.
Les 10 del matí i 11 minuts amb aquesta sintonia,
la sintonia de les eleccions, aquí a Tarragona Ràdio.
Volem avui, en l'últim dia de campanya,
fer algunes anàlisis, alguns comentaris i valoracions
de com ha anat aquesta campanya electoral
i també d'aquest moviment que ha sorgit
en diferents ciutats de l'estat espanyol
i que també ha arribat aquí a Tarragona,
amb concentracions les quals, per cert,
han estat prohibides per la Junta Electoral Central
a partir de la propera mitjanit.
Així que saludem aquest matí aquí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio, Carles Avelló,
el director del diari Gratuit Més.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el Francesc Domènech,
el director de Canal Reus Televisió.
Francesc, bon dia.
Bon dia, bona hora.
I a través del telèfon podem saludar
Javier Avelló, director de la televisió pública
de Tarragona, TAC12.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Començo per tu, si et sembla bé,
començo per tu, si et sembla bé,
i començo parlant del fenomen aquest dels indignats
que ha sorgit en diferents ciutats de l'estat espanyol,
que arriba també a Tarragona amb diferents concentracions
a la plaça de la Font i que potser tindrà data de caducitat
la propera mitjanit.
Quina reflexió et porta aquest moviment espontànic
que ha sorgit aquests dies?
Home, d'entrada, em porta moltes reflexions i diverses, no?
Espero que també porti reflexions a les persones
a les quals van dirigides aquestes concentracions, no?
No ho sé, la veritat és que no sé fins on pot arribar això
i quina continuïtat pot tindre més enllà,
ja no d'aquesta mitjanit, sinó més enllà de la mitjanit del diumenge,
per tant, a partir del 23 de maig, no?
Però, si més no, crec que és un crit d'alerta,
passi el que passi a partir del 23 de maig,
és un crit d'alerta que alguns haurien d'estar pendents,
si està clar.
I què pot passar a partir de la decisió de la Junta Electoral?
Bé, és complexa,
perquè les persones que han de prendre decisions
a partir d'aquestes decisions de la Junta Electoral
tenen un marrón, i perdonem l'expressió,
bastant considerable, no?
Donar ordres de desedutjar,
bàsicament estem parlant de la Porta del Sol
i potser de la plaça Catalunya,
perquè el cert és que aquí Tarraguenà,
el moviment de moment té la força que té, no?
Però en aquests llocs on veritablement estan concentrant
aquest important nombre de persones,
no ho sé com acabar això,
perquè és molt difícil buidar una porta del sol,
com estem veient aquests dies,
i me'n vaig despertar a la visió plena de gom a gom.
Sí, sí, segurament és una situació complexa
amb la qual hauríem de fer front a les autoritats.
I d'altres coses perquè són autoritats,
perdó, és autoritats que l'endemà van a les eleccions.
Sí, sí.
Carles, com ho veus, tot aquest fenomen?
Bé, jo crec que es materialitza d'alguna manera
el que hem anat veient a les últimes eleccions.
Vull dir que hi ha gent que ja estava desencissada,
que no anava a votar, o votava en blanc, o votava nul,
ara hi ha hagut un moviment
que ha creat aquest sentiment, l'ha posat al carrer.
El que passa és que és un tema complicat,
sobretot perquè es produeix dos dies abans
o tres dies abans de les eleccions,
i com deia el Xavier, ja veurem què passarà
amb el tema de si una junta electoral central
diu que es ha de desallotjar a veure què passa.
Perquè, clar, aquí es pot produir una situació
que si es podeix aquest desallotjament,
algun partit polític això també ho aprofiti.
Llavors es pot produir a l'invers del que vol la gent
que està situada en aquell lloc.
Perquè, clar, és difícil, és difícil dir
mira, escolta, desallotgeu aquesta plaça sense...
Clar, si uns diuen desallotgeu i els altres diuen no volem,
és molt difícil això d'arbitrar-ho, no?
I, per tant, aquí, clar, i a més a més,
jo em consta que cap administració en aquest moment
es vol fumar en un marron d'aquest tipus, eh?
O sigui, per tant, la junta electoral
tindria que tindre un dos dies de servei
i, escolta'm, doncs, bueno,
es mantingui la situació fins després de les eleccions,
i després hi ha el mal, mal...
Sí, perquè aquesta decisió pot, precisament,
portar efectes contraris als que es pretenien.
Francesc, jo crec que estem davant d'un fenomen,
des del meu punt de vista, molt interessant,
dels més interessants dels últims anys,
sobretot per un fet que és l'espontaneïtat
amb la que ha esclatat
i perquè ha deixat a tothom absolutament fora de joc.
