La ràdio de les festes, Tarragona Ràdio.
Bona tarda, en punts són les 6.
Som a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
A partir d'ara podran seguir en directe a través de Tarragona Ràdio
un dels actes més tradicionals, centrals de la festa major de Tarragona.
És el pregó, el saludem des d'aquí, com dèiem, des de la sala de plens del consistori tarragoní.
D'aquí uns minuts començarà aquest acte que dona el tret de sortida al tram important de la festa major.
Enguany, ja per segon any consecutiu, pregonera, és una dona, Montserrat Tavalló, escriptora, traductora de Tarragona.
La sala de plens comença a omplir-se de regidors, espectadors i d'altres protagonistes de l'acte.
S'ha habilitat davant mateix a la sala d'actes una pantalla i també un centenar de seients
perquè es pugui seguir aquest acte, no des de la sala de plens, sinó des d'aquesta altra sala
que hi ha més enllà de la rotonda municipal.
Recordem que l'any passat la pregonera era l'atleta Natàlia Rodríguez.
Han precedit a Montserrat Tavalló, Lluís Gabaldà, Antoni Pinilla, Josep Maria Andreu, entre d'altres.
Primer punt d'atenció, aquesta sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
D'aquí uns minuts començarà el pregó de la festa major de Tarragona.
Un altre punt d'interès, a la plaça de la Font també hi ha festa aquesta tarda.
Tota la gent que espera escoltar el pregó a través dels altaveus
i espera també l'arrencada de gegants i el primer emparit o roca de les festes.
Plaça de la Font, Josep Sunyer, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs també molt d'ambient aquí a l'exterior del Palau Municipal, a la plaça de la Font.
Una plaça de la Font que comença a omplir-se, no tota,
perquè recordem que hi ha un tram important de plaça,
de limitat amb tanques, és on la pirotèmia saragossana
ha habilitat aquests 21 morters i també la primera tornada
que es podrà escoltar després al llarg de la tarda.
És una part, per tant, acordonada d'aquesta plaça,
podríem dir que pràcticament no hi ha gaire espai.
És a dir, que davant mateix del Palau Municipal sí que s'hi pot estar
i hi ha força gent, però a partir de Sant Fructuós cap a baix
hi ha aquesta delimitació, es pot posar-ho així, en qualsevol casa,
per davant mateix del lloc on hi ha habitualment les terrasses.
Molta gent congregada i sobretot un ambient molt i molt familiar.
Aquí a la plaça veiem moltes famílies, amb nens, amb nenes, amb canalla,
amb nois i noies petits, esperant, suposent, doncs això,
veure l'arrencada dels gegants.
De fet, els gegants hem de dir que ja estan aquí, ja són a la plaça,
uns a l'exterior que han arribat ara.
Per exemple, veiem aquí fora els gegants dels veïns de Torreforta,
són a l'exterior de la plaça, però a l'interior hi ha la resta de gegants,
d'aquests elements del seguici, que avui sortiran en aquesta arrencada
que farà un recorregut que després explicarem per diferents punts
de la ciutat, del centre, bàsicament, per tornar un altre cop aquí
a la plaça de la Font.
També aquí escoltarem el primer emperito roca,
el primer emperito roca que podrem escoltar-lo amb música de dues bandes,
d'una banda la banda de Cardona,
hi ha uns habituals d'aquesta festa, de la festa major de la ciutat,
i d'altra banda la banda de Vilanova i de Jotruc,
també seran avui aquí, en aquesta plaça de la Font.
També hi haurà, per tant, Tere, un element important musical destacat
en aquesta jornada.
A l'interior de la sala de plens ja estan els membres
de la Guàrdia Urbana vestida de Gala,
que custodiaran aquesta sala i també el pregó de la festa major de Tarragona.
Hi ha ubicats també els diferents regidors
que conformen la corporació municipal.
A l'espera que s'inici aquest acte,
s'han habilitat un seguit de cadires
a l'interior de la rotonda de la sala de plens,
on familiars i amics a la pregonera de Montserrat Tavelló
seguiran aquest acte d'avui.
Molts vanos, molts ventalls,
i és que avui no hi haurà aire condicionat
en aquesta sala de l'Ajuntament de Tarragona.
Funcionen dos ventiladors,
s'ha obert una finestra,
però ja es pot preveure que l'acte serà bastant calorós
per l'absència d'aquest aire acondicionat,
que sí que ha estat present en altres anys.
Les autoritats també han arribat a la sala de plens,
entre aquestes ocupant un lloc destacat,
l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz,
per cert que en guany l'acte l'obrirà el premi
al Balcó al Tarragoni de l'any d'Òmnium Cultural,
i precisament és una entitat de la Canonja
qui rebrà aquest guardó tradicional previ
que s'entrega, que es lliura prèviament
al pregó de la festa major.
L'entitat que rebrà en guany el premi
és el centre d'estudis
Canongins, Pons de Castellbí.
És per això que l'alcalde Roc Muñoz,
l'alcalde de la Canonja,
estarà avui present ocupant un lloc destacat
en aquesta sala de plens
per recollir aquest guardó que atorga Òmnium Cultural.
serà aquest el primer moment de l'acte solemne d'avui
a l'Ajuntament de Tarragona.
Coincideix, per cert, aquest guardó
amb el primer any de la independència de la Canonja.
Com dèiem, diverses autoritats ja ocupant el seu seient
aquí a la sala de plens.
Hem vist, per exemple, el director del Servei Català de Trànsit,
Joan Arejo, també el president del Port,
Josep Andreu, altres exregidors de l'Ajuntament de Tarragona,
com Javier Sabater, també Josep Anton Burgacer,
els màxims responsables de la Guàrdia Civil,
de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra aquí a Tarragona,
repartits entre els seients del públic,
els membres del Senat tarragoní,
altres exregidors, com per exemple
el exregidor d'Iniciativa per Catalunya, Lluís Valar,
i moltíssima gent que ja ocupa els seus seients,
lluint avui, Josep, aquest llast verd
que ha repartit l'associació de malalts d'Alzheimer,
de familiars de malalts d'Alzheimer,
i és que el pregó, com cada any, 21 de setembre,
coincideix amb aquest dia internacional.
De fet, sí, hem pogut conversar breument,
abans de baixar aquí la plaça de la Fona,
amb el seu president, en Pere Soler,
ell ens comentava que això que havien repartit
en els diferents seients que ocuparan les autoritats
en aquest acte, doncs un díptic informatiu,
i a més a més, al capdamunt de l'escala del Palau Municipal,
també hi eren ells, el mateix Pere,
amb altres membres de l'entitat,
repartint aquest llast verd que ja hem pogut veure
i que veurem, de fet, un any més,
bé, en l'indumentari de cadascun dels que formen part
dels que són a l'interior d'aquí del Palau Municipal,
avui en aquest dia mundial d'Alzheimer.
La plaça de la Fona es va omplint.
Mentre anem parlant, veiem que van arribant,
van sortint, de fet, algun dels gegants
que eren a l'interior del Palau Municipal,
i van sortint cap a l'exterior,
es van col·locant ja com és tradicional,
a banda i banda,
per poder fer l'arrencada més tard,
quan ja acabi tot aquest acte protocolari,
i també, com dèiem,
moltíssima canalla, doncs aquí,
moltíssima canalla amb pares i mares,
amb alguns amb els barrets de la festa,
amb altres amb samarretes de la festa,
o amb la bossa de la festa, també,
a punt de fer aquesta també arrencada dels gegants,
que veurem més tard,
quan insistim, ja acabi tot aquest acte protocolari.
Una arrencada dels gegants
que permetrà veure'ls per primera cop a les festes,
tots junts, en aquesta sortida,
que passarà per diferents carrers de la ciutat.
De fet, sortiran pel carrer Portalet,
baixaran cap a Comte de Rius,
passaran per l'Arlamba Nova,
per la coca central,
pujaran per Sant Agustí,
per tornar altra vegada fins aquí,
a la plaça de la Font,
on hi haurà, doncs, una ballada conjunta.
Molt d'ambient aquí fora,
molt d'ambient familiar,
i també recordem,
per a aquells que ens escoltin,
encara no hi ha arribat aquí,
a la plaça de la Font,
que per megafonia externa
també es podrà escoltar
aquest apregó de Montserrat a Balló.
De fet, tot l'acte,
que és a punt de començar,
a fora, a l'exterior de la plaça,
ja ha desaparegut l'escenari
que hi havia ahir
de l'actuació de la troba confull
de Bongo Botraco,
ara no hi ha escenari,
per tant, tothom pot estar
per aquí davant mateix
del Palau Municipal,
i a més a més han habilitat
el sistema de megafonia externa
per poder escoltar-ho aquí,
des de la plaça de la Font.
Es podrà seguir aquest acte,
el pregó de la festa major,
des de la plaça de la Font,
a través de la megafonia,
també, com dèiem,
des de l'interior,
en directe de la sala de plens
del Consistori Tarragoní,
i a l'altra sala,
la d'actes,
que també es troba
a la rotonda del Palau Municipal,
allí s'hi ha habilitat
una pantalla
i també a l'entorn
de 90-100 cadires,
on altres tarragonins
podran seguir en directe
aquest acte central
de la festa major.
La gent continua esperant
que arribi la protagonista,
que arribi Montserrat a Balló,
l'acte havia de començar
a les 6 de la tarda,
ara veiem que ja estan
entrant a la sala
els regidors socialistes,
el grup municipal socialista
de l'Ajuntament de Tarragonies,
i ara estan al seu seient
tots els regidors
de Convergència i Unió,
tots els regidors
del Partit Popular,
també la regidora
d'Iniciativa per Catalunya,
Arga Santís,
i ara estan arribant
els regidors socialistes,
Joan Seneuges,
d'Ensenyament,
també està entrant
Begunia Florí,
la portadora del govern,
Francisco Zapater,
també el regidor
de Relacions Ciutadanes,
i ha entrat també
a la sala
un altre dels protagonistes
d'avui
és Francesc Roig,
és el president
d'Òmnium,
el director
del Centre d'Estudis
Canungins,
Pons de Castellbí,
serà la persona
designada per recollir
aquest premi
que atorga
en guany Òmnium Cultural
com a Tarragoní de l'any
Premi al Balcó,
que sempre es lliura
abans d'iniciar-se
aquest acte
del pregó
pregó de la festa major.
