El dia 17 estarem d'enhorabona, no només perquè serà el segon dia, més o menys, de les festes,
sinó també perquè el Club Maginet serà protagonista de dos d'aquests actes.
I per parlar-nos tenim amb nosaltres l'Anna Mula, ella és la presidenta del Club Maginet,
i jo crec que d'alguna manera també és una mica el nostre àngel de la guarda.
Anna Mula, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Per què ho dic això? Perquè l'any passat, si no recordo malament, quan vam obrir també aquest programa,
també ho vam obrir amb tu.
Anna, benvinguda.
Sí que és veritat.
I vam presentar la nina.
La nina de la tecleta.
La nina de la tecleta.
Que estàvem contentíssims perquè, a més a més, després dies més tard, quan vam passar les festes,
vam poder conversar amb tu, i ens vas comentar que va anar molt bé.
Molt bé.
La gent volia emportar-se la tecleta cap a casa seva.
I a més a més, en guany, bueno, això ja ho dirà la Roser, si en cas.
Sí?
Sí, sí.
La saludem?
Sí, la saludem.
Roser Marqués, bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, molt bé.
Sempre et fem treballar, eh?
Quan arriba a les festes ja truquem a l'Anna, truquem a la Roser i ja les tenim aquí, eh?
Sí, sí, és el que toca.
I a la Roser, en guany, Anna, quina feina li heu encarregat? O ella mateixa ja, Roser, t'ho han encarregat, tu mateixa te vas oferir voluntària, com va anar una mica això?
Mira com va, és que ja tocava, eh? Perquè, vull dir, fa cinc anys que vaig fer la làmina de la breu història de la tecleta.
Sí?
Sempre amb l'intenció de fer després la de Maginet. I en guany, com era el 50 aniversari, doncs tocava. Dic, tinc de treure temps d'un lloc on sigui i s'he de fer, perquè li toca a Maginet.
És un regal que ens ha fet la Roser.
Molt bé.
Llavors, la distribució, tot igual, és com la de la tecleta, perquè si algú la va a comprar o la va a comprar, que es venen a l'estat de les festes, doncs les puguin marcar conjuntament.
Ah, mira, fantàstic. Molt bé. Explica'ns una miqueta com va venir la història, o què és el que ens explica aquesta auca?
Doncs aquesta auca, bueno, els dibuixos, doncs els he fet jo, però amb la idea dels escrits, doncs que me'ls fes l'Anna, perquè és ella la que ha viscut la història de Maginet.
Sí?
Llavors vaig dir, bueno, jo feia els dibuixos amb sis vinyetes, com és la de la tecleta també, però dic, a veure, tu me dius una mica de resum i de cada vinyeta el que posem.
I llavors, segons el test que me'l va a escriure ella, doncs jo vaig fer els dibuixos.
Molt bé.
A més, hi ha un Maginet supermodern i guapo que tira la baldufa i que m'encanta.
Supermodern i guapo?
Guapo, guapo.
Sí, sí.
Home, guapo ja ho és.
Però a més a més...
Però modern què és, que va vestit de negre o...
Amb texans.
Amb texans, samarreta de les festes.
Amb texans i samarreta de les festes.
Ah, molt bé.
Home, com ha de ser.
I mocador de les festes.
I el que veu?
Eh?
Amb el mocador.
Amb el mocador de les festes, és veritat.
Havia entès el que veu de les festes.
Amb jo el seu...
No sé, la seva manera de mirar les festes als ulls d'un nen, no?
Que també seria molt interessant.
I què explica aquesta auca?
Roser.
A mi m'ho preguntes.
Doncs, bueno, explica una mica com va néixer.
Que va néixer en 1964.
Molt bé.
Com a personatge de la ràdio.
Sí.
I és un nen que, segons diu l'Anna, i és així, sempre té set anys.
Vull dir, passi el temps que vulgui.
O sigui, el que sigui, sempre té set anys.
És la màgia del Maginet.
