I seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Anunciàvem ja al principi del programa.
Avui ens acompanya amb nosaltres el director tarragoní,
el cineasta tarragoní, en Jesús Montlleó.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Ahir es presentava ja el que ja s'havia anunciat ja fa uns anys,
però ara ja és definitiu,
que es farà aquest primer llarmetratge,
aquesta primera òpera Prima d'en Jesús Montlleó,
fill de Caín, que es presentava ahir a Tarragona.
El primer llarmetratge, això és tot un repte, Jesús?
Per mi és tot un...
A veure, és la consecució,
la primera part de la consecució d'un somni.
Perquè la gent que més o menys ha anat seguint el que faig
o l'he anat emprenyant successivament al llarg dels anys
saben que vaig arribar el 2000 aquí a Tarragona
amb un projecte portat des de les Illes Britàniques,
que va anar bastant bé,
això em va permetre seguir continuant,
la ciutat sempre ha confiat en mi
i jo des de fa molt de temps recordo el Carles Cortés
i la Sílvia Petit,
periodistes que ja són veterans de la casa
o de les cases d'aquí a Tarragona,
que jo els deia
avui faré un dia fer una pel·lícula a Tarragona
i recordo aquella mirada que volien confiar-hi
per deien
vols dir que això serà possible?
Vols dir que això serà possible?
Doncs bé, finalment,
els astres s'han conjuminat,
s'han posat en posició.
Això també s'han aviniat, no?,
els astres, doncs.
Sí, tot, sí, sí.
I, a veure,
tant les institucions tarragonines,
tant Ajuntament com Diputació,
aquí no mai podria agrair suficient,
inclús amb governs successius de colors diferents,
intercanviant cromos que fan els polítics,
però han sabut mantenir l'elegància en tot moment
i aquest projecte s'ha mantingut com a projecte de ciutat
i sempre he notat,
per més llenç que passés per les diferents regidories,
que hi havia un interès genuí
en projectar la ciutat en fora amb aquest projecte,
doncs m'he sentit afalagadíssim
i m'he sentit, vaja,
i encara em sento amb deute.
De fet, gran part dels nervis que estic passant en aquest moment
són els d'estar realment a l'alçada de les expectatives
que crec que hem generat una mica sense voler,
però també volem.
Jo sóc dels que penso que més val
estrellar-se contra el Pere Brises
que no estirar-se la cuneta i deixar-te morir,
vull dir que si hem de morir que siguin les botes posades.
I escolta'm, quan comença tot plegat?
Quan comença aquest projecte?
Bé, el projecte ja va començar fa tres anys,
recordo un festival de Sitges
on una productora de cine
em va allotjar en una suite
i vam començar a treballar un guió
que venia...
Estava basat en un llibre
que es deia Querido Caín,
d'un escriptor que viu a Valencià,
que va guanyar el premio...
No, va quedar finalista al Ciutat de Torrevieja,
que va vendre 70-80.000 exemplars,
que és aquest llibre de Plafijanés,
llibre que em va encantar.
Vam començar a treballar
i me'n recordo que vam començar una mica a lo grande
i jo deia, oh, meu, Déu meu,
l'indústria del cine deu ser això, no?
I de sobte va passar allò del Lehman Brothers, no?
I sembla...
No, i curiosament, a nivell macroeconòmic
va afectar moltíssim,
però a nivell microeconòmic també.
I el projecte va començar a trontollar,
però va haver una productora
que és l'Herman Pictures
i el Sebastià Meri,
que és qui la capitaneja,
que va primar la seva empresa,
es va reduir el sou
fins a límits milagristics,
ha fet esforços hipotecaris espectaculars
i això no em permetia morir.
Ho deia, no, si aquest tio fa això...
Jo tampoc.
No, com he de fer jo?
Com he deia jo fallar en l'enguació de persona, no?
I el projecte ha revisculat,
ha acabat comptant amb la confiança,
no només de les institucions tarragonines,
que van ser aquest impuls que van fora,
però ara mateix tenim a TV3
que està coproduint la pel·lícula,
la pel·lícula serà en català,
però és una pel·lícula que volem projectar
extramuros de Catalunya,
vull dir, realment volem...
la intenció de la pel·lícula és que parli de nosaltres,
però que pugui ser venuda internacionalment.
Home, deies ahir que arribés al Festival de Cants, també.
Bé, això jo m'agradaria contextualitzar-ho,
perquè ho vaig contextualitzar molt bé ahir
i avui en algun dels diaris ja m'ha posat com a...
i el que vaig dir ahir és que
en la meva ignorància més absoluta,
quan vaig venir aquí a Tarragona amb la mira d'oblícula l'any 2000,
a la Sílvia Petita,
amb una entrevista magnífica i meravellosa,
que encara ho guardo i m'emociono cada vegada que veig,
li vaig dir una sèrie de bestieses de festivals,
perquè jo em pensava que anava a un festival de cine
i era presentar la pel·lícula i ja te la passava.