Entra ara la protagonista
Montserrat Abelló
a la sala de plens
del Consistori Tarragoní,
és ajudada pel propi
Joan Andreu Torres,
el president d'Òmnium Cultural
del Tarragonès,
l'ajuden a poder accedir
a aquesta sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragona,
l'estan acompanyant,
Montserrat Abelló,
aquesta escriptora,
poetesa,
traductora tarragonina,
té 93 anys,
amb bastó,
amb un fluar fúcsia
i vestida rigorosament
de negre,
així s'ha presentat avui
per pronunciar
aquest pregó
de la festa major.
Saluda alguns familiars,
alguns amics
que han vingut fins aquí,
fins a l'Ajuntament de Tarragona
per seguir aquest acte
en directe
i li estan donant
les últimes instruccions
sobre el timing
d'aquest acte
que començarà,
com dèiem,
amb aquest premi
al balcó d'Òmnium Cultural,
posteriorment esglossarà
la figura de Montserrat Abelló,
ho hauria de fer
la regidora responsable
de Cultura i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona
i a continuació
aquest pregó.
Aquest matí,
Montserrat Abelló
explicava als micròfons
de Tarragona Ràdio
que serà breu
el seu pregó,
no ha volgut desvetllar
quin seria el seu contingut,
però dic que seria breu,
que se sentia
molt orgullosa,
molt il·lusionada
amb aquest acte
al qual l'havien convidat
des de l'Ajuntament
de Tarragona
i que tenia
molts bons records
a la ciutat,
que se sentia
una tarragonina
de so carrel
tot i haver viscut
pocs anys
aquí a la ciutat
perquè el seu pare
va haver de marxar
a l'exili,
ella el va acompanyar
i per tant
la seva relació,
els seus vincles
amb Tarragona
es limitaven
a estiuejar
fins als 18 anys,
però que guardava
bons records,
això és el que ens explicava
aquest matí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Falta la presència
de l'alcalde
que donarà
la sortida
a aquest acte
institucional
de l'Ajuntament
de Tarragona,
ara sí,
Josep Feles Ballesteros
acaba de fer
la seva entrada
a la sala de plens,
també el president
de la Diputació
de Tarragona,
Josep Poblet,
el delegat
del Govern
de la Generalitat
de Tarragona,
Joaquim Manín,
el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès,
Frederic Adam,
Són les persones
que ara mateix
es col·loquen
a la presidència
d'aquesta sala
de plens
i a punt
de començar
l'acte
perquè
prendrà
la paraula
per donar
el tret
de sortida
a aquesta cita
al pregó
de la festa major,
l'alcalde
Josep Feles Ballesteros.
Es posa en peus.
Molt bona tarda,
molt bona tarda,
benvolgut vicari
general,
benvolgut president
de la Diputació,
benvolgut fiscal en cap,
benvolgut secretari
general
de la Universitat
Rovira i Vergili,
benvolgut director general,
benvolgut president
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès,
benvolgut delegat
del Govern
de la Generalitat
de Catalunya,
benvolgut president
del Consell Comarcal
del Tarragonès,
diputats,
en fi,
segurament em deixo
algú,
companyes,
companys
i consistori,
alcalde de la Canonja,
senyora pregonera,
senyores i senyors.
Molt bona tarda,
si heu benvinguts
a l'acte,
a un dels actes
més importants
de les festes
de Santa Tecla
de cada any.
com veuen vostès
portem
un llaç
en record
dels malalts
de l'Alzheimer
perquè avui és el dia
internacional
de l'Alzheimer.
Tenim aquí
el president
de l'associació
de familiars
de malalts
amb l'Alzheimer
que, a més a més,
han passat tot el dia
fent tasques
de difusió
i que properament
tindran la seva seu
a la llar
de jubilats
de Sant Pere i Sant Paula.
Espero que
en molt poquetes setmanes.
Vagi, doncs,
l'acte simbòlic
de la posada
d'aquest llaç verd
en record,
en sensibilització,
en homenatge
d'aquells
que no tenen
record,
que són
les persones,
els homes
i les dones
malalts d'Alzheimer.
Té la paraula
a continuació
el senyor
Joan Andreu
Torres
i Sabater,
president
de la delegació
del Tarragonès
d'Òmnium Cultural
que aglossarà
la trajectòria
del Centre
d'Estudis
Canongins
Pons de Castellbí
guardonat
en guany
amb el Premi
Balcó
de 2011.
Té la paraula
el senyor
Joan Andreu Torres.
Joan Andreu Torres
es dirigeix
fins al lloc
des d'on parlarà
del perquè
s'ha de fer aquesta entitat
com a premiada.
Alcalde,
autoritats,
amigues i amics,
l'Omnium Cultural
del Tarragonès
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Tarragona
es complau
en aquesta data
significativa
per la ciutat
i per tots els
tarragonins
i tarragonines,
atorgar el Premi
al Balcó
al Centre
d'Estudis
Canongins
Pons de Castellbí
després que el jurat
hagués valorat
els mèrits
que han fet
mereixedora
a aquesta entitat.
La data
de signatura
de l'acte
fundacional
de l'entitat
fou un 20 de gener
de 1983
i comptar
amb l'impuls
de 8 fundadors
Joan Albaric,
Robert Bufarull,
Josep Canadell,
Josep Maria Espasa,
Antoni Guinovar,
Josep Llop,
Francesc Roig
i Eliseu Soler.
El senyor Joan Mestres
va fer una sessió precària
de la casa número 2
de la plaça Mestre Gols
per tal que fos utilitzada
pel centre d'estudis
com a seu social
i lloc idòni
per allotjar-hi
la seva biblioteca,
la qual
compta en l'actualitat
amb més de 10.000
unitats bibliogràfiques,
fruit del constant
intercanvi de publicacions
amb un centenar
d'institucions culturals
d'arreu dels països catalans
i territori
de l'antiga Corona d'Aragó.
Durant 17 anys
el president
del centre d'estudis
ha estat
Josep Llop Tous,
la segona presidenta
fou Carme Tomàs Martorell,
que desenvolupava
el càrrec
al llarg de 5 anys.
Actualment
el centre d'estudis
compta en 265
membres numeraris,
una junta directiva
integrada
per 8 persones
i presidida
per Francesc Roig
i Caral.
I com a línia de futur
posar en marxa
una secció jove,
Salitracus,
que fa 3 anys
es constituï
com a entitat
ecologista
independent
amb el nom
de la Canonga III.
El centre d'estudis
ha reivindicat
sempre els signes
d'identitat
canogins.
Per això
adoptar com a emblema
l'antic escut
municipal
de Marricard
i com a nom
el del senyor
de Marricard
amb més prestigi
anomenada
Fabrici
Pons de Castellbí.
Dentre les iniciatives
empreses
i consolidades
al llarg
d'aquests 28 anys,
cal destacar,
com hem dit,
la creació
de la biblioteca
amb l'intercanvi
de publicacions
de temàtica
relacionada
amb la historiografia
local
local de moltes poblacions
i entitats
culturals
dels països
catalans.
L'ànima inicial
de tota aquesta
estructura
organitzativa
fou
Eliseu Soler,
que desenvolupava
les tasques
de bibliotecària
arxiver
fins al 1990
en què fou
rellevat
per Carles
Gómez
Ballart
i aquest
posteriorment
per l'actual
bibliotecària
immaculada
que a Fortuny.
Ha editat
un total
de 24 llibres
de la col·lecció
El Porxo
relacionats
sempre
amb recerca
i investigació
a l'entorn
de la Canonja.
Dos llibres
més fora de col·lecció
sobre
l'escultura
de Salvador
Martorell
i un recull
de cançons
antigues
en CD
incorporat.
Tres quadrens
de fitxes
per al treball escolar
sota el nom
genèric
de
Coneguem
la Canonja.
18
calendaris
didactis
set opuscles
de la col·lecció
Documentació Interior
amb dues
coedicions.
La primera
amb els gogistes
tarragonins
sobre un goig
de Sant Antoni
amb lletra
del poeta
Ventura Gasol
i música
de Josep
Gols
i Baciana.
I la segona
amb la paròquia
de Sant Sebastià
de la Canonja
sobre la
iconografia
d'aquest sant
conservat
a la Canonja
amb motiu
de la restauració
del llens
anònim
barroc.
El centre
d'estudis
ha tingut
des de bon
començament
la ferma
voluntat
de reforçar
la malmesa
identitat
del poble
en el context
de la resta
de pobles
que configuren
el camp de Tarragona
a través
d'una participació
activa
en taules
rodones
cicles
de conferències
i presència
en edat
mediàtica
als mitjans
de comunicació.
S'han realitzat
també una multitud
de sortides
culturals
per tal
de visitar
poblacions
museus
i monuments
emblemàtics
de la nostra
geografia.
Una de les primeres
sortides destacables
fou a la
Catalunya Nord
concretament
a Vilafranca
de Conflent
i al Canigó.
El centre
fou un
dels principals impulsors
de la denominada
roda d'art
entre els centres
d'estudis
del camp de Tarragona.
Ha organitzat
importants exposicions
com la dels cartells
de la Guerra Civil
Espanyola,
els oficis
artesans
de la ciutat
i l'exposició
antològica
sobre l'ova
escultòrica
de Salvador Martorell.
Ha impulsat
també cicles
de conferències
sobre música
i art,
literatura
i història
i investigació
científica,
però molt especialment
s'ha preocupat
pel tema
del territori
i l'entorn
en el qual
està inserida
la població
de la Canonga.
Per això,
felicitem de nou
el centre d'estudis
canongins
Pons de Castellbí
i que continuï
la festa major.
Aplaudiments
per Joan Andreu
Torres
i ara ell mateix
amb l'alcalde
de Tarragona
li otorga
aquest
balcó
a Francesc
Roig
el president
del centre
d'estudis
canongins
Pons
de Castellbí.
Aplaudiments
per Francesc
Roig
el president
d'aquesta
entitat
de la Canonga
que ha estat
enguany
l'escollida
per ser premiada
amb aquest premi
al balcó
al Tarragoni
de l'any.
Josep
Felis Ballesteros
saluda
a l'alcalde
de la Canonga
Roca Muñoz
que s'està
seient
en un dels llocs
preferents
en aquesta sala
de plens
i ara
Francesc Roig
adreçarà
unes paraules
d'agraïment
per aquest premi
rebut
aquesta tarda
del pregó
de Sant de Tegla
de Tarragona.
