Les 10 del matí, pràcticament 37 minuts.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa
i ara sortim a l'exterior uns minuts.
Ens traslladem aquí ben a prop a la plaça Imperial Tàrregó.
Anem fins a l'edifici de la subdelegació del Govern Central a Tarragona.
I és que des de fa uns dies i fins al 31 de desembre
es pot anar a veure al vestíbul una exposició sobre la història de l'edifici.
Un edifici dissenyat per l'arquitecte Alejandro de la Sota
que en el seu moment va ser premiat a una obra que pot ser controvertida
perquè hi ha molta gent que potser no li agrada,
però és una obra emblemàtica i de les més importants de l'arquitectura
d'aquesta època, de segona mitatge del segle XX.
Així que el Pepper Dillam, la unitat mòbil, s'ha traslladat fins allà
i ara podrà fer una visita molt ben acompanyat del responsable de l'exposició.
Així que anem fins a la seu del Govern Civil.
De fet, molta gent encara coneix l'edifici com el Govern Civil.
La seu de la subdelegació del Govern Central a Tarragona.
Josep Ardila, bon dia.
Bon dia fins a finals del mes de desembre aquí al vestíbul
de la subdelegació del Govern a Tarragona
i podreu veure una mostra, una exposició,
per explicar la història d'aquest edifici.
Un edifici singular construït per un arquitecte
que de fet a l'època va ser dels millors, Alejandro de la Sota,
i que de fet aquest edifici ha sigut motiu de molts premis.
Avui en moment parlà, volem fer un petit recorregut
pel que podem veure en aquesta exposició
amb el president del Colegi d'Arquitectes de Catalunya a Tarragona,
el senyor Josep Llop.
Senyor Llop, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què era singular o per què és singular
aquest edifici de la subdelegació del Govern a Tarragona?
És singular perquè es va fer en un moment
en el qual això no tocava
i en canvi es va fer això.
És a dir, l'arquitectura dels anys 50 i 60,
és a dir, arquitectura de postguerra encara aquí en aquest país,
estava definida en uns paràmetres completament diferents,
molt més clàssics i molt més seriosos,
molt més grisos també,
molt més gran diluqüents en el sentit del monumentalisme, etcètera.
I en canvi aquest edifici miraculosament,
ben probable,
es va aconseguir implantar aquí
sense seguir aquests paràmetres,
en canvi seguint uns altres
que anaven molt més en el sentit
de les concepcions més modernes,
de l'arquitectura més moderna,
de la cultura més democràtica, diguem,
i més nòrdica.
És a dir, que en realitat aquest edifici,
ho he dit abans,
representa una alanada d'aire fresc
i també una alanada d'aire nou.
Per part de l'arquitecte,
però també per...
Vaja, això era un concurs,
Alejandro Sato hi va presentar un projecte
i va sortir el guanyador.
Sí, esclar, doncs el jurat,
potser haurem d'examinar bé la composició del jurat
i del president del jurat, no?
De fet, l'impulsor d'aquest concurs
va ser la Direcció General d'Arquitectura.
No sé dir ara exactament qui era el director general,
per tant, no ho puc saber.
Però el que sí sé és que
Alejandro Sato els va guanyar el cor o el cap
i va aconseguir fer aquest edifici,
que és una preciositat.
Perquè arquitectònicament parlant,
potser més tècnicament,
què té d'especial perquè és tan emblemàtic,
és a dir, la construcció,
la forma que té,
què era moderna en aquella època
o diferent de la resta?
Tot, l'arquitectura no es pot definir
només en un sol paràmetre,
són un munt de coses.
I a més a més, l'arquitectura
també és un procés cultural.
I, per tant,
s'ha d'entendre una mica
en quina situació cultural es trobava el país
i en quina situació cultural es trobava
l'autor del projecte
per entendre totes aquestes coses
que ara em preguntàveu.
Si ho haguéssim de resumir molt i molt,
diríem,
és un edifici singular,
és un edifici nou i singular
perquè en aquell moment,
ja heu dit abans,
no tocava fer-lo,
hauria correspost més fer una altra cosa.
I, de fet,
hi ha altres governs civils
que són d'una altra manera,
però també perquè l'autor
va voler aplicar-hi un sistema
de proporcions bastant interessant
i va voler fer-lo molt simple.
Molt simple des del punt de vista
de la imatge exterior
i també des del punt de vista
de sistemes constructius
i de sistemes estructurals.
