És gairebé un quart d'una del migdia
i seguim parlant del tema central, home, de la setmana,
però especialment de la jornada d'avui.
És dia 5 de gener, ja ho sabeu, no?
Vaja, ja fa dies que deveu enviar la vostra carta als Reis Mags
perquè avui arriben a Tarragona i en diverses poblacions,
en totes, diria jo, perquè són màgics, ja ho sabeu,
arriben a totes les poblacions d'aquí de casa nostra.
Per continuar parlant sobre aquesta cavalcada,
que a més a Tarragona té un aire molt, molt especial,
molt espectacular, amb retransmissió, televísiva inclosa,
amb centenari per celebrar.
I amb moltes novetats tenim amb nosaltres
un altre dels protagonistes de les persones que tenen a veure
amb aquesta, ja us dic, jornada especial d'avui.
És l'Àngel Sauret. Àngel, bon dia.
Bon dia.
L'Àngel és artista, directament,
és professor de l'Escola d'Art i Disseny, no?
Sí, estic aquí a Tarragona, a l'Escola d'Art i il·lustrador.
Ets il·lustrador.
Això sí, diem artista general, però il·lustrador en concret.
Fas dibuixos?
Sí, bàsicament dibuixos per infantil o per adults, també.
Doncs avui a la cavalcada hi trobareu tres carrosses noves,
que és una de les novetats d'enguany.
I una mica, com es deia la Sandra Colom, la regidora de Festes Ahir,
deia que és el regal que nosaltres hi fem als Reis Mags,
per agrair-los que fa cent anys que venen a la ciutat.
Tu, junt amb la Rebeca Luciani, sou els encarregats,
heu estat els encarregats de dissenyar i de realitzar aquestes tres carrosses noves.
Com va sorgir tot plegat?
Bé, per nosaltres també va ser com un regal que l'Ajuntament de Tarragona ens feia, no?
Quan ens va arribar una miqueta la proposta de realitzar una proposta
de com podien ser tres carrosses noves per aquesta cavalcada, no?
Va ser més o menys l'estiu que ens hi vam posar a pensar a veure com que se'ns acudia
i la proposta va arribar acabat l'estiu, no?
Buscar unes imatges, inicialment, com que nosaltres som il·lustradors,
treballàvem amb sobrepaper, diguéssim, per mirar a veure quines possibles idees eren factibles
i va arribar al setembre amb una proposta molt explosiva
i també una mica trencadora del que estem acostumats a la cavalcada d'aquí a Tarragona, no?
Seríeu dels adjectius per qualificar aquestes tres carrosses, proposta trencadora, diferent?
Sí, màgica, no? Plena de color.
Volíem trencar una miqueta, buscar colors nous, apropar-nos molt a lo que són els nens.
Què tenen a veure entre si les tres carrosses?
Perquè també es destacava a la Sandra ahir que una de les característiques de la cavalcada de Reis de Tarragona
és que totes les carrosses són diferents.
Aquest any tindran el fil conductor de la il·luminació que les farà una mica més homogènies,
però que són molt diferents les unes a les altres.
Aquestes tres s'assemblen entre si?
Tenen connexions, sí.
En el fons són tres carrosses que cada una va darrere de cada carrossa del rei.
O sigui, la carrossa que va després de cada rei és una d'aquestes.
I van fetes en funció del rei que acompanyen, o no?
No, tenen a veure... Són les carrosses dels regals, de les joguines.
Llavors, com a carrosses de joguines, tenen aquest fil conductor.
Totes les tres carrosses no deixen de ser caixes de regals
en les que comencen a aparèixer o comencen a obrir-se petits personatges,
petits elements tridimensionals.
Que es veu una miqueta el que hi ha a dins, no?
Sí, que comencen a treure el nas o comencen a cobrar vida una mica els personatges
o les joguines que hem demanat per a ells.
Aquella il·lusió que tots els nens tenen aquest dia,
de veure si aquella joguina és la seva.
Què és l'encàrrec? Acostumeu a fer encàrrecs d'aquest tipus?
O a fer il·lustracions infantils?