Malgrat
la eufòrica
temperatura
del moment
us he d'agrair
en nom
del centre
d'estudis
a les autoritats
presents
senyor alcalde
de Tarragona
senyor alcalde
de la Canonga
senyor president
de la Diputació
senyor vicari general
senyor de l'edat
del govern
senyor president
del Consell Comarcal
i senyor president
de l'Òmnium
regidores
regidors
del municipi
de Tarragona
i regidores
i regidors
del municipi
de la Canonga
amigues
i amics
certament
procuraré
que no sigui
un parlament
tòpic
perquè les circumstàncies
fan que
la pregonera
que em succeirà
us deleitarà
amb més
precisió
que no
aquesta
que el president
d'Òmnium Cultural
ha tingut
la mobilitat
de fer
aquesta ressenya
tan precisa
sobre
aquesta història
de 28 anys
del centre
d'estudis
però
permeteu-me
que
posi uns quants
punts
de referència
per tal
de situar
una mica
què han
significat
què són
i què han
de continuar
sent
els centres
d'estudis
al camp
de Tarragona
els premis
ajuden a reflexionar
sobre el camí
recorregut
és una evidència
possibiliten
en aquest cas
mai millor dit
d'aguaitar
el balcó
i mirar
en perspectiva
l'esforç
realitzat
i els resultats
obtinguts
al llarg
de la seva trajectòria
en aquest cas
la raó primigenia
per la qual va néixer
i va créixer
el centre d'estudis
Canongins
amb l'ajuda
de tot l'entorn
del col·lectiu social
que fins ara
li ha donat
suport
en la defensa
d'una identitat
de poble
fins
fa pocs anys
massa esmorteïda
infravalorada
i jo diria
poc creïble
pel gran
objectiu
que preteníem
mantenir-se
d'en peus
mantenir-nos
d'en peus
davant les adversitats
per tal
de tornar
a ser
el que durant
700
gairebé anys
hem estat
un poble
o dit
amb altres paraules
per tornar
a ser amos
del nostre futur
venim
d'una època
que ja ha superat
els cafès
i els ateneus
per tal
d'instal·lar-nos
en la plataforma
de la recerca
històrica
la investigació
el compromís
social
la lluita
per les identitats
i la defensa
de la cultura
i aquest col·lectiu
pròsper
de centres
d'estudis
que tant
ha proliferat
el nostre camp
de Tarragona
i que va començar
durant la dècada
dels anys 70
del segle passat
és
i es va consolidar
durant la dècada
dels 80
amb una eufòria
excel·lent
però
com passa sempre
i ara
ho hem de dir
d'aquesta manera
hi va haver
una certa relaxació
durant els anys 90
fins gairebé
el 2005
i ara
estem instal·lats
en la línia
del reactivament
institucional
davant la necessitat
urgent
de refer
el teixit
associatiu
com a alternativa
inevitable
el desencís
del relleu
generacional
i la baixa estima
en el compromís
col·lectiu
de la nostra societat
hem de tenir clar
que
hem treballat
per molts
i entre tots
hem fet
també molt
però
ningú
si no forma part
d'un equip
d'un col·lectiu
pot avançar
el suficient
per tenir clar
que el futur
és superable
per tant
s'ha de deixar
de dependre
de les subvencions
com a única
alternativa
de subsistència
i trobar
altres alternatives
de compromís
social
des de la pròpia
idiosincràcia
de les entitats
no dic amb això
que rebutgem
subvencions
autoritats presents
però no només
de les subvencions
han de viure
les entitats
perquè potser
la comoditat
s'ha instal·lat
excessivament
en la força
de les voluntats
adormides
potser
la nostra força
en aquest cas
del centre d'estudis
ha estat
la de la moralitat
cultural
dit
amb una expressió
potser
que
esperem
que comenci
a fer fortuna
moralitat
cultural
que vol dir
sumar esforços
sumar voluntats
sumar objectius
per reforçar
per impulsar
i per salvar
les identitats
dels pobles
en aquest cas
la identitat
del nostre poble
que sortosament
un 15 d'abril
de l'any passat
va tornar
a reixir
amb èxit
com el que havia estat
un poble
amb municipalitat
plena
però també tenim
uns punts febles
uns punts febles
que són
la comoditat social
que ha afablit
les voluntats
individuals
tenim un planter
universitari
d'abast
molt ampli
i en canvi
hi ha poc
compromís
de participació
i aplicació
de tot aquest bagatge
universitari
a les realitats
concretes
d'una ciutat
d'un poble
o d'un país
falta
relleu
generacional
ben bé
el relleu
hi és
però falta
enfocar-lo
cap a objectius
de generositat
social
en el compromís
col·lectiu
els pobles
són
en funció
del que volen
que siguin
i això
només és possible
amb la unió
de tots els teixits
socials
i les voluntats
decidides
per aconseguir-ho
cal deixar de banda
les individualitats
el vedatisme
i els interessos
estrictament
particularistes
per tal
d'obrir-se
el compromís
col·lectiu
per aconseguir
objectius
de poble
dins el context
múltiple
de la diversitat
ben coordinada
si els dos
grans objectius
inicials
del centre
d'estudis
canongins
Pons de Castellbí
han estat
fins avui
lluitar
en defensa
de la identitat
de la canonga
tant des del vessant
territorial
de política social
i cultural
també hem lluitat
per documentar
el passat
canongí
des de l'impuls
d'edicions
anuals
com ha dit
el president
de l'entitat
que ens ha otorgat
aquest premi
hem editat
durant aquests
28 anys
una llarga
munió
de publicacions
de llibres
i de miscelànies
tot això
ho hem fet
en l'àmbit
de la col·laboració
contínua
amb l'Ajuntament
de la Canonga
amb la parròquia
de Sant Sebastià
de la Canonga
amb l'Orfeo
Canongí
amb l'agrupament
Escolta Bisba Borràs
i també
amb altres
entitats
exteriors
com per exemple
centres
d'estudis
del Camp
de Tarragona
amb l'organització
de les conegudes
rodes d'art
amb la Reial Societat
Arqueològica
Tarraconense
amb gogistes
tarragonins
amb el Museu
d'Art Modern
de Tarragona
i també
amb l'Ajuntament
d'aquesta ciutat
de Tarragona
per tant
hem volgut sumar esforços
per arribar a ser
i arribar
on som
conscients
que no ens aturarem
ni hem d'estar
còmodes
en el sofà
ni en la complicitat
del camí
recorregut
som conscients
que el futur
ens demana
més compromís
però no ens ho demana
només a nosaltres
ens ho demana
a tots
i aquest compromís
nosaltres
des de la perspectiva
estrictament cultural
social
de defensa
d'una identitat
de poble
l'hem posat
l'hem començat
esperem
i desitgem
sobretot
amb l'esforç
de tots els companys
que han format part
en la trajectòria
d'aquest centre d'estudis
al llarg dels 28 anys
i dels dos presidents
que m'han precedit
el senyor Josep Llop
i la senyora Carme Tomàs
i de totes aquelles altres persones
de les 265
que formen part
de l'entitat
activa
que ens han deixat
i algunes
llestimosament
ens han deixat
jo voldria tenir un record avui
per un últim membre
que ens ha deixat
la setmana passada
o just aquest cap de setmana passada
Enric Sells
que va tenir
una participació
molt destacada
en un període concret
del centre d'estudis
amb el seu suport
i com ell
tants altres
que avui
ja no estan amb nosaltres
però que han format part
d'aquest teixit
del passat històric
les pedres
d'un camí
que hem anat recorrent
mica a mica
pas a pas
tots plegats
moltes gràcies
molt amables
i des de la complicitat
del veïnatge
que som ara
us desitgem
que tingueu
molt bona festa major
molt bona santa tecla
conscients
que des de la Canoja
sempre
hem baixat
a la festa major
de Tarragona
conscients també
que recíprocament
pujareu
a la festa major
del 15 d'agost
a la Canoja
moltes gràcies
amb la invitació
de Francesc Roig
a acudir
tots els sarragonins
a la festa
de la Canoja
el 15 d'agost
tanca
el seu discurs
agraïment
pel premi al balcó
pren la paraula
l'alcalde
Roig
té a continuació
la paraula
la tinent d'alcalde
senyora
Carme Crespo
que farà
la presentació
de la pregonera
de la festa major
de Santa Tecla
de l'any 2011
la senyora
Montserrat Avelló
poeta
i traductora
Tarragona
gràcies alcalde
molt bona tarda
alcalde
autoritats
estimada pregonera
senyores i senyors
la regidora
responsable
de festes
té l'honor
de presentar
el pregoner
o pregonera
de la festa major
de la nostra ciutat
quina responsabilitat
i quina angoixa
haver d'escriure
paraules
per presentar
a una tarragonina
que ha arribat
al més alt nivell
en el món
de les lletres
estimada
i admirada
per escriptors
i escriptores
i per addictes
a les lletres
i lletreferits
per sort
l'angoixa
va remetre
quan vaig demanar
ajut
a una altra escriptora
una dona
que coneix bé
la Montserrat
que l'admira
i l'estima
la Rosa Comas
gràcies Rosa
sense tu
tot hauria estat
més difícil
Montserrat Avelló
desig
paraula
i veritat
tot és així
com un vent
diu la poeta
i estic segura
que el dia d'avui
remourà
el que s'amaga
dins nostre
i quedarà
en la nostra ment
durant molt de temps
i en la nostra història
ja per sempre
perquè avui
comptem
amb la presència
d'una pregonera d'honor
una dona
feminista
poeta
i traductora
nascuda a Tarragona
l'1 de febrer
de l'any 1918
que està considerada
una de les millors
escriptores
de la literatura
així
ras
i curt
sense objectius
afegits
estem de sort
Tarragona
està de sort
ella diu
que li agrada
retornar a la ciutat
sempre que pot
una ciutat
on només va poder
passar-hi la infantesa
però que estima
i considera seva
que li agrada
retrobar-se
amb el mar
d'aquest balcó
magnífic
que és la culminació
d'un error
bellíssim
el de la Rambla Nova
que li agrada
retrobar-se
amb la família
i els amics
que hi té
i sortosament
en els darrers temps
ha fet per manera
de presentar
cadascun
dels llibres
que ha anat publicant
que no han estat pocs
Montserrat Avelló
és una escriptora
prolífica
i només
en els últims
cinc anys
ha tret a la llum
tres
dels més de
deu volums
de poesia
