La il·lusió de la nostra terra és l'orgull de la meva ciutat.
Un equip que tots identifica, uns colors de tot sa germanà.
Seguidors d'un equip ple de glòria, uns plegats sempre l'hem d'estimar.
I fer junts el camí a la victòria, disposats per jugar i per guanyar.
Tradició des de fa més d'un segle, patrimoni de la capital.
Tarrabona romana per sempre, patrimoni de la humanitat.
Són uns colors que t'anyeixen de joia, uns colors que es porten il·lusions.
Que ens fan viure l'esport i la glòria, amb orgull a totes les seccions.
Gnàstic, gnàstic, grita...
Un 1 de març de 1886, 12 tarragonins van posar en marxa, van fundar el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ho van fer en una reunió que es va celebrar al Cafè del Centre, el número 58 de la Rambla Nova.
El primer president va ser Joan Estiles Portal.
Per tant, avui és un dia d'enhorabona pel Nasti perquè celebra aquest 125è aniversari.
Avui és el punt de partida d'un munt d'actes que es faran al llarg d'aquest 2011.
Una mica més amunt del número 58, més a prop del balcó, davant del número 16, primera seu del Club Gimnàstic de Tarragona.
Hi ha la unitat mòbil de Tarragona Ràdio amb el Lluís Comas en la part tècnica i el Quim Pons.
Quim, bona tarda.
Bona tarda.
Uns actes que estan prevists que comencin, si no ho han fet ja, ara mateix, al punt de dos quarts de vuit del vespre.
De moment encara no han començat aquests actes.
De fet, tenim tota la plana major aquí davant i ara mateix és quan comencen aquests actes
perquè sona la música de la banda municipal de música de Tarragona en aquesta coca central
davant del número 16 i al costat ara mateix del president del Club Josep Maria Andreu
i de l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros, que parlen, que miren el monòlit,
que tenen just davant seu i que ara mateix conversen.
Els dos són els grans protagonistes avui segurament d'aquest acte.
Els escoltarem als parlaments que faran aquí a la Rambla Nova
i també l'entrega de la Medalla d'Or de la ciutat
que es farà per part de l'Ajuntament de Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ara mateix, en aquesta banda, era el primer que ha estat anunciat en aquest programa d'actes
que havia començat a partir de dos quarts de vuit i que ha començat amb força puntualitat
i que posteriorment servirà per començar a descobrir la placa commemorativa
que s'ha situat en el número 16 d'aquí de la Rambla Nova.
Una placa commemorativa que també veiem ja des d'aquí,
que està tapada amb una senyera amb la bandera de Tarragona
i que descobrirà el president del Club Gimnària Andreu en aquest acte del 125è aniversari.
Posteriorment es farà l'inauguració d'aquest monòlit
i a partir d'aquí hi haurà també els parlaments tant de Gimnària Andreu
com de Gimnària Fèlix Ballesteros aquí a la Rambla Nova.
Intentarem, Jordi, sembla, parlar amb Gimnària Andreu i Gimnària Fèlix Ballesteros.
Veurem si ens donen dos segons, si els podem agafar en breu.
A veure si podem agafar...
Joan Maria Andreu ha dit que no volia parlar fins que acabés l'acte.
Podem veure si parlem amb el president.
Primer, diu que per després, alcalde, senyor Ballesteros, bona tarda.
Molt bona tarda.
De plena aquest 125è aniversari, què significa això per la ciutat
i per un club com el Gimnàstic?
Primer, la immensa vinculació que té la història moderna de la ciutat
amb el Club Gimnàstic o el Gimnàcio, com va ser originàriament.
Després, veure aquí tantes generacions, aquí hi ha quatre generacions de tarragonins,
fins i tot, en algun cas, cinc, que s'han anat donant relleus
amb el carnet del Gimnàstic al cor i a la butxaca.
I, en tercer lloc, un orgull que podem lluir a tot arreu,
perquè, a més, és el club poliesportiu més antic de tot l'estat.
