Seguim en aquesta quarta hora del programa.
Són les 10 del matí, 22 minuts.
Deixem enrere alguns dels aspectes de l'actualitat
més destacada de la jornada,
amb aquest anunci d'ETA de deixar definitivament les armes
i que hem valorat amb aquest professor de la Universitat Rovira i Vergili.
I seguim per altres camins de l'actualitat
i amb altres protagonistes,
en aquest cas ja de l'actualitat més vinculada estrictament
a la ciutat de Tarragona.
A actualitat, a més des d'un punt de vista esportiu,
perquè en els propers minuts volem conversar
amb la nova presidenta del Club Bàsquet Tarragona.
Sustitueix-se des d'aquesta setmana en el càrrec Sergi Bru
i arriba a la presidència de l'entitat en un moment clau, segurament.
La nova presidenta del Club Bàsquet Tarragona
és Dolors Sales, Loli Sales, coneguda així popularment,
té 47 anys i, com dèiem, ens acompanya aquest matí
en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Loli Sales, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què tal?
Molt bé.
Com ho porta aquesta primera setmana, aquests primers dies de presidenta?
La veritat és que és un començar a conèixer...
Encara que he estat al club anys,
aquesta faceta de presidenta encara no la domino del tot.
Estic començant a conèixer tot el que em representarà.
Porta tota la vida vinculada al club.
De fet, ella va ser jugadora de bàsquet, no?
Va començar amb l'equip femení del CBT, no?
Sí, sí.
Quan el CBT va començar a tindre equips femenins,
que em sembla que va ser als dos anys de la seva fundació,
no recordo si eren dos anys o tres anys,
jo vaig formar part d'aquest primer equip.
És a dir, ha estat de jugadora, ha estat directiva durant els últims anys, no?
Quants anys de dir a la junta directiva?
Vaig entrar a la junta directiva amb el mandat del Rafa Pintado.
O sigui que van ser, si no recordo malament,
els quatre anys del Rafa i els quatre del Sergi.
És a dir, que té una àmplia experiència ja a la junta directiva del Club Escatarrona
i ara arriba la presidència.
Per què? Per què presenta al final la seva candidatura?
El Sergi va manifestar que volia continuar col·laborant,
però no volia continuar com a president.
vam estar parlant als membres de la junta
i jo vaig veure que era un moment, per mi personalment,
que ho podia fer, puc dedicar-li hores, puc estar, puc treballar,
i la veritat és que, en veritat que anava pensant, m'anava il·lusionant.
I al final vaig donar el pas i vaig presentar-me.
Representa una continuïtat a la feina feta aquests últims anys?
Sí, sí, nosaltres ens vam marcar uns objectius,
s'hem aconseguit molts, però hi ha alguns que ara estan vigents
i com que vaig formar part de la formació d'aquests objectius,
penso que sí que continuaré fins que els puguem assolir.
Com interpreta que al final no hi hagi hagut un altre candidat?
Hi havia la possibilitat que hi hagués un altre candidat a les eleccions?
Finalment no hi ha hagut eleccions perquè només ha quedat la candidatura de Loli Salles.
Això com ho analitza?
A veure, l'altre candidat, el Víctor, em va trucar...
Bé, jo li vaig trucar a ell i hem tingut converses,
i al final quan va decidir no presentar-se em va trucar i em va dir
que endavant i que jo tindria tot el seu recolzament.
som dues persones que coneixem el bàsquet de la ciutat des de fa molts anys
i ens coneixem els dos perfectament.
I potser millor en aquest moment anar tots dos...
O sigui, no convocar, a veure si m'explicar.
El fet d'haver eleccions sempre és bo,
sempre és bo, però hagués sigut més bo
si hagués sigut persones potser no tan implicades en el bàsquet.
Els dos al final volem el mateix,
que és la millora del bàsquet a la ciutat,
que el CBT funcioni bé,
que tot el bàsquet de les escoles funcioni bé,
o sigui que no ens separen tantes coses.
