Seguim avançant en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Ara ja a la recta final, amb un migdia que, en fi,
sembla que el sol comença a sortir amb més força,
comença a obrir-se pas cada cop més entre els núvols,
aquesta nevolucitat que ens ha acompanyat durant tot el matí.
Nosaltres hem decidit aquest migdia sortir una estona al carrer
i anar de compres, entre cometes,
anar a veure l'ambient que trobem al mercadet amb volant,
el mercadet que cada dimarts i cada dijous s'instal·la a la Rambla Nova.
Perquè en un mes difícil com aquest, el mes de gener,
en què acostuma a haver-hi, doncs això,
una situació econòmica complicada per molta gent.
Volem saber si, en aquest context de crisi,
les vendes també es noten entre els venedors,
entre els marxants que hi ha al mercadet de la Rambla.
Així que tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i ara amb Josep Perdila.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal l'ambient? Hi ha molta gent o no?
Sí, hi ha força gent,
tot i que jo no m'atreveixo a dir si és l'ambient habitual,
si no, ara us hi preguntarem, en tot cas,
els que ells hi són cada setmana.
El que sí que és el que deia,
ja comença a sortir ara el sol i sembla que fa més bon temps
que el que teníem a primera hora del matí.
En tot cas, ens acompanyen dos dels responsables
de l'associació de marxants de la província de Tarragona.
Ens acompanya el seu vicepresident, en Josep Joaquim Gómez.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I ara saludarem el seu president, el Joan Ramon Inverdon,
que està acabant d'atendre una trucada telefònica.
Avui ens hem volgut acostar al mercat,
doncs per això, per saber quina és la situació que viuen.
Ara fa uns quatre anys, em deien per Sant Jordi,
que estan situats a la Rambla Nova de Tarragona.
Penseu que a tot l'entorn del mercat central hi ha obres
i la convocació de la carpa provisional a la plaça Corsini
va fer que s'haguessin de traslladar el mercat de marxants
fins aquí a la Rambla Nova.
I vaja, volem venir a conèixer una mica
quina és la situació en tot aquest context de crisi.
Ara sí, saludem el president, en Joan Ramon Inverdon.
Bon dia.
Bon dia.
I és mes de gener, la crisi encara continua, és evident,
i no sé si aquest mes de gener encara, a més a més, costa
doncs això que la gent vingui a comprar,
que gasti al mercat de marxants una mica.
Quina és la situació que teniu actualment?
Doncs això és molt delinant.
O sigui, jo estic al mercadet des de l'any 55
i jo no me'n recordo una crisi com aquesta.
O sigui, el 82 va tindre una crisi,
el 92 van tornar a tindre una altra crisi,
però el que està passant ara és, bueno, és inexplicable.
És que arribem aquí, fiquem les parades i, bueno,
no guanyem ni per pagar els impostos que hem de pagar.
Això un dia, un altre, un altre,
i arriba un moment que la gent està molt desesperada
perquè resulta que la crisi ha arribat un moment
que nosaltres pensàvem que seria més llevedera la cosa,
però no, ha arribat un moment que inexplicablement
estem tocant, tocant fondo, però fondo de veritat.
Quant temps fa, més o menys, que dura la situació aquesta?
Aquesta situació ja fa més de dos anys que està en declive,
però, bueno, ja tocarem fondo, ja tocarem fondo
i tornarem a puixar, moltes vegades es sapeteixi dos.
Jo me'n recordo, per dir una anèdota, l'any 82,
quan el Mundial d'Espanya, que a les quatre primeres d'això
se van fora a fora, i vam tindre naranjitos,
jo venia llavors, bueno, ben sabates,
i sapatilles de naranjitos vaig tindre set o vuit anys,
sapatilles no hi havia forma de vendre.
Però la gent estava mentalitzada d'una altra forma.
Si una, per dir-te, una samarrete, per dir-ho,
o una ciudadera del normal, valia 500 pesetes,
i la del naranjito, perquè era el naranjito,
te la donaven per 200, la gent comprava la de 200,
per la profitada, perquè havia una mentalitat.
Avui en dia, la canalla, la joven que puixen,
i això no vol marques, vol diso,
i si és una cosa que està passada de moda,
la gent aquesta que ven roba deportiva del Barça, del Madrid,
si Ronaldinho ha marxat, no volguis vendre samarretes del Ronaldinho,
que no es vendes a cap preu.