Per tant, avui arrenca aquesta sèrie d'actes que estan molt ben plantejats,
que té molt d'èxit popular, com estem veient,
en un dia que no és fàcil d'estar aquí al tram final de la Rambla,
que fa fred, està ple de gom a gom,
veient aquest monòlic que té una dignitat extraordinària.
Jo l'havia vist amb maqueta, però no ho vaig voler veure fins avui, no?
I realment ha quedat molt bonic
i és digne de la història d'aquest club, més que centenari.
Jo encara recordo els 100 anys, eh?
I guardo la moneda que em van regalar per motiu dels 100 anys.
Avui és una edat per recordar, a més a més.
És un d'aquells dies que segurament s'explicarà d'aquí uns anys, no?
Que explicarem tots i jo vaig veure el 125è aniversari del Nàstic.
Efectivament, efectivament.
Poques vegades es pot viure això
i a la nostra generació ens ha tocat viure-ho
i reconèixer-ho públicament.
Per tant, felicitats, Nàstic, i felicitats, Tarragona.
Li pregunto també per l'entrega de la medalla d'or de la ciutat.
Se n'entreguen molt poques, van molt comptades
i el Nàstic tindrà aquest privilegi, també.
No sé què vol dir això.
Doncs, de fet, la té molt poca gent, algun cap d'estat
i potser hi ha dues o tres medalles d'onat.
Vol dir que el Nàstic és tan important per Tarragona
que el Nàstic és Tarragona i Tarragona és Nàstic.
I vol dir que, a més a més,
havent-se aprovat per unanimitat
i amb un entusiasme popular important
perquè la iniciativa va ser de l'Ajuntament
però també al mateix temps de molts socis
i de molta gent que ha estat vinculada al Nàstic.
Vol dir que el Nàstic forma part del moll de l'os
de la nostra identitat.
Gràcies, alcalde.
Gràcies.
Jo sóc i per esteros que ja el reclamen
perquè ha d'anar al costat de Josep Maria Andreu
a fer aquesta descoberta de la placa que us explicàvem
del número 16, on va tenir origen aquest club gimnàstic de Tarragona
l'any 1886, on, com deia Jordi, 12 tarragonins
llençaven aquesta iniciativa per formar el club gimnàstic.
Ara sona l'himne del gimnàstic de Tarragona
tocat per la banda de música municipal de la ciutat.
Sona l'himne del gimnàstic de Tarragona, Jordi.
Si et sembla, l'escoltem,
a veure si podem tenir un so una mica digne de tot plegat
i podeu sentir com sona aquest himne
interpretat per la banda de música de la ciutat de Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Així ha sonat aquest himne del gimnàstic de Tarragona
interpretat per orquestra, per la banda,
en aquest cas municipal ciutat de Tarragona.
I ara sí que es procedirà a fer aquesta descoberta
d'aquesta placa del número 16 d'aquí la Ramla Nova,
on, com dèiem, va ser la seu fundacional
del club gimnàstic de Tarragona avui fa exactament 125 anys.
Era un 1 de març de l'any 1886
quan es fundava aquest club gimnàstic de Tarragona,
quan aquests 12 tarragonins,
encapçulats per Joan Estiles Portal,
decidien tirar endavant aquest club gimnàstic de Tarragona,
un club que actualment té fins a 8 seccions.
En actiu encara,
entre elles haurien de separar segurament la secció de futbol,
que tot i que més renom li dona el nom del nàstic,
està a part, està en aquesta societat anònima esportiva de futbol
i per tant la consideraríem a part amb aquestes 8 seccions
que engloben el nàstic.
Les altres són les de pilota, la de latisme,
la de tenis, la de bàsquet,
la de tenis, taula, gimnàstica, rítmica o bé futbol, sala.
Són les diferents accions que engloba el nàstic.