Classe política, mitjans de comunicació,
és a dir, no estava detectat,
més enllà que, com deia el Carles,
les raons de fons, és a dir,
en el fons el que s'expressa en aquestes concentracions,
tinc la sensació,
és la constatació d'un diagnòstic,
és a dir, no anem bé,
hi ha una generació de gent jove
que no té expectatives,
hi ha un atur juvenil brutal,
la generació probablement més ben formada d'aquest país
ha de marxar fora per trobar feines dignes,
en fi, tot aquest diagnòstic és compartit.
Altra cosa és analitzar quin futur pot tenir això,
més enllà d'un seriós crit d'atenció
a qui té les eines per corregir coses,
però, clar, ens trobem que...
M'he passat les dues últimes nits
seguint via Twitter i xarxes socials
una mica els debats que hi havia
i veus tanta heterogeneïtat,
tantes ideologies barrejades allà dins
que dius, home, tinc la sensació,
i com que som humans i els humans són molt imperfectes,
que serà molt difícil mantenir la unitat d'acció,
sobretot un cop passin les eleccions,
no tant pel fet de les eleccions,
sinó pel fet del cansament natural, físic,
que hi haurà en aquesta...
en fi, per la forma que té aquesta acció de protesta.
Però, en tot cas, és a dir,
l'expressió, indignats per la situació general,
per aquest fet escandalós
que amb el diner públic amb el qual s'han de garantir
els serveis socials,
o l'estat de l'estat s'estan finançant els bancs
per corregir situacions que els propis bancs han generat,
en fi, això que la gent no és tonta i ho ha vist,
i fins ara ha estat callada, però fins ara.
I aquí, per mi, la gran qüestió és
què passarà a partir d'ara
quan la classe política,
que és molt sensible a aquest tipus de moviments,
en fi, analitzi la situació
i es plantegi corregir.
Tenint en compte, a més,
que això o es generalitza per tota Europa,
no hi ha res a pelar,
perquè, com que el problema de la crisi financera,
etcètera, etcètera,
és, en fi, internacional,
solucions estatals o nacionals
tampoc existeixen
o difícilment seran eficaces.
Per tant, per això dic que
se'm fa difícil imaginar
què pot passar a partir de dilluns
amb tot aquest moviment,
més enllà de la constatació
que és un seriós crit d'atenció
que afecta classe política,
mitjans de comunicació també,
i, en fi,
els lideratges polítics i socials
que hi ha en aquest país.
Crec que, inclús,
ha tardat en sorgir això, no?
Perquè, amb la situació que hi ha al país,
sobretot de l'atur,
no sé si recordareu
que cap allà,
els primers ajuntaments democràtics,
les batalles que hi havia aquí a Tarragona,
l'Assemblea d'aturats,
i en aquella època
hi havia ocupació d'ajuntaments,
manifestacions,
lios,
o sigui,
era una cosa tremenda,
i potser l'atur,
no sé si estava igual
o n'hi havia menys,
crec que actualment.
Però hi ha una gran diferència,
aquestes assemblees d'aturats,
més enllà que la gent que...
apareixen de sindicats...
D'una esquerra
molt dogmàtica,
ara hi ha una situació
de la clandestinat, etcètera,
que això ara ja no hi és.
I ara
la vehiculació d'aquests moviments
es fa per unes vies
que el poder
no controla.
Jo per això deia
que ha agafat,
i perdoni l'expressió,
amb pilotes
a tothom
aquest moviment.
Sí, perquè es fa el marge dels partits,
els propis sindicats, no?
Sí.
i de la repercussió que està...
Estan absolutament amb el pas canviat.
Tots, segurament,
fins i tot amb els mitjans
de comunicació.
Javier, alguna cosa,
alguna reflexió més d'això?
Creus que tindrà algun efecte?
D'acord,
simplement volia fer un matís,
és a dir,
no dels sindicats majoritaris.
Creus que hi ha altres sindicats...
Altres sindicats
sí que estan presents,
és a dir,
aquí hi ha dos sindicats
molt majoritaris,
potser en algun sector
com aquest ensenyament
segurament que hauríem d'afegir
un tercer o un quart,
però en tot cas
jo crec que està al marge d'això,
al marge del poder,
com estava dient vosaltres,
però aquí hi ha alguns moviments
que existeixen.
Hi ha una espontanitat,
hi ha el Twitter,
hi ha el Facebook,
tot això,
però...
Hi ha una mica d'esnovisme,
també,
vull dir que hi ha tot una miqueta.
Però també hi ha alguns sectors
molt minoritaris
que ja estan organitzats
i que estan participant
també d'aquesta moviment.
De totes les...
Jo diria que
que intenten participar
d'aquest moviment
intenten,
en fi,
treure'n rèdit,
en definitiva,
que probablement fins i tot
podríem considerar
que és legítim,
però falta veure
fins a quin punt
aquest moviment
que és tan espontàni
i no hi ha lideratges
és manipulable o no?
No sé si m'explico.
Veurem com evoluciona.
