D'aquí 5 minuts, eren 3 quarts de 12 del matí,
seguim en aquest programa espacial de Tarragona Ràdio,
avui dimarts, dimarts sant,
des d'aquesta carpa instal·lada a la plaça en Verdaguer,
des d'aquest embalat on podem contemplar 10 dels passos,
10 dels misteris de les diferents confreries,
congregacions i germandats de la Setmana Santa Tarragonina.
Ens disposem a fer un petit recorregut,
a explicar i a difondre precisament als oients de Tarragona Ràdio
aquesta riquesa patrimonial que tenim aquí,
i ho volem fer amb el cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona
i de fet el cronista oficial de la ciutat com és el doctor Josep Maria Sabaté Bosch,
conegut a més dels oients de Tarragona Ràdio,
entre altres coses per les seves participacions a la tertulia.
Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia, encara que núvol, eh?
Ara parlàvem amb l'alcalde i amb els presidents, ja ho ha sentit.
Ja ho he sentit.
Com ho veus, això?
Ja ho veig núvol, ja ho veig núvol.
Però encara falten 3 dies.
Ja ho veig núvol, ja ho veig núvol, no puc mentir, ja ho saps,
he de dir el que sento. Ho veig núvol, la veritat sírita.
I és una llàstima, però cal esperar, cal portar ciris a Montserrat,
no que l'últim que va portar un ciri a Montserrat va ploure massa,
però a Sant Magí portar-li un ciri i de dir,
tu que manes amb l'aigua, que Sant Magí manen amb l'aigua,
que l'aturi una miqueta, que posi la resclosa perquè no baixi,
almenys el divendres sant.
Escolta, mentrestant portem aquí una bona estona,
hem conversat amb l'alcalde i amb els presidents de les confraris,
i déu-n'hi-do la gent que no para d'entrar i de sortir.
La gent no para d'entrar perquè, de fet,
a Tarragona tenim un patrimoni artístic i cultural de la Setmana Santa
que no li hem donat mai la importància.
Si aquest patrimoni el tinguessin a 12 quilòmetres d'aquí,
tinguis per segur que això ja hi hauria el que vulguis.
Tindrem d'aquí un parell d'anys l'espai de la Setmana Santa,
però, mentrestant, tenim aquí els espais de la Setmana Santa.
Aquesta apreciació és interessant perquè, és veritat,
serà el nou espai de la Rambla Vella,
però tot això amb el circuit de les diferents esglésies.
Mentrestant, aquí, a la Carpa,
clar, aquest és el tercer any,
però és possible que més d'un terragoní i una terragonina
no hagi passat encara per aquí,
o potser no recordi d'altres edicions el que hi ha.
Què podem trobar?
Perquè aquí, per exemple, entrant a mà dreta,
tenim el primer misteri.
Tenim un misteri.
El primer que veiem aquí,
que és el de la presa de Jesús,
de la Cofredia de Pescadors,
que és el misteri clàssic que representa l'aprendiment,
l'or de les Oliveres,
i com Sant Pere li talla l'orella
amb un dels criats de Malcus,
que és una escena bíblica que respon perfectament.
És un pas que deu tenir 50 i molts pocs anys,
és un pas de després de la guerra,
en un moment en què el Serrallo,
la Cofredia de Pescadors concretament,
al marge del gremi de Marejans,
va voler també participar directament
en la processó del Sant Enterrament.
Cal tenir present que després de la guerra
hi va haver una revifalla de religiositat popular,
oficial, en fi, tradicional i com se vulgui dir,
i això és una prova evident
i que s'ha vendigut fins als nostres dies,
tot i una petita davallada que hi va haver
els anys 60 i escanys i amb la transició,
però que ha tornat a pujar enormement.
Aquest putx és el pas que passa més?
Teòricament sí,
perquè fixeu-vos que normalment
els passos de Setmana Santa,
aquí a Tarragona i a tot Catalunya,
fins que hi ha la globalització actual
que hi ha a partir d'ara ja no en parlaria,
el que menys importància es donava
és la peanya del pas.
L'importància que es donava era la representació
aquí a Vidal, una representació catequística.
I allò que a la resta d'Espanya en diuen tronos,
doncs no se li donava importància.