I ja està.
Jo no sabia que hi havia un rigorós,
normalment rigorosíssim procés de selecció
i se'n presentava als 2.500 i n'escollien 25, no?
I me'n recordo que li vaig dir unes animalades
i a temps després vaig pensar,
digue'm-ho senyor.
Curiosament la trajectòria d'aquell curtmetratge
va superar aquelles expectatives
i ahir jo vaig dir,
vaig posar aquest exemple com dient
no, no, nosaltres esperem anar a Kant.
El que volia dir jo ahir
era que l'actitud és la de fer
el projecte més professional possible.
L'actitud d'anar més enllà de Tarragona, eh?
Apuntar altíssim
i allà on arribem el temps ho dirà,
el públic ho dirà i els festivals ho diran.
I Kant ho van posar perquè
més o menys en el calendari de producció de la pel·lícula,
la còpia zero que es diu,
que és quan traiem la pel·lícula,
la primera còpia ja feta amb tot el so,
acabat i tot acabat,
cau més o menys en aquelles dates, no?
Que en el moment de selecció de Kant
i no ens la complexarem i l'enviarem, està clar.
Si ens escolleu no, no és una altra cosa.
Vull dir, no tenim ni padrins,
ni la pel·lícula està dins, ni absolutament res.
Va ser bàsicament una mica
posar un exemple de l'actitud que tenim,
que no ens arruguem.
Si ho haguéssim fet no estaríem aquí.
Aquest any hi ha molt poquetes pel·lícules que es fan
perquè la situació econòmica és la que és,
perquè els governs també s'han aprimat.
La part de pel·lícula que es financia amb subvenció,
aquest intercanvi entre el govern i les productores
per seguir mantenint una indústria viva,
això s'ha reduït dràsticament.
I hem sobreviscut.
I, honestament, a mi em sap greu
perquè jo tinc altres companys i amics
que estaven en projectes,
que els hi ha caigut,
i sé la tristesa que han tingut.
Alguns d'ells per telèfon,
francament, han plorat,
com hagués plorat jo si no hagués sortit.
Per tant, em sento molt afortunat
i jo veiem una responsabilitat brutal
perquè ara tothom espera que després de Panegra
fem la segona Panegra.
Però clar, això...
Creus que és aquesta l'expectativa que hi ha?
Sí, sí, jo crec que...
No, no, i a més l'assumeixo.
Sí, sí, jo crec que el cinema català
és una indústria petita
que espera que cada projecte
assoleixi unes quotes d'excel·lència brutals.
Cosa impossible.
No s'aconsegueix a Hollywood,
que és la meca del cine.
Però mireu, aquesta política que s'ha portat
de realment potenciar projectes en català o castellà,
però fets de Catalunya,
jo crec que ha donat els seus fruits,
que és que de set o vuit pel·lícules
que s'havien potenciat moltíssim,
una d'elles ha arrasat.
Una d'elles ha arrasat.
I no només a Catalunya.
No, no, no, a mercats internacionals.
Per tant, bé, ho hem de seguir intentant.
El que no podem pretendre és...
I ara no em trec responsabilitat.
Jo, per totes les mitjans, intentaré...
A veure, si ara em dius,
què voldries, nou goies, pa negre?
N'altros deu.
Deu.
Està clar que això és una bogeria.
Però és l'actitud.
L'actitud crec que ha de ser aquesta
i la tenim.
Tant a nivell de producció
com a jo, com a director,
aquesta oportunitat no la vull deixar passar.
No crec que en tinguin masses més, honestament.
Com veurem que aquesta pel·lícula és de Tarragona,
que està feta a Tarragona?
Com ho podrà veure l'espectador?
Primera, perquè està dirigida
per un senyor que és Jesús Molló i Plana.
Això ja el primer.
Per tant, em sembla que això ja serà paradigma, no?
Que un dels crèdits ja posarà el meu nom sencer
i, per tant, després que en els crèdits,
òbviament, hi haurà els agraïments justos
i corresposos a una ciutat que, francament,
fins ara ha estat, per mi, talismà.
I després coneixerem la ciutat.
No hi ficarem un cartell de Tarragona, la pel·lícula.
Tarragona a 5 quilòmetres.
Però sí que veurem l'escaline de la ciutat,
sí que passejarem pels intricats carrers del casc antic,
sí que segurament veurem la llotja del port,
sí que segurament anirem cap a la Rovira i Virgili,
sí que segurament anirem a la zona de Llevant,
sí que segurament anirem a la zona de Ponent.