I en tot cas,
com deia el Carles Abió,
sí que és interessant
analitzar
com ha sortit ara,
potser en un moment ja
d'explosió
de la indignació
de molta gent
per la situació
i per la falta
de perspectives de sortida,
no?
De veure com també
s'ha fet aquesta campanya electoral.
Això sorgeix a una setmana
de les eleccions,
és veritat que són eleccions municipals,
però també són eleccions
autonòmiques
en bona part de l'Estat
i veure segurament
com la classe política
o els partits
no ofereixen propostes
interessants
o sortides
veritables
a la crisi, no?
Una mica aquella sensació
que té molta gent
i ostres,
estic seguint la campanya electoral
i ostres,
els polítics
no estan parlant
del meu problema.
Clar.
Doncs en fi,
veurem com evoluciona tot això
aquest mateix cap de setmana
i més enllà
de la jornada electoral.
Al marge d'aquesta qüestió
que déu-n'hi-do
com ha explotat
informativament
parlant aquests últims dies,
amb el Javier Belló,
amb el Carles Belló
i amb el Francesc Domènec,
m'agradaria comentar
ràpidament,
analitzar,
en fi,
la marxa de la campanya,
especialment aquí
a la ciutat de Tarragona
i en altres punts
a la demarcació
i les perspectives
que podem tenir
de cara a la jornada de diumenge.
Javier,
Tarragona-Citat,
què t'ha semblat?
Quina anàlisi en fas?
Home,
ha estat una campanya,
jo crec,
més tranquil·la
que potser
alguns s'haguessin
pogut imaginar.
Malgrat que
tots,
m'assembla
que els que estem aquí
ara fent
aquesta tertúlia,
considerem
que hi ha moltes incògnites
al voltant
del que pot passar
el diumenge.
Per tant,
no sé,
a mi m'ha sorprès
o tranquil·la que ha estat.
Carles.
Bé,
jo estic d'acord.
Jo crec que
ha sigut una campanya
excessivament tranquil·la,
vull dir,
no ha sigut
aquelles campanyes
d'enfrontament.
Potser perquè
també els candidats
també ho han buscat,
això,
i també perquè
la campanya
ha sigut molt llarga.
És que ara ja,
o sigui,
les campanyes electorals
ja no són allò
de dir,
mira,
és un mes,
dos mesos
de campanya electoral,
i és que estem
pràcticament
permanentment
en campanya.
Jo estic segur
que ara acabarem
aquestes,
en passarem l'estiu,
i el mes d'octubre
ja començarem
les dades generals
que venen
el març,
si no me equivoco,
de l'any que ve.
vull dir que és que
això comporta
cansant-s'hi,
cansant-s'hi
l'elector,
cansant-s'hi
el polític
i cansant-s'hi
general.
És que aquí
s'ha d'arribar
d'una manera
o d'una altra
a que les eleccions
es puguin,
no hi hagi
una elecció
cada any,
sinó que es puguin
anar agrupant,
perquè és que si no,
primer,
és un gasto
de diners
dels partits polítics
que no tenen
i que els provoca
que posa allò
angoixa,
angoixa també
l'elector
perquè diu
ja estic cansat
d'anar a votar
i inclús angoixa
en el sentit
que la gent
ja acaba
que ja no creu
ni en el sistema,
vull dir que
és que és una situació
una mica complicada
aquesta.
Em deia un
que entén molt
en campanyes electorals
i que n'ha portat
massa,
li preguntava,
em sorprèn
la tranquil·litat
de la campanya
de Tarragona,
em deia,
home,
és la típica campanya
en la que
els assessors
dels partits
han imposat
les seves tesis
en el sentit
de dir-los
senyors,
teniu molt a perdre,
per tant,
no ho fem al RUC.
I poc a guanyar.
És a dir,
han jugat
a no cometre cap arrada.
Ah, exacte.
I per tant,
una campanya
relativament plana
en què només
s'ha pujat de to
en els mítings propis,
en les arengues
que els candidats
i els partits
fan als seus propis militants
per motivar-los
i mobilitzar-los.
Però que s'ha evitat
l'enfrontament,
hi ha hagut debats,
jo n'he vist un
i n'he sentit un altre
en què, ostres,
la paraula més dita
era consens,
ens hem de posar d'acord
i tot plegat
que dius,
ostres,
què està passant aquí?
després analitzes
i preguntes
a qui entén
i et diuen
això,
és que potser
hi ha molt a perdre,
que de fet
en altres ciutats
també hi ha molt a perdre
o els partits
tenen molt a perdre
i s'ha tensionat més
la cosa,
per tant,
estratègies diferents,
però en el cas
de Terrona,
els quatre assessors
dels quatre partits
amb representació
han coincidit
amb el diagnòstic,
no sé si s'han reunit
prèviament o no,
però en el cas
la sensació és aquesta.