Com definiria ara el moment actual del club?
Vostè que ja té aquest coneixement
des de dins de la Junta Directiva
des del punt de vista esportiu,
des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista pròpiament institucional.
Com definiria la situació del club?
Des del punt de vista professional,
puc dir que nosaltres ja,
si portem ja 19 anys en categories professionals,
penso que la professionalitat ja està molt assolida pel club.
des del punt de vista econòmic,
que és un moment complicat,
però no només pel CBT,
sinó és un moment complicat per la societat.
Nosaltres, un dels objectius és continuar
amb la rigorositat iniciada fa quatre anys
pel control i compliment del pressupost.
Ho vam començar fa quatre anys i ho estem aconseguint.
en la part del bàsquet,
que va ser bàsquet formatiu,
puc dir que en aquests moments
tenim més equips que l'any passat,
o sigui, si no m'equivoco,
que no voldria equivocar-me,
dic que tenim uns 17 equips,
o 16-17 equips no professionals.
Entre aquests equips hi ha tres senyors,
dos masculins i un femení.
I per primera vegada també tenim dos preinfantils,
que ara feia anys que no teníem dos preinfantils,
un masculí i un femení.
O sigui que està al cap de munt
i està en marxa totalment.
Institucional, penso que potser sí que ens falta
fer alguna activitat
o fer un foment d'activitats
per als socis, pels pares.
Això penso que sí que potser ens falta
una mica de treball.
A partir d'aquesta definició de la situació actual,
quins són els objectius que es marca
i si dintre d'aquests objectius
hi ha també unes prioritats
i que, per tant, seria el que primer voldria fer.
Sí, com a prioritats,
penso que és desenvolupar la nova situació
que s'ha donat aquest estiu amb l'equip sènior,
amb l'acord que s'ha arribat
per fusionar l'esport professional.
hem d'acabar de concretar...
No, concretat ja està,
s'ha d'acabar de firmar
per poder posar en pràctica
tot el que s'ha d'acord.
Per això és important
tenir una conversa
amb les tres parts implicades,
que són l'Ajuntament,
l'ADT i l'Antrus.
Això és prioritari.
I també considero que és molt important
que el club disposi d'unes instal·lacions.
S'ha parlat molts anys,
s'ha dit sempre,
però ara ja arriba un moment
que els nostres equips ho necessiten.
Estem entrenant un dia aquí,
un dia allà,
ara ja quasi...
Ahir van tindar que anar a una equipa constantí,
necessitem poder estar
i tot el club
estar dintre d'unes mateixes instal·lacions
per millorar la qualitat,
per millorar la relació social,
per millorar-ho tot.
Aquestes serien les dues prioritats.
Per mi, sí.
La de l'equip professional sènior
i aquesta de les instal·lacions.
Hi ha més, però les que més destaquen
són aquestes.
Doncs, entrant una mica més
en el detall d'aquestes,
la situació creada nova
en un moment clau
per l'entitat,
pel Club Bàsquet de Tarragona,
com és posar en el parquet
de les pistes de bàsquet,
això, un nou equip professional
amb el nom de Tarragona Bàsquet 2017,
fruit d'un acord amb l'ADT
i amb l'Ajuntament de Tarragona.
Vostè considera que és
plenament satisfactori pel CBT?
Bé, no sé si és...
O sigui, jo penso que serà bo,
que serà bo per tots
i per intentar assolir més recursos
i esportivament intentar arribar
a poder fer un equip més fort.
satisfactori, clar,
el club és el que dic,
portem molts anys
amb un equip professional,
i ho hem fet en petit,
però ho hem sapigut fer.
Jo penso que això
ens obre més portes
i penso que al final serà positiu.
I aleshores,
què cal concretar ara
a l'entorn de l'equip de basc?
L'equip ja està format,
hi ha un entrenador,
hi ha uns jugadors,
però des del punt de vista
de junta directiva,
en fi, des del punt de vista
més institucional i econòmic,
què cal concretar?
