Bona nit
Bona nit, 12 del matí, aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del programa,
canviant absolutament de registre, després de parlar de política i d'economia,
ara us parlem de música, us parlem de jazz i d'una de les propostes més interessants
que tenim aquest cap de setmana a la nostra ciutat, entre altres coses perquè també suposa l'inici d'un cicle,
un cicle de concerts que es titula Jazz a l'Auditori i que tindrà com a escenari precisament l'Auditori de la Fundació Caixa Tarraona.
Ens acompanya el responsable de la programació, el Nando Torino. Nando, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també hem convidat el protagonista o un dels protagonistes del primer concert que tindrà lloc aquest diumenge,
perquè és una combinació com a mínim curiosa, a priori, ara ens ho explicarà,
és la combinació del Tarragona Hot Trio amb la coral verge del camí de Cambrils.
El responsable del Tarragona Hot Trio, el seu líder, és el Xavier Pie.
Xavier, bon dia.
Hola, bon dia.
Així que ell ens podrà explicar aquesta combinació tan curiosa.
Però comencem una mica parlant de la programació en general.
Nando, estem parlant del primer cicle de jazz a l'Auditori o no?
Sí, a veure, n'havíem fet d'altres, de cicles de jazz,
però en guany volíem iniciar una nova tradició jazzística
i de fet volíem crear una espècie de cicle d'hivern on poder escoltar jazz en un auditori en condicions com és el nostre,
el de la Fundació Queixa Tarragona.
I per això volíem buscar, si més no, tres, quatre concerts, en aquest cas tres,
de formacions de referència, no només a nivell de Tarragona, sinó català,
i fins i tot m'atreviria a dir que està tal a nivell d'Espanya,
perquè a banda del Xavier Pie, que ara ens explicarà la seva proposta,
tenim dos grans noms molt importants com a instrumentistes,
que són el Manel Camp i el Dani Nelo.
Parlem una miqueta d'aquests concerts, el Manel Camp i el Dani Nelo,
i després ens centrarem en el del proper diumenge.
Per què triem Manel Camp i Dani Nelo,
que segurament també són noms que a la gent, al públic en general, els hi sona molt.
Els hi sona perquè tant el Manel Camp com el Dani tenen una llarga trajectòria.
El Manel Camp, resumint una mica, el Manel Camp va començar a capellar als anys 70,
es va fer famós per haver fet molts arranjaments de discos del Lluís Llach,
per exemple, arranjaments orquestrals, no de jazz concretament,
i després havia tingut formacions de jazz-fusió com eren els Fusion,
que es deien els anys 70, amb altres grans músics d'aquella època, com el Santi Arísa, etc.
I des dels anys 70 fins actualment la trajectòria del Manel Camp és llarguíssima,
gairebé ha gravat un disc per any, des dels Fusion fins ara, en moltíssims projectes.
Com a arranjador també ha fet moltíssimes feines per músics catalans.
i aquí volíem destacar la seva faceta jazzística a través del Manel Camp Quartet,
que és l'última de les formacions on està desenvolupant les seves idees com a pianista de jazz,
que és només una de les seves vessants artístiques.
I després el Daninello.
I el Daninello, que pel gran públic va ser conegut, sobretot a finals dels anys 80,
com a saxofonista de Los Rebeldes, però aquí no s'acaba tot.
Ha fet moltes més coses.
Moltes més coses.
Després va muntar una banda pròpia, que es deia Nelo i la banda del Zoco,
i després ja s'ha col·laborat amb moltíssima gent.
Hi ha molts grups a nivell d'Espanya,
se m'està acudint ara un disc de l'Ariel Roth, on ell toca el saxo.
Com a músic d'estudi, diguem-ne,
o en aquest estatus ja és com a músic convidat a discos d'altres artistes,
la discografia del Daninello és immensa.
I ara proposa un...
Tant el Manel Camp com el Daninello presenten disc en guany,
a finals de 2010, començaments del 2011.
En el cas del Manel Camp, un disc que es diu Tangram,
que és aquest joc xinès, si no ho tinc mal entès,
en el qual es basen totes les composicions d'aquest disc.
I en el cas del Daninello, està presentant un disc que es diu Noir,
que és com es coneix el gènere de cinema negre.
Per posar-te un exemple, l'Alcom Maltès, per exemple.
Aquest tipus de pel·lícules de Humphrey Bogart,
on tothom fumava molt i hi havia intrigues en hotels,
doncs és el cinema Noir, de gánsters.
I el que fa és una recreació de músiques relacionades amb aquest tipus de cinema.
La veritat és que val la pena veure-ho.
Manel Camp i Daninello, que arribaran els mesos de febrer i de març,
d'això ja en parlem més àmpliament.
El que tenim més immediat és aquesta seta del diumenge.
Javier, per començar, una mica aquesta combinació,
aquest lligam entre vosaltres, el Tarragona Hotrio i la Coral Verge del Camí,
com neix?
Neix, ja portàvem temps parlant-ho amb la meva companya que treballem junts,
la Núria Hortoneda, que és la directora de la Coral.
