Passen sis minuts de dos quarts de dotze.
Seguim en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
després de l'Espai Tothom,
que ens porta cada dilluns el Miquel González.
Ara volem dedicar uns minuts del programa
a parlar d'una novetat en el món editorial,
perquè Cossetània acaba de publicar
el primer volum de l'obra completa
de l'escriptor i advocat tarragoní Josep Anton Baixeres.
Es tracta d'una iniciativa del col·lectiu La Gent del Llam
i un dels seus membres, un dels seus responsables o portaveus,
l'escriptor tarragoní Joan Caballé.
Avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
perquè ens expliqui precisament aquesta iniciativa
que es pretén amb aquesta publicació de l'obra completa
de Josep Anton Baixeres.
Per cert, que el primer volum està dedicat a la narrativa curta.
Joan Caballé, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És enretre un homenatge a Josep Anton Baixeres?
Sí, però més que retre un homenatge,
que evidentment ho és,
és fer justícia a una situació.
L'obra completa de Baixeres,
l'obra completa en el sentit conceptual,
és a dir, les diferents obres que ha anat a escriure
a la llarg de la seva vida,
eren impossibles de localitzar
per un lector normal.
Entre altres coses, perquè una part important de la seva obra
és inèdita encara.
I les que estaven publicades,
estaven publicades en edicions ja relativament velles.
Per tant, es tractava de poder oferir als lectors d'avui
la totalitat de l'obra de manera assequible,
de manera fàcil.
L'objectiu prioritari és aquest,
és poder donar a conèixer l'obra
que està en part inèdita
i en part en edicions ja relativament antigues.
hi ha una altra finalitat
i és poder reunir en un sol cos editorial,
en un sol material,
tot el que està produït de manera diversa i dispersa,
des de coses que han sortit en forma de llibre,
coses que han sortit en forma de conferència,
coses que han sortit en forma d'article periodístic o radiofònic,
coses que han sortit en forma de pròlegs, etcètera, etcètera.
Coses que només han pujat als escenaris
però que no han estat editades.
És a dir, que tot això,
que estan disperss, poder-ho oferir d'una manera unificada.
I aquí és on sorgeix la iniciativa del col·lectiu,
de la gent del Llam,
que m'imagino que després es posa en contacte
amb un editorial Cossetani a partir d'endavant del projecte.
Bé, la idea va néixer
poc abans que Josep Anton Baixera
es complís els 80 anys.
Aleshores, ell mateix, en vida,
encara va posar-se a treballar
il·lusionat en el projecte,
fent una mica d'itinerari
de com podria anar la publicació de les obres completes.
Nosaltres, pel nostre cantó,
vam buscar persones,
institucions que poguessin finançar el projecte
i editorial que ho pogués dur a terme.
L'editorial, tal com has dit,
és Cossetània.
Les institucions són l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació de Tarragona.
Doctor Noris Causa,
per la Universitat de Rovira i Virgili,
fill predilecte de la ciutat,
escriptor, advocat, polític també,
va tenir una intensa activitat política,
una intensa activitat cultural.
Més enllà d'aquests apunts d'un currículum,
com els que acabo de citar,
com podríem definir la vida i l'obra,
ja que estem parlant bàsicament de l'obra
de Josep Anton Baixeres.
El Josep Anton Baixeres
és molt difícil, en poques paraules,
resumir la trajectòria d'una persona.
Però Josep Anton Baixeres,
jo sempre l'he vist com un ciutadà,
com un ciutadà de Tarragona,
com un ciutadà de Catalunya.
i la seva obra és una conseqüència d'això.
És una obra molt cívica,
molt ciutadana,
molt reflexiva del seu moment,
que dona molt una imatge
de tot allò que ha anat vivint
i sobre el que ha anat opinant,
i ho fa a través de, sobretot,
una obra narrativa molt important,
que jo crec que encara s'hi ha de fer
la justícia crítica que mereix,
i que en el nostre cas particular
de tarragonins,
crec que té l'afegit
d'haver donat una de les imatges
de la ciutat més ben construïdes literàriament.