Xavier,
aquesta tranquil·litat
de la que parlaves,
a què ens porta,
creus tu,
el diumenge que ve?
No ho sé.
Home,
si ho sapiguessis
igual t'hauríem contractat,
no?
No, home,
si no,
guanyaré la vida
amb això que surten
les matinades
per les televisions estranyes,
no.
No, no,
no ho sé,
jo crec que és una...
hi ha diverses incògnites,
no,
aquestes eleccions,
però són les mateixes incògnites
que tenia fa 15 dies,
és a dir,
per mi no,
la campanya no m'ha desvetllat
cap d'aquestes incògnites,
entre altres coses
pel que estàvem dient,
estic absolutament d'acord
amb els plantejaments
que estàveu fent,
he estat accessionant
tranquil·la,
però estratègia,
està clar,
les coses no són
per generació espontània
en una campanya electoral.
Per tant,
tinc les mateixes incògnites,
aquí hi ha una força
política que guanyarà,
cap enquesta
diu el contrari,
i a més a més
cap enquesta
posa diferències curtes,
per tant segur que guanyarà,
que és el PSC,
però clar,
la incògnita és la mateixa
de fa 15 dies que deia,
guanyarà amb suficiència
per poder governar en solitària
i governarà amb suficiència
per poder governar
amb els actuals socis,
aquí està
l'incògnita,
més quan veiem
mítings com els d'ahir,
en què
fins i tot
hi ha grans líders
d'una formació política
que no s'amaguen,
que estan dient
perfectament
en qui pactarà
el 23 de maig,
per tant,
caldrà veure
com s'ha desenvolupat
la jornada primer,
perquè és molt important
també veure
la participació
al llarg de la jornada
del diumenge,
veure
a on s'està produint
aquesta participació,
en quines zones
de les ciutats
s'està produint
aquesta participació
i sobretot esperar
a les 9,
a les 10,
quan veritablement
sabem els resultats.
Està clar.
Bé,
jo crec que sí,
efectivament,
està molt obert,
molt obert
i hi ha molts condicionants.
És tèmic com abans
de la campanya,
Carles,
com deia el Javier?
És a dir,
que la campanya,
com que ha estat tan tranquil·la,
no ha servit aparentment
per moure
una mica
les intencions de vot?
És que les campanyes,
la campanya pura i dura
mou poca cosa,
almenys els partits polítics
ho tenen clar
i els grans gurus
d'aquestes coses
també diuen el mateix.
La campanya
és per no restar,
per no restar.
Llavors,
sempre hi ha algun fet
que pot arribar
a moure això,
però
no crec que resti massa.
No crec que resti massa.
I què creus que pot passar diumenge?
Bé,
diumenge
està clar.
És que
si la posició actual suma,
governarà.
I si no suma,
seguirà governant el que hi ha.
I això està claríssim.
I el Javier deia
que hi ha
algun dirigent,
m'imagino que es referia
al Durant Lleida,
que va dir que...
Correcte, correcte.
Sí, però veiem,
el Durant Lleida va dir
una cosa molt clara,
va dir,
nosaltres pactarem amb el PP.
No diu la naturalesa del pacte.
No diu la naturalesa del pacte
perquè ningú li ha d'estranyar
que Convergència
pacti amb el PP.
És que no l'ha d'estranyar
perquè ja va estar
governant Tarragona
durant molts anys,
així, no?
El tema està en si el PP,
amb aquesta vegada,
depèn del resultat que tregui,
i això Alejandro Fernández
ja ho ha dit moltes vegades,
depèn del resultat que tingui,
demanarà l'alcaldia per a mi.
Aquest és el tema.
I aquí és on s'obrirà el tema,
el veritable debat.
El veritable debat
és si l'oposició actual suma
i depèn de com sumi,
què passarà després.
Aquest és el tema,
en remés.
Jo crec que una de les incògnites
i la línia del que estàvem
o dient tots dos
en aquestes eleccions,
i no només a Tarragona,
sinó en general a tot Catalunya,
una de les incògnites
que s'aclariran diumenge
és
el creixement que pugui tenir
el Partit Popular
i les quotes de poder municipal
que pugui guanyar el Partit Popular
als municipis
que ara no té.
El cas de Barcelona
és paradigmàtic,
es produeix una situació similar,
es pot produir una situació similar
a la de Tarragona,
és a dir,
que hi hagi un canvi
de color polític
al govern municipal
que es pugui fer
gràcies
als vots
del Partit Popular.
Per tant,
aquí,
diguéssim,
la situació
del Partit Popular
a tot Catalunya
pot variar
a partir d'aquestes eleccions
de manera significativa.
Em sembla
que és una de les grans incògnites
que té aquesta jornada electoral.
I pot influir
amb el govern de Tarragona.
I de Reus,
i de Barragona,
i de Girona.