I tant.
Anna, i tu quan te va dir la Roser, mira, que vull fer l'auca ja, que vam fer l'altra,
per què no fem la del Maginet, comptant amb el cinquantè aniversari, tu vas haver de
fer, clar, a veure, tu has viscut en primera persona moltes de les coses que s'han viscut
amb el Maginet.
No potser la invenció del tal del Maginet, perquè l'Anna encara no hi era.
No hi era, eh?
Però sí la seva història...
Ni el néixer el Club Maginet, tampoc, eh?
Tampoc.
Però la història a través de la família sí que ha anat, no?
Fent-se.
Sí.
I t'ho hauran explicat potser des que eres petita i ja t'ho han anat explicant, eh?
Exacte.
Tu podies saber, per el que dèiem, no?, en primera persona.
Llavors, quan la Roser va venir, llavors, bueno, doncs vam fer una miqueta...
Tampoc no és un gran text, a veure, no pensis que expliquem aquí...
No, simplement és una mica per acompanyar els dibuixos, no?
Perquè realment el que és més important de l'auca són els dibuixos de la Roser.
Vull dir, el text és una miqueta, doncs això, en un principi com va néixer el Maginet,
la màgia aquesta que té sempre set anys,
i llavors ens fa una mica de referència a Sant Magí, anant a buscar l'aigua,
després al... ja et dic, a la Valdufa, que sempre ha sigut una cosa de les més típiques del Club Maginet,
que ajuda els reis quan arriben a Nadal, i què bé, i la seva gran amiga, la Tecleta.
Que s'han fet inseparables, eh?
S'han fet inseparables.
Jo crec que Roser, Anna, els hem de vigilar, eh, aquests dos.
Sí, sí.
Oh, que aquí... i a més, tenint la festa que tenen ara per davant, la Santa Tecla.
A més, a més, són molt bons amics que són... que tenen set anys.
Per això, per això.
Són petitets, encara, encara no.
Però per això que s'han de vigilar, que a veure si després...
Mira, anem per pams, anem per pams, perquè el dia 12, ja ho deia abans, a la presentació,
tenim dos actes, on d'ells ja és el concurs de Valdufa al migdia.
El dia 17, a les 12.
És el dia 17, eh?
Exacte, el dia 17 a les 12 del migdia.
Explica'ns, Anna, un concurs que ja té també la seva solera,
perquè ja fa alguns anys que vau apostar per la Valdufa.
A no me'n podem dir una mica complicat,
perquè, clar, els jocs, depèn d'aquests jocs, s'obliden en el temps,
d'altres van arribant al cap de...
Jo sempre dic...
I la Valdufa la vau tenir vosaltres molt present, no?
Jo sempre dic...
Bé, el concurs de Valdufa ja des de fa dos anys es diu Memorial Àngel Vicient.
Sí.
Evidentment, perquè, a banda d'aquell,
va ser el creador del Club Imaginat,
era un enamorat de les valdufes.
Vull dir, tenia una col·lecció a casa seva
de valdufes de totes menes, mides, maneres...
I llavors, doncs,
ell va fer, potser, que ens engresquéssim amb la valdufa, no?
Perquè és que li agradava molt.
I també te puc dir que,
quan arriba, després de Santa Tecla,
m'assento orgullosa perquè veus els nens
que tornen a tirar la valdufa.
I això penses, bueno,
algun granet de sorran posant, no?
El que sí que és veritat,
que en els temps que corren,
els nens estan molt acostumats a l'immediat, no?
Jo apret un botó i el...
i el nino m'aixeca la mà, el videojoc.
Sí.
Llavors, la valdufa costa, eh?
Que no és tan fàcil.
No, no, que va quedar.
I llavors, això és un exercici una mica de voluntarietat, no?
De dir, la torno a tirar, la torno a tirar fins que em balli, no?
Saga.
I és una cosa que, a més a més,
que s'ha de tenir pràctica,
s'ha d'anar a fer continuadament.
