el tema
de les entrades
per cert
Joan
les entrades
es poden comprar
a través de
teleentrada.com
o a les taquilles
del Teatre Metropol
durant tota la setmana
i a les hores
de taquilla
i si no
una hora abans
de l'espectacle
a cada espai
el concert de demà
o l'espectacle
musicoteatral
de demà
és amb invitació
d'elles
i la resta
veig que són
entre 15 i 18 euros
sí
són uns preus
realment
per ser un festival
i per
presentar
una estrena mundial
com és
Los Sentidos
uns preus
realment
molt assequibles
a més a més
hi ha descomptes
per tothom
amb amics
de la Sala Trono
el Club 3C
jubilats
carnet jove
vull dir que
qui no va
al teatre
és perquè no vol
on us agradaria
on us agradaria
el diumenge 26
vius
molta feina
l'organització
és que és molta feina
perquè realment
s'ha de coordinar
quatre espais a l'hora
i hi ha una preproducció
doncs
molt forta
encara que
siguin
quatre espectacles
la producció
que fas
de tot el festival
és
d'una embarcadura
molt gran
és que esclar
són actors
i actrius
que venen de fora
i els has de
buscar un lloc
de dormir
fins i tot
acompanyar-los
una mica
exacte
fer una mica
d'anfitrió
Déu-n'hi-do
exacte
i encara que sembli
fàcil
ser hospitalari
no ho és tant
és a dir
i realment
és el que pensem
que hem de ser
hem de fer
que les companyies
que vinguin aquí
es sentin com a casa
i per ara
hem de dir
que amb els italians
d'ahir
ho estem aconseguint
perquè tots són elogis
a la ciutat
als espais
i a la gent d'aquí
o sigui
que per ara
és a dir
que els italians
els tenim aquí
ja els tenim aquí
i els colombians també
i els colombians també
i els colombians també
estan
el director
Enrique Bargas
que és una ministra teatral
va quedar fascinat
del patrimoni
i la companyia
que està allà assajant
no s'ho creuen
encara que estiguin
fent un espectacle
en un espai com aquell
vull dir que en aquest cas
estem realment satisfets
i evidentment
és el que
també ens caracteritza
des de la Sala Trono
que ens agrada molt
cuidar molt
a les companyies
i al nivell artístic
perquè en el fons
l'equip
som artistes
tots els que portem
el festival
o la Sala Trono
Joana
deixem que continuïs
amb la feina
aquí a la Sala Trono
i ens quedem una mica més
amb l'Oriol Grau
aquí als estudis
doncs moltes gràcies
que vagi molt bé
molta sort
felicitats per la iniciativa
i en fi
que funcioni molt bé
aquests dies
que l'hem de les dits
esperem que sí
gràcies Joan
el Joan Negrier
el director
l'Alma Mater
del festival
amb la companya
de l'Oriol Grau
ara ens deia el Joan
o ens deia l'Oriol
ja no recordo
clar
8 anys de la Sala Trono
i ara us poseu
en aquesta aventura
del festival
perquè això
no deixa de ser
una aventura
és una aventura realment
i sobretot
en les èpoques
que vivim
però s'havia de començar
i està bé començar-ho
i la idea
és que tingui continuïtat
naturalment
el Joan comentava
la importància
els impulsors
són la Sala Trono
però també
la importància
de la implicació
de les administracions
aquí hi ha
l'Ajuntament de Tarraona
però també la Diputació
amb allò que comentava
del Conservatori de Música
o de l'empresa privada
i volem saludar
el Josep Bertran
el cap de relacions externes
de Repsol
perquè aquesta companyia
és el patrocinador oficial
del festival
i la veritat
és que no és la primera vegada
que s'implica
en mogudes culturals
Josep Bertran
bon dia
hola bon dia
per què Repsol
allò s'implica tant
com a patrocinador oficial
d'aquest primer festival
de teatre
bueno primer perquè
com tu deies ara
molt bé
és la primera vegada
que procurem implicar-nos
en mogudes culturals
que deies tu
però sobretot
perquè jo crec
que aquesta vegada
hem tingut la sort
que ens han vingut a buscar
i ens han posat
a sobre la taula
un projecte
que és molt engrescador
vull dir
no només hi ha la qualitat
ara que no em senten
dels padrins
que ho porten
d'en Joan i de l'Oriol
sinó que a més
el producte
és
bueno
un luxe
poder col·laborar
amb aquest producte
i després
perquè també
ho comentava
ara fa un moment
aquí l'important
sobretot
és que es faci ara
la primera edició
però sobretot