Ella havia assistit a uns quants concerts nostres i deia,
hem de fer, sempre parlàvem allò que es diu, hem de fer alguna cosa junts.
I a ella sempre li va rondar pel cap fer alguna cosa.
De fet, a veure, això és curiós, però no és la primera vegada que es fa.
O sigui, nantros també ens han basat una miqueta, ens han senyit també
el gran concert que va oferir Duke Ellington,
amb una gran coral que va oferir els anys, no et diré l'any exacte,
però els anys 60, a la Capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona,
que va ser memorable.
Encara ens hem trobat, que és una curiositat,
encara m'he trobat en algun concert meu dedicat a Duke Ellington,
amb gent que havia assistit a aquell concert i amb els ulls plorosos
que li havia recordat la mateixa situació.
Bé, doncs, partint d'aquesta base del gran espectacle que suposa reunir 40 veus
amb una bateria com el Quim Soler, que és responsable de...
Doncs, a veure, és un número 1 amb el seu,
a part de gran baterista, és un gran pedagòg,
responsable de dues generacions de músics i de bateristes catalans.
al qual encara li ve gent de Madrid, de Saragossa i de Granada,
que li doni classes.
O sigui, tenia un element també com el John Style,
que és un pianista amb una tècnica clàssica impecable,
que ha begut directament de les fonts del jazz mitjançant
per la tradició, tal com es feia abans,
per la tradició tocant amb son pare a quatre mans, allà a Londres.
A part també el John Style és el degà de la facultat de lletres.
Sí, senyor.
I, bueno, és una combinació estranya.
I, doncs, hi ha un servidor que s'apunta en un bombardeig
quan s'ha tractat de fer bona música, no?
Llavors, amb la Núria vam quedar a veure, vinga, va,
vam encarregar uns arranjaments expressos per la formació
i va sortir, doncs, vam començar a fer uns concerts
i ens vam adonar que la resposta de la gent era molt bona,
molt agraïda.
O sigui, als nostres concerts la gent s'acaba dreta
i tot de l'emoció que els suposa veure'ns interpretar tots junts
fly me to the moon o temes de Duke Ellington.
Doncs, això ens ha encoratjat,
per això li vaig oferir aquesta proposta
que creia tan digna i tan maca a Caixa Tarragona
i el Nando, ràpidament, com té ull de Falcó,
ja va veure que la cosa...
De Falcó maltes, com dèiem abans.
Llavors va trobar interessantíssima la proposta
i li ha quedat, a veure, ha quedat un cicle realment,
doncs, molt, molt, molt complet
i tenint en compte que la sala aquesta
és una petita perla que tenim a Tarragona,
a veure, aquesta sala amb aquesta acústica i tot.
Ara abans parlàvem de...
no cal amplificar i posar gaires coses
perquè és que el plaer d'arribar directament a la gent
sense passar per filtres, per amplificacions i micros,
també suposa per nosaltres, com a intèrprets,
un plaer i per la gent també, perquè arribem directe.
En l'espectacle li dieu dels espirituals al jazz.
Sí.
Què podrem escoltar, doncs?
Què ens oferiu en el concert de diumenge?
Hem buscat les arrels d'aquesta música, de com va néixer.
O sigui, vam estar investigant, vam veure
el nexe que hi havia amb la tradició oral.
O sigui, abans es passava, la gent no sabia llegir, escriure,
però la seva forma d'interpretar la situació que vivien
de desfogar, de resar a Déu
i d'una miqueta treure tota aquella pressió
que els suposava viure sota el lligam de l'esclavatge,
era cantar, cantar i cantar.
d'aquelles melodies que eren molt senzilles,
però que es anaven repetint.
Melodies de missa, melodies religioses, melodies de pregària,
melodies petites, improvisades.
A poc a poc van anar naixent una miqueta un estil.
Melodies curtes que després inspiraven a allargar-les,
mitjançant les diferents variacions i diferents estats d'ànim,
anaven allargant d'aquí va néixer la improvisació.
La improvisació com una manera d'allargar aquell plaer
que suposava interpretar unes melodies
que sortien de dins del cor.
Aleshores, trobarem això, una certa barreja també de peces musicals?
Sí, sí, sí. A veure, comencem amb peces espirituals tal qual.
Pures i dures.
Sí. Llavors després afegim,
o sigui, primer fem un tast de cadascú per separat
per acabar tots junts.
O sigui, primer començaran ells fent quatre temes espirituals
que ja posaran a la gent la pell de gallina.
Sortim nosaltres,
toquem sis peces que són triades ja dins del context,
perquè també no volem, clar, no ens podem passar massa,
tampoc perquè estem dins d'un context que demana molt respecte.
Posem algunes peces de colpòrter,
posem algunes peces clàssiques de jazz
i immediatament després ens juntem tots per fer.
O sigui, cadascú ensenya les seves cartes
i al final tothom se reuneix per fer música junts.
I al final quines peces deies que tocava?
O quina peça era la rematada final?
Les peces que acabem,
faré un tast de les peces que acabem tots junts,
que comencem amb un Fly Me Too Damunt,
que és una peça versionada,
però interminablement,
la versió més famosa que tenim és la del Frank Sinatra,
amb aquella pel·lícula també que vam veure dels Cowboys de l'Espacio.