Ell va inventar una ciutat
que es diu Castellet,
però que és Tarragona,
i a partir d'aquesta invenció
que li permetia un cert distanciament,
fa un retrat molt incisiu
i molt agut
de la Tarragona del franquisme
i de la Tarragona de la transició
cap a la democràcia.
A més, publica en diferents gèneres,
fa coses molt diverses.
No és un autor, per exemple, de novel·la,
no és un poeta estrictament,
no és un cronista,
fa moltíssimes coses.
Jo crec que, d'una banda,
respon bastant a l'escriptor
que se sent com una persona
al servei de la ciutat,
al servei del país,
al servei de la cultura,
al servei de la llengua.
I, per tant, el fet que se senti
al servei de l'obliga,
o l'empeny, o l'estímula
a escriure en diferents àmbits.
De tota manera,
hi ha dos àmbits
que jo crec que els sent
d'una manera molt particular.
Ell és un narrador,
i, per tant, escriu narrativa
i escriu novel·la,
és un narrador de trem,
i, per altra banda,
a ell li agrada molt el teatre.
Per tant, d'una banda,
hi ha la narrativa,
que és per allò on comença,
per altra banda,
el teatre,
que és una cosa
que li agradaria desenvolupar,
que comença fent,
en un àmbit més familiari d'amics,
obres de teatre,
per unes reunions
de companys,
d'amics,
que celebren
el mas dels casaments
a la selva del camp,
i que, a partir d'aquí,
es van consolidant
amb altres obres.
De tota manera,
el teatre té una gran dificultat,
que és el que...
No n'hi ha prou
on va escriure'l,
sinó que després s'ha de posar
en escena.
Per tant,
hi ha aquestes dues coses.
A aquestes dues coses
n'hi ha una tercera,
que és el fet que ell
és un amant
de la cultura alemanya,
de la figura d'Aguete
en particular,
i aleshores,
a més a més,
tradueix.
I què tradueix?
Tradueix teatre,
tradueix obra d'Aguete,
sobretot,
i, per tant,
uneix en aquestes traduccions
com a mínim
la seva afició
per a la cultura alemanya
amb la seva afició
pel teatre.
Totes les altres coses
que ha fet
són molt importants,
són molt representantes,
del que han estat
la segona meitat
del segle XX,
però són coses
que hem d'entendre més
en aquella funció
que jo deia al començament,
que és la funció de servei.
Ell és, sobretot,
crec,
un important novel·lista,
és un novel·lista
o narrador,
és una persona
amb una obra teatral
molt original
que està
al marge
de qualsevol tendència,
al marge
de qualsevol moda,
és una obra
que no té
cap tipus
d'equivalent
ni en el teatre català
ni en el teatre europeu
del moment,
i, per tant,
això també explica
la seva dificultat
de posar-ho
en escena,
i un traductor
molt genuí.
El primer volum
d'aquesta obra completa
està dedicat
a la narrativa breu.
Dins de tot això
que fa,
ho ha fet
Josep Anton Baixeres,
la narrativa breu,
la narrativa curta,
quin paper ocupa
en el llegat
que ens ha deixat Baixeres?
Bé,
la narrativa breu
és molt representativa
d'una banda
de tota la seva manera
d'escriure,
una manera d'escriure
que es basa
en la distància,
en el fet
de treballar molt
la frase,
és una frase
molt meditada,
molt culta,
que aquest distanciament
que deia
hi afegeix
la seva profunda ironia,
es mira les coses
sempre amb aquesta ironia,
si el lector
coneix el personatge,
sap que això
formava part també
del personatge
o de la persona,
i que, a més a més,
reflexiona
sobre allò
que l'envolta,
sobre el moment,
sobre la Tarragona
i la cultura
i el país
de l'època
en què van ser escrites
les narracions.
D'aquestes narracions,
tres llibres
que integren
aquest volum,
tres llibres
són
de l'origen
dels inicis
de la seva obra,
de finals dels anys 50
i principis dels 60,
i un altre
és del final
de la seva vida.