Ha canviat molt la temàtica aquesta,
i aquí, avui en dia, això, el que tenim és que, a part,
se troba molta...
han dit que hi ha molta roba usada al mercadillo,
i nosaltres això es fa molt de mal,
i això és una mica de... denigrant, les parades.
És clar, la gent està, que no saben què fer,
és que, mire, si això no puc vendre,
doncs mire, agafaré 1.000 euros,
intentaré ver 100.000 euros,
complir una altra cosa,
a veure, i hi ha parades que he provat la bisuteria,
l'han provat la roba, han provat les sabates,
l'han provat-lo tot.
Una cosa que tampoc és lògic,
perquè si normalment l'Ajuntament te dona una licència
per vendre sabates, és per vendre sabates,
no per vendre roba ni per vendre un altre article.
El que passa és que també la cosa,
una cosa la confonen també a l'altra,
perquè avui allà és l'impost d'activitats econòmiques,
pots anar al 100 i pots agafar el que vulguis,
si vas, te dones d'alta,
te donen la licència,
i després te dones una altra vegada de baixa,
i no et repercuteix ni en el mòdul,
perquè si no te donessis de baixa,
al cap dels tres mesos,
el mòdul et repercuteix.
O sigui, si no és el mateix,
si tinguis una activitat, que tinguis dos,
pagaries més si tens dos,
o si tens tres,
però, o sigui,
m'ha arribat un moment,
però és que, clar,
i això nosaltres també ho donem una mica
d'aquesta forma,
perquè veiem que la gent
és que està passant unes calamitats,
està passant,
que ho fan per necessitat,
no ho fan per el fet de fer mal aquí ni allà,
sinó que ho fan per necessitat,
a veure si poden sortir d'alguna forma.
O sigui, ho estem passant molt malament.
En tot cas, doncs sí que veieu això,
que ha canviat potser una mica
el tipus de parades que hi havia
i transament al mercat de marxants,
precisament per això, a causa de la crisi, doncs?
Sí, perfectament,
perquè hi havia un moment
que hi havia bastanta categoria,
tant aquest mercat de Tarragona
com els de, bueno,
Vista, Sant Pere, Sant Pau i Torreforta,
i ara resulta que pel tema de la crisi,
doncs tot això s'ha empejorit,
han sortit gent que tenia una mica de categoria,
s'han buscat unes altres maneres de viure,
ho han tingut de deixar,
i ara en aquests moments
doncs ha entrat un altre sector de venedors
que porten el tipus d'article
que diu el nostre president,
que és rebusada i coses d'aquestes,
i no és un, són un grapat, no?
i això passa especialment
amb el mercat de Bona Vista.
Nosaltres ja fa temps vam tenir reunió
amb l'alcalde i amb l'empresa d'Espinsa
per dir-li, a veure si es podia,
amb el Sergi dels Rios,
al capdavant,
per a veure si es podia treballar
amb el tema aquest,
d'aturar una mica la situació aquesta,
perquè se'n va de les mans.
Llavors hi ha parades allà
que porten tota la vida,
que són parades en condicions,
s'han quedat envoltades
d'un tipus d'article
que perjudica molts els altres.
Llavors la gent per allà
amb aquests postos,
que són postos que valen molts diners,
dos dies ja no s'hi acosten,
ja passen de llarg,
perquè el que busquen allí
no ho troben, no?
I llavors l'altre no els interessa.
I el que passa és això
és en aquests moments.
Però bé, esperem que puguem sobreviure,
perquè tota la vida hem estat aquí
i hem de sobreviure,
perquè no tenim altra cosa que fer
i aguantarem com puguem.
El que passa és que uns aguantarem
més que els altres.
N'avany caiem pel camí,
potser passat demà caurà un altre,
i potser el dia segon cauré jo.
Espero que això s'arregli abans d'hora
i a veure si l'administració
tingui, per o per tu,
poder...
És una crida que fem en veu alta,
a veure si l'alcalde i els regidors
se'n donen compte
que paguem una quantitat d'impostos
prou important,
com perfectament ho posava
ahir el Diari de Tarragona.
I també, per un altre costat,
que els veïns,
i en aquest cas els botiguers,
ens tracten amb una mica d'afecte
i que no facin les declaracions,
tan inoportunes com en feia.