Exacte.
És allò d'arribar i moldre.
A veure, que algú hi haurà que tingui,
a lo millor, la facilitat de poder enrotllar el fil.
i de tirar-la a i que li balli a la primera.
Però normalment no és això.
No acostumem a passar, eh?
No acostumem a passar a aquestes coses.
Anna, això serà a les dotze del migdia?
Com sempre, a la plaça de la Font.
A la plaça de la Font.
Que jo no sé si el terra és bo per això.
Nosaltres portem un terra.
Ara, ara, ara.
Nosaltres tenim una mena de terra així com una moqueta,
bueno, tipus linoleum, una cosa així,
que és més llist.
Perquè se'ns queixaven de que...
Clar, no és tant el problema
que el terra no sigui bo.
És que si la baldufa t'agafa un forat
te pot estar un munt de rato.
I llavors, era al revés.
Se'ns queixaven que si hi havien forats,
si li queia dins el forat
era més fàcil que guanyés l'altre.
I llavors vam dir, no,
posem un terra neutre,
fins i tot donem nosaltres les baldufes,
perquè tothom la tingui igual,
perquè això sí que és
com una mica de cultura de baldufa,
que si una tenen la punta carnissera,
que si tenen la punta rodona
i que si la punta carnissera
balla més que la rodona.
Llavors, per evitar aquests problemes,
que ja no és tant la categoria de petits
que donen aquests problemes,
que és la categoria de grans.
Ja, m'imaginava.
I llavors donem a tothom
la mateixa baldufa,
tothom tira amb el mateix tipus de baldufa
i així ens evitem aquests problemes.
Així, mira,
tothom juga amb les mateixes possibilitats
i aquí és on allò que dius
cada maestro i jo tiene su librillo
i a veure quin algun dels mestres,
clar, la persona que sap
i que ha estat assajant
o ha estat fent i provant a casa
i vinga i intentant-ho,
no s'arriba un moment
que tot això té el seu resultat, no?
Sí, sí.
I a més a més es veu, vull dir,
i els que tiren una passada
són la gent gran.
Sí, no?
Que té l'autèntica fòbia.
Exacte.
Una febre amb la baldufa.
Però anem a la tarda
perquè a la tarda també hi ha coses.
I això a la tarda
t'ho ha d'explicar la Roser.
Roser, a veure,
a la tarda,
a dos quarts de sis de la tarda...
De sis, de sis.
Es fa a dos quarts de sis de la tarda
a l'estamp de les festes
a la Rambla Nova
es fa la presentació
d'aquesta auca del Maginet.
Com serà aquesta presentació
per a la gent
que ara mateix s'estigui sentint
i dir, mira,
jo m'ha tancaré.
Què és el que fareu?
Com es fa la presentació?
Doncs, bueno,
encara s'ha d'acabar de parlar una mica
però, de moment,
doncs,
vindran dues nenes
que toquen el set de jamells
que formen part de la seu home
que és la Cristina i la Raquel.
Vindran, pot ser,
com us puguin aconseguir,
també un timbal
i llavors serien tres
i, doncs,
llavors,
la xacleta
en guany,
l'any passat
li va trucar
a Maginet
a encegar a la Nina
la xacleta,
doncs en guany
és
la xacleta
que encegarà
la làmina
que serà
enmarcada
a Maginet.
Molt bé.
Abans suposo
que parlarà
l'Anna
parlaré jo
i, bueno,
m'agradaria molt
que els perdits
de la xacleta
del Cap Gros
vinguessin,
que és la Sandra Coloma
i l'Agustí Mallol.
Però ja els heu trucat,
no perquè vinguin,
seguríssim.
Bueno, això se'n cuida l'Anna.
Això l'Anna
jo, això me'n cuido jo.
I ara les demà
està dient que sí
amb el Cap,
que és una de les coses
que segur que passaran.
I com encara teniu temps,
encara es pot fer alguna cosa.