que ha editat
al llarg de la seva vida
és una escriptora
que té molt a dir
perquè es mou
pel desítem
d'inserar-se
al cor de les paraules
va començar a escriure
amb regularitat
durant el seu exil
a Xile
als anys 50
però la seva
presentació pública
no la va fer
fins que ella
en va tenir 45
a Barcelona
quan va sortir
vida diària
una aparició tardana
que és un reflex
de la seva manera de fer
del seu compromís
amb la veritat
tal com ella explica
al principi
de la seva carrera poètica
va tractar
d'escriure
segons els cànons
establerts
seguint la mètrica
i la rima
però només
en el moment
en què va començar
a escoltar
el so de les paraules
i es va deixar
endur
per l'impuls
interior
és quan es va trobar
realment
còmoda
i va enfilar
una poesia pròpia
plena d'autenticitat
i lliure
la poètica
en definitiva
que la distingeix
i la converteix
en única
i irrepetible
si hi ha tres mots
que defineixen
l'escriptura
de Montserrat Avelló
aquests són
desig
paraula
i veritat
perquè el desig
és emoció
i per tant
és veritable
i la paraula
és
per a Montserrat
Avelló
el límit
exacte
i just
de la veritat
tal com ella
ha manifestat
en diverses ocasions
la poesia
només pot néixer
de la veritat
de la necessitat
d'expressar
el que ens emociona
o
si més no
la poesia
que ella
entén
com a vàlida
i si hi ha un mot
que defineix
la personalitat
de Montserrat Avelló
és
llibertat
la defensa
ferrissada
de la llibertat
es filtra
en tots els racons
de la seva vida
i de la seva tasca
llibertat
en el vers
llibertat
a l'hora
d'expressar
el desig
llibertat
de la dona
llibertat ideològica
i política
llibertat
de la llengua
llibertat
de la cultura
en definitiva
llibertat
de l'individu
i la defensa
de la llibertat
passa en gran mesura
per posar de relleu
la quotidianitat
i la paraula
en els propis poemes
per exemple
o per posar
en valor
l'escriptura
de les dones poetes
a partir
de la traducció
acurada
de múltiples
escriptores
anglosaxones
al català
i a l'inrevés
de la traducció
de les nostres
escriptores
a l'anglès
tal com ella
diu
d'altra banda
a la vida
ser feminista
no és una opció
és una realitat
a que qualsevol
persona
en principis
s'hi veu
abocada
Montserrat Avelló
ha rebut
els premis
més importants
de la cultura
i la literatura
catalanes
els escriptors
del Camp de Tarragona
la universitat
i la ciutat
li han rendit
tribut en altres ocasions
la seva obra
s'ha donat a conèixer
amb motiu
de la trobada
d'escriptors
de la marató
de lectura
organitzada
en el seu
90è aniversari
i d'una
de les edicions
del Joc Partit
entre molts altres
actes
i ara
Tarragona
indefugiblement
l'ha tornat
a reclamar
en aquest espai
simbòlic
de la festa
que enceta
anualment
la reivindicació
desbordada
de la pròpia identitat
perquè
en una ocasió
com aquesta
no podem deixar
d'escoltar
aquelles veus
que ens situen
en els paràmetres
de la llibertat
i el compromís
i de l'art
autèntic
i atemporal
Montserrat
moltes gràcies
per retornar
un cop més
a Tarragona
Té la paraula
la senyora
Montserrat
Montserrat
Té la paraula
Té la paraula
que acabeu
que acabeu de dir
que acabeu de dir
sobre mi
autoritats
senyores
senyors
amigues
i amics
de Tarragona
permeteu-me
que comenci
en primer lloc
agrair
a l'alcalde
de Tarragona
el senyor
Josep Fèlix
Badesteros
que m'hagi
concedit
l'honor
de fer
el pregó
d'aquesta
festa major
de Santa Tecla
de la ciutat
on vaig néixer
i que tan estivo
les circumstàncies
familiars
de la meva infantesa
van fer
que voltés
per moltes
altres ciutats
però sempre
teníem
l'àncora
de la nostra
via
a Tarragona
malauradament
el cop militar
contra la república
em va
allunyar
per molts anys
de la meva ciutat
de les terres
en què
arrelava
més
profundament
la meva identitat
personal
potser per això
perquè sempre
la meva
ànima
ha estat rebel
a les imposicions
i fidel
a la nostra terra
i la nostra gent
potser per això
sempre he dut
amb mi
la llum
i
les olors
de Tarragona
i el so
de la llengua
de les tarragonines
i els tarragonins
de les tarragonins
en escaures
aquest any
el 75
de l'esclat
d'aquell
alçament militar
no puc
deixar de pensar
en aquella guerra
cruenta
contra
les forces
fascistes
que
ens
intentaven
arrebatar
la república
lesia
democràticament
com
ho dic
en aquests fragments
del poema
retorn
massa llarg
per llegir-lo sencer
que us llegiré
a continuació
en aquests
en aquest
resum
em refereixo
a aquell
de nit
del 16
de juliol
del 1936
en què
em trobava
aquí
a Tarragona
a casa
la meva àvia
on anàvem
cada estiu
i on sovint
ens hi quedàvem
per la festa
major de Santa Tecto
poema
on també parlo
del meu exili
i el meu retorn
aquí
a Tarragona
estirada
a les fresques
rajoles
d'aquesta
cambra
emurellada
amb un sol
forat clar
per on hi veia
el mar
i la lluna
m'arriba un dia
el crit
dels homes
que passen
pel carrer
aquella nit
es romperen
les fòlmes
de la hipocrisia
i la meva por
tan petita
si la mesurem
amb la por
a tots aquells
que anaven
a arriscar-se
fins a la mort
com que
cert que he viscut
en altres contrades
amb horitzons
senyits
d'altíssimes
muntanyes
nubes
i un mar
fred
i extens
asseguda
d'esquena
a la muntanya
contemplava
la mar
i la mar
sempre
la mar viva
d'homes
i dones
però
així
com la roca
es desprèn
versuda
pel pes
de la neu
o així
com la corda
deslliga
la barca
pel impuls
massa fort
de l'onada
així
ha estat
d'inevitable
el meu retorn
és per això
que ara
cerco
camins
l'ombra
dels arbres
la fosca
obaga
contra les
blanques
cases
i així
arrasserada
escolto
el so
de la paraula
vostra
i meva
com l'aigua
que traspua
de la paret
omblida
verda
de morse
i lenta
es transforma
en una sola
bota clara
i ara
asseguda
llindada
a casa meva
sóc
amb vosaltres
així
com ho explico
en la primera
part d'aquest
poema
perduda
la guerra
per falta
de suport
dels països
dits
democràtics
que declararen
la no intervenció
tot i la lluita
ferrissada
del nostre poble
mentre ens
bombardejaven
avions
alemanys
italians
marxo a l'exili
i no retorno
a Catalunya
fins després
de 20 anys
el 1960
és curiós
però
que el meu
exili
en un país
tan
acollidor
com Xile
soltosament
abans
de la fonesta
dictadura
de Pinochet
el veig
i el vaig veure
als anys 60
com unes vacances
forçades
massa llargues
i el meu retorn
tot i l'agria
de ser
a casa
com el d'un exili
un exili
interior
per la constant
implacable
persecució
de la llengua
catalana
pel govern
franquista
malgrat
totes aquelles
persecucions
vam resistir
vam continuar
parlant
la nostra
llengua
a casa
al carrer
a tot arreu
on podíem
vam escriure
vam publicar
i vam llegir
la nostra
llengua
continuava
viva
ben viva
perquè era
llengua
de tots
de tot el
poble
de Catalunya
nascuts
aquí
o no
vinguts
aquesta
és
la nostra
força
tinc
claríssim
que és
la nostra
llengua
catalana
el que
ens dona
identitat
i per això
fan tot
el possible
per amigurar-la
sovint
però
hi ha qui
oblida
se n'oblida
i passem
massa
fàcilment
del català
al castellà
el català
és
la llengua
de Catalunya
és de tots
els que hi vivim
i l'hem de parlar
arreu
la llengua
la llengua viu
per la paraula
i del ritme
i la força
de les paraules
neix
la poesia
com en aquest poema
que és
un cant a la vida
visc i torno
visc i torno
a reviure
cada poema
cada paraula
estimo
notant la vida
que la faig
que la faig
moltes vegades
avui
tornen
a sonar
fosques remors
contra la nostra
petita
autonomia
i contra
i contra la nostra
llengua
fosques remors
que sempre
venen d'allà mateix
cal que
retrobem
la força
de la paraula
la nostra
i si cal
i cal
del nostre
crit
que si
els anys
70
va ser
el de
llibertat
amnistia
estatut d'autonomia
avui
és el
d'independència
un crit
des de sempre
latent
dins de nosaltres
com ja ho deia
en aquest poema
rere la porta
escrit
en aquells
anys
de foscor
rere la porta
rere la porta
el crit
un crit
mil crits
ofegats
cada cop
que es tanca
una porta
crit
que plana
sobre la ciutat
pesant
dents
crit
que puig
per fer-se sentir
i torna
la paraula
lenta
i embarbosada
crit
expectant
que s'alça
sobre les pedres
crit
que ja no te atura
gràcies
visca Catalunya
visca el català
visca Tarragona
visquin
els tarragonins
i les tarragonines
i visca la nostra
festa major
de Santa Tecla
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies

moltes gràcies
senyora
Montserrat
Montserrat
Tavalló
pel seu
pregó
a continuació
té la paraula
mossèn
fortuny
vicari
general
de l'Arxidio
de l'Arxidio
de Tarragon
il·lustríssim
senyor
alcalde
digníssimes
autoritats
una salutació
molt cordial
de part del senyor
arcabisbe
que no ha pogut ser
present en aquest acte
i jo hi sóc
en nom seu
per desitjar-los
a tots
el senyor
alcalde
en representació
de tota la ciutat
una bona festa
major
ell fa
dos dies
el dilluns passat
que complia
el setè
aniversari
de la seva consegració
episcopal
i presa de possessió
com a
arcabisbe
de Tarragona
i
ho revivíem
el dilluns passat
amb els mossens
i vam fer una celebració
molt bonica
i recordava ell
en aquest temps
també
ha estat fet
aquest any
fill adoptiu
de Tarragona
i per tant
porta
la ciutat
en el fons
del seu cor
amb una gran estima
se solidaritza
naturalment
amb tots els anells
els desitjos
de tots els tarragonins
ens desitja a tots
i on em seu us ho dic
una bona festa major
pregant el senyor
per intercessió
de Santa Tecla
per la nostra ciutat
i per tots els que hi vivim
en aquest temps
de dificultats
en aquests temps
de crisis