Sí, nosaltres estem més acostumats a treballar sobre paper,
a fer llibres, a fer cartells, a fer material bàsicament més d'això,
del món de l'edició.
Que temàtica infantil també ho heu tocat.
Que la toquem, no?
L'aplicació és diferent, no?
L'aplicació és diferent.
Jo estic més acostumat també a fer jocs didàctics,
jocs tridimensionals, també he fet coses per jocs de carrer.
Llavors, sí, l'aplicació cap a l'ultridimensional tampoc no ha costat tant, no?
El que passa que sempre comporta aquella dificultat de veure com quedarà
aquell element tridimensional, aquella joguina de 3 metres d'alçada, per exemple.
Com és una joguina de 3 metres d'alçada?
Posar-ho en volum ha estat potser el que...
El repte més gros.
Perquè, clar, no només heu fet la il·lustració,
sinó que després ho aneu encarregats de també coordinar l'equip,
fer-ho en definitiva, muntar-ho.
Clar, aquí calia un equipet de gent, professionals,
que realment responguessin,
o sigui, que fossin uns bons professionals,
i aquí sí que hem pogut jugar,
a part d'involucrar-nos nosaltres com a pintors,
doncs hem estat treballant amb un parell de pintores,
la Cinta Vidal i la Maria Vidal,
que són pintores d'escenografies,
són molt bones,
i també amb uns fusters de Torre d'en Barra,
concretament, que són els Rovira,
que treballen professionalment molt bé,
i també amb gent que treballa en els volumètrics,
aquests elements que veurà la gent,
que estan fets amb por expant,
amb fibres de vidre i d'això,
que són, clar, elements
que necessiten una professionalitat forta,
perquè aguantin el que són el pas dels anys
i la intempèrie i tot això,
que són una gent de Sabadell,
que són els te imagines,
i hem creat aquest petit equipet
que durant dos mesos i mig, una mica,
hem estat cada cap de setmana
i dies i dies treballant a la nau de la brigada.
En total, quant de temps us ha portat,
doncs, realitzar aquestes tres carrosses,
incluent-hi el disseny?
Incluent-hi el disseny, ja us deia,
a l'estiu ens hi posàvem,
al setembre es podia dir
que teníem un disseny acabat
i aquests dos mesos i mig
per a tancar ja totes les carrosses.
Hem tingut temps, eh?
Hem apretat molt
i al final l'hem acomplert
amb temps, fins i tot,
per a disfrutar-les,
veure-les amb calma.
Materials que heu utilitzat?
Parlaves de fusteria?
Sí, bàsicament hem treballat molt
amb fusteria,
amb pintura especial per a exteriors,
amb pintura plàstica,
bàsicament,
i tots els volumètrics
estan fets bàsicament
amb fibres de vidre
i por expan endurit,
elements d'aquests.
Això les fa més lleugeres,
suposo,
clar, el fet d'utilitzar materials,
doncs, avui en dia, no?
Les fa més lleugeres aquestes tres
que no pas les antigues que teníem.
Exacte, sí, sí, sí.
I a part, penseu que són carrosses
que, quan la gent les vegi al carrer,
són carrosses molt, molt grans.
Sí?
Tenen vuit metres de llargada,
per tant, són unes senyores carrosses.
Ja passarà això per segons quins carrosses.
Sí?
Jo crec que sí.
Ja ho heu deuen tenir dissenyat.
Com són?
Perquè sí que hem dit
que eren carrosses
que porten regals i tal,
però explica'ns una miqueta més.
És difícil, eh, per ràdio?
Sí.
Per fer-nos la fotografia, a veure.
Bé, tot el que envolta la base de les carrosses,
el que en diem nosaltres al faldó,
són caixes,
és un trocalat d'una imatge,
de caixes de joguines,
de caixes de regals, en el fons,
que estan pintades amb colors molt vius,
hem intentat buscar colors molt atractius,
molt saturats,
que treguin,
fins i tot que visualment tinguin llum,
els propis colors ja siguin molt lluminosos,
i a sobre d'aquestes caixes
comencen a sortir petits elements
que alguns no són tridimensionals,
sinó que són plans, però retallats,
i llavors volumètricament
també sí que hi ha elements
com una pilota, una baldufa,
un petit animal
que també cobre vida.