Per tant, sí, ens hi trobarem reconeguts
i quan l'anem a veure, bé,
espero que cadascú reconegui el seu barri
i si no hi surt, doncs no passa res,
en farem un altre projecte.
En farem un altre.
Però no, no, està clar,
això és una cosa que ha de quedar molt clara, no?
Dins d'aquestes expectatives no està ni per part de l'Ajuntament
ni per part de la Diputació fer un videoclip de Tarragona.
No, està clar.
Això és un altre projecte, eh?
Això s'ha de fer, possiblement, no ho sé,
això hi ha turisme i promoció ciutadana,
aquestes coses ja ho sabran, sé el que han de fer,
però sí que crec que la pel·lícula per si sol,
si té el més mínim resó més enllà de les muralles de Tarragona,
ja d'alguna manera, bé, rebrà un impacte...
En tot cas sí que es grava íntegra a Tarragona.
Bé, no et diria íntegra 100%,
perquè potser farà falta algun plató
o alguna localització molt específica
que s'ha de construir o s'ha d'anar a buscar en un altre lloc,
però t'asseguro que el 90% sí que estarà dada aquí
i segurament amb algunes...
Fas encara les localitzacions,
encara estan en procés de negociació,
ja sabeu com són aquestes coses,
això és com un fitxat de gent futbolista, no?
Si el senyor que té aquella casa
sap que ja l'he dit per la ràdio que la vull,
doncs m'hi pujarà 1.000 euros el lloguer.
Llavors, això, lamentablement,
el món de la producció està molt malament
i hem de no poder assegurar encara,
però sí que estem mirant diverses localitzacions,
només a Tarragona, sinó a Propet,
amb un ràdio d'uns 1.000 quilòmetres a la Rodona,
de també integrar altres poblacions d'aquesta comarca.
De què parla Fill de Caín?
Fill de Caín parla d'una cosa tan vella,
tan estranya i a l'hora tan quotidiana com és la maldat.
És la història...
Bé, fer el conductor de la història és un psicòleg.
Jo us recomano que llegiu el llibre,
que és un llibre francament ben escrit,
i us ho recomano perquè no xafa la pel·lícula.
A vegades potser és perillós,
no llegiu llibres després de veure la pel·lícula.
Sí, jo sempre he pensat que...
A veure, cadascú pot pensar el que vulgui,
però jo he pensat sempre
que les millors adaptacions cinematogràfiques
són les que no volen competir amb el llibre.
I perquè el llibre sempre és millor, sempre.
Perquè el nostre cervell és la millor pantalla de cine.
I quan estem engrescars llegint,
la millor música sona dins del teu cap,
les cares són les ideals,
les veus...
Res, res pot rexinar.
I en canvi, en una imatge,
hi ha una visió d'una persona
que pot, amb la teva,
propongar un contrast i rebuig.
Però sempre he cregut
que les millors adaptacions
són les que agafen l'essència del llibre
i llavors la tradueixen a una altra cosa.
Hi ha una visió diferent,
inclús un final diferent, per què no?
I crec que amb Querido Caín,
que és el llibre,
el vam agafar i vam fer això.
Ens hem basat en ell,
però ja hem construït
una altra història diferent a sobre.
I protagonitzada, entre altres,
per Marc Cartes i Julio Manrique,
també són una bona carta de presentació.
Sí, sí.
A veure, òbviament,
la pel·lícula Sorda en català,
el qual això vol dir que
no m'agrada usar aquesta paraula,
però sí que ens limita
a l'estar-sistem català,
perquè, bé,
la pel·lícula Sorda en català,
i sí que pots fer que un actor
aprengui unes quantes línies en català,
però quan té textos enormes
és una labor molt complicada.
Però amb això tampoc vull dir,
amb la paraula limitar-nos,
que no es quedi res millor.
Són dos grandíssims actors,
els quals ja he contactat,
els quals també us he de dir
que és una notícia que estem donant,
però que encara no està tot tancat
i d'aquí al setembre
poden canviar molt les coses
perquè aquí hi ha calendaris,
representants,
es poden imaginar.
Però la nostra intenció són aquests...
I a més,
si ells senten això,
m'agrada que ho sàpiguen,
perquè com a director ja els he dit
que m'agradaria molt que fossin ells.
I bé,
i llavors també tenim la Belén Fabra,
que els que ja hagin vist diari
d'una ninfòmana l'hauran descobert allà,
i els qui no,
doncs amb alguna sèrie espanyola,
de Gran Reserva,
que feia la dona del Tristan Molloa,
i qui no,
doncs espero que la descobreixin
amb Fill de Caín,
perquè penso que és una excel·lent actriu
per descobrir.
