Tres minuts i seran dos quarts de dotze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ho hem anunciat ja des de primera hora del matí.
Avui es fa la preestrena mundial a Tarragona
de la pel·lícula catalana Passi el que passi.
Avui en volem parlar el matí de Tarragona Ràdio.
Abans, però, escuteu el trailer.
Passi el que passi.
És un bon títol, no? Potser no.
L'únic que tinc clar és que el protagonista seré jo
i que no reescriuré ni una sola línia.
Estem bojos, malalts.
Sí, o gossos.
I si no, la nena.
No li obro la porta ni boig.
Que el guió vol ser una profunda reflexió
neurorealista del sexe en maledat adulta.
Total, que no tenim plat pel cap de setmana, no?
El del sexe.
Ho hem de fer quatre vegades.
Ai, què fem amb la nena?
A la nena li donem somnifers a dormir.
No siguis animal, home.
Va, què?
Un ràpid, doncs una pausa.
Oh, el papi li està mentant la culeta a la mami, eh?
And then for a while crashes in the sound of water cascading.
Vamos en bici, no?
Ya, bueno, ¿qué he visto?
Eyes right swiftly past the washing line.
La mostra és completa.
La mostra és completa.
Els matrimonis la més dures en si l'home és infidel la seva dona.
Un claveta aquí i un claveta allà.
El fill i el treball és el pitjor que pot passar pel sexe.
la dona.
Tu de puta mare!
Escolta, quan el doctor m'hagi marxat i la nena dormi, et netaré a polvos.
A veure si és veritat.
Si és que gairebé tinc tots els problemes que només han sigut fiel.
Joder, quina depre.
Això no ho podré pas aixecar.
Així sona, perquè estem a la ràdio, no ho podem veure.
El tràiler de Passi el que passi, la pel·lícula que es preestrena avui a Tarragona.
Avui ens acompanya el seu director, en Robert Bellsobar.
Robert, bon dia.
Bon dia, Tarragona.
I també ens acompanya el seu actor protagonista, el Marcel Tomàs.
Marcel, bon dia.
Bon dia, Tarragona.
Com esteu?
Bé, a Tarragona, el que us agrada, a Tarragona o no?
Sí, el serrallo, el serrallo.
D'on sou?
El Robert de Girona?
Sí, sí, Girona.
I el Marcel?
Jo ara visc a Ullà, un poble del costat de Tarroella de Montgrí.
Ah, veus?
A l'Empordà, sí.
Molt bé.
I per tant, hi havíeu estat a Tarragona o què?
Sí, home.
Sí, no?
Tu sí, no, Marcel?
Sí, sí, alguna festeta hem viscut a Tarragona.
És la pel·lícula Passi el que passi, es preestrena avui a Tarragona, als dos cinemes Gavarres,
serà a les 10 del vespre.
És una pel·lícula que, a més, és el primer llarg metratge, Robert.
Sí, és el primer llarg metratge, però no solament meu com a director.
En el fons, no hi ha ni una sola persona a la pel·li que n'hagués fet una altra.
O sigui, és 100% òpera prima.
És a dir, pensa que tothom, els actors, el tècnic de so, el director de fotografia,
ningú abans havia fet una pel·lícula abans.
O sigui, és òpera prima per tots.
Per tothom, eh? Per tot l'equip.
Però ens ha quedat molt professional, eh?
Vull dir, que ens ha quedat...
Que quedi clar, eh?
Que quedi clar.
No, penseu que això ens ha quedat una cosa xula, xula, la veritat.
Per tant, també la primera pel·lícula del Marcel.
Sí, senyor, la primera.
Tu d'on venies, tu?
Jo venia del teatre, sobretot, però també d'haver fet sèries de televisió.
No sé, a TV3, per exemple, he fet Laberint d'Ombres, Temps de Silenci.
Ara últimament també he estat a Madrid fent Los Misterios de Laura,
Física o Química, una gran sèrie, molta audiència.
Que feia de pare...
Que feia de pare de l'Àlvaro, sí.
Un pare català, empresari o català, multimilionari.
Multimilionari.
No sé per què, no?
En fi, sí, sí, vinc una mica de l'audiovisual,
però en cinema no n'havia fet mai.
És la primera vegada.
I què tal?
Un abans i un després.
Hi ha un abans i un després?
Sí, home, sí.
És algú que imposa, no?