Un globus.
Ah, no, és la baldufa.
És una baldufa,
un conill que cobre vida
i es posa fins i tot
com a personatge
davant de la carrossa
amb una corona
que ell també vol ser rei.
Juguem amb elements d'aquests,
uns cotxets molt simpàtics
que hi ha davant d'una de les carrosses,
en què hi apareixen també
dos personatgets petits
a dins dels cotxets,
conduïls.
Aquests serien els elements,
com dius tu, tridimensionals.
Sí, exacte.
Juguem amb els mateixos colors
a totes les carrosses, veig.
És el fil unitari.
és crear una gama de colors
i treballar-la a partir de totes les tres.
I són colors, com els descriuries?
Perquè estic veient
que impera, a veure,
el vermell i el rosat,
per una banda,
però també combina
amb els tons gruquencs
i els blaus.
I uns blaus.
No us n'heu deixat cap
i alhora queda molt integrat tot.
Sí, però són seleccionats.
Quan de vegades veiem
és un vermell, és un blau,
és un groc i d'això,
sí, pensem en els colors bàsics,
però aquests no són els colors bàsics.
És una paleta personal,
és molt personalitzada.
És agafar els colors bàsics
però portar-los cap a uns tons.
Com ho diríem?
T'acosta trobar adjectius, eh?
Clar, té un punt molt infantil,
però molt de somni també,
d'il·lusió.
Puntet màgic.
Sí, la paraula per mi és màgia.
Realment, per entendre les carrosses,
aquestes caixes contenen allò màgic
que allà surt a la nit.
No és el color,
és allò de l'escola, no?
No són els colors escolars,
sinó els colors d'aquesta nit,
de la màgia que cada nen vol veure.
I penso que nosaltres,
com a il·lustradors
que sempre estem obsessionats
una miqueta per buscar el color
per cada cosa,
la personalitat de cada color,
jo penso que aquí sí que ho hem lluitat
i ho hem intentat aconseguir.
Que heu provat l'efectivitat
d'aquests colors,
és que és important,
és allò que dèiem,
amb els llums nous d'enguany,
la nova il·luminació,
que sembla que també li donarà un toc especial.
Sí, és una aposta molt important
que penso que fa la cavalcada.
És una il·luminació particular
i en aquestes tres,
concretament,
encara més específica,
perquè el treball en volumètrics
és com en els moluments.
Necessitem una puntualització
des d'un angle concret
perquè s'il·lumini...
És una il·luminació arquitectònica,
que diuen.
Exacte, és arquitectònica.
I jo penso que sí,
que s'ha aconseguit,
s'ha anat provant,
també amb una gent
que han muntat la il·luminació
i realment l'efecte és important.
Sobretot, evidentment,
es veurà a la nit.
Que hi anirà canalla,
dalt de la carrossa?
Hi anirà algú?
Sí, en aquestes carrosses
està pensat també
que la part central
està bastant despullada,
està bastant neta
i s'hi han posat
una sèrie de banquets
de fusta
en el que els nens
hi van assegut.
Hi van assegut uns nens,
una colla de nens,
no sé si són una dotzena
o una quinzena
a cada carrossa.
Són els ajudants.
Són els ajudants.
I van llençant caramels.
I van llençant caramels.
Jo he vist avui,
no ho sé,
una mà de caramels
i de bosses de caramels
que no ho sé.
Això és el que vol la gent, eh?
Això és el que suposo
que espera la gent, no?
Aquella comèrtia,
que ella m'hagi
de la cavalcada
també amb aquesta festivitat
del que és llençar caramels.
Hi ha alguna diferència
entre la carrossa
que va darrere del rei ros,
el blanc o el negre?
O, bueno,
estan posats així perquè sí?
Jo crec que els mateixos reis
ja es distribuiran
quina li agrada més.
No està triat.
Sí, jo crec que no.