que es faci
amb visió
de continuïtat
i aquesta és una cosa
que nosaltres busquem
a vegades
en els projectes
que participem
que hi pugui
haver una continuïtat
a nosaltres
ens agrada
donar un cop
de mà
al començament
i després
quan això vola
doncs bueno
segurament ja no farem
tanta falta
i aquí
tot això conflueix
és un producte
de primera qualitat
jo crec que és una aventura
em sembla que és una necessitat
per la ciutat de Tarragona
tenir un espectacle
i un festival
d'aquesta categoria
i després doncs
perquè també
anem de la mà
del col·lectiu
de la sala trono
nosaltres des de Repsol
ja fa uns anys
que tenim uns convenis
de col·laboració
amb la sala trono
i per tant
jo crec que és una aposta
en fi
que si això fos la borsa
jo diria a la gent
que aposti
perquè aquí
hi guanyarà
estem molt contents
no només de participar
sinó sobretot
que ens hagin vingut
a proposar
que participem
és a dir
que els padrins
d'alguna manera
els promotors
de la iniciativa
tenen un pes important
perquè una companyia
com Repsol
s'impliqui
en el tema
són garantia
per dir-ho d'alguna manera
Joan Negri
i Lúria
i el grau
hi ha vegades
que has de fer
un acte de fe
quan algú et porta
doncs un projecte
més o menys interessant
o en fi
has de fer un acte de fe
i moltes vegades
doncs dones un cop de mà
perquè en fi
també t'agrada ajudar
una mica tothom
però en aquest cas
no feia falta
llegir-se
el fulletó
o el programa
que ens van portar
perquè amb la qualitat
de les persones
que hi ha d'anar darrere
i amb la idea
i amb el que ens han anat explicant
doncs n'hi ha prou
jo
ho dic de veritat
no ho dic per cada bé
per nosaltres
és un luxe
poder posar el logo
amb un projecte
com aquest
i sobretot
perquè estic convençut
que és un tema
que anirà endavant
i que d'aquí uns anys
Tarragona
a més d'altres coses
es coneixerà
pel Festival Internacional
n'estic segur
carai
doncs ells tenen la referència
al Festival de Milló
que té 54 anys de vida
i en fi
aquest seria l'objectiu
a mig i llarg termini
una última qüestió
sí que estava pensant
que l'aposta de Repsol
per la cultura
és curiós
perquè a més
abarca un ventell amplíssim
des de l'aposta
per la cultura tradicional
pel seguici popular
per la recuperació
d'elements del seguici
fins a aquest teatre modern
avantguardista
aquestes noves dramaturgies
que ens proposen
des de la Sala Trono
ara amb el festival
és curiós com
d'alguna manera
vosaltres
des de l'empresa
en fi
us agrada patrocinar
us agrada donar suport
propostes ben diferents
bueno però insisteixo
nosaltres
jo sobretot
no som gens tècnics
ni gens entesos
amb teatre
llavors aquí
sí que és una proposta
que podríem dir
que pot ser una mica
agosarada
que és un teatre
doncs que podríem dir
i potser ho dic malament
que no és convencional
però no és això
el que ens belluga
el que ens belluga
és que aquí hi ha
un projecte sòlid
que hi ha una idea
molt clara
de què és el que es persegueix
que hi ha una gent
a darrere i al mig
i a dintre
doncs de prestigi
i que és seriosa
i em sembla que sobretot
és això el que nosaltres
busquem una aposta
doncs igual que nosaltres
hem apostat
pels llocs del Mediterrani
igual que en el seu dia
vam apostar
per la capital cultural
igual que vam apostar
en fi
per tants projectes
que per dir-ho d'alguna manera
són de ciutat
jo crec que aquest
és un referent
que necessita Tarragona
i per això
hi hem apostat
però no gens ni mica
perquè siguem experts
en teatre
ni valorem
si és una cosa o una altra
aquí hi ha uns senyors
que s'ho treballen
hi ha un projecte sèrio
amb vocació de continuïtat
i que ha de ser important
per Tarragona
i amb aquestes característiques
nosaltres
si podem
hi serem
Josep Bertran
cap de relacions externes
de Repsol
aquí a Tarragona
moltes gràcies
també per atendre
aquesta comunicació
de Tarragona Ràdio
i en fi
felicitats també
per donar suport
a aquesta iniciativa cultural
en clau de teatre
gràcies
que vagi bé
molt bé
gràcies Ricard
adeu Oriol
adeu siau
bon dia
ens acabarem quedant
amb l'Oriol Grau
comentant
aquesta iniciativa