No,
i a més a més,
clar,
quan,
després de les eleccions,
quan els partits
se reuneixen
i abans fan
el canvi de cromos,
escolta'm,
tu m'adons
l'acaldia aquesta
i a canvi
t'adono l'acaldia
a l'altra.
I això és el que es pot produir.
I jo crec que això,
Alejandro Fernández
ho té claríssim.
Perquè ja ho ha dit,
és que ho ha dit
en entrevistes,
ho ha dit en debats,
i ho ha dit a tot arreu.
Tenen raó tant
el senyor Ballesteros
com el senyor
Salí de los Rios
que jo puc ser
l'alcalde de Tarragona.
I no se demaga.
Jo crec que a més a més
és legítim
per demanar això.
Perquè clar,
és una situació
que
que li veia
molt favorable
sempre i quan
la correlació
de forces
sigui
per exemple
un 8 a 6.
Però Convergència
i Unió
estaria disposada
creieu
a acceptar aquesta...
A veure,
la Victòria Forç
ha dit que no.
Sí.
Ella ha dit que no,
que no,
que no,
i que a més a més
ella...
I que també
no creu
en les alcaldies
repartides
dos anys
i dos anys
com s'havia arribat
a parlar.
No,
jo crec que això
és una fórmula
que a Tarragona
no pot funcionar.
o sigui,
estem parlant...
El repartiment
de dos anys
i dos anys
són repartiments
que són
per poblacions petites
i això.
Però en una ciutat
com aquesta
és que,
escolta,
entres
i quan te situes
ja has de marxar,
no?
I són coses
d'aquelles
que no són previsibles.
Jo crec que aquí
ha d'influir
els grans pactes
a nivell de Catalunya.
És a dir,
que les direccions
nacionals aquí
podrien intervenir.
Sí,
les direccions
segur que intervindran.
Ara,
després els candidats
acceptaran o no.
Aquesta és una altra història.
no oblidem
que Victòria Forç
avui per avui
i el que sàpiga
és independent encara,
no?
Vull dir que no,
per tant...
Javier,
alguna cosa més?
No sé si per cert
pots continuar en antena
o per motius de feina...
Puc continuar
cinc minutets més.
Molt bé.
Perquè això
de les eleccions
porta molta feina.
Ja, ja.
No,
jo estava...
És que el Carles
d'alguna manera
m'ha fet l'aportació
que anava a fer jo,
no?
Veritablement
la Victòria Forç
ha estat dient,
nosaltres mateixos
la vam entrevistar ahir
i va dir exactament
en aquest mateix discurs
que no et creien
dos anys
i que per tant
tampoc creia
que havia de ser
dos anys
l'alcaldia
del Partit Popular
però clar,
el matís que feia
el Carles
és molt important.
Victòria Forç
avui per avui
és una persona
independent
i per tant
aquesta és una decisió
que jo crec
que dependerà més
de la direcció
del partit
que no pas d'ella.
I no veieu
cap possibilitat
d'alguna altra pacta
si no hi ha
cap majoria absoluta?
Si el PSC
no aconsegueix
els 14 escons
no veieu
altres possibilitats
de pacte,
Javier?
Home,
jo crec que
avui és complicat.
És veritat,
no és la paraula adequada.
Ho veus possible?
T'anava a contestar
amb la teva pregunta
t'havia entès perfectament.
Jo et dic
avui per avui
és complicat
però el 23 de maig
ahir
potser no hi ha
coses tan complicades
en funció de com sigui
el dibuix
no només a Tarragona
sinó com hagi quedat
el dibuix
a nivell de Catalunya.
Carles.
Home,
jo crec que a veure
sobretot
és que t'ho has dit
abans molt clarament
si els partits
de l'oposició
poden sumar
segur que governen.
No veus cap altra possibilitat?
Jo crec que
aquestes eleccions
també poden servir
ja no parlo
només per Tarragona
sinó per altres poblacions
on els governs
són complicats
perquè els grans partits
polítics
facin un pacte.
Hi ha poblacions
en les que
hi ha
10 i 11 candidatures.
Salou,
14.
14, salou.
Ara parlarem dels altres.
13.
Però
m'enrefereixo
que
al final
una de dos
estem
en la situació
en què estem
el país
la ciutat
i tot això
home
aquí
quasi
que es demanaria
és un govern
de concentració
per sortir
d'aquesta crisi
per mirar
que la ciutat
però això
és molt difícil
perquè a l'hora
de la veritat
els partits polítics
cadascú mira per ell
i a veure
com ho monto
i com ho faig
i qui és
el que remena
a les Cideres
llavors quan arribem
al moment
de dir
i qui serà alcalde
això és complicadet
és complicat
perquè clar
després de fer
tota una campanya
deixant verd
a l'altre
contrincant
i dius
damunt ara
va i el faig alcalde
és complicat
les expressions
de consens
com a mínim
ja ho hem comentat
al principi
que hi ha hagut
com a mínim
a Tarragona
ciutat
entre els candidats
i la voluntat
de pacte
i d'arribar
a acords
Javier
abans de tancar
amb tu la comunicació
i també per donar pas
el francès
i el Carles
obrint una mica
el zoom
d'aquesta campanya
electoral
a altres poblacions
en fi
Salou
Torre d'Embarra
Valls
per què m'has dit
Salou i Torre d'Embarra
abans que no és
doncs home
perquè poden ser
de les més conflictives
i perquè TAC12
recordem
és una televisió pública
amb un consorci
impulsat per aquests ajuntaments
també
més enllà de Tarragona
per això t'ho preguntava
com ho veus?