de preocupació
de passar-ho malament
tantes famílies
el senyor
arcabisbe
encomana
totes aquestes intencions
a Santa Tecla
pel bé
de tots els nostres
conciutadans
i us desitja
a tots els presents
i a tots els tarragonins
una molt bona festa major
de Santa Tecla
molt bona festa
gràcies
senyor president
del centre d'estudis
Canongins
moltes felicitats
pel guardó
felicitats també
a Òmnium
pel seu encert
que es repeteix
any rere any
any rere any
guardonem
amb totes
aquelles persones
i institucions
que han mostrat
fidelitat
a la cultura catalana
i han mostrat
una fidelitat
també
a la nostra ciutat
i el que es fa
a l'entorn
de la cultura
i de les activitats
diverses
de la nostra ciutat
l'institut
el centre d'estudis
Canongins
forma part
d'una munió
de centres
d'estudis
que les nostres comarques
tenen la seva importància
el centre d'estudis
al Covereng
Riu d'Oms
Altafulla
Torreda en Barra
en fi
centres
que a partir
de l'aportació
de les persones
il·lustrades
de les persones
que voluntàriament
han volgut
mantenir viva
la història
la reflexió
la cultura
la tradició
la crítica
sobre el que
s'esdevé
a cadascuna
de les nostres
viles
pobles
i ciutats
han fet
una fella
impagable
impagable
que avui dia
en part fa
la universitat
o les universitats
però que
en el seu moment
en el seu moment
només eren capaces
de fer entitats
arrelades
en el territori
vinculades
a la nostra cultura
i amb voluntat
d'anar més enllà
del que és
una historiografia
purament descriptiva
gràcies doncs
per la vostra aportació
per la vostra continuïtat
no sempre fàcil
no sempre fàcil
els recursos
ni són ara
ni han estat mai
suficients
segur
per tot el que voleu fer
en tot cas
aquest agraïment
serveixi
perquè us compensi
alguna part
d'aquestes
casetats de recursos
i per animar-vos
amb la vostra tasca
moltes gràcies
Montserrat
per tornar a casa teva
per fer-nos feliços
amb la teva presència
pel teu pregó
moltes gràcies
moltes gràcies
també
per la teva trajectòria
professional
vital
de poetesa
de traductora
ja des de l'exili
fins ara
no és massa habitual
tenir una tarragonina
un tarragoní premi d'honor
de les lletres catalanes
i per nosaltres
per tant
és un gran honor
i és una gran emoció
tenir-te
amb tots nosaltres
en un dia tan destacat
com el dia
de pregonar
amb alegria
la nostra festa major
la teva
festa major
moltíssimes gràcies
per la teva aportació
que sé que ha estat
un esforç
però que sé que ho fas
d'acord
i amb molta alegria
i amb molta vitalitat
moltes gràcies
a tu i a tota la teva família
que també t'ha acompanyat
en el dia d'avui
començàvem
alguns dels actes
d'aquestes festes majors
algun dels actes
amb una excel·lent exposició
que s'està fent
a la Caixa Fòrum
a la Caixa de Pensions
en aquests dies
una exposició magnífica
basada
en l'obra de Narcís Oller
La febre d'or
una exposició
que relata
a través de la pintura
a través bàsicament
de la pintura
però també
d'alguna escultura
i d'algun vestit
la importància
la transcendència
que l'alta burgesia
catalana
va tenir
al nostre país
per les lletres
per la cultura
per la música
per la revolució industrial
pel modernisme
etc.
relata
l'esclat
de riquesa
d'aquella
alta burgesia
que va ser capaç
de donar
al país
algunes de les
més prestigioses
i importants
institucions
culturals
i que també
en aquell moment
de gran abundància
va ser capaç
de malbaratar
molts recursos
amb luxe
amb plaers
firmes
descriu
les dues
besants
les dues cares
d'aquesta moneda
de l'oculència
de finals
del segle XIX
també descriu
la caiguda
també descriu
la davallada
pel moment econòmic
d'aquesta
mateixa
burgesia
avui dia
amb el pas
de les dècades
aquella burgesia
catalana
aquells costums
de la burgesia
catalana
com l'òpera
la música
clàssica
o altres
han esdevingut
ja afortunadament
s'han socialitzat
s'han democratitzat
i són
populars
s'han popularitzat
per tant
avui dia
és possible
que
d'aquelles arts
d'aquelles arts
en el sentit
ampli
gaudeixin
no només
les altes
burgesies
les classes altes
de la nostra societat
sinó
el conjunt
de les classes
socials
de tot Catalunya
i de tot arreu
amb les festes majors
pràcticament
passa
l'evolució
és justament
gairebé
la contrària
i l'altre dia
hi pensava
mentre fèiem
el perpetuador
de les festes
o guardonàvem
els teclers d'honor
els dos
perpetuadors
d'aquest any
i l'any passat
són persones
vinculades
al que en diem
les classes obreres
o populars
en genó
l'any passat
un fuster
un gran professional
molt humil
però un gran professional
o en guany
el Mariano Borrero
en guardito
també una persona
vinculada
al món del treball
al món obrer
les festes
en aquells moments
d'aquesta borgeria
de finals del segle XIX
eren fetes
eren fetes
per la gent
del poble
per pagesos
per pescadors
per traginers
per obrers
que són els que vestien
els castells
que són els que portaven
els sants
que són
com en el cas
de Tarragona
la brigada municipal
la que portava
fins i tot
els nanos
vells
de la ciutat
d'aquelles
classes populars
d'aquelles classes populars
que portaven
i mantenien
i vivien
amb entusiasme
la festa major
hem passat
en aquests temps
en què afortunadament
en una colla
castellera
no hi ha només
gent que carregava
sacs
o gent que es dedicava
al món
de la pagesia
o gent que es dedicava
al món
de la pesca
avui dia
afortunadament
hi ha universitaris
hi ha gent
molt acomodada
econòmicament
hi ha gent
no tant
en definitiva
s'ha intercomunicat
s'ha fet
multiclassista
la festa major
i avui dia
és viscut
amb la mateixa intensitat
per l'obrer
com
pel gran professional
o pel professional
amb una posició
econòmica
benestant
aquestes
dues
tendències
que podíem
definir
com a
en tot cas
divergents
o antagòniques
fan
que la festa major
avui dia
sigui una festa major
molt viscuda
molt viscuda
per tothom
molt viscuda
al carrer
molt viscuda
a les escoles
molt viscuda
a les institucions
com la nostra
i totes les institucions
viscuda també
amb devoció
viscuda
amb ganes
de passar-s'ho bé
viscudes
des de la tradició
viscudes
des de la voluntat
de trobar-se
units
d'obrir un parèntesi
en aquests temps
difícils
i complicats
i la nostra festa
es mostra així
viva
es mostra
vital
enguany
com cap altre any
malgrat la crisi
els espectacles
les entrades
dels espectacles
s'han exaurit
i s'han exaurit
abans de temps
inclús
la munió
de persones
que omplen
places
carrers
espais
d'aquesta ciutat
veient exposicions
participant en concerts
participant d'aquells actes
tradicionals
de la nostra festa major
són
no direm més que mai
però són moltes
moltíssimes
en tot cas
això demostra
la vitalitat
de la festa
la devoció
per la nostra patrona
que processiona
a la nostra ciutat
d'ençà
que des del 1321
va arribar
al port de Saló
i va processionar
fins a la catedral
demostra
doncs
que Tarragona
està viva
que la nostra festa
està viva
que la gent la vol
i si a més a més
tenim una diada
castellera
com la que vam viure
diumenge
històrica
doncs
és la cirereta
del pastís
d'una festa
que ha de continuar
encara
fins al proper
cap de setmana
unes festes
intenses
viscudes
amb les que
hem d'obrir
un parèntesi
i de les que
des de les quals
no podem oblidar
amb aquella gent
que ho està passant
malament
com el Jaume Guas
el director
de l'Esbar
d'en Saire
perdó
de l'Esbar
Santa Tecla
que ahir
fent un esforç
titànic
amb cadira de rodes
va poder
assistir
a la representació
d'una de les seves obres
que és el retaule
de Santa Tecla
per tots ells
per aquests aragonins
que han donat la vida
que han donat
el seu temps
el de la seva família
per la nostra ciutat
per la nostra festa
per tots ells
un sentit
homenatge
que tinguin
una molt bona
festa major
de Santa Tecla
2011
i que la visquin
amb joia
amb felicitat
amb reflexió
amb els seus familiars
amics
i coneguts
moltes felicitats
anem a fer l'acte
de sortida
de la bandera
de la ciutat
pel balcó
i l'arrencada
dels gegants
finalitza aquí
el pregó
de la festa
major de Tarragona
ara la festa
al carrer
a la plaça
de la Font
allí marxem
per conèixer
com s'ha seguit
el discurs
de Montserrat
de Balló
i l'acte en si
Josep
Hola
doncs s'ha seguit
amb atenció
amb aquesta magafonia
externa
aquí a la plaça
de la Font
on ja hi ha
moltíssimes persones
si els ullens
han pogut veure
alguna de les fotografies
que hem anat penjant
al llarg de l'acte
a través del Twitter
o del Facebook
doncs veuran
que està pràcticament
aquest tram
que hi ha
de la plaça
de la Font
fins al lloc
on hi ha els morters
doncs ple de gom a gom
aquí hi ha
les colles geganteres
a banda i banda
ja
esperant que es faci
l'arrencada
i per exemple
podem parlar
si volu
breument
amb el Jordi
és de la colla
gegantera del Serrallo
què tal Jordi
bona tarda
Hola
bona tarda
en el vostre cas
quins gegants
porteu?
nosaltres portem
el gegant
i la geganta
del Serrallo
el padet i la carmeta
i quina història
hi ha
darrere d'aquests gegants
són molt antics
bueno
són del 1990
del 24 de juny
i des del primer dia
ja sortim
a l'arrencada
dels gegants
la vostra colla
és una colla
diguéssim extensa
molta gent
home sí
som uns
uns 40
una coseta així
una quarantena
d'integrants
a la colla
del Serrallo
correcte
i només hi ha
tres gegants
per tant
deu d'anar tornant
no?
no
som
el gegant
la geganta
i els dos nanos
tu em portes
un d'aquests
no?
sí
jo porto la geganta
i com es viu
la festa
des de dintre
del gegant?