que neix en un context
de crisi
que això no sé
si ha fet
precisament
que el naixement
l'evolució
de la idea
el que veurem
aquests dies
hagi hagut de canviar
o modificar-se
en funció
d'aquest escenari
tan complicat
del tot
nosaltres érem
molt més ambiciosos
havia de venir
ja m'ho imaginava
coneixem-vos
una companyia de Berlín
un altre des de Nova York
també uns altres
des de Buenos Aires
i completar
tot el programa
això no pot ser
però potser està bé
també
és a dir
comencem senzills
amb un cap de setmana
més que amb una setmana
i està bé
començar una mica
més modest
també
perquè et fa
dimensionar les coses
assequiblement
i no se t'en van
damunt les mans
ja creixerà
segurament creixerà
perquè a més
al món s'estan fent coses
molt interessants
que estaria bé
que la gent les veiés aquí
no coneixem el panorama teatral
de la resta del país
pot ser un referent
és a dir
aquest món
aquest llenguatge
de noves dramatúrgies
aquestes propostes teatrals
no gaire convencionals
tenen
ja altres festivals
clar
hem parlat
de la referència
de Vinyó
tenen altres festivals
aquí a prop
o precisament
també neix aquí
a Tarragona
l'impulseu vosaltres
amb aquesta voluntat
que tinguem coneixement
en tot l'estat espanyol
no existeix
un festival batejat
d'aquesta manera
noves dramatúrgies
és a dir
que serien pioners
en aquest aspecte
pensàvem que era coherent
ser singulars
d'aquesta manera
perquè és coherent
amb la trajectòria
de la sala
i que ens feia diferents
i si d'aquesta manera
podem sortir
en un mapa cultural
hipotètic
doncs millor que millor
La sala Trono
a banda d'això
després de vuit anys de vida
continua
engrescada
a la sala
com a tal
i la seva gent
engrescada en festivals
continua
segueix creixent
no d'espai
perquè l'espai és reduït
són 51 cadires
i no podem créixer més
però segueix creixent
d'amics
i segueix creixent
de dimensió
és a dir
ara constatem
que baixa gent
d'avalls
d'arreus
i ostres
això ens somple d'orgull
cada cop feu més propostes
teatre
dansa
altres
altres iniciatives
sí
alguns concerts
en plagues
s'han fet
algun diumenge
encara creixer-ho
més l'any que ve
o
de programació
segurament
és a dir
tenim un espai
que és un espai municipal
jo sempre ho recordo
és un espai municipal
de gestió privada
com tants altres
arreu del país
i la idea
és que
tant de bo
cada dia
hi hagi feina allà
saps
que no només es limiti
el cap de setmana
però bé
també és una tasca lenta
i no s'heu plantejat
de canviar d'espai
de far-lo més gran
sí
de fet
ho hem parlat
amb l'Ajuntament
i tot és bona voluntat
però
tu ja saps que
la bona voluntat municipal
a vegades es tradueix
només en això
de moment
aquestes 51 cadires
segurament es queden
insuficients
moltes vegades
és a dir
a l'hora de negoci
diguéssim
no és negoci
la sala Trono
no ho és
si fossin
100-150 cadires
començaria a ser negoci
però també perdria
aquest encant
que té aquesta sala
ahir per exemple
entrava el director
del Teatre Los Sentidos
que és un senyor
de 80 anys
molt lent
va a càmera lenta
i va entrar allà
i va dir
bueno me siento acogido
me siento arropado
me siento
i estava supermeravellat
d'aquella mena
d'habitació
que tenim com a teatre
és que clar
l'espai des d'aquest punt
de vista és únic
però és evident
que per fer calés
per fer negoci
no gaire
i menys a 12 euros
l'entrada
que val
o 10
si ets amic de la sala
i encara us heu plantejat
doncs
de fer altres propostes
culturals
acollir-les
de cara a la propera temporada
mira de moment
volíem incidir molt
en això dels concerts
veiem que funciona
són concerts
que a més
no fan nos als veïns
perquè són tocats
en plaga
sense enxufar
i hòstia
tenen molt bona
perdó
per la paraula
tenen molt bona acollida
també veiem
que quan hem fet dansa
té molt bona acollida
el flamenc
per exemple
i en canvi
la dansa contemporània
costa més
la gent
a mi també em costa
a vegades veus dansa contemporània
i dic
no hi ha entès ben bé
què me'n volien dir
el que passa
que veure dansa
en aquell espai tan petit
i que estan ballant
davant teu
a un pam
i els veus suar
