Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Analitzat durant els propers minuts i entrant una mica en detall
d'una de les notícies més destacades de la jornada,
notícia destacada dels informatius de Tarragona Ràdio
i de la premsa local.
Les excavacions a Cala Gapitu,
les excavacions arqueològiques que s'estaven fent
des de fa mesos a Cala Gapitu,
han posat al descobert una volta romana
que donava accés directe al fòrum provincial de Tarracó.
D'això en volem parlar durant els propers minuts
amb l'arqueòloga municipal Imateixell
perquè ens expliqui de la manera més planera possible
el que suposa aquesta troballa arqueològica.
Imateixell, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que res us ho esperàveu o ha estat una sorpresa?
Trobar-la en aquest estat de conservació ha estat una sorpresa.
Trobar-la en si també, intento explicar-me.
Qui coneix la maqueta veurà que ja està reproduït aquesta volta,
aquest accés que es feia des de fora a dins de la plaça de representació,
al fòrum provincial, d'acord?
El que passa que era una cosa que s'havia intuït per paral·lelismes
amb altres projectes imperials de l'imperi romà que podria existir.
Es va posar perquè una maqueta ha de ser didàctica.
Clar, trobar-ho com ho hem trobat al lloc sí que ens ho podíem esperar,
però amb l'estat de conservació que està, la veritat que no.
Està sencera. Està pràcticament sencera, simplement tocada,
afectada per el que serien les fonamentacions de l'arcada
que veiem a la volta del Pallol, a l'entrada de la volta a la maqueta,
i afectada per algun forat que s'ha fet en època medieval i moderna
per tirar-hi runa dins.
Però, vaja, està perfecta.
Molt bé.
Perquè la gent ens entengui, doncs, el que heu trobat és una volta
d'unes característiques similars a la de la volta del Pallol,
que està allà al costat, on hi ha la maqueta...
Ah, això mateix.
Precisament que es reprodueix com era la tarracó d'aquell moment.
Sí, com la volta de la maqueta, com la volta llarga del cir,
però dimensions diferents i usos diferents, també,
o amb algun similar.
M'intento explicar.
S'heu d'imaginar que aquesta volta, d'acord,
anava per un nivell inferior que la que coneixem de la volta del Pallol.
D'acord? Per què? Perquè la gent arribaria a un punt de la plaça del Pallol,
el que nosaltres coneixem com a plaça del Pallol,
venint del circ, d'acord, i es podria redistribuir.
Podria anar cap al porticat, que teníem a la plaça del Fòrum, d'acord,
a què? A les oficines administratives de la capital, de la terraconense.
Podria anar per sota la volta, que ja coneixem de la maqueta,
per qüestions de servei o pel que fos, d'infraestructura,
i ara sabem que també podia tirar directament cap a la plaça,
passant per sota d'aquest porticat.
Què és un porticat? A veure, un porticat,
imaginem-nos qualsevol plaça, que tenim un porticat
perquè la gent no li toqui el sol i no es mulli quan passa.
Doncs això és el mateix, d'acord?
El que passa és que aquí ens hem d'imaginar oficines i tal.
No sabíem que aquest accés existia,
encara que hi hauria probabilitat, d'acord,
i, clar, és molt, molt, molt important,
tant científicament i jo crec que museísticament.
Clar, perquè aleshores, si es troba en tan bon estat,
quin interès o com es pot explicar
o com es conservarà aquesta volta que heu trobat?
La volta se conservarà sencera.
I tenim una sort.
La sort és que la volta està soterrània,
que part de la volta està aprofitada
per haver-se construït Cala Gapitu,
el Beateri, que nosaltres diem Cala Gapitu,
el Beateri és el Sant Domènec,
i això vol dir que no quedarà afectada
ni deixaríem que s'afectés
pel projecte que es portarà a terme el Beateri.
Però és que encara tenim més sort.
Segurament, l'accés,
un dels accessos que tindria a la volta,
una entrada i una sortida,
queda fora del propi Beateri.
És a dir, més o menys,
que és el que estem mirant en aquests moments,
més o menys davant de la volta del Pallol.
Aquella mena de receptacle que tenim
abans d'entrar a l'edifici de la Maqueta.
Què vol dir això?
Que l'accés a aquesta volta pot ser independent
a si estem fent obres a Cala Gapitu,
si estem fent qualsevol cosa,
i a tots els usos, evidentment,
i funcions que se destinaran l'edifici
promocionat pel PIPA.
