Hola, molt bon dia.
Hem vingut aquí a la zona d'interès turístic de Tarracó,
a la part alta, amb una de les parts importants,
perquè aquí hi ha molt a prop la maqueta de Tarracó,
on hem pogut anar abans i hem pogut parlar amb alguns d'aquests guies,
d'aquests voluntaris, que acompanyen en aquesta jornada
amb aquests joves, amb aquests nois i noies,
provenients de diferents països, molts de República Xaca,
però també d'altres zones d'Europa i de Llatinoamèrica,
en aquests recorreguts turístics que els fan per gentilesa de l'Ajuntament.
Ahir ja van ser-hi, de fet, ahir ja van passar per aquí per algunes zones
i avui ja es repeteix aquesta visita.
Nosaltres som aquí, de fet, ara mateix al passeig arqueològic,
a l'entrada de les muralles, i podem parlar amb un dels vigilants,
l'Esteven Martínez, que ens parlarà, ens explicarà una mica com va anar ahir.
Esteven, què tal? Bon dia.
Bon dia, doncs ahir va ser un dia molt enfenyat,
perquè no vam parar des de una hora del matí,
fins que vaig canviar el torn, va ser continu,
però no un i un, sinó de dotze en dotze i de vint en vint.
O sigui, va ser impressionant, eh?
Va ser una visita d'aquelles que te queden en record.
M'imagino que el fet d'anar-hi, doncs allò, amb el passi,
per entendre's, no?, que no hem de pagar, això s'agilita una mica més el pas, no?
Doncs sí, agilita molt el pas,
però també els que venen pagant, doncs es veuen una mica col·latsats,
perquè els hi falta lloc per poder passar-hi a la taquilla, no?
Però, bueno, no va passar res, van anar tots entrant bastant fluïts
i, bueno, no va haver-hi cap problema.
Perquè ahir, quants van passar per aquí, Esteban?
Més o menys, aproximadament?
Més o menys, doncs, en tot el dia,
havien de passar, doncs, uns sobre 1.400, 1.500 persones, més o menys.
Déu-n'hi-do, no?
Home, doncs sí, bastant.
Un dia normal, un dia normal ara en temporada alta,
quants n'hi passen per aquí, pel passeig arqueològic?
Bueno, normalment, pot ser que siguin sobre 700, 800 al dia,
i un dia que sigui una miqueta més fort,
doncs pot arribar als 1.000, però, vaja, una quantitat com aquesta,
és que no podíem absorbir més gent.
O sigui, la cosa és que estava totalment tot col·lassat,
ple de gent, a gom a gom.
O sigui, era molt guapo veure amb quina cara i quins ulls miraven
i posaven mirant tot el que tenim nosaltres aquí.
D'aquests joves que destacaries, perquè abans em comentaves
que alguns anaven amb banderoles, no?, del seu país d'origen.
Sí, n'hi havia inclús que portaven la bandera tricolor
i portaven la bandera israelita, les dues, però no, grosses,
o sigui, amb pals de dos metres i pico d'alt,
o sigui, que eren banderes que se veien a una hora lluny.
Altres portaven, doncs, cadascú la del seu país,
alguns les portaven com si fos una capa,
i inclús n'hi havia un que anava, doncs, bueno,
amb el típic mocador d'Israel,
posat al cap l'estil more, o sigui, estil árabe,
amb el cinturó negre a dalt.
Ara mateix acaba d'arribar amb el tocar,
és a dir que, no, un no, un i suposo que vindran molts més,
però jo diria que no són de les joventuts,
és a dir que això és turisme de l'habitual, eh?
Sí, aquests són turistes habituals,
els que solen vindre,
venen ja, venen que venen nens,
venen famílies,
i llavors no són d'aquests grups.
Aquests grups, normalment,
venen tots més o menys per la mateixa edat,
o sigui, de 17 anys més o menys,
o 16 fins a grans, eh?
Ara ve un que aquest sí que podria ser un d'ells.
Sí, sí, fa l'aspecte, eh?