Ara, com dèiem, Jordi,
es farà aquesta descoberta de la placa,
en aquest número 16 de la Rambla Nova,
s'aproximaran cap aquí el president del club,
Josep Maria Andreu,
acompanyat de l'alcalde de la ciutat,
Josep Félix Ballesteros,
també de l'artista Joan Blasques,
que també s'aproxima en aquesta posició,
i ara sí que ho faran ja,
Josep Maria Andreu i Josep Félix Ballesteros,
posen anar pels diferents mitjans gràfics,
uns quants avui seguint aquest acte,
presents,
i ara Josep Félix Ballesteros i Josep Maria Andreu
es disposen a fer aquesta descoberta de la placa,
és una placa de color blanc, de marbre,
i s'aplauveix,
en ella s'hi lleveix,
el 16 de març de 1886,
el club gimnàstic,
va instal·lar en aquest número,
el seu primer local social,
i amb la data d'avui,
1 de març de 2011,
com dèiem,
és una placa de marbre,
amb l'escut amor del gimnàstic de Tarragona,
en un dels seus extrems,
ja s'hi pot llegir això que dèiem,
doncs l'1 de març de 1886,
el club gimnàstic va instal·lar en aquest número,
el seu primer local social,
és el que s'hi lleveix en aquesta placa,
que acaben de descobrir el president del club,
Josep Maria Andreu,
i l'alcalde de la ciutat,
Josep Félix Ballesteros.
Ara d'aquí hi ha molta gent?
Hi ha força gent.
Jo abans et deia unes 400 persones,
t'he de dir que aquesta coca central de la Rambla
enganya,
perquè costa xifrar la gent que hi ha aquí,
perquè és complicat saber exactament quanta gent hi cap,
quanta gent s'hi pot ubicar,
però vaja,
jo no sé poder més,
és que poder hi ha 500 o 600 persones,
ara costa comptar més,
com que estem amics de la gent,
tampoc pots alçar massa el cap,
però Déu-n'hi-do la gent que s'ha donat cita avui aquí,
Déu-n'hi-do la gentada,
que hi ha aquí tot i el fred que fa,
tot i el vent que fa també en aquesta Rambla nova aquí dalt,
i ara començaran aquests actes,
Jordi, si et sembla,
escoltem l'Enric Pujol,
president d'aquesta comissió
del 125è aniversari del gimnàstic de Tarragona.
Avui fa 125 anys
que en el número 58 d'aquesta Rambla nova
es va crear,
es va constituir el club gimnàstic
que després passaria a dir-se el club gimnàstic de Tarragona.
Hem fet,
l'alcalde de la ciutat,
el senyor Josep Félix Ballesteros
i el president del club,
Josep Maria Andreu,
han descobert la placa
en aquest número 16,
el primer gimnàs de la ciutat
i que era el gimnàstic.
Seguidament,
s'inaugurarà,
més que descobrirà,
perquè no està tapat,
aquest monolit de l'artista tarragonès Joan Blázquez
i que representa els 125 anys
que ha tingut el club gimnàstic vinculat a la ciutat.
Si el primer monument del centenari
es va fer el club,
aquest hem volgut que estigués inserit a la ciutat.
Per tant, aquest és l'acte.
Ha començat la banda Unió Musical de Tarragona
interpretant l'himne del gimnàstic
que han arrenjat ells pel dia d'avui
i finalment es tancarà aquest acte
amb l'actuació de les quatre colles castelleres de Tarragona,
xiquets, jove,
castellers del Serrallo i castellers de Sant Pau,
que enlairaran els pilars de comiat.
Ara, tot seguit,
té la paraula l'artista,
el Joan Blázquez,
que és la persona que ha creat aquest monòlit.
Doncs parlarà de Joan Blázquez,
l'artista que ha fet aquest monòlit
i que també està l'encarregat de fer la placa,
aquesta commemorativa,
i agafa el micròfon.
Estem just a la coca central de la Rambla Nova,
som en directe,
als del sempre nàstic.
Senyores i senyors,
amics,
sobretot amics tots,
i gent de Tarragona com jo.
Us explico una mica,
en plan així,
d'una forma ràpida,
el que ha sigut la inspiració
i el que he volgut dir
amb aquestes formes que veieu aquí.
En principi hi ha una pedra d'almèdol a baix,
recordant una mica la romanitat de Tarragona,
que és tan important.