Perquè això és un context fora de puesto
i pot crear un malestar
i un perill de cara a algú.
Perquè si aquesta declaració
l'hagués fet personalment
el president de l'Oriu de Botiguer,
és on volgut,
li haguéssim parlat
o haguéssim arreglat,
però suposo que deu ser
alguna declaració a nivell personal
i que la veritat que no ens aclara,
que no ens ha agradat que ho hagin fet.
De d'una manera natura
ja farem una escrita al Diari de Tarragona
i si fa falta,
farem una roda de premsa
perquè aquesta persona s'ha detracti
o com a mínim demani desculpes
i sigui que sigui que doni la cara,
però no pot agafar
i fer aquestes declaracions
que va fer ahir amb el diari d'aquí.
Què és el que deia?
Exactament,
deia que el mercadet
està aquí a la Rambla de Tarragona,
és una zona molt bona per a la ciutat,
però és denigrant,
és denigrant,
com si nosaltres féssim nos aquí,
embrutéssim,
fossin denigrants
i que normalment
tots els mercadets
els agafen
i els fan a les afores de la ciutat
amb unes esplanades,
quan nosaltres sempre hem estat
dintre de Tarragona.
Jo no sé qui és aquest senyor,
m'agradaria conèixer-lo
i preguntar-li quan es fa
que va al mercat,
però en altres,
doncs aquí hi ha persones
que fa com a 50 anys que estan,
com el mateix president,
que estan aquí al mercat de Tarragona,
quan hi havia 3 o 4 parades
i aquest senyor potser venia
d'un altre ram
i si fos d'una família continuada
amb el negoci del comerç aquest,
llavors es podria pensar
d'una altra manera
i si no,
com m'estava explicant fa una estoneta
el nostre president,
a veure què li preguntem
a la gent del governador Constable
o el carrer Redding
i la zona de Cursini
i a veure si els agradaria
que tornéssim allí,
perquè allò des que nosaltres vam marxar,
a part que estan fent les obres,
doncs el carrer Colom,
però un dia alguna cosa també,
allò és,
jo tinc entès que moltes botigues
han tancat o han tingut de tancar,
o tancarà,
perquè les obres encara no sabem
el que tardaran en fer-se,
llavors que ens diguin
que ens volen cridar cap allí
i quan aquests d'aquí diuen
que fem nose
o que es denigran,
això penso que no està bé.
S'hauria de tractar aquest senyor,
ben bé no recordo el nom ara,
però penso que hauria de fer
algunes declaracions
i pensar-se en el que ha dit.
En tot cas,
també parlàvem de si han tancat o no parades,
en aquests últims anys
han tancat moltes parades
que venien habitualment
al mercat de marxants de Tarragona?
Doncs sí,
sí que hi ha hagut bastantes
que han tingut que dir salt,
alguns perquè s'han jubilat també
i altres perquè han arribat un moment
que diuen,
bueno,
ho deixem córrer
perquè és que arriba un moment
en què els gastos...
Després aquí,
nosaltres mateixos,
a Reus,
tenim molt bons filis
amb l'empresa municipal
d'Amersant
i a Reus,
en guany mateix,
l'any passat
se van congelar
els preus
i es van donar un...
Per la crisi que hi havia
se van abonar uns dies
i els dies que no van parar
se'ls van descomptar també,
o sigui,
van tindre un...
I en guany
s'han fet un 10% de descompte
i a part,
tots els dies
que no es puguin treballar,
que siguin festius,
com a Reus és el mercat,
és dimecres,
dilluns i disapte.
Els dilluns de Pasco,
per allà,
que sempre són feste,
doncs aquest ho abonaran.
Aquí mai s'han abonat res,
aquí a l'IPC,
a l'IPC,
a l'IPC,
menys en guany,
o sigui,
aquí de rebaixar-se
no s'han rebaixat mai res.
Feu una crida,
doncs,
i demaneu això
des de l'associació de marxants.
Que tinguin una mica
de coneixement,
que el que estem passant
amb nosaltres també
i que intentin,
doncs a veure si hi ha
una fórmula
de fer una taula rodona
i assentar-se allà
amb l'alcalde
o amb el senyor Isidro Prunó
i mirar d'intentar
que reduïn una mica
els preus.
Perquè no es pot aguantar
tal com està avui en dia,
no podem aguantar.