És una cosa amb molta responsabilitat com a actor.
És una altra mètode, una altra manera de funcionar,
de plantejar els personatges, etcè, etcè.
I vosaltres ho expliqueu.
Aquesta pel·lícula s'havia de rodar passés el que passés.
Sí, de fet, el títol originalment no era aquest.
Recordes, Marcel?
No, era L'Office in the Air.
L'Office in the Air.
Aquest era el títol primer.
Sí, la pel·li s'havia de dir L'Office in the Air,
ho confessem avui, no ho havia dit enlloc,
ho confessem aquí a Tarragona.
De veritat, no ho havia dit.
Home, m'agrada més el d'ara, no?
Sí, no?
Sí, jo penso que és molt millor, passi el que passi.
És genial, Robert.
I en anglès sona de collons, whatever happens.
I en rus, i en rus, vots top bòlits.
Ah, mira.
No ho sabíeu, això, eh?
És que ho vau estrenar a Rússia, oi, abans d'arribar a Catalunya?
Sí, sí, de fet, a Rússia vam tenir un primer passe
dins el Festival de Cinema Internacional de Moscú,
que allà ens van seleccionar la pel·lícula,
que ara no sabem per què,
però als russos els hi va fer gràcia
i van dir aquesta pel·li la volem per al nostre festival.
I res, fa tres setmanes la van passar allà,
davant de l'audiència russa,
que jo estava acollonit perquè pensava,
bé, què passarà?
Què passarà?
Amb vots top bòlits davant de l'audiència.
I res, van riure molt els russos.
O sigui, un públic molt agraït, encantador.
Veurem aquesta nit a Tarragona
o el divendres a tot Catalunya.
A veure, a veure.
És una comèdia, dieu, Balthus, sex-omàntica.
Això què vol dir?
Què vol dir, Marcel, sex-omàntica?
Què vol dir, això?
I a pebre, diguéssim.
I hi ha molt de romanticisme.
Per tant, heu creat aquí una paraula nova.
Sí, sí, sí, és una combinació
de lo que seria la comèdia romàntica.
El que passa que hi ha un punt
pel que va a la peli de sexe, no?
Tot i que hem de dir a la gent que no s'espanti,
bueno, a veure, ja hi haurà gent
que el que vol és sexe, no?
La nostra peli va sobre el sexe,
però tampoc...
Al Marcel no li veiem...
Et veiem el cul a la peli, no?
No, crec que no.
És una cosa explícita.
Veiem les metes de l'actriu, Marcel?
Crec que no.
Però tu les vas tocar, no?
Hòstia, Robert.
El mètode no te l'ho vull explicar.
Tinc compromís, tinc compromís.
O sigui, la peli va sobre una parella
que estan casats, tenen criatura
i que, bueno, és allò que dius,
home, la vida es fa molt monòtona,
què fem aquest cap de setmana?
Anem aquí, anem allà,
fins que al final el marit...
Diu, escolta, per què no fem l'amor?
Dediquem un cap de setmana a fer l'amor,
a fer-ho quatre vegades, no?
I ella diu, per què quatre?
Diu, bueno, un el divendres,
un el dissabte, un el diumenge,
posem-ne una de més
perquè la cosa sigui més...
i ella diu, bueno, me'n vaig a buscar la nena al col·le.
I comença així un cap de setmana
en què, bueno, el tio s'ha posat això al cap
i va sobre això, no?
En el fons el que pretén també molt la peli
és que les parelles facin més l'amor, no?
Que em sembla una cosa de les més maques
que pot fer una parella.
Passa que amb criatures, amb les edats,
doncs això es deixa de fer.
Però bé, el que dèiem,
no és una peli de contingut,
d'alto voltaje eròtico, diguem-ne,
perquè està fet amb un to de comèdia amable,
simpàtica.
De fet, ens l'han qualificada
per no recomanada a menors de 12 anys.
Però bé, sempre hi ha l'opció,
l'opinió al contrari, no?
El meu pare que sempre em diu
Robert, falta marro en aquesta peli.
Vull dir que no podem comploure tothom, no?
Això, al gust de tothom, no ho podem fer, això, no?
Exacte, exacte.
Dèiem, és una comèdia...
És més fàcil fer riure,
abans ho dèiem fora micro,
o fer pura, què creus, Marcel?
Jo crec que fer riure
té una complicació espectacular, eh?