A continuació,
tenim una base de columna,
que ve a ser com les columnes
que es necessiten per aguantar els grans edificis,
sempre per una catedral
o qualsevol edifici important
necessita unes columnes grans
i aquí això hauria d'aguantar
els 125 anys d'història que té el nàstic,
que és un pes molt fort.
tenim la prova en què és el club més antic
de tot Espanya.
A continuació,
la forma que té
em va inspirar l'agulla del mèdol,
perquè el mèdol és una pedrera
i el nàstic ha estat una pedrera
d'esportistes
durant tots aquests anys.
després l'escut
posat així
fora del que és la pedra blanca
perquè destaqui,
perquè és del que es tracta.
Es tracta que quan la gent vegi això
no ha de veure una obra del Blázquez,
han de veure el nàstic.
I és tot això.
moltes gràcies per vindre a tothom.
Doncs ha guardat Joan Blázquez,
l'artista que ha fet aquest monòlit
que se'ns haurà d'aquí a la Rambla Nova.
És un monòlit que es veu,
per tots aquells que encara no heu passat avui
per la Rambla Nova.
No us penseu que és una cosa petita,
sinó que es veu,
que salta a la vista.
Parla ara el president del club,
Josep Maria Andreu.
Bona tarda.
Moltes gràcies a tots
per la vostra assistència.
Avui és un dia important,
especial a part de la gent del nàstic.
que el nàstic celebra 125 anys.
L'1 de març del 1886,
12 homes, 12 esportistes,
van fundar el Club Ginàstic de Tarragona.
I avui en aquest local,
el de la Rambla Nova 1-16,
hem ficat una placa
que va ser on va començar
la història esportiva del nàstic.
Una història que ens ha portat avui
a ser un club de referència.
Vull agrair també
un club de referència
a la nostra ciutat
i a les altres comarques.
Vull agrair especialment
a l'Ajuntament de Tarragona
aquest monolit
que avui fiquen aquí a la Rambla
que ben segur
millora el paisatge
de la nostra Rambla.
És un monolit
que per la gent del nàstic
servirà com un homenatge
per a totes les persones
que amb el seu esforç
i amb el seu treball
han fet possible
que tots estiguem orgullosos
de la nostra història,
dels nostres colors,
del nostre club
i del nostre escut.
Visca el nàstic,
visca Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
José María Andreu
acaba amb aquesta sonora
d'ovació de la gent
que s'ha donat cita
avui aquí
a la coca central
de la Rambla Nova
i li toca el tornarà
Josep Félix Ballesteros,
l'alcalde de la ciutat
que acabarà
aquest torn de parlaments.
A la tarima també hi són
molt bona tarda.
José Cossano,
conseller d'esports
i l'actual president
de la SAT,
José María Fernández.
Senyor regidor d'esports,
senyor síndic de Greuges,
senyor president
de la Federació Catalana
de Futbol,
en fi,
expresidents,
socis,
castellers,
gràcies per aquests
pilars
que a més
igualen
gairebé el monòlit
que tenim aquí.
En primer lloc,
dir-vos que em sento
molt orgullós
i molt content
de poder ser,
que puguem ser
la nostra generació
la que visquem
aquests 125 anys.
Encara recordo,
i ho comentàvem abans
amb algun expresident,
els 100 anys,
el centenari
del club,
en aquell monument
que hi ha a l'entrada
de les instal·lacions,
ara ho recordàvem
l'Antoni Bellverdú.
Encara guardo,
a més a més,
a casa el quadro
amb les dues monedes
del centenari,
el llibre
de l'Enric Pujol,
de referència,
que és aquell llibre
que té el monument
a la seva portada
i la portada groga,
si no recordo malament.
Bé,
des dels primers
fundadors
d'aquest club,
que és el club poliesportiu
més antic
de l'Estat,
el club poliesportiu
més antic
de l'Estat,
d'aquí pocs anys
també celebrarem
un gran aniversari
del futbol.
Bé,
des d'aquells primers
pioners que van fer
el club
fins al centenari
i fins ara,
fins a aquest 125è aniversari,
han passat moltes coses.