A més a més parlava
el president
del canvi de perfil
potser de gent que ve al mercat
i paradoxalment deia
clar,
és que ara tothom
se'n va a les marques
quan precisament
les marques són molt més cares.
Ha canviat també
el perfil de gent
que ve al mercat?
Sí,
bueno,
i no és que les marques,
és que a part tenim,
jo,
a mi m'agrada mirar-ho tot
i el Carrefour mateix,
Carrefour mateix,
ahir en Carrefour mateix
jo estava vivint
l'altre dia
que tenien
les sabaties,
jo miro lo meu,
que són les sabates.
El ser de parar de sabates.
Sí,
doncs jo vaig mirar
que les sabaties
que es venien a 12 euros,
que costen de cos,
com a mínim,
5 i mig
o 6 euros,
que és el preu normal,
12 euros
els venien a l'aig
i nosaltres els veníem
a 12 euros també.
de la Hanna Montana,
del Bot Esponja,
de totes aquestes sabates.
Els estaven venint a 4 euros,
més barates que de cos.
O sigui,
que tenim competència
per tot arreu, eh?
Tenim competència
per tot arreu,
tant en les sabates
com en la roba també.
Vol dir-te que,
escolta'm,
és que tenim una sèrie
de factors
tots en compte
i una mica d'aquí,
una mica d'allà,
s'estan afegant
de totes formes.
A veure si podríem
tindre una mica
d'arreu,
una mica
per respirar,
una mica,
perquè estem molt malament.
Vostè quina parada té?
Jo d'articles de cuina.
I què tal, vostè?
Bueno,
també ho noto la crisi,
el que passa és que
no tinc la competència
que poden tindre
les parades de sabates
o de roba,
però també és un consum
menys indirecte
com poden ser
unes sabates
que es poden fer molt bé
amb més curt de temps
o un canvi d'article.
La persona que en pot comprar
una pell,
si té un mínim de cuidado,
li pot durar força temps
i si se li enganxa una mica
perquè ha passat una mica de temps,
no es la pot anar aguantant.
A mi una sabata,
si es trenquenta,
no has de comprar unes de noves.
No pots anar pel carrer
amb les sabates xafades.
Perquè vostès,
a part de Tarragona,
estan a Tarragona i Reus,
vostès,
normalment, eh?
De setmana,
la ruta que fan
és Tarragona i Reus, eh?
No,
bueno,
fem dilluns a l'ou,
dimarts a Tarragona,
dimecres a Cambrils
i després també hi ha Valls,
dijous tornem a Tarragona,
el divendres anem a UB al Vendrell
o aquí a la Pineda
i dissabte fem mercat de Torreforta
o Reus
i després, doncs,
dominges a Bona Vista,
Hospitalet i l'Infant.
O sigui,
ja ens anem canviant cada dia
d'un mercat.
No fem només aquells dos mercats
a la setmana.
I la crisi
és generalitzada a tot arreu
o més accentuada a Tarragona?
Generalitzada a tot arreu.
A tot arreu és igual.
Si fos a Tarragona
diguéssim,
bueno,
farem un sacrifici
i aguantarem aquí a Tarragona
o miraríem de treure metros
o treure els gastos com fos.
Però és que és general,
és que tots els dies que t'aixeques,
avui en dia tenim la,
per sort o desgràcia,
vivim més tranquil
que fa 30 anys,
que fa 30 anys
tenies que anar al mercadet
i tenies que marcar
amb un ferro
i esperar a veure
si el que normalment venia
no venia
quan fallava 3 dies
el llibre ja era teu
avui en dia
tot això ha desaparegut.
Però tenim tot domiciliat,
siguin altos,
s'aixequem al dematí
i quan si no anem al mercat
l'únic que s'estiu bé
és el gasoil
perquè els gastos
els altres
són tots exactament iguals.
Els mòduls,
els autònoms,
els servits municipals,
tots els gastos
són exactament els mateixos.
És clar,
t'aixeques ja
amb uns gastos tan grans
que si fos un dia
doncs dius,
bueno,
jo me'n recordo
que fa anys
que dius,
bueno,
ara estem a l'hivern,
doncs mira,
no hi aniré
i els gastos
que tenien
de gasolina
i d'almorzar
i de pagar
el puesto de la parada
doncs mira,
amb això
dinem a casa,
dinem a casa.