Jo crec que em sembla
que els mateixos reis
tindran predilecció
per una o per l'altra, no?
De què ara esteu més contents
o més orgullosos?
Àngel, a veure,
d'algun element
o digue'ns algun element
que potser ens passaria
desapercebut
però que vosaltres
us heu fixat a consciència.
No sé, per nosaltres
va haver-hi una
de les obsessions
més grans
que era una cara
que era potser
l'element més gran
que és aquesta
és aquesta cara
que va al final.
Sí, que representa.
En el fons
és una cara
d'un nino.
Com un nino de fosta.
Sí, però que només
treu la cara, no?
I la cara penseu
que fa tres metres d'alçada
amb un barret
que és un bombí.
I...
Clar, és que jo estic veient
la il·lustració.
Tres metres d'alçada fa?
Tres metres d'alçada
a partir de l'alçada
de la carrossa.
Per tant, des de terra
és molt més.
Em sembla que fa...
Arribem als quatre metres
i mig,
menys bons.
Aquestes carrosses,
estem parlant de les carrosses
de més alçada
de tota la cabacal?
No, em sembla que no.
Hi ha alguna
que apunta un pèl més alt.
Sí?
Clar, és que amb els trons
i tot això, no?
Sí.
Val, val.
I aquest element
per nosaltres era
això és possible
o quedaran massa monstruós
i no, penso que...
No fa por?
No fa por.
Que a vegades als nens
els fan por, eh?
Aquestes coses.
No, a vegades es patiem.
Això fa por?
No, no, no,
perquè fins i tot
t'arribes a imaginar
com podria ser
aquest personatge
si acaba sortint tot, no?
quin personatge,
quin d'això, no?
Jo el veig només de perfil, eh?
Però se li veu
tota la cara de normal.
Sí, mira, aquí el tens
de cara i d'esquena.
I porta un barret
amb topos
que a mi em recorda
és un barret
però no és un mocador
però recorda
el mocador castellé, eh?
Sí, es veu que sí.
Que hi ha algun guinyo
si us ho agrada?
No, això és una intervenció
de la Rebecca Luciani,
és una il·lustradora
molt característica
i hi ha una il·lustració
i una pintura
també molt personal
i sempre utilitza
molts estampats
i en aquest cas
doncs, mira,
va apostar per això.
Sí que és veritat
que té una connexió
amb el món castellé, no?
Com us heu repartit la feina,
per cert?
El fer-ho entre dos.
Bé, ella,
bàsicament,
a mi,
treballem,
de vegades hem treballat
junts
amb diferents projectes.
A mi m'agrada molt
quan treballa
precisament
tot el tema
d'imatge
i d'il·lustració
i sobretot
el tema del color.
Aquí,
el color que veiem
jo em trec el barret
i és la coloració
més valuosa
que ha fet ella,
no?
Tot el tema
de...
En el fons,
si veieu
diferents llibres
de Rebecca Luciani
és això,
és la imatge
que dona
amb tots els seus llibres
i són aquests colors
i està ple de color
l'obra
que fa ella,
no?
Jo he estat més
l'encarregat
i perquè m'hi dedico
també
amb tot el tema
de com això
es podia
traspassar
a lo tridimensional
i llavors
li he deixat
lliure
una mica
el camp
de la imatge
última
i de quins personatges
apareixen
i quins colors
i jo m'he dedicat
una mica a això
com era possible
o quins elements
eren possibles
traspassar-los
a la tridimensionalitat.
Problemes que han sortit
en tot aquest procés
Bé, com sempre és el temps
que sempre he de dir
això si ens ho haguessin dit
potser
al principi d'any
però això és impossible
perquè a mesura
com més temps tens
suposo que més coses
oferixes
Sí, sí
i problemes
jo en sèrio
jo diria que no n'han sortit
gaires
ens han deixat una nau
lliure disposició
per poder treballar
còmodament
el problema més gran
va ser
si aquests dibuixos
es podien traspassar
a fusta
en una setmana
ho teníem resolt
amb el fuster
És que se va treballar
amb professionals
també
Sí, ens va deixar
ben tranquils
que això era possible
i després
els tridimensionals
anaven treballant
en un altre lloc
a Sabadell
i potser
el moment més
no conflictiu
o d'això
sinó el més delicat
era el moment
que venien
en els volums grans
i s'havia de muntar
i que tot
quadrés
tot es pogués collar
en el seu lloc
No caurà res, eh, Àngel
No, no caurà res
Si caben quatre gotes
i es mulla
què passa?