Llavors,
a l'Ansega,
doncs, bueno,
tocaran aquestes nenes,
doncs tocaran
doncs el que elles vulguin,
menys a una,
que sóc a l'Anna
ja deu estar
pensant quina és,
que serà el moment
de l'Ansega,
doncs que està obligada.
Sí.
A veure, a veure.
No la diem
perquè si algú ve
d'una persona així
de la nostra edat,
bueno,
més de la meva
i de l'Anna,
però la meva ja
ja estic una mica allà,
doncs,
és una música,
bueno...
És molt entranyable,
si l'hi veus.
Que tens a dins.
D'acord.
És una música
del Maginet
molt entranyable.
Ai.
Anna, ja està,
ja està.
A veure,
pensem al ràdio,
pensem al Maginet,
pensem...
Jo no he dit res.
Als sintonies.
Jo tampoc.
Música,
i és el 50 aniversari
del Maginet,
l'auca del Maginet,
no ho sé,
no ho sé,
no ho sé,
no ho sé.
No ho sé,
no ho sé,
no ho sé.
Sí,
doncs,
tirareu caramelos
als nens i...
No, no,
ja veig que ens posareu
en situació
i això m'agrada moltíssim,
eh?
I clar,
que sigui una bona presentació
a l'auca,
l'auca es podrà trobar
a l'estamp de les festes,
allà es podrà aconseguir?
Sí,
es podrà aconseguir
el preu de 5 euros.
Fantàstic,
molt bé.
I llavors,
doncs,
recordar també
que hi ha l'altra auca
de la tecleta,
que també està a 5 euros,
i hi ha també,
vull dir,
que ja l'estamp venent,
l'any passat
va ser uns medallons
de la tecleta,
en guany,
doncs,
hi ha aquests medallons
que poden ser
amb agulleta
o penjar-se el coll,
en guany,
doncs,
ja es imaginés.
Molt bé.
I una altra cosa
que no sé si,
a veure,
l'any passat
ens vau dir
que les nines
de la tecleta
estaven numerades
i era una cosa
de col·leccionisme.
Jo no sé si
per en guany
s'han pogut fer
alguna tongada més
de nines,
també es podran trobar
a l'estamp.
Sí,
s'ha fet la segona sèrie
que ho pots brodar
amb una cameta,
segona sèrie,
i s'ha fet
de les 68
a les 120,
60 nines.
Veus,
i també és una cosa,
recordem,
que és una cosa única
de col·leccionisme
i que ara mateix,
comptant amb les
de l'any passat
i comptant amb aquestes,
hi haurien 120 tecletes,
exclusivament.
Sí, sí.
O sigui que podeu trobar-los
a l'estamp de les festes
i que allà
ho podreu atensar-vos
i allà us donaran
tota la informació
que necessiteu al respecte,
no?
Sí, sí.
Bueno,
allí estàs posada,
que me van preguntar
si la podíem treure
de la capsa
perquè no es veia bé
i la vaig obrir
i està posada
sense la capsa
i després,
doncs,
hi ha en diverses cendes,
com és Casa Padrell
que n'han posat
quatre,
que els vaig dir,
bueno,
les vaig portar ja
per col·locar-les
d'aquella manera
i està al rededor
d'una...
D'un pastís.
D'un pastís
que també vaig fer
que posa
el 50 aniversari
del Club Maginès.
Molt bé.
I a dalt
hi ha un pòster
amb els dos nans.
També,
a la llibreria
de Gerà
me l'han posat
a una moneria
a dalt d'un columpi.
Anna!
És una monada.
A casa,
a la decoració
de Miquel
no sé com
me l'han posat
perquè n'han posat
una també
i també
a l'Àfo
també en tenen una.
Ah, molt bé.
Veus?
Una miqueta cuidant
també i a més
una manera
també de fer-se
una mica de publicitat,
no?
Sí, sí.
Vull dir,
la gent
els incansar
també que s'hi postis.