Estem amb moltes gràcies,
escolta'm, que sigui lleu,
aquí sou tres persones, no?
Perdoni, això gira feina, eh?
Sí, sí, o sigui, gràcies que som tres
i se venim bé,
i podem portar-lo tot bé,
però si fóssim malvinguts,
com a vegades passa amb algunes empreses,
diríem malament, però no, no,
se portem bé entre n'altres,
i esperem que tot vagi bé avui.
Això també ho deixem nosaltres, gràcies, que vagi bé.
Moltes gràcies, bon dia.
I podem parlar amb la Coral i la Laura,
són dues de les voluntàries,
de les 600 voluntàries, que són en total,
doncs que prenen part voluntaris i voluntàries, eh?
En aquestes jornades mundials de la joventut.
Què tal, com esteu?
Bé, aquí una mica estressades,
perquè al principi estàvem una mica perdudes, no?
Pensàvem que no ens anaven a entendre amb ningú,
però per sort tenim una que sap una mica d'espanyol
i ja podem entendre'ns.
Perquè aquests quants en porteu, de joves, aquí, ara?
25, han fet els millors que hi ha a Tarragona,
els han dividit en 25 grups,
i els voluntaris els hem de portar a fer una ruta
al voltant de la zona romana de Tarragona.
Ara començareu aquí la maqueta de Tàrrec,
o no? Aquí a l'antiga audiència,
recordem que està aquí, no està passada a l'altra casa del costat,
sinó que està aquí a l'antiga audiència,
i després què fareu?
Després, cada grup té una ruta,
i nosaltres farem primer la maqueta,
després les muralles, l'amfiteatre, el circ,
i acabarem el pretòric.
Ells tenen uns quaderns on està amb el seu idioma,
totes les parts, perquè ho puguin entendre,
i bueno, si tenen qualsevol pregunta amb l'anglès,
ens ho pregunten,
i ells van realitzar en un dossier.
Quants grups com aquests hi ha?
Uns 50.
De n'hi do, no?
Sí, sí, estan tots allotjats als col·legis religiosos a Tarragona,
als carmelites, al Sagrat Cor,
i pel matí esmorzen i els hem de portar a fer el recorregut.
Vosaltres porteu la samarreta tarronja identificativa de voluntaris.
Sí, si no els perdem.
Com se us va córrer?
És a dir, com va sorgir la iniciativa vostra,
en aquest cas particular, de fer de voluntaris voluntàries?
Doncs, bueno, jo vaig vindre perquè la meva amiga em va dir
que ella va amb col·legis religiosos,
i em va dir, escolta, què m'han dit les professores
que podem apuntar-nos aquí?
I dic, oh, mira, doncs, més que R,
per parlar l'anglès i practicar-lo,
i vaig vindre cap aquí.
I sempre és bo, no?, a l'estiu tenir experiències noves
i una experiència així, no?,
que ve gent d'arreu d'Europa,
perquè aquí són xecs, però arreu crec que hi ha italians
i hi ha diferents llocs,
i, bueno, és bonic perquè demà també marxem cap a Barcelona.
Barcelona i la macra trobada, eh?,
que crec que seran 30.000 persones, no?
Sí, sí.
I a Madrid? Anireu a Madrid, també?
No, hi ha uns quants voluntaris que sí que marxen.
Això va ser més optatiu perquè nosaltres hem de fer coses a l'estiu,
però hi ha bastant gent també del col·legi que marxa cap a Madrid.
Com a vosaltres, ara hi ha 600 persones, no?,
600 o 300, quantes són? 600?
600.
Perquè del nostre centre ja són 50 només
i és un dels centres dels mosques i a Tarragona
que agafa voluntaris.
Molt bé, noies, moltes gràcies.
Vinga, tu, merci.
En diu que hi ha una noia que parla el nostre idioma per aquí, no?
Sí, la agafem o què?
Sí, sí, anem a parlar amb ella, va, anem a parlar amb ella.
És la Verònica,
qui també ens ha explicat una mica l'experiència.
