Pràcticament tres quarts de dotze parlem de llibres.
Aquest mes d'abril segur que parlarem de molts llibres
de moltíssimes novetats a prop a Sant Jordi
i això es nota en la presentació de novetats editorials.
Avui mateix en tenim la presentació d'un llibre infantil.
Aquesta tarda a la set a la llibreria La Rambla
es presenta el compte titulat L'ombra dels oblidats.
L'autora és la Colla Valls,
a la que podem saludar aquesta hora del matí en directe
a través del telèfon.
Colla Valls, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Explica'ns una miqueta què és aquesta ombra dels oblidats.
Doncs mira, això és una novel·la,
i és una novel·la juvenil a partir de deu anys.
És la primera novel·la juvenil que trec.
Abans sí que era un conte,
la marea d'aquestres que mereixen,
també publicat a Barca Nova,
però aquesta vegada sí que és una novel·la a partir de deu anys
i sense límits,
perquè jo penso que em poden gaudir tant la canalla
com els adults, no?
És una novel·la d'aventures,
on un grup d'adolescents que viuen en una societat
d'un futur a curt termini,
no sé, posem-hi cent anys,
descobreixen en Gustau i la seva gossa,
que és aquesta ombra que surt del títol.
I d'alguna manera Gustau i la seva gossa a l'ombra
representen el passat.
El Gustau forma part d'un grup de rebels
que no volen renunciar a una manera de viure
i que són els oblidats
i que d'alguna manera és una utopia possible.
I l'ombra és el fil conductor.
I per què tot això?
Bé, és una novel·la que proposa una reflexió
sobre qui som,
d'on venim i on anem.
Jo havia parlat d'un conte
o d'una obra més aviat infantil,
però potser és més per a un públic juvenil ja, no?
Sí, sí, sí.
És a partir de deu anys, sí.
Però una edat òptima seria 11, 12, sí.
I per què aquesta obra ara, Colla?
Bé, a veure, aquesta obra...
Jo treballo a les escoles.
Jo estic sempre rodejada de nanos.
No vaig a l'escola.
Treballo a l'escola pública,
soc logopeda
i l'energia dels nens l'educ sempre posada
i els tinc molt a prop.
Per tant, sempre em generen punts d'inflexió
i em generen material que seguia elaborant.
Jo penso que és important
perquè per la meva manera de ser i d'estar
mai no faig ni a la literatura ni a la vida
judicis de valors,
però sí que penso que és molt important
proposar reflexions, no?
Reflexions no tampoc de menys preu al futur
ni de renúncia,
de renúncia, que seria absurd,
però sí una opinió crítica vers la societat
i vers nosaltres mateixos, no?,
com a elements que formen part d'aquesta societat.
I penso que això a la canalla els hi és necessari, no?
Aturar-se, perquè estan bombardejats d'estímuls
i d'inputs, no?,
aquesta possibilitat d'aturar-se
i de tenir al seu abast un ventall de veus diverses,
de vegades contradictòries, no?,
però que poden trobar tots els papers de l'AUCA, no?
Penso que això sí que és interessant.
En aquesta obra, en aquesta novel·la juvenil,
hi ha un text que ha fet la Colla Valls
i també hi ha unes il·lustracions de la Montse Espanyol.
Quin paper juguen aquí, doncs, les il·lustracions?
Bé, no és un...
Clar, al no ser un conte no n'hi ha moltes,
però hi ha les justes necessàries
que, a més a més, agafen l'essència de la novel·la, no?
Per exemple, com una de les il·lustracions,
a part de la portada, que és preciosa
i que, d'alguna manera, és molt gràfica,
vull dir que reflecteix una mica aquesta societat
d'on venim i cap on anem
i la nena, la Paula, que és una de les protagonistes.
Són sis nens, no?
Són quatre nens i dues nenes
els que juguen aquí dintre,
a fer-hi amagar a vegades.
Doncs, a part d'aquesta coberta, que és preciosa,
hi ha una imatge, una il·lustració d'un gempet.
I un gempet és una mena de mascota
que als Estats Units ja existeix
i que és com el tomagot que coneixem dels ordinadors,
però en 3D, és a dir, que podem jugar-hi, no?