No, són materials
que aguanten
són por expans
endurits
estan treballats
amb fibra de vidre
la fusta
està preparada
vull dir que no
tot aguantarà
Alguna altra detallet
que ens diguem de fixar?
Allò que aquell cotxe
que potser queda desapercebut
però que...
A mi m'agrada molt
vull dir que
d'això
els dos cotxets
els dos cotxets
que van a davant
d'una gada
de les carrosses
que contenen, sí
que en un hi va
un...
sembla que és un os
i en l'altre hi va
un elefantet
Són molt monos
Són molt cucos
és aquells
els meus fills
que van arribar
els cotxets
a casa
l'estudi
que es van treballar
també
d'això
van ser els primers
que s'hi van ficar dins
i penso que representa
una mica això
em sembla que
a molts nens
els agradaria pujar
i posar-se al costat
d'aquest
d'aquest elefant
i conduir
amb ells
aquells cotxets
que a més
tindran una il·luminació
molt particular
Doncs ja teniu ganes
de veure'm aquesta nit
Escolta, des d'on veureu
vosaltres la cavalcada?
No ho sé
anirem a veure
a la Rambla
Sí, anirem seguint
una miqueta
i penso que
el Tom
no sé
en algun lloc
en algun racó
d'aquells més
més d'això
a part no
em sembla que
aquest any
la cavalcada
la rep transmetreix
TV3
ara en parlarem
sí, sí, sí
perquè hi ha tot un muntatge
vull dir
és que teniu molta sort
però que sí
estreneu a lo gran
es veurà per la televisió
tot això que ens estàs explicant
és un luxe
Molt bé
content suposo
molt content
satisfets orgullosos
de dir
en certa manera
és l'obra que heu fet
i que forma part
ara ja sí
100 anys més
esperem
sí, en el fons és això
sentir que també
passen a ser
les carrosses
no nosaltres
sinó les carrosses
passen a ser
una mica
una part de la història
de Tarragona
doncs és fantàstic
Àngel
què demaneu
des de l'Escola d'Art i Disseny
de Tarragona
als Reis Mags?
Què demanem?
Molts alumnes
molts alumnes
molts alumnes
sí també
i molta
i que hi hagi
moltes possibilitats
d'ensenyar
perquè en el fons
aquesta col·laboració
ha anat molt bé
sí
ni que nosaltres
ho hem fet
com a professors
de l'Escola d'Art
no s'ha pogut fer
per qüestió de temps
no s'ha pogut fer
com una col·laboració
específica
des del
des del
el que és l'alumnat
no?
ho hem fet
com a professionals externs
la col·laboració
per tant
no és directament
des de l'Escola d'Art
però sí que demanem
als Reis
poder fer moltes coses
a nivell visual
en el carrer
i per la ciutat
perquè hi ha molts artistes
hi ha molts artistes
a la ciutat
i a Rodalies
que penso que la ciutat
és un bon lloc
per mostrar
i per fer
col·laboracions
amb empreses
i amb l'Ajuntament
i amb qui convingui
doncs mira
ja pots afegir
a la carta
aquesta nit
és màgica
això és màgica
això a partir d'aquí
ja serà un no parar
i sobretot tenint en compte
doncs la bona acollida
jo crec que tindran
aquestes tres carrosses noves
que avui estrenen
a la Cavalcada de Reis
de Tarragona
n'hem parlat
amb una de les persones
que ha treballat
en el nou disseny
d'aquestes carrosses
amb l'Àngela Sauret
felicitats
per la feina feta
escolta
i que vagi molt bé
aquesta nit
moltes gràcies
a veure
d'aquestes carrosses
d'aquestes carrosses