Ah, no,
lògic, lògic.
Però, Roser,
amb el teu permís
hem de traslladar-nos
ja el dia 24
perquè, com sempre,
anem malament de temps.
El dia 24
perquè tenim també
un acte a les 6 de la tarda
i és un acte
també molt maco
als Jardins de la Reconciliació
en el qual es fa
la festa salada
d'animació infantil.
Això de salada,
Anna, explica-m'ho.
A veure,
és això de la festa salada
que és per commemorar
precisament
el 50è aniversari
del Club Maginet.
Sí,
a veure,
espera, espera.
Està buscant la xuleta
com jo.
68.
Vagin a 68.
D'acord, gràcies.
Sí, ho tenia preparat.
Ja ho sé per això.
És que t'he vist, eh?
Ho tenies,
estaves acabant de llegir.
És que les lletres
les fan molt petites
i les que no portem llaires...
A veure,
és que la companyia
es diu
Farem Salat,
però això és la festa salada,
Anna.
D'acord, d'acord.
Què dic?
Festa salada,
animació infantil,
diguem alguna cosa més
que ens has d'explicar.
Doncs sí,
a veure,
nosaltres,
a veure,
el Club Imaginet
va néixer el desembre.
Llavors,
ens vam plantejar
que el desembre
cadascú a casa seva.
I llavors,
era una mica complicat
celebrar res i això.
Llavors,
ens vam dir,
bé,
50 anys són tot l'any.
I llavors,
doncs,
ho celebrarem ara
per Santa Tecla.
Ho vam dividir
en dues parts,
no?
Una part,
que és aquesta,
la sis,
a la part infantil,
que és,
al cap i la fi,
el Imaginet,
el seu nen,
i sempre ha estat
dedicat
al món infantil,
llavors,
vam pensar
que era
una bona...
Una bona pensada.
o sigui...
Sí,
una bona festa.
Llavors,
ens farem
aquesta festa infantil,
que hi haurà sorpreses.
O sigui,
jo us recomano...
Òbviament,
no m'explicarà,
hi haureu d'esperar
fins al dia 24.
Fins al dia 24.
Òbviament.
Fins al dia 24.
Hi haurà sorpreses
en aquesta festa.
D'acord.
i després,
hi ha l'altra part,
que es fa a baix,
el Parc del Maginet,
que és,
diguéssim,
una mica més institucional,
i una mica més
per a la gent gran.
És a les set de la tarda,
i llavors,
és més que res
per veure i convidar,
sobretot,
si me deixes des d'aquí,
convidar tota la gent
que ha tingut a veure
amb el Club Maginet
durant aquests 50 anys,
ens agradaria
que estéssiu amb nosaltres.
És una festa
per celebrar
el 50 aniversari
i donar les gràcies
a tothom
que ha col·laborat
amb el Club Maginet.
El que passa és que,
bé,
és això que dèiem,
jo sóc més petita
que el Club Maginet,
i també vaig entrar més tard,
bé,
vaig entrar quan tenia 18 anys,
no massa,
molt tard,
molt tard,
tampoc, eh?
Però, clar,
hi ha molta gent
que s'empera en la memòria,
no?
Llavors,
hem optat
per aquesta fórmula,
no?
Dir-ho al programa
de festes,
dir-ho als mitjans
de comunicació,
i dir que no es convida
ningú personalment.
I que vinguin tots.
Que vingui tothom,
tothom,
de veritat,
que ens agradaria
retrobar,
jo què sé,
hi ha gent que fa molts anys
que no hem vist,
ens encantaria
trobar-nos tots
allà al Parc del Maginet,
ojalà no hi capiguéssim.
Tant de bo, sí.
perquè
ens agradaria
trobar-vos
a tots,
a tots els grans,
els més petits,
els de la nostra edat
amb els nens,
els de,
amb els fills,
vull dir,
trobar-nos una miqueta
i recordar,
no?,
la nostra relació
amb el Club Maginet.