M'ha semblat molt bé
perquè seguies l'ordre
en funció
del número de candidatures
que s'havien presentat
Salou 13
Torre d'Embarra 11
bé
ja ho estava dient
és a dir
en aquestes poblacions
la complexitat
encara és doble
no?
perquè
doncs
hi ha moltes
hi ha moltes
candidatures
i a més a més
aquestes candidatures
confliten alguna cosa
normalment
de situacions
enquistades
a Salou
ja fa molts anys
hi ha certes situacions
molt enquistades
Torre d'Embarra
potser són més
recents
però fixem-se
en una i l'altra població
com se formen
aquestes candidatures
independents
a Salou
en aquests moments
hi ha quatre
ex-caps de llista
que ja no són
de les llistes
que es van presentar
ara fa quatre anys
i que per tant
han muntat
al voltant
de la seva figura
han muntat
la seva candidatura
en el Torre d'Embarra
amb menor
proporció
passa
també
a alguna cosa
semblant
a partir d'aquí
caldrà veure
si aquest
diumenge
segons els resultats
aquestes situacions
si més no
estranyes
amb el que és
el mapa polític
habitual
del nostre país
se solucionen
o no se solucionen
si d'un resultat
en què entren
vuit o nou forces
que pot passar
en alguna d'aquestes poblacions
no estarà solucionat
si d'alguna manera
aquests resultats
ens diuen
que entren
només quatre o cinc
forces polítiques
segurament
que ens estaran
dient
que s'està arribant
a una certa
normalitat
si entenem
normalitat
el que passa
a la majoria
de llocs
del nostre país
és que jo crec que
molts dels reptes
que tenen
alguns d'aquests municipis
requereixen
no sé si dir-ne
normalitat
o en tot cas
estabilitat
jo vull posar
un exemple
que és el de Cambrils
que estàvem
en una situació
molt similar
al que ens podem trobar
avui a Salou
amb un ple
molt atomitzat
amb set, vuit
partits polítics
o forces polítiques
presents
fins que un dia
algú va guanyar
amb una certa amplitud
i en fi
va aconseguir
una certa estabilitat
per un pacte
d'acord
però un pacte
múltiple
vull dir que no
això de totes maneres
perdona
perdona
això serviria
per Tornambar
jo crec que no serveix
per Salou
jo crec que
si em permets
però en el cas
de Salou
jo crec que aquestes eleccions
pot ser
des del punt de vista
estricte d'això
que dic de l'estabilitat
si la gent de Salou
no vol l'estabilitat
m'assembla molt bé
però pot ser
una bona oportunitat
per intentar arribar
a una certa normalitat
institucional
a Salou
que jo crec
fins i tot
que en aquests 4 anys
malgrat que les coses
han estat diferents
que en etapes anteriors
no s'ha aconseguit
recordem que hi ha hagut
una moció de censura
a mig mandat
etc.
vull dir que
la moció de censura
el que normalment fa
és generar ferides
ferides importants
que fa difícil
acords interns
a l'Ajuntament
per decidir grans temes
i que ara
en unes eleccions
insisteixo
hi ha una bona oportunitat
per intentar
ordenar la recerca
d'una major estabilitat
tota l'estabilitat necessària
per tirar endavant
projectes importants
és difícil
la Salou
és difícil
perquè mira
donar-vos en compte una cosa
inclús Convergència i Unió
va separat
a Salou
o sigui
Convergència té la seva candidatura
la seva candidatura
que damunt
s'ha fusionat
amb el que era
la FUPS abans
però bueno
el sector majoritari
de la FUPS
però Unió va
amb una altra candidatura
i damunt
amb el candidat
que tenia
amb l'antic alcalde
vull dir que
tot això
és difícil
que s'arribi
i inclús
durant aquesta campanya
ha tornat a ressorgir
tot el tema
de la segregació
una altra vegada
estem parlant
de no sé quants anys
un un d'anys
no ha tornat a sorgir
sí
ha estat sent per present
però en aquest cas
tot el tema
del manifest dels 30
el tema del Consorci
de Port d'Aventura
una altra vegada
ha hagut acusacions
que Vilaseca
ens està prenent
el que per tocar
a nosaltres
vull dir
totes aquestes coses
que al final
dius
ostres
ja seria hora
que
amb aquest tipus
d'ajuntaments
hi hagués una miqueta
de sentit comú
segurament serà
d'un Salou
el municipi
més complicat
a governar
no no no
jo crec que n'hi haurà més
més
però més complicat
encara que Salou
penseu
després tenim
Altafulla
Torredembarra
primer que la gent
vagi a votar
i després en parlarem
d'això
però penseu una cosa
és que hi ha ajuntaments
ajuntaments
en què també es presenten
un munt de llistes
i que també estan
molt fraccionats
Altafulla mateix
també hi ha una fracció
i hi ha molts ajuntaments
en què la situació econòmica
d'aquests ajuntaments
és patètica
però és impressionant
és que quasi no poden pagar
les nòmines
aquest serà el gran tema
del 23
i aquest ha fet
ara tots els ajuntaments
Javier Belló
alguna cosa més per acabar
abans d'acomiadar-te?