Clar, però aleshores, la volta,
tenint en compte que l'heu trobat en tan bon estat,
canvia d'alguna manera el projecte,
les intencions que hi havia per donar-li a Cala Gapitu
una dimensió sociocultural pel barri?
No, augmenta.
Aumenta el que seria el valor de l'edifici.
A veure, era conscient, jo crec,
que des del propi gerent del PIPA,
els càrrecs polítics, els càrrecs tècnics,
que hi trobaríem, i perdoneu la paraula,
fato arqueològic, és que ho sabem,
tenim el porticat darrere, d'acord?
I, per tant, per això s'ha fet aquesta feina prèvia.
Què tenim?
És a dir, no fem allò que estem acostumats,
ara hi ha menys, no?
Fem un projecte, independentment del que tenim allà,
i després, quan comencem a ejecutar el projecte,
ens trobem totes les dificultats,
no arqueològiques, sinó també estructurals, a vegades.
Jo crec que, en aquest cas,
el que s'ha fet és que ja portem un any treballant,
intentant entendre com és aquest edifici,
conjuntament amb els arquitectes,
per donar als arquitectes,
a l'equip multidisciplinari,
i dir, senyors, hi ha això.
Quins canvis pot haver?
Canvis que no són de cap mena complicats.
Si més a ficar l'ascensor,
on estava previst, que era l'entrada i a la volta,
doncs el posarem més allà.
Com ja coneixem l'espai,
o sigui, no perdrem cap valor.
Al contrari,
jo crec que s'han recuperat
i s'han guanyat molts valors.
Les dimensions de la volta quines són?
És a dir, són similars a les de la volta del Pallol,
que ja coneixem?
Més petita, més petita.
Penseu que segurament és un excés de servei,
de persones.
Allí no passaria, diguéssim, un patrici.
Són coses d'infraestructura
de la plaça de representació.
Les dimensions són exactament 14 metres d'allargada
i dic per què és exactament.
A banda que ho hem pogut mesurar amb un làser,
perquè penseu que ara, no sé si se'm surtin fotografies,
es veu que està tota farcida de terra,
la majoria.
A banda que ens coincideix
amb aquest podi que us he comentat.
És a dir, el podi seria
la plataforma on s'alabaria
el porticat.
Per sota, aquest podi, perdó, fa 14 metres
i, evidentment, l'accés fa 14 metres.
Perquè on comença el podi,
exteriorment s'obre i surt a la plaça,
on acaba el podi, 14 metres.
I d'amplada aproximadament són uns 3 metres i pico,
almenys amb el lloc que hem pogut fer uns sondets
per anar a buscar
el que nosaltres coneixem,
cota de circulació,
és a dir, el terra,
per passejar-s'hi.
Està en tan bon estat la volta
que és simplement qüestió, entre cometes,
de netejar-la i ja està?
I poca cosa més?
Vull dar-la, d'acord?
Treure-li el paradat
d'un el jup modern contemporani
que es va construir,
i després ficar-li, perdoneu que ho digui així,
quatre pedaços
als forats que vam fer
posteriorment a l'Època Romana
per aprofitar-ho,
per omplir-ho,
com a lloc de desbrussar,
en aquest cas,
terres i endròmines que no servien.
És simplement arreglar
aquests quatre pedaços.
El que és una mica més complicat
és l'accés des de fora.
Perquè, clar, ens coincideix,
com us he dit abans,
en el lloc on es va construir
aquesta arcada tan típica
de la plaça del Pallol.
Solucionar una mica
com podem entrar i tal.
Però és que,
o sigui, la volta ens hi està intacta.
Quina explicació li doneu
als experts, als arqueòlegs,
haver trobat una volta
tan intacta,
tan ben conservada?
Com creieu que ha arribat
en tan bon estat al segle XXI?
Us ho he explicat
amb el que portem parlant.
Que se va aprofitar.
es va aprofitar,
sobretot per fonamentar
l'edifici actual
de cada capítol,
la façana.
Què vol dir això?
Que, sense ser ells conscients,
o sí,
es van trobar aquella volta,
la van considerar
que aguantava bé
el que havien de construir
a damunt
i, per tant,
no la van alterar.
Si, per exemple,
allà hi haguessin decidit
que tenien que fer
un soterrari pel que sigui,
segurament
l'havessin afectat.
d'acord?
Al quedar-se
amb un edifici
com un beateri,
un després,
amb usos posteriors
que no han hagut
afectacions al subsol,
ha sigut,
doncs,
la sort
que no ha estat
afectat.
Per què?
Perquè ha estat,
d'alguna manera o d'altra,
reutilitzat sempre,
encara que sigui
per recolzar-hi una façana.