En canvi, aquest trono, aquest pas,
té tota l'apariència d'un trono,
amb tota una sèrie de dibuixos,
amb una ornamentació preciosíssima,
i aleshores està clar,
són unes figures,
no és el pas que té més figures,
perquè pràcticament són dos, quatre, cinc figures,
penses tu que, per exemple, tant el descendiment
com el sant enterrament, com el sant sopar,
tenen més figures,
però aquestes són figures que realment pesen.
Tenim doncs la presa de Jesús entrant a mà dreta,
després tenim el pas del descendiment de la creu.
Què destacaries, Josep Maria, d'aquest misteri?
Destacaria que finalment després de més de 50 anys
s'ha aconseguit completar,
perquè hi havia la maqueta també des d'acabar de la guerra,
la primera sortida la va tindre una miqueta després,
l'any 1953,
és molt posterior al que hem vist abans,
però l'economia no era tan bona.
La fe, diríem, junt amb la butxaca,
no anaven de parella,
i aleshores va tardar bastants anys
per completar el pas amb les tres darreres figures
que es van completar precisament l'any passat.
El descendiment de la creu.
Seguim avançant.
Aquí trobaríem el Sant Enterrament.
Aquí, clar, 3, 4, 5, 7 figures del Sant Enterrament.
Són figures que responen allò que popularment
se'ns diu de cap hipota,
perquè no són figures complertes,
sinó que són figures vestides.
Aleshores, l'important són les mans,
els peus i la cara de les figures.
La resta pot ser de qualsevol manera,
però és un obra d'un escultor
que és el Salvador Martorell, de la Canonja,
que va treballar i tenia el taller aquí durant la guerra.
I són aquests escultors que tenien una escola,
similar a l'escola que hi pot haver a Olot,
però que, acabada la guerra,
com que s'havien cremat tants passos,
van poder viure de la reconstrucció,
la restauració, el refer,
o els passos nous que es van anar fent.
Aquest és un pas que va aparèixer
pràcticament l'any 42-44,
també va sortir, no amb totes les figures,
com hem dit a l'anterior,
i sí, són set figures,
no pesen tant com les del primer pas de Jesús.
Tenim el sarcòfag, diríem el sepulcre,
fet de la manera tradicional,
molt diferent de com realment
seria el sepulcre evangèlic,
però el sepulcre està buit perquè no pesi tant.
I com pots veure,
la peana és una peana senzilleta,
de fusta, això sí,
amb alguna petita ornamentació com aquesta
i com moltes altres,
pel que hem dit també abans.
Aquest pas del Sant Enterrament,
el treu la gremi de Marejans,
igual que el del Sant Sopar,
que aquest és relativament nou, no, Josep Maria?
Relativament nou, però ja té 20 anys.
Ja, però cala.
I t'ho puc dir jo, perquè ho noto, més a més.
És un dels portants, no?
No, el portant, jo tinc l'avantatge
que vaig dues vegades a la processó,
una a sota i l'altra a dalt d'un pas.
que no coincideixen els dos passos.
Jo vaig a sota del Sant Enterrament
i després dono la circumstància
que a dalt del Sant Sopar
doncs van escollir la meva cara,
ves a sapiguer per què,
perquè donés la cara
a l'apòstol Judas Iscariot,
que és el primer que es veu aquí.
És a dir, que és l'única persona
del món mundial que surt dues vegades...
Exacte, el do de la ubiquitat
el tinc jo.
És una estàtua també,
en aquest cas també seria de cap hipota,
el que passa que, a més a més,
les noves tècniques, vull dir,
els materials són nous
i són d'aquesta fibra de vidre actual
que permet fer un Sant Sopar
amb 13 figures,
però que, evidentment,
les 13 figures pràcticament no pesen
el que pesen dues figures d'una altra cosa, no?
A lleugerar el pes
i també afavorir el fet
que els portants no hagin de pesar tant.
Jo estic segur que els de la presa de Jesús,
perquè són pescadors i perquè han volgut fer-ho,
allò que es diu,
han sigut tossuts de fer-ho,
però si no fos per ells,
aquest pas seguiria anant en rodes,
com hi ha altres passos que,
per exemple, el del descendiment que hem vist,
costarà molt que es canviï el pas
i que...