I, a més a més,
va voler fer-lo molt participatiu
i molt democràtic,
cosa que no ha de ser una paradoxa
en aquell moment.
Però ara mateix som al vestíbul
i el vestíbul està enrejolat
amb un paviment d'exteriors.
I al vestíbul hi ha uns bancs fixos de pedra
que són propis del mobiliari urbà exterior.
I al vestíbul,
des d'aquest vestíbul,
ara mateix estem veient
una gran entrada vidrada
que significa que hi ha una transparència
de dintre cap fora,
però també de fora cap dintre,
és a dir,
tot això és un llenguatge nou.
Parlo de molt poques coses,
ja he dit que era molt complicat
parlar de tot això
i necessitia molta extensió,
però a grans trets ve a ser això.
Alejandro de la Sota
era pioner en aquella època?
Potser sí que el podíem considerar pioner.
Hi havia uns quants,
però potser sí,
podíem considerar que era pioner.
Potser molts tarragonins no ho saben,
que aquest edifici va ser,
i és important,
que va ser un dels edificis més emblemàtics,
de fet, del segle XX,
pel que fa a l'arquitectura,
i que ha sigut motiu dels meus premis.
Potser molta gent no ho sap, això.
Potser no.
Doncs ho haurem d'explicar.
I el que haurem de fer,
jo he sentit que el subdelegat del govern
ho deia,
és que la gent de Tarragona
i de tot l'àmbit de la subdelegació del govern
vingui i vegi.
I s'adonarà que realment estem davant
d'un projecte,
d'una obra d'arquitectura,
d'un producte cultural de primera magnitud.
Vostès ja hi van col·laborar cap als anys 80
en la rehabilitació de l'edifici.
Ara s'han ofert també per tornar-hi a col·laborar,
per seguir vinculats en aquest edifici.
Quin creieu que ha de ser el futur
o l'ús que s'havia de donar
o almenys en aquest recinte
on estem ara mateix?
L'ús el determina l'administració.
Si això ha de ser una subdelegació del govern
no es veu que ha de ser això.
Però no estaria gens malament
que es continués amb aquesta tònica
que el subdelegat ha explicat
de fer-lo transparent,
com a mínim la planta baixa d'aquest edifici,
perquè en certa manera això respon
a la voluntat de l'autor del projecte
i de l'autor de l'obra.
Fer-lo transparent,
fer-lo penetrable,
fer-lo accessible,
posar-lo a disposició de.
Això és el que, com a mínim,
per la planta baixa val la pena que sigui.
Abans ho dèiem,
que potser hem viscut molts anys,
no?, d'esquenes en aquest edifici.
Tot i que està posat de cara,
però sí,
potser per la situació política,
potser pel que representava
des del punt de vista polític,
i també potser perquè mai ha estat explicat
d'una forma entenedora,
no?, i que potser és el que ens hi hem d'aplicar una mica,
amb això.
I el que deia potser abans, no?,
l'època en què es va fer,
el context polític,
el context social,
m'imagino que això també hi ha jugat potser en contra.
Sí, sí, d'una banda hi havia
una qüestió favorable,
que era que era un edifici nou,
i de l'altra banda hi havia una qüestió favorable,
que era que era un edifici de poder,
i ja sabem el que representava,
sobretot per a alguns,
el poder,
o l'exercici del poder,
en aquella època.
I penseu que aquí hi havia el governador civil,
el governador civil,
pels qui siguin més joves,
doncs era la màxima autoritat provincial,
i era l'autoritat que tenia la facultat
de cridar a l'ordre
i de posar i treure alcaldes
en els pobles i en les ciutats.
És a dir, era molt important.
Per tant, diguem,
aquest edifici, en certa manera,
també representava això.
Però per a l'arquitectura
ho representava d'una manera més amable.
A més, en una exposició,
si fem un tom i ens hi fixem,
també veiem mobiliari de l'època.
Però també era singular, aquest mobiliari?
Sí, i és únic.
Per què?
Perquè el va dissenyar el propi arquitecte.
I amb això sé que el va ajudar el seu germà,
que era una mica...
que es dedicava una mica més
a aquests temes més artesanals, no?
Però són uns mobles també d'una inspiració...
És a dir, no són mobles de sèrie.
No van voler anar a la botiga
a comprar mobles de sèrie.
Van voler, i van obtenir,
que fos d'aquesta manera,
dissenyar-los.
I els van dissenyar, doncs,
d'acord amb els seus propis criteris,
que eren uns criteris,
que ja he dit abans,
que eren més moderns
i més inspirats en arquitectures
i en decoracions
o en fabricacions d'ambables més nòrdiques.