Has d'agafar un tempo determinat,
has de posar-te en la pell de l'espectador,
si allò és comèdia,
és un codi molt particular i molt especial.
Jo, almenys en teatre, ho veig claríssim.
Sí, sí, realment, realment...
O sigui, tu fas una cosa trista
i més o menys fa plorar o entristeja tothom.
És a dir, veure un nen que ho està passant malament,
joder, això és xungo i ho és per tothom.
Ara, que el nostre Marcel a la pel·lícula
passi el que passi,
tingui dificultats de fer mort amb la seva dona i tal,
i que tingui...
Això...
Bueno, farà riure o no farà riure.
És complicat.
A veure, quan estàs rodant,
quan estàvem rodant,
veritat, Marcel, reiem.
Sí, sí, sí.
En el rodatge, reiem.
De fet, hi ha hagut talls
que no s'han pogut aprofitar
perquè l'equip reia.
Collons, calleu i tal, no?
Perquè aquesta era la bona, no?
Però, clar,
allò és una dinàmica d'un dia, un moment,
aquella màgia que es produeix amb el rodatge,
després ho edites, ho muntes,
hi poses la música,
fas tot, tal,
ho empalmes una cosa amb l'altra,
enllaces
i ho poses en una sala de cine.
Si en aquella sala hi ha una persona,
una persona,
ostres,
és complicat, eh,
que rigui una sola persona.
Si n'hi ha set o vuit
i n'hi ha quatre o cinc
que potser s'han fotut sis gintònics,
segur que riuran més, saps?
Però tampoc,
l'objectiu de la pel·li,
tampoc,
o no penso que sigui de ha, ha, ha,
sinó és de mantenir un somriure,
de bon rotllo,
en anglès,
quan hem venut a fora
hem intentat sempre dir
feel good movie,
una pel·li de bon rotllo.
Dieu-te més
que cinema independent català,
això què vol dir?
Bé,
doncs que els actors no han cobrat,
eh,
que no has cobrat,
Marcel?
No.
Et pagaré,
tu saps que et pagaré,
si la pel·li funciona català,
ens aneu a veure,
passi el que passa.
Robert,
ets el millor.
A veure,
cinema independent,
doncs vol dir que s'ha fet
sense mitjans,
pràcticament,
la nostra pel·lícula
té com a eina
de màrqueting ara mateix
que s'ha rodat
sense subvencions,
sense cap tipus d'ajut públic,
i això,
amb cinema català,
que s'estrena
festivals internacionals,
no ho pot dir tothom,
i això nosaltres
ho estem venent,
molt clar.
Escolta,
nosaltres hem rodat una pel·li
sense gastar un duro
dels teus impostos,
no?
I ho diguem,
i és veritat,
a veure,
no ens en amaguem,
la pel·li s'ha rodat
d'una manera mínima
amb 12 dies de rodatge,
que són molt pocs,
però una pel·li,
uns 40.000 euros,
els actors no han cobrat,
jo no he cobrat,
molts de tècnics
han participat
pel lloguer del material,
hi han hagut intercanvis
respecte de les cançons
que tenim,
respecte al pòster,
als dissenys,
a les còpies,
o sigui,
s'ha fet de manera independent
i també això vol dir
que s'ha fet
sense cap televisió al darrere,
amb una preventa
amb una televisió,
sense cap distribuïdor al darrere
i sense cap ajut públic,
però no per això
hem fet una pel·lícula
de baixa qualitat,
no?
És una pel·lícula
d'una qualitat excel·lent
i que tenint en compte
que és això,
una pel·lícula petita
i independent,
ara mateix,
el 22 de juliol
podem tenir passi el que passi
de moment
12 sales de tot Catalunya,
tot i que el 29,
Marcel ens han dit
que hem d'anar
a Palma de Mallorca
que també presenta la pel·lícula,
o sigui,
se'ns van obrir
i també tenim Mataró,
o sigui,
pot ser que anem obrint,
de moment,
per l'estrena el 22,
passi el que passi,
està a 12 poblacions,
a 12 cinemes
i a cinemes importants,
és a dir,
no estem al típic cinema
petit perdut,
sinó que estem aquí
a Tarragona
al Zocine,
al Zocine de Girona
també,
que són complexes,
a Barcelona
amb el grup Balanyà,
per exemple,
estem al centre comercial
de les Arenes
o Glòries,
al cinema Girona,
després també estem
al Fonàtic,
una sala emblemàtica
de Lleida,
és a dir,
hem aconseguit
que la pel·li
estigués a llocs
amb visibilitat,
diguem-ne.