Llavors seria...
Són moltes la gent
que ha tingut la relació
amb el vostre club,
és veritat.
És que ha passat
moltíssima gent.
Llavors,
si feies les invitacions
i te deixes amb algú,
m'hagués dolgut molt.
Llavors,
segurament
m'hagués deixat gent,
perquè,
malauradament,
com no podem comptar
amb l'Àngel,
que era qui realment
era la nostra
memòria històrica,
llavors,
a mi se'm feia
una muntanya,
no?,
no convidem a ningú personalment,
a la gent,
quan la vaig trobant pel carrer,
li dic,
ei,
ja vindràs,
bueno,
quan el dia 24
fem la festa,
t'espero,
ja així,
no?,
més el boca a boca
que no pas
el fet de convidar personalment.
Doncs ara,
si et sembla,
recordem una altra vegada
que serà el dia 24,
importantíssim,
un a les 6 de la tarda,
la part,
podríem dir,
més dedicada a la canalla,
que serà
als Jardins de la Reconciliació,
i després,
ja a partir de les 7 de la tarda,
al Parc d'en Maginet,
que allà serà,
podríem dir,
la part més seriosa,
no?,
més seriosa,
sí,
exactament.
I que també,
no sé si l'Anna està molt nerviosa
per tot això,
però, clar,
són coses que encara
que quedin en el calendari
sembla que estiguin
més o menys lluny,
de seguida,
no queda res a prop,
no?
No queda res,
perquè el dia 17 és aquest dissabte
i el dia 24
és el dissabte que ve,
tot això va molt de pressa,
no?
Sí,
i les coses s'han d'acabar de preparar
i estàs allò una mica angoniosa,
però ben.
No,
però anirà tot bé,
això ho desitgen des d'aquí,
i com deies,
Anna,
des d'aquí l'invitació
a tota la gent
que ha tingut a veure
per poc que sigui
amb el Club Maginet,
exacte,
encara que només hagin col·laborat
un dia,
una hora,
una estona,
però ens agradaria molt que,
perdó,
que la gent estés amb nosaltres,
no?
Que tota aquella gent
que en algun moment
de la seva vida
s'ha sentit vinculat
al Club Maginet,
que ens vingués a veure,
no?
I que pogués-nos retrobar tots.
Doncs queden més
que convidats
a tota la gent
ho fem extensiu,
a tothom que ens estigui sentit,
i que si no heu tingut
alguna cosa a veure,
però us agrada molt
el Club Maginet,
us agrada,
us entendreix
el Maginet
quan el veieu sortir
pels carrers de la ciutat,
per les festes
o algun moment puntual
que potser l'heu vist,
veniu
i participeu
de la festa,
que per això estem.
I a més a més,
ja estem preparant
un canó
amb fotos,
estem escanejant
les fotos
de l'any
de la Picó,
o sigui que igual
si veniu us podeu veure
amb una foto
d'aquelles antigues
i dir,
mare de Déu,
que jove que era,
o directament a ells,
no potser amb algun familiar,
amb algun amic,
que sempre també ens agrada,
no?
Perquè és una cosa
més personal,
és una cosa
que ens toca més
de fer.
Doncs Anna,
moltíssimes gràcies,
també saludem
a la Roser,
Roser,
moltes gràcies,
moltes gràcies a tots.
Fins la propera,
jo ja compto amb vosaltres
de que anà l'any vinent,
eh?
D'acord.
L'any vinent,
perquè aquestes dates
tornem una altra vegada,
amb l'Anna i amb la Roser,
a veure si ho podem fer, eh?
I amb una cosa nova,
ja serà el 51è aniversari
del Club Imaginat,
però segurament
que el concurs de Valdufa
no se'ns escapa, eh?
No se'ns escaparà.
Ja t'ho dic ara.
De nou,
gràcies a les dues
i fins la propera.
Vale.
Adéu-siau.
Adéu,
bona tarda.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.