Aleshores,
amb aquests tres
i l'altre
es confegeix
una evolució
que abraça
tots aquests 50 anys.
hi ha una evolució,
s'hi veu,
però també hi ha
una unitat,
és a dir,
que qui llegeix
el primer volum,
el primer llibre
i llegeix l'últim,
veu que és el mateix autor.
Perquè aquí parla
de l'evolució
Joan Caballé
de l'evolució
de l'obra
de Josep Anton Baixeres,
que estem parlant
d'una obra
que arrenca
als anys 50,
no?
A 57.
A 57
i acaba
fins a la seva mort
pràcticament,
no?
Sí,
perquè de fet
l'últim volum
que està inclòs
en aquest,
que és
Contes menestrals,
va aparèixer
ja post-un moment,
és a dir,
el van portar
a impremta,
que ell era viu,
però no el va poder
arribar a veure.
I és molt diferent
el Baixeres
de plena dictadura
de finals dels 50,
aquest Baixeres
tan compromès
amb el país,
amb la cultura
i amb la societat
del segle XXI?
No és molt diferent,
no,
perquè en realitat
com que
ell sempre
és una persona
que es mira
les coses,
com deia,
des d'una certa distància
i a la vegada
sempre busca
maneres
indirectes
de dir,
maneres
d'explicar,
d'explicar les coses
que no siguin abruptes,
això li permetia
dir el que li semblava
que havia de dir
en ple franquisme,
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir,
que en ple franquisme
podia ser
amb paraules determinades
i amb circumbloquis determinats
dir el que li semblava
que havia de dir.
De fet,
quan llegeixes
una cosa
que sortirà
en algun dels volums,
sortirà
el seu periodisme radiofònic,
ell cada setmana
a Ràdio Tarragona
feia una crònica
cultural,
cívica
de la setmana
o del moment,
i això
era
als anys 60,
en català,
era la primera vegada
que es parlava
en català
des de Tarragona,
i dius,
això deia
Josep Anton Baixeres,
doncs sí,
això deia,
i era molt difícil
entendre
que
quan
la resta
de mitjans
de comunicació
no es deia
absolutament res
que sortís
dels límits
que marcava el règim,
ell deia aquestes coses
i les podia dir,
perquè les deia
d'una determinada manera,
amb una determinada ironia,
amb un determinat distanciament,
que de vegades
era el to
el que feia
que es pogués entendre
el que
uns no entenien,
alguns no entenien.
Fins i tot
doncs aquestes cròniques
radiofòniques
que van sortir
per l'antena
de l'antiga
de la Ràdio Tarragona
estan escrites
i es publicaran.
i es publicaran...
De fet,
d'aquestes cròniques
ja se'n van publicar
dues seleccions,
dues ontologies,
una la va preparar
el Francesc Roig
i una altra
la va preparar
Montse Palau
i ara es publicarà
en l'obra completa
la totalitat.
Obra completa.
Tenim doncs
el primer volum
que ja està al carrer
i està a la venda
dedicat,
com dèiem,
a la narrativa curda,
la narrativa breu
de Josep Anton Baixeràs.
Tot el projecte,
quants volums contempla
i quina divisió?
En principi,
són set volums
amb la possibilitat
que siguin vuit
perquè hi ha part d'obra
que encara ens és desconeguda,
que l'hem d'anar
localitzant,
classificant
i comprovant
que no siguin versions
d'una mateixa cosa
sinó que siguin obres
realment diferents.
És a dir,
hi ha molta obra inèdita,
per tant,
aquí hi ha un petit interrogant
que hem d'obrir.
Hi haurà un segon volum
que serà dedicat a la novel·la,
va publicar dues novel·les,
l'anella al dit,
que va ser finalista
al Premi Sant Jordi,
i les mares.
Aquest serà el segon volum.
I després seguiran
el volum dedicat al teatre.
El volum dedicat al teatre
tindrà la curiositat
que la meitat de les obres
són inèdites,
pràcticament.
per tant,
serà un bon acostament
al seu vessant teatral.
Un altre volum
estarà dedicat a la traducció.