I com s'aconsegueix
tot això?
Si dius que no hi havia
subvencions
darrere,
tu has de fer tot tu
com aquell qui diu,
com s'aconsegueix?
Treballant.
Treballant.
I molt, no?
I molt.
Treballant i molt
i piticollons
i ganes
i ensenyant la pel·li.
O sigui,
jo,
d'acord,
jo puc ser molt persuasiu
i t'ho puc convèncer
que vinguis a veure
la meva pel·li,
però perquè tu la posis,
si tu ets l'amo
d'un cinema
i la poses,
el primer que m'han dit tots,
a veure,
vull veure la pel·li.
I jo,
bueno,
aquí tens,
amb DVD,
pensa que amb pantalla gran
es veu molt més bé,
tal i qual.
I els amos dels cinemes,
els exhibidors,
doncs han respost.
M'han dit,
escolta'm,
aquesta pel·li la tenim
a la meva sala,
i vinga,
i endavant,
i així.
O sigui,
la pel·li ha parlat,
no?
Hi ha una cosa important
que és que els exhibidors,
tu penses aquests senyors
que són els propietaris
dels amos dels cinemes,
doncs que són uns tius,
bueno,
complicats d'accedir,
i al revés,
o sigui,
són uns tius superaccessibles,
empresaris,
són senyors que es dediquen
a vendre il·lusió
amb cinema
i crispetes,
no?
I aleshores,
ells entenen
que això és un producte
i que és un producte
que pot sortir al mercat.
I nosaltres hem plantejat
la pel·li en aquest sentit,
a veure,
una fleca obre al matí,
vam,
pa,
nosaltres hem fet una pel·li
i ja està,
i no demanem aquí diner,
no?
Ah,
diner públic
que necessitem per fer-ho.
Bueno,
nosaltres no hem pogut fer sense.
L'exhibidor,
per exemple,
està una mica emprenyat
amb això
que li facin doblar
les pel·lícules americanes
al català,
no?
L'exhibidor sempre ha estat
una mica en contra
de Harry Potter al català
o Tom Cruise al català,
etcètera.
Però en canvi sí que apoyen
pel·lícules que s'han rodat en català.
Que s'han fet en català.
Que s'han fet en català.
Que jo crec que aquesta és la via,
rodem en català, no?
Tampoc jo soc ara aquí
un defensor de la llengua.
Jo l'he fet en català
perquè soc català
i perquè crec que era
la millor manera
d'expressar
una pel·li nostra, no?
Vull dir,
a lo millor la pròxima
la faig en rus, eh?
Per l'acceptació
que vam tenir a Rússia.
Però rodem en català, senyors,
rodem en català
i això és...
I els exhibidors,
o sigui,
estic superencantat
com han respost.
Són uns empresaris
genials,
en aquest sentit.
I escolta'm,
perdona la pregunta, eh, Marcel.
Digue'm.
Com us vau deixar enredar, doncs?
No ho sé,
encara m'estic pensant.
Home, en Rubén
és un home, ja ho veus, no?
Molt persuasiu, com deia ell
i sobretot amb molt dinàmic,
amb molta força,
molta empenta
i sobretot
està molt sonat.
Això és fonamental
per treballar
en aquest negoci, no?
Al cinema,
vens il·lusió,
treballes amb il·lusió.
I, bueno,
i res,
me va venir un guió,
me'l vaig llegir,
vaig trobar que era molt divertit
a priori,
vaig pensar,
això té bona pinta
i després, res,
vaig fer un càsting
i a aquest home, bueno,
li va agradar la feina
i molt bé
i vam assajar,
assajar,
en fi,
i tirar endavant
aquesta gran bogeria
que es diu cinema,
que es diu
pel·lícula independent catalana.
Passi el que passi.
Heu estat 12 dies rodant
però m'imagino
que això ha portat
molta feina
i sobretot Robert
de coordinar
un equip
que com deies
era la primera vegada
que feia un llarg metratge.
Això també m'imagino
que ha portat molta feina.
Sí, ha portat
molta feina,
molta feina.
La veritat que...
A veure,
hi ha una cosa
que és que la peli...