és una manera
molt diferent
de veure-la
es viu diferent
veus tots els crios
contents
animats
i és una manera
molt divertida
per veure-la
també
per sentir-la
pesa molt?
no
pesa uns 70 quilos
una coseta així
molt bé Jordi
gràcies
de res
és el Jordi
de la colla
gegantera
del Serrallo
una de les molt estèries
que hi ha aquí
a l'exterior
i que ja estan
formant
en filera
a banda i banda
i també la part central
de banda
la mateixa
del Palau Municipal
on també veiem ara
hores d'ara
les dues bandes
també ja a punt
per interpretar
d'aquí a poca estona
quan acabi l'acte
protocolari de dalt
doncs
primer emperitó
roca de les festes
recordem
la banda de Cardona
de tot un clàssic
d'aquesta festa
i també
la banda de Villanòbil
i això el tru
ara a les 7
de la tarda
són aquí a la sala
de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
s'ha tancat
aquest acte estricte
del pregó
l'alcalde està saludant
a les diverses autoritats
i familiars
de Montserrat
Taballó
la protagonista avui
d'aquest acte central
de la festa major
de Tarragona
de seguida
es dirigirà
fins a la rotonda
sortirà
al balcó central
on veiem ja
els massers
i on sentirem
aquest toc
de pregó
que donarà
pas al Visques
a Tarragona
de l'alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
sortiran
al balcó central
la pregonera
Montserrat Taballó
i l'alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
sentirem
la tronada
de la pirotècnia
zaragozana
de l'Aragó
i tot seguit
aquesta
despertada
dels gegants
de Tarragona
sentim el primer toc
de la pirotècnia
el primer dels tocs
de pregó
a càrrec
dels dues
trompetes
del Consell Municipal
el Josep Maria Gual
i el Javi
i el Javi Torner
ja fa una pila d'anys
que són ells
els encarregats
de fer aquest toc
de pregó
de moment
el primer
en silenci
seguit
Josep
des de la plaça
de la Font
pel públic
doncs ja seguit
en silenci
mira si vols
podem parlar
ràpidament
amb el director
que està a punt
de començar
director
mira què tal
bona tarda
molt bé
aquí sí
a punt ja
de començar
David no ho deixeu el tron
no?
sí
ja és el segon
any que venim
estem molt contents
de tornar a repetir
i bueno
a disfrutar
de la festa major
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
amb la bandera
amb la bandera
de Tarragona
unejant el vent des d'aquest balcó central de l'Ajuntament de Tarragona.
Tímids aplaudiments, ara es tornen més forts per aquest segon toc de pregó
a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal.
Insestim, el Josep Maria Gual i el Javi torna ja fa una pila d'anys
que són els encarregats de fer aquest toc de pregó
des de la balconada central de l'Ajuntament de Tarragona.
Anem per la tercera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fèlix Ballesteros, també la pregonera d'enguany Montserrat Ballosur.
L'alcalde fa una aixada la bandera entre la mirada atònic dels tarragonins,
el públic que hi ha aquí congradat a la plaça de la Font.
Torna a deixar la bandera, aplaudeix la gent després d'aquesta una aixada de la bandera
de l'alcalde de l'alcalde de l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la pregonera i jo, us desitgem molt bona festa de jo.
Visca Santa Tegla!
Visca!
Visca Catalunya!
Visca!
Visca!
A punt d'encendre aquesta tronada de la festa.
Visca!
Visca!
Visca t'incendre si es i de attempted〣esta de sobret До�UU.
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
i
els nanos...
...
i no sé, Josep, si el Doreimon que hem vist a l'entrada de l'Ajuntament, tot esperant, participant en aquest acte, el pots veure, sí...
Sí, sí, però et deixo música altra vegada.
L'emperitó de roca que ara mateix se'n va cap a la part de baix de la bassa de la font
i que allà comencen a seguir els de Gansa.
Comença, per tant, l'arrencada dels gegants.
Els primers ja es situen aquí a primera línia, després d'aquesta banda.
La primera banda que surtit, que és la banda de Vilanova i la Geltrú.
La segona, la que surtia després, és la banda de Cardona,
una que ja hem vist altres anys i que també és un clàssic d'aquestes festes.
Ells també és de Vilanova, ens explicaven, ara no fa gaire el director,
que ja hagi vingut en alguna altra ocasió aquí a la festa major de la ciutat.
I ara, com dèiem, els gegants que es van situant en aquesta coca central
aniran fent l'arrencada i faran aquí el recorregut que dèiem.
En Portalet, baixaran per Comte de Rius, de Comte de Rius aniran fins a la Ramba Nova,
per on passaran per la coca central i després tornaran pel carrer Sant Agustí
per arribar altra vegada fins aquí, fins a la plaça de la Font.
Veiem, a més a més, Ter, no sé si des d'aquí dalt suposo que veus millor que jo,
que van col·locant-se d'aquesta manera els gegants,
els portant-se darrere, part de públic, i es van intercalant d'aquesta manera.
Sí, els primers a obrir el pas són els gegantons negritos,
el negrito i la negrita, darrere de la banda.
Després són els gegants moros, els gegants vells de la ciutat,
o coneguts també com a nanos de cos del bou.
El nano al caleto de cos del bou els seguirà.
Després veurem els gegants vells i els nous i els nanos del carrer Barceria.
Barceria, en fi, tots els gegants i els nanos aniran desfilant pel centre de la plaça de la Font,
ballant el compàs de l'emperito Roca i aclamats pel públic, pels tarragonins,
que també estan ballant aquesta tradicional cançó himnejar de la festa major de la ciutat de Tarragona.
I podem parlar també amb el Narcís, el director de la banda de Cardona, en aquest cas.
Narcís, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Vosaltres ja sou veterans d'aquesta festa.
Sí, és el tercer any que venim.
Sí, sí, és el tercer any que venim com si fos el primer, vaja.
La festa suposo que estimeu ja, no? El tercer any?
Sí, sí, sí.
I cada vegada que ens truca l'Ajuntament de Tarragona i ens diu per venir,
doncs ens fa molta il·lusió a tots per baixar.
I d'alguna manera, com que hi ha passes limitades, hi ha les baralles per veure qui pot baixar.
Us quedeu per aquí o marxeu després?
No, no. Estem allotjats a l'hotel Urbis.
Fic que avui viureu la festa, no? Anireu a baixar de l'Àliga, també?
Sí, sí, hem d'acompanyar l'Àliga i després demà l'entrada de bandes i tots els seguissis tant de demà com demà passat.
Molt bé, per cert, Cardona també tenia bones festes, eh?
Sí, sí, festa dels bous, les poques festes de bous que es fan a Catalunya.
A veure, estem així amb l'ai al cor, si les prohibeixen o no.
Històrica, festa històrica.
Sí, sí, sí.
Hola, Narcís, gràcies i que vagi bé.
Ara en perito roca, no?
Sí, sí, segur, segur.
Gràcies.
Per roca.
Doncs el Narcís, el director d'aquesta banda, la banda de Cardona, com ens deia ell,
doncs uns veterans ja de la festa i que són dels que venen habitualment, eh?
És a dir, que ja ens acompanyen habitualment.
Mira, veiem un noi en faixança per aquí, jo diria que és algun dels portants d'algun dels gegants.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Estàs en faixança. Tu quin gegant portes?
El moro.
El gegant moro, aquest que hi ha aquí.
El de la ciutat.
I què tal? Com pesa aquest, aquest, aquest gegant?
Ah, però aquest pesa uns 80 i poc quilos.
Home, tu et veig, tu estàs fort, eh?
Sí, sí.
Però us aneu tornant o no?
Sí, sí, sí. Hem de ser com a mínim tres o quatre com a mínim, perquè és que, si no, tascles molt.
Perquè a 80 quilos, això, si s'abalança, feina rai, no? Per controlar.
Sí, bueno, i aquests són molt antics i llavors, clar, fan de molt mal portar perquè no estan aplomats i llavors, doncs, bueno, fan de mal portar.
I com es veu, mira, ara que estan aclamant, eh?
Com es veu, Joan, la festa des d'allà dintre, des de sota, les faldilles?
És molt xulo, molt xulo, molt xulo.
Això d'anar... estem acostumats a anar pel mig i no sabem ja anar per la part de fora.
Però suposo que, clar, tu veus a tothom, però ells no et veuen a tu, no?
O sigui, no et coneixen, eh? Però tu sí, eh?
Sí, sí, això sí que és veritat.
Després et saluda tothom, tothom et saluda i tu, bueno, doncs, vas saludant a tothom, a qui coneixes, a qui no coneixes, però bueno.
Per ser que sou els gegants del cost del Bo, que no heu dit abans.
Sí, exactament, sí, els vells de la ciutat.
Els gegants vells de la ciutat.
Molt bé, doncs que vagi bé per allà sota.
Vale, gràcies a valtros.
Doncs aquí ja té res gegants molt veterans, eh? I també geganters molt veterans.
I també canalla que ja despunta, eh? Perquè mira, veig aquí dos nois molt petitons que són portadors dels gegants vells, com ara aquest.
Què tal, noi? Com estàs?
Eh?
Com te dius tu?
Joel.
Joel, tu quants anys tens?
Onze.
Onze. I portes ja la samarreta dels portadors dels gegants vells, no?
Sí.
Sí, que ja t'hi han afeccionat els teus pares, el germà, la...
Eh?
Qui t'hi ha fet entrar en aquesta colla?
El meu pare.
Ton pare, ton pare porta un gegant d'aquests?
Sí, està ara aquí sota.
Ah, ton pare està aquí sota ara?
Sí.
Doncs mira, el seu pare està a sota ara mateix.
No sé si podríem entrevistar. Com es diu ton pare?
Eh?
Josep Lluís.
Josep Lluís, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Mira, estem parlant, ell està dintre el gegant, jo fora.
Estava parlant amb el teu fill i m'explicava que tu vas afeccionar amb això dels portadors, no?
A tot, a tot, a tot. L'hi hafecciono jo.
Escolta, no puc veure la cara, no sé quina cara fas, però aquí a sota deu fer una calor ara que no sé massa, no?
Sí, ara estic portant calor. A veure si arrenca això perquè no s'aguanta aquí dintre.