Hem tingut
moltes alegries,
hem tingut molts èxits,
alguns ensurts,
petitets,
però sempre
ho hem viscut
amb orgull,
amb honor
i amb la satisfacció
d'haver fet
una gran obra
no només per Tarragona,
per Tarragona
i per tot arreu,
per Catalunya,
per tot l'Estat.
Som
un club
amb una tradició
extraordinària
que forma part,
a més a més,
del moll de l'os
de la nostra identitat
tarragonina.
No s'entendria
Tarragona sense el Nàstic,
almenys en la seva història moderna,
i el Nàstic,
òbviament,
sense la seva ciutat,
sense la referència.
Aquest monument
fa que aquesta Rambla,
que és l'artèria principal
de la nostra ciutat,
per on circula la nostra sang,
que és la nostra gent,
sigui més blana,
més grana,
que mai,
sigui més grana
com intenta emolar
la pedra
que dóna forma
a l'escut del Nàstic
que sosté aquest monòlit.
Felicitats,
president,
a tota la teva
junta directiva,
també,
per aquests actes
que anirem vivint
al llarg d'aquest any
i que puguem viure
tots plegats
amb alegria
aquests actes,
molts actes,
que el Nàstic
seguirà a segona A,
el del futbol,
segur, segur, segur,
i que,
a més,
de ben segur,
de ben segur,
que totes les seccions,
que és molt important,
no cal oblidar
que hi ha tenis,
que hi ha pilota,
que hi ha diverses seccions esportives,
guanyin amb vitalitat aquest any
aprofitant aquests 125 anys d'història
magnífica,
d'èxits
i de molt d'orgull.
Moltíssimes felicitats.
Visca el Nàstic!
A veure,
això no funciona, eh?
Visca el Nàstic!
Visca!
Visca Tarragona!
Visca!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'alcalde de la ciutat
acabant en pla
en showman
la seva actuació
l'antanimat
d'aquesta coca central
de la Rambla Nova
i ara el que manca
és l'actuació castellera
de les quatre colles
de la ciutat,
la colla de xiquets del Serrallu,
la colla de Sant Veri i Sant Pau,
la colla jove
i els xiquets de Tarragona
que actuaran
en aquesta coca central
també fent els pilars tradicionals
d'una actuació castellera,
finalitzant l'actuació castellera.
En aquest cas,
s'apropen cap al monòlit,
tant el president del club,
Josep Maria Andreu com l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
perquè tallaran la senyera,
és una senyera que s'ha ficat
voltant la base,
podríem dir,
d'aquest monòlit
i que serà tallada ara mateix
per el president del club,
com dèiem Josep Maria Andreu,
que s'aprova amb l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
a tallar aquesta senyera
que com una cinta,
per entendre'ns,
com una inauguració,
serà tallada ara
per representar
que es dona el tret de sortida
d'aquests actes
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
Ara Josep Maria Andreu
tallarà aquesta senyera,
el monòlit està completament descobert,
lògicament no està cobert,
es veu des de fa una bona estona,
és d'ahir que s'instal·lava,
de fet,
i ara mateix,
com dèiem,
l'alcalde de la ciutat
i el president del club,
Josep Maria Andreu,
tallant aquesta senyera
amb acte
de donar per inaugurats
aquest 125è aniversari
per donar com inaugurar
també aquest monòlit
que s'ha presentat
en aquest acte
aquí al tram central
de la Rambla Nova.
Josep Félix Ballesteros,
Josep Maria Andreu,
que tornaran a fer posicions,
com dèiem,
per fer aquests pilars
que ja es comencen a aixecar,
que ja es comencen a alçar
al tram central de la Rambla Nova,
amb els xiquets de Tarragona,
amb la colla jove,
amb els xiquets del Serrallo
i la colla de Sant Pere i Sant Pau,
tots ells alçant aquests pilars.