Què tal, Verònica? Hola, com estàs?
Hola, estic bé, però no sé què dir.
Què dir?
Bueno, jo ara te preguntaré, no te preocupes.
¿Cómo estàs aquí en Tarragona?
¿Cómo os han acogido?
¿Estáis contentos aquí?
Sí.
Ahora vamos a mirar algunos monumentos
y no sé qué, la playa es muy bonita
porque nosotros no tenemos mar y no sé.
No, claro, es que no tenéis mar allí, ¿no?
Tú eres de República Checa, ¿no?
Sí.
¿De qué parte sois?
De todas las partes, de Bruna, de Praga y otras ciudades
y estamos, no sé.
¿Os conocíais antes de venir aquí a Tarragona, vosotros?
¿Os conocíais?
¿Os habéis conocido aquí en Tarragona?
No, solo algunas personas me he conocido antes, pero...
O sea, que estés haciendo muchos amigos aquí, ¿no?
Sí.
Pero todavía no, todavía sabemos solo otra persona y no...
Escúchame, y esto de ir a Madrid, de poder participar en estas jornadas,
¿para ti qué significa, a nivel personal?
¿Qué te aporta a nivel personal a ti participar en esta jornada,
venir aquí a Tarragona, luego a Madrid, ver el Papa?
¿Tú qué sientes de poder...?
¿Estás emocionada?
Ahora sí.
Creo que todos estamos emocionados.
Es importante, ¿no?
¿Para vosotros?
Sí, para mí, seguro.
Muy bien, Verónica, gracias, un placer, gracias.
De nada.
Ja ha arribat el segon grup fins aquí, fins a la zona del Palló,
de la Maqueta de Tàrraco, hi ha l'Anna i el Jesús.
Què tal, Anna, Jesús?
Bé.
Bé, bé.
¿Altres sou voluntaris, no?
Sí, de part del Col·legi de les Carmelites.
Quants dies porteu així, conduint grups de nois i noies d'aquestes jornades?
Bé, el que és donar visita, avui és el primer dia,
i després del dia Gadosa també farem una altra ruta per la Peralta.
Fins ara també us heu acompanyat amb altres activitats o és la primera aquesta?
Sí, la primera, perquè hem fet en grup, sí.
Les altres han sigut fer bosses, menjar i tot això.
I el primer dia va ser agafar-los d'on van arribar i portar-los als diferents col·legis.
Fer les bosses perquè, clar, perquè hem d'esmorzar, dinar, sopar,
tot això ho feu a través de... i s'allotgen en col·legis, diguéssim, d'aquí a la ciutat,
són 16 col·legis, no?, i a banda d'això s'han de fer aquests menjars, no?
Sí, sí, uns han estat les Carmelites, Teresianes, Dominiques, el Sagrat Cor,
diferents col·legis han estat repartits.
Sí, amb el Sant Pau, les Teresianes no.
Llavors ens reunim tots al Sagrat Cor i hem estat preparant un munt de menjar,
bosses, dinars, sopars, esmorzars, sí, molta feina.
Sí, anava a dir, és que ja, clar, hi ha tota una feina al darrere que no es veu,
però que s'ha de fer, no?, i què s'ha de fer vosaltres, no?
Com se us va córrer fer de voluntaris per aquestes jornades?
Bé, com que la meva germana anava a un col·legi d'aquestos,
doncs llavors una hermana em va dir, d'apuntar-me,
i dic, ah, doncs, podria estar bé, i mira, em vaig animar.
I en el teu cas, Jesús?
Doncs a mi m'ho va dir l'hermana Esther, al col·legi,
se va preguntar per classe, es va anar preguntant,
i, bueno, jo vaig ser uns dels voluntaris de la meva classe,
i així és per cada classe.
Vosaltres anireu, suposo que per segona aquest diumenge, crec, no?
I després aneu a Madrid o no?
No, a veure, demà a dissabte anem a Barcelona tot el dia,
i després els de Madrid marxen uns dies després,
però nosaltres no hi anem.