Si entrem a la pàgina web
de la Fundació Alejandra de la Sota,
només entrarà i ja veiem una imatge
d'aquest edifici.
Va ser potser l'obra més emblemàtica
de l'arquitecte?
Aquesta i al mateix temps
va fer el gimnàsio Maravilles,
que també és molt emblemàtica,
i també una central,
una seu d'una central lletera
que es deia Clessa,
si no recordo malament.
Aquests tres edificis
són bastant emblemàtics
de la Canta de la Sota.
En general,
tota la seva obra
està molt entonada amb això,
però, esclar,
sempre hi ha alguna cosa
que sobressur.
i el govern civil diríem
que és un dels...
Potser jo diria que...
Em deixo portar una mica
per la filiació
a Camp Tarragonina,
potser diríem
que és el més emblemàtic
de l'Alejandro de la Sota.
I ho és tant d'aquesta manera,
i tant des del Col·legi d'Arquitectes
ho hem volgut remarcar,
que fins i tot
nosaltres fins ara
organitzàvem una bienal
que porta el nom
de l'arquitecte Alejandro de la Sota.
I que ara,
per tot la bienal,
però es diu Mostra,
Mostra d'Arquitectura
i amb un premi
a Alejandro de la Sota
que ara
l'atorgarem.
Ja s'ha reunit el jurat
i que l'atorgarem
properament
al Col·legi.
Se n'ha d'aprendre
d'Alejandro de la Sota?
És un referent
pels arquitectes
i pel món de l'arquitectura?
Naturalment que sí.
Sobretot de la seva actitud.
De la seva actitud
valenta davant del món
i de la seva prudència també,
de la seva actitud cultural
i de la seva manera
de relacionar-se
com a persona.
Doncs senyor Josep Llop,
moltíssimes gràcies
i que vagi bé.
Moltes gràcies.
I ens acompanya també
el senyor Ramon Inglés,
el subdelegat del govern
a Tarragona.
Senyor Inglés, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui s'inaugura
aquesta exposició
amb la voluntat
d'obrir aquest edifici
a la ciutadania,
els tarragonins i a les tarragonines.
Bé, nosaltres diem
que avui obrim l'exposició
i la voluntat i l'objectiu
és donar a conèixer
els valors arquitectònics
d'aquest edifici
als ciutadans
de Tarragona.
Entenem que
la valoració
que té aquest edifici
per tots els tècnics
que vam de sentir
el president
del Consell d'Arquitectes
de Tarragona
com ha manifestat
diríem
l'emblemàtic
que és aquest edifici
és una qüestió
no prou assumida
pels tarragonins
i volem que se n'enterin
que puguin
en algun moment
determinat
i lluny
amb la monumentalitat
que té la ciutat
d'altres èpoques
també té edificis
molt importants
del segle XX.
I a més s'utilitza
ara un vestíbul
que fins fa poc
hi havia a les oficines
d'estrangeria
se li vol donar
un ús potser
més cultural
més activitats
per a la oberta
a la ciutadania?
Exactament
entenem que
aquest espai
aquest vestíbul
és més que indicat
per fer de seu
de mostres
culturals
o artístiques
d'exposicions
el que forçament
era obligat
començar
pel mateix edifici
que s'ho mereix
però en un futur
la idea era aquesta
continuar
exposant aquí
aquelles qüestions
que tinguin interès
diríem
per tots
tinguin interès
pels ciutadans
i posin de relleu
diferents aspectes
de la nostra societat
de la societat
de Tarragona
És un edifici emblemàtic
que porta molts anys
a la ciutat de Tarragona
quin és el seu estat actual?
Vostès
que hi són
habitualment
que hi treballen
que hi conviuen?
Bé
l'edifici està
en perfectes condicions
un edifici
d'aquesta característica
sempre té cosetes
tenim un parell
de coses
diríem
programades
com a obres
que es faran
però està previst
que es facin
pròximament
però jo diria
que l'edifici
que serveix de seu
de les unitats
administratives
que depenen
algunes de les unitats
que depenen
d'aquesta subdelegació
i també fa
la funció
de seu institucional
necessària
seu institucional
del govern d'Espanya
a Tarragona
les fa
en perfectes
condicions
Com és l'edifici?
És a dir
vostès que hi conviuen
que hi treballen
com dèiem abans
és funcional
és agradable
vostès que hi treballen
aquí?