Hem de dir, per exemple,
que Rubén Pérez,
porter del Nàftig,
és seguidor de la colla
de Sant Pere i Sant Pau
i que fins i tot
arriben amb samarreta,
no s'ha posat camís habitualment,
però sí que va amb samarreta
com a mínim el Rubén Pérez.
S'alcen aquests pilars
de les quatre colles tarragonines
que comencen a alçar-se,
els són en gralles ja
i per tant pujen ja els pilars
tant de les quatre colles
de la ciutat de Tarragona
que s'alcen pilars de quatre
que s'alcen en aquest tram central
de la Rambla Nova.
Ja tenim l'enxaneta situada
i per tant fenaleta saluden
i els pilars carregats ja,
saludant cap a la zona
on es troba tant el president del club
com l'alcalde José Belesteros,
extenen a les quatre colles
unes senyeres grans
com unes banderoles
amb l'escut del gimnàstic de Tarragona
amb els anys de 1886 i de 2011
que s'extenen aquests pilars
i l'altre amb el logotip
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona,
aquell logotip en forma
de senyera ròmbica
amb el 125 gran
just al centre d'aquest logotip.
Baixen ja els pilars,
aquests pilars de salutació
cap a aquest 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona
i per tant Jordi,
o jo que és molt errat en timing
o en principi amb aquests pilars
es dona per acabat
aquest primer acte
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
Ara es trasladarà tot
cap al Teatre Metropol
on a partir de les 8 del vespre
comença la segona part
de tot plegat
amb aquesta entrega
de la medalla d'or
de la ciutat de Tarragona
com explicava abans
l'alcalde de la ciutat
José Belesteros
a la sintonia de Tarragona.
Més o menys es va
sobre l'horari previst,
per tant el proper acte
serà dos quarts de nou
aquest alliurament
de la medalla d'or
de la ciutat.
No sé, Quim,
per coçar una mica l'opinió
de tants històrics
del Nàstic
o no tants històrics
al teu voltant
per veure una mica
quines són les sensacions,
quin és el sentiment avui
quan el club
gaudeix
i comença
a commemorar
aquest 125è aniversari.
Volia intentar parlar
un moment amb Josep Maria Andreu
però és que diu
que no farà declaracions
fins que no acabi
tot l'acte.
Per tant, haurem d'esperar
una bona estona
per poder coçar
l'opinió
del president del club
Josep Maria Andreu
sobre tot plegat
sobre aquest acte
i tot plegat.
Mira, tinc el conseller d'esport
de l'Ajuntament de Tarragona,
Josep Rosane,
si et sembla,
que l'agafarem.
Josep, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Com va tot?
Molt bé, molt bé.
Molt bonic, no?
Tot?
Bueno,
aquests dies són preciosos,
són fantàstics
i més una celebració
com aquesta, no?
125 anys
no se'n fan cada dia
i més
d'una entitat
tan important
i tan carismàtica
dintre de la ciutat
com és el Nàstic.
Què significa això
per Tarragona,
per la ciutat?
Clar,
el fet que el Nàstic,
el Nàstic és una entitat,
sobretot,
és un club
molt conegut
a molts punts
de l'Estat
i de fora de l'Estat,
però de l'Estat
i de Catalunya.
Tenim esportistes
en aquest moment
com la Natalia Rodríguez
que té una connotació
i un reconeixement
internacional
a nivell europeu,
a nivell mundial,
a nivell espanyol
i català
i un equip de futbol
com el Nàstic,
no?
i moltes més seccions,
per exemple,
la gimnàstica rítmica
és molt conegut també.
El fet que el Nàstic
tingui un punt de referència
a la Rambla
de la nostra ciutat,
al costat pràcticament
de l'alcalde del Mediterrani,
doncs és un reconeixement
al Nàstic
per part de la ciutat
que li deba
al Nàstic molt,
però que el Nàstic
també li deba a la ciutat.
Això que ha explicat
l'alcalde de la simbiosi
ciutat-nàstic-nàstic-ciutat,
d'aquesta manera,
d'aquesta manera,
jo diria,
que queda una mica
més enfortida
amb un monument
com aquest,
la gent que passi
per aquesta avinguda,
per aquesta gran avinguda
que és la Rambla nostra
i vegi que nosaltres
l'hem fet
un monument
al Nàstic
dintre de la nostra Rambla
que veurà
que l'estimem de veritat.
José, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
José Cossano,
és el conseller d'Esports
de l'Ajuntament de Tarragona.
Ens intentem bellugar una mica
perquè és la veritat
que costa,
perquè la zona que estem
costa una mica
de bellugar-se
entre la gent.
Ara ja ens hem anat bellugant
i intentem començar
l'opinió de més gent
que es troba situada
en aquest tram central
de la Rambla Nova
de Tarragona
on s'ha fet
aquesta celebració
i, bueno, Jordi,
si em dones dos segons
vaig a veure
si puc convèncer Andreu.
Bueno, dos segons
per veure
si podem parlar
en Josep Maria Andreu
que serà difícil
perquè remet
al final de l'acte
el que passa
que l'acte acaba
a les 10 de la nit
i a les 10 de la nit
nosaltres ja no estem en directe
però bé,
ja hem escoltat
el que ha dit també
en aquest missatge
juntament amb l'alcalde
de la ciutat
del senyor
Josep Fèlix Ballesteros
i sembla que
podem tornar
cap a la Rambla Nova,
aquí?
Sí,
amb Josep Maria Andreu
que molt amablement
ens atén abans d'hora
del que tenia previst.
Josep Maria,
bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Jo abans que arreu
volia començar
per preguntar-te
com van les passigolles
perquè a mi ja me n'han pujat
unes quantes
per la panxa
i cap amunt.
Bé, bé,
van bé,
el que passa
que avui és un dia especial,
un dia emocionant
per tota la gent
d'Alnàstic.
Alnàstic celebra
avui 100.5 anys
de la seva fundació.
A l'Udemars del 86,
del 1886,
12 valents
van formar,
van fundar
el Club Ginàstic
i bé,
i hem arribat fins aquí,
no?
I ara a presi què?
Doncs a seguir treballant,
no?
A seguir treballant
i d'alguna forma
a continuar a fer les coses
com s'han fet
en aquests últims anys
perquè l'Alnàstic avui
després de 125 anys
s'ha convertit
en un club de referència
per a la nostra ciutat,
per a les nostres comarques
i com jo he deia abans,
no?
Aquest monolit
que des d'avui
millora el paisatge
de la Rambla
i que té que servir
com a homenatge
a tota la gent
que ha treballat
i s'ha esforçat
pel Nàstic,
eh?
Doncs sí,
que d'alguna forma
ens fa sentir orgullosos,
no?
De la nostra història,
dels nostres colors,
del nostre escut
i del nostre club,
no?
Però sí,
quina salut té actualment
el Club Gimnàstic?
Com està la salut?
Bé,
la salut del Club Gimnàstic
és fantàstica,
no?
és un club econòmicament sanejat,
una cosa és l'ASAT,
que des de l'any 2002
és societat d'unima esportiva,
però el Nàstic funciona perfectament,
tenim unes seccions,
set seccions
que estan treballant molt bé,
tenim grans esportistes,
gent que les dirigeix
de forma extraordinària
i tenim una salut,
però molt bona,
molt bona.
El Jordi s'ha hagut de quedar a l'estudi,
jo sé que li fotria molta il·lusió
estar aquí,
perquè ell,
vaja,
sé que té un gran apreci
cap a Josep Maria Andreu,
també cap al Gimnàstia de Tarragona,
Jordi,
t'escolta al preci.
Josep Maria?
Jordi,
què tal?
Bona nit.
Bona nit, home.
Felicitats.
Moltes gràcies,
igualment,
per tota la gent del Nàstic.
Suposo que avui és un d'aquells dies
molt especials,
suposo que amb la presidència
de Josep Maria Andreu
al llarg d'aquests darrers 10 anys,
al capdavant del club
i també el temps que has estat
davant de la societat anònima esportiva,
hi ha molts moments importants,
hi ha moments esportius molt importants,
però suposo que avui
és un d'aquells moments històrics, eh?