Vosaltres també us aneu tornant?
Sí, sí, sí. Cada minut, cada cansolleta anem canviant.
Digue'm el gegant que portes a sobre, com es diu?
No, no té nom. És el gegant Tavella.
El gegant Tavella.
Sí.
Molt bé, senyor, que vagi bé, eh?
Vinga, gràcies.
Doncs ara sentia com amb un confessionari, perquè estava el portant sota del gegant de la geganta Tavella i jo, doncs aquí fora, no li he vist la cara, no?
Molt bé, Déu n'hi do els nens, 11 anys ja capaços de portar un dels gegants.
Sona la música, mentre la brigada ja ha fet neteja total de la part central de la plaça de la Font, ha tret totes les escombraries que ha deixat aquesta tronada de la pirotècnia paragozana i ha punjada que desfilin amb una plaça de la Font neta com una patena les bandes de música i els diferents gegants i nanos de la ciutat.
Perdona, estem parlant de gegants, però aquí també hi ha nanos, eh? Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Vosaltres de quina colla sou?
Del Vall de Bastons.
Del Vall de Bastons. I porteu nanos, quins nanos porteu?
Aquí.
Espera, que parlem amb el Francesc García. Francesc, què tal? Bona tarda.
Hola.
No, que dèiem, home, ja ja que ens portem ja nanos, no?
Sí, els nanos de la Garrotada es fa que ja els portem quasi 12 anys i, mira, avui tenim hasta la taclera que porta un nano, com cada any el porta, estem rodejats amb una persona que m'estimo molt i que avui vam enviar aquí un record del seu pare, que és el Jama Guàs,
i la desitjo tota la sort del món.
Doncs moltes gràcies, Francesc. També és una forta abraçada per a Jaume Guàs. Avui, Tere, doncs, per aquí baix, continua vent i molt d'ambient.
Això va una mica lent perquè es van col·locant per la part central i fins que no estan allò ben col·locats.
És un procés que és lent, que no és fàcil, s'han de col·locar sota, situar-se al seu lloc on han d'anar per fer aquesta arrencada i això, doncs, és un procés que porta el seu temps, eh?
I la gent està esperant ja al carrer Portaleta, a Portaleta, que aquesta desfilada dels gegants dels nanos arribi fins allí, com dèiem,
s'estava procedint a netejar la part central de la plaça de la Font, a càrrec de la brigada, després d'aquesta brutícia, d'aquestes escombraries que ha deixat la pirotècnia zaragozana,
que ha llançat avui la tornada de la festa. Creiem que ja més o menys ha quedat ja net per donar pas a aquesta desfilada, a aquesta arrencada, a aquesta despertada de gegants.
Hem sentit ja la primera emperitó roca de les festes i el Josep buscant protagonistes a la plaça de la Font,
intentant parlar amb tots aquells que participen d'aquest acte molt estimat, molt participatiu, sobretot per a aquelles famílies amb canalla.
Ja sabeu que als nens i nenes els agrada molt poder tenir de tan a prop els gegants, gegants d'escola, gegants de barris,
diferents gegants a la ciutat de Tarragona. Molts d'ells no desfilaran per la processó de Santa Tecla en el segis i, per tant,
avui és el moment d'alluir-se, de tocar-los i fins i tot de veure'ls de ben a prop. Josep?
Doncs sí, mira, podem parlar amb un dels gegants també de la colla de Gagantera i Nanos de Torreforta, amb ell mateix, o amb ell o amb ell?
Amb tu, què tal? Bona tarda.
Amb tu, amb tu, vull parlar amb tu. Com te dius?
Jo, Ricard.
Ricard, tu ara estaves aquí sota, no?, d'aquest gegant?
Sí.
Tu quants anys tens?
Jo, 14.
14. I quant fa que portes el gegant?
Fa dues setmanes.
Dues setmanes, o sigui, que ets allò primícia, no?, ets novell, no?, això?
Sí.
I què tal? Pesa molt?
Una mica.
Una mica, què vol dir? 70 quilos, 50, 60...
80 i pico.
80 i pico. Tu com et dius?
Javi.
Tu també és de la colla de Torreforta, tu també portes algun gegant?
Este.
I aquest mateix, o sigui que aneu tornant els dos, no?
Sí.
I com és, com és la sortida? Com es viu la festa sota un gegant?
Està bé, tu passes bé amb la gent.
i quan el lleven molt temps no pesa tant, tu passes ben a... està bé.
Suposo que el pitjor és això que es posi algú pel mig i ens s'apaga, no?
També.
Això es passa, no?
No, no, no, perquè hi ha gent també...
Separant els que van per davant.
Home, nois, gràcies, que vagi bé.
Vinga, adeu.
Doncs la colla de la gegantera de Torreforta, nanos i segants de Torreforta, que també són aquí.
I també veiem, com deia Esther, per aquí, la Nineta i l'Ibori, que també són aquí, no s'han volgut perdre la festa.
Estan també en aquests moments envoltats de nens i nenes, de petits i petites, d'alguns de pobles tarragonins,
que han volgut, doncs bé, també venir fins aquí a dir la seva.
Avui la convidada especial per seguir en directe aquesta festa major de Tarragona, la Montserrat Avelló,
la pregonera, l'escriptora i traductora nascuda aquí a la ciutat de Tarragona.
Ella ha recordat en el seu pregó que hi havia viscut molts pocs anys,
perquè va haver de marxar ben jove a l'exili fins a Xile,
però que acostumava a estiuejar aquí a la nostra ciutat.
Ha recitat un total de tres poemes, ha estat un discurs, un pregó molt sentit
i que ha omplert de joia la pròpia Montserrat Avelló, que en tot moment reia,
aplaudia quan l'aplaudien a ella i s'ha mostrat molt satisfeta de poder pronunciar
aquest pregó de la festa major de Tarragona.
Desfilant ja els nanos, Déu-n'hi-do, eh?
Doncs sí, mira, ara mateix surten els gegants del port, dels veïns del port.
De fet, volíem parlar amb el Monel, amb el seu president, però mira-ho,
estar aquí sota, per tant, serà complicat, eh?
Té darrere els dos trompeters de la festa.
A veure, els dos trompeters de la festa, sisplau.
El Josep Maria Gual i el Javi Tornet.
I el Javi Tornet. Josep Maria Gual i Javi Tornet.
Javi Tornet i Josep Maria Gual. Com ha anat això?
Molt bé, molt bé. Molt contents un any més d'estar entre tots els tarragonins
en una festa tan assenyalada com és a Santa Tegla, sí.
Vosaltres, Estella Dalt, a tocar la trompeta, aquests tres tocs, això és tot un honor, no?
Home, a veure, doncs sí, això és una cosa molt tradicional.
Jo, nosaltres dos, tant el Josep Maria com jo, ja fa 22 anys en guany que ho fem.
I bueno, jo recordo que quan era petitet, doncs bueno, que això es feia al migdia,
les 12 al migdia del dia abans de Santa Tegla, el dia 22.
I bueno, el meu avi m'hi portava a veure-ho, i bueno, anys més tard, i he acabat, doncs, fent-ho jo i el company, no?
Això passa de generació en generació, llavors, és així?
Bueno, la situació que va bé amb el cas nostre era que els dos trompeters anteriors a nosaltres
eren dos músics molt coneguts a la ciutat, que per l'amistat i la relació que hi teníem
amb la banda de música de la ciutat, doncs nosaltres llavors érem joves i ens deien
el dia que nosaltres ens fem grans, o ja no ho puguem fer, o faltem, ho fareu vosaltres.
Bueno, es va donar la situació, doncs, que ells van faltar, i vaja, així ha estat, que ara hi som nosaltres.
Molt bé, Xavi, Xavi Torney i el Josep Maria Gual, els dos trompeters del Consell Municipal.
Per cert, no vau aprendre a tocar la trompeta a l'Emili, no?
No, no, no, a veure, nosaltres ja fa anys enrere estudiàvem al Conservatori tots dos,
després vam saltar la banda de música de la ciutat, i llavors, clar, a partir d'aquí
hem anat tocant amb diferents formacions, el Josep Maria, amb el cas, ara està ocupat per aquí,
sempre ha estat un músic de cobles de Sardanes, com la principal de Tarragona,
ara actualment amb la coble Cossetània, jo anys enrere havia tocat també amb el famós grup de rock,
els pets, i bueno, i ara ja fa uns... i posteriorment amb els pets vaig tornar a fer música de ball,
com ara actualment estic en l'Orquestra Melodia del Vendrell.
Molt bé, Xavi, doncs, moltes gràcies, som els somers, sortirà endavant la fotografia de moltes portades.
Gràcies, Xavi.
Molt bé, a vosaltres, i bona festa major a tots els a la ciutat.
El Xavi Torney, el Josep Maria Gual, a Tere...
T'ha esquivat, eh? El Josep Maria Gual, saludant a la gent, t'ha esquivat.
Quants anys han dit que portaven junts? No sé si alguna vegada s'ha dissolta aquesta parella,
o sempre han sigut ell, el Josep Maria i el Xavi.
M'ha esquivat, però el pesc l'altra vegada, eh? Josep Maria, no t'escapis, home, Josep Maria, què tal?
Ja m'han enganxat, ja m'han enganxat.
Ara em deia la Tere Ortega, que és allà dalt,
doncs, quants anys porteu com a parella de trompeters al Consell Municipal?
Vint anys, em sembla que dèiem, vint o vint i un anys.
Sempre heu sigut vosaltres dos, no?, en aquests vint anys, o algun any heu pogut...?
No, sempre hem sigut nantros dos, sempre hem sigut nantros dos, sí, sí.
Nantros dos ho hem fet ja des d'aquest dia, ja, ja, fins que ens fotem fora.
Però encara, en fi, ara m'ha explicat el Xavi que porteu tant tu com ell,
doncs, molta experiència, doncs, en diferents formacions,
vull dir que teniu una, en fi, una dedicació musical ben important.
Sí, sí, tant ell com jo, doncs, sempre vam tocar la banda de música
que hi va haver a la primera de Tarragona.
Jo vaig tocar molts anys amb la cobla principal de Tarragona.
Ara estic amb una altra cobla nova que s'ha fet a Tarragona fa quatre anys
que es diu Cosetània, i anem fent a la catedral, també, el Xavi també hi va tocar,
jo ara hi estic encara tocant a l'orquestra de la catedral, orquestra i coro,
i anem fent i ajudant amb tot el que es pugui a la ciutat.