Aquí també hi ha
part d'obra inèdita,
concretament,
l'Ecmon de Goethe
és una peça
que la va traduir
per portar-la a escena
i es va estrenar,
però que no s'ha publicat mai.
Per tant,
la inclourem en aquest volum.
I després la resta,
la resta de volums
seran dedicats
al periodisme escrit,
al periodisme radiofònic
i als treballs
de recerca,
d'investigació,
d'erudits,
pròlegs,
conferències,
etcètera, etcètera.
Ponències per congressos
i coses d'aquestes.
Quina varietat, realment.
Sí.
Deies que hi ha, clar,
molta obra inèdita
o bastanta obra inèdita.
Per què?
Com s'entén
que un autor,
un escriptor,
en fi,
tan polivalent,
acabi morint
amb tanta obra
sense conèixer
per part del públic?
Per moltes raons.
I cada cas seria diferent, no?
Hi ha obra
que és inèdita
perquè el seu objecte
no era la publicació,
és a dir,
quan una conferència
en principi
no està prevista
que es publiqui.
El que passa
és que les conferències
de Josep Anton Baixeres
val la pena
que siguin publicades.
Però
aquest podria ser
una explicació
d'una part de les obres.
Una altra qüestió
és que
de vegades
hi ha una dificultat
per poder publicar
el que tu has escrit
perquè no
no lliga,
no combrega,
no
no sintonitza
amb les línies
d'editorials
que en aquell moment
estan en voga.
I també
probablement
perquè
el Josep Anton Baixeres
no era
un d'aquests personatges
dins del món
de la literatura
n'hi ha de tota mena,
un d'aquests personatges
que va perseguint
l'editor,
que va perseguint
la publicació
o que va perseguint
què sé jo,
el premi,
per exemple.
És a dir,
és una persona
que el que feia
era escriure
i després
si publicava
o no publicava
ja eren altres circumstàncies.
Tot això
amb les successives
variants
de cada una
de les èpoques.
és a dir,
hi va haver
probablement
una època
en què
que va ser
a finals dels anys 50,
a principis dels 60,
en què sí que es nota
que ell
escrivia
i intentava publicar
i la prova
és que va guanyar un premi
i va quedar finalista
d'un altre,
per tant,
buscava aquestes vies
però probablement
després
d'això
ens en cansem també
perquè hi ha moment
en què dius
bé,
jo escric
i si algú ho vol publicar
ja ho publicarà
doncs això també
li devia passar
en algun determinat moment.
Hi ha moments
en què
al món editorial
es fa molt esquerp
als autors
o que no confia
ja
hi ha hagut èpoques
en què
les editorials
només han apostat
per valors nous
i per tant
mentre ets nou
ho tens relativament fàcil
però quan ja no ets nou
tens més dificultats
en fi
hi ha una gran varietat
de causes
que podrien explicar això.
Totes maneres
ara amb la perspectiva
que dona el temps
i el fet
que es comenci
a publicar
la seva obra completa
i pel que ens comenta
Joan Caballé
podem parlar
que Josep Anton Baixeres
és una peça clau
de la segona meitat
del segle XX
en el context
cultural
de Tarraona
i fins i tot
del país
encara que potser
en el conjunt de Catalunya
no sigui una persona
tan coneguda.