us deixo
que estic d'acord
estic d'acord
que estàveu dient
no
simplement fer una ampliació
en el tema de Salou
és el que veig jo
hi ha tot un seguit
de marrons enquistats
des de la segregació
des del 89
amb noms i cognoms
i això fa que sigui
en aquests moments
el moment d'analitzar
hagi d'analitzar
des d'unes perspectives
molt diferents
a altres municipis
com deia vosaltres
Altafulla
Torre d'Embarra
que no han tingut
no tenen aquest passat
i a més a més
no hi ha aquests quistes
i que bueno
que això
això només ho poden arreglar
dues coses
el temps
òbviament
que ja diu
l'Edita
que tot ho arregla
està clar
però sobretot
uns resultats electorals
que estabilitzin
més igual
utilitzar
el qualificatiu
que vulgueu
estabilitzin
o normalitzin
una situació
que bé
que des del 89
que és la que és
Javier Belló
director de TAC12
Dilluns
en parlem àmpliament
analitzarem els resultats
de la jornada electoral
gràcies
gràcies a vosaltres
i bona feina
que vagi bé
ens quedem aquí
als estudis
amb el Carles
i amb el Francesc Domenen
per comentar
algun altre aspecte
algun altre municipi
que em sembla interessant
per exemple
Reus
vist des de la perspectiva
tarragonina
amb la bassa d'oli
i amb la tranquil·litat
que hem comentat
abans
Carles i Quico
la campanya
sembla que Reus
Francesc
ha estat
completament diferent
hi ha hagut
tensions
hi ha hagut
tensions
a veure
no ho exagerem
tampoc
hi ha hagut
intervencions
pujades de to
en fi
en una situació
que s'explica
pel fet que
per primer cop
les enquestes prèvies
que tenen
tots els partits
però malgrat
que les tenen
i ens consta
que les tenen
tampoc les ensenyen
són
que
que
hi ha una situació
de partida
de pràcticament
empat tècnic
entre els dos
principals partits
que és una situació
absolutament
novedosa
a la ciutat de Reus
mai
en la història
excepte l'any 79
que tot era un misteri
mai en la història
hi havia
hi havia hagut, almenys a priori,
una situació tan oberta com la que hi ha ara.
Tant pel que fa quina força política pot ser la guanyadora,
com pel que fa...
Possibles pactes, no?
Els partits crossa, diguéssim,
que poden o tindran permissió influir,
que de fet és el que demanen,
ser decisius, influir, etcètera,
en la composició del govern.
A partir d'aquí, en fi,
molta expectació pel que pugui passar el diumenge,
i més enllà d'altres fenòmens interessants,
com què passarà amb l'Arial Santamarié a la Cori,
jo veig francament difícil que pugui repetir,
però és una opinió molt personal,
a partir de percepcions,
què passarà amb aquest fenomen,
que jo crec que és molt interessant de la CUP,
que en altres municipis no tan grans
tenen un paper important.
En fi, ja...
Sí, hi ha molts elements a comentar.
Bé, i a més a més, aquí hi ha una cosa a afegir-hi,
i és tot el tema de les assicions preelectorals
dintre els partits polítics,
perquè, clar, hi va haver l'assició
per part d'un sector de convergència
que se'n va anar amb l'Ara Reus,
i després el tema de la fugir...
Bé, de la no...
Com ho podíem dir, això?
Que no va repetir, no va repetir,
no deixen repetir
el món dels candidats de la llista socialista.
i que, per tant, tot això encara ha influït més
en aquest ambient una miqueta estrany,
vull dir, una miqueta estrany perquè...
Perquè si fa quatre anys
el partit que va ser una mica sorpresa
va ser el de la Cori,
això, durant aquests dos anys,
potser perquè ha portat una política molt de pandereta
i de molt poca serietat,
doncs pot provocar que no torni a sortir,
però que, bueno, ja veurem què passa amb l'Ara.