Però això avui
ha desaparegut,
avui en dia no,
els gastos
són exactament
els mateixos.
I la gent que hi ha
ara és molta,
és poca,
ara amb aquesta hora
del matí?
Què caríeu?
En aquesta època
és quasi normal
que hi hagi
aquesta quantitat
de públic
i abans de festes
també,
en canvi els dies
de festes
doncs bueno,
se van multiplicar,
la gent
tenia que comprar
regalets i coses d'aquestes
llavors se multiplicaven
i hi havia bastanta més que ara.
Quan hi ha bastanta més
és a l'estiu,
a l'època d'estiu
en què hi ha molts forasters,
molta gent que ve de vacances
doncs bueno,
sempre acaben per aquí
a la Rambla tombant
i bueno,
venen a veure el mercadet
i potser se prenen
una orxata aquí
o se'n van al Viena
i fan un esmorzar
o al motocul fan un cafè
o més amunt a la Rambla
fan un altre gasto
que si nosaltres estiguessin
a les afores
de la ciutat de Tarragona
potser vindríem
un 10% aquí
i la resta
vindrien allà
perquè el mercat
de Bona Vista
és un mercat
que està fora de Tarragona
i doncs perfectament
els diumenges
s'omple de gent
inclús en temporada d'estiu
doncs des de Salou,
Cambrés,
dels hotels
porten autobusos
com una visita turística
guiada
però això no d'ara
això de tota la vida
i si no
només cal que aneu un diumenge
al dematí
veureu una flota
d'autobusos
allí aturats.
I vostès com a associació
s'han plantejat
fer alguna cosa
és a dir
alguna activitat
alguna cosa
per incentivar
les vendes
en el mercat
o és que ja
no es pot fer res
perquè la situació
és la que és
en definitiva?
No, la situació
és la que és en definitiva
perquè
què han de fer?
Nosaltres, mira
a Reus, per exemple
a Reus
a part tenim
un conveni
en l'empresa municipal
de mercats
a Merçant
que un tant percent
del que paguem
ho deixem per propaganda
o sigui per
per fer
ara per Nadal
doncs mira
per Nadal mateix
fem
donem
frutat
amb cestes
i
i
pernils
i fem regals
i fem coses
o sigui
de la part aquesta
proporcional
que tenim
aquí mateix
a Tarragona
doncs no tenim res
no tenim res
clar
si s'havien de fer
si després
de tal com estan
les coses
si havies de
demanar un derrame
a la gent
per pagar
per fer alguna cosa
de propaganda
et dirien que no
o sigui que és impossible
això
avui en dia
és impossible
perquè ara quantes parades hi ha
actualment
aquí
actualment aquí a Tarragona
doncs actualment a Tarragona
hi ha un centenar de parades
més o menys
unes cent parades normalment
i hi havia èpoques
que n'hi havia hagut més
o és més o menys el número
perquè és el número que agafaven
plaça Cursin
i governador González
i redint
i després se van traslladar aquí
o sigui que a Tarragona
són les prades que hi ha
no n'hi ha ni més ni menys
doncs ja ho veieu
és una mica la situació
que estan vivint
en el mercadet de marxants
de Tarragona
situat des de fa uns 4 anys
ara em deien
que per Sant Jordi
aquí a la Rambla Nova
de Tarragona
gràcies per haver-nos atès
jo ara em aniré
a fer un tomet per aquí
a veure què em diu la gent
però vaja
gràcies per haver-nos atès
i que vagi molt bé
i molta sort
gràcies a vosaltres
i demanem a la gent de Tarragona
que ens vinguin a visitar
que els intentarem atendre
el millor possible
gràcies
que poden venir aquí a comprar
eh Joan Ramon
i gràcies
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Josep
digue'm
les compres les haurem de fer un altre dia
sí
quina hora tenim
4 minuts per la una
ostres
no ho controlo
la teva xerrada
amb els de l'associació
de marxants
doncs agafem la paraula
i un altre dia
el que farem és venir a parlar
amb els comerciants
amb els marxants
amb la gent
un altre dia ho farem
potser ho farem una miqueta abans
perfecte
que hi hagi més gent
això
Josep
a dir-la
Joan Maria Bertran
gràcies
que vagi molt bé
bon dia
rates
dos
hi hagi moltíssim
Matt