A veure,
crec que va ser
cap a finals del 2009
que es va començar a rodar.
Hi ha hagut perons,
hi ha hagut muntatges,
això no funciona,
afegim-li un dia,
reorganitza l'equip,
un equip mínim,
sí, complicar,
però no parlem de complicacions.
Passi el que passi,
és divertida.
És divertida.
Però escolta,
m'ha de treballar
i per això estem,
per fer una peli
amb pocs mitjans
i molt digne
pel cinema català.
I estem molt parats,
a part de tot això,
vull dir que volti
a l'estat de Rússia,
va a Nova York,
en fi,
això...
Això us ho pensàvem?
No, no,
és una bola
que s'ha anat fent gran
i com a producte
pensem,
hòstia,
el nen ha crescut,
s'ha fet gran
i a més a més
és simpàtic,
no?,
i divertit.
Vull dir que
molt orgulloso,
sí.
No us ho pensava,
doncs, això.
No, en absolut.
Pensa que,
a veure,
el típic quan es faci
anem independent
és que, bueno,
rodes i tal
i amb molta il·lusió
i tal
i dius,
bueno,
i ara què?
I ara què?
Ja tinc la peli,
i ara què?
I ara què?
què faig,
què faig,
no?
I el primer que vam fer
és obrir una pàgina
al Facebook.
Això és molt important
per tots els que vulguin
fer alguna cosa
d'aquest tipus
que és Facebook.
En el nostre cas
és facebook.com
barra Passi el que Passi
i allà tenim ja
uns 6.200 i pico fans,
més o menys,
quasi 6.300
que no està gens malament
però la pel·lícula
en actors i director
desconeguts
que això ens ha donat
força, no?
Per convèncer
els mitjans
que parlin de nosaltres
i per acabar també
convencent els amos
dels cinemes
perquè ens posin
la pel·li, no?
O sigui,
ara mateix
a mi ja no m'interessa
que la gent
entri al Facebook
i cliqui i m'agrada.
M'interessa que el divendres
vagi al cine
i compri l'entrada.
I vagi a veure la pel·lícula.
Sí, però que
el Facebook
és bàsic, em sembla.
Home, internet,
les noves xarxes socials,
això m'imagino
que és bàsic
a veure de fer promoció
i més quant has de fer tu,
m'imagino, no?
Sí, el que passa
que no és de simplement
obrir una pàgina
del Facebook
i esperar
que t'entrin
mil persones,
3 mil, no?
Jo m'ho he currat molt, eh?
Jo recordo
que entrava la gent
al Facebook
o algun perdut
que havia clicat
el m'agrada
i jo li enviava
un missatge
moltes gràcies, tio,
i tal, escolta'm,
jo soc tal,
i hem fet...
M'ho he currat molt,
ho he treballat,
són moltes hores
de feina
davant d'aquestes persones
que et donen
el seu m'agrada
en el Facebook.
Un m'agrada
és molt important, saps?
Estàs pensant ja
en la segona pel·lícula o què?
Sí, per suposat, per suposat.
A veure, jo sempre he dit
que la millor pel·lícula
és la que et permet
fer la següent
i crec que passi el que passi
ens donarà
l'oportunitat
de fer la següent.
Tenim les portes obertes
a exhibidors,
a distribuidores,
a televisions
i sí, sí,
hi ha un...
A veure,
és molt probable
que fem passi el que passi dos,
eh?
Perquè serà una bomba.
El guió està escrit,
el guió està escrit,
el guió està escrit
per si les mosques.
Però bé,
també tinc uns altres projectes
com són una comèdia
que es diu Fat Love,
que és una altra comèdia,
després una que es diu Boda,
bé,
hi ha diversos guions,
tots comèdia,
no sé per què em surten comèdies
i sí,
els projectes estan allà.
Però ara
hem d'esperar
que la gent
vagi al cinema
a veure si passi el que passi.
T'apuntaries a una segona part
o què, Marcel?
Home,
per descomptat...
I cobrant, eh?
Per això,
i cobrant, Marcel.
Demà mateix.
Escolta,
tu quines expectatives tens
per anar al públic català
amb aquesta pel·lícula?
Home,
jo espero que vinguin,
que és una pel·lícula
fresca d'estiu
per passar-ho,
sobretot la franja
de 30-50 anys,
assegurant-ho molt reflectit,
doncs és els problemes
que té el personatge,
l'Àlex,
el protagonista,
i ojalà que respongui,
que vinguin,
que vagin al cinema.