Ara, Déu-n'hi-do,
que entre la Conferència de Pescadors
i el Gremi de Marejans,
la gent del Serrallo són els que...
La gent del Serrallo
i no el vinguts com jo, eh?
No el vinguts com jo.
Sí, sí.
Després tenim la Germandat de l'Exceomo
i el pas de l'Exceomo.
Un dels passos de l'Exceomo,
perquè és la Germandat
que ha tingut més passos a la seva vida.
No hi havia manera de trobar el pas ideal, eh?
Des del que es va gravar
després, abans de la guerra,
fins ara,
deuen tenir tres o quatre passos
que els deuen guardar
i aquest és el darrer.
L'escultor d'aquest pas
és el mateix que va fer el del...
després, el Sant Sopà, no?
És Emili Soler, un escultor que és d'Andorrà
i que va seguir tant amb el pas de l'Exceomo
com el del Sant Sopà que hem dit abans
aquesta tècnica de la fibra de vidre.
Aquest pas ha estat restaurat recentment.
La peana amb paper, amb allò, amb placa d'or,
amb això que posen...
L'han estrenat aquest any?
L'han restaurat i l'han tornat a estrenar en guany
i també algun petit detall
en quant a la pintura,
en quant a les escultures,
retocar alguna cosa
que a simple vista no es veuen
però que l'escultor va voler...
Aquest restaurador va voler donar-li un toc especial.
Si seguim al recorregut,
el pas del Sant Excemo està just al davant,
al fons, entrant a la carpa.
Si girem ja cap a l'esquerra i seguim al recorregut
tenim el retorn del Calvari.
El retorn del Calvari
de la il·lustre confredia Sant Magí Màrtir de Barcelona.
Són els imaginets.
Els imaginets, els que van sortir ahir al vespre.
Van sortir al vespre juntament amb la Salla
i juntament amb el Descendiment.
S'han agrupat tres associacions
per fer el Via Cruz i el Dillum.
Aquest pas té un sentit molt important
i és que a Tarragona hi ha
el que jo he vingut anomenat sempre
uranetes,
que retornen al seu niu cada vegada,
però no a l'estiu,
sinó per primavera,
perquè són aquests tarragonins
que han hagut d'anar a treballar a Barcelona
i no han perdut el vincle,
vull dir, el cordó umbilical
amb la tradició no l'han acabat de perdre
i des de Barcelona van voler recordar Tarragona,
van constituir una cofredia
i almenys després de la guerra
van aconseguir tenir un pas relativament digne
que any rere any,
tot i que evidentment des de Barcelona
no poden mantenir la presència aquí,
però van recordant-hi
i evidentment el dia de divendres sant
no poden fallar i tornen de Barcelona.
Aquest pas per ser on es guarda?
Aquest pas es guarda,
fins ara s'ha guardat a l'església de la sang,
a l'església de Nazaret,
com el del descendiment,
que també s'ha guardat a l'església de Nazaret
i com el de l'Eccióma també,
perquè l'església de Nazaret
durant l'any s'ha convertit en un maquassem.
És la que permet una mica
també s'espai segurament
i és la que permet fer aquestes funcions
de vegatzem que abans recordàvem
amb els diferents presidents de les confrèries.
Seguint el recorregut tenim
el Batlleu i Pregueu de l'Associació de la Saia.
Sí, l'Associació de la Saia hi ha dos,
un pels alumnes actuals
i l'altre pels antics alumnes.
Són també passos que provenen,
aquests, després de la guerra,
perquè abans de la guerra ja tenien algun pas,
havien tingut la presa de Jesús
i havien tingut també el de l'oració de l'or,
però es van cremar,
eren uns passos realment artístics, meravellosos,
i van acabar de la guerra,
i ara van recuperar el de l'oració de l'or
i van posar-se aquests,
perquè tant antics alumnes
com propis alumnes actuals
han participat gairebé,
des que la Salle es va instaurar a Tarragona
fa més de 100 anys,
poc més de 100 anys,
els nens de la Salle
han participat en totes les processions
i venien participant en totes les processons.
Aleshores, el Batlleu i Pregueu
és un pas que, curiosament,
a Espanya, aquests passos estan dos en uno,
i aquí els tenim per separat.
I com és això?