Llàstima que aquest noi que porta la samarga del Barça
no parli el nostre idioma, perquè n'hi ha un dels dos,
si són xecs també, no?, de República Xeca.
Sí.
Llàstima, ell no parla el nostre idioma,
però hi ha una noia per aquí que sí que el parla,
sabeu com s'hi diu, aquesta noia?
Sí, es diu Mònica.
Mònica, doncs vaig a parlar amb la Mònica, gràcies.
D'acord.
Gràcies, Jesús.
D'acord.
Mònica, què tal?
Muy bien.
Com estàs?
Bé.
Estudies en Tarragona, què habéis visto, què habéis hecho?
Me gusta el mar aquí y el foro romano
y me parece que esta ciudad tiene una historia muy bonita
y la gente son amables y todo el paisaje me gusta.
La playa os ha gustado, ¿no?
La playa.
Sí, también.
¿Qué tal la playa?
¿Fuisteis todos juntos?
¿Dos mil o tres mil allí en la playa o no?
Sí, estuvimos en la playa casi cada día
y toda la tarde.
El hecho de participar en estas jornadas,
¿para ti qué significa a nivel personal?
Para ti, y bueno, creo que si puedes hablar también
en nombre de tus compañeros,
estar aquí en Tarragona, luego en Barcelona,
luego en Madrid, ver al Papa.
Yo espero con la ilusión que mañana vamos a Barcelona
para encontrar con otros, con otra gente
y también la semana próxima a Madrid.
Y creo que para todos es una gran experiencia.
Aquí hacéis muchos amigos también, ¿no?
Sí, tengo.
Porque ahora, por ejemplo, los que estés aquí,
sos un grupo de 25, ¿os conocíais de antes o no?
La mayoría de ellos conocía antes.
¿Teníais contacto ya, no?
¿O sois de la misma zona de República Checa
o teníais contacto vía correo electrónico?
¿Cómo os conocíais?
Ellos son mis amigos de la República Checa
y los otros conocía aquí.
Muchas gracias, muchas gracias.
Gracias.
Y también podemos hablar un mundo de los capellans
que acompaña a esta delegación.
Es diu Paco Esplugas.
¿Qué tal? Bon día, Paco.
Bon día, bon día.
Vos veniu de la part de França, no?
De Vinyó.
Sí, venim de Vinyó,
amb 350 joves de la diòcesi de Vinyó.
I què tal aquests dies la convivència
entre joves de República Checa,
de Vinyó,
de Llatinoamèrica,
en fi, de most, d'Itàlia?
La convivència,
prou bé,
és que vam arribar a nit,
entonces els hem vist
una miqueta a ir per la nit.
o sea que no han tingut molt de temps
de fer vore'ls.
Perquè la delegació francesa,
doncs,
quants sou aproximadament,
dels que veniu de França?
Sí,
som 350 que vam arribar a ir de Vinyó.
Hi ha 80 universitaris
i bitjons professionals
i n'hi ha gent dels instituts
més majors.
Tarragona la coneixeu ja abans d'avui?
Jo sí, personalment,
però el grup no,
no coneixia res.
Primeres impressions,
tot i que acabeu de començar la ruta,
com aquell que diu,
però primeres impressions són bones?
No,
la impressió és molt bonica.
Estem al·lotjats
en la Rambla Nova
i, entonces,
ja salés de l'ambient
que anem a fer el carrer
i tot això era molt bonic.
I prendre part en aquestes jornades,
què signifiquen per un cristià?
Per aquests joves,
per vos que sou cap allà,
què significa això?
No, això és molt bo
perquè el fet
que hi ha moltíssims joves del món
que es reunixen junts
per proclamar la seva fe,
això és una cosa molt bonica.
Ajuda molt a viure-la
i ajuda molt també
a anar als seus llocs d'origen
en un espirit molt més obert
i molt més capable,
això és francès,
molt més capaç
de poder anunciar a la gent.