Esperem, esperem.
A mi, bueno,
faria molt feliç això.
Jo crec que si algú surt
victoriós d'aquesta pel·li
és el Marcel
amb la seva interpretació,
l'Àlex.
O sigui,
potser la pel·li
se me la carregaran
i diran
aquest tio xerra molt bé,
però potser que es dediqui
això a fer de periodista,
no?
però no a dirigir,
però si hi ha algú
que surt excel·lentment
victoriós
és el Marcel Tomàs
amb la seva interpretació
de la pel·li,
perquè descobrireu
el cari gran de l'Empordà,
que jo et dic, eh?
Gràcies,
moltes gràcies.
Hi ha d'altres actors
que hi participen,
evidentment,
que també és la primera vegada
que feien un llarg metratge,
doncs?
Sí, sí, sí,
és que jo t'ho dic
tots, eh?
Tots, tots, tots.
Hi ha molts que inclús
no s'havien posat davant
d'una càmera mai,
o sigui,
hi ha un punt d'autenticitat,
o sigui,
són persones que no estan interpretant,
són com són ells,
no?
I aquí de la gràcia, no, Robert?
Sí,
és una de les gràcies,
penso, també.
La pel·li,
quan la veus,
dius,
home,
ja es veu que són uns nois
que han fet una pel·li,
que són ells,
que és una pel·li honesta,
no enganyem a ningú,
passi el que passi
és una comèdia
que han fet uns nois de Girona,
que han fet una pel·li
que els ha sortit simpàtica
i que han aconseguit estrenar-la,
no?
Una de les nostres frases era
no és una obra mestra,
però és divertida.
I amb això ens quedem,
és divertida.
Serà avui a les 10 de la nit,
als dos cinemes Gavarres.
Sí,
avui fem la presentació
amb tot l'equip,
vindrà,
doncs,
també l'actriu protagonista,
la Carlota Bosch,
a l'estrena,
altres actors,
els tècnics,
presentarem una mica la pel·lícula
i la veurem
o marxarem,
Marcel?
Jo tinc ganes de veure-la,
la Robert.
Una altra vegada,
però si ja l'has vista.
Una vegada tant veure'm.
Home,
la veureu en pantalla gran
a Catalunya,
no?
Sí,
Sí,
bueno,
ja hem fet passes
per vosaltres.
Jo recordo,
jo recordo,
a Palamós,
al cinema Sarín,
quan també estrenem,
a l'amo del cine,
diu,
vull veure la pel·li,
però la vull veure
en pantalla grossa,
en digital i tal,
dic,
vale,
perfecte.
Ens assentem al cine,
una sala,
400 persones,
érem jo i ell,
i ningú més.
Joder,
quin passe,
saps?
Comença la pel·li,
allà hi ha un baix
que no sé què,
que ara no hi és.
Bueno,
és un petit fallo de ràcord
que no s'entera ningú.
Escolta'm,
que això la gent,
bueno,
dic,
ostia,
quin passe,
m'espera,
acaba la pel·li,
se m'agira,
em diu,
està bé,
simpàtica,
és molt divertida,
no m'he dormit,
ja és important.
Dic,
la projectarem aquí.
Doncs ha anat així,
saps?
No hi està bé,
escolta.
Jo l'he vist moltes vegades,
però avui la tornem a veure,
sí,
a Tarragona.
Avui a Tarragona,
a les 10,
hi podreu anar,
al cinema Les Gavarres,
i anar a veure la preestrena mundial,
d'aquesta pel·lícula,
passi el que passi avui a Tarragona,
Robert,
Marcel,
moltes gràcies,
i que tingueu molta sort.
Sí,
esperem,
esperem que el públic vingui a partir del 22 de juliol,
a veure,
passi el que passi,
segons anuncis.
Recordem que avui es preestrena,
però s'estrena divendres.
Exacte,
l'estrena comercial,
amb totes les hores i tal,
és a partir de,
doncs d'això,
de divendres,
ens la mantenen una setmana en totes les sessions,
però si la gent no hi va,
ens la trauran,
perquè probablement el pitufós
sigui més interessant
que una pel·lícula sobre catalans
que s'ho passen bé.
Gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Vagi bé.