Perquè a l'escena sempre es posa els apòstols
estirats en un racó de l'or de l'olivera
i Jesús resant,
i aleshores representa que els apòstols
que estan allí s'han adormit
i Jesús passant.
Aquí van voler fer,
separar el pas, no?,
i deixar el Jesús en el moment anterior
que se li diu Batlleu i Pregueu
i després que se'n va a passar
en capilla, que diríem, els castellans, no?
Aquests dos passos, per cert, de la Salle,
on es guarden habitualment?
Aquestos, al col·legi de la Salle,
amb un maquetxembre de la Salle.
Són d'altres que no es poden veure mai.
Tret d'aquestes ocasions
o el dia que surten en processó.
Tret d'aquest,
clar, hi ha quatre passos,
quatre o cinc, quatre passos.
Hi ha quatre passos que es poden veure també
el dimec crescent,
el dia que es fa la processó del dolor.
l'antic rosari del dolor,
que són els passos que coincideixen
amb els misteris de dolor del rosari.
Clar, que és la processó,
el via cursés que surt de l'església de Sant Joan.
Aquí tenim, doncs, com dèiem,
l'oració de l'or,
són els dos passos de la Salle.
Els dos són, curiosament,
van sortir per primera vegada,
just després de la Guerra Civil,
que és el que hem comentat abans, no?
Que el moment que hi ha després de la guerra,
una eclosió.
Una eclosió, sí.
És la fe que torna a sortir,
i després aquesta fe desapareix.
la història cíclica, no?
És allò, la llei del pèndu,
que es va d'una banda a l'altra,
i l'ideal seria mantenir un terme mig
en tots els sentits,
perquè, clar, aquí, a Catalunya,
a tot arreu,
o anem davant dels capellans
amb una processó,
o anem darrere dels capellans
perseguint-los, no?
Vull dir,
posem-nos al costat dels capellans
de tant en tant
i no ni al davant ni al darrere, no?
Ens queden dos...
Si deixen posar...
Ens queden dos dels últims passos,
que estan aquí a la carpa,
insistim,
que aquí no hi ha ni la meitat
de tota la riquesa
del patrimoni artístic
de la Setmana Santa Terra Unina.
Tenim el pas
de nostre pare Jesús de la Passió.
Un altre d'aquests passos,
recentment instaurat,
però també amb altres passos anteriors.
Si abans hem parlat de l'Ecció Homo,
que l'Ecció Homo tenia dos o tres passos
i que no acabaven de trobar-lo,
aquests sí van tenir un pas molt important,
que és el pas que es va cremar,
el pas de Coscolla,
que es va cremar,
malauradament va ser una cosa
no per la guerra,
sinó després de la guerra,
un accident.
Per què?
Perquè la germandat
de nostre pare Jesús de la Passió
també és una germandat
creada després de la guerra civil,
no?
I el primer pas que van tenir
era una meravella de pas.
Van intentar fer un parell més,
a veure si els aconseguien.
Aquells no els hi va acabar d'agradar
i, darrerament,
fa tres anys aproximadament,
m'assembla que sigui,
que és del 2008,
un escultor tarragoní
es va decidir
que pràcticament intentés reproduir
fil per randa
el pas de Coscolla.
Certament hi ha una sèrie d'elements
que són una miqueta diferents
perquè cada escultor,
vulguis que no,
s'inspira en ell mateix
a fer una obra artística,
no?
I això de fer una còpia exacta
no els hi agrada.
aquest reflecteix bastant
l'expressió,
però els que han vist l'altre
i veiem aquest,
notem,
potser és allò
una deformació professional
o que la memòria
endolceix el record,
no?
Notem una petita diferència
a banda que hi ha
clares diferències,
vull dir,
la sandàlia dalt darrere
xafa un escorpí
i això, clar,
des d'aquí no ho podem veure,
no?
Però l'autor
va voler posar una cosa
que l'altre no tenia
per demostrar-ho.
Com a vegades
hi ha autors que el que volen
és posar-se ells mateixos
perquè els vegi,
i no ho dic pels Judes,
que jo no vaig fer l'escultura.
I l'últim pas
que podem veure aquí
a la carpa de la plaça Bardaguer,
Josep Maria?
Sí,
l'entrada de Jesús a Jerusalem
coneguda popularment
com la borriquita,
no?
Per què la borriquita?