Doncs
el de funcional
diríem
un 10
aquí hi ha
dues plantes
la planta baixa
i la planta primera
on hi ha
les oficines
a més a més
hi ha el despatx
del subdelegat
i del secretari
general
després hi ha
altres dues plantes
on hi tenim
la resta d'unitats
el gabinet telegràfic
protecció civil
i després
hi ha
en el cinquè pis
hi ha una vivenda
vivenda institucional
vivenda pel subdelegat
que jo habito
esporàdicament
A més
ho deia
el senyor Llop
que era un edifici
que de fet
ja ho va pensar
Alejandro de la Sota
amb aquesta funció
d'obert a la ciutadania
amb aquestes grans
finestrals
amb aquestes regoles
que són igual
de les del carrer
amb aquesta puntada
de transparència
Exactament
aquest que és un detall
molt important
és un edifici
que diríem
pels qui no hi entenem
diríem
és un edifici senzill
però que a la vegada
veus que és
molt funcional
i amb 50 anys
la veritat
és que es conserven
mobles
i es conserven
dependències
en perfecte estat
vull dir
que es va fer
en el seu moment
que tingués una llarga vida
Fins al 31 de desembre
aquesta exposició?
Exactament
Fins al 31 de desembre
estarà oberta
de 9 a 5 de la tarda
de dilluns a divendres
i el dissabte és el dematí
i amb les hores
que està oberta
les dependències administratives
també serà oberta
l'exposició
Les portes estan obertes
aquest edifici
hem comentat
molta gent
que sempre
veuen
com la rege tancada
mirarem
durant aquests dos dies
que estigui
completament obert
que es pugui entrar i sortir
hi ha
diríem
unes condicions de seguretat
que hi harem que ser
que així està previst
però que en cap cas
no tinguin por
en cap cas
són impediment
per entrar i sortir
quan creguin oportú
Per a aquells que ens escoltin
ja per acabar
senyor Inglés
què és el que poden veure
la gent que vingui
a veure l'exposició?
Sí, mira
hi ha 32 panells
i n'hi ha uns
tipus
diríem
de les mides a 1
altres de les mides a 3
hi ha una
una gama molt àmplia
diríem
de fotografies
de l'època
del moment
que es va construir
diríem
abans de començar
quan estava en marxa
fins que
es va acabar
hi ha algunes fotos
diríem
molt simpàtiques
de l'emperial
tàrraco
dels anys 50
això possiblement
doncs
a molts serragorins
els falta molta gràcia
una plaça
en la que
només
sabeu així
de costat
una mica
l'edifici
en aquell moment
de la Salle
i que
el pròxim edifici
que va haver
en tota la plaça
va ser
la seu
d'aquesta subdelegació
perquè si ens hi acostem un moment
senyor Inglés
ens hi acostem un moment
i veiem aquesta imatge
de l'emperial
tàrraco
pràcticament
encara sense asfaltar
l'edifici aquest que es veu aquí
a mig construït
aquest és el de la subdelegació
o és un altre edifici?
aquest és l'edifici
que és l'institut
que hi ha
darrere
diríem
just al darrere
just al darrere
de la subdelegació
tocar en l'avinguda d'Andorra
doncs ja ho veieu
curiositats com aquesta
veure l'emperial
tàrraco
com aquesta
fas bomia
que vaja
no hi estem gens acostumats
és realment molt interessant
senyor Inglés
gràcies
i que vagi bé
gràcies a vosaltres
doncs ja ho han sentit
una exposició
que podreu veure
fins al dia 31 de desembre
aquí
en el vestíbul
de la subdelegació
del govern de Tarragona
una obra
un edifici
emblemàtic
de fet dels més importants
arquitectònicament parlant
del segle XX
obra d'Alejandro de la Sota
un pioner
en la seva època
ara una fundació
que porta el seu nom
s'encarrega
de difondre
i aquesta obra
un dels edificis
més emblemàtics seus
era aquest
el que podeu veure
a la Imperial Tàrraco
en aquesta gran plaça
i amb aquest edifici central
molt singular
i emblemàtic
de l'època
això és tot
des de la subdelegació
del govern
bon dia
molt bé
doncs moltes gràcies
i bon dia
Josep Ardila
molt interessant
aquesta proposta
aquesta exposició
que ens explica
com i quan
es va construir
aquest edifici
emblemàtic
d'Alejandro de la Sota
a la plaça Imperial Tàrraco
acara millionàtics
Fordi la sga