Aquesta troballada a la volta
en tan bon estat,
canvia o modifica
el vostre plantejament
de les excavacions
que esteu fent
en aquella zona?
El plàning de treball,
home,
sí,
ho ha variat bastant,
la veritat,
i sobretot
amb el treball conjunt
amb els arquitectes,
el que us deia,
reubicació de ascensors,
i clar,
a veure,
no cal ser molt sensible
al patrimoni,
perquè quan veus això,
dius,
val la pena,
per exemple,
pensar
en un gran rabador,
a Calagapitu,
al centre cívic
de la peralta,
el que serà
des del PIPA,
d'acord,
donant-li valor
a totes aquestes restes
arqueològiques.
nosaltres,
l'arqueològ,
bueno,
jo mateixa,
i l'equip de treball
que està allí
adjudicant totes les feines,
doncs,
setmanalment,
els hi passem
als arquitectes
tot allò
que seria interessant
i que serà,
doncs,
introduït
al projecte.
Què vull dir
en tot això?
Doncs que,
per exemple,
l'església
de Calagapitu,
l'església
del Beateri
serà excavat
en tota la seva extensió
perquè sabem
que tenim
un tros de volta,
sabem que tenim
el final del podi,
tenim una claveguera
que funcionava
amb el podi
i abans
de transformar
aquella sala
en sala
de projeccions,
de conferències,
els mateixos arquitectes
han volgut dir
anem a obrir-ho tot,
d'acord,
i a veure
què deixem vist
o no,
sempre vinculat
i conjugant
amb aquell ús
que se li donarà
contemporani.
Però aquesta decisió
ja s'havia pres
abans
a trobar la volta
en demor ha estat.
Sí, sí, sí.
És a dir,
que d'alguna manera
el que heu trobat ara
no modifica
el plantejament
de dir
ara anem a fer altres...
No, no, no.
Anem a excavar més,
anem a buscar altres coses.
No, no, no, no.
Això ja ho tenim
tot a pamat
entre altres coses
perquè
el gran espai arqueològic
que ens podia aportar
més complicacions,
d'acord,
és el pati.
I el pati
ja es va excavar
des del mes de maig
fins al mes de setembre
aproximadament
de l'any passat.
Sabem les estructures,
sabem la potència arqueològica
i estem treballant conjuntament
per, evidentment,
posar-les en valor,
que Cala Gapito
no perdi els seus usos
i, a més,
que sigui un espai
turístic
important.
els arqueològics
ho satisfà especialment
haver
obtingut
aquesta troballa?
Home, sí,
a veure,
no ens enganyem,
vull dir,
hi ha aquell punt
d'orgull
i de vanitat,
a veure,
que t'assur.
El que passa és que l'altre dia
em preguntaven
i què sents?
Doncs mireu,
jo el que sento més
i potser això
no ho sé,
no quedarà molt bé,
però és el fet
d'haver entrat allí
després i pensar
fa segles
que no entrava ningú aquí,
no?
Estic tocant una cosa
que van construir
fa 2.000 anys,
d'acord,
i tornem a recuperar-ho,
no?
És aquell fet
de dir
una gran satisfacció personal,
no?
Però a més professional.
Per què?
Perquè comentàvem
posar amb Lluís Pinyol,
el col·lega,
no?,
arqueòleg,
que ell va ser
qui va assessorar
la maqueta,
el vaig trobar ahir,
li vaig dir,
Lluís,
felicitats,
em va dir,
i per què?
Dic, home,
perquè va esplasmar
a la maqueta
la idea
que podríem tindre
una volta així,
nosaltres l'hem ratificat,
d'acord,
però tu la vas fer,
no?
O sigui,
això de la ciència
va avançant.
Avui podem dir
que aquesta volta
servia per una cosa
i demà avançarem
i direm,
no servia el que vam dir,
però sempre estem avançant
en la ciència,
aquesta és la més satisfacció.
I ningú s'ha de sentir
als davants
que és que esborren
el que jo he dit
i van parlant al costat,
no, no, no,
sempre la ciència
ens va sumant,
no?
I jo crec que hi ha
una més gran satisfacció,
a més,
que l'arqueòleg,
en aquest cas,
l'arqueologia
li pot donar
tants valors
a la ciutat
que és impressionant.
Estàs donant
a tot servei,
a tot nivell,
no?
Un nou espai
de museolització,
un nou espai
de recepció
de turismes,
de turistes,
si hi ha turistes
hi ha moviment ciutadà,
si hi ha moviment ciutadà
tenim hotels,
saps?