Hola, Jona Maria, ara sí que et deixem marxar, eh, gràcies.
Vinga, merci, adéu.
Ho deies tu, Josep, protagonistes de la festa d'avui, Montserrat Tavalló, l'alcalde,
però, sobretot, aquesta foto, aquesta imatge del balcó central de l'Ajuntament,
amb els dos trompeters, el Josep Maria i el Xavi,
i amb tota la seva dilatada experiència.
No, no, i a més és cert perquè, a veure, no sé si tots els mitjans,
però molts quan tirem de maroteca, la fotografia que trobem del Pergó és aquesta, eh,
la fotografia és aquesta, els dos trompeters al balcó del Palau Municipal,
amb la bandera, doncs, en fi, amb aquest governiment que té avui,
especialment l'Ajuntament, Tere, per això no ho hem explicat,
no ho hem explicat abans, però certament està tot governit, eh,
per la part de fora, el que seria de fer també per la part d'interior.
Sí, hem arribat puntualment a les 5 de la tarda
i estaven col·locant aquesta estora vermella
per on podrien entrar tots els convidats
amb aquest pregó de la festa major de la ciutat de Tarragona.
Està guarnit, com explicava el Josep, tot l'Ajuntament,
especialment la rotonda, amb moltíssimes flors,
també les escales d'aquest palau consistorial,
d'aquest palau municipal, amb aquesta estora vermella.
Segueixen desfilant els gegants, ja veiem ballar al mig de la plaça de la Font,
els gegants de la Serrallo, han entrat també a fer el recorregut,
els nanos de la Garrotada, els gegants i nanos del Col·legi del Sagrat Cor,
els gegants del Miracle, també els gegants de la plaça de Sant Miquel,
el gegant Bartolo de les plais Sant Fructós, el nano Guillem de la Guàrdia Urbana,
els gegants del Passeig Torroix, aquests estan esperant el seu torn
per incorporar-se en aquesta desfilada pel mig de la plaça de la Font,
entre la canalla, moltíssima canalla, primera filera per tocar-los,
per veure'ls de ben a prop. Els nens no s'espanten, eh?
Doncs, no, mira, podem parlar amb l'Aïda, dels gegants de Sant Pere i Sant Pau.
Aïda, què tal? Bona tarda.
Molt bé.
Vosaltres porteu... Explica'm, eh? Explica'm una miqueta el que porteu.
el Petra, que és una dimònia, que pesa uns 30 quilos o així,
i també la seva parella, que és el Pau, que està allà...
És aquell dimòni que es veu a l'altra banda, eh?
Sí, i també portem el...
Espera, espera, que t'ho diga algú.
A qui?
El bomber. Portem un bomber o una bombera? Porta entera fins i tot una bombera.
El Miquel. No, també portem el Miquel, que és un graller,
que és de les colles meridionals, i va rotant, va rotant sobre les colles.
i dos bombers, que van ruixant aigua a la gent.
I com és que porteu bombers? Explica'm això. Com va sortir això?
No ho sé, fa ja uns anys, jo encara no estava a la colla quan va passar.
Primer es van crear els bombers i després els dos llegants.
I mira, no ho sé, perquè són dos bombers, la veritat.
Els bombers són així, tipus nano, eh? S'ha dit, tipus nano, més petitons.
Sí, són més petitons.
I van amb la canalla, van ruixant aigua a les nenes,
a les nens i a les nenes.
A veure, és una manera de fer festa, no?
Sí.
Moltes gràcies, que vagi bé.
Vale, adeu.
Doncs, Tere, eren aquestes gegants de barris.
Aquí n'hi ha moltíssims.
De fet, mirar, veiem per aquí, diria que porten noies que porten sa mare de la molassa.
Jo no sé si tenim res a veure la molassa.
Què tal? Bona tarda.
Què has dit?
Teniu alguna cosa a veure amb la molassa, vosaltres?
Sí, sortirem amb la molassa aquest any.
Bé, ens estrenem.
Ens estreneu amb la molassa aquest any?
Sí.
Amb la gran.
Amb la molassa gran.
És a dir, que heu estat fins ara portant la molassa petita?
I entre que no podíem portar la petita i la gran, doncs hem portat els gegants perquè fins als 16 no ho podem portar.
Quins gegants són aquests?
Els gegants de la plaça Sant Miquel.
Els gegants de la plaça Sant Miquel.
Com us dieu, per cert?
Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
No, no, i et deia vosaltres.
Què?
Tu, tu, tu i ell.
Ah!
Jo, Laura i ella, Alba.
Alba, per tu sortir per primer cop en la molassa gran aquest any, el seguir sí que sé què significa.
No sé, em fa molta il·lusió.
M'agrada molt, a veure com va.
Em fa una mica de por també, no sé, ja veurem.
Perquè sota la molassa sempre hi ha dues persones, no?
Sí, sí.
I no anem juntes perquè davant pesa bastant.
I anirà davant un adult i vosaltres darrere, no?
Sí, sí.
I quan arribeu allà a la plaça de l'Escol s'haurà de pujar a veure aigua, no?
S'haurà de pujar cap amunt, no? Fins a dalt, al pla de la Seu.
Sí, sí, a veure, a veure com va, no sé.
I anar apartant la gent.
Sí.
I, bueno, avui, doncs baixarem la baixa de l'Àliga i està guai.
Avui, per tant, ja començarem, eh, amb això?
Sí.
Molt bé, noies, doncs molta sort, que vagi molt bé.
Gràcies.
Doncs això és el que dèiem l'altre dia que fèiem la retransmissió del Seguici Petit,
que molta canalla comença amb elements del Seguici Petit
i després fan el salt els seus germans del Seguici Pupula Gran
i és aquesta la il·lusió que els hi fa.
Després de molts anys poder intervindre amb algun dels elements del Seguici Pupula Gran.
Això de la festa major, molta part tradicional passa de pares a fills,
ho sentíem amb els dos trompeters municipals,
els dos trompeters que han fet aquest toc de pregó
i ara ho escoltàvem amb tota la canalla que comença a ser portant.
Més música a la plaça La Font.
I el sol i la lluna, aquells gegants de les Dominiques
que estan donant voltes, són d'aquells gegants amb manotes
que doncs peguen mastegots si no estàs atent,
però la canalla disfruta, s'ho està passant bé amb aquestes voltes
que donen el gegant la lluna i el sol de les Dominiques.
Ara mateix són els que estan enfilant la plaça de La Font
pel mig mateix d'aquesta zona de la ciutat de Tarragona.
Mira, Tere, podem parlar amb un grup de noies,
diria que són estudiants de la Rovira i Virgili,
són noies de la Xina, xineses,
que estan aquí seguint també la festa avui.
que intentaré mantenir, però Mànica parla a espanyol.
Hola, què tal?
Hola!
Com te digues?
Aquesta festa és molt interessant.
Sí.
¿Habéis visto moltes coses fins ara, moltes actos?
Sí, hi ha moltes gent aquí.
¿Veis alguna cosa parecita de la que es ve aquí a les fiestes de China,
per exemple, algun element parecita?
Algo que sigui igual que en China?
Sí, és igual que en China en la festa.
També hi ha elements com aquestes, no?
Però diferents, no?
Hi ha més dragones, no?
en China, hablo muy en general, eh?
Perdón.
¿Esta noche vais ahí a la bajada de la Lágriga, esta noche?
Esta noche, esta noche.
No t'entén, eh, Josep?
Más fiesta esta noche, más fiesta.
Sí, sí, hay muchas fiestas esta semana.
Muy bien, gracias.
Gracias.
Gracias y adiós.
Adiós, adiós.
Molt bé.
Noies que anaven també a la companya.
Són aquest estudiant de la Rovira i Virgili,
que és que n'hi ha molts, eh?
A Tarragona hi ha molts estudiants xinesos de la Rovira i Virgili
i avui també volem ser aquí per no perdre's la festa.
Què deuen pensar d'aquesta festa major de la ciutat de Tarragona?
Faltant pocs minuts per arribar a tres quarts avui del vespre.
A partir de tres quarts avui aquest resum informatiu a la sintonia de Tarragona Ràdio
us explicaran que ha donat de ser el pregó de la festa major,
però també farem un repàs a les notícies més destacades d'aquest dimecres a la ciutat de Tarragona.
anem, per tant, tancant aquest programa especial de seguiment del pregó
i d'aquesta arrencada de gegants.
Josep, no sé si queda alguna cosa per destacar des de baix, a la plaça de la Font, des del carrer.
Doncs destacar que encara passarà moltes coses aquesta nit,
a banda de la baixada de l'Àlica, que tothom ja coneix i tothom sap.
Avui a la tarda hi ha hagut el Cafè Copa i Puro per on duro
i a la nit hi haurà diferents concerts.
Hi haurà, per exemple, l'actuació de Rafael,
l'actuació que estarà en concert al Teatre Auditori o al Camp de Mar a partir de dos quarts de deu,
però també hi haurà música de canya a la Passa als Sedassos cap a tres quarts d'onze de la nit,
Rebella Popular amb l'orquestra a mitja nit a dos quarts d'una,
això intercalant-se amb la segona baixada de l'Àliga.
En fi, moltíssima festa que es viurà, que es viu en aquests moments aquí a la plaça de Font
i que seguirà visquent-se fins al proper diumenge amb moltíssims actes
per aquest centre tecle de 2011, Tere.
I una festa que aquesta tarda començava amb el pregó de l'escriptora tarragonina Montserrat Abelló,
ha parlat de les seves vivències aquí a la ciutat de Tarragona,
ha recitat tres poemes, amb un d'ells,
rere la porta, el que ha tancat el seu discurs a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona,
tanquem aquest espai per seguir el pregó de la festa major, aquest programa especial.
Josep, bona festa major.
Igualment, Tere, bona festa major, bona santa tecla, visca Tarragona.
I acabem escoltant Montserrat Abelló.
Gràcies.
Rere la porta el crit, un crit, mil crits, ofegats cada cop que es tanca una porta,
crit que plana sobre la ciutat, pesant, dents,
crit que puig per fer-se sentir i torna la paraula lenta i embarbosada,
crit expectant que s'alça sobre les pedres, crit que ja no t'hi atura.
Gràcies.
Visca Catalunya, visca el català, visca Tarragona,
visquin els tarragonins i les tarragonines,
i visca la nostra festa major, la Santa Tecla.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.