Sí, home,
avui és un dia molt important,
d'orgull i de satisfacció,
som el club més antic d'Espanya
i tots estem molt feliços
i molt contents, no?
Molt bé, Josep Maria,
doncs no volem entratindre més,
que vagi molt bé aquest 2011,
que serà l'any que se celebrarà
aquest 125è aniversari
amb tot un bon grapat d'actes
i els primers, doncs,
que ja s'han posat en marxa
i que, com sempre,
els estem seguint aquí en directe
al Sempre Nàstic
a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres,
una abraçada molt forta.
Josep Maria Andreu,
el president del club gimnàstic,
que tenen els micròfons de Tarragona Ràdio,
Quim, i suposo que ara la comitiva
ja direcció cap al Teatre Metropol,
allà és el següent punt d'atenció
de tots aquests actes
que es fan en aquest primer dia,
però que hem de recordar
que això va per llarg,
perquè des d'ara i fins a l'octubre
hi ha diferents actes.
Mira, mira, espera,
que els he trobat tots junts,
em demanaves els històrics
i els he trobat tots junts.
Javi Garcia va fins i tot
amb americà avui elegant,
perquè són 125 anys
i això s'havia de celebrar.
Mira, eh, et canto l'alineació.
Juli Esporrin, Javi Garcia,
Jesús Ramiro,
Pachi Galea i Salvi Guinard.
Tots juntets ara, eh?
I jo vull que cadascú
em digui què significa per ell
aquests 125 anys del nàstic.
Juli, comença, va.
Emoció, moltíssima emoció.
Un sentiment molt gran.
Home, una il·lusió tremenda,
perquè jo quan vam fer el centenari
me'n recordo que vaig desfilar al camp,
era petit, anava al col·legi
i m'ha fet molta il·lusió estar avui aquí.
Jesús va.
Jo de los 125,
te puedo decir,
de los últimos 57,
que hace que lo sigo,
desde que tenía 10,
ha habido de todo,
de verdes, de maduras,
esperemos que sigan maduras.
Pachi.
Doncs jo estic molt content
i molt emocionat
i només espero
que els que estem avui aquí
puguem estar al 150 aniversari
i ja puguem ser al 175.
I Salvi, rematen-nos-ho, això.
Jo remato dient
que estic molt content
i molt il·lusionat,
perquè quan van fer 100 anys
jo estava fent el meu segrest legal.
O sigui, l'Emili,
com si diguéssim,
ara estic allò molt content
i vivint-lo intensament.
Doncs Jordi,
la gent que ha vingut a veure
aquest 125 aniversari,
ara que ha començat a desfilar,
queden poquets aquí,
la gent comença a anar cap al Teatre Metropol,
perquè a les 8 està previst
que tot comenci allí,
però encara hi ha gent
que resta aquí,
que doncs parlant
i discutint la jugada
del que s'ha vist avui,
d'augment d'aquesta estrena
d'aquest 25 aniversari
amb la posada llarg
d'aquest monòlit
i amb la placa
que s'ha instal·lat aquí
al número 16 de la Rambla Nova
commemorant la Fundació
del Gimnàstia de Terragona
el 1 de març del 1886.
Fa goig aquest monòlit o què?
Fa goig, fa goig.
Sí, sí, sí, ja el veuràs.
Vull dir, si passeges per la Rambla
es veu, eh?
No és una cosa petita
que diguis
l'he de buscar,
no, no, vull dir que es veu,
és gros, és llarg,
no sé quant deu fer jo
d'alçada ara,
però tranquil·lament
uns 5 metres
deu fer d'alçada
aquest monòlit
que s'ha instal·lat aquí
a la Rambla Nova.
Molt bé, doncs, Quim,
que et deixem,
que amb el Lluís Comas
ara marxeu cap al Teatre Metropòlic
allà farem una segona part
d'aquests actes
estarem en directe
a l'alliurement
de la medalla d'or
de la ciutat.
Quim, fins ara.
Vinga, fins ara.
Fins ara.