S'ha de mentir,
no que hi hagi tanta joventut cristiana,
perquè a vegades potser no es veuen prou,
a no sé què hi hagi jornades com aquestes,
a vegades es parla que no hi ha vocació,
en el cas dels capellans,
que no hi ha joventut que sigui practicant
i en canvi aquí en veiem forces,
no?
S'ha de dir que feu poc soroll habitualment,
no?
Sí, sí.
No, el fet,
en les ciutats on estem,
per exemple a Vinyó,
n'hi ha poca presència cristiana,
n'hi ha...
Comencen a haver
grups de joves
que comencen a viure
un poc més explícitament la fe,
però la generació anterior
vivia la fe,
alguns,
però molt callada,
i ara n'hi ha una manifestació
un poc més forta,
però de jornades aquestes
ajuda moltíssim
a viure
en una...
en molta serenitat
per manifestar la fe
tranquil·lament
a tot arreu.
Per cert,
sou,
viviu a França,
Vinyó,
però aquest accent
deu ser de per aquí a la vora,
no?
Una mica ball, potser, eh?
Sí, un poc ball,
jo soc valencià,
i ja fa molt de temps
que no ho parlo,
però això es tingui...
perquè entre el francès
he estat missioner
en Amèrica Latina
i en Àfrica,
molt de temps,
fa 25 anys
que no arriba a València,
llavors no me'n recordo
ni el català
ni el valencià.
Les missions com estan
a Llatinoamèrica?
Estan...
En fi,
per aquesta convulsió
que hi ha en alguns països,
es viu amb incertesa,
no?
No,
hi ha...
En els països
d'Amèrica Latina
n'hi ha molta,
diríem,
n'hi ha molta més fe,
diríem,
popular,
i n'hi ha de tot,
o sigui,
n'hi ha molta gent
que pren arrels fortes
i altres
que és molt més superficial,
però en general
l'Església
és molt conscient
dels problemes que n'hi ha
i ajuda molt a la gent.
I problemes seriosos allà,
no?
Vostèm parlant
de problemes,
en fi,
de narcotràfic,
de prostitució,
de matances,
no allò,
massives?
Sí, sí.
No,
tant en Amèrica Latina
com en Àfrica,
després de ser un estat,
hi ha circumstàncies
molt,
molt difícils,
no?
I,
entres,
viure la fe
d'una manera martirial,
hi ha molts exemples
de gent
que,
que,
que,
verdaderament,
fins al final de la vida,
testimonien del nostre senyor
o del perdó,
n'hi ha molt de perdó
en circumstàncies d'aquestes,
no?
És que és,
és admirable,
perquè veus que gent
que li ha matat
al seu fill
i li ha matat
de seu pare,
és capaç
d'anar més alluny,
no?
D'estimar i perdonar.
Hi ha vist d'exemples
molt bons,
n'hi ha de tot,
com per tot,
perquè no és gens fàcil,
però n'hi ha molts
exemples molt bons
de vida cristiana
autèntica
enmig
d'aquestes situacions
tan difícils.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Ciao.
I també podem parlar
amb una d'aquestes joves
franceses,
que diu Maria José.
Què tal?
Bon dia,
bon jour.
Bonjour.
Ça va?
Ça va très bien.
Com esteu?
Cómo estáis por aquí
en Tarragona?
Cómo ha ido?
Muy bien.
Ara vais a ver
el patrimonio romano.
Supongo que esto...
Vosotros venís de Aviñón,
¿no?
Me han dicho
que la mayoría
sois universitarios,
¿no?
Sí, la mayoría.
Algunos trabajamos
también.
Hay un poco de todo,
¿eh?
Un poco de todo,
sí.
¿Qué tal la experiencia
esta de participar
en unas jornadas mundiales
de juventudes cristianas?
Hasta ahora
no hemos visto
casi nada,
pero pienso que
será una experiencia
fuerte.
No sé.
¿Fuerte?
Sí.
¿Destacarías, por ejemplo,
el hecho de poder convivir
con otros jóvenes
de República Checa,
de Latinoamérica?