La CUP, jo no recordo en aquest moment
quin és el...
no el tant per cent, sí, que és el 5%,
però quants vots necessita una candidatura a Reus
per sortir?
A l'Ariol Santia Maria li van sobrar 31 vots,
1.800 sobre els 1.800.
1.800, bueno,
que s'apigués si a Reus hi ha 1.800 persones que...
Ara, això són partits,
sobretot que poden restar vots a Esquerra Republicana.
No estan a analitzar si surten o no surten,
sinó a qui resten.
Que normalment resten d'aquests partits
que amb l'aritmètica a la mà
poden ser determinants a l'hora de decidir el color del govern.
I per acabar,
si miréssim una mica més enllà tot el conjunt de la demarcació,
quin creieu que serà la força política guanyadora
la nit del diumenge?
Si situem els municipis principals de la demarcació,
creieu que hi haurà molts canvis?
Parlant d'això, de Tarragona, Reus, Salou,
les grans ciutats de la franja litoral
i les càpitals de comarca...
A veure, si ho analitzes amb número de regidors,
la convergència sempre ha guanyat.
I per tant, no crec que, a més a més,
en un període
que van guanyar les eleccions
al Parlament de Catalunya...
Fins i tot pot pujar, creus tu?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que encara el moviment aquest de pujada,
encara, per molt que hi ha hagut ara
un desgast de l'últim mes, mes i mig,
amb el tema de les retallades i tot això,
però encara tenen aquesta pujada.
I això es veurà també amb la Diputació.
El Ciu sempre ha dominat la Diputació de Tarragona.
Per tant, això és el reflexe dels resultats,
anem bé així.
Què passarà?
Doncs no ho sabem.
Jo crec que, a veure, masses canvis
tampoc s'intueixen.
Perquè jo crec que els grans canvis
ja es van produir fa quatre anys.
Es van produir quatre anys
perquè Tortosa va caure,
va caure cap a un costat,
vull dir, i Tarragona...
Vull dir, va bé...
Jo amb més canvis que el que fa quatre anys
dubto molt que es produeixi.
Doncs ara, aleshores,
el gran canvi que es podria produir ara
en una gran ciutat
seria el cas de Reus.
Si suméssim...
Clar, és que Reus o Tarragona
també podria ser aquesta.
Però, veiem, nosaltres,
quan parlem de Tarragona,
de fa quatre anys,
venia d'una majoria notable
de fer 20 anys.
20 anys, m'entens?
Vull dir que, bueno,
són aquelles coses que...
Em sembla que estarem tots d'acord
que de les ciutats grans,
allò, capital, comarca
i municipis significatius,
la sensació és que ara pararé
d'alcaldies garantides,
allò, si tinguéssim un milió d'euros,
que almenys jo no els tindré mai,
perquè és que...
Per apostar.
No faig ni quiniales,
per entendre'ns,
per apostar,
jo apostaria només
a dues alcaldies,
el que més està relativament obert.
Què són?
Valls i Vilaseca.
Sí.
Les dues de Convergència i Unió.
Jo crec que tenen majories
prou sòlides,
que no...
En fi,
que no s'intueixen perspectives
que puguin canviar grans coses.
Perquè la marca socialista
estaria de baixa
i també això es demostraria
a les eleccions municipals
o tractant-se d'unes eleccions
on el candidat és el principal...
En fi,
la marca PSC
no importa tant.
Jo diria que no importa.
A veure,
les marques
sempre importen.
Porten el seu segell,
però en unes municipals
jo crec que importa més la persona.
Jo crec que en general,
vull dir que no és...
En general importa més la persona.
Però bueno...
Sí,
les marques és molt relatiu
i...
jo soc de Valls.
Importen poc les marques, eh?
Doncs amb aquesta reflexió acabem.
Aquesta analisi
que en fi ens podria portar...
Potser importa
de la colla que siguis, no?
Ui,
això sí que ens portaria
a un altre debat
sobre temes castellers.
Em hi hauríem d'explicar
les obres d'enginyeria
que fan els camps de llista
per equilibrar
que hi hagi gent
de totes les colles,
etcètera, etcètera.
Veus?
Això sí que importa.
El culo de la camisa.
El culo de la camisa.
El de més són tonteries.
Ho deixem aquí,
el Francesc Domènec
i el Carles Avelló,
igual que abans el Javier Bió,
els convidem a analitzar
els resultats
de la jornada electoral
el proper dilluns,
també aquí a la sintonia
de Terraona Ràdio.
Així que,
Francesc Domènec,
director de Canal Reus Televisió,
Carles Avelló,
director del Diari Gratuit i més,
moltes gràcies,
bona feina també a tots dos.
Igualment.
Que vagi bé
i fins dilluns.
Gràcies.
Adeu, bon dia.