O sigui, són músiques de pel·lícules que han estat adaptades una miqueta.
Comencem amb Fly Me Too Damunt,
seguim amb temes de Duke Ellington,
el Satin Doll,
un tema que dius va començar com a peça instrumental,
però ràpidament se li va afegir lletra.
Per això seguim amb un Dream a Little Dream,
que és un tema preciós,
que versionaven Doris Day,
Louis Armstrong i Ella Fitzgerald,
però que es va fer famosíssim l'any 68,
perquè hi havia un grup que es deia The Mames and The Papas,
van fer la versió aquesta de Dream a Little Dream,
que va vendre un milió de còpies ja a aquells temps.
Va ser un tema preciós.
I acabem amb un Don Get Around Matjenimor,
que també té doble missatge.
Don Get Around,
no li donis masses voltes.
Un tema que originàriament es deia
no et lamentis mai.
Volguem dir missatge positiu,
mira al davant,
sigues positiu,
sigues tu mateix
i no et queixis massa
perquè hem de donar gràcies del que tenim.
Una miqueta és el final aquest.
I llavors després,
com comptem amb la reacció de la gent
que ens demanà un vist,
tenim un tema sorpresa que ja...
Que no cal que el diguis.
No.
Esperem que la gent estigui tan entusiasma,
que pugui haver-hi fins i tot més d'un vist.
Una proposta, doncs,
que creus, Javier,
que podria tenir un ser recorregut
i portar-lo...
O us agradaria portar-lo a altres escenaris?
Sí, sí.
De fet, ja ve rodat d'altres escenaris.
El vam estrenar aquest estiu
a la cripta de l'Ermita de Cambrils.
I va dos dies seguits.
Va ser un èxit.
tots dos vam omplir.
Hem continuat fent alguna coseta
amb esglésies.
I ara, doncs,
avui és la gran aposta de...
Un auditori.
Un auditori amb majúscules,
com és l'Auditori de Caixa Tarragona.
El concert serà Nando,
diumenge a les 7 de la tarda.
Sí.
Els altres dos veig que seran dissabtes a la nit, no?
Sí, sí.
Els altres dos,
per qüestions horàries,
de disponibilitat,
vam optar per fer-los el dissabte a la nit.
Teniu en vosaltres preferències com a fundació?
Si us agradaria més fer-los diumenge o dissabte?
Doncs la intenció a la llarga
és fer-lo tirar més cap al dissabte a la nit.
Aquest tipus de concert més de jazz, no?
El jazz ho relaciones més amb la nit
que no pas amb la tarda, no?
També us relaciones amb el fum
i aquestes coses que...
De les pel·lícules que dèiem abans.
Que ja no es poden fer.
Però per això la tendència és cap allà.
A veure què passarà.
També hi ha una sèrie de novetats
a l'hora de gestionar,
no només els horaris,
també el preu de les entrades.
A partir d'aquest cicle,
els concerts tindran un preu de 6 euros
i, bueno,
que pels clients de l'actual Catalunya Caixa
es veurà reduït a 3 euros.
I com normalment els nostres usuaris ja saben,
es poden comprar ja les entrades
per qualsevol dels 3 concerts,
per la sala d'exposicions
de la Fundació Caixa Tarragona,
allà al carrer Gin i Anglès.
Perquè on es poden comprar les entrades?
Sí, sí, a la sala d'exposicions
que la tenim al costat de l'auditori.
És important, a més, destacar això dels clients,
és a dir, el canvi aquest de sistema
en la venda d'entrades
perquè els clients de Catalunya Caixa
tenen el 50% de descompte.
I, per tant, en aquest cas són 3 euros.
3 euros, sí.
3 euros per al concert del proper diumenge.
Javier, nerviosos, no?
Amb moltes ganes d'actuar ja?
Moltes ganes d'actuar.
Bé, i els nervis són els típics
que vols que tot surti bé, sí.
Perquè, clar, és moure tanta gent i tot.
I a mi m'agrada sempre
que hi hagi una miqueta de nervi abans
perquè t'obliga a estar...
En tensió.
Sí.
40, deies, membres de la Coral, aproximadament?
Sí, sí, sí.
40 cantaires.
Entre ells i nosaltres som 40, aproximadament.
Posa un més o menys,
que estem en temps de grip i tot això, però, bueno...
Molt bé.
Doncs la Coral Verge del Camí,
Verge del Camí de Cambrils
i el Terraona Hotrio
actuarà aquest diumenge a les 7 de la tarda
a l'auditori de la Fundació Caixa Terraona
i obrint aquest cicle de concerts.
Ja és a l'auditori
que després al febrer ens portarà
el Manel Camp Quartet
i al març ens portarà Dani Nelo.
Xavier Pia, que vagi molt bé el concert.
Moltes gràcies.
Molta sort, felicitats per la iniciativa
i Nando Terino, en fi, que vagi molt bé tot el cicle.
Gràcies.
Fins la propera.
Que vagi bé. Bon dia.