És allò que dius
tots estem treballant
per un mateix,
no?
No quedar-nos
a la nostra parcel·la arqueològica
d'ara farem un article,
ens anirem a un congrés
ho presentarem
i que feliços.
No, no,
introduir-ho i tot
d'aquest moviment,
no?
Per què ha de servir
l'arqueologia, no?
El fill d'això,
el que comenta
l'Imateixell,
és important també
per a l'arqueòleg
obtenir una troballa
tan important
i en tan bon estat
davant d'alguns ciutadans
o col·lectius
que poden pensar
quant de temps
porten allà
amb aquelles obres,
amb aquell cartell
que diu
que allà hi haurà
un centre sociocultural
a la part alta
i no avancen les obres, no?
Potser,
quan s'explica,
és que hem trobat això,
dona la satisfacció
professional i personal
de dir,
bé,
per això portem tant de temps
amb les excavacions,
la veritat és que sí,
per això una banda
i l'altra també
explicar
que per exemple
totes aquestes tasques
que s'estan fent prèvies
amb volta
o sense,
minimitza,
encara que no ens ho creguem
a primer terme,
minimitza
el temps
i els diners.
Per què?
Perquè si aquesta volta
la trobem
quan ja tenim assumit
per dir una tonteria
que l'ascensor ballar
què vol dir?
Que ja tenim l'ascensor
que ja tenim
contractat
allò
has de canviar
el projecte
has de canviar
l'execució
has de canviar
el tipus d'ascensor
que és més car.
És això?
El tema és aquest?
Clar,
jo ho entenc.
Vull dir,
quan estan davant
de casa teva
i porten un any
fent excavacions
jo ho entenc.
però després
la cosa
és tan preventiva
que avacions
són tan preventives
que el projecte
va abordat.
És que és així.
Des del punt de vista
del gran públic
aquesta pot ser
una de les troballes
arqueològiques
més importants
dels darrers anys
de Tarragona
o no?
Sí, a veure...
Potser pels experts no,
per això ho he preguntat
des del punt de vista
de ciutadà de carrer.
Sí, jo crec que sí.
Perquè a veure,
el ciutadà de carrer
el que fem
és identificar
la gran descoberta
amb volum.
D'acord?
Vull dir,
i aquí el tenim,
el volum.
Tenim una volta
que podrem transitar
amb un 14 metres avall.
D'acord?
Ha hagut altres
descobertes
arqueològiques
molt importants
però que el seu estat
darrersament
sol hem entès
els propis
arqueòlegs
i que és difícil
de transmetre.
Quan entrem
en el diàleg
què s'ha de conservar,
què no s'ha de conservar,
etcètera.
Però en aquest cas
jo crec que a nivell ciutadà
és importantíssim.
això i el temple
i jo crec que
és una de les dues últimes
notícies més importants.
Ja que cita el temple,
parlant de les excavacions
que s'han fet
en els últims mesos,
ara n'hi ha algunes altres
importants
que potser pel gran públic
tampoc no siguin notícia
o no estiguin presents.
S'estan fent excavacions
on creieu vosaltres,
els arqueòlegs municipals,
que es poden trobar
alguna cosa interessant?
Bé,
està previst,
sempre ara estem treballant
amb el segon conveni
de la catedral,
d'acord,
per ampliar el tema
de les excavacions,
s'està treballant.
És a dir,
hi haurà una segona fase?
Primer hem de firmar
el conveni,
d'acord,
i en principi
les voluntats
és que sí,
d'acord?
I això serà,
jo crec,
poder augmentar
la informació
de com funcionaria
el recinte d'oculta
d'època romana
i després també
hi ha un espai
que potser ja els coneixem,
que és el que nosaltres coneixem
com la reserva arqueològica
del carrer Ibiza,
la continuació del carrer Ibiza
davant de Tabacalera.
Allà ja portem fetes
tres campanyes,
estem en aquest moment
en la fase d'elaboració
de la memòria,
la memòria és l'escrit
que ha de recollir
tot el que està
amb l'excavació
i ja hem començat
a treballar
a posar damunt la taula
amb els companys
de l'Ajuntament,
els arquitectes i tal,
a veure com hem de
no museitzar,
integrar aquell espai
al ciutadà.
Perquè abans que resim,
allà què s'ha trobat?
Què heu trobat?
Tenim el famós
camí de la Fonteta.
Què és el camí de la Fonteta?
Expliquem-ho a l'audiència.