Sí, de otros países,
pero hasta ahora
estamos solo
entre franceses,
no hemos visto
ningún extranjero,
así que veremos.
Ya habrá tiempo, ¿no?
Sí.
Cuéntanos,
estos días aquí
de Tarragona,
¿tú no habías estado
antes en Tarragona,
desde Aviñón?
¿No conocías Tarragona?
No, no conozco.
Todavía no conozco.
Supongo que
con ganas de ver
nuestro patrimonio romano, ¿no?
Sí.
Y ahora entráis, ¿eh?
Sí.
Gracias.
Y también
volen hablar
con dos monjos caramalitas,
que son el Diego
y el William.
¿Qué tal?
Buen día.
Buen día.
Buen día.
¿Cómo estáis?
¿Bien? ¿Se va?
Muy bien.
Gracias a Dios.
¿Vosotros habláis
un poco de portugués,
¿no?
Sí, sí.
Un poco de español,
un poquito, ¿no?
Un poquito, un poquito.
¿Qué tal la experiencia
aquí en Tarragona?
Una bela experiencia
de visitar Tarragona.
Es una vía
muy bela,
muy bonita.
Y con los jóvenes
de Francia,
nos estamos acompañando.
Nos vivimos del Brasil,
pero nos acompañamos
los jóvenes de Francia.
Es una alegría
para nosotros poder
estar aquí
en la jornada mundial
de la juventud.
¿Venís de Brasil?
Sí, nosotros moramos
en Francia,
pero somos brasileños.
Nos acompañamos
todos estos jóvenes
y es realmente
una experiencia
inesperada.
Estar aquí en Tarragona
es muy bueno
para cada uno de nosotros,
para comprender
un poco
la historia
de la propia
España,
Tarragona,
un poco
de las regiones,
catalán.
Es impresionante.
¿También?
¿Deó?
Sí, sí.
Es más saber
que la historia
aquí de Tarragona
con Pablo
viene evangelizar
con los dos
primeros diáconos.
Toda la evangelización
primitiva que existió
aquí es una iglesia
muy antigua.
Esto es bueno
para enraizar
nuestra fe
en la iglesia antigua.
Esto es bueno
para nosotros también
para conocer.
¿Conocéis la historia
de los diáconos
de aquí de Tarragona,
de Uldoji?
Conhecemos un poco,
nos comenzamos
a entender la historia
y de poco a poco
nos estamos descubriendo
paso a paso
la historia de Tarragona
y de la primera
evangelización aquí
en España.
Muchas gracias.
De nada.
De nada.
Gracias.
Aquesta era
l'experiència
de los jóvenes
desde aquí
desde donde han
podido hablar
con ellos
a la Maqueta
de Tarragón.
Ellos comentaban
que estaban
visitando
estos diferentes
monumentos
de la ciudad.
En este recorregut
son 58 grupos
como los que han
podido hablar
aquí a la zona
de la Maqueta
de Tarragón
a la plaça
del Palló
a la plaça del Palló
a l'antiga audiència
i de fet
ens comentaven
també
que entre
dijous passat
i aquest proper
diumenge
es calcula
que uns
8.000
joves
de les joventuts
d'aquestes
trobades
mundiales de la joventut
passaran
per aquesta zona
d'aquí
concretament
per aquesta Maqueta
de Tarragón
això cal afegir-hi
però
els altres
6.000 turistes
que habitualment
passen per aquí
en aquesta franja
de dies
entre dijous
a diumenge
és a més a més
un descab de setmana
fort
força de l'estiu
és a dir
que els monuments
de la Tarragón
romana
ja noten
aquesta augmenta
de presència
de turistes
i ara
amb aquests altres joves
estan pràcticament
desbordats
per aquesta afluència
massiva
de joves cristians
això tot des d'aquí
des d'on som ara
nosaltres
que
en fi
des de la Maqueta
de Tarragón
com us dèiem
al començament
traslladada
des de la sonera
on era abans
fins aquí
a l'antiga audiència
fins ara
bon dia