Però que és escèptic,
que és una mica la societat que jo em plantejo
de futur on viuen aquests nens, no?
I que, fins i tot, pots triar el caràcter del gempet.
Et venen envasats al buit i són com semianimals, no?
Que tens d'alimentar, però que no et donen
els problemes, entre cometes, que et donen les mascotes, no?
Això que poden embrutar-se,
això que depenen de tu perquè els treguis,
de crear dependències...
Bé, pots triar el caràcter, no?
Si vols un gempet espiritual o juganer o no sé què, no?
I està il·lustrat el gempet.
Penso que aquestes coses estan bé
perquè la Montse Espanyola ha entès molt bé
per on anava el missatge
i es complementa molt bé el text.
Tenim, doncs, un text, unes il·lustracions,
tenim un llibre i un públic, un públic juvenil.
Segurament la Coya, per ser professora,
per treballar a l'escola
i per estar en contacte amb aquests nois i noies adolescents,
segurament li és més fàcil.
Ho dic perquè hi ha molta gent, Coya,
que considera, molts autors que consideren
que precisament la literatura juvenil
és la més complicada de totes,
és a dir, adreçar-se a aquest públic adolescent.
Tu consideres també que té un punt de dificultat afegit?
Sí, sí que és difícil.
És difícil perquè és un públic rebel, com toca,
és un públic molt exigent,
és un públic afortunadament contestatari, no?
I que es mou dintre d'uns registres.
I, per tant, primer que tot has d'empatitzar amb tot això.
Has de conèixer-ho i empatitzar-ho per poder-hi entrar, no?
Però també és un públic molt agraït que, a més a més,
tenen moltes coses a dir i que s'aprèn contínuament.
Jo ja he començat a fer aquesta difusió a les aules,
que a mi m'afascina perquè surto, de veritat,
estan vius, no?
Encara tenen tot per descobrir,
amb els pre-adolescents especialment,
són fantàstics, no?
I si coneixes el seu món,
si ells veuen que tu t'has aturat a mirar-te'ls també,
doncs són molt agraïts.
T'animeràs a fer més literatura juvenil, creus?
I tant que sí.
Perquè és la primera, clar?
Sí, sí, sí.
Bueno, no estic acabant una altra, ja.
Ah, ja estàs acabant una segona.
També amb una temàtica similar o no té res a veure?
No, no, no, no, no.
És molt diferent.
Sí, és molt diferent.
Bueno, té a veure amb una mica de mitologia, segona.
És un públic més gran.
És un públic jove, jove, jove adult.
És curiós com, parlant ara que fas aquesta precisió,
que és un públic més gran,
és curiós com estem parlant al llarg de l'entrevista
d'això d'una obra a partir dels 10 anys,
com a vegades les franxes d'edat de pocs anys de diferència,
necessiten segurament continguts i històries diferents.
Sí, a veure, hi ha coses que ens poden atrapar tots, no?
Perquè Julis Berne, que és una novel·la juvenil
o qualsevol adult pot gaudir de les aventures
que ells ens presenten, no?
El que passa és que sí que hi ha continguts
en els que has de filar prim,
perquè si els hi vénen grans no els interessa
i si no hi arriben,
doncs has de fer l'endemiatge necessari, no?,
com perquè toqui d'aquell punt en què ells estan
i poden participar, no?,
i poden emocionar-se i poden empatitzar amb l'obra, no?
A la classe, l'altre dia que vaig anar
amb un parell de classes, vam parlar dels sentiments, no?
Clar, una obra sí que és una obra literària
i que es preuï, d'alguna manera,
ha de poder emocionar
i has de poder entrar dintre del personatge, no?
Doncs és amb aquesta canalla
que els fa tant de pudor parlar de les emocions i dels sentiments
a través dels personatges.
És una catarsis brutal, no?,
que penso que és molt aprofitable.
El tutor va dir que hem pogut parlar més en aquesta estona
a través dels personatges d'una novel·la
que s'hi personalitzen amb ells, no?