Doncs,
quasi bé tot el bàsic
per l'any que ve.
O sigui,
amb l'acord aquest,
el que es pretén
és formar una junta
que treballi
per veure com sortirà
l'equip a l'any que ve.
Contra més tard,
creem aquesta junta,
si és que al final
s'arriba a fer,
menys feina tenim.
O sigui,
aquest any l'equip ja està.
L'equip està jugant
i tenim
tota la infraestructura muntada,
però la feina
que hi ha per fer ara
és cara a les temporades que ve.
I des del punt de vista esportiu,
m'imagino
que a curt termini
l'important és que
l'equip mantingui la categoria,
però a mig i llarg termini
quins plantejaments
creu que es pot fer?
Bé,
aquest any és important
mantenir la categoria,
jo penso que ho podem
aconseguir
tranquil·lament
i a mig termini
és intentar
fer això.
Si tenim més recursos,
són un equip més competitiu
perquè l'objectiu
no sigui mantenir la categoria.
L'objectiu final
és l'ACB?
O això és
humilatruïtà?
No, no, no, no, no.
O sigui,
l'objectiu,
com vaig dir ahir,
l'objectiu esportiu
és tot el màxim
sempre.
Juguem per guanyar,
i juguem per estar,
si podem,
els primers millor
que els últims.
però no anem
a buscar l'ACB.
No sé si és humilatruïtà,
però no és el moment.
Què representa
Berni Álvarez,
la seva figura esportiva
i a nivell com a carisma personal
per l'equip professional
de bàsquet,
però també per l'entitat,
pel Club Bàsquet de Arraona?
És una figura molt important
perquè és una figura
molt coneguda
i a més a més
molt implicada,
molt implicada
en el club
i l'hem d'agrair
que està treballant
i està formant
jugadors
molt joves
a l'equip
i trobo que està fent
una feina magnífica.
Això,
des del punt de vista
de la prioritat
de consolidar
el club de sènior
masculí de bàsquet.
L'altra prioritat
que deia,
el tema de les instal·lacions,
això com es pot resoldre?
Bé,
parlant
amb l'Ajuntament
i a veure
si ens poden ajudar
d'alguna manera
i hi ha alguna forma
jurídica
per poder-ho aconseguir.
Però estem parlant
del pabelló del Serrallo?
Estem parlant
de buscar noves instal·lacions?
Estem parlant
d'altres alternatives?
De què parlem?
Nosaltres,
de moment,
parlem del pabelló del Serrallo
perquè és el que és una realitat
i és el que
ara mateix
tenim
i podem
disfrutar
del pabelló.
Nosaltres
la necessitat
la tenim ara.
I què voldrien
exactament?
Poguer gestionar
el pabelló,
reconeixem
que fer-nos càrrec
de tota la gestió
del pabelló
són uns gastos
que nosaltres
ara és molt difícil
que puguem assolir
però sí
fer un repartiment
de dir
ens deixes un any,
dos anys,
ens ajudes
amb el cost
i després
n'entros
poder
gestionar
el pabelló
i intentar
amb aquesta gestió
primer que
tots els nostres equips
puguin entrenar
o sigui
tindre la massa social
dintre del pabelló
i a més a més
poder tindre
un rendiment
que ens doni
també uns recursos.
Aquesta serà
la primera qüestió
que plantejarà
quan pugui
a l'Ajuntament,
al responsable
d'esports,
a l'alcalde,
en fi,
quan hi hagi
les primeres reunions
amb el consistori?
Sí,
la primera feina
penso és presentar-me
i felicitar-los
per la consecució
dels Jocs del Mediterrani
però a partir d'allà
sí,
intentar veure
explicar
les nostres necessitats
que ells ja coneixen,
ells ja ho saben
i a veure
si podem
aconseguir.