En el conjunt de la ciutat
evidentíssim
no només
per la seva obra literària
és a dir
Josep Anton Baixeres
confecciona
un corpus literari
molt important
que a més a més
retrata la ciutat
i que per tant
dona una imatge
una perspectiva
del que ha estat
la vida de la ciutat
durant aquest mig segle
però a més a més
més enllà d'això
és una persona
fonamental
en la vida cultural
de la ciutat
Òmnium Cultural
la llibreria
a la Rambla
l'Ajuntament
la Diputació
el Senat
és a dir
anant pujant
trobaríem
fins al final
doncs era membre
del col·lectiu
la gent del Llam també
per tant
són moltes
i moltes altres
que em deixo
segurament
relacionades
amb la seva activitat
com a jurista
per tant
en l'àmbit
de la defensa
dels drets
en l'àmbit
de l'advocacia
etcètera
etcètera
o membre
de la
de la societat
Guete
d'Espanya
i 50.000 altres coses
que segurament
jo ignoro
a nivell de Catalunya
jo crec
que
ell
representa
un corrent
un moment
important
en la literatura
del franquisme
dels anys 50-60
el que passa
és que
probablement
pel seu caràcter
una mica perifèric
probablement
perquè
no va
continuar
la línia
que havia començat
en aquell moment
sinó que va anar
provant altres coses
etcètera
li va costar
ser reconegut
a un primer nivell
per entendre'ns
però
això és una cosa
que
la història
és molt llarga
i el temps
va anar situant
i ja veurem
què passarà
i per què creus
que parlen de Tarragona
ell situant la seva obra
aquesta imatge
fictícia
del nom de
Castellet
que ens comentaves
al principi
jo
el meu diu
per què ho va fer
no el sé
però m'imagino
que
no era tant
per
evitar la censura
que podria ser
un motiu
però no crec
que fos aquest
sinó
perquè
el fet
de buscar
un nom
et permet
no necessàriament
ser exacte
o fidel
és a dir
en el moment
en què tu
escrius
una novel·la
o una ficció
i en aquesta ficció
dius
això és
Tarragona
això és
Salou
o això és
Barcelona
de seguida
això que has dit
no és exacte
perquè aquí
no hi havia
aquesta botiga
sinó que hi havia
aquesta altra
i clar
això és entrar
en un terreny
que és
infructuós
i que no té
res a veure
amb la literatura
dissimular el nom
darrere
d'aquest
Castellet
et permet
parlar de Tarragona
però a la vegada
ser lliure
de dir el que vulguis
per exemple
els establiments
que hi ha
bars
o noms de masos
no n'hi ha cap
que sigui
real
el nom
segur que
al darrere
hi ha una realitat
però el fet
que no digui
el nom real
vol dir que pot
dir el que vulgui
d'allò
o pot fer
una síntesi
per exemple
si parla d'un bar
aquell bar
pot ser una mica
d'aquell
una mica d'aquell
altre
i una mica d'aquell
altre
i no necessàriament
captar
no necessàriament
ser exacte
però sí
captar
el fons
de la qüestió
és un recurs literari
molt útil
en aquest cas
per no haver de caure
amb allò de dir
això no és exacte
en fi
com dèiem
al principi
s'acaba de publicar
el primer volum
són set volums
com ens explicava
el Joan Caballet
és una repassada
tota l'obra
de Josep Anton Baixeres
amb quin timing
amb quin calendari
preveieu
publicant els set volums
en principi
la nostra idea
era publicar
dos volums anuals
la idea de
l'agenda del Llam
quan vam llançar
el projecte
el que passa
és que
amb la crisi
sembla que
s'ha hagut
d'allargar
i serà
a raó
d'un volum anual
per tant
si no hi ha cap canvi
perquè
és a dir
podria haver-hi
canvis positius
que tornessin
les bones
les bones èpoques
i poguessin fer
dos volums anuals
però de moment
és un volum anual
en qualsevol cosa
això tenim temps
per anar païnt
a poc a poc
i per anar descobrint
aquells que
no sàpiguen
home pensem
que el primer volum
són més de 500 pàgines
i més o menys
els diferents volums
seran així
per tant
també és qüestió
d'aprendre-se
amb una mica de calma
molt bé
doncs aquí està
el primer volum
molt recomanable
la narrativa breu
dins d'aquesta obra completa
dedicada a Josep Anton Baixeres
l'advocat
escriptor
i política
terreny
que va morir
l'estiu del 2008
i que
d'alguna manera
a partir d'ara
rep també
el seu homenatge
en forma de llibre
Joan Caballé
com a membre
del col·lectiu
La gent del Llam
és una de les persones
que ha promogut
aquesta iniciativa
i de la qual
segur que podrem parlar
en properes edicions
dels altres volums
que es vagin publicant
Joan
moltes gràcies
per haver-nos contextualitzat
la publicació
d'aquest primer volum
de l'obra completa
de Josep Anton Baixeres
moltes gràcies
Gràcies a vosaltres