És una via romana
que passava per allà
i alguns que tinguin memòria
se'n recordaran
de la font dels jaons,
que passava pel costat
de la font dels jaons,
que havia en casa
segons l'època
de banda i banda
i segons l'època
morts
i segons l'època
altres construccions,
que es va
fossilitzar
amb els anys.
Què vol dir això?
Que en època medieval
continuava
aquesta via,
d'acord?
En època moderna
també,
fins que
la gent gran
recordarà
que aquesta zona
de davant de Tabacalera
hi havia
magatzems,
etcètera,
encara havia el record
del camí de la Fonteta.
Què vol dir això?
Que nosaltres
hem recuperat
aquest camí
i que banda a banda
hem anat trobant
la majoria de coses
són mausoleus
enterraments
d'època romana.
Clar,
això ens va,
ja ho coneixíem,
que tenia que passar per allà,
però ens va de perles.
Per què ens va de perles?
Perquè jo també volem
que sigui
un espai
de pas,
vull dir,
que quan tu arribis
a Francesc Bastos
puguis passar
cap a Tabacalera,
cap a direcció Tabacalera,
cap a direcció riu,
puguis passar per allà,
que no sigui
unes restes
arqueològiques
estancades
que veiem
des d'una raixa
o obertes
allò
amb un horari.
No, no,
volem que la gent
hi transiti,
sigui un pas.
I això és el que s'ha de fer ara,
el projecte
per transitar
i com es farà
o quina idea n'hi ha?
Home, a veure...
Això ja no depèn
de l'arqueòloga.
L'arqueòloga
dona idees
i dona
el material,
diguéssim,
què es pot construir.
La idea, diguéssim,
base,
base,
que hem parlat
amb els arquitectes
i tal,
és aprofitar
el propi camí
de la Fonteta
per fer
un camí nostre.
Com?
Doncs segurament
en passarelles elevades,
alguna cosa així,
o sigui,
no perdre l'essència
del que ja va ser
des del segle II abans de Cris.
Aquesta és la illa.
I la parla arqueològica
ja s'hauria acabat
després de les tres fases
que has comentat
o encara s'hauria de...
Encara tenim.
Ara el que hem fet,
vam marcar,
com ens van començar
a sortir tot el tema
d'inomacions,
de cementiri,
perquè m'entengueu,
haguéssim pogut començar
allò que fem
els estudis antropològics
i tal,
obrir les tombes,
excavar-les...
I van dir,
no,
nosaltres anem a veure
el que hi ha
i segons el que s'hagi de fer,
ja acabarem.
És a dir,
jo crec que segurament
amb aquesta funcionalitat
de pas actual,
el que sí farem
és recuperar
la fase cementerial romana.
I això voldrà dir
excavar
i desinomar
d'acord
els enterraments
per treure més informació
i, evidentment,
sempre fa falta
una fase
molt important
en un llaciment
que queda a l'aire lliure,
que és la conservació.
S'han de rematar murs,
els taluts
s'han de consolidar
perquè no baixin aigües,
etcètera, etcètera.
O sigui,
no és sol
l'excavació arqueològica,
sinó que també
és conservar
tot aquell espai
i un manteniment posterior.
I tot això
s'explica ara
acompanyat
de les passarel·les
que comentaves,
el sistema
que es decideixi.
Hi haurà
una certa
musealització
de l'espai?
Sí, sí, sí,
això és.
La idea és
de crear
aquesta
continuïtat
arqueològica
turística.
La gent
es queda
a la part alta,
és on és
la concentració,
però s'estan
recuperant espais
que ja t'estan
acompanyant
a anar cap al riu.
I si
es torna
a obrir alguna vegada
l'Anacopos
és paleocristiana
o tenim
el museu arqueològic
com es creia
que tindria
que anar allà,
doncs clar,
tens un circuit brutal.
Sí,
perquè recordem
que el camí
de la Fonteta
va parar justament
a la part del darrere
del gran edifici
de la Tabacalera
i al costat
de la necròpolis
paleocristiana.
En fi,
avui hem parlat
d'arqueologia,
sobretot d'aquesta
troballa tan important
a Cala Gapitu
i hem aprofitat
amb l'Inma Teixell
perquè ens expliqués
també aquesta zona
d'excavacions
del camí
de la Fonteta.
Inma Teixell,
arqueòloga municipal,
moltes gràcies
per les explicacions.
A vosaltres.
Per aquesta forma didàctica
d'intentar-ho explicar
als ciutadans
que sempre és tan interessant.
Gràcies i fins la propera.
A vosaltres.
Bon dia.