Ara que ha citat
els Jocs del Mediterrani
que és sens dubte
d'una de les notícies
de la setmana,
com creu
que pot afectar
a clubs
com el Club Basque Tarragona
que fomenten
tant l'esport de base
i que ara tenim
aquesta perspectiva
de sis anys
des del moment
de la designació
fins que es produeixin
els jocs?
Quins efectes
creu que pot tenir?
Penso que
han de ser
tot efectes positius,
tots efectes...
O sigui,
anem a veure,
és una manera
i és un moment
per promocionar
el base
i el...
no el bàsquet,
l'esport
a la ciutat de Tarragona.
Tots els esports
tenim bons clubs,
tenim bons equips,
doncs ara
durant aquests anys
ho hem de promocionar
per quan arribi el 2017
nosaltres puguem estar contents
i orgullosos
dels equips
que tenim aquí.
Perquè de l'esport base,
per exemple,
el propi Club Basque Tarragona
se sent orgullós,
creu que encara pot creixer més
amb més equips
en les categories inferiors
o ja d'alguna manera
han arribat
amb un sostre
de nois i noies.
De quantitat.
Sí, sí,
de quantitat.
De quantitat.
Anem a veure,
nosaltres,
pel tema d'instal·lacions
no podem tenir
tots els equips
que voldríem,
això ens limita
moltíssim.
Que si estic orgullosa
de l'esport base,
estic superorgullosa.
Conta una cosa,
que portem molts anys
els nostres equips
jugant en categoria preferent,
que és la millor categoria
que hi ha al país.
estem jugant
contra els millors equips
i anys que han patit,
però hi ha anys
que ens ha anat
superpositiu
i els anys que patim
estem aprenent.
Estic orgullosa,
molt orgullosa.
I no hem arribat
al sostre.
Mai pots dir
que s'ha arribat
al sostre,
sempre aspirem a més.
Loli Sales,
com dèiem,
debuta aquesta setmana
com a presidenta
del Club Esquerra
i diumenge vinent
debutarà
a la llotja de president
al partit de bàsquet
del Pau i del Serraio.
Sí, sí.
Serà una manera
una mica diferent, no?
No, no,
totalment,
totalment de veure els partits.
Això també
hem d'aprendre a fer-ho,
però a més a més
serà bonic
perquè aprofitem
per fer la presentació
dels equips
del club.
O sigui que serà
tot un inici
complet totalment.
Serà dimensos
a les set de la tarda?
No, el partit,
perdona,
si no m'equivoco
és a les sis
i la presentació
dels equips
a les quatre.
Doncs a partir
de les quatre de la tarda
a la cita
del Pau i del Serraio
amb la nova presidenta
del Club Escataragona
com a atractiu
afegit al partit
i això sí,
amb un objectiu clar
que és aconseguir
una victòria
que, en fi,
acabaria.
Tenim quatre derrotes
de moment
en aquest inici de Lliga.
Llàstima,
per cert,
que moltes derrotes
han estat
per resultats
tan ajustats,
així que objectiu preferent
aconseguir la victòria
el proper diumenge.
Sí,
la veritat és que
les quatre derrotes
han sigut
per la mínima
sempre,
com es diria
en el futbol,
però anem a veure,
volem la victòria
i més que res
també perquè els jugadors
sense agafin moral
vegin que
es pot
guanyar tranquil·lament
i a partir d'ahí
comenci tota una ratxa.
I potser veurem també
que la presidenta
és un talismà
a la llotja
del Pau i del Serraio.
Ojalá.
Tan de bo sigueixi.
Loli Salas,
la nova presidenta
del Club Esquerra
que ens ha acompanyat
aquest matí
a uns minuts
a la sintonia
de Tarraona Ràdio
en aquesta primera setmana
en què exercès
aquest càrrec.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
i sobretot
molta sort
en aquesta gestió
que ara comença
en aquest mandat
de sis anys
que té per davant
el capdavant
del Club Esquerra
Tarraona.
Fins la propera, Loli.
Moltes gràcies a Valtos
per convidar-me.
Adéu-sia, bon dia.