A banda de tot això d'aquest món de la literatura juvenil
del que estem parlant amb Colla Valls,
recordem que, en fi,
està en un moment especialment dolç, no?, diria Colla,
després d'haver guanyat el Premi Luján
amb la princesa de Hade,
que jo crec que, en fi, està resultant tot un èxit,
aquesta obra.
Estàs contenta?
Molt, molt contenta.
He tingut una molt bona acollida
i, a més, ara és un moment,
això especialment dolç,
perquè l'acolleixes una mica els fruits, no?
Al començament, doncs, l'has de donar a conèixer
i has d'apropar-los a les lectors
i cosa que m'agrada molt,
però ara és una mica...
Hi ha molts lectors que ja m'han llegit
i són ells els que se t'apropen
i que diuen coses que a mi m'emocionen encara, no?
Com alguns que et diuen
és que he fet el viatge, no?
Vull dir, he tingut la possibilitat
d'anar-me molt lluny al costat d'aquests protagonistes,
d'aquests personatges que m'has proposat
i m'he passejat per paisatges impressionants
i jo penso que bé, que bé.
Aquesta princesa de Hadek, recordem,
és premi Néstor Luján de novel·la històrica.
No sé si l'èxit, a més, del llibre
farà que aquest sigui també un Sant Jordi especial
per la Colla Valls.
Sí, i tant que sí.
Sí, sí, suposo que sí.
A més a més, sí que és un Sant Jordi estrany
perquè cau en Setmana Santa
però jo soc de l'Escredeca, el got mig ple.
I bé, a mi em suposa tindre una setmana
per promocionar perquè jo no em dedico exclusivament a escriure,
jo treballo i, per tant, aquesta setmana la tinc festa
i puc anar a tot arreu, no?
I a mi el contacte amb el públic m'agrada moltíssim.
Per tant, serà doblament especial
perquè tinc la meva obra infantil
que va sortir al Sant Jordi passat
i encara, bé, tot just comença a estar a les escoles.
La juvenil que acaba de néixer
i la princesa de Hadek,
doncs bé, que estic recollint fruits.
Per tant, sí, és un Sant Jordi que em fa molt feliç.
Amb el primer de la novel·la històrica
tens la sensació d'haver arribat
i segurament amb el que et passarà aquests propers dies
quan arribi a Sant Jordi.
Tindràs la sensació, creus, d'estar ja en primera línia,
en primera divisió?
Bé, tot això és molt complicat, no ho sé.
En tot cas, sí que per mi ha estat una fita, no?
I sí que ha estat una possibilitat de visibilització
i això sí que és molt important
perquè hauria pogut escriure el mateix
amb la mateixa qualitat literària
però si no hagués assolit el premi
doncs segurament hauria passat molt més desapercebut, no?
Per tant, no ho sé,
la primera divisió també és molt subjectiva, no?
En tot cas, estic molt contenta
d'aquesta possibilitat que he tingut
i que altres companys meus
amb una obra tan bona o més bona que la meva
no els hi ha arribat encara.
De fet, he estat treballant molts anys per això
i de vegades, doncs, esclar,
es veuen els dos o tres últims anys
però jo tota la vida que he escrit, no?
Llavors, bé, a mesura que tens sort en una novel·la,
doncs, les altres editorials també aposten més
i tot va més rodat, no?
Per tant, estic feliç, no?
Estic feliç i amb ganes de seguir aprenent.
Doncs nosaltres ens alegrem
que a més la Colla Valls estigui feliç
en aquest moment dolç professional
amb aquesta princesa de jade,
premi Néstor Luján de novel·la històrica,
però també amb obres com la que presenta aquesta tarda,
de la llibreria La Rambla, aquesta novel·la juvenil,
l'ombra dels oblidats.
Colla Valls, moltes gràcies
per acompanyar-nos uns minuts a través del telèfon
i, en fi, que vagi molt bé
el llibre infantil, el juvenil, la novel·la històrica
i tot el que calgui.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per ser aquí.
Gràcies, Colla, i bon dia.
Bon dia.
Colla Valls, una de les protagonistes de la jornada,
perquè el seu llibre es presenta aquesta tarda a Tarragona.
Gràcies.