i els veus patir
és molt intens
també
de fet
diuen que les coses importants
passen a prop
això a la sala tron
no ho demostra
està clar
dijous ja de fet
s'ha consolidat
com una nit de dansa
divendres i dissabtes
quan feu les representacions
de teatre
després fem música
ja moltes vegades
el diumenge
és a dir
que ja esteu configurant
una programació estable
buscàvem també
un espai
encara hem de mirar
per a com ho muntem
però un espai
que fos
cedit
per els grups de la ciutat
gent que volgués
demostrar coses
en petit format
i ja està
una finestra
potser els dimecres
per exemple
una cosa amb un altre preu
diferent
especial
però també per implicar-se
a la ciutat
i per implicar els grups
en la sala
moltes coses
moltes idees
d'un col·lectiu
que a més
deu estar ja preparant
no sé si Oriol Grau
ja està preparant
falten tres mesos
per Santa Tecla
just tres mesos
ja estàs preparant
Dames i Vells
Sí, de fet
enguany hem dit
que no només
escriurem el text
sinó que fem
un curs intern
diguéssim
per tots els membres
dames i vells
de versots
perquè la gent
comença a saber
com funciona un vers
i a què ha de fer rigura
i tal
això
el curs de maquillatge
vull dir que ens estem reciclant
també com a dames i vells
tot i que a dames i vells
té 31 anys
mantenim nosaltres
les ganes
de seguir fent
el curs de versots
no l'havíeu fet mai
n'havíem fet un
però va quedar estroncat
per un accident
que hi va haver
i aleshores es va morir
però ara el tornarem
i aleshores clar
amb això que pretén Oriol Grau
també que hi hagi gent
del col·lectiu
que prengui
i formar
exacte
formar noves generacions
perquè arriba un punt
en què els més grans
haurem de deixar
de mes i vells
perquè si no
ja no ens caldrà maquillatge
serem vells
diguéssim de natural
i aleshores no
hem de deixar pas
a noves generacions
però marcar'ls una mica
les coses
que creiem que s'han de preservar
la rima
el tipus d'humor
aquest humor
xabacà
gruller i tal
és a dir que no
mantenir aquesta no censura
que tenim
com serà de mes i vells
aquest any
bueno és sucós
perquè l'espectacle
polític ha sigut molt sucós
a nivell d'alcaldia
i de tot plegat
l'alcalde Ballesteros
de veritat
no ho tindrà fàcil
i l'alcalde Ballesteros
de dames i vells
ho tindrà menys fàcil
encara
li posarem fotut
i hi haurà personatges nous
potser no?
segurament
segurament
sí sí
perquè n'hi han hagut
diguéssim en el panorama
terreny
n'hi han hagut
i per tant també
els farem néixer
i del que ha passat fins ara
a banda de tota la moguda política
hi ha algun tema
que l'Oriol ja el tingui aquí al cap
que digui
això ha de sortir
home
hi ha allò dels indignats
que ens ha motivat a tots molt
i d'alguna manera
els dames i vells
estaran indignats
també a la seva manera
no?
això per un cantó
la crisi
que això ens ha
marcat a tots
i això també estarà present
i després
altres petites notícies
que han anat apareguent
i que
nosaltres
entraríem en punta
del format
d'aquest any
d'ames i vells
per Santa Tecla
és el convencional
l'única novetat
potser
que estem estudiant
i a més no tenim diners
i no sabem com fer-ho
és la sonoritat
és a dir
volem que realment
se senti
i per això
dèiem sortir microfonats
però això és tan car
que estem estudiant
fórmules
per veure com ho fem
haureu de buscar
un altre esponsor
sí
segurament
haurem d'anar a trucar
al Josep
en fi
de moment
el que ens interessa
és el teu
Festival Internacional
de Teatre
d'algunes d'aquestes
propostes
anirem parlant
amb els seus protagonistes
aquests dies
però en fi
avui volíem presentar
el conjunt del festival
amb els seus
principals impulsors
que són l'Oriol Grau
i el Joan Negri
que ens ha acompanyat
durant una estona
a través del telèfon
des de la Sala Trono
on és la sala de màquines
on s'està engreixant
tot
per veure
per poder veure
aquests dies
aquests quatre espectacles
en diferents espais
de la ciutat
i que ja us anirem explicant
amb més detall
en els propers dies
Oriol Grau
moltes gràcies
a tu Rillard
que vagi molt bé
bon festival
bona feina
i fins la propera
bon dia
gràcies
Gràcies