Home,
perquè Jesús,
l'Evangèl·li,
t'ho diu ben clar,
quan va entrar el diumenge
de Rams a Jerusalem,
li va dir als apòstols
que anessin a buscar,
que trobarien un as
en un lloc determinat,
que la portessin
perquè volia entrar
no com un rei,
no com un monarca
con un brioso corcel,
cavallo blanco
de Santiago
i Tierra España
o qualsevol cosa d'aquestes,
sinó volia entrar
amb la humilitat
del que va damunt
d'una borreta,
res més que això.
Penseu que en l'Evangèl·li
totes les referències
que es fa de Jesús
no es fa com un salvador,
com un masies
que triomfarà
i que serà el que restaurarà
un imperi,
sinó senzillament
la predicació
tant en el fugir d'Egipt,
de seus pares,
amb el nen
i tot això
sempre hi ha,
no hi ha allò
un cavall molt important
o no molt o molt grossa,
sinó senzillament
una asa petita
i representa,
doncs,
és la processó
dels infants
que hauria de ser
dels infants
i dels grans,
perquè a l'entrada
de Jerusalén
el van vitorejar
en aquell moment
els mateixos
que al cap de quatre dies
deien
volem a barrabàs,
però la història és així.
Aquí estàs a dalt
de tota la fama
i després
per terra,
per mantenir la fama
gairebé,
jo diria,
i això no està ben dir-ho
en una cosa de Setmana Santa,
però s'ha de ser
una Belén Esteve
avui en dia.
Aquí tenim,
doncs,
els deu passos
que ens ha comentat
el coronista
de la Setmana Santa.
Com dèiem,
no és ni la meitat.
Quines ganes,
jo m'imagino,
té tothom vinculat
de les confraries
de tenir aquest espai
obert permanent
i que permeti també
obrir
durant tot l'any
la resta d'esglésies.
No,
no s'ha de tenir-lo
durant tot l'any,
jo estic segur
que aquest processó
de gent que va
entrar i sortint
a Tarragona
l'atindrem
pràcticament cada dia
perquè si algú,
veia això,
i només els jubilats
ho poden observar,
si algú
pogués veure
el carrer Major
o la plaça del Rei
o qualsevol lloc
d'aquesta part alta
durant tot l'any
veuria
que entre excursions
de l'Inserso
que són els jubilats
que viatgen moltíssim
i excursions
d'escoles i col·legis
que també viatgen
amb visites culturals,
a Tarragona
cada dia
entren i surten
i hi ha espai per tot.
Jo sé de gent
que han vingut
quatre o cinc vegades
a Tarragona
i encara no han pogut veure,
gent de fora evidentment,
no han pogut veure
tot el que hi ha.
Per què?
Perquè es pot passar
un matí
a la catedral,
senzillament,
es pot passar un matí
al Museu Arqueològic
i a Pilats,
al Praetori Romà,
hi ha tot un seguit
de coses
i això vindrà a afavorir
també que la Setmana Santa,
si més no,
com a patrimoni artístic
i cultural,
i d'alguna forma,
duri tot l'any,
almenys aquest patrimoni.
Tant de bo
que amb altres aspectes
de caires religiós,
la Setmana Santa
també durés tot l'any
i totes les agrupacions
mantinguessin també
una activitat
que és la que els toca,
religiosa,
docent,
informativa,
durant tot l'any.
Josep Maria Sabadevós,
cronista oficial
de la Setmana Santa,
cronista oficial
de la ciutat.
Moltes gràcies
per aquestes explicacions.
Escolta,
jo gaudir
dels actes,
que de fet,
ara ve l'important,
que el temps se'n respecti
i que puguem gaudir
d'un gran divendres
que passen a la nostra ciutat.
Gràcies, Josep Maria.
Moltes gràcies a vosaltres
i fins dijous a les 9 i mitja
que torno a estar convocat.
Vindrà la tertúlia.
Molt bé, adéu-siau.
Gràcies, Josep Maria.
Nosaltres fem una petita pausa,
la publicitat,
de seguida també
les notícies de les 12,
repassem en titulars
l'actualitat general del dia
i després reprenem
el fil del programa
des d'aquí,
des de la plaça Verdaguer
a aquest especial,
Setmana Santa i Sant Jordi.