Fill de Caín,
aquest primer llarg metratge,
aquesta òpera Prima d'en Jesús Montlleó,
que es començarà a rodar al setembre.
Sí,
nosaltres preproduirem
el que és durant l'estiu,
ara estem en fase més logística,
per dir-ho així,
l'estiu preproduirem,
és quan anirem a emprenyar el personal,
aquí a la ciutat,
que es vagin preparant,
perquè aquí la li harem ben grossa,
i llavors a mitjans de setembre,
per un tema de calendaris,
de finançament i de llum,
que és una llum molt maca,
la de setembre,
la de la ciutat,
és quan rodarem la pel·lícula
fins a finals d'octubre,
llavors es muntarà fins a finals de març,
i si tot va bé,
podríem dir que a abril,
maig,
podríem tenir una còpia acabada.
Per tant,
aproximadament en un any
tindrem aquesta pel·lícula
totalment acabada.
Efectivament,
estem parlant d'un projecte
amb còpia final 35 mil·límetres,
completament professional,
que requereix
una feina de postproducció important.
Necessitarem la col·laboració
de gent de Tarragona,
de tarragonins?
Això en el seu moment
ja us anirem informant.
Ja ho anirem informant.
Això només és un tas
del que ha de venir.
Jo espero engrescar,
mireu de veritat,
espero engrescar moltíssim la ciutat.
Jo sempre he cregut
que allò que diuen de nosaltres
que Tarragona és abúlica
no és cert.
El que passa
és que ens donen poques oportunitats
per demostrar que no ho som.
I aquesta és una d'elles.
I llavors en el seu moment
volem convocar,
entre altres coses,
la pel·lícula té un protagonista
que és un nen,
que es diu Nico.
Com us he dit,
és un psicòleg
que entra dins dins
a una família benestant
per analitzar
el que li passa
a un nen
que té un comportament
pseudo-criminal
amb la tendra de 13 anys
i sembla que no tenia
cap raó social
com per comportar-se així.
Llavors aquest psicòleg
entra allí
i a través de la seva
comú afició als escacs
aconsegueix entrar
en l'univers d'aquest nen,
del Nico
i aconsegueix entrar
en una família
que està al límit del col·lapse.
I llavors hem de descobrir
qui manipula qui,
qui és l'estratega
que fa que aquesta família
estigui en aquest estat
i per què
i ho hem de fer ràpid
perquè si no
innocents
pagaran amb la seva vida.
Això és la part thriller
de la pel·lícula.
Llavors el que et comentava
és que
perdona,
estava amb el tema del...
Del col·laborador
els deies que el protagonista
era un nen...
Per tant,
aquest nen
l'hem de descobrir.
Aquest s'ha de trobar encara.
S'ha de trobar
i llavors segurament
farem un càsting a Tarragona
que farem extensiu
a la província
perquè tots aquells nens
d'edats compreses
d'entre 12 i 15 anys
que creguin
que tenen possibilitats.
Busquem un actor,
no un model
perquè són 6 setmanes
de rodatge
però vaja
hi ha molts nens
o hi ha alguns nens
que tenen aquest do
de manera natural
i com que hi ha
l'inmediatesa
de buscar el noi
en aquella edat
els xiquets creixen molt ràpid
doncs segurament aquí...
No, segurament no.
Hi ha un càsting a Tarragona
el que passa
que s'anirà amb temps
després també farem
una convocatòria
per extres
perquè la pel·lícula
necessitarà entre 300 i 400 extres
per tant farem
una convocatòria per extres
i també ho farem
de manera oficial
se'ls comprometrà contractualment
i la gent
doncs bueno
contribuirem una miqueta
doncs bueno
alguna butxaqueta
amb una miqueta
que sempre va bé
per tant sí que farà falta
aquest tipus de coses
i després altres
com són
que ja ho dic des d'aquí
demanar disculpes
per les molèsties
que causarem
si en algun moment
hi ha algun carrer tallat
o si bé
o si els anem
a demanar alguna col·laboració
de cara que la pel·lícula
ens vagi millor a port
amb temps de previsió
sí sí
tot això
hi ha un equip de gent
que ho anirà fent
i que bé
des d'aquí a les zones
si us arriben
i us proposen alguna cosa
que no us penseu
que som una colla
de desaparansius
al darrere està Jesús Montlleó
que viu
i treballa a Tarragona
i vol seguir vivint
i treballant a Tarragona
per tant
jo he de passejar per la ronga
sense canviar
5 pedres al darrere
jo ho tinc molt clar
Jesús moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
molta sort
i segur que en continuarem
parlant moltes vegades
les que vulgueu
aquí estarem
gràcies
gràcies per fer d'altaveu
que vagi molt bé
gràcies